1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: ArkidaDenisseKathy
La Melisa està parlant amb la psicóloga.. Melisa necessito que m’expliquis com va succeir tot.
Necessito tots el detalls!! -Jo vaig coneixer l’Erlei a la sortida de l’escola. Ell era el típic noi
macarra que sempre estava en problemas i baralles. Jo mai havia pensat que em podria
enamorar d’un noi així. Però darrere d’aquella aparença de noi dolent i rebel hi havia una
persona dolça i amb un cor d’or. Van passar el mesos i ens vam tornar molt bons amics però
en el fons els dos estàvem molt enamorats l’un de l’atre. Jo no em declarava per mantenir la
regla de qualsevol noia ; ell s’ha de declarar primer.Al final això va passar i vam començar a
sortir. Els meus pares no hi estaven d’acord perquè ell era un noi conflictiu i tenia problemes
amb la justícia ;però jo l’estimava i ningú em separaría d’ell. El temps passava i em feia sentir la
noia més afortunada i feliç del món i vam fer una promesa: JUNTS FINS AL FINAL. Quan tot
anava bé, de sobte l’Erlei va desaparèixer durant 4 mesos . A mi em queia el món a sobre,
intentava contactar amb ell , amb el seu pare , el seu germà pero no hi havia ni rastre. Estava
realment desesperada i em passava el dia plorant, sense ell jo no era ningú. Un dia normal ,
com quasevol altre, sortint de l’institut el vaig veure allà , on l’havia vist per primer cop , plantat
com una estàtua. Amb totes les meves forçes vaig sortir corrent per abraçar-lo , no m’importava
ningú més, només ell. Desprès de gairebé 4 mesos el tornava a veure i em sentía la noia més
feliç del món. Tenia moltes coses que explicar-me , per què havia desaparegut sense deixar
rastre? Per què m’havia deixat sola si jo l’estimava?... L’erlei em va explicar que s’havia ficat en
una banda de narcotraficants, que si no es ficava a la banda mataven al seu pare i al seu
germà , em va dir que per l’única familia que tenia ell faria qualsevol cosa. L’Erlei s’havia vist
obligat a fugir del país perquè la policía l’estava buscant. A la mínima oportunitat que va tenir
va venir a buscar-me. Jo em vaig enfadar molt, em sentía enganyada i traicionada. Li vaig
donar una bofetada i vaig començar a plorar. No entenia res , perquè m’havia enganyat? ,
perquè no em va explicar el que estava passant?... Em va explicar que m’havia ocultat tot
simplement perquè no em volia ficar en els seus problemes , no volia que jo estigués ficada en
aquest món. Em va dir que ell tenia que fugir un altre vegada del país , perquè la policía
l’estava buscant. Em va dir que no m’oblidès mai d’ell que jo per ell ho era tot , que algún dia
vindria a buscar-me; jo li vaig dir que si ell fugia , jo m’anava amb ell que per res del món em
tornaria a deixar sola. Ell em va dir que estaba completament boja, que no volia que jo em
fiqués en problemes. Després d’insistir un cop i altre vaig lograr convencer-lo. Nessecitavem un
passaport fals, (ja que jo era menor d’edat) i un billet d’avió per a mi. L’Erlei em va dir que ho
conseguiría tot , que m’anés a casa i que el dia següent em vindria abuscar per anar-nos. Vaig
estar tota la nit sense poder dormir de lo nerviosa que estava. Quan ja era de dia em va arribar
un missatge al móvil, era l’Erlei , em va dir que ja estava tot preparat que em dongués pressa
que m’esperava en el parc del meu barri ; quan el vaig veure vaig sortir corrent de casa . Allà
m’estava esperant amb la moto, i ens vam dirigir a l’aeroport… Nosaltres no sabíem el que
estava succeint mentrestant a casa meva . Quan vaig sortir de casa, la meva mare es va llevar
. Al no veure’m va començar a buscar entre les meves coses i va trobar el meu mòbil , i per
desgràcia va veure el missatge que l’Erlei m’havia enviat , dient que fuigiriem i on ens dirigiem.
Es veu que la meva mare de seguida va trucar a la policía. A mig camí de l’aeroport vam veure
que la policia estava darrere de nosaltres , l’Erlei va començar a correr molt de presa , encara

2. me’n recordo d’aquell moment tan desesperant .Li vaig dir que no corrés, que posàvem en perill
la nostra vida , que podíem morir , no em va fer cas, cada vegada anava més rapid i va succeir
el pijtor del món , ens vam accidentar en aquella maleida moto. Jo no recordó res més de
l’accident , quan vaig despertar estava a l’hospital . Em vaig llevar desesperada , per l’Erlei ,
mirava a tots els costats i no hi era . La meva mare no em volia dir on era ell. Quan va arribar
un metge a la meva habitació li vaig preguntar per l’Erlei i ell em va dir que l’Erlei havia mort .
Jo no ho podia assumir de cap manera , perquè? , perquè va morir ell i jo no? Aquesta
pregunta me la feia sempre. No volia continuar vivint sense ell. Ara després de gairebé un any
d’aquell maleït accident ,estic aquí parlant amb tu , la veritat que em fa mal recordar tot alló.
Sent sincera , ara tinc una por a les motos , i m’agradaria enviar un missatge a tots aquells nois
que van en moto. Si us plau , no aneu a tota velocitat , que utilitizeu el casc , perquè per
aquestes tonteries pots perdre molt , i si no és la teva vida , pots perdre la d’ algú familiar ,
amic, o com jo, que vaig perdre a l’amor de la meva vida.