2. INTRODUCCIÓ
Aqusta història va sobre una noia que no
trovaba marit. Fins que un dia va conèixer a un
noi molt simpàtic i guapo.En poc temps es van
enamorar i van començar a sortir junts i després
es van casar. Tot anava bé al principi, però a
mesura que anava passant el temps el noi
maltractava a la noia i la noia no podia
denunciàr-lo ni fer res perquè la amenaçava a
mort.
3. LA HISTÒRIA
• Hi havia una vegada una noia anomenada
Emili que vivia sola en un pis de un petit poble
de Barcelona anomenat l’Atmella de Mar. En
aquell poble ella es trobaba molt sola ja que
no hi tenia marit, fins que un dia estan de
turisme, va conèixer a un noi anomenat
Walter, per a ella aquell noi era perfecte, era
simpàtic, guapo, amable ,carinyos… Tot el que
ella volia.
4. Des de el moment en que es van conèixer van saber que estaben
fets un per l’altre i a ella li feia molta il·lusió per què això
singificava que ella mai més tindria que estar sola ni sentir-se
sola i creia que tenia molta sort per aver trobat a un noi així.
Però ningú pot ser tan bò per molt que sigui bona persona o que
aparenti.
5. Poc a poc el temps va anar passant i cada cop
s’anaven coneixent més , anant a cites, com a
retsaurants cars , cinemes, i cites més divertides en
que el dos s’ho passavem bé. Passat uns 7 mesos la
noia va proposar al noi que es vinguès a casa a viure
amb ella. Ell , lògicament,va dir que si. Ella es va
alegrar molt. Però en veritat ella encara no sabia on
s’estaba ficant ni tampoc res del que li esperaba a
partir del moment en que ell es vinguès a viure a la
seva casa. Ella pensava que tot seria com un conte
infantil que viurien felicos però es va equivocar.
6. El dia en que el Walter va vindre a casa de la Emili a viure
va ser un dia feliç sobre tot per la Emili . Durant tota la
semana va anar bé sense cap problema felicos de viure junts
, però a la primera discusió, es van discutir per una simple
tonteria però ella mai l’havia vist cabrejat i a la primera que
ella va començar a cridar-li ell lla va bufetejar i ella es va
caure el terra. Va haver-hi un silenci en aquella casa la Emili
es va quedar parada no sabia si plorar o enfadar-se més , va
obtar per no fer res. El Walter al veure-l així la va ajudar a
aixecar-se del terra i li va demanar perdò, obiament, i li va
promentre que mai més s’ho tornaria a fer. Però des de
aquell dia la Emili desconfiava més del Walter però encara i
així ella l’estimava perquè no es pot deixar d’estimar aglú
d’un dia per l’altre.
7. Van passar mesos i des de aquell dia en que la va bufetejar ja
no van tindre més discusions i si anaven a tindre una ella les
evitava perquè tenia per que tornés a passar lo de la última
vegada. El Walter li va demanar per casar-se i ella molt inocent
li va dir que si. Però encara s’enrecordava de la bufetada i mai
se li oblidaria…
8. Quan es van casar va ser tot molt feliç però una nit es van
tornar a discutir i una altre cop ell va treure el seu mal geni
i la va tornar a bofetejar però de manera més brusca i
seguida, la va maltractar fins que ell es va cansar. A la Emili li
feia bastanta vergonya anar per el carrer. Les seves amigues
es preocupavem per ella i volien que es divorcies amb ell
per què sino acabaria malament . Ella se l’estimava molt
encara que li pegués i li costava molt tallar amb ell més
que li costava li feia por per veure com actuaria. Les baralles
s’anaven fent cada cop més diàries fins que un dia en que
va veure que el seu estimat marit Walter estava de bon
humor va parlar amb ell i li va demanar el divorci per què
ella no podia més.
9. Ell no ho va comprendre del tot i abans de que ella se’n
anés per sempre la va agafar dels cabells maltrctan-le
com mai ho havia fet fins que la va deixar inconscient i
va morir de dolor. Les amigues de la Emili i els veïns ja
s’ho havien advertit, i els veïns en escoltar tota la
baralla ja no van poder més i van trucar a la policia .
Quan va vindre la policia ella ja era morta i vam fer el
que vam poder per reanimar-la però ella ja estava en un
món millor on ningú la pegava ni li feia res dolent. Van
enpresonar al Walter condemnar-lo a cadena perpètua
per què apregués a respectar a les dones i per què en
tota la seva vida de presoner s’enrecordés del que hi
havia fet.
10. CONCLUSIÓ
Que encara que coneguis algú que sigui bò per fora i
sigui simpàtic, guapo i amable mai saps com es per
dintre i si veus que a la primera et pega no t’ho pensis
més i actúa anant a la policia i ficant una denúncia o
una ordre de allunyament però fes-ho abans de que ja
sigui tard, no esperis i sobretot no tinguis por en fer-ho
per què estaras fent el correcte.
12. Avui en dia les dones cada vegada són més maltractades i això es un
problema de masclisme. Quan les dones són maltractades normalment no
s’atreveixen a dir-ho per si lis passa alguna cosa dolenta i la història acaba
malament qüasi sempre.
La violència contranla dona presenta varies fases que van des de la
discriminació i menospreció fins a l’agresió física o psicològica i el
assassinat.
Si aquella dona té fills, el homes normalment també maltracten els fills.
Només el 5% dels maltractaments familiars són denunciats, és a dir només
es denuncia el maltractament quan és brutal o molt reiterat. Existeixen
condicionaments importants pels quals no es denuncia el maltractament:
- La dependència econòmica i afectiva de la víctima amb l'agressor.
- La por.....
13. SITUACIÓ EMOCIONAL DE LA DONA MALTRACTADA:
La dona maltractada, viu situacions emocionals pertorbadores:
Pèrdua de l'autoestima.
Ambivalència cap al maltractador pel qual sent por, agressivitat i amor
(durant les remissions).
Ansietat de la marxa que comporta la responsabilitat del fracàs
familiar i, en la majoria dels casos, fer-se càrrec dels fills.
Pressions del medi, que la culpabilitza per la seva posició de víctima i
pel fracàs conjugal, per exemple, les amistats pressionen perquè
l'abandoni, mentre que la mare perquè li aguanti.
Conseqüències econòmiques d'una marxa.
Ineficiència de suports jurídics per protegir-la i la por permanent a ser
agredida de nou per la parella que segueix perseguint.
14. Altres són:
- Malestar, incomoditat.
- Tristesa.
- Vergonya.
- Retraïment, replegament sobre si mateixa.
- Reticència a l'intercanvi d'opinions, d'experiències, per ejm. en
l'entrevista.
- Tendència a desvalorizarse i culpabilitzar.
- Somatitzacions diverses: depressió, insomni, consum exagerat de
medicaments, alcoholisme, problemes digestius, problemes sexuals, etc ...
- Actitud temorosa.
- Indecisió.
- Agressivitat desproporcionada cap als professionals que li pregunten.
- Reaccions de fugida.
- Prisa.
- Aïllament, hauran d'afrontar la solitud, poques dones han estat
preparades per viure elles mateixes, només es van funcionant lligades a un
home.
