1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Ruso
La realitat és pitjor que els malsons
De sobte veig unes imatges de la meva vida gravades en mi, les parpelles em pesen, intento
lluitar contra ells, però no es pot i un núvol negre envaeix la meva ment.
Dia 26 de Juliol de 2011
M'he despertat en un hospital envoltada de tres noies i un noi, no els aconsegueixo recordar, ni
tan sols recordo el meu nom, la meva vida, la meva edat, ni el que va succeir ahir o abans
d'ahir o també fa temps, perquè no sé quan porto en aquest llit d'hospital, ells sí que ho han de
saber, però abans d'esbrinar quant porto aquí m'agradaria saber més sobre mi. Intento aixecar-
me, és prou difícil, les cames no em responen, Què succeeix?, ells em miren entristits a la
vegada que atònits, què vol dir aquesta mirada? Sembla com si els preocupés res que jo
pogués saber, però el què? Què se suposa que ha de preocupar-los? Poso la mà sobre la
meva cama i em quedo contemplant, aquesta és la meva mà? Està plena de ferides, què m'ha
passat? Miro l'altra mà, aquesta, està embenada, sembla que només tingui quatre dits, intento
treure l'embenat quan el metge que fins ara jo no vaig veure perquè estava darrere d’aquelles
persones, m'atura ràpidament. Els nois comencen a fer-me preguntes, preguntes que ni jo
entenc, parlen tots a la vegada com nerviosos, "sé que intenten dir-me alguna cosa" penso
desafiant, però què em volen dir? Intento pronunciar les paraules:"no sé qui sóc" però no em
sento dir-les, sembla com si per una orella no escoltés bé, torno a intentar-ho, segueixo igual,
ells callen i per fi ho sento, però què va ser el que vaig dir? Jo volia dir "no sé qui sóc" però em
va sortir una frase rara, que deia:"no ché qui choc" Què em passa?
Primer la meva memòria, les meves cames, les meves mans, la meva oïda i ara la meva boca!
Això no pot ser! Torno a intentar dir:"no sé qui sóc" però només sento "no ché qui choc"
Miro aquells que tristament perden la seva mirada en el terra de marbre blanc. Intento que algú
em contesti a tota la meva vida, Com se suposa que elles saben tota la meva vida? I si no són
més que els que van veure el que em va succeir?, tantes preguntes que s'amunteguen en la
meva ment sense una resposta, preguntes com Qui són? Qui sóc? Què em va passar? Quant
porto aquí? M'esclata el cap per dins, col•loco les meves mans al cap quan noto que porto un
embenat, intento treure-me'l i el metge una vegada més m'atura, col•loca les seves mans sobre
les meves i diu que no amb el cap. "és que ningú no em donarà una explicació?" dic en veu alta
mentre tots i totes intenten deduir les meves paraules, tan difícil és entendre això?, sé que
pronuncio malament, però encara així, com és que ningú dels presents m'entén, torno a
intentar aixecar els meus braços amb l'esperança de treure'm l'embenat, novament m'atura el
metge, m'estic plantejant la idea de donar-li un clatellot, ja estic farta que m'aturi sempre.
Encara espero que algú em digui alguna cosa, quan veig entrar per la porta a una dona que
seu a la vora del llit i em mira fixament amb un somriure, aleshores li torno a dir: "no sé qui
sóc", la dona sembla entendre'm ja que assenteix amb el cap, aleshores els diu als meus
companys el mateix que he dit jo, és com una interlocutora, tan mal parlo? Ningú no m'entén,
veritablement?, el noi s'acosta a mi i tot confiat em diu:"pren-te això amb calma, nosaltres
t'ajudarem, ja veuràs" què em prengui amb calma què? Si ningú no em diu res a sobre de la
meva vida... Una de les noies, s'acosta a mi, té els ulls d'un verd intens, i un cabell llarg marró

2. preciós que li brilla amb la llum dels fluorescents de la sala, tota ella brilla, sembla que tingui
llum pròpia, decidida la noia s’ inclina cap a mi i em comença a dir coses sobre la meva vida i la
de tots ells. Després d'estar dues hores parlant, la noia decideix deixar-me assimilar les seves
explicacions. Ella m'ha dit que jo treballo com a policia a Barcelona i sóc escriptora, en el meu
temps lliure, estic en la protectora d'animals i plantes de Barcelona ajudant, i Gerard, el noi, el
vaig conèixer en la protectora, quan em va oferir ajut per salvar un gos malferit, i que des
d'aleshores ens varem fer amics íntims, el vaig portar a casa a viure amb el meu grup
d'amigues que es deien les "AAAS", ja que a ell li havia enganyat la seva parella i no tenia
diners per pagar-se la seva casa, que havia estat embargada pel banc, però ell tenia tres
gossos, que vivien aleshores amb nosaltres i treballava en la seva pròpia floristeria que es deia
"Ametz" ara treballa amb mi en la central. L'altra noia la dels cabells castanys, amb somriure
intens però entristit, d'ulls marrons i de pell fosca és l’Ascen una membre de les AAAS, ella
treballa com a secretaria en l'empresa del seu marit, ja que no vol ser sòcia de l'empresa, diu
que jo la vaig ajudar a trobar el seu marit, anomenat Lop, a en una discoteca, sincerament no
em recordo d'això, ni de res. Ella fins fa poc vivia amb nosaltres, però va haver d'anar-se'n
perquè en Lop volia viure amb ella i diu que té un gos que es diu Rocky. L'altra noia de mirada
vaga, es diu Anna, com jo, segons diu ella, aquesta noia té els cabells castanys molt clars,
sembla més aviat rosa, i uns ulls blaus clars, treballa en el món del teatre i el cinema, una
actriu, i actualment està casada amb un noi anomenat Xavi, i viu amb ell, i amb el seu gos
Cubi. A l’Anna i l’Ascen les vaig conèixer en una xarxa social, igual que a la noia que m'està
explicant tot, la xarxa es diu mascota club. Finalment, però no menys important, la noia em va
parlar sobre si mateixa, deia que malgrat que ens varem conèixer en aquesta xarxa ella i jo
treballàvem juntes en la policia, ella no viu amb nosaltres, però sempre quedem el Gerard i
totes nosaltres els dissabtes a casa meva per passar dos dies increïbles i explicar-nos el que
ens ha succeït durant la setmana. Ella diu que el nom d'AAAS venia de: Anna+ Ascen+ Anna+
Sergi, però com en Sergi no participava gaire en el grup varem decidir canviar el nom a les
AAAS: Anna+ Ascen + Anna les Sòcies, però poc després es va incorporar ella i en Gerard, ella
es diu Nadia, així que va passar de dir-se AAAS a dir-se “GANAS O pierdes”, broma meva allò
de “GANAS o pierdes”, segons ella actualment visc amb en Gerard, Conan el meu gos, Agatha
la meva altra gossa i Doyle el meu últim gos, i també amb els gossos d'ell: Victòria Holt femella,
Mary Higgins Clark femella i amb Rusell. Tots els gossos, tenen noms o bé d'escriptors que ens
van agradar o bé de personatges de sèries, en Conan es diu així pel detectiu Conan, l’Agatha,
es diu així per l'escriptora de Hèrcules Poirot, al seu amic Hastings i a la senyoreta Miss
Lemon, en el cas de Doyle es diu així per l'escriptor de Sherlock Holmes, en quant a Victòria
Holt, aquesta dona és l'escriptora de "la núvia de Pendorric" Mary Higgins Clark és la creadora
d'"un crit en la nit" i el "bressol caurà" i finalment, però no menys important Rusell, malgrat que
Gerard li hagi posat el nom a un mascle aquesta noia és la creadora de "el diari d’una penjada",
jo mai no hagués sabut tot això de no ser per la Nadia que m'ho va explicar detalladament. Era
costós assimilar tot de cop, així que vaig decidir esperar per preguntar sobre el meu accident
més endavant, però abans que li digués això, el metge em va explicar tot: "vostè, va ser
trobada a l'asfalt a les tres del matí d'un diumenge 5 de novembre de fa un any, la varem curar,
però vostè va perdre el sentit d'audició a l'orella dreta, en canvi amb l'esquerre encara sent
plenament, a diferència d'altres accidents de moto, vostè ha sofert una paràlisi al cervell que fa
que les seves cames no la puguin mantenir dreta, amb el temps es veurà si vostè pot arribar a
caminar o no, ara com ara, anirà en cadira de rodes, també va patir un cop tan fort al cap que
va fer que vostè deixés de poder parlar amb facilitat, costa molt de comprendre-la, com vostè
se n'haurà adonat, i ha perdut completament el gust, podia arribar a ser permanent o no, mai se
sap. El pitjor de tot això és que el seu amic..." Vaig veure com les noies se li abalançaven per
tapar-li la boca, totes a una, mentre una li deia alguna cosa a l'orella al metge, aleshores Nadia
va cridar: "s'equivoca ella viatjava sola" el metge assentint em va dir: "té raó la noia, vostè
viatjava sola, quan un cotxe se li va venir damunt, o això diuen els testimonis i va caure donant-
se un fort cop i fent que li surtís disparat el casc, que per cert, no duia lligat." Que tramaven les

3. noies? Per què es van abalançar damunt el metge?, és més, les cares de les noies em
sonaven, però la del Gerard... Realment tothom era qui deia ser?....