1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accident
Participant: Consciència
Una infracció en un moment determinat pot acabar amb una vida.
Encara quedava un fil d’ esperança, una petita llum que anava parpellejant, però que en qualsevol
moment podia apagar-se per sempre. I allà estaves tu, estirat en un llit des de feia dues setmanes. I una
mica més amunt em trobava jo, mirant-te i suplicant-te inútilment que et despertessis, que tornessis a
obrir als ulls i que tot retornés a la normalitat.
És difícil expressar el que et pot arribar a passar pel cap en aquells moments tan durs, sempre
acostumes a posar-te en el millor, encara que saps que les possibilitats de despertar d’ un coma quan ja
ha passat un cert temps, són molt escasses.
Els metges ens repetien cada dia que havíem de ser forts i que a tu t’ arribaria aquesta energia que
havíem d’ intentar transmetre’t. Però era tan complicat...
La teva família no s’ havia separat ni un instant de tu, els teus amics venien cada dia al sortir de l’ institut
a veure’t i jo em quedava totes les nits al teu costat, parlant-te com si tu em poguessis escoltar.
I pensar que tot això ha estat provocat per l’ alcohol, per la inconsciència, per la irresponsabilitat...
- Eren les onze de la nit. Nosaltres estàvem en aquella platja del costat de la discoteca, on vam fer l’
amor per primer cop.
Jo estava al teu costat i només desitjava que aquella història que vivíem feia nou mesos no s’ acabés
mai. I així van anar passant els minuts, pràcticament sense que ens donéssim compte.
Quan estava amb tu em sentia com si fos als núvols, com si tingués el món sota els meus peus, com si
cada dia l’ haguéssim de viure com si fos l’ últim.
Ja eren les dotze, i jo havia de tornar a casa. Vaig acomiadar-me de tu amb un llarg petó i vaig anar a
buscar la meva moto per encaminar-me cap a casa.
Suposava que tu et quedaries allà una estona més, amb uns amics que venien sempre a aquella hora.
Vaig arribar a casa, que devien ser les dotze i mitja de la matinada. Els meus pares ja estaven dormint i
vaig anar silenciosament a posar-me el pijama.
Però no feia ni una hora que dormia, quan vaig sentir sonar el mòbil. Em vaig aixecar. Qui devia ser a
aquelles hores?.
Era l’ Àlex, el teu millor amic. Estava ebri pel to de veu amb el qual em parlava. En un primer moment l’
anava a penjar, sincerament, no tenia ganes de bromes.
Però, abans de què em dones temps em va dir amb la veu plorosa que havies tingut un accident de moto
i que se t' acabava d’ emportar l’ ambulància.
Vaig despertar a la mare, perquè m’ acompanyés a l’ hospital. No m’ hi veia en cor d’ anar-hi sola. Em
temia el pitjor.
També vaig trucar enseguida a la Rosa, la teva mare. Que gairebé sense poder contenir el plor em va dir
que ja ho sabia, l’ havien trucat de l’ hospital feia un moment i ara hi anava cap allà.
Després de preguntar al taulell de l’ entrada, ens van fer passar a les tres en una sala on només hi havia
una taula, dues cadires i un metge, el qual ens va demanar que ens asseguéssim. Vam seure-hi, mentre
la meva mare esperava dreta i ens van informar de què estaves en coma.
Però el pitjor de tot, és que no erets tu el culpable d’ aquell accident. Era l’ altre conductor. Es veu
que per avançar a un cotxe en una carretera on hi havia la línia continua es va interposar a la calçada
contraria, per on venies tu i vàreu xocar frontalment.

2. L’ altre noi no havia patit conseqüències greus, en canvi tu, estaves a un pas de la mort.
Ja fa un mes que estàs postrat en aquest llit de l’ hospital. En aquesta habitació inundada d’ esperances
cada cop més frustrades.
I la teva família ha decidit acabar amb el teu sofriment. És inútil esperar més...
Ara estem tots a l’ habitació. D’ aquí dos minuts et desconnectaran de la màquina a la qual portes quatre
setmanes unit i veurem si respires.
Per fi arriba el moment. Tots estem impacients i desitjant que et despertis. I per fi ho fas! Obres els ulls a
poc a poc, i ens rellisquen a tots unes llàgrimes per les galtes. T’ has despertat!
Avui, desprès de quatre mesos de l’ accident, han condemnat al conductor que va cometre la brutal
infracció i que t’ ha provocat seqüeles irreparables, a set anys de presó per conducció temerària i per
possible homicidi. Tot hi així, mai es podrà compensar el mal causat, ja que als dos dies de despertar-te
els metges ens vam comunicar que t’ havies quedat tetraplègic.
Mai tornaràs a moure’t ni a articular paraula. Però ara almenys sento que estàs amb mi, respires per tu
sol, em sents i em respons amb la mirada.
Sé que res tornarà a ser com abans. Però jo estaré allà amb tu, passi el que passi. Perquè t’ estimo i
sempre ho faré.