Sant jordi 2012web

293 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
293
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sant jordi 2012web

  1. 1. Sant Jordi 2012
  2. 2. Sant Jordi 2012Per celebrar la Diada de Sant Jordi l’Escola s’ha omplert deflors, punts de llibre i murals literaris.Cavallers i princeses ompliren les classes d’Educació Infantil igrans i petits vam gaudir d’aquesta diada que va acabar ambel lliurament de premis dels Jocs Florals.Un drac d’aparença terrible, però gens perillós , custodiavaentre les seves urpes un Sac de Lletres ben especial.Tot seguit podeu gaudir del talent literari dels nostres alumnesamb els textos i il·lustracions dels guanyadors dels Jocs Florals.
  3. 3. Educació infantil Clara (P5)Bruno (P3) Albert (P4) 3r premi 2n premi 1r premi
  4. 4. La llegenda de Sant Jordi
  5. 5. Educació Primària: Cicle Inicial Carla (2n EP)Ander (1r EP) Mar (1r EP) *llegit per la Clàudia 3r premi 2n premi 1r premi
  6. 6. Educació Primària: Cicle Mitjà Xavier (4t EP) Adrià (4t EP)Enric (3r EP) 3r premi 2n premi 1r premi
  7. 7. ENRIC
  8. 8. Educació Primària: Cicle SuperiorJoel (6è EP) Noel (5è EP) Ismael (6è EP) 3r premi 2n premi 1r premi
  9. 9. Educació Secundària Clara (1r ESO)Emilio(4t ESO) Elisabeth (1r ESO) 3r premi 1r premi 2n premi
  10. 10. EMILIO Carta a la meva “nineta” Ja fa nou mesos que men vaig anar i, quan dormo, encara segueixo despertant-me per veure si estàs al meu costat o encara segueixes treballant, com feia cada nit. Nou mesos que han sigut els pitjors de la meva vida. Mhan separat de la família, dels amics i qui sap si em separarà de la meva pròpia vida. Ara mateix a les meves mans tinc una pistola i donaria el que fos perquè fos una pilota de futbol , ja que voldria dir que aniria a jugar amb el meu fill, el fill que tant desitjàvem i que encara no he conegut. Et trobo tan a faltar, amor meu! Magradaria que sabessis que ets tu la que em dones forces per seguir amb vida. Sempre tinc a la meva ment la teva imatge , tu , i només tu, ets la meva vida. Pensava que no seria capaç ni de començar aquesta carta. La guerra se tempassa els sentiments i lànima. És un enorme forat negre que tatrapa i qui sap si et tornarà a deixar lliure. Però thavia d’escriure, amor meu. Vull que estiguis tranquil·la sabent que estic en bones mans. Hi han bons metges i em podran curar les ferides. Si només son ferides, es clar. Saps que encara no men puc anar. He de conèixer el nostre fill. Espero que li hagis posat de nom Felip, és el nom que tant ens agradava a tots dos. Lhe densenyar a jugar a futbol i hem de passar bones tardes amb ell i, sobretot, anar al parc. Aquell tan maco que tant tagrada. Vull dir-te que si em passa res en aquesta maleïda guerra, no mhauré anat amb les mans buides. He aconseguit el que més estimava al món: tu. Et mereixes molt, nineta dels meus ulls! Recordes? És el que et deia sempre quan érem nuvis, abans de demanar-te per casar-nos. Ha estat una meravellosa vida amb tu. El més important és que sé, per sobre de tot, que testimaré aquí i on faci falta, perquè estaràs sempre en el meu cor i en la meva ment. Emilio Fernández Lacárcel (4t ESO)
  11. 11. SOMIAR Somiar és poder seguir un camí. Somiar és deixar que la teva imaginació voli.Somiar és no poder decidir i que encara així et doni igual. Somiar és poder divertir-se. ELISABET Somiar ho és tot, perquè sense somnis no hi ha il·lusió H I sense il·lusió no hi ha vida. Somiar és gratis i personal. Somiar és poder imaginar. Somiar és per tots, perquè tots tenim dret a fer-ho. Somiar és desconnectar de tot. Cada somni és diferent. Somiar es pot fer desperta o dormida.Somiar és poder expressar-te o expressar un sentiment. Somiar és ser algú diferent. Somiar és tot això i més. Somiar és un gran plaer. Elisabeth Acebal (1r ESO)
  12. 12. El carrer del celClara Méndez Loste (1r ESO) CLARASembla que els meus passos llisquin per la Rambla de Barcelona. Les mirades es creuen, les conversesflueixen, els riures volen... Al caminar per aquest carrer només cal que et deixis emportar per la curiositat...Malgrat que sigui diumenge per la tarda a Barcelona hi ha vida. Els cants dels ocells em relaxen i fan queaquesta tarda sigui màgica. Començo el meu passeig observant cada racó.M’agrada veure la varietat de gent que hi ha. Una parella d’enamorats passeja feliçment. Arribaré a enamorar-me jo? M’arribaré a casar? Formaré una família? On viuré? Se’m passen pel cap moltes preguntes però, bé, jaes veurà amb el pas del temps. Hi ha una família parada en una botiga d’animals. Recordo quan era ben petitai passejava agafada de la mà dels meus pares. Què gran em semblava tot! Observo com un jove compra unesroses precioses a la petita floristeria. Deuen ser per a una persona molt especial. En un banc, dos avisconversen plàcidament de la joventut d’avui en dia. Suposo que tot ha canviat bastant des de que eren joves...A un costat del carrer hi ha un grup de noies d’uns quinze anys que riuen sense parar i es fan fotos. Penso queserà un viatge d’amigues. M’agradaria fer-ne un. Seria molt divertit.En aquest instant les preocupacions han desaparegut. Sóc com un nen petit menjant-se un pastís dexocolata, sense pensar si engreixa o si desprès no dinarà. Em fa la sensació de que estic en el cel. En elcarrer del cel.Segueixo passejant meravellada, si més no, per la simplicitat amb la que veig la vida ara mateix. Em parodavant d’una estàtua humana. És un àngel vestit amb una delicada túnica daurada amb volants platejats que liarriben fins als peus. Deu ser una feinada posar-se aquell vestit tant complicat. La gent es fa fotos amb ella il’observen. Se li acosta una nena d’uns tres anys. Té els cabells rinxolats i porta un vestit rosa amb una floretaal mig. Quan s’acosta a l’estàtua, aquesta li dona un adhesiu d’un àngel dormint. La nena, vergonyosa, l’agafai se’n va corrents a amagar-se darrera de la mare. Què dolça!Desprès veig una altra estàtua humana. En aquest cas és un home vestit de Jack, el protagonista de lapel·lícula Malson abans de Nadal . Era la meva pel·lícula preferida quan era petita! L’home vestit de Jack esmou com si estigués fent un ritual. Hi ha nens que s’espanten, però a uns altres els agrada i riuen, s’ho passend’allò més bé. M’allunyo contenta recordant com, quan tenia tres anys, em passava tardes senceres mirantaquella pel·lícula una vegada i dues i tres...M’assec a un banc davant d’un grup de nois que ballen al ritme de hip hop. Es mouen molt bé! Hi posen moltapassió en cada moviment, en cada nota de la cançó. Es veu com gaudeixen. En aquest carrer tots tenenalguna cosa a compartir.Així, un simple carrer fa que ens adonem que s’ha de gaudir cada instant de la vida com si fos l’últim i que perpetites que semblin les coses sempre t’aportaran un somriure o un pensament.La Rambla de Barcelona, el carrer del cel.
  13. 13. Fins aquí la mostra dels treballs realitzats pels nostres alumnes . Enhorabona a tots i totes!!!
  14. 14. Ara només resta afegir aquestes creacions als murals que omplen les parets idels quals us oferim una petita mostra.
  15. 15. Stilton: El llibre i la rosa , de Geronimo Stilton Los juegos del hambre I , de Suzanne Collins Lavi de 100 anys que es va escapar per la finestra , de Jonas Jonasson El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), dEduardo Mendoza APM? El circ de la tele , diversos autors

×