1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accident
Participant: Irene
Qui diu paradís... 23 d’abril del 2010 Estimat diari: Què faries si el noi que tant t’agrada t’ofereix anar
amb la seva moto a donar un tomb per la platja? Tots dos sols, només vosaltres dos. Amb el vent de
cara, ben agafada a la seva cintura, aquella cintura que et torna boja... Saps que soc una noia molt
responsable, que penso les coses dos cops abans de fer-les... Però la oferta era massa bona, no m’he
vist amb cor de dir que no a aquells ulls color mel que em miraven tan fixament... Als pares no els hi
he dit res, son massa porucs i s’espantarien només d’escoltar-me. A més, en Pere sap el que fa, m’ha
dit que fa 3 anys que condueix i mai l’hi ha passat res, estic segura que tot sortirà bé. Són les quatre
de la tarda, en mitja hora passa a buscar-me! No sé que posar-me... potser una faldilla curta? Així
ensenyo cuixa... Però... si vaig amb moto.. que potser passaré fred? Ja està! Em posaré
aquells “leggins “ que em queden tant bé i em donen un aire adult. Així no em veurà com una nena
petita! Quins nervis estimat diari! Aquesta nit, quan torni del paradís, t’explico que tal ha anat
l’aventura! 30 d’abril del 2010 Diari... És tot tant fred... i tot és tan silenciós... Les parets blanques...
El menjar amb sabor a plàstic... Estic a l’hospital! Un centenar de tubs fastigosos m’envolten sencera,
les màquines fan pampallugues i no em deixen dormir a les nits, de fet, no em deixen dormir mai. Les
infermeres no paren d’anar i venir... però no em diuen res, em miren amb uns ulls de tristesa... La
mare va venir ahir quan vaig despertar-me i em va explicar perquè estava en aquell humit llit. Segons
les paraules de ma mare, en Pere i jo havíem tingut un accident molt greu amb la motocicleta. Segons
dades de la policia el Pere no anava begut i tots dos portàvem el casc, però per alguna raó la moto va
sortir disparada per un petit precipici que hi havia al costat de la carretera. No vaig saber exactament
com reaccionar... La mirada de la meva mare em deia que estava decebuda, però alhora estava feliç
de que com a mínim estigués encara al món... Després d’una llarga abraçada la mare va marxar
perquè la infermera havia d’entrar a mesurar el nivell de glucèmia, hematòcrits i algunes paraules
tècniques més... Mentre la dona feia el seu treball vaig preguntar-li si jo estava molt greu.
Traumatisme craneoencefàlic lleu. 31 d’abril del 2010 Diari... No puc respirar... Quan ahir vaig ser
capaç de recuperar-me de totes les noticies que m’anaven donant, després de sentir totes les
explicacions dels metges i rebre els insults dels meus pares vaig enrecordar-me del Pere... - Mare, i
en Pere? - Filla... En Pere no ha sobreviscut a l’accident, quan vau xocar en Pere va sortir pels aires...
amb la mala sort de caure molt bruscament... És bastant desagradable sentir la versió dels metges...
diguem... que la jugular va acabar bastant malament... En Pere havia estat fent-se el graciós entre els
cotxes, fent “ ziga-zaga”, havia agafat velocitat i s’havia saltat diversos semàfors vermells... En una
de les seves “ gracioses” infraccions va passar per damunt d’algun objecte que ens va fer saltar pels
aires... Ja ho deien ja, que les infraccions són la prèvia de l’accident...