1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Argenteam
ELS REMORDIMENTS DE L’ARNAU
Sóc l’Arnau i vull explicar la meva història, per recordar el meu amic. En Marc i jo som amics
des de primària , avui en Marc faria 17 anys si fos viu encara. Si li hagués fet cas , encara seria
viu . Us explicaré què va passar aquella nit de dissabte. Tot va començar amb el meu
aniversari , ja feia 16 anys . Els meus pares em van regalar una moto per les bones notes que
tenia i perquè ja tenia el carnet . Jo anava a l’institut presumint de la meva moto . Un dia un
amic ens va convidar a en Marc i a mi a una festa fora del poble . En Marc no tenia mitjà de
transport i em vaig oferir a portar-lo. La festa va ser un dissabte per la nit . En arribar en Marc
estava una mica marejat per les corbes , però si li va passar de seguida quan vam començar a
beure . En Marc em va presentar una amiga seva que estava tremenda . Jo la volia
impressionar fent els nous trucs que havia après la setmana abans fent tonteries amb la moto .
Anava una mica borratxo i en uns dels trucs vaig caure de manera molt ridícula . En Marc i la
noia van començar a riure i em vaig enfadar, i em sentia avergonyit i li vaig a dir en Marc que
marxàvem que es feia tard . En Marc no volia anar-se’n perquè estava passant-s’ho bé , però al
final va accedir . Quan anàvem cap a agafar la moto vaig ensopegar , i en Marc em va dir que
millor truquéssim un taxi . Com que estava enfadat per lo d’abans , vaig dir que no i per
desfogar-me anava mes ràpid del límit de velocitat . En Marc em va dir que anés més lent però
un altre cop no vaig fer-li cas . En la següent corba vaig perdre el control de la moto i vam xocar
contra la barana, i va ser l’últim que vaig recordar. Em vaig despertar a l’hospital , em feia mal
tot el cos però no sentia les cames . De sobte vaig recordar l’accident . Va venir un metge a
visitar-me i li vaig preguntar : - On és en Marc ? - Qui és en Marc ? - em va respondre . - El meu
amic , anava amb mi quan vaig tenir l’accident . - El conductor només et va veure a tu malferit .
Confós , li vaig explicar la festa i com vam tenir l’accident . El metge em va demanar el telèfon
dels seus pares per confirmar que no fos a casa seva . Abans que se n’anés li vaig preguntar
perquè no sentia les cames . Em va dir que m’havia trencat la columna vertebral i que quedaria
paraplègic i tot seguit va marxar . Aquestes paraules em van xocar com una pedra gegant i em
vaig posar trist i amb remordiments perquè no sabia res d’en Marc . El metge em va dir que
se’n sabia res d’en Marc i que ja havien denunciat la seva desaparició. El metge em visitava
sovint i m’anava comentant els passos que feia la policia per buscar en Marc . I aquells dies els
passava molt malament perquè jo sabia que tenia la culpa i era l’únic culpable de l’accident . A
més jo tenia el pressentiment de que ell era viu . Vaig recordar que en Marc portava un mòbil
nou que anava mostrant a ensenyant. Ho vaig dir al metge perquè la policia intentés localitzar
el seu mòbil . L’endemà el metge em va comunicar que havien trobat en Marc viu però en molt
mal estat perquè tenia una ferida infectada i la infecció s’havia estès a alguns òrgans. Ja
m’havien donat l’alta i em vaig quedar a l’habitació d’en Marc per veure com evolucionava. El
metge em va dir que no li quedava molt temps de vida. Quan va despertar en Marc em va dir
que ell no em culpava de l’accident , ja que s’havia posat nerviós i això va fer que perdés
l’equilibri , però jo seguia sentint-me culpable . Vaig parlar amb ell intentant convèncer-lo que
sortiria d’aquesta però al cap de dos dies en Marc va morir per la infecció. Ara, encara que
estigui paraplègic , porto una vida més o menys normal i intento superar la mort del meu amic ,

2. encara que el segueixo recordant però tinc persones , com la meva família i els meus amics,
que em visiten gairebé cada dia , que sempre intenten animar-me i em fan més feliç la meva
vida.