2. Eva Torres, 1r premi narrativa
Un assassinat inesperat.
Ja eren les vuit i acabava de tornar de l’entrenament de bàsquet. En Víctor
era un noi alt, ros amb ulls verds i la pell blanca. Es prim i esvelt i sempre
portava els cabells despentinats. Sabia gestionar el temps d’oci amb el
d’estudi i a més feia esport.
No podia esperar més per acabar-se de llegir el que li faltava de novel•la que
tot just feia una setmana que havia començat a llegir i que tant li agradava.
Va estirar-se al seu llit amb llençols blaus d’esquenes a la porta, va posar-se
uns coixins al cap i va començar a llegir. Les imatges s’anaven concentrant al
seu cap i a poc a poc va anar endinsant-se en el desenllaç de la historia...
Es trobava en un indret molt estrany, s’assemblava a l’habitació
d’interrogatoris de la policia però no ho podia ser-ho per que no hi havia cap
policia ni cap delinqüent. Només hi havia dos homes vestits de negre. Un
d’ells, el més guapet, portava una maleta amb molts diners i parlaven molt
fluix a cau d’orella. Estaven parlant de la mort del president, d’una herència
molt gran. Van dir que aviat s’hauria acabat tot, però.. el què?
- Qui pensarà que la mort del seu fil ha estat un assassinat? Si ningú pot entrar
a la casa excepte jo, que soc el seu cosí. Ho tenim tot preparat perquè sembli
un accident.
- No crec que ens descobreixin, però de debò hem d’acabar amb el noi? No hi
ha cap altre remei?
- No tenim elecció.
- D’acord senyor aquesta nit posaré en marxa la missió, encara que no
m’agrada gens ni mica que sempre el treball brut el tingui que fer jo!
Aquella mateixa nit l’Albert conduïa cap a la casa del president per acabar
amb la vida del seu fill i poder-se quedar amb l’herència. Mentre s’acostava a
3. la casa anava recordant el camí que li havia dit en Joan, el cosí del president
per arribar a l’habitació del noi: li va dir que avui no hi hauria guardes de
seguretat perquè els havia mentit, així que tindria via lliure; hauria de
travessar tot el jardí fins a la porta principal, quan entrés pujaria les escales i
es trobaria amb tres portes, una l’habitació del president, l’altra buida i a
l’altre es trobaria un noi ros estirat en un llit amb llençols blaus d’esquenes a
la porta amb els cabells despentinats...
