1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: CarlaG
Era una tarda d'aquelles en les que no saps si ja es hora de sopar, perquè fa molta fosca, una
d'aquelles que no saps que fer amb la teva vida perquè tot et surt tort, on només tenia ganes de
plorar i passar de tot el que m'envoltava. L´únic que tenia, era el meu padrí, em donava forces
per seguir endevant, i sempre hi era quan el necessitava. La meva mare, no aturava de
repertir-me tot el que feia malament i tal vegada no m'ho deia tantes vegades, però
l'adolescència i la pressió, ajuden a exagerar les coses. Examinava detingudament la meva
habitació, el meu objectiu era trobar el que em va donar el meu col·lega Jordi, l'altre dia.
Finalment ho vaig trobar, era un porro, no em feia ganes, però tal vegada m'ajudès a oblidarme
de tots els meus problemes. Vaig sortir a la terrassa i sentia el vent que bufava fort, tan fort,
que es confonia amb el renou dels cotxes. Vaig començar a fumar i a la meitat vaig començar a
marejar-me però jo seguia , no volia aturar, veia com els problemes s'esfumaven, o millor dit,
em fumava els problemes. Vaig tancar la porta de la terrassa i la meva mare va entrar a la
meva habitació que estava feta un desastre, i a més va sentir el pecul·liar perfum del porro a la
meva roba. Ella em cridava, esteia eufòrica, jo no sabía on em trobava, vaig baixar les escales,
o ho intentava, no suportava més els crits de la meva mare, vaig agafar les claus i el meu padrí,
suaument em va agafar el braç i amb la seva veu ronca, però a la vegada dolça em va dir:
“Júlia, no fugis perfavor, quedat amb el teu padrí” junt amb un somriure. Jo estava tan
col·locada i tan enfadada que vaig sortir per la porta, vaig arrancar la moto i vaig partir a algún
lloc, però ni jo mateixa sabia on anar. La meva mare a la porta cridava: “Júlia torna aquí !!!!!” Jo
no en feia cas, el meu cos era damunt la moto pero el meu cap era un altre món. Girava
rotondes, anava per camins extranys fins que un cotxe es va creuar al meu camí. Ara pens que
ho vaig fer tot malament, que no m'hauría d'haver anat així d'aquesta manera, que m'hagués
agradat dir-li adéu a la meva mare, i abraçar per darrera vegada al meu padrí. Perquè per cupa
de la meva gran immaduresa, ells estàn sofrint més que del que jo vaig sofrir. M'agradaria
tornar, dir-lis que no va passar res, que tot va ser un error típic dels meus. Llàstima que no
tornés a casa, en tenia moltes ganes.