No em toquis

595 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
595
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
190
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

No em toquis

  1. 1. Gaudim amb Contes ELS VIATGES D’EN TRAST NO EM TOQUIS!!! En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempreestava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia. Avui estava molt trist i apagat. Era ben estrany, en ell, això d’estar tristot i amb por. Li havia passat una cosa ben desagradable i al mateix temps, que li feia molta por i no sabia ben bé que havia de fer ni si ho havia d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si havia estat ell mateix el que havia fet alguna cosa malament i era culpa seva. Tot havia succeït al sortir de l’escola, al passar per un parc que estava en el seu camí cap a casa, i on solia anar i jugar una estona amb els jocs i els gronxadors sobretot quan es trobava amb altres companys de classe. Allà es va trobar a un home gran, tot sol, no hi havia ningú més.Enseguida li va començar a dir coses i en Tras, confiat i content com sempre estava, li anava contestant. Primer li va demanar com es deia, a quina escola anava, quants anys tenia... i poc a poc, se li anava acostant oferint-li si volia una xocolatina o un caramel. Tras se’l mirava cada cop més estranyat, ja que li veia als ulls una lluentor que li feia por i desconfiar, sobretot, quan li va agafar del braç i li va dir: “ Vine, anem darrera aquestes mates i t’ensenyaré una cosa que t’agradarà molt”. Ja estava ben espantat i desconfiava, en Tras, i començava a tenir molta por i no sabia què fer, i ja no volia estar més amb aquellhome tant estrany que l’agafava molt fort i li feia fins i tot mal, però no sabia com marxar d’allà. Estava com paralitzat. L’home va començar a tocar-li les cames i va pujar la ma cap al cul.... i de manera totalment automàtica i sense pensar-lo gens ni mica, en Tras va fer un xiscle, li va donar una empenta, l’home va caure d’esquenes i en Tras va sortit corrents i plorant cap a casa seva.Sols arribar, es va tancar a la seva habitació, sense dir res a la sevamare. Es va anar tranquil.litzant, i va començar a pensar i cavil.lar,com sempre feia en Tras. No sabia com actuar. S’ho havia de dir a lamare i en Joan, la seva parella? El renyarien per haver anat al parci haver-li donat una empenta a aquell home gran? I realment, que li volia fer?. Estava espantat, ben avergonyit, amb por, i amb un sentiment estrany de ràbia per que sense saber com estava segur que aquell home no li volia res de bo i al mateix temps es sentia culpable d’haver-li donat una empenta i insegur de si havia fet
  2. 2. alguna cosa malament I desprès de pensar una estona, va dir-se “Jo no he fet res de res,simplement anava cap a casa, com sempre. I si no ho sap ningú més que jo, que aquest home està allà al parc esperant què passin elsnens, a qualsevol company i amic meu o a mi mateix qualsevol altredia, ens pot tornar a voler fer mal. Ho explicaré ben explicat i segur que em creuran i em protegiran” A l’hora de sopar, s’ho va dir a la seva mare i en Joan. Enlloc de renyar-lo o dir que havia fet alguna cosa malament, com ell tenia por, el van acollir i felicitar per la confiança que tenia en ells, i el van felicitar per haver marxat corrents. - Molt bé, Tras. Has estat un noi ben valent, li va dir en Joan. Si tots els nens fessin el mateix, aquestes males persones no estarien anant pel carrer i els parcs buscant nens porucs i tímids, per aprofitar-se d’ells. No sabia ben bé que havia passat desprès. Va sentir, un dia que els seus pares estaven parlant, la seva mare explicar el seu pare el que ella i en Joan havien fet. Anar a la policia del poble, i com havien trobat a aquell pobre home i se l’havien endut. I encara que al principi tenia una mica de por de tornar a passar pel parc, va anar primer ben acompanyat i li van mostrar que no havia de tenir por, i encara que mai estem fora dels perills si hi ha confiança i estimació amb les persones que tenien cura d’ell, tot anirà molt millor. . Llavors en Trast ho va entendre tot: “Això sí que m’agrada de debò!! -va pensar- Tenir confiança i poder parlar de tot el que em passa amb els pares i les persones que tenen cura de mi. Sobretot si hi ha alguna persona gran que em toca o vol aprofitar-se de mi. Sense que em donin laculpa pel que no he fet, i em protegeixin de les persones que volen aprofitar-se de mi.” I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!! Jordi Gutierrez Jané http://gaudimambcontes.blogspot.com

×