Des dels orígens fins a 1868.

1. TEMA 8.- SOCIETAT I
MOVIMENTS SOCIALS A
L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS
A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.

3. Index
• 1.- La societat de classes. Concepte.
• 2.- Els grups dominants. Noblesa i burgesia
• 3.- Els grups dominats. Les classes populars
(treballadores).
• 3.1.- El naixement del moviment obrer. Condicions de
treball.
• Etapes
• Les primeres societats i les protestes ludites (1830-
1868)
• L’època del Sexenni i la Primera Internacional (1868-74)
• Anarquisme i socialisme durant la Restauració. (1875-
1914)

4. Nucli temàtic i context històric
• Nucli temàtic: Canvis econòmics i socials (1800-
1930).
• Context històric.
• Al mateix temps que es construeix l’estat liberal,
es produeix el pas al sistema capitalista i la
societat de classes, (definiu el concepte)
conseqüència dels canvis econòmics i
legislatius. Els dos grups fonamentals d’aquesta
societat, són la burgesia i el proletariat, encara
que l’aristocràcia manté importants parceles de
poder.

5. • Després esmenteu a quina etapa del
moviment obrer pertanyen els documents:
• El ludisme
• Les primeres societats (1840-1868)
• L’etapa de la Ia Internacional i el Sexenni
(1868-1874)
• La formació del socialisme i l’anarquisme
durant la Restauració (1875-1914)

6. Cronologia

7. E
s
q
u
e
m
a
La implantació del liberalisme polític.
El procés de reforma agrària.
El desenvolupament de la industrialització.
La implantació del liberalisme polític.
El procés de reforma agrària.
El desenvolupament de la industrialització.
Configuració de noves
relacions socials.
Desaparició dels
estaments.
Sorgiment d’una
societat de
classes.
Basada en:
Dret de propietat.
Igualtat davant la llei i la
fiscalitat.
Mobilitat social en funció
de la riquesa.
Basada en:
Dret de propietat.
Igualtat davant la llei i la
fiscalitat.
Mobilitat social en funció
de la riquesa.
 La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de
la jerarquització.
 Per defensar els drets dels treballadors neix el
moviment obrer.
 Es desenvolupen noves ideologies:
Burgesia Obrers o Proletaris
Socialisme utòpic
Marxisme
Anarquisme
Socialisme utòpic
Marxisme
Anarquisme
Denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme.
Proposen un model social més igualitari basat en formes de
propietat col·lectiva.

8. 1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A
LA SOCIETAT DE CLASSES.
Les Revolucions liberals i els canvis econòmics (Revolució industrial)
signifiquen la fi de l’Antic Règim i el pas a una societat de classes,
on l’element distintiu es troba en la possessió de
béns o riqueses i no en els privilegis (societat estamental)
Durant el segle XIX i una bona part del XX s’ha considerat que l’oposició de classes
fonamental es troba entre la burgesia i el proletariat (classes treballadores)

9. Pel mig se situen unes classes mitjanes poc nombroses (5-10% de la població)
compostes per xicotets burgesos, professionals liberals o funcionaris públics:
intentaven imitar l’estil de vida i educació de la burgesia, però amb una riquesa
molt inferior i una ideologia diversa segons el lloc i el moment
(hi ha republicans però també catòlics i conservadors)

10. CLASSES ALTES
5%
Bloc de poder
CLASSES ALTES
5%
Bloc de poder
CLASSES
POPULARS
80-90%
CLASSES
POPULARS
80-90%
Alta NoblesaAlta Noblesa
Grups BurgesosGrups Burgesos
ArtesansArtesans
ProletariatProletariat
PagesiaPagesia
ServeisServeis
Petita i mitjana
Burgesia
Petita i mitjana
Burgesia
BURGESIA
INDUSTRIAL
CATALANA
NOVASOCIETATESPANYOLANOVASOCIETATESPANYOLA
CLASSES
MITJANES
5-10%
CLASSES
MITJANES
5-10%

11. 2.- Les classes dominants. El bloc de poder.
El bloc de poder és una terminologia establerta per l’historiador Tuñón de Lara en
referència al grup dominant en Espanya durant el segle XIX, conformat per la gran
noblesa terratinent latifundista del sud del país, però també per financers,
especuladors grans comerciants i propietaris de terres burgesos.
La gran noblesa va mantenir una part del seu patrimoni
amb les revolucions liberals, sobretot en Andalusia occidental,
Extremadura i la Manxa.
Amb el temps, emparentarà amb la gran burgesia emergent.

12. Llistat de
grans contribuents

13. En la resta del país, allà on la noblesa depenia de la jurisdicció, va perdre
una bona part de de la seua riquesa i es va arruinar.
La xicoteta noblesa (hidalgos) del nord de Castella i el Cantàbric,
amb molts deutes i menys terres, es veurà molt perjudicada
per la pèrdua de privilegis, especialment pel fet de pagar
impostos, i acabaran transformant-se en propietaris agraris mitjans
o dedicant-se a l’exèrcit

14. Al clergat se’l priva de gran part dels seus béns
però l’església catòlica continuarà tenint una gran influència social i política.
Vegeu el Concordat de 1851.
1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla
reial. Formaven part del senat.
2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre
religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament.
3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i
l’exempció d’obligacions militars.
1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla
reial. Formaven part del senat.
2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre
religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament.
3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i
l’exempció d’obligacions militars.
A més

15. La burgesia, en el segle XIX defineix un grup molt ample de propietaris dels
mitjans per a produir, incloent-hi terres, fàbriques però també designa els
comerciants, financers i especuladors urbans o rurals.
Per últim també inclouria aquelles professions més vinculades al talent
i la capacitat com la justícia, les lleis (notaris, advocats o jutges entre d’altres).
En Espanya predominaràn els grups terratinents i financers localitzats a Madrid,
Castella i Andalusia, front els grups burgesos industrials (catalans i bascos), no
sols menys poderossos ecoòmicament, sinó també marginats del poder polític
. La burgesia.

16. La burgesia
Burgesia
comercial i
financera
Burgesia
industrial
Es dediquen als negocis, el comerç, les inversions, bancs,...
Adquireix un enorme poder econòmic i polític amb les
reformes liberals: compra terres de la desamortització,
inverteix en deute públic i ferrocarril i està darrere
dels principals partits polítics liberals
Procedent de quasi tota Espanya, es sol instal·lar
a Madrid, la capital política i financera del país
Es troba sobretot a Catalunya i el País Basc (zones industrials) i algunes ciutats de la
Mediterrània (València)
Té un gran poder econòmic, però no tant polític, per la qual
cosa s’aliarà amb la burgesia terratinent cerealista per a
pressionar els governs i afavorir una política proteccionista

17. La burgesia
Estil de vida
Propensió de la burgesia i la noblesa a viure
de rendes (excepte la burgesia industrial)
Aliances matrimonials entre noblesa i burgesia
Fan ostentació de la riquesa: cases, festes i recepcions, carruatges, vestits,...
Tenen les seues pròpies formes d’oci: teatres d’òpera, jardins, balls,...
Reben una forta influència de l’Església
Paper secundari de la dona (àmbit privat de la família, costura,
música, ball i un bon matrimoni com a objectiu)

19. RAMON CASAS. BALL DE TARDA. 1896

20. 3. LES CLASSES POPULARS (I).
Dins dels grups dominats i oprimits distingirem els vells artesans i grups urbans,
els camperols i jornalers i el nou proletariat industrial, units per unes pèssimes
condicions de vida, properes a l’estricta subsistència

21. • Conformaven la major part de la població del país i
agrupaven un ventall molt ampli de sectors i
categories socials que amb el canvi a la societat
capitalista es va veure clarament perjudicat:
• artesans i gent dels oficis (procedents dels tallers i
dels vells gremis);
• llauradors pobres en diferents graus de
despossessió ;
• i el nou proletariat industrial.
Tots ells reivindicaven un estat més igualitari que el
liberal, on el dret al treball fora una vertadera font de
riquesa enlloc de la propietat.
Així, el poder polític hauria de basar-se en una
participació política més oberta (cap a la
democràcia) i un reconeixement d’una major igualtat
entre les qüestions econòmiques.

22. Les classes populars
Artesans i gent
dels oficis
Llauradors en
divers grau de
despossessió
Proletariat
industrial

23. Artesans i treballadors
dels oficis
(urbans)
 A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes
manufacturats. Alguns d’aquestos entrà en decadència front a la fàbrica.
 Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i,
com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones.
 El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de
serveis.
 Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars.
 Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic.

24. El món dels llauradors

25. El camperolat
La seua situació varia molt segons la zona: a Castella la Manxa, Extremadura
i Andalusia la majoria de camperols passen a ser camperols sense terra;
mentre a Catalunya o València una bona part dels camperols (sobretot els mit-
jans i rics) accedeixen a la propietat de la seua terra, però amb minifundisme

26. Diverses
situacions
El xicotet propietari que treballa la seua escassa terra
L’arrendatari que lloga al burgés la terra que treballa
El criat que treballa permanentment per al terratinent
El jornaler sense terres (proletariat agrícola)
Al sud del Tajo, predominen els jornalers sense terres, amb condicions de
vida molt miserables que els portaran a demanar repartiment de terres i llui-
tar per elles o a emigrar a les ciutats en busca de treball a la indústria incipient,
encara que la demanda de mà d’obra és escassa
i per tant l’èxode rural és molt lent.

27.  L’augment de la població agrària assalariada, sense un creixement
paral·lel del treball i dels recursos, va provocar un problema social greu
sobretot a Andalusia.
 En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de
terres va recórrer el camp andalús. Les males collites provocaren situacions
de fam crònica fins a enfonsar en la misèria molts de pagesos (crema de
collites, matança del bestiar...).
 El problema s’agreujà l’any 1855, es van produir més insurreccions,
reprimides per l’exèrcit i la guàrdia civil.
 Més moviments a : Andalusia, Castella i zones muntanyoses d’Aragó.
 L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada) va assolir una gran
intensitat.
 En les dècades del 1860 i el 1870 el bandolerisme es va entendre per
Andalusia com a resposta individual i violenta a la magnitud de les
desigualtats socials.

28. 3.1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.

29. La nova classe social a les ciutats serà el proletariat urbà: persones que no tenien més que el
seu treball i que el venien als burgesos a canvi d’un salari, suportant llargues i penoses jorna-
des de treball a les fàbriques a canvi de salaris ínfims, vivint en condicions molt deficients
Dels jornalers sense terres i el proletariat urbà naixeran els moviments socials
més importants de la història d’Espanya contemporània: el moviment obrer
No té mitjans de producció i no té més remei que
vendre la seua força de treball a canvi d’un salari

30. L’ESTAT LIBERAL no reconeixia cap dret social als
treballadors, com l’assistència mèdica, el dret a vaga , entre d’altres.
Tampoc reconixia el dret a vot (sufragi censatari) ni el dret
d’associació (breument es reconeixen durant el Sexenni).
Condicions de treball.
 Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització que
es va produir a Catalunya, Alcoi, més tard Astúries i Euskadi i alguns illots
com Madrid.
 L’organització del treball es caracteritza per la utilització de mà d’obra
assalariada.
 Les regles que regulaven les noves normes de treball: el patró pagava un
salari a uns treballadors per unes determinades hores de feina.

31. Salaris de misèria, (aleshores es parlava de subsistència), que no permetien ni la
supervivència de la mà d’obra
Jornades laborals llarguissimes, superiors a les 10 hores (11, 12 o més hores),
Sense cap normativa reguladora, ni tan sols el descans dominical
Cap protecció davant contingències com ara : la malaltia, la vellesa, etc.
Vivendes insalubres, amb mancances evidents en el clavegueram o l’aigua corrent.
Són freqüents les infeccions.
Dones i xiquets cobren menys que els homens pel mateix treball
Els primers treballadors fabrils provenen del món rural (expulsats pels canvis en
la propietat) i en altres casos de la decadència del món dels oficis (artesans)

32. Cigrons, 125 g. 0,12
Carn, 250 g. 0,50
Dinar Cansalada, 72 g. 0,15
Verdura, ½ quilo 0.08
TOTAL DIARI 3,97
Els dies feiners de l’any, descomptats els
67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes.
de jornal, donen un resultat de 745 ptes.
Vivint amb el mínim per no morir-se de
fam, una família proletària gasta, a l’any,
1449 ptes, i suposant que treballi cada dia
de l’any, en guanya 745. El dèficit anual
serà de 704. I cal tenir en compte que no
s’hi han inclòs ni les despeses per
malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit
que anem mig despullats.
SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea,
medios físicos y morales para evitar las
enfermedades y procurar el bienestar de los
obreros ocupados en hilar y tejer el algodón.
Vic, 1858.
DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERADESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims
Casa 0,50
Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72
Carbó, 1 quilo 0,23
Esmorzar (cafè amb llet) 0,36
Carn, 250 g. 0,50
Patates, ¾ de quilo
0,12
Oli, 125 g. 0,24
Sopar Llum, oli mineral 0,10
Sabó i altres 0,25
Tabac 0,10
TOTAL DIARI 3,97

35. El aire caliente y húmedo, que es el que reina en las fábricas de hilados y tejidos, es altamente
debilitante; produce abundantes sudores; languidez muscular y debilidad en el sistema gástrico,
acompañada de poco apetito; respiración lenta y penosa; movimientos pesados; la sangre no se
arterializa debidamente; las impresiones e ideas se obtunden y el sistema nervioso se entorpece.
Aunque nuestros obreros no perciben estos síntomas, propios de una temperatura fuertemente
cálida, no por eso deja de sentirlos su naturaleza, que insensiblemente va tomando todos los
caracteres del temperamento linfático, a que conduce esta temperatura,....
El tejedor, bajo cuyas narices se forma la borrilla, la absorbe con sus inspiraciones anheladas,
ocupando ésta el lugar reservado al oxigeno, que en vano piden los pulmones.
He aquí la causa del ahilamiento y de la debilidad de algunos desgraciados tejedores, a quienes
la necesidad obliga a pasar 14 y más horas diarias unidos a un telar, manteniendo el cuerpo en
constante corvadura, siendo su pecho sin cesar conmovido por el bracear de la lanzadera, y las
percusiones del balancín contra cada uno de los hilos de la trama; he aquí la causa de esa
enfermedad, que comenzando por una tos cada vez más fuerte y más difícil, llega a tener todas
las apariencias de una tisis pulmonar, siendo llamada por los médicos de los distritos
manufactureros tisis algodonera, o pneumonía algodonera; nombres significativos de una
enfermedad cruel, cuyas víctimas van a morir a los hospitales en la flor de la edad; porque, como
esta operación no exige fuerzas musculares, se encarga a las mujeres y a los jóvenes de pocos años.
Salarich, Higiene del Tejedor. Vich, 1858.
Testimoni d’una fàbrica tèxtil

36. “Es preciso entrar en estas
habitaciones para formarse una idea de su
insalubridad (...) Apenas se encuentra una de
estas chozas con ventilación, con
embaldosado, con fogones ni hogares, ni
aun con chimeneas para la salida de los
humos, ni localidad sino para un matrimonio
con sus dos hijos pequeños: pues bien en
estas pocilgas suelen habitar 3, 4, 5 familias,
con 18 ó 24 personas de ambos sexos (...)
Si con arreglo a la ordenanza
municipal no se consintieran en estas
pocilgas más personas que las que permiten
los cuarenta pies superficiales por cada una,
no podrían exigir los propietarios el
exorbitante arriendo que sacan (...) y con
semejante tráfico descuidan mejorar los
edificios, seguros de que la reedificación no
les produciría una ganancia tan usuraria.”
Su Ermitaño.
Vivenda obrera

37. Les grans desigualtats entre la burgesia i les classes treballadores donaràn lloc al
naixement dels primers moviments i societats obreres, així com altres formes de
protesta, com el luddisme

38.  Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial
van ser violentes, clandestines i espontànies.
 En la dècada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel·lia
obrera contra la introducció de les màquines. Alguns fins i tot van cremar
fàbriques. El primer acte es va donar en Alcoi i l’incendi més important va
ser l’agost de 1835 a la fàbrica Bonaplata (Barcelona).
Els treballadors ataquen les màquines que redueixen feina. Es tracta d’una
forma de protesta violenta en un moment on no es reconeix ni el dret
d’associació. (se suposa que implica un cert d’organització i per tant no és
tan espontània)

39. Una multitud de marineros y gitanos que recorrían tumultosamente la ciudad,
armados con fusiles, sables y puñales, con una bandera negra y un tambor batiente,
llevando tras de si innumerables agitadores de la población, atacaron de noche la
fábrica de Bonaplata; y la incendiario, provocando la execración de los hombres de
todos los partidos: este atentado vandálico no fue cometido por los autores de la
revolución, sino por un reducido número de hombres rechazados por el pueblo, los
cuales eran instigados opr los malvados que, por envidia o por interés particular,
miraban con malos ojos, aquel avance de la industria catalana, primer ensayo de las
fábricas de vapor."
Relat d’Andrés Pi i Arimon sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplata.
“L’adquisició de noves màquines tèxtils per part de la majoria de fabricants alcoians es va
realitzar entre 1818 i 1823 (...). A principis de 1821, les màquines instal·lades a la ciutat van
haver de ser custodiades, ja que es sospitava alguna cosa sobre la seua destrucció. El dia 2 de
març del 1821 més de 1200 homes armats es van dirigir cap a les fàbriques situades al voltant
de la ciutat...”
R. ARACIL i M. GARCÍA BONAFÉ: Industrialització al País Valencià. El cas d’Alcoi,
València, Eliseu Climent, 1974.
Textos sobre el ludisme

40. A la vegada, els proletaris comprenen que el problema no són les màquines, sinó com
es reparteix la riquesa (els beneficis i salaris) i comencen a associar-se i a utilitzar
la vaga com a arma: en 1834 un grup de teixidors de Barcelona s’organitza per
defensar els seus drets i en la dècada de 1840 sorgiran els primers sindicats
i les seues caixes de resistència (fons d’ajuda en cas de malaltia, vaga,...)

41. Les primeres societats
El 1840 naix la Societat de Teixidors en Barcelona, aprofitant la legalització que es
produeix durant la Regència d’Espartero.
Es tracta de societats d’ofici, formades pels treballadors qualitficats pertanyents a cada
professió (i no a cada sector productiu) . Aquestos són els únics que tenen coneixements
(saben llegir i escriure) i poden resistir una vaga.
Les seues reivindicacions
Dret a negociar condicions treballDret a vagaDret d’associació
Regulació del treball infatil Reducció jornada laboral
. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES

42. Funcionen per aportacions o quotes a una caixa de resistència per
a previndre pèrdua de feina, vagues….
Ideològicament es troben prop del republicanisme (democràcia,
sufragi universal, dret d’associació) i dels corrents obrers que discuteixen
la propietat privada, com el socialisme utòpic
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

44. «Recordamos aún los sucesos de aquel año [1843]. […] La clase
obrera está aleccionada por una dolorosa experiencia. La baja de los
salarios fue el premio de sus sacrificios en favor de los capitalistas.
[…] Las asociaciones […] fueron vivamente perseguidas. […] Se llegó
al extremo de poner la clase toda fuera de la ley y sujetarla a los
juzgados militares».
«Ellos [los fabricantes] son los que con sus exigencias han abierto
nuestros ojos y nos han obligado a buscar la causa de nuestros
males. Y de raciocinio en raciocinio hemos llegado a comprender que
nuestros malos cesarán cuando las Cortes se interesen por nuestra
causa, y las Cortes estarán a favor nuestro y en favor de la justicia al
mismo tiempo, cuando nosotros nombremos los diputados.»
Textos obreros del Bienio Progresista.
Cit. por C. MARTÍ, Historia de España, vol. 8, Labor, pp. 192-193

45. Corrent socialista conegut com a utopisme:
Pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, acabar amb
les injustícies de la societat liberal. Va arrelar amb força entre els cercles
més conscienciats dels assalariats espanyols.
Corrent socialista conegut com a utopisme:
Pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, acabar amb
les injustícies de la societat liberal. Va arrelar amb força entre els cercles
més conscienciats dels assalariats espanyols.
.Socialisme utòpic i republicanisme.Socialisme utòpic i republicanisme
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

46. QUIN ÉS L’IDEARI DELS SOCIALISTES UTÒPICS?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Saint-SimonSaint-Simon Cooperatives obreres Cooperatives obreres
Charles FourierCharles Fourier “Falansteris”. “Falansteris”.
Robert OwenRobert Owen New Lanark. New Lanark.
Ideologia de les primeres societats obreresIdeologia de les primeres societats obreres
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

47. .LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES Socialisme utòpic i republicanismeSocialisme utòpic i republicanisme
 A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830.
 El diari barceloní El Vapor publicà l’any 1835 alguns articles sobre el tema.
 A la resta d’Espanya, l’utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu.
Defensà la creació de
falansteris,
cooperatives de
producció i consum
Defensà la creació de
falansteris,
cooperatives de
producció i consum
 Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el
cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara i Francesc Pi i Margall.
 El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.
 L’arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del
proletariat català adoptés una actitud apolítica i propera a l’anarquisme.

48. Les societats obreres són prohibides pels moderats (1844-54) i son
tolerades pels progressistes (1854-56)
Amb del Bienni progressista (1854-56) els sindicats d’ofici són
tolerats i es converteixen en els primers sindicats de classe:
la federació sindical Unió de Classes
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

49. El conflicte de les selfactines i la
vaga de 1855
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

50.  Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es tornen a autoritzar
les associacions de treballadors.
 El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les
selfactines (1854), una màquina reduïa la feina. Aleshores, es va produir una
reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d’aquesta
nova màquina de filar. S’escampa un moviment de solidaritat en la ciutat de
Barcelona amb els treballadors
El Capità General de Barcelona demana la retirada de les esmentades
selfactines i que la patronal negocie les condicions de treball amb els
treballadors.
 La Patronal se nega, i el nou Capità General de Barcelona, Zapatero,
ordenà l’afussellament del líder obrer Barceló. La patronal comença a
despatxar treballadors i reduir salaris.
En resposta, es convoca la primera vaga general, que tindrà resó en altres
zones d’Espanya (juliol de 1855) i una petició al general Espartero, que no va
respondre
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

51. Petició dels obrers
catalans a
Espartero, 1855
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

52. “Los obreros, en fin, piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto de su
industria y del aumento del consumo: que se fije en diez el máximo de horas del jornal, y se
sujeten a inspección los locales de los establecimientos fabriles para ver si cumplen las
condiciones higiénicas necesarias;
que se establezca el mayor número posible de escuelas gratuitas industriales,
en donde aprendan los obreros los medios más útiles y modernos para
cumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por último, que se
establezcan también salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en su trabajo,
se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el día a los peligros físicos y morales de la poca
edad, y se prohíba a sus padres los pongan a trabajar antes de los diez años ....”
Peticiones de los obreros de Barcelona en huelga general (julio de 1855)
Petició dels obrers
catalans a
Espartero, 1855

53. La vaga acaba amb una forta repressió per part del Capità General de
Barcelona i una petició dels treballadors a Espartero que no contesta.
La fi del Bienni marca una nova etapa repressiva per unionistes i moderats (1856).
Un decret de 1857 implica la il.legalització de les associacions.
Llibertat d’associació.
Establiment horari fix de treball.
Formació comissió obrers-patrons per dirimir conflictes laborals.
Llibertat d’associació.
Establiment horari fix de treball.
Formació comissió obrers-patrons per dirimir conflictes laborals.
Peticions dels obrers catalansPeticions dels obrers catalans.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES

54. LUDDISME.
CREMA DEL VAPOR a la fàbrica
Bonaplata. Barcelona 1835.
Creació de SOCIETAT DE SOCORS
MUTUS.
Societat de Protecció Mútua dels
Teixidors del Cotó de Barcelona.
Creació de noves SOCIETATS d’ajuda
entre obrers. Cada obrer pagava una quota
i així assegurar-se una ajuda en cas d’atur
o malaltia.
REVOLTES AGRÀRIES sobretot a
Andalusia.
CREMA DE COLLITES, matança del
bestiari.
PRIMERES VAGUES OBRERES A
CATALUNYA.
VAGA CONTRA LES SELFACTINES a
Catalunya (1854).
PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya
1855.
.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES
RESUM: