6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS ALSEGLE XIX
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX               QUÈ ESTUDIAREM?6.1. De la societat estamental a la societat dec...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX                 LA CRONOLOGIA
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes•La vella societat esta...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.1. La pervivència de la noblesa•L’alta nobles...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.2. La gran burgesia•És la gran beneficiària d...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.3. La burgesia industrialcatalana•Floreix al ...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.4. Les classes mitjanes•Grup reduït (5% de la...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.1. Grups urbans i artesans•Bona part de les class...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.2. L’evolució de la pagesia•El nombre de jornaler...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.3. El sorgiment del proletariat•La classe obrera ...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socials•La societat isabelina es va estru...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socials
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socialsLes dones en la societat del segle...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.5. Les primeres organitzacions obreres• Els obrers van iniciar les protestes...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.5. Les primeres organitzacions obreresSocialisme utòpic i republicanisme• El...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874)   MARX                     ...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874)• La revolució de 1868 va re...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874)• El marxisme es va difondre...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.1. Els corrents anarquistes• El 18...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX                                   Atemptat del Liceu perpetrat per Santiago S...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.1. Els corrents anarquistes     Pr...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.2 El socialisme obrer• La tendènci...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.3 Reformisme i qüestió social• A l...
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX
6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tema 6. La societat espanyola al segle XIX

1,768 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,768
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
47
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 6. La societat espanyola al segle XIX

  1. 1. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS ALSEGLE XIX
  2. 2. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX QUÈ ESTUDIAREM?6.1. De la societat estamental a la societat declasses6.2. Els nous grups dirigents6.3. Les classes populars6.4. Vida quotidiana i comportaments socials6.5. Les primeres organitzacions obreres6.6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-1874)6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)
  3. 3. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX LA CRONOLOGIA
  4. 4. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes•La vella societat estamental va transformar-se en una societat classistaamb els canvis produïts per la industrialització i les transformacionsagràries.•Les classes socials es diferencien per la condició econòmica de lespersones que en van formar part, no per privilegis legals (tots els“homes” són iguals davant de la llei).•La classe social dominant la conformava els grans propietaris (noblesai alta burgesia); burgesia comercial, burgesia financera i una novaclasse burgesa, la burgesia industrial.•Les classes més pobres la conformava els jornalers del camp i unanova classe: el proletariat (treballadors industrials). Les diferènciesentre elles eren flagrants.•L’Església va perdre capacitat econòmica, però no influència social ipolítica.
  5. 5. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
  6. 6. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
  7. 7. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.1. La pervivència de la noblesa•L’alta noblesa (1323 famílies el 1797) va esdevenir propietàriaterratinent. Els patrimonis nobiliaris, però, van anar minvant al llarg delsegle XIX. Una part de la noblesa va emprendre negocis i també vaemparentar amb l’alta burgesia.•Amb tot, el poder i la influèncianobiliàries van ser destacats:“camarilles” de la Cort, altaoficialitat a l’exèrcit, senadors,etc.•La baixa noblesa es va diluirentre la classe mitjana depropietaris agraris. Els mésperjudicats pel liberalisme vansimpatitzar amb els carlins.
  8. 8. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.2. La gran burgesia•És la gran beneficiària de lestransformacions del període.•Connecta amb els nous centres depoder (concessions) i amb el capitalestranger, especuladors financers,nous terratinents, etc.
  9. 9. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.3. La burgesia industrialcatalana•Floreix al segon terç del segle. Alcens de 1860 Barcelona tenia 2.500industrials (inclou petits tallers).•Fruit del seu dinamisme, el 1889van fundar una institució moltpoderosa, el Foment del Treball Nacional (la burgesia mercantil haviafundat el 1886 la Cambra de Comerç).•No va tenir un gran pes en l’aparell estatal més enllà d’aconseguirmesures proteccionistes, degut al seu escàs poder econòmic encomparació amb les grans fortunes tradicionals i la seva localitzacióperifèrica.
  10. 10. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.2. Els nous grups dirigents6.2.4. Les classes mitjanes•Grup reduït (5% de lapoblació): petits propietaris,comerciants, petits fabricants,professionals liberals,treballadors públics(funcionaris). Tendiren a créixeramb el desenvolupament urbà.•Compartien amb elspoderosos l’estil de vida, peròamb limitacions econòmiquesevidents.
  11. 11. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.1. Grups urbans i artesans•Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especialles dones.•El 1860 hi havia 1200000 artesans i aprenents. Els menestralscatalans van simpatitzar amb les causes progressistes.
  12. 12. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.2. L’evolució de la pagesia•El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de lapoblació, 2’6 milions). A finals de segle XIX era difícil distingir-los delspetits propietaris i arrendataris: tots hi passaven penúries.•Els pagesos van continuar subjectes a les relacions amb els vells inous cacics (explotar treballadors per obtenir beneficis).•Les diferències regionals, però, no s’haurien de menystenir. Al campcatalà:-Amb les desamortitzacions van sorgir molts propietaris emfiteutes(domini útil de la terra –pagès- en contraposició al domini directe-propietari).-Els no propietaris treballaven sota contractes de masoveria, parceria orabassa morta.-L’augment demogràfic i la institució de l’hereu van afavorir l’emigració ala ciutat.
  13. 13. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars
  14. 14. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.3. Les classes populars6.3.3. El sorgiment del proletariat•La classe obrera sorgeix amb el creixement industrial ,constituïdaper la mà d’obra assalariada de les fàbriques. (Barcelona tenia54.000 obrers el 1856).•Les condicions de vida i de treball eren esgarrifoses.
  15. 15. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.1. De la societat estamental a la societat de classes
  16. 16. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socials•La societat isabelina es va estructurar com una simbiosi entrepoderosos del passat i nous grups burgesos.•Molts dels nous rics van voler ennoblir-se i viure de rendes.•El gust burgès va definir-se per l’ostentació.•Les formes d’oci van comercialitzar-se: estiuejar, teatre, òpera, jardinsd’esbargiment, cabarets, casinos.•Continuaven sent una part important de la vida social les festesreligioses, misses, noces, etc.•Els treballadors es reunien a les tavernes. Anarquistes i socialistes vanfomentar ateneus i cases del poble.
  17. 17. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socials
  18. 18. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.4. Vida quotidiana i comportaments socialsLes dones en la societat del segle XIX•L’estereotip femení assignava a la dona fer-se càrrec dels fills i atendrela casa.•En l’àmbit rural, la dona va desenvolupar des de ben antic tota menade tasques agrícoles.•Va ser incorporada al treball industrial per què cobrava menys que elshomes. Patia una doble discriminació: laboral i social.•Algunes dones van destacar en el moviment obrer de finals del segleXIX, especialment les dirigents anarquistes Gertrudis Fau, SoledadGustavo i, sobretot, Teresa Claramunt. Teresa Claramunt
  19. 19. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.5. Les primeres organitzacions obreres• Els obrers van iniciar les protestes amb el luddisme.• L’any 1839 es van legalitzar les societats de socors mutus.• 1840: Es funden l’Associació de Teixidors (reivindicacions laborals) i laSocietat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona(previsió social).• Les van seguir d’altres federacions d’oficis (govern d’Espartero,progressistes). L’any 1841 es va constituir la Federació de SocietatsObreres de l’Estat.• Durant el Bienni Progressista (1854-56) es va obrir una nova onadadel moviment obrer (vaga contra les selfactines el 1854 i vaga generalde 1855). El 1857 es prohibiren totes les associacions obreres.• La pagesia sense terres va respondre de diverses formes:bandolerisme, demandes i plets, ocupacions de terres, luddisme...quevan ser molt importants a Andalusia.
  20. 20. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.5. Les primeres organitzacions obreresSocialisme utòpic i republicanisme• Els corrents ideològics del primer sindicalisme foren el socialismeutòpic (saintsimonians de Felip Monlau i cabetians d’Abdó Terrades iNarcís Monturiol a Barcelona, fourieristes de Joaquín Abreu aAndalusia, o cooperativistes de Fernando Garrido a Madrid) i elrepublicanisme democràtic. • Crítica al capitalisme • Pretén crear societats igualitàries Socialisme utòpic • Preconitza la propietat col·lectiva Lligam amb el • Pensadors: Fourier, Saint-Simon, republicanisme • Abdó Terradas Cabet, Proudhon... • Narcís Monturiol • Felip Monlau Vinculació política al • Fernando Garrido i Sixto republicanisme federal Cámara (cooperativisme) • J. Abreu (falansteris) • República Desencant • Pi i Margall • Descentralització • Reformes socials
  21. 21. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874) MARX BAKUNIN Marxisme Anarquisme Aspectes comuns - Crítica al sistema capitalista. -Societat de classes. -Explotació. -Propietat privada - Destrucció capitalisme: instauració socialisme. Propietat col·lectiva- Conquesta de l’Estat burges per convertir- Diferèncieslo en un Estat al servei dels treballadors - Destrucció de l’Estat(dictadura del proletariat). Autoritari. - Antiautoritaritarisme- Necessitat d’una avantguarda: partit - No a l’acció política.socialista (o comunista). -Contraris al reformisme-Dues maneres per conquerir el poder de -Protagonisme de les masses.l’Estat. - Insurrecció general. - Reformisme: eleccions. - Revolucionaria: violència
  22. 22. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874)• La revolució de 1868 va revifar el moviment obrer. Aquest any vaarribar Giuseppe Fanelli enviat per Bakunin per estendre l’anarquisme aEspanya, amb molt d’èxit a Catalunya i Andalusia.• A Barcelona es crea el sindicat Les Tres Classes del Vapor al sectortèxtil.• El 1869 es fundà el diari La Federación, òrgandel Centre Federal de les Societats Obreres.• El 1870 es va organitzar a Barcelona el primercongrés obrer de l’Estat, que va crear laFederació Regional Espanyola de l’AIT. Lamàxima afiliació fou cap el 1873, uns 40.000(2/3 de catalans, 1/3 de valencians iandalusos). Giuseppe Fanelli
  23. 23. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.6. L’arribada de l’Internacionalisme (1868-1874)• El marxisme es va difondre amb l’arribada dePaul Lafargue a Madrid el 1871, des d’on espublicà La Emancipación.• Les discussions en el si de la I Internacionalentre l’anarquisme i el socialisme van arribar a laFederació Espanyola. Aquesta, dominada pelsanarquistes, es va trencar al congrés deSaragossa de 1872 (expulsió dels marxistes.• Amb la fi de la República (1874, amb Serrano)es va passar a la clandestinitat. Paul Lafargue
  24. 24. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.1. Els corrents anarquistes• El 1881 va tornar la permissivitat (govern liberal de Sagasta) i es vaconstituir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.• Aviat van sorgir dos corrents anarquistes diferents:l’anarcosindicalista (partidària d’un sindicalisme de masses en elmarc de la legalitat), il’anarcocomunista (partidària de la propaganda pel fet segons lestesis de Kropotkin).• A partir del 1893, la violència anarquista (accions de La Mano Negra aAndalusia, bombes a Barcelona, etc.) va provocar la repressióindiscriminada per part del govern (destaquen els processos deMontjuïc de 1897).• De l’anarcosindicalisme va sorgir Solidaritat Obrera (1907) i d’aquestaorganització la CNT (1910).
  25. 25. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX Atemptat del Liceu perpetrat per Santiago Salvador el 7 de novembre de 1893.6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.1. Els corrents anarquistes 25 d’octubre de 1878, atemptat a Madrid contra Alfons XII de l’anarquista Juan Oliva 7 de junio 1896 : Durante la tradicional procesión del Corpus Christi en Barcelona 24 de setembre 1893, atemptat de Paulí Pallàs contra Martínez Campos a Barcelona
  26. 26. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.1. Els corrents anarquistes Presidents del Govern espanyol assassinats per anarquistes
  27. 27. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.2 El socialisme obrer• La tendència socialista va fundar el Partido Socialista Obrero Español(PSOE) el 1879, i la Unión General de Trabajadores (l’UGT) el 1888.• Principals nuclis socialistes: Madrid, Biscaia i Astúries.
  28. 28. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)
  29. 29. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX6.7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)6.7.3 Reformisme i qüestió social• A la dècada del 1880 l’Estat va començar a regular les relacionseconòmiques i socials amb un sentit més compensatori envers elstreballadors.• A partir del 1891, la publicació de la encíclica De Rerum Novarum, de NovarumLleó XIII, va afavorir el sorgiment d’organitzacions laborals catòliques,partidàries de la conciliació i l’harmonia social.• Una constant de les preocupacions obreres va ser l’augment del nivellcultural i educatiu a fi de millorar-ne la condició social i d’estendre laconsciència de classe.
  30. 30. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX
  31. 31. 6. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

×