2. L’Antic Règim: Introducció
INTRODUCCIÓ:
Anomenem Antic Règim al Sistema econò mic, polític, social i cultural existent a
Europa des de el segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa.
El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduï t pels revolucionaris francesos al 1789
durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de la revolució
i a la qual, la mateixa revolució , havia de posar fi.
Però …
Quines característiques socials,
econò miques i polítiques tenia aquesta
societat, a la qual els revolucionaris
francesos van anomenar Antic
Règim ?
Com era aquesta societat a la que els
francesos volien posar fi amb la
revolució ?
3. L’Antic Règim: Característiques
CARACTERÍ STIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
L’Antic Règim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida
existent a Europa abans de la Revolució presentava com a principals característiques
econò miques, polítiques, socials i culturals les següents:
Una economia poc desenvolupada que quasi no podia satisfer les necessitats bàsiques
de la població (economia de subsistència)
Una societat estamental, en la que podíem diferenciar dos
grups : Privilegiats (minoria) i NO Privilegiats majoria
Un sistema polític absolutista, en el qual manava una sola
persona: El rei ( Monarquia Absoluta )
Una cultura dominada majoritàriament per la religió .
Tot s’explicava en base a la religió cristiana: L’organització
social, el govern, ...
4. L’Antic Règim: Economia
L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM
ECONOMIA AGRARIA
Les activitats econò miques principals eren l’agricultura i
la ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp)
La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA
(Títol nobiliari, Església, municipi, corona)
Agricultura Tradicional Tècniques tradicionals, poc avanç ades tècnicament i
poca producció
La producció ramadera, (carn, llet i
derivats) també era insuficient.
L’Endarreriment Tècnic i la
Baixa Producció
ECONOMIA
DE
SUBSISTÈNCIA
5. LA PRODUCCIÓDE BENS
(roba, calçat, estris…)
Basada en el treball artesanal
També era escassa ( poca producció )
La majoria dels bens de consum eren produï ts per la mateixa família pagesa, tot i que
també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes
manufacturats.
L’Antic Règim: Economia
Es podien diferenciar tres llocs de producció de
bens:
1- La Família pagesa: Ella mateixa elabora els
productes de consum quotidià que necessitava.
2- Les Ciutats: On els artesans realitzaven productes
Artesans i controlats pels gremis
3- Les Manufactures (s. XVIII): Establiments on
s’elaboren articles de luxe per les classes privilegiades.)
La producció , en general, també era escassa, donat que
els productes es realitzaven manualment i estava destinada
preferentment al autoconsum, no al mercat.
6. El gremi tenia una reglamentació molt
estricte: Determinaven la quantitat de
productes a realitzar, els materials a utilitzar i
el preu de venta.
L’Antic Règim: Economia
Els gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici.
ELS GREMIS
El gremi també actuaven com una mena
d’associació d'assistència i ajuda entre els
seus membres en cas de dificultats: malaltia,
defunció , orfandat....
No permetien la lliure competència Jerarquia: Mestre, operari i aprenents.
7. L’Antic Règim: Economia
Les manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies, on hi
treballaven artesans a canvi d’un salari.
LES MANUFACTURES
Sols realitzaven articles de luxe, com
tapissos, catifes, porcellanes....
destinats als grups privilegiats de la
societat: La monarquia, la noblesa o el
clergat.
Aquest establiments só n considerats el
precedent de les fàbriques, abans de
que es produís la Revolució Industrial
degut i que hi treballaven gent a canvi
d’un salari..
Però no poden ser considerades
fabriques prò piament dites, donat que
la feina era manual i artesanal i no
s'utilitzaven màquines.
8. L’Antic Règim: Economia
EL COMERÇ
També era escàs i poc desenvolupat
Insuficient Producció (aliments i bens)
Insuficiències en el transport
Cal diferenciar:
1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats
d’àmbit local o comarcal.
2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s.
XVI, però és desenvoluparà molt durant el segle XVIII (caràcter marítim)
9. L’Antic Règim: L’Organització Social
L’ORGANITZACIÓSOCIAL
L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat
organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement)
Aquesta forma d’organitzar la societat havia estat heretada de l’Edat Mitjana, i en ella es
podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funció diferent dins de
la societat:
1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %)
2- El Clergat
Encarregats de pregar i assegurar
la protecció divina (1 %)
3-El Tercer Estat:
La majoria de la població (90 – 95 %)
S’encarrega de produir per tots els bens
materials que la societat necessita
( pagesia, burgesia, classes populars)
10. L’Antic Règim: L’Organització Social
La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESILALGUTAT CIVIL, és
a dir, no tots els individus que formen la societat só n considerats iguals.. La qual cosa divideix la
societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats.
DESIGUALTAT CIVIL
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat)
El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social,
és adir no es podia canviar de grup o estament.
14. EL CLERGAT
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
É s l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos.
DIVIDIT
Alt Clergat:
Baix Clergat
- Bisbes
- Abats
- Cardenals
- Sacerdots
- Monjos
- Frares
Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa.
Gaudeixen dels seus privilegis.
Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis.
VIUEN DELS
INGRESSOS
Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església
Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats
urbanes de les quals reben rendes o impostos.
Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
15. Constituï en la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals
(impostos) i no tenien privilegis.
Podem Diferenciar
EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS)
Agrupava a sectors socials molt diferents econò mica i socialment.
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
16. ELS CAMPEROLS
Constitueixen el grup més nombró s de tota la població del Antic Regim.
Exemple: Franç a 1789. Població 25 milions
Viuen i treballen al camp.
Realitzen tasques agrícoles i
ramaderes.
Pateixen pèssimes condicions de
vida: Dieta pobre i poc variada.
Gran mortalitat i curta esperanç a
de vida.
La major part dels impostos
requeien sobre ells (reials,
eclesiàstics, senyorials ...)
Manca de formació cultural:
Analfabetisme.
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
20 milions eren camperols
17. Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una
alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries.
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
18. La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal
domèstic ...
Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel
creixament de la població i la pujada dels preus dels aliments.
LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
20. Es el grup dominant dins del Tercer
Estat.
Viuen a les ciutats i és dediquen als
negocis augmentant de forma
continuada la seva riquesa. Alguns
arriben a ser més rics que els
nobles.
Gaudeixen de bones condicions
econò miques i bones condicions de
vida però no tenen privilegis.
No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la societat per
obtenir un major reconeixement social.
LA BURGESIA
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
Tenen formació cultural.
22. Una legislació prò pia diferent a la dels
privilegiats.
Les Carregues Fiscals: Sols ells els paguen
el impostos
Malgrat les grans diferencies econò miques i socials que hi havia entre els tres grups que
formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:
L’ Oposició als privilegis i el desig
d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat davant
la llei)
LA RELACIÓENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT
L’Antic Rè gim: L’Organització Social
23. ABSOLUTISME
Concentració
dels poders
en mans
del rei
El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme. Un
sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap
limitació : El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.
Els monarques absolutistes reben la seva autoritat de
Déu, del qual es considera que só n representants aquí
a la Terra
El seu poder
es justifica
per designació
divina
L’Antic Rè gim: L’Organització Política
L’ORGANITZACIÓPOLÍ TICA
Luis XIV
( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva
persona per designi diví.”
24. El rei estarà auxiliat per un gran aparell
burocràtic (funcionaris) que formen el
que anomenen ESTAT
L’Antic Rè gim: L’Organització Política
25. L’Antic Rè gim: Organització Política
El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que
compartien amb els membres de la cort.
El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a
les afores de Paris
32. La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió . Tot s’explicava per la divinitat.
L’Antic Rè gim: La Cultura
Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava
a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).
La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò
que la societat necessitava (tercer estat).
Per tal de vigilar que ningús'apartés
d’aquesta explicació del mó n es van
crear uns tribunals, que s’encarregaven
de controlar a tots aquells que no
respectaven o qüestionaven aquesta
explicació del mó n: LA SANTA
INQUISICIÓ.
Milers de persones van morir per mostrar
una idees diferents a les explicacions del
mó n donades per l'Església cristiana. .
LA CULTURA
33. La Il·lustració. L'era de la raó
La Il·lustració
Moviment filosòfic i cultural nascut
en aquest país a la segona meitat del
segle XVIII, que preconitzava el triomf
de la raó com a base del progrés
material i social
Principis
Predomini de la raó Defensa de l'antropocentrisme
La crítica i el mètode empíric
Importància de l'educacióLa fe en el progrés
La recerca de la felicitat
Tolerància religiosa
i moral laica
Filosofia
34. La Il·lustració. L'era de la raó
Pensadors Il·lustrats
LOCKE MONTESQUIEU ROUSSEAU VOLTAIRE
Contracte
social
Divisió de
poders
Igualtat i
contracte
social
Contra el
fanatisme
religiós i la
intolerància
35. La Il·lustració. L'era de la raó
EFECTES
Política Economia Cultura
Despotisme
Il·lustrat
Teories
econòmiques:
- Fisiocràcia
- Liberalisme
37. El naixement dels Estats Units
La Revolució Americana
és el conflicte entre els
colons de Nova
Anglaterra (les tretze
colònies) i la gran
Bretanya (la metròpoli),
que va culminar amb la
independència dels
primers.
Nova
Anglaterra
(Les tretze
colònies)
38. El naixement dels Estats Units
El 1773 el govern anglès va establir les Teas Acts,
mitjançant les quals pretenia monopolitzar el
comerç del te, fet que podia arruïnar molts
comerciants americans. Aquest van decidir atacar
els vaixells anglesos carregats de te que estaven
ancorats al port de Boston (motí del te de Boston)
i, com a resposta, els britànics van bloquejar el
port de la ciutat i van treure tots els drets a
Massachussets, la regió on se situa Boston.
40. El naixement dels Estats Units
Raons econòmiques i polítiques expliquen per què es
va originar el conflicte: Els colons no estaven
disposats a continuar pagant impostos si no tenien
representació en el parlament de Londres.
El 1776 el Segon Congrés Continental va proclamar la
Declaració d'Independència, redactada per Thomas
Jefferson
El 1775, Jorge III va declarar les colonies en rebel·lia
El 1774 els representants de les colònies (excepte
Georgia) van celebrar el Primer Congrés Continental a
Filadèlfia i van redactar una Declaració de Drets i
Greuges
42. Eix cronològic
1609
1620
Colons anglesos
arriben a
Jamestown.
1651
1763
Arribada del
Myflower
Actes de
navegació
Gran Bretanya
conquereix França,
Canadà i la riba est
del Mississpi.
INDEPENDÈNCIA DELS
ESTATS UNITS
El naixement dels Estats Units
43. El naixement dels Estats Units
177
3
Boston
Tea
Party
1774
Declaració
de Drets i
Greuges
1776
Declaració
d'Independènci i inici
de la Guerra
1783
Tractat de París: Gran
Bretanya reconeixia la
independència dels
EUA
