2. Context Històric
•
•
•
•
•
Internacional:
Europa: Revolucions liberals burgeses
( onades revolucionàries de 1830 i 1848 )
Revolució industrial ( Gran Bretanya, Països Baixos,
Alemanya, França...)
Espanya i Catalunya:
Regències de Maria Cristina i Espartero i regnat
d’Isabel II.
Procés de revolució liberal: constitucions de 1837 i
1845, desamortitzacions de Mendizabal i Madoz,
guerres carlines...
Industrialització incompleta ( només a Catalunya i
menys a Euskadi ).
4. El poder polític (1833-1868)
• Regència Maria Cristina (1833-1840):
• Regència Espartero (1840-1843)
• Isabel II (1843-1868)
5. REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
(1833-1840)
minoria d’edat d’Isabel II.
Maria Cristina de
Borbó Dues Sicílies
6. Desmantellament de l’Antic Règim i configuració
de l’estat liberal.
Predomini governs liberals moderats.
Governs absolutistes (inici de la regència)
Primera Guerra Carlina 1833-1840
Governs liberals moderats (1833-1835):
Estatut Reial 1834
Governs liberals progressistes (1836-37): Desamortització de
Mendizabal 1837, Constitució de 1837
Governs liberals moderats (1837-40): Intents de desvirtuar els
avenços progressistes.
8. La primera Guerra Carlina
(1833-1840)
•
•
•
•
•
Guerra civil
Conflicte dinàstic
Enfrontament absolutistes i liberals
Triomf liberals
Instauració d’una monarquia
constitucional i parlamentària.
• Economia capitalista: propietat privada i
llibertat econòmica.
• Control polític de la burgesia agrària.
9. La primera Guerra Carlina: causes
• Polítiques:
Conflicte successori: carlins i isabelins
Dues ideologies diferents: absolutistes i liberals
• Socioeconòmiques:
Les classes populars de les zones rurals del País
Basc, Navarra i Catalunya perjudicades per les
reformes liberals.
La desamortització només beneficia els burgesos de
les ciutats.
Els impostos s’han de pagar en metàl·lic i això és un
problema per molta gent, sobretot de les zones
rurals.
10. Bàndols i suport social a cada
bàndol:
Carlins:
Isabelins:
Petita noblesa rural
Clergat
Pagesos petits propietaris
Arrendataris emfitèutics
Artesans arruïnats
• Part de l’alta noblesa
• Funcionaris
• Sectors de la
jerarquia eclesiàstica.
• Burgesia liberal
11. Ideologia
Carlins: “Déu, Pàtria, Rei i Furs”
• Partidaris de la monarquia absoluta
• Partidaris del manteniment del poder
espiritual, social i econòmic de l'església.
• Volen mantenir els privilegis nobiliaris
• Volen mantenir els furs regionals d'origen
medieval ( descentralització )
• Volen conservar l'agricultura tradicional
senyorial.
12. Qüestió foral:
• Els furs són lleis locals i territorials.
• Van ser creades per a constituir com a nació, principat o
regne un territori conquerit.
• Al regnes cristians de la península Ibèrica es van utilitzar en
la repoblació de territoris després de la Reconquesta.
• Cal destacar els respectius furs dels territoris de la Corona
d’Aragó i el Regne de Navarra.
• L’abolició dels furs va ser un dels motius principals de
l’oposició al centralisme liberal al País Basc i Navarra.
• A Catalunya, la restitució de les institucions i constitucions
catalanes, abolides el 1714, també va ser motiu d’oposició al
liberalisme.
15. Ideologia: liberals
(moderats i progressistes)
• Fi de l’absolutisme i de l’Antic Règim
• Instauració d’un estat liberal:
Sobirania Nacional, constitució, sufragi,
divisió de poders, igualtat davant la llei,
llibertats individuals, llibertat econòmica...
16.
17.
18.
19. 1.2 El desenvolupament del conflicte armat:
• Enfrontaments bèl·lics: guerrilles (carlins) contra
l’exèrcit regular liberal.
• No ocupen tot el territori
• No hi ha grans operacions militars
• Conveni de Bergara (1839)
• Acords: Carlins abandonen la lluita.
Oficials s’incorporen a l’exèrcit
Es mantenen els furs del País Basc i Navarra.
• La guerra continua a Catalunya i al Maestrat ( País
Valencià) fins 1840, en que van ser derrotats per
l’exèrcit liberal.
• Zumalacarregui: militar liberal que va aconseguir
importants victòries a la zona del País Basc i Navarra.
• Ramon Cabrera: líder dels carlins catalans
21. Regència Maria Cristina
2.El procés de revolució liberal (1833-1843)
2.1 Els governs de transició (1833-36)
• Primers governs de Maria Cristina absolutistes moderats
• Davant el conflicte carlí, la reina regent necessita el suport dels
liberals i instaura un govern liberal moderat.
• Aquest govern realitza unes reformes molt limitades i insuficients.
• 1833 Divisió territorial provincial (Espanya dividida en 49
províncies). Unitat administrativa de l’Estat.
• 1834 Estatut Reial : Espècie de constitució molt limitada. Era un
conjunt de regles per convocar Corts, però en realitat eren les
Corts de l’Antic Règim adaptades lleugerament als nous temps.
• Radicalització.
• Bullangues a Barcelona. Assalt convents
• Incendi fàbrica Bonaplata (1833)
• Govern liberal progressista a partir de 1836
22. Regència Maria Cristina:
2.2 Govern progressista (1836-37)
• Mendizábal, liberal progressista, cap de govern i
posteriorment ministre d’hisenda.
• Reforma de l’Estatut Reial
• Organitza i reforma l’Exèrcit contra el carlisme.
• Decret de dissolució dels ordes religiosos (1836)
• Mendizábal és destituït per la llei de desamortització dels
bens del clergat.
• Revoltes populars
• Insurrecció de la Granja
• Restabliment de la Constitució de Cadis
• Nou govern progressista
• Mendizábal ministre d’hisenda
23. 2.3 El desmantellament de l’Antic Règim :
reformes del nou govern liberal progressista
Reforma agrària liberal (1837):
• Dissolució Règim Senyorial: els senyors
perden els drets jurisdiccionals (cobrar
impostos, ...)
• Desvinculació: la terra deixa de
pertànyer a una família determinada i
es pot vendre al mercat (propietat
privada)
• Desamortització: venda per mitjà de
subhasta pública de terres de l’Església i
dels ajuntaments (del comú).
24.
25. La desamortització de Mendizabal
(1837)
• Principalment terres de l’església
• Es podien pagar en metàl·lic o amb títols de
l’estat.
•
•
•
•
Objectius desamortització:
Reducció del deute públic
Obtenir diners per continuar la guerra carlina
Consolidar partidaris del liberalisme entre els
beneficiats
Mesura liberal per introduir el capitalisme i la
propietat privada al camp i millorar-ne la
productivitat.
26.
27.
28.
29. El desmantellament de l’Antic Règim
:
Altres mesures per liberalitzar l’economia i activar
el funcionament lliure del mercat:
• Abolició dels privilegis de la Mesta
• Llibertat d’arrendaments agraris,
preus...
• Abolició dels privilegis dels gremis
• Llibertat d’indústria i comerç
• Eliminació de duanes interiors
• Abolició dels delmes eclesiàstics...
30.
31. 2.4 La Constitució de 1837 (progressista)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Elements progressistes:
Sobirania Nacional
Amplia declaració de drets dels ciutadans (llibertat de
premsa, d’opinió, d’associació, de religió...)
Divisió de poders
No confessionalitat de l’estat
Elements moderats:
Corts amb dues cambres ( Congrés i Senat )
Senat escollit directament pel Rei
Amplis poders per la Corona (vet de lleis, dissolució del
Parlament, nomenar i destituir ministres...)
Sufragi censatari masculí
Obligació de l’estat de mantenir l’església catòlica
Llibertat d’indústria i comerç
32.
33.
34. 2.5 L’alternança en el poder (1837-1843)
• Primer sistema de partits
• Partit Moderat i Partit progressista
• Intervenció de l’exèrcit en els canvis
polítics (Espartero, Narvaez, O’Donnell)
35. Els moderats al govern (1837-1840)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Eleccions i nou govern moderat
Intenten desvirtuar els elements més progressistes de la
Constitució de 1837
Llei electoral més restrictiva
Limitació de la llibertat d’impremta
Llei d’ajuntaments en que la Corona podia nomenar els
alcaldes de les capitals de província.
Retorn dels béns expropiats del clergat secular
Projecte de reimplantació del delme
Oposició progressista a les mesures moderades.
Moviment insurreccional i formació de juntes
revolucionàries.
Dimissió de Maria Cristina.
36. La regència d’Espartero
1840-43
• Intent de trencar el predomini
dels moderats.
• Govern progressista
• Política autoritària, revoltes i
conspiracions: dimissió
• Revolta de la Jamància a
Barcelona 1843
• S’avança la majoria d’edat
d’Isabel II
37. La regència d’Espartero (1840-43)
• Espartero, militar progressista, s’oposa a les mesures moderades
de la reina regent i estableix una regència. Maria Cristina se’n va a
l’exili.
• Eleccions i nou govern progressista
• Política autoritària, per restablir el control de la situació.
• 1842 Aranzel lliurecanvista. Protesta de la burgesia i de les classes
populars.
• Aixecament a Barcelona. Bombardeig de la ciutat.
• Conspiracions dels moderats i dimissió d’Espartero
• Nou govern progressista
• Aixecament popular ( revolta de la Jamància 1843): enfrontament
entre l’exèrcit i la burgesia conservadora per una banda i les
classes populars i la petita burgesia per l’altra, a Barcelona.
• Volien mesures més progressistes: sistema fiscal progressiu,
respecte a les llibertats públiques, fi de la corrupció i alguns volien
la república.
• Majoria d’edat d'Isabel II (1843):
38.
39.
40. Milícia Nacional
• La milícia nacional fou una organització de ciutadans
armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar
a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana
o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans
revolucions liberals europees i americanes.
• Per al projecte polític liberal, aquest tipus de milícies
encarnava la base organitzativa d'un Estat participatiu de
ciutadans armats, amb capacitat per a fiscalitzar les
autoritats i resistir-se als seus mandats si els consideraven
inadequats.
• Per aquest motiu els governs liberals la volen abolir i és
reivindicada pels demòcrates, més partidaris de la
participació popular.
42. AGRUPACIONS O
PARTITS POLÍTICS
MODERATS
Dret a la propietat
Sufragi censatari
Principis d’autoritat i ordre
El poder en mans d’una minoria
Sobirania compartida
Limitació drets individuals
Confessionalitat de l’Estat
PROGRESSISTES
Defensors de la llibertat
Sobirania nacional
Predomini del poder legislatiu
El rei només moderador
Enfortir els poders locals
Amplis drets individuals
Sufragi censatari més ampli
Reforma agrària
Limitar la influència de l’església
43. AGRUPACIONS O
PARTITS POLÍTICS
DEMÒCRATES
Ampliació drets polítics
Drets socials
Sobirania popular
Sufragi universal masculí
Cambra Única
Amplies llibertats i drets
col·lectius
Partidaris de la Milícia Nacional
Elecció dels ajuntaments
i diputacions
Ensenyament públic
Beneficència social
Llibertat de culte
REPUBLICANS
Contraris a la monarquia
Elecció de tots els càrrecs públics
Caràcter més social i popular
50. Predomini dels governs moderats.
Procés d’institucionalització de l’estat liberal
(centralisme, uniformització, jerarquització).
Dècada Moderada (1844-1854): governs moderats, constitució de
1845 (moderada), Segona Guerra Carlina o dels Matiners 1846-47,
Concordat amb la Santa Seu...
Bienni Progressista (1854-56): etapa de canvis, desamortització de
Madoz, Lleis de Ferrocarrils 1855... mesures progressistes.
Governs de la Unió Liberal ( 1856-1863): etapa de relativa
estabilitat i creixement econòmic.
Crisi dels governs moderats (1864-1868): Descomposició del
sistema. Necessitat de canvis progressistes. Insurreccions i revoltes.
Crisi de 1866.
52. 4.1 La configuració del règim moderat.
• 1844 Eleccions i nou govern moderat.
• Predomini social de la burgesia
terratinent, nascuda de la fusió entre els
vells aristòcrates que havien acceptat el
liberalisme i la nova burgesia de
propietaris rurals.
• Focus d’insurrecció: carlins i classes
populars proletàries.
53.
54. LA CONSTITUCIÓ DE 1845:
(moderada)
•
•
•
•
•
•
Sobirania compartida
Restringeix els drets dels ciutadans
Legislatiu: dues cambres
Sufragi censatari molt limitat
Molt de poder a la Corona
Estat catòlic. No es permet el culte públic
de cap altre religió.
55. El Concordat amb la Santa Seu de 1851:
• Mesures liberals que afectaven a l’església
catòlica: desamortització i abolició del delme.
• Acords entre el govern moderat d’Isabel II i el
Vaticà:
• Suspensió de la desamortització
• Finançament de l’església espanyola (culte i
clergat)
• Restabliment dels ordes regulars.
• Amplies competències en educació per l’església
• Reconeixement del catolicisme com a religió
oficial.
• Reconeixement d’Isabel II.
56.
57.
58.
59.
60. 4.2 Institucionalització estat liberal:
Centralisme, uniformització i jerarquització
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Reforma fiscal
Codi Penal (1848)
Codi Civil (projecte)
Reforma de l’administració pública (llei de funcionaris)
Llei d’administració territorial (províncies i diputacions)
Llei d’administració local (ajuntaments): Estructura jerarquitzada i
piramidal. Cada província depenia d’un poder central a Madrid, el
Ministeri de la Governació, del qual depenien els governadors civils.
Qüestió foral: solució intermèdia. Decret de 1844 Manteniment al
País Basc i Navarra dels ajuntament forals i de les juntes generals
però trasllat de les duanes als Pirineus.
Llei Moyano 1857: Sistema nacional d’instrucció pública. Regulava
els plans d’estudi i els diferents nivells d’ensenyament. Primera gran
llei d’educació espanyola
Sistema únic de pesos i mesures: sistema mètric decimal
Creació de la Guardia Civil (1844), cos armat amb finalitats civils
però amb estructura militar, que s’encarrega de l’ordre públic sobretot
a les zones rurals.
61. 4.3 La crisi del govern moderat
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Política al marge del Parlament.
“Camarilles” i grups de pressió que buscaven el favor reial.
Progressistes marginats de la política
Burgesia catalana conservadora, marginada dels centres de
poder.
L’exèrcit exerceix la repressió a Catalunya.
Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-49):
Aixecaments carlins a Catalunya
Causes: crisi agrària i crisi de la indústria tèxtil.
Signe diferenciador: revolta dels sectors urbans que s’afegeix
a la tradicional dels pagesos.
L’exèrcit va sufocar la revolta però no es van resoldre els
problemes.
S’accentua l’autoritarisme amb propostes de reforma que feien
gairebé desaparèixer el sistema parlamentari i contemplaven la
possibilitat de governar per decret.
Descontentament d’amples capes socials, cada vegada més
marginades de la política.
Fundació del Partit demòcrata (1849)
65. 5. El Bienni Progressista (1854-56)
5.1 La revolta de 1854 i nou govern progressista
• Unió de progressistes, demòcrates i alguns
sectors moderats contra el règim.
• Fundació de la Unió Liberal (1854) partit de centre
format per moderats més liberals i progressistes
més conservadors.
• 1854 Pronunciament de Vicàlvaro (O’Donnell)
• Manifest del Manzanares:
demandes dels insurrectes
• Acompliment de la Constitució
• Reforma de la llei electoral
• Reducció d’impostos
• Restauració de la Milícia.
66.
67.
68. 5. El Bienni Progressista (1854-56)
5.1 La revolta de 1854 i nou govern progressista
• Noves eleccions i govern progressista
d’Espartero en coalició amb la Unió Liberal.
• Primera vegada al Parlament de diputats
demòcrates.
• Intenta restaurar els principis progressistes
• Reimplanten la Milícia
• Recuperen la llei municipal que permetia l’elecció
directa dels alcaldes
• Projecte de Constitució (1856) (no entra en vigor)
• Pla de reformes econòmiques que defensava els
interessos de la burgesia i de les classes
mitjanes, amb l’objectiu d’impulsar el
desenvolupament econòmic i la industrialització.
69.
70. 5. El Bienni Progressista (1854-56)
5.2 La legislació econòmica
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Desamortització de Madoz (1855): sobretot béns dels
ajuntaments (propis i comunals)
Llei de Ferrocarrils (1855): se'n regula la construcció
i s’ofereixen incentius per les empreses. Comporta
beneficis importants pel capital estranger.
Lleis de reforestació
Telègraf
Xarxa de carreteres
Societats per accions
Banca
Mineria
Marc legal que comporta una ràpida expansió
econòmica fins 1866
74. 5.3 La crisi del Bienni
1855 Crisi econòmica i de subsistències
Vagues obreres a Barcelona
Els treballadors volien:
Reducció dels impostos de consums
Abolició de les quintes
Millora dels salaris
Reducció jornada laboral
Castella: aixecament pagès
Revoltes populars a moltes ciutats del país. Crisi
molt greu
• Divisió del govern en progressistes i demòcrates.
• Dimissió d’Espartero.
• La reina encarrega formar govern a O’Donnell
(Unionista)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
75. 6.La descomposició del sistema isabelí
(1856-1868)
•
•
•
•
Alternança en el poder d’unionistes
i moderats
La reina afavoreix els moderats
Marginació de progressistes i
demòcrates
Descomposició del sistema polític
isabelí.
76. 6.La descomposició del sistema isabelí
6.1 Els governs unionistes (1856-63)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Govern unionista (O’Donnell), equilibri polític
Estabilitat relativa
Prosperitat econòmica
Febre especuladora de les accions ferroviàries a la borsa.
Política exterior activa, per tal de recuperar el prestigi
internacional:
Expedició a Indoxina (1858-63)
Intervenció a Mèxic (1862)
Campanyes militars al Marroc (1859-60). Triomf a les batalles de
Tetuan i Castillejos.
Incorporació del territori d’Ifni (Pau de Wad-Ras)
Ampliació de la plaça de Ceuta.
Successió de governs inestables.
Dimissió d’O’Donnell
Retorn al poder dels moderats (Narváez)
77. 6.La descomposició del sistema isabelí
6.2 Els governs moderats (1863-68)
• Manca de suport social i feblesa dels governs
• Forma autoritària de govern, al marge de les
corts i de tots els grups polítics.
• Repressió contra la oposició
• Insurreccions progressistes amb el suport del
Partit Democràtic
• 1866 Insurrecció de la Caserna de Sant Gil
• 1866 Crisi de subsistències: augment de preus i
descontentament popular
• Pacte unionistes, progressistes i demòcrates per
enderrocar Isabel II.
78.
79. L’exèrcit protagonista dels canvis
polítics
• Isabel II era partidària dels moderats
• Sufragi censatari i manipulació de les
eleccions.
• Es produeix una distorsió en l’accés al poder.
• L’exèrcit pren part activa en els canvis polítics
mitjançant els “pronunciamientos”
• Les revoltes populars també provoquen canvis
en el poder.
