LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL

2,667 views

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,667
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
71
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL

  1. 1. LA PROSA EN LLENGUA CATALANA LA PROSA APOSTÒLICA I FILOSÒFICA RAMON LLULL
  2. 2. A partir del segle XIII, les llengües vulgars van ocupant els camps fins llavors reservats al llatí. Al segle XIII hi ha importants transformacions ja que les ciutats creixeran i es crearan universitats. S'escriuran moltes obres didàctiques que serviran d'exemple per l'educació del poble. Els temes sobre els que més s'escriu són els religiosos y els morals. S'exposen els principis de la fe cristiana, s'expliquen faules que contenen ensenyaments... El creador de la prosa catalana culta és Ramon Llull.
  3. 3. RAMON LLULL Té una obra molt extensa escrita en llatí, català i àrab. Tracta temes com la teologia, la filosofia, la medicina, l'astrologia, la geometria. En la seva obra en prosa destaquen: La Vida coetània, de caràcter autobiogràfic el Llibre de gentil e los tres savis, debat entre les tres grans religions monoteistes del Mediterrani (cristianisme, islamisme i judaisme) el Llibre de l'orde de cavalleria, sobre els ideals de la cavalleria i les novel·les Blanquerna i Llibre de Meravelles.
  4. 4. Blanquerna Escrit entre 1280-1285. Blaquerna és el protagonista, els seus pares són un matrimoni modèlic i ell és un exemple per tots els religiosos. Ell va pujant en la jerarquia eclesiàstica (monjo, abat, bisbe...) i renuncia a ser papa per consagrar-se a la vida d'ermità, que considera superior en tant que més propera a Déu. Blanquerna en tot moment duu a terme els ideals d'organització i de reforma eclesial que Llull propugnava.
  5. 5. Llibre de meravelles Escrit entre 1285-90. El protagonista, Fèlix, és un jove que viatja pel món amb la intenció d'aprendre. Els diferents personatges que troba li van mostrant tot allò que no coneix mitjançant eximplis, breus narracions simbòliques que faciliten la comprensió. De les 10 parts del llibre (sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l'home, el paradís i l'infern), destaca al 7ª, el Llibre de les bèsties, al·legoria de la societat i la política medievals.
  6. 6. De les raons de Blanquerna per fer vida ermitana Els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, juntament amb altres parents i amics, l'acompanyen a començar la seva vida d'ermità. Blanquerna era blanc i vermell i ros; era molt bell de veure, ja que la natura havia dotat el seu cos de totes les formes que són plaents i agradables als ulls. Era jove; la seva ànima estava plena de virtuts; en el seu cor habitava, nit i dia, el record i l'amor de la divinitat. El sant propòsit que la seva voluntat tan fermament desitjava, escalfava i enamorava en Déu tots aquells que el veien; l'aigua dels seus cors pujava als ulls, per pietat i devoció; i dels ulls se'ls escorrien les llàgrimes. Quan Blanquerna i tots aqueslls que el seguien foren fora de la ciutat, Blanquerna pregà a son pare i a sa mare i als altres senyors que se'n tornessin. Però Aloma respongué, i digué que ella no se separaria de Blanquuerna de cap manera fins que arribessin al bosc en què havia d'entrar Blanquerna. Evast i tots els altres compartien aquesta voluntat, i tots seguiren Blanquerna. Mentre
  7. 7. que tots seguien Blanquerna, Evast demanà a Blanquerna quina era la raó principal que li havia fet concebre la voluntat de ser ermità i d'abandonar el món. -Senyor-digué Blanquerna-, per voluntat de Déu s'ha esdevingut que vós m'heu fet ensenyar teologia i altres ciències per les quals he tingut coneixement de Déu, que és conegut pel que hi ha present de la seva obra i de la seva virtut en les criatures; i com que aquest món és un impediment per contemplar Déu i meditar la seva alta virtut l'abandono. M'emporto a les muntanyes el que he après, i vull estar sol per no tenir cap impediment per estimar, conèixer, lloar i beneir Déu amb el que he après en el món. Aquesta és, senyor, la raó principal que em fa deixar el món. Hi ha força altres raons, entre les quals la següent: que amb prou feines veig cap home en el món que s'esforci a honorar, estimar i conèixer Déu, o que li agraeixi el bé que n'ha rebut, i gairebé tot el món s'ha convertit en vanitats i malvestats, enganys i errors; i per això prefereixo estar entre les bèsties salvatges i els arbres i els ocells, que no tenen culpa, que no pas estar entre tants homes desconeixedors i culpables envers el benefici que han rebut de Déu. Ramon Llull. Blanquerna (Adaptació)
  8. 8. ACTIVITATS Comprensió 1. Com és Blanquerna? Què pretèn Llull amb una descripció com aquesta? 2. Quines són les dues raons que dón Blanquerna per fer-se ermità? Anàlisi de l'estructura 3. Distingeix la part descriptiva, la part narrativa i la de diàleg. De quin gènere literari és pròpia la combinació d'aquestes tres menes de text? Estil 4. Detecta en el text algunes repeticions que actualment no consideraríem gaire elegants però que en l'estil lul·lià serveixen per destacar l'element repetit. Valoració 5. Explica l'opinió que et mereix l'opció de Blanquerna i diges amb quines vocacions del nostre món la compararies. Creació 6. Imagina la continuació d'aquest fragmen. Escriu el que el pare, Evast, o la mare, Aloma, podrien respondre al seu fill Blanquerna.
  9. 9. Del llibre de les bèsties Els animals acaben d'escollir el lleó com a rei. La guineu i els seus companys, els carnívors menors, han quedat fora del consell reial. Per això estan descontents i tramen una venjança, en la qual volen involucrar els animals herbívors. En gran preocupació entrà l'Orifany1per les paraules que Na Renard2 li havia dit, i pensà llargament en el mal que podia caure sobre ell i sobre els seus companys per l'elecció del rei i dels seus consellers. Mentre que l'Orifany pensava aquestes coses, Na Renard li digué que no tingués por del rei ni dels seus companys, ja que si ell volias ésser rei, ella trobaria la manera de fer-lo rei. Però l'Orifany tingué por que Na Renard no el traís, ja que per natura més havia d'estimar les bèsties que vivien de carn que les bèsties que vivien d'herba. I digué a Na Renard aquestes paraules: -En una terra s'esdevingué que un milà portava una rata, i un ermità pregà a Déu que aquella rata caigués a la seva falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata a la falda d'aquell ermità, el qual pregà a Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l'ermità, i féu de la rata una bella donzella. “Filla”, digué l'ermità, “vós voleu el sol per marit?”. “No, senyor, perquè al sol li prenen claredat els núvols.” I l'ermità demanà si volia per marit la lluna; i ella digué que la lluna no tenia la claredat per ella mateixa, sinó que li venia del sol. “Bella filla, voleu vós el núvol per marit?” Respongué que no, ja que el vent s'enduia els núvols on volia. La donzella no volgué el vent per marit, perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni volgué les muntanyes, perquè les rates les foradaven; ni volgué un home per marit, perquè matava les rates. Per fi la donzella pregà a l'ermità que pregués a Déu que la convertís en rata com abans i que li donés per marit un bell rat. Quan Na Renard hagué sentit l'exemple, s'adonà que l'Orifany sospitava d'ella i tingué por que la descobrís. Ramon Llull. Llibre de meravelles (Adaptació) 1 Orifany: elefant 2Na Renard: la guineu
  10. 10. Comprensió Valoració 1. Contesta aquestes preguntes: 4. Dóna la teva opinió contestant aquestes . Quina intenció té Na Renard? preguntes: . Com reacciona l'Orifany? . Com valores l'actitud de la rata? . Quina és l'actitud de Na Renard al final? . I la de l'Orifany? Anàlisi de l'estructura Investigació 2. Quina part del passatge és un exemple, 5. Informa't de com continua i com acaba és a dir, una anècdota explicada amb una l'estratègia de Na Renard en el Llibre de intenció determinada? Quina creus que és les bèsties. la intenció? Creació Estil 6. Imagina't que Na Renard continua 3. Relaciona cadascun dels personatges intentant convèncer l'Orifany. amb la idea que simbolitza. Redacta un exemple que, en boca de Na Renard, pogués demostrar que algú pot Na Renard pregària estimar més els que són diferents (els l'Orifany conservació animals herbívors) que els que se li la rata prudència assemblen (els carnívors). l'ermità intriga
  11. 11. FI.

×