tsc2n

1,572 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,572
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
34
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

tsc2n

  1. 1. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA LITERATURA TROBADORESCA : L'AMOR COM A CREACIÓ LITERÀRIA. Les primeres sis preguntes s’ han de fer individualment i l’ auca es pot fer en grup. 1 Visiteu la p. http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors, llegiu i contesteu les preguntes següents: 1.De què parlen les poesies trobadoresques? La poesia trobadoresca canta l’ amor i la guerra. 2.Qui escriu i canta aquest tipus de poesia? Els encarregats d’ escampar-la són els trobadors. 3.A qui s'adrecen els poemes ? Destinaven els seus cants a nobles i cortesans. 4.En quina llengua s'escriuen? S’ escriuen en llemosí. 5.Situem cronològicament la poesia trobadoresca cap el 1100. 2 Feu una llista dels noms de 10 trobadors que apareixen en l'auca que has llegit. 1. Guillem de Peitieu, el primer. 6. Guillem de Cabestany. 2. Bernat de Born, el bregós 7. Guerau de Cabrera, el mestre. 3. Marcabú, bel·licós i dur. 8. Ponç de Guàrdia. 4. Guillem de Berguedà. 9. Ramon Vidal, de Besalú. 5. La comtessa de Dià. 10. Cerverí, de Girona
  2. 2. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 3 La literatura trobadoresca va produir diferents gèneres segons les característiques formals i el tema de què tractaven els poemes. Relaciona cada gènere amb la seva definició. Especifiqueu en quin rodolí apareixen. Gèneres Núm. Definició Rodolí 1.Sirventès 2 Poema que descriu els sentiments dels R. 41 amants que han de separar-se en fer-se de dia. 2. Alba 6 Composició destinada a ser ballada i on R. 10 intervenen solista i cor, que executa el refrany. 3. Plany 5 Poema dialogat que conta la trobada R. 35 entre un cavaller enamorat d’ una pastora i l’ objecte del seu amor. 4. Cançó 3 Cant de tristesa i lloança a la mort R.19 d’una persona. 5. Pastorel·la 4 Composició que expressa els sentiments R. 10 amorosos d’ un trobador i una dama noble. 6. Balada 1 Poesia moralitzadora d’ atac personal o R. 17 de propaganda ideològica. 4 En l’ Auca dels Trobadors hi ha els següents topònims, corrents literaris, fets històrics.... Us posem entre parèntesi el rodolí on
  3. 3. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA apareixen i vosaltres heu definir-los breument. Busqueu al diccionari, a http://www.dicdidac.cat/ o a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada. Nom Definició Poitiers ( 3 ) Ciutat de França Llemosí ( 4 ) El llemosí és el dialecte occità que es parla a la regió del Llemosí. Antigament i de forma equivocada s’anomenava al català. Amor cortès ( 6 ) L'amor cortès és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana es compara Midons o domina ( 10 ) amb la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Açò es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vasall i la Gilós ( 24 ) dama -que normalment està casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, el seu masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn (o Ventadour). Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetllar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el pseudònim (senhal) i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. Castell de Cardona ( 36 ) El castell de Cardona és probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya. Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener. 5 Definiu o bé esmenteu un sinònim per cada un dels mots, locucions i frases fetes que hem extret de l’ auca. Podeu trobar informació a http://www.diccionaris.cat/ Mots, locucions i frases fetes Sinònims o definició Trescar pel pla i la serra ( 1) Caminar per tot arreu Follia ( 7 ) Bogeria Bregós ( 13 ) Violent Bel·licós ( 14 ) Guerrer Un senyor de malferrar ( 16 ) Un senyor dolent Aplanar algú ( 8 ) Postrar algú Ser dropo i ensopit ( 40 ) Gandul i mandrós Ponderar ( 39 ) Considerar Bufar altres vents ( 42 ) Nous temps 6 Llegiu la Llegenda del cor menjat de Guillem de Cabestany :
  4. 4. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Soremonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d' ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´ heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d' ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei. 7 Ara elaboreu una auca de la vida de Guillem de Cabestany. Si vols pots consultar http//www.rodolins.cat/ o a .http://www.rimas.es/ Podeu dibuixar les vinyetes o bé extreure imatges d’ Internet. Al peu de cada vinyeta heu d’escriure rodolins, és a dir, dos versos apariats amb rima. Mínim 24. Màxim 48. En tot cas sempre ha de ser múltiple de quatre.
  5. 5. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA L’ AUCA DE LA LLEGENDA DEL COR MENJAT 1. La vida de Guillem de Cabestany, va tenir un final molt estrany. 2. La voleu saber.....? Ara us la contaré. 3. Era un cavaller agradable i en amor, cortesia i servei immillorable. 4. Vivia al Rosselló, enamorat de la dona d’ un gran senyor. 5. Soremonda es deia aquesta dama jove i bella i estimava a Cabestany no com donzella. 6. Ramon de Castell de Rosselló, el seu marit, descobrí aquest fet enfurit. 7. I un dia, estant Guillem de Cabestany passejant, es troba amb el noble Ramon i la seva espasa molt llampant. 8. Aquella espasa el va matar, i el cor i cap de Cabestany va tallar.
  6. 6. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 9. El poderós Ramon de Castell de Rosselló el cor va cuinar i a la seva dona el fa menjar. 10. Acabada la senyora la vianda també li mostra la testa quedant ben clar d ’on ve l’ ensarronada feta. 11. Ella transmutada li contesta que mai més en tastarà tan bona en cap festa. 12. Ell enfurismat desenfunda la seva espasa i Soremonda espantada obre el balcó i es llença desesperada i exaltada. 13. I per tot arreu la notícia s’ escampà i fins i tot la queixa al rei Alfons arribà. 14. El rei es presentà en Perpinyà i empresonà aquell que l’espasa empunyà. 15. Després, davant la porta de l’ església un monument merescut va aixecar per aquells que la vida havien perdut. 16. Per últim, va ordenar tots els cavallers i totes les dames del comtat que escampessin al quatre vents tot el que jo us he contat. L’ alumnat que pensem que sigui necessari pot fer frases explicant la llegenda amb les seves paraules i amb les seves pertinents il·lustracions.
  7. 7. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA L’ AUCA DE LA LLEGENDA DEL COR MENJAT 1. La vida de Guillem de Cabestany 2. La voleu saber...? va tenir un final molt estrany. Ara us la contaré. 3. Era un cavaller agradable, 4. Vivia al Rosselló i en amor, cortesia i servei immillorable enamorat de la dona d’un gran senyor.
  8. 8. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 5.Soremonda es deia aquesta dama jove i bella 6. Ramon de Castell de Rosselló,el marit i estimava Cabestany no com donzella. descobrí aquest fet enfurit. 7. I un dia estant Guillem de Cabestany passejant, 8. Aquella espasa el va matar es troba amb en Ramon i la seva espasa molt llampant. i el cor i el seu cap va tallar.
  9. 9. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 9. En Ramon el cor va cuinar 10. Acabada la vianda , li mostra la testa a Soremonda i a la seva dona fa menjar. quedant ben clar d’ on ve l’ ensarronada. 11. Ella transmutada li contesta 12. Ell enfurismat amb l’espasa i ella espantada que no en tastarà més bona en cap festa. obre el balcó i es llença desesperada.
  10. 10. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 13. I per tot arreu la notícia s’escampà 14. El rei es presentà en Perpinyà i fins i tot la queixa al rei Alfons arribà. i empresonà aquell que l’ espasa empunyà. 15. Després, davant la porta de l’ església Per últim va ordenar tots els cavallers un monument merescut, i totes les dames del comtat, va aixecar per aquells que la vida que escampessin als quatre vents havien perdut. tot el que jo us he contat.
  11. 11. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 8 Possibles preguntes en el tribunal en el crèdit de síntesi. 1. Sintetitza en 10 ratlles tot allò que has après. - Naixement de la poesia trobadoresca: finals del s. XI. Aparició d’una poesia culta en llengua vulgar. Primer trobador d’obra conservada: Guilhem de Peiteieu. - Anteriorment, la poesia culta estava escrita en llatí i era cultivada per monjos i clergues. - Llengua romànica + poesia culta = permet als laics accedir a la cultura, quedant enrera per sempre més la dicotomia: clergue – culte / laci – inculte. - Un poema d’aleshores és una cançó. El trobador és poeta i músic alhora.  Joglar: va de cort en cort cantant els poemes que ha escrit el trobador. - Via de transmissió: oralitat. Públic receptor: col·lectiu (cortesans). - El destí de la poesia trobadoresca és desaparèixer un cop consumida. - Associació entre lírica i amor. El jo amant anhelant, mogut sempre per un desig insatisfet, busca la correspondència de la dama. - Els trobadors formalitzen el llenguatge i l’amor a partir de les estructures feudals i cavalleresques. - El jo amat és un vassall i la dama una midons (del llatí meus dominus), sempre casada (l’esposa del senyor) i d’un estament superior  amor impossible. - El canvi arribarà amb Ausiàs March, que deixa de ser un vassall que estima per passar a ser un home que estima. - El fenòmen trobadoresc havia nascut en terres d’Occitània.  Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (Occitània) el 1113, i posteriorment, política d’expansió vers Occitània per part d’Alfons I (1162-1196).  Composicions en occità, ja que la llengua literària venia imposada per la convenció literària. - Trobador més important  Cerverí de Girona (segona meitat s. XIII)  voluntat de reflexió metaliterària, predilecció per gèneres i formes populars, incorporació d’elements de la tradició francesa i galaicoportuguesa, i tractament moralitzador de temes tradicionals. I sobretot, important per la influència que té a tota la poesia catalana posterior. - Trobador estudiat: Guillem de Cabestany. - Llegenda estudiada: La llegenda del cor menjat.
  12. 12. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA 2. Què sabeu de l’ occità, la llengua dels trobadors? On es parla actualment? Quina és la seva situació sociolingüística ? L'occità o llengua d'oc (occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats: • El terç sud de l'Estat Francès • La Vall d'Aran a Espanya a la comunitat de Catalunya (Aranès) • Les Valls Occitanes, a Itàlia (ço és: una franja del Piemont i un tros de la Ligúria) i a un enclavament de Calàbria (la Gàrdia, en italià Guardia Piemontese) • El Principat de Mònaco (on l'occità coexisteix amb el monegasc) Fou la llengua d'oc una de les llengües més importants d'Europa a l'Edat Mitjana com ho testimonia la poesia dels trobadors que fou un model per la cultura i la literatura de llengua catalana fins al segle XV. L'occità avui Pel que fa a l'estat francès, l'enquesta Família del cens de 1999 comptabilitzava un total de 526.000 parlants d'occità.[1] Segons la Generalitat de Catalunya hi ha 3 milions de persones que poden parlar l'occità. (http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat).En poc menys de 150 anys, de llengua dominant al seu territori l'occità ha passat a ser una llengua minoritària a gran part del seu espai tradicional, excepte a les parts del seu domini no compreses a l'estat francès: la Val d'Aran i a les Valades Occitanes. Els factors que han propiciat la pèrdua de l'occità són bàsicament tres: els conflictes bèl·lics internacionals que obligaren els autòctons a integrar l'exèrcit i a aprendre la llengua d'estat, l'escolarització, que començà a l'estat francès a partir de 1880, i finalment l'arribada, a partir del segle XX i més intensament després dels anys 60, a moltes parts d'Occitània de poblacions no occitanòfones. On més es parla de manera proporcional és als territoris occitans que no formen part de l'estat francès: la Vall d'Aran (Catalunya) i el Piemont (Itàlia). A la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou estatut el 9 d'agost del 2006) l'occità té l'estatus de llengua cooficial.[2] Al Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtenir prompte. A França, l'occità té una situació legal precària car en diverses ocasions l'estat francès s'ha mostrat reaci a ratificar la carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Ara bé, les actituds respecte a l'occità han canviat de manera radical a finals del segle XX. Així l'Alt Consell Nacional de Llengües de França va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprenia que
  13. 13. INSTITUT PRÍNCEP DE GIRONA el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconegués i protegís les parles regionals, i el 68% creia que els llengües regionals afavorien els intercanvis fronterers.[cal citació] L'occità, malgrat la seva manca de vitalitat a la vida diària, ha anat desfent-se gradualment del desprestigi del qual havia estat patint molt de temps. 3. Creus que pot existir en la nostra societat actual aquesta mena d’amors? Sí contestes que sí, posa’ n un exemple. Si creus que no, argumenta-ho. Resposta lliure. 4. Si vols més http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm 5. Per escoltar: • Plany de Guillem de Berguedà interpretat per Titot: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletr a.musicaDePoetes.Recurs? autor=116&music=407&titol=707&recurs=178 • Sirventès de Guillem de Berguedà per Titot: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletr a.musicaDePoetes.Recurs? autor=116&music=407&titol=703&recurs=173 • Veles e vents d’ Ausiàs March interpretada per Raimon: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletr a.musicaDePoetes.Titol?autor=141&titol=1765 6. Amb aquest treball els i les alumnes hauran posat en pràctica : Les competències comunicatives artística i lingüística en les dimensions comunicativa, estètica i literària i social i cultural. Les competències metodològiques digital i aprendre per aprendre. Les competències d'autonomia i iniciativa personal i social i ciutadana.

×