Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tirant lo Blanc

Presentació de la Banyera Voladora sobre el Tirant lo Blanc per al curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys

Tirant lo Blanc

  1. 1. TIRANT LO BLANC Joanot Martorell, (1405-11/1465)
  2. 2. TIRANT LO BLANC Joanot Martorell, (1405-11/1465)
  3. 3. 1). L'autor
  4. 4. Joanot Martorell, (1405-11/1465) • Neix a València a principis del segle XV en una família de la mitjana noblesa valenciana. • En la seva època la noblesa pateix una pèrdua de prestigi, i posicionament econòmic i social. • Martorell visqué una vida pròpia d'un cavaller, però en un moment de decadència de l'estament nobiliari. • La seva família es veié involucrada en enfrontaments contra altres nobles i senyors per diferents motius, els més coneguts pel casament de les seves dues germanes
  5. 5. • Martorell serví durant el regnat d'Alfons el Magnànim i tingué una vida accidentada i bel.licosa que el portà a pas s ar temporades a Anglaterra, Portugal i Nàpols. • Són famoses les seves "lletres de batalla" amb els que desafia altres cavallers amb els que mantenia disputes o litigis. • Al final de la seva vida, ja arruïnat econòmicament, es dedica al pillatge i el bandidatge com a bandoler. • Martorell morí a València l'any 1465.
  6. 6. Martí Joan de Galba, (coautor?) • Abans de morir, Martorell deixà el manuscrit de Tirant lo Blanc a Martí Joan de Galba, prestamista i veí, a canvi de diners. • A la mort de Martorell, aquest s'encarregà de la preparació del manuscrit per a la seva impressió. • Durant un temps, s'ha especulat sobre la possible intervenció i modificació de l'obra per part de Martí Joan de Galba, però en tot cas, aquesta hauria estat mínima i irrellevant en quant al contingut de la novel.la. • Actualment no es considera Martí Joan de Galba coautor del Tirant lo Blanc.
  7. 7. 2). Context històric, social i cultural
  8. 8. Context històric, social i cultural. • El segle XV representa el final de l'Edat Mitjana i el món feudal medieval es va transformant. • L'any 1453, la ciutat de Constantinoble cau en mans de l'Imperi Turc i aquest fet marcarà les consciències de la cristiandat medieval. • El desenvolupament del comerç i les ciutats, la major presència i poder econòmic de la burgesia i la recuperació de poder per part dels reis, i la incorporació de noves tècniques de combat desplaçaran la noblesa cavalleresca i el seu paper en la nova societat del segle XV. • El descobriment de la impremta i les traduccions d'obres literàries de tot tipus a llengua vulgar donaran una gran difusió a la literatura i als models literaris vigents.
  9. 9. 3). L'obra
  10. 10. "...por su estilo es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen." Miguel de Cervantes.
  11. 11. • Escrita entre el 1460 i el 1464, publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. • Ja en el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538) i gaudí d'un gran reconeixement. • És una extensa narració de 487 capítols, en el que la trama principal es complementa amb la inclusió de molts altres elements, (tractats de cavalleria, • Pel seu realisme i versemblança és considerada una novel.la cavalleresca, en contraposició als llibres o novel.les de cavalleries, plens d'elements fantàstics i inverosímils.
  12. 12. Novel.la de cavalleries o cavalleresca? • Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries. • Els primers romans medievals neixen a França en el segle XII i són relats épics en vers que beuen de fonts molt diverses, (el folklore i la literatura popular, la matèria de Bretanya, les cròniques o el llegat dels clàssics).
  13. 13. • Aquests relats en vers són els primers exemples de novel.la de cavalleria, que arribaran a ser molt conegudes i a tenir una gran difusió i a crear un gènere i tradició literari propi. • Ja en prosa, i seguint el model dels romans, (herois sobrehumans idealitzats en forma de cavallers errants amb ave n t u r e s f a n t à s t i q u e s i inverosímils), sorgirà el llibre de cavalleria, que tindrà molt d'èxit a Espanya i Portugal fins el segle XVI.
  14. 14. • Però el Tirant lo Blanc NO és pròpiament una novel.la o un llibre de cavalleries, sinó més aviat allò que coneixem com novel.la cavalleresca
  15. 15. La novel.la cavalleresca. • La novel.la cavalleresca és un gènere narratiu més modern, (segles XIV, XV), que resulta d'una evolució de les novel.les de cavalleries. • Són novel.les més modernes, en prosa, que reflecteixen situacions més reals i verosímils i que beuen de la influència de les cròniques històriques. • Els protagonistes representen models de comportament reals propis de l'època en que són escrites i són referents a seguir pels cavallers. • En llengua catalana destaquen dues grans novel.les cavalleresques: Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc.
  16. 16. Les cròniques • Les quatre grans Cròniques medievals escrites entre els segles XIII i XIV en llengua catalana seran de gran influència en la redacció de Tirant lo Blanc. • Les cròniques eren narracions en prosa de fets importants dels monarques escrites per fer perdurar en la posteritat les seves gestes i per servir de model de futurs governants.
  17. 17. • El rigor històric no n'era prioritari i la constatació del fet històric objectiu és superada per la subjectivitat de la memoria i l'exemplum • Martorell rebé una gran influència de la Crònica de Ramon Muntaner i utilitzarà literàriament el format de crònica per novel.lar les aventures de Tirant el Blanc. • Tirant lo Blanc, és així una falsa crònica en forma de novel.la. Una ficció literària presentada amb l'aspecte d'una crònica militar.
  18. 18. La versemblança • Geografia real, (Sicília, Rodes, el Nord d'Àfrica). • Toponímia i antroponímia reals, (que es mesclen amb noms inventats). • Detallisme i precisió (enumeracions, xifres...), en les descripcions dels fets, costums, escenes cortesanes, batalles, torneigs... • Les accions i els personatges són creïbles i no hi apareixen elements màgics ni fantàstics.
  19. 19. Amor i erotisme • L'amor que se'ns presenta al Tirant és carnal i real. • L'erotisme és part integral de la novel.la. • Hi ha un paral.lelisme entre amor i guerra, (en els dos tot val), i les accions militars s'alternen amb els capítols d'intrigues i amors cortesans.
  20. 20. 4). L'argument
  21. 21. Estructura i parts de l'obra. • Aventures de Guillem de Varoic, (caps.1/27) • Tirant i l'ermità, (caps. 28/39) • Tirant a Anglaterra, (caps. 40/97) • Tirant a Sicília i a Rodes, (caps. 98/114) • Tirant a l'Imperi Grec, (caps. 115/296) • Tirant al Nord d'Àfrica, (Barbària), (caps. 297/413) • Tirant allibera l'Imperi Grec, (caps.413/466) • Mort de Tirant, (caps. 467/480)
  22. 22. Aventures de Guillem de Varoic, (1/27) • La primera part del Tirant lo Blanc és una novel.la completa anterior de l'autor, basada en el cavaller britànic Huy de Warwick. • Guillem de Varoic, cavaller anglès retirat de les armes que fa vida ermitana i al que tothom dona per mort, torna a combatre d'incògnit per a dirigir les tropes angleses i defensar Anglaterra i el seu rei de la invasió del rei moro de la Gran Canària. Gràcies a les seves habilitats, els anglesos derrotaran els moros i Varoic tornarà a la vida ermitana.
  23. 23. Tirant i l'ermità, (28/39) • Tirant lo Blanc, jove bretó que vol ser armat cavaller, va amb altres joves camí de Londres per a assistir a les noces del rei d'Anglaterra. Per accident es separa del grup i va a parar a l'ermità on és Guillem de Varoic. Aquest li explica les regles i el sentit de l'ordre de cavalleria. • Una vegada instruït, Tirant es reuneix amb el seu grup i participa en les celebracions de les noces reals. És armat cavaller i participa en molts de combats amb altres cavallers que li comencen a donar fama.
  24. 24. Les festes d'Anglaterra, (40/97) • De tornada, un any després, Tirant i el seu cosí Diafebus, amb altres joves cavallers, passen per l'ermita de Guillem de Varoic. Aquest demana que li comptin les gestes de les celebracions i com que Tirant no vol explicar les seves proeses per modèstia, Diafebus relatarà les espectaculars victòries de Tirant sobre cavallers de tota mena i procedència. • Després, Diafebus relata la història de l'ordre de Garrotera.
  25. 25. Tirant a Sicília i a Rodes, (98/114) • Tirant i Diafebus, ja a França, tenen notícies del setge que està patint l'illa de Rodes per part dels moros. Els prínceps cristians no acaben de reaccionar i no envien el seu ajut i Tirant decideix embarcar-se en la seva pròpia expedició per ajudar els cristians. L'infant Felip, fill una mica curtet del rei de França, els acompanya en l'expedició, que passarà per Lisboa, Gibraltar i Palerm. • Abans d'alliberar l'illa de Rodes, Tirant ajudarà l'infant Felip a fer-se passar per noble i intel.ligent per conquerir la princesa Ricomana, de la qual s'ha enamorat. • Després de la seva victòria a Rodes, Tirant i els seus companys viatgen a Jerusalem i Alexandria, on alliberen molts de presoners cristians. Finalment, de tornada a Sicília, participen a les noces entre l'infant Felip i la princesa Ricomana.
  26. 26. Tirant a l'Imperi Grec, (115/296) • És la part central de la novel.la, en la que els episodis amorosos guanyen presència i importància amb l'aparició de la princesa Carmesina i la donzella Plaerdemavida. • Tirant marxa a Constantinoble, per ajudar l'emperador a defensar-se del Gran Turc i el Soldà, que el tenen acorralat. Allà es nomenat cap de l'exèrcit imperial, fet que despertarà la gelosia de molts de cavallers bizantins i sobretot del Duc de Macedònia. Com a capità, Tirant liderarà les contínues victòries contra els infidels. • Però el fet fonamental serà la trobada amb la princesa Carmesina, de la que s'enamorará perdudament. Ella correspon el seu amor, però s'han de trobar clandestinament per la diferència d'estatus social. • L'amor de Tirant i Carmesina passarà per moltes vicissituds i comptarà amb l'oposició permanent de la Viuda Reposada, enamorada de Tirant, que conspira contra els joves amants.
  27. 27. • Però ajudats per la donzella Plaerdemavida i per Estefania, dama de la cort de la princesa, aconseguiran evitar les dificultats i seguir amb la seva relació. • Paral.lelament, coneixerem les relacions amoroses entre Estefania i Diafebus, que acabaran casant-se, i entre Hipòlit i l'emperadriu, molt major que ell. • Tirant s'apartarà del combat, amb problemes físics i deprimit perquè enganat per la Viuda Reposada creu que Carmesina entrega el seu amor al jardiner negre del palau. En absència de Tirant, els turcs han obtingut una important victòria i han fet presoner Diafebus.
  28. 28. Tirant a l'Àfrica del Nord, (297/413) • Un temporal fa naufragar la galera en la que Tirant viatjava per incorporar-se al combat i en la que també es trobava Plaerdemavida, enviada per la princesa per aclarir el malentés del jardiner. Els dos es salven, però van a parar a indrets diferents de la costa Nordafricana. • Tirant serà esclavitzat, però amb el seu valor i habilitat aconseguirà deixar de ser esclau per convertir-se en guerrer i intervendrà en guerres entre regnes africans. • Després de moltes aventures, intercedirà en el matrimoni entre Maragdina i el rei d'Etiopia i la seva conversió al cristianisme. Igualment, convertirà més de quatre mil moros abans de retrobar-se amb Plaerdemavida, la qual acabarà casant-se amb el senyor d'Agramunt, cosí de Tirant.
  29. 29. Tirant allibera l'Imperi Grec, (414/466) • Tirant, al capdavant d'un exèrcit de nous cristians, torna a Constantinoble amb l'objectiu d'alliberar l'Imperi Grec. Abans, passa per Palerm, on s'uneixen a ell els sicilians. • A Constantinoble, la situació dels cristians és desesperada, però l'arribada de Tirant canvia la situació i gira les tornes. • Abans de la victòria final i ajudat per Plaerdemavida, Tirant entra d'incògnit en la ciutat i en el palau, es casa en secret amb Carmesina i consumen el seu amor. La viuda Reposada, sabent de la tornada de Tirant, es suïcida. • El gran Turc i el Soldà es rendeixen i Tirant, anomenat ja Cèsar de l'Imperi , recupera totes les ciutats en mans dels enemics i allibera Diafebus. L'emperador ofereix Tirant la ma de la seva filla.
  30. 30. Mort de Tirant, (467/470) • Tirant cau greument malalt, (pleuresia o pulmonia). Després de confesar-se i fer testament, mor en el camí de tornada a Constantinoble. Carmesina, desfeta, morirà de pena poc després. Igualment, l'emperador, mor per la pena de la mort dels dos joves. • Tirant i Car mesina són enterrats a Bretanya. L'emperadriu es casa amb Hipòlit i dirigeixen l'imperi fins la mort d'ella, tres anys després. Finalment, Hipòlit es casa en segones núpcies amb una princesa anglesa.
  31. 31. 5). Els personatges
  32. 32. Tirant lo Blanc • Cavaller jove, valent i imbatible en combat, però tímid i insegur en l'amor. • Reflecteix l'ideal de cavaller noble que prospera en la carrera d'armes, però al mateix temps té totes les febleses pròpies d'un home. • No és un superheroi idealitzat.
  33. 33. La princesa Carmesina • Jove bellísima enamorada de Tirant, amb el que té t ro b a d e s a m o ro s e s e n secret, però que tracta de mantenir la seva virtut intacta.
  34. 34. La viuda Reposada • Dida de la princesa, dona madura de gran bellesa que s'enamora de Tirant i conspira per evitar el seu amor amb Carmesina. • És un personatge cruel, venjatiu i odiós que s'acabarà suïcidant.
  35. 35. Hipòlit • Jove insegur, tímid i noble. • Manté una relació amorosa secreta amb l'emperadriu, amb la que s'acabarà casant i heretarà l'Imperi.
  36. 36. Plaerdemavida • És un dels personatges més interessants de la novel.la. • Donzella de la princesa i amiga, ajudarà sempre Tirant a aconseguir l'amor de Carmesina. • Desvergonyida, enginyosa, divetida i molt intel.ligent.
  37. 37. Diafebus • Cosí, amic i company d'armes de Tirant. • També l'acompanya en les seves incursions amoroses en la cambra de la princesa, ja que ell festeja Estefania, amb la que s'acabarà casant.
  38. 38. www.labanyeravoladora.com

×