2. LA CAVALLERIA I ELS GÈNERES LITERARIS
L'orde de cavalleria, els cavallers, fou una institució
medieval que tingué com a ideal la defensa del
senyor feudal, de la religió i dels més febles. Els
cavallers havien de cercar l'honor i la glòria sent
fidels als ideals cavallerescos.
Aquesta realitat històrica comportà el desenvolu-
pament d'almenys 4 gèneres literaris:
1. Els tractats de cavalleries, obres que pretenien
formar el cavaller cristià en l'orde de cavalleria. S'hi
explicaven les finalitats de la institució, les virtuts del
bon cavaller,... Ex: El Llibre de l'orde de cavalleria de
Ramon Llull.
3. 2. Les lletres de batalla són les cartes que s'adreçaven
dos cavallers que es reptaven a combatre.
3. Les novel·les de cavalleries, narracions fantàstiques
centrades en personatges com el rei Artur,, els cavallers
de la taula rodona, la recerca del sant Greal. Se les
anomena matèria de Bretanya i tenen un caràcter
misteriós, sobrenatural i, sovint, inversemblant.
4. La novel·la cavalleresca, en contrast amb la novel·la
de cavalleries, presenta un plantejament molt més
realista: no hi apareixen elements meravellosos, la
geografia és coneguda, l'època és contemporània o
propera a l'autor i els cavallers protagonistes no són
herois desmesurats ni sobrehumans sinó individus
versemblants. Ex: Curial e Güelfa, anònim, i Tirant lo
Blanc de Joanot Martorell.
4. CURIAL E GÜELFA
Escrita probablement entre 1435-62.
Narra l'ascenció social d'un jove, Curial,
de baixa condició a través de la
cavalleria i l'amor.
5. JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell va redactar el Tirant entre 1460 i 1468, any
en què mor.
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità
Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant, que es
dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei
d'Anglaterra. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant
marxa amb els seus companys a França, Sicília i Rodes, on
esdevé cap dels exèrcits bizantins. Després d'un seguit
d'aventures al nord d'Àfrica, torna a Constantinoble, on es
casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, i és
nomenat Cèsar de l'Imperi. El matrimoni mor poc després. En
paral·lel a l'acció militar es desenvolupa la trama amorosa, no
únicament entre Tirant i Carmesina, sinó també entre altres
personatges i amb la presència d'antagonistes que posen
traves a aquestes relacions.
6. L'obra de Martorell suposa l'abandó
pràcticament definitiu dels ideals religiosos i
cavallerescos medievals i l'apropiació de la
nova filosofia burgesa, basada en el plaer,
la raó i l'humor.
Considerada la primera gran novel·la
moderna, fonamenta aquest caire innovador
en l'explicació lògica i raonable dels fets, en
el pes de les escenes quotidianes i en la
presència d'espontaneïtat, sensualitat i
també d'ironia.
7. De com Tirant vencé els turcs
Tirant hagué ordenat aquell dia que tothom sopés aviat i que ensellessin
els cavalls, i que tots estiguessin armats i a punt per marxar. Quan va
ser de nit, Tirant va fer sortir tota la gent de la ciutat i es posaren en
ordre tant els que anaven a peu com els que anaven a cavall; i darrere
tota la gent, venien tres mil homes amb les eugues. I quan foren a prop
del camp de batalla va fer enretirar tota la gent d'armes per tal que
poguessin passar les eugues sense que els cavalls les sentissin.
Quan les eugues van ser a l'entrada del camp, tots els homes que
anaven a peu entraren amb elles i varen fer dues parts, una cap al Soldà
i l'altra cap al Gran Turc. I els cavalls del camp sentiren les eugues: els
uns es deixaven anar, els altres trencaven els dogals, els altres
arrencaven les estaques. Si haguéssiu vist fugir del camp tots aquells
cavalls, els uns per aquí, els altres per allà, els altres darrere les eugues!
Quan els cavallers del camp van veure els seus cavalls solts, corrent els
uns amunt i els altres avall, sortiren de les tendes en camisa, els altres
en gipó, i tots estaven desarmats; i dormien amb tanta tranquil·litat i
anaven sempre desarmats com si es trobessin en el castell més segur
del món.
8. Al cap d'una estona de tot aquest enrenou i quan tot el camp estava
esvalotat pesl cavalls, vingué Tirant i atacà en una part amb la meitat de
la seva gent i el duc de Pera amb l'altra gent atacà l'altra part invocant el
gloriós cavaller Sant Jordi. Si haguéssiu vist en un moment les tendes
per terra i els homes morts i ferits en gran nombre! El GranTurc sortí
desarmat de la seva tenda quan va sentir els crits mortals que feia la
gent i cavalcà sobre un genet. Un home d'armes li matà el cavall i li donà
una coltellada al cap. Vingué un servidor seu, descavalcà corrent del seu
cavall i el donà al seu senyor. Quan el Gran Turc fou dalt del cavall,
mataren el seu servent. Van fer passar a tall d'espasa tot el que es
trobaven per davant, que era cosa de gran terror i espant, tot i que eren
conscients que hi havia una multitud invencible d'enemics. Per la qual
cosa estaven admirats de la seva virtut i fe.
Els turcs, veient-se desarmats, i la majoria havent perdut el cavall, van
fer el mateix que el seu senyor, el Turc, el qual havia sortit fora del camp
i s'havia fet posar molts draps sobre la ferida que tenia i va enviar a dir al
Soldà que de totes totes sortís fora del camp, ja que la batalla estava
perduda.
Joanot Martorell. Tirant lo Blanc (adaptació)
gipó: túnica que es porta a l'interior de l'armadura.
Coltellada: cop donat amb un coltell o punyal.
9. ACTIVITATS
Comprensió Valoració
1. En què consisteix l'estratagema de 4. Els cavallers apareixen típicament
Tirant per vèncer un enemic superior? caracteritzats per la seva valentia.
Contesta aquestes preguntes:
Anàlisi de l'estructura . Creus que aquesta qualitat és la
que més destaca de Tirant en aquest
2. Divideix el text en tres parts i posa fragment?
un títol a cadascuna. . Quina altra qualitat en ressaltaries?
Estil Investigació
3. Quina intenció tenen els fragments 5. Busca informació sobre estrata-
següents? gemes militars utilitzades a l'edat
. “Si haguéssiu vist fugir del camp tots mitjana.
aquells cavalls, els uns per aquí, els
altres per allà, els altres darrere les Creació
eugues!”
. “Si haguéssiu vist en un moment les 6. Inventa't un episodi en què Tirant i
tendes per terra i els homes morts i la seva gent aconsegueixin entrar en
ferits en gran nombre!” una ciutat emmurallada.
10. De com Tirant es declarà a la Princesa Carmesina
-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar,
per la qual cosa us prego que em vulgueu exposar el mal o el bé que sent la
vostra virtuosa persona. Ja que pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una
part, d'aquesta mal. I si és bé, jo estaré molt satisfeta que tot sigui per a vós.
Per tant, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.
-Senyora, ja que la vostra altesa em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que
estimo.
I no va dir res més, solament va abaixar els ulls cap a les faldes de la princesa.
-Digueu-me, Tirant, -digué la Princesa-, i que Déu us deixi obtenir el que
desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que si en
alguna cosa us hi puc ajudar, ho faré de molt bon grat, ja que m'impaciento per
saber-ho.
Tirant es posà la mà a la màniga, en tragué un mirallet i digué:
-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li la vostra
altesa que s'apiadi de mi.
La Princesa va agafar el mirallet ràpidament i, de pressa, va entrar dins la
cambra, pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res més
que la seva cara. Llavors va entendre clarament que la festa es feia per a ella i
va quedar molt admirada que, sense parlar, hom pogués declarar el seu amor a
una dama.
Joanot Martorell. Tirant lo Blanc (Adaptació)
11. ACTIVITATS
Comprensió Estil
1. Què vol dir la princesa Carmesina
amb aquest fragment? 5. Contesta aquestes preguntes:
“Ja que pot ser que, pel vostre amor, jo . Quin és el tractament entre Tirant i
en prengui una part, d'aquest mal. I si la Princesa?
és bé, jo estaré molt satisfeta que tot . I el nivell de formalitat del llenguat-
sigui per a vós. “ ge que utilitzen? Per què creus que
és així?
2. Com interpretes que Tirant porti un
mirallet a la màniga? Investigació
3. Què sorprèn més Carmesina, l'amor 6. A banda de Tirant i Carmesina,
que Tirant sent per ella o la manera de quina altra parella d'enamorats
declarar-l'hi?Justifica la teva resposta. apareix al Tirant lo Blanc?
Anàlisi de l'estructura Creació
4. Resumeix el text en dues colum-
nes, una que contingui els diàlegs i 7. Escriu la resposta de Carmesina a
l'altra les accions dels personatges. Tirant després de l'escena del
. Quina relació mantenen aquests dos mirallet.
elements en el desenvolupament de la
narració?
