Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Dictats 1 eso

9,021 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Dictats 1 eso

  1. 1. DICTATS 1r 4. Com a totes les altres coses de la vida, va trigar a adonar-se que hi havia algun problema. Es dedicava a allò que ell 1. La Pilar sentia un daquells corcons de anomenava la seva feina de la mateixa remordiment immotivat que després de la manera que abans, i freqüentava els mort de lésser benvolgut sol turmentar els mateixos clubs i bars per discutir els parents més acostats: la coentor de mateixos temes i dir als clients quines mutilació que deixa una pèrdua així; una accions havien de comprar i tot allò, però rancúnia terrible contra aquells cunyats lentament va començar a adonar-se que que, no contents dhaver abandonat el alguna cosa era diferent. Semblava que les senyor Prim (mancant la paraula tan persones sortissin del seu cercle social seriosament donada), llavors, en aquelles sense cap advertiment previ, i una sèrie hores luctuoses, la tenien, a ella, separada damics als quals havia aconsellat de fer- de sa filla, abandonada a ses pròpies se Noms li començaren a recordar el seu forces en la soledat més cruel. consell. Narcís Oller, Pilar Prim Tom Sharpe, Lovella negra 5. Van ser més dun els factors del fracàs de lintent revolucionari de lany 1917. En 2. Quan vam acabar, semblava que hi primer lloc, la crisi de lEStat hagués hagut un terratrèmol, perquè tot monarquicoconstitucional no havia estava mig trencat i fora de lloc, Hi havia arribat, al mes dagost, al seu punt més alt. pasta de dents a les parets, al mirall i a les La decisió amb què lexèrcit ofegà lintent bombetes. Nosaltres també vam rebre els revolucionari va ser el factor principal del efectes de les pólvores i no paràvem seu fracàs. En darrer lloc, fou la passivitat desternudar. dels obrers del camp andalús davant Quan el pare va veure tota aquella lonada de descontentament, que tenia el trencadissa ens va dir que si cada cop que centre a Barcelona, a Madrid i al nord. li rentàvem les dents al cocodril sorganitzava aquell daltabaix, no Albert Balcells, El sindicalimse a arribaríem a final de mes. Barcelona (1916-1923) Jaume Cela, Una troballa sorprenent 6. Quan jo era un nen, el Caire era molt més petit. Estava rodejat de jardins i prats. No era pas un poble, tenia si fa no fa un milió 3. Més a prop, marcant el camí de la dhabitants, però era tranquil i net i moltes carretera, ametllers dun verd suau i famílies tenien la seva pròpia residència. figueres damples pàmpols. La carretera En un carrer es veia, potser, un bloc de serpentejava entre els turons. Della pisos amb tot de cases baixes al voltant. naixia el camí, senfonsava i desapareixia i Els blocs tenien tres o quatre plantes i a tornava a emergir de nou entre les cada pis hi havia només una o dues atzavares i les pales amples i gruixudes de famílies. Recordo la casa de la meva les figueres de moro. família en el districte de Gamàlia. Ara Cap a migdia, la muntanya baixava en una visc en un apartament. Totes les cases corba suau, onejada de turons, i apareixia velles shan convertit en gratacels. laldea, aixafada sobre la terra. Naguib Mahfuz, Reflexions dun nen del M. Aurèlia Capmany, La pluja als vidres Caire
  2. 2. 7. Lautopista Pau Casals, lúltim tram obert 10. El fill del rei va tenir molta por i es volia de lautopista A-16 entre Sitges i el amagar, però no vam deixar que Vendrell, és en funcionament des de fa samagués i ens va donar la seva bossa gairebé tres mesos. Aquesta via plena de bales de diamants com la que jo constitueix una alternativa a les carreteres havia perdut. I nosaltres no sabíem què que comiquen les comarques del Baix havíem de fer, si ens havíem de quedar a Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès i manar el país sota els volcans o havíem de facilita laccés a les poblacions de la costa. tornar a casa. I la princesa Ma volia venir Lautopista Pau Casals és una de les més amb nosaltres, però a casa seva no la van respectuoses amb lentorn natural per on deixar venir, perquè era princesa i, en transcorre; una sèrie de mesures aquell país, de princeses, només en tenien preventives i correctores han integrat la una. nova obra al territori i han minimitzat Jordi Sarsanedas, El balcó laparició de fenòmens erosius. Club RACC, juliol de 1998 11. ACCENTS8. ACCENTS A la superfície, lembat del vent sobre les aigües de lestany creava una agitació Acabo de parlar amb el Lluís, per telèfon. confusa que desprenia un ruixim tèrbol Al princpi era sempre ell qui trucava, que el vent semportava avall i que es perquè a mi em feia cosa que shi posessin barrejava amb el remolí de pols de sorra el seu pare o la seva mare, però ara ja em finíssima, fangosa, de les vores de lestany coneixen, perquè ell mateix els va explicar i de la barra que el separà del mar. que sortíem junts, i quan telefono em Aquesta bafarada de vapor aquós i de tracten amb molta cordialitat. Doncs li he partícules de sorra cobrí ràpidament duna trucat i li he dit que lenyoro molt, i no és capa finíssima el pont del bastiment i els un tòpic: després daquestes vacances, que notres cossos insignificants. ens hem vist gairebé diàriament i durant moltes hores, ara em sento com si em Josep Pla, Lluna de mar. faltés alguna cosa vital. Ell també estava molt sentimental. 12. O/U Glòria Llobet, El diari de la Neus. Hi podeu anar quan vulgueu. Però ells no9. ACCENTS viuen bé. Fa un any van tenir una nena; tant que havien sospirat per tenir una Si us haig de ser sincer -i quan sescriu no criatura! De moment va ser una alegria. sé si convé ser-ne del tot-, cal que confessi Però es veu que ell sha engelosit i no pot dantuvi que el primer que em parlà de suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a lafer va ser el doctor Scopius. Havia casa.[...] remenat papers de lèpoca per escriure un Shavia posat la capseta del coloret a la daquells articles tendres i erudits que butxaca. No podia endur-sen les dues pinten un somriure i provoquen un lleuger pessetes a la mà, ni agafar el estremiment i nhavia trobat la referència. portamonedes després dhaver dit a Anna Em trucà des del diari i vam mantenir una que només sortiria un moment.[...] conversa llarga i estrafolària. És clar, un cop penjat el telèfon, men vaig oblidar. Dies després, però, a començaments de la Mercè Rodoreda, Aloma primavera, en vaig tenir la segona referència. Jaume Fuster, La matèria dels somnis

×