El feudalisme i la poesia trobadoresca

4,199 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,199
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
769
Actions
Shares
0
Downloads
48
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El feudalisme i la poesia trobadoresca

  1. 1. El Feudalisme i la poesia trobadoresca
  2. 2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA L’edat mitjana, comprès des de la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació turca de Constantinoble (1453) 2 Baixa edat mitjana: segles XIII, XIV i VX 1 Alta edat mitjana: segles X, XI i XII
  3. 3. EUROPA ESTAVA DIVIDIDA EN TRES ZONES L’Imperi bizantí com a continuació de l’Imperi romà a orient. Els regnats europeus: el més poderós va ser el franc, que amb Carlemany es convertí en l’Imperi Carolingi . I els dominis musulmans que des de l’Àfrica s’entenien fins a la península Ibèrica.
  4. 4. ELS FRANCS VAN CREAR LA MARCA HISPÀNICA Zona fronterera de protecció DIVISIÓ EN COMTATS Amb la seva mort s’inicia la successió hereditària en els comtats catalans. És considerat el fundador del Casal de Barcelona . Comte d’Urgell, de la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona Comte d’Urgell (879) Gifré el Pilós Marca hispànica L’any 987 aquests comtats es fan independents amb Borrell II, comte de Barcelona que es nega a renovar fidelitat al rei franc. L’any 1137 per mitjà d’un matrimoni es crea la corona catalanoaragonesa.
  5. 5. <ul><ul><li>Un sistema d’organització social, política i econòmica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Característic únicament de l’edat mitjana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Basat en una economia agrària. </li></ul></ul><ul><ul><li>Divisió de la societat en estaments. </li></ul></ul><ul><ul><li>Lligats pel contracte de vassallatge amb el senyor feudal. </li></ul></ul>EL FEUDALISME
  6. 6. NOBLESA Estaments bàsics del feudalisme El vassall prometia al senyor fidelitat i serveis a canvi d’obtenir protecció per part d’ell. CLERGAT POBLE En el context cortesà del senyor feudal va sorgir una literatura profana. La literatura cortesa.
  7. 7. LA POESIA TROBADORESCA Els trobadors La lírica trobadoresca Representants Gèneres poètics L’amor cortès Versificació i estrofes
  8. 8. Els trobadors
  9. 9. Aquesta tradició trobadoresca als territoris catalans dura fins l’any 1213 amb la desfeta de les corts occitanes a la Batalla de Muret. <ul><ul><li>Utilitzen la llengua occitana o provençal. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’occità és la primera llengua romànica que s’utilitza per a composicions cultes. És una llengua supradialectal –Koiné- (no s’utilitza en l’àmbit oral). </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquesta llengua té molt prestigi i s’estén per tota la Romania. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els lligams polítics i la semblança entre el provençal i el català emergent de l’època fan que els poetes catalans adoptin la tradició trobadoresca. </li></ul></ul>L’arribada d’Ausiàs March al món literari trenca la tradició trobadoresca. El llatí, el català i l’occità conviuen en la literatura medieval catalana. Els trobadors
  10. 10. La lírica trobadoresca
  11. 11. <ul><ul><li>Formació del trobador: </li></ul></ul><ul><ul><li>Formació literària i musical . Componien poemes per a ser cantats pels joglars. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els trobadors tenien molt prestigi dins de la societat medieval. </li></ul></ul><ul><ul><li>En els cançoners s’incloïa la biografia del trobadors i la seva personalitat. També s’hi trobaven les raons, razós , motivacions i circumstàncies de cada poema. </li></ul></ul>La lírica trobadoresca té el seu origen a les corts occitanes. Presenta un to afectiu, sentimental i emotiu. <ul><ul><li>Compositor i intèrpret </li></ul></ul><ul><ul><li>El trobador és l’autor de les composicions escrites en occità. Componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà per distreure la cort. </li></ul></ul><ul><ul><li>El poeta ho és en els poemes en llatí, d’inspiració religiosa i destinats a la lectura individual </li></ul></ul>La lírica trobadoresca
  12. 12. Representants
  13. 13. Trobadors i joglars Joglars L’ensenhament Trobadors Catalans Trobadors i Trobiritz <ul><ul><li>Al servei d’un trobador </li></ul></ul><ul><ul><li>Els joglars lírics havien de transmetre amb exactitud el poema. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els joglars èpics tenien més llibertat. </li></ul></ul>Representants <ul><ul><li>Composicions poètiques didàctiques i instructives dels trobadors als joglars. </li></ul></ul><ul><ul><li>Existeixen documents de 24 trobadors catalans. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els més rellevants: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Cerverí de Girona... </li></ul></ul><ul><ul><li>Guilhem de Peitieu, Marcabrú i Bernat de Ventadorn. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les dones trobadores també van ser molt importants com la comtessa de Dia i Azalais de Porcairagues. </li></ul></ul>
  14. 14. Gèneres poètics
  15. 15. CANÇÓ Poesia amorosa. De cinc a set cobles i tancava amb senyal final que era el nom secret de la dama . Gèneres poètics Poema d’atac, polèmica literària o política i amb discurs moralitzador. SIRVENTÈS Lament per la mort d’un personatge important, generalment un senyor feudal PLANY
  16. 16. Gèneres poètics ALBA Poema amorós que ensenyava l’enuig dels amants que havien de separar-se. Apareixen el guaita, el gilós (marit) i els lauzengiers o murmuradors. Poema amorós entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la PASTOREL·LA La tençó o joc partit i el tornejament expressaven debats entre trobadors de temes literaris. TENÇÓ
  17. 17. L’amor cortès
  18. 18. Enamorat lleial sotmès a la dama Era l’hom o vassall de la dama Lleialtat, fidelitat i refinament S’establien quatre situacions o etapes entre els amants: fenhedor o timidesa, pregador o suplicant, entenedor o enamorat tolerant i drutz o amant. Domna o senyora o midons (el meu senyor) TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA Entorn refinat de la cort L’amor es convertia en servei L’amor cortès
  19. 19. Guillem de Cabestany Saurimonda, esposa de Ramon de Castell de Rosselló. TROBADOR DAMA PODEROSA I CASADA L’amor cortès
  20. 20. Versificació i estrofes
  21. 21. RIMA CONSONANT Segons l’estil més fàcil o més difícil, singular i tancat. Quan era molt complicat de forma, s’anomenava trobar ric. Contenia el senyal o nom en clau de la dama. També podien incloure un refrany. ESTROFA FINAL LA TORNADA TROBAR LLEU TROBAR CLUS Còmput de síl·labes exacte. I la rima rigorosament consonant. Unisonants, singulars, dobles, dobles alternades i capfinides. ESTROFES O COBLES RIGIDESA FORMAL Versificació i estrofes
  22. 22. Ausiàs March
  23. 23. Finals segle XIV Comença la introducció de corrents europeus literaris i de pensament que configuraran l’obra d’un dels poetes més grans de tots els temps. <ul><li>Característiques bàsiques: </li></ul><ul><li>Ús del català com a llengua literària. </li></ul><ul><li>Fidelitat a l’estructura de la cançó trobadoresca. </li></ul><ul><li>Estrofes de 8 versos decasíl·labs i una tornada de 4 versos. </li></ul><ul><li>Ús de les comparacions: ús d’imatges amb finalitat didàctica. </li></ul>Segle XV LÍRICA PROVENÇAL SEGLE D’OR DE LA POESIA CATALANA AUSIÀS MARCH
  24. 24. VIDA I OBRA D’AUSIÀS MARCH Sembla ser que va néixer a Gandia l’any 1397 Escriu 128 composicions de tipus amorós i moral. Es converteix en el símbol de la modernitat a la seva època. L’ús de les comparacions és un tret característic de la seva obra, amb imatges del món marítim, religiós i mèdic.
  25. 25. 8 versos de cada cobla dividits en dos parts Estructura de les comparacions La primera part fa referència a la generalització i els darrers a la situació personal. Món moral amb sentit hiperbòlic Ús d’estramps: decasíl·labs clàssics medievals Ús de senyals Plantejament de la dicotomia Amor sensual / espiritual /intel·lectual Reflexió amorosa des de la lluita cos i ànima. Un amor que ha de perdurar més enllà de la mort.
  26. 26. INFLUÈNCIES Els trobadors Dant Petrarca Sant Tomàs Aristòtil
  27. 27. www.timeforclimatejustice.org

×