SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
Treballem
els textos
6è
LLENGUA
CATALANA
Cicle superior
Propostes de treball per
a la comprensió lectora
Aprendre a resumir i a
fer esquemes i mapes
conceptuals
k
k
k k
k k
2
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 1
L’esquema
Llegeix aquest text:1
T’has aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la bassa?
Si observes de prop una bassa hi veuràs molts éssers vius. I tots es necessiten els uns als altres per
sobreviure.
Les plantes verdes,com les algues o els joncs,s’alimenten gràcies a l’energia solar i als minerals
que hi ha a l’aigua.
Aquestes plantes serveixen d’aliment als animals herbívors,com poden ser les larves d’insectes
i els cargols.
Més tard, aquests animals són devorats pels animals carnívors de la bassa, com ara les
sangoneres, les nimfes de libèl·lula o les larves d’escarabats.
Al seu torn, aquests últims animals serveixen d’aliment a d’altres animals carnívors més
grans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires.
Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen l’aigua i proporcionen minerals a les
noves plantes.De manera que cadascú fa la seva funció a la bassa,un petit ecosistema ple de vida.
4 Escriu un resum del text a partir de l’esquema anterior.
2 De què tracta el text? Expressa-ho amb una sola oració.
3 Completa l’esquema següent:
Cadena alimentària de la bassa
alguesalgues
algues larves d’insectes sangoneres
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 2
3 Informació bàsica d’un text
Llegeix aquest text:1
Si haguessis d’espavilar-te a buscar l’aliment pel teu compte, quins mitjans faries servir?
Fixa’t en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.
Alguns utilitzen l’olfacte. És el cas dels escarabats piloters, que rastregen l’olor dels
excrements d’altres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per alimentar-
se’n.També l’ocell de l’oli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant l’aire.
D’altres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dofí, per exemple, emet sons
per esbrinar on són els bancs de peixos més propers. Els ratpenats produeixen unes ones que es
reflecteixen en els aliments que troben pel camí, i a continuació ells mateixos tornen a captar
aquestes ones.
Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les víctimes. L’ibis verd deixa
caure un insecte sobre la superfície de l’aigua per atraure els peixos. La tortuga al·ligàtor
utilitza com a esquer la seva pròpia llengua, que té l’aspecte d’un cuc. Així aconsegueix que
els peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal més astut!
3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema anterior.
2 Completa aquest quadre:
Manera de trobar l’aliment
Per mitjà de l’olfacte.
Per mitjà del so.
Exemples
Escarabat piloter.
Per mitjà de .
Ensuma l’aire.
Com ho fan?
4
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 3
El resum
Llegeix aquest text:1
El pa és un dels aliments bàsics de la nostra dieta diària.T’agradaria fer-te el pa tu mateix?
Doncs aquí tens els passos que cal seguir.
Per començar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient fondo.
Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem bé tot plegat.
Després posem tres cullerades soperes d’oli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim 300
mil·lilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.
A continuació, aboquem aquesta barreja al recipient que conté la farina, el llevat i la sal,
i ho remenem suaument.
Un cop feta la massa, la col·loquem sobre una superfície amb farina i la pastem amb la
punta dels dits fins que formi una bola.
Després, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida d’un
pa.
Finalment, pintem la superfície amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vint-
i-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.
Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!
3 Numera aquestes il·lustracions d’acord amb els passos que descriu el text.
4 Escriu un resum del text.
2 Inventa un títol que resumeixi el contingut del text.
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 4
5 El resum
Llegeix aquest text:1
Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tècniques que ens permeten saber com som
per dins.Aquestes en són algunes de les més emprades:
Els raigs X són radiacions electromagnètiques que permeten examinar l’esquelet i d’aquesta
manera comprovar si hi ha algun os danyat.També hi podem veure l’interior de la caixa toràcica
i esbrinar si els pulmons i el cor estan sans.
L’angiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang. Aquest
producte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per mitjà
d’aquesta tècnica, els metges comproven si la circulació de la sang és bona.
L’escàner utilitza ressonàncies magnètiques per oferir una imatge del cos. S’usa per investigar el
cervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el funcionament.
Finalment, l’ecografia se serveix d’ones acústiques els ecos de les quals reflecteixen els òrgans
humans.Gràcies a aquesta tècnica es pot observar,per exemple,el desenvolupament del fetus a dins
de l’úter matern.
De què tracta el text? Explica-ho amb una sola oració i escriu un títol per al
text.
2
Completa aquest quadre amb la informació del text.3
Nom de la tècnica En què consisteix? Per a què serveix?
Raigs X
Per examinar l’esquelet i la caixa
toràcica.
Per descobrir malalties del cervell.
Ecografia
Cal injectar un
producte a la sang.
6
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 5
El resum
Llegeix aquest text:1
Te’n recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, però... t’agradaria saber
com et vas anar formant durant nou mesos?
Durant els tres primers mesos,el cor de l’embrió comença a bategar i es formen la columna
vertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara. Al final del tercer mes, l’embrió ja
es mou una mica per exercitar els músculs: fa 10 centímetres i tot just pesa 25 grams.
Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa més gruixuda i apareixen els cabells, les celles
i les pestanyes. El sistema auditiu comença a funcionar i el fetus pot sentir el batec del cor de
la mare.Al final del sisè mes el fetus fa uns 30 centímetres i pesa al voltant de 600 grams.
Quan comença el tercer i últim trimestre ja només queden per formar-se completament els
pulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haurà d’anar a la incubadora. Durant aquest
trimestre s’acaben de formar els pulmons. El fetus ja succiona el dit polze i es col·loca en la
posició adient per néixer.Al final del novè mes mesura uns 55 centímetres i pesa uns tres quilos.
Tot just acabat de néixer, el primer que farà el nadó és un crit de vida. Ja pot respirar tot sol.
2 Completa aquest esquema del text.
3 Escriu el resum del text a partir de la informació de l’esquema.
Primer trimestre
Nom: embrió
Formació d’òrgans:
Segon trimestre
Nom:
Formació d’òrgans:
Tercer trimestre
Nom:
Formació d’òrgans:
Naixement
Nom:
Formació del nadó
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 6
7 Informació bàsica d’un text
Llegeix aquest text:1
Has estat mai a prop d’un volcà? En aquestes zones el paisatge és molt especial, ja que
quan la lava es refreda genera molts tipus de roca diferents. Aquestes són algunes de les
roques volcàniques més freqüents.
La lava que se solidifica amb una superfície arrugada en forma de corda té un nom
hawaià: pahoehoe.
En canvi, si la lava forma una superfície de cendra feta de fragments irregulars
s’anomena aa.
De vegades, del cràter brolla una escuma que conté bombolles de gas. Quan es refreda
aquesta escuma modela un tipus de roca molt lleugera que fins i tot flota a l’aigua: és la
pedra tosca.
D’altra banda, quan la lava flueix d’un cràter situat sota l’aigua, es refreda ràpidament
en forma de coixí, i es creen unes crostes seques a la superfície que envolten masses líquides
de lava.
Finalment, unes altres roques volcàniques són les columnes. Es constitueixen quan l’erosió
provoca el desgast del volcà i de la roca que envolta la xemeneia i deixa només un tub
vertical de lava freda i esquerdada.
2 Completa aquest quadre a partir de la informació del text.
Nom
Roca 1
pahoehoe
Roca 1
Roca 3
Roca 4
Roca 5
Com es forma
8
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 7
El resum
Llegeix aquest text:1
En èpoques de sequera les ciutats necessiten portar aigua de llocs llunyans. Per això els
romans van construir grans canals de pedra: els aqüeductes. Els més antics passaven per sota
terra, coberts d’un arc per evitar que l’aigua s’endurís o s’escalfés. Saps com construïen un
aqüeducte els romans?
En primer lloc, excavaven una trinxera en un terreny tou i asseguraven les parets
temporalment amb puntals de fusta.
Després, col·locaven pedres a terra per construir una espècie de calçada temporal per la
qual circulaven les carretes.
A continuació, portaven la pedra ja tallada a la pedrera, la col·locaven al terra i a les
parets, i la tapaven amb argamassa per impedir possibles filtracions.
El pas següent consistia a col·locar la coberta. Estava feta amb dues pedres iguals
recolzades l’una contra l’altra.Amb ajuda de cordes,deixaven caure les pedres fins que les vores
superiors es tocaven.
Finalment, després d’enretirar les cordes, tapaven el canal amb terra i escampaven la terra
que sobrava perquè hi creixés la vegetació. I l’aqüeducte ja estava a punt per començar a
transportar aigua!
Escriu un títol que resumeixi el contingut del text.2
Numera aquestes il·lustracions d’acord amb l’ordre en què es descriuen en el
text.
3
Escriu el resum del text a partir de les il·lustracions anteriors:4
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 8
9 L’esquema i el resum
Llegeix aquest text:1
Com que a l’Àrtic hi fa molt de fred, no s’hi pot conrear res. És per això que els inuit tenen
una dieta ben especial.
L’aliment principal dels habitants del Pol Nord és la carn de foca, de caribú i de balena.
Normalment la mengen crua, ja que així és més rica en vitamina C i això els permet
prescindir de la fruita fresca.
Durant la primavera, els inuit cacen gavotins de xantus, uns ocells petits de plomatge blanc
i negre, i se’ls mengen crus o cuits.També els guarden a dins d’una pell de foca que enterren
durant mesos fins que es podreix.Aleshores, ho consideren una menja exquisida: el kaviak.
Quan arriba l’estiu, els inuit surten a pescar truites als llacs de l’interior. El peix és un
complement valuós de la seva dieta perquè conté vitamina D. Els inuit l’assequen al sol, després
el guarden a dins de sacs per tal de consumir-lo a l’hivern.
A l’estiu els inuit també mengen plantes. Masteguen l’escorça del salze àrtic, les fulles aspres
de l’agrella, rica en vitamines, i una gran varietat de baies.
Carn
Exemple:
Com? Crua.
Exemple:
Com?:
Exemple:
Com?:
Exemple:
Com?:
Completa l’esquema següent:2
3 Resumeix en una oració el contingut del text.
Dieta dels inuits
10
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 9
L’esquema
Llegeix aquest text:1
T’has aturat mai a pensar tot el que llences cada dia? Cada any es gasta més i més energia
per produir productes nous que després també es llencen i s’acumulen en muntanyes de residus.
Aquí tens alguns consells per reduir la quantitat de residus que produïm a casa:
Cal que t’informis de les possibilitats de reciclatge que hi ha al lloc on vius per reciclar tot
el que puguis, en comptes de llençar-ho tot barrejat en la mateixa bossa d’escombraries.
Evita comprar productes d’un sol ús. Sovint podem adquirir productes de llarga durada,
en comptes d’uns altres que cal llençar després de fer-los servir.
No llencis la roba vella. És millor donar-la a organitzacions que s’encarregaran de fer-la
arribar a persones necessitades.
Quan algun aparell, com pot ser la nevera o la rentadora, es fa malbé, és millor reparar-lo
en comptes de llençar-lo i comprar-ne un altre de nou.
Finalment, és preferible que portis la teva bossa o el cabàs quan vas a comprar, per no
acumular bosses de plàstic innecessàries.
Seguint aquests consells tots contribuirem a estalviar i a eliminar el consum innecessari de
matèries primeres.
2 Completa aquest esquema:
NO: llençar la brossa
sense classificar
SÍ: reciclar
NO:
SÍ:
NO:
SÍ:
NO:
SÍ:
NO:
SÍ:
Consells per reduir residus domèstics
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 10
11 L’esquema i el resum
Llegeix aquest text:1
Segurament ja saps que mai no hem de mirar directament el Sol, perquè la intensitat dels seus
raigs ens podria danyar els ulls. És per això que, per estudiar el Sol, els científics han utilitzat
alguns instruments especials.Aquí en tens alguns exemples:
Des del 1814 s’utilitza l’espectroscopi.Aquest instrument descompon la llum blanca a través
d’un prisma. Gràcies a l’espectroscopi s’ha observat que les ones de llum tenen colors diferents,
com passa de manera natural quan es forma l’arc de Sant Martí.
Des del 1891 els científics utilitzen l’espectroheliògraf,que reprodueix fotogràficament imat-
ges monocromàtiques (d’un sol color) del Sol i permet conèixer quins elements el constitueixen.
Des del 1931,gràcies al coronògraf,els científics poden observar directament el Sol i estudiar-
ne la corona.Aquest instrument provoca un eclipsi artificial per mitjà d’una pantalla que només
deixa passar la llum de la corona.
2 Completa aquest esquema dels instruments per estudiar el Sol.
3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema.
Any: 1814
Nom de l’instrument:
espectroscopi.
Què fa?:
Què permet estudiar?:
Any:
Nom de l’instrument:
Què fa?:
Què permet estudiar?:
Any:
Nom de l’instrument:
Què fa?:
Què permet estudiar?:
Instruments per estudiar el Sol
Paràgraf 2
12
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 11
Informació bàsica d’un text
Llegeix aquest text:1
A l’Amèrica precolombina existien tres grans civilitzacions de pobles indígenes.
Entre els segles III i X es va viure l’època d’esplendor dels maies.Vivien a les selves de
Guatemala i parlaven la llengua maia. Aquest poble era molt savi, tenia grans coneixements
d’aritmètica i astronomia,i va desenvolupar un sistema d’escriptura amb més de 700 jeroglífics.
Més tard, al segle XV, els asteques van crear un enorme imperi que comprenia tot el centre
i el sud del que és avui Mèxic. La llengua d’aquest poble era el nàhuatl. Els asteques tenien
coneixements astronòmics i van ser grans arquitectes i escultors. En canvi, el seu sistema
d’escriptura era força rudimentari.
Un altre gran poble indígena va ser el dels inques. L’imperi inca s’estenia a final del segle
XV des del sud de Colòmbia fins al centre de Xile. L’idioma oficial de l’imperi era el quítxua.
Els inques van destacar en arquitectura ja que van construir grans edificis, calçades i ponts,
però no tenien escriptura.
Inventa un títol per al text anterior.4
Completa aquest quadre amb la informació del text.4
Poble indígena maia
On vivia?
Època d’esplendor
Llengua
Coneixements
Paràgraf 3 Paràgraf 4
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 12
13 L’esquema i el resum
Llegeix aquest text:1
Al llarg de la història els metges i els dentistes han proposat diverses solucions per lluitar
contra el dolor del pacient i poder fer bé la seva feina.
Els assiris, al segle V aC, adormien el pacient exercint pressió sobre les caròtides, unes
artèries que reguen el cervell.
A les acaballes de l’Edat Mitjana, als camps de batalla s’utilitzava com a anestèsic per
realitzar operacions un beuratge fet amb alcohol i pólvora de fusell.
Al segle XVIII, gràcies als avenços de la medicina, es va descobrir l’efecte d’un gas,
anomenat protòxid de nitrogen, que tenia efectes anestèsics contra el mal de queixal.
Al segle XIX els metges adormien completament el pacient fent servir èter i cloroform.
Finalment, avui dia s’apliquen anestèsics injectant un analgèsic en la zona que serà
afectada en l’operació.
Completa l’esquema següent:2
Escriu un resum a partir de la informació de l’esquema.4
Problema
Solucions
Segle V aC
Exercir pres-
sió sobre les
caròtides.
14
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 13
L’esquema i el resum
Llegeix aquest text:1
Combatre l’explotació infantil és una tasca molt important per la qual tots hem de lluitar.
Per aconseguir-ho, les organitzacions que es preocupen de posar fi a aquesta situació injusta
proposen tres tipus de mesures:
En primer lloc,cal millorar la legislació sobre aquest tema,és a dir,fer que a tots els països
hi hagi lleis que fixin l’edat mínima d’accés al treball, que estableixin les condicions laborals
dels més joves i que castiguin a qui incompleixi aquestes lleis.
En segon lloc, cal millorar l’ensenyament. Es tracta d’oferir una educació que més tard
ajudi els infants a trobar una feina millor. Només així s’aconseguirà que els nens i les nenes de
les famílies més pobres vagin a escola,perquè l’educació serà la garantia d’una ocupació millor
en el futur.
En tercer lloc,a molts llocs s’ha optat per oferir ajudes econòmiques a les famílies a canvi
que els infants no treballin.Així, els nens poden deixar de treballar sense deixar de contribuir
al manteniment de la família. En aquests casos, les ajudes no són només en forma de diners,
sinó de roba, llibres, aliments, etc.
D’aquesta manera, entre tots aconseguirem que ben aviat al món no hi hagi nens i nenes
obligats a treballar abans d’hora.
Completa l’esquema següent:2
Escriu el resum del text utilitzant la informació de l’esquema.3
Mesura 1:
Objectiu:
Mesura 3:
Objectiu:
Mesures per combatre
Mesura 2:
Objectiu:
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 14
15 La fitxa i el resum
Llegeix aquest text:1
La Fundació ONCE es va crear l’any 1988 per promocionar la integració de totes les
persones amb alguna discapacitat. Des de l’any en què es va instituir, la Fundació ha dedicat
més de 420.000 euros a aquest objectiu.
Hi ha diverses organitzacions nacionals que formen part d’aquesta Fundació: la
COCEMFE, que treballa amb minusvàlids físics; la FEAPS, una organització de suport a
deficients mentals; i també la CNSE i la FIAPAS, totes dues dedicades a les persones sordes.
Alguns dels camps de treball de la Fundació ONCE són:
• La integració professional de persones amb discapacitat.
• La promoció de la vida autònoma.
• La supressió de barreres de tota mena.
• La cooperació amb entitats públiques i privades que comparteixen interessos afins.
Completa la fitxa següent:2
Relaciona cada sigla amb el seu significat.
COCEMFE • • Federació Espanyola d’Associacions de Pares i Amics
dels Sords
CNSE • • Confederació Coordinadora Estatal de Minusvàlids
Físics d’Espanya
FIAPAS • • Confederació Nacional de Sords d’Espanya
3
Escriu el resum del text utilitzant la informació anterior.4
Nom de l’organització:
Data de fundació:
Objectius:
Organitzacions participants:
16
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________
Text 15
L’esquema
Llegeix aquest text:1
L’organització Mans Unides considera molt important que tothom conegui la realitat dels
països en vies de desenvolupament per poder col·laborar-hi. D’aquesta manera participem dels
seus problemes i potser així algun dia farem desaparèixer la misèria i la fam.
És per això que el Departament d’Educació de Mans Unides facilita els recursos següents
a pares, professors i alumnes:
• Participació en les activitats pedagògiques que les escoles, les parròquies i les entitats
culturals vulguin realitzar en el camp de l’educació per al desenvolupament.
• Producció i distribució de material didàctic, fotografies, vídeos, pòsters…
• Accés als recursos i les activitats de Mans Unides a través d’Internet (www.mansunides.org).
• Coneixement directe de la realitat dels països en vies de desenvolupament i del seu
esforç per sortir de la marginació.
Coneix els països en vies de desenvolupament. Només així podràs contribuir a posar remei
a la situació en què es troben.
De què tracta el text? Expressa-ho en una única oració.3
Completa l’esquema següent:3
Per
Per
Departament
d’Educació
de Mans Unides

More Related Content

What's hot

Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2nmonik3mng
 
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.MAICA CIMA
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALMonica Roige Sedo
 
la descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicialla descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicialMonica Roige Sedo
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6M T
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensiósilvia
 
Valencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforçValencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforçxanvi
 
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora  ci. amb suport visualComprensió lectora  ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visualsilvia
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialM T
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_M T
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriasilvia
 
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalanContinua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalanmarialopeztena
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaGloria Cid
 

What's hot (20)

Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2nDictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
 
Exercicis apòstrof
Exercicis apòstrofExercicis apòstrof
Exercicis apòstrof
 
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
ELS ANIMALS. CICLE INICIAL.
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
 
la descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicialla descripció a cicle inicial
la descripció a cicle inicial
 
Practiquem les inferències
Practiquem les inferènciesPractiquem les inferències
Practiquem les inferències
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensió
 
Valencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforçValencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforç
 
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora  ci. amb suport visualComprensió lectora  ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visual
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
 
Sinonims antonims
Sinonims antonimsSinonims antonims
Sinonims antonims
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primària
 
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalanContinua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalan
 
La carta
La cartaLa carta
La carta
 
Fitxes cal·ligrafia
Fitxes cal·ligrafiaFitxes cal·ligrafia
Fitxes cal·ligrafia
 
Treballem la notícia!
Treballem la notícia!Treballem la notícia!
Treballem la notícia!
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
 

Viewers also liked

Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectoraPaco Tejera
 
Lectures comprensives 4t Primaria català
Lectures comprensives 4t Primaria catalàLectures comprensives 4t Primaria català
Lectures comprensives 4t Primaria catalàHatsep Sen
 
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.Neus Charro Gonzalez
 
Com estudiar
Com estudiarCom estudiar
Com estudiarcomencem
 
Competencies llengua primaria
Competencies llengua primariaCompetencies llengua primaria
Competencies llengua primaria964207479
 
Escriure bé
Escriure béEscriure bé
Escriure béManelic
 
Anàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip reiAnàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip reiSílvia Montals
 
Text instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptaText instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptasise-claret
 
Textos instructius
Textos instructius Textos instructius
Textos instructius carolsalle
 
El Text Dialogat
El Text DialogatEl Text Dialogat
El Text Dialogatguestec1853
 
Resums baf ll
Resums  baf llResums  baf ll
Resums baf llTrolu
 
Comprensió Lectora i grups flexibles
Comprensió Lectora i grups flexiblesComprensió Lectora i grups flexibles
Comprensió Lectora i grups flexiblesreporteducacio
 

Viewers also liked (20)

Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Lectures comprensives 4t Primaria català
Lectures comprensives 4t Primaria catalàLectures comprensives 4t Primaria català
Lectures comprensives 4t Primaria català
 
Activitat 6 gramàtica (1)
Activitat  6 gramàtica (1)Activitat  6 gramàtica (1)
Activitat 6 gramàtica (1)
 
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.100 lectures per treballar comprensi  lectora prim ria-secund_ria.
100 lectures per treballar comprensi lectora prim ria-secund_ria.
 
El color
El colorEl color
El color
 
Com estudiar
Com estudiarCom estudiar
Com estudiar
 
Competencies llengua primaria
Competencies llengua primariaCompetencies llengua primaria
Competencies llengua primaria
 
Comprensio lectora
Comprensio lectoraComprensio lectora
Comprensio lectora
 
El resum
El resumEl resum
El resum
 
Escriure bé
Escriure béEscriure bé
Escriure bé
 
Anàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip reiAnàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip rei
 
Text poètic
Text poèticText poètic
Text poètic
 
Text instructiu: La recepta
Text instructiu: La receptaText instructiu: La recepta
Text instructiu: La recepta
 
Com fer un bon resum!
Com fer un bon resum!Com fer un bon resum!
Com fer un bon resum!
 
Textos instructius
Textos instructius Textos instructius
Textos instructius
 
El Text Dialogat
El Text DialogatEl Text Dialogat
El Text Dialogat
 
Llengua 3r prim
Llengua 3r primLlengua 3r prim
Llengua 3r prim
 
Resums baf ll
Resums  baf llResums  baf ll
Resums baf ll
 
Comprensió Lectora i grups flexibles
Comprensió Lectora i grups flexiblesComprensió Lectora i grups flexibles
Comprensió Lectora i grups flexibles
 
Com es fa un resum
Com es fa un resumCom es fa un resum
Com es fa un resum
 

Similar to Treballem textos comprensio_catala_6

78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1Psicoreeduca
 
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...Montse Conesa Borrull
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàrbelana
 
Cicle de vida de les granotes
Cicle de vida de les granotesCicle de vida de les granotes
Cicle de vida de les granotesEli juan osa
 
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmedi
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmediAprenem a estudiar tema 1 part 2 cmedi
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmediTrinidad Francés Puig
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratstagullo2
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rSantiago Campos zurano
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rMaria Dolores Arenas
 
La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2Marta Torres
 
T1 reproducció éssers vius-resums
T1 reproducció éssers vius-resumsT1 reproducció éssers vius-resums
T1 reproducció éssers vius-resums6sise
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats alex_mascu
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2Aalex_mascu
 
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docx
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docxADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docx
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docxADAMHAMOUTI
 

Similar to Treballem textos comprensio_catala_6 (20)

78936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-178936108 comprensio-6-1
78936108 comprensio-6-1
 
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
 
Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en català
 
Cicle de vida de les granotes
Cicle de vida de les granotesCicle de vida de les granotes
Cicle de vida de les granotes
 
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmedi
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmediAprenem a estudiar tema 1 part 2 cmedi
Aprenem a estudiar tema 1 part 2 cmedi
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebrats
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
els animals
els animalsels animals
els animals
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2
 
T1 reproducció éssers vius-resums
T1 reproducció éssers vius-resumsT1 reproducció éssers vius-resums
T1 reproducció éssers vius-resums
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2A
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docx
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docxADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docx
ADAM HAMOUTI - 22-23 Tasques pendents 1r ESO.docx
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Recently uploaded (10)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

Treballem textos comprensio_catala_6

  • 1. Treballem els textos 6è LLENGUA CATALANA Cicle superior Propostes de treball per a la comprensió lectora Aprendre a resumir i a fer esquemes i mapes conceptuals
  • 2. k k k k k k 2 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 1 L’esquema Llegeix aquest text:1 T’has aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la bassa? Si observes de prop una bassa hi veuràs molts éssers vius. I tots es necessiten els uns als altres per sobreviure. Les plantes verdes,com les algues o els joncs,s’alimenten gràcies a l’energia solar i als minerals que hi ha a l’aigua. Aquestes plantes serveixen d’aliment als animals herbívors,com poden ser les larves d’insectes i els cargols. Més tard, aquests animals són devorats pels animals carnívors de la bassa, com ara les sangoneres, les nimfes de libèl·lula o les larves d’escarabats. Al seu torn, aquests últims animals serveixen d’aliment a d’altres animals carnívors més grans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires. Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen l’aigua i proporcionen minerals a les noves plantes.De manera que cadascú fa la seva funció a la bassa,un petit ecosistema ple de vida. 4 Escriu un resum del text a partir de l’esquema anterior. 2 De què tracta el text? Expressa-ho amb una sola oració. 3 Completa l’esquema següent: Cadena alimentària de la bassa alguesalgues algues larves d’insectes sangoneres
  • 3. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 2 3 Informació bàsica d’un text Llegeix aquest text:1 Si haguessis d’espavilar-te a buscar l’aliment pel teu compte, quins mitjans faries servir? Fixa’t en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar. Alguns utilitzen l’olfacte. És el cas dels escarabats piloters, que rastregen l’olor dels excrements d’altres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per alimentar- se’n.També l’ocell de l’oli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant l’aire. D’altres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dofí, per exemple, emet sons per esbrinar on són els bancs de peixos més propers. Els ratpenats produeixen unes ones que es reflecteixen en els aliments que troben pel camí, i a continuació ells mateixos tornen a captar aquestes ones. Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les víctimes. L’ibis verd deixa caure un insecte sobre la superfície de l’aigua per atraure els peixos. La tortuga al·ligàtor utilitza com a esquer la seva pròpia llengua, que té l’aspecte d’un cuc. Així aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal més astut! 3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema anterior. 2 Completa aquest quadre: Manera de trobar l’aliment Per mitjà de l’olfacte. Per mitjà del so. Exemples Escarabat piloter. Per mitjà de . Ensuma l’aire. Com ho fan?
  • 4. 4 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 3 El resum Llegeix aquest text:1 El pa és un dels aliments bàsics de la nostra dieta diària.T’agradaria fer-te el pa tu mateix? Doncs aquí tens els passos que cal seguir. Per començar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient fondo. Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem bé tot plegat. Després posem tres cullerades soperes d’oli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim 300 mil·lilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora. A continuació, aboquem aquesta barreja al recipient que conté la farina, el llevat i la sal, i ho remenem suaument. Un cop feta la massa, la col·loquem sobre una superfície amb farina i la pastem amb la punta dels dits fins que formi una bola. Després, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida d’un pa. Finalment, pintem la superfície amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vint- i-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat. Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit! 3 Numera aquestes il·lustracions d’acord amb els passos que descriu el text. 4 Escriu un resum del text. 2 Inventa un títol que resumeixi el contingut del text.
  • 5. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 4 5 El resum Llegeix aquest text:1 Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tècniques que ens permeten saber com som per dins.Aquestes en són algunes de les més emprades: Els raigs X són radiacions electromagnètiques que permeten examinar l’esquelet i d’aquesta manera comprovar si hi ha algun os danyat.També hi podem veure l’interior de la caixa toràcica i esbrinar si els pulmons i el cor estan sans. L’angiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang. Aquest producte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per mitjà d’aquesta tècnica, els metges comproven si la circulació de la sang és bona. L’escàner utilitza ressonàncies magnètiques per oferir una imatge del cos. S’usa per investigar el cervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el funcionament. Finalment, l’ecografia se serveix d’ones acústiques els ecos de les quals reflecteixen els òrgans humans.Gràcies a aquesta tècnica es pot observar,per exemple,el desenvolupament del fetus a dins de l’úter matern. De què tracta el text? Explica-ho amb una sola oració i escriu un títol per al text. 2 Completa aquest quadre amb la informació del text.3 Nom de la tècnica En què consisteix? Per a què serveix? Raigs X Per examinar l’esquelet i la caixa toràcica. Per descobrir malalties del cervell. Ecografia Cal injectar un producte a la sang.
  • 6. 6 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 5 El resum Llegeix aquest text:1 Te’n recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, però... t’agradaria saber com et vas anar formant durant nou mesos? Durant els tres primers mesos,el cor de l’embrió comença a bategar i es formen la columna vertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara. Al final del tercer mes, l’embrió ja es mou una mica per exercitar els músculs: fa 10 centímetres i tot just pesa 25 grams. Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa més gruixuda i apareixen els cabells, les celles i les pestanyes. El sistema auditiu comença a funcionar i el fetus pot sentir el batec del cor de la mare.Al final del sisè mes el fetus fa uns 30 centímetres i pesa al voltant de 600 grams. Quan comença el tercer i últim trimestre ja només queden per formar-se completament els pulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haurà d’anar a la incubadora. Durant aquest trimestre s’acaben de formar els pulmons. El fetus ja succiona el dit polze i es col·loca en la posició adient per néixer.Al final del novè mes mesura uns 55 centímetres i pesa uns tres quilos. Tot just acabat de néixer, el primer que farà el nadó és un crit de vida. Ja pot respirar tot sol. 2 Completa aquest esquema del text. 3 Escriu el resum del text a partir de la informació de l’esquema. Primer trimestre Nom: embrió Formació d’òrgans: Segon trimestre Nom: Formació d’òrgans: Tercer trimestre Nom: Formació d’òrgans: Naixement Nom: Formació del nadó
  • 7. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 6 7 Informació bàsica d’un text Llegeix aquest text:1 Has estat mai a prop d’un volcà? En aquestes zones el paisatge és molt especial, ja que quan la lava es refreda genera molts tipus de roca diferents. Aquestes són algunes de les roques volcàniques més freqüents. La lava que se solidifica amb una superfície arrugada en forma de corda té un nom hawaià: pahoehoe. En canvi, si la lava forma una superfície de cendra feta de fragments irregulars s’anomena aa. De vegades, del cràter brolla una escuma que conté bombolles de gas. Quan es refreda aquesta escuma modela un tipus de roca molt lleugera que fins i tot flota a l’aigua: és la pedra tosca. D’altra banda, quan la lava flueix d’un cràter situat sota l’aigua, es refreda ràpidament en forma de coixí, i es creen unes crostes seques a la superfície que envolten masses líquides de lava. Finalment, unes altres roques volcàniques són les columnes. Es constitueixen quan l’erosió provoca el desgast del volcà i de la roca que envolta la xemeneia i deixa només un tub vertical de lava freda i esquerdada. 2 Completa aquest quadre a partir de la informació del text. Nom Roca 1 pahoehoe Roca 1 Roca 3 Roca 4 Roca 5 Com es forma
  • 8. 8 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 7 El resum Llegeix aquest text:1 En èpoques de sequera les ciutats necessiten portar aigua de llocs llunyans. Per això els romans van construir grans canals de pedra: els aqüeductes. Els més antics passaven per sota terra, coberts d’un arc per evitar que l’aigua s’endurís o s’escalfés. Saps com construïen un aqüeducte els romans? En primer lloc, excavaven una trinxera en un terreny tou i asseguraven les parets temporalment amb puntals de fusta. Després, col·locaven pedres a terra per construir una espècie de calçada temporal per la qual circulaven les carretes. A continuació, portaven la pedra ja tallada a la pedrera, la col·locaven al terra i a les parets, i la tapaven amb argamassa per impedir possibles filtracions. El pas següent consistia a col·locar la coberta. Estava feta amb dues pedres iguals recolzades l’una contra l’altra.Amb ajuda de cordes,deixaven caure les pedres fins que les vores superiors es tocaven. Finalment, després d’enretirar les cordes, tapaven el canal amb terra i escampaven la terra que sobrava perquè hi creixés la vegetació. I l’aqüeducte ja estava a punt per començar a transportar aigua! Escriu un títol que resumeixi el contingut del text.2 Numera aquestes il·lustracions d’acord amb l’ordre en què es descriuen en el text. 3 Escriu el resum del text a partir de les il·lustracions anteriors:4
  • 9. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 8 9 L’esquema i el resum Llegeix aquest text:1 Com que a l’Àrtic hi fa molt de fred, no s’hi pot conrear res. És per això que els inuit tenen una dieta ben especial. L’aliment principal dels habitants del Pol Nord és la carn de foca, de caribú i de balena. Normalment la mengen crua, ja que així és més rica en vitamina C i això els permet prescindir de la fruita fresca. Durant la primavera, els inuit cacen gavotins de xantus, uns ocells petits de plomatge blanc i negre, i se’ls mengen crus o cuits.També els guarden a dins d’una pell de foca que enterren durant mesos fins que es podreix.Aleshores, ho consideren una menja exquisida: el kaviak. Quan arriba l’estiu, els inuit surten a pescar truites als llacs de l’interior. El peix és un complement valuós de la seva dieta perquè conté vitamina D. Els inuit l’assequen al sol, després el guarden a dins de sacs per tal de consumir-lo a l’hivern. A l’estiu els inuit també mengen plantes. Masteguen l’escorça del salze àrtic, les fulles aspres de l’agrella, rica en vitamines, i una gran varietat de baies. Carn Exemple: Com? Crua. Exemple: Com?: Exemple: Com?: Exemple: Com?: Completa l’esquema següent:2 3 Resumeix en una oració el contingut del text. Dieta dels inuits
  • 10. 10 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 9 L’esquema Llegeix aquest text:1 T’has aturat mai a pensar tot el que llences cada dia? Cada any es gasta més i més energia per produir productes nous que després també es llencen i s’acumulen en muntanyes de residus. Aquí tens alguns consells per reduir la quantitat de residus que produïm a casa: Cal que t’informis de les possibilitats de reciclatge que hi ha al lloc on vius per reciclar tot el que puguis, en comptes de llençar-ho tot barrejat en la mateixa bossa d’escombraries. Evita comprar productes d’un sol ús. Sovint podem adquirir productes de llarga durada, en comptes d’uns altres que cal llençar després de fer-los servir. No llencis la roba vella. És millor donar-la a organitzacions que s’encarregaran de fer-la arribar a persones necessitades. Quan algun aparell, com pot ser la nevera o la rentadora, es fa malbé, és millor reparar-lo en comptes de llençar-lo i comprar-ne un altre de nou. Finalment, és preferible que portis la teva bossa o el cabàs quan vas a comprar, per no acumular bosses de plàstic innecessàries. Seguint aquests consells tots contribuirem a estalviar i a eliminar el consum innecessari de matèries primeres. 2 Completa aquest esquema: NO: llençar la brossa sense classificar SÍ: reciclar NO: SÍ: NO: SÍ: NO: SÍ: NO: SÍ: Consells per reduir residus domèstics
  • 11. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 10 11 L’esquema i el resum Llegeix aquest text:1 Segurament ja saps que mai no hem de mirar directament el Sol, perquè la intensitat dels seus raigs ens podria danyar els ulls. És per això que, per estudiar el Sol, els científics han utilitzat alguns instruments especials.Aquí en tens alguns exemples: Des del 1814 s’utilitza l’espectroscopi.Aquest instrument descompon la llum blanca a través d’un prisma. Gràcies a l’espectroscopi s’ha observat que les ones de llum tenen colors diferents, com passa de manera natural quan es forma l’arc de Sant Martí. Des del 1891 els científics utilitzen l’espectroheliògraf,que reprodueix fotogràficament imat- ges monocromàtiques (d’un sol color) del Sol i permet conèixer quins elements el constitueixen. Des del 1931,gràcies al coronògraf,els científics poden observar directament el Sol i estudiar- ne la corona.Aquest instrument provoca un eclipsi artificial per mitjà d’una pantalla que només deixa passar la llum de la corona. 2 Completa aquest esquema dels instruments per estudiar el Sol. 3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema. Any: 1814 Nom de l’instrument: espectroscopi. Què fa?: Què permet estudiar?: Any: Nom de l’instrument: Què fa?: Què permet estudiar?: Any: Nom de l’instrument: Què fa?: Què permet estudiar?: Instruments per estudiar el Sol
  • 12. Paràgraf 2 12 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 11 Informació bàsica d’un text Llegeix aquest text:1 A l’Amèrica precolombina existien tres grans civilitzacions de pobles indígenes. Entre els segles III i X es va viure l’època d’esplendor dels maies.Vivien a les selves de Guatemala i parlaven la llengua maia. Aquest poble era molt savi, tenia grans coneixements d’aritmètica i astronomia,i va desenvolupar un sistema d’escriptura amb més de 700 jeroglífics. Més tard, al segle XV, els asteques van crear un enorme imperi que comprenia tot el centre i el sud del que és avui Mèxic. La llengua d’aquest poble era el nàhuatl. Els asteques tenien coneixements astronòmics i van ser grans arquitectes i escultors. En canvi, el seu sistema d’escriptura era força rudimentari. Un altre gran poble indígena va ser el dels inques. L’imperi inca s’estenia a final del segle XV des del sud de Colòmbia fins al centre de Xile. L’idioma oficial de l’imperi era el quítxua. Els inques van destacar en arquitectura ja que van construir grans edificis, calçades i ponts, però no tenien escriptura. Inventa un títol per al text anterior.4 Completa aquest quadre amb la informació del text.4 Poble indígena maia On vivia? Època d’esplendor Llengua Coneixements Paràgraf 3 Paràgraf 4
  • 13. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 12 13 L’esquema i el resum Llegeix aquest text:1 Al llarg de la història els metges i els dentistes han proposat diverses solucions per lluitar contra el dolor del pacient i poder fer bé la seva feina. Els assiris, al segle V aC, adormien el pacient exercint pressió sobre les caròtides, unes artèries que reguen el cervell. A les acaballes de l’Edat Mitjana, als camps de batalla s’utilitzava com a anestèsic per realitzar operacions un beuratge fet amb alcohol i pólvora de fusell. Al segle XVIII, gràcies als avenços de la medicina, es va descobrir l’efecte d’un gas, anomenat protòxid de nitrogen, que tenia efectes anestèsics contra el mal de queixal. Al segle XIX els metges adormien completament el pacient fent servir èter i cloroform. Finalment, avui dia s’apliquen anestèsics injectant un analgèsic en la zona que serà afectada en l’operació. Completa l’esquema següent:2 Escriu un resum a partir de la informació de l’esquema.4 Problema Solucions Segle V aC Exercir pres- sió sobre les caròtides.
  • 14. 14 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 13 L’esquema i el resum Llegeix aquest text:1 Combatre l’explotació infantil és una tasca molt important per la qual tots hem de lluitar. Per aconseguir-ho, les organitzacions que es preocupen de posar fi a aquesta situació injusta proposen tres tipus de mesures: En primer lloc,cal millorar la legislació sobre aquest tema,és a dir,fer que a tots els països hi hagi lleis que fixin l’edat mínima d’accés al treball, que estableixin les condicions laborals dels més joves i que castiguin a qui incompleixi aquestes lleis. En segon lloc, cal millorar l’ensenyament. Es tracta d’oferir una educació que més tard ajudi els infants a trobar una feina millor. Només així s’aconseguirà que els nens i les nenes de les famílies més pobres vagin a escola,perquè l’educació serà la garantia d’una ocupació millor en el futur. En tercer lloc,a molts llocs s’ha optat per oferir ajudes econòmiques a les famílies a canvi que els infants no treballin.Així, els nens poden deixar de treballar sense deixar de contribuir al manteniment de la família. En aquests casos, les ajudes no són només en forma de diners, sinó de roba, llibres, aliments, etc. D’aquesta manera, entre tots aconseguirem que ben aviat al món no hi hagi nens i nenes obligats a treballar abans d’hora. Completa l’esquema següent:2 Escriu el resum del text utilitzant la informació de l’esquema.3 Mesura 1: Objectiu: Mesura 3: Objectiu: Mesures per combatre Mesura 2: Objectiu:
  • 15. Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 14 15 La fitxa i el resum Llegeix aquest text:1 La Fundació ONCE es va crear l’any 1988 per promocionar la integració de totes les persones amb alguna discapacitat. Des de l’any en què es va instituir, la Fundació ha dedicat més de 420.000 euros a aquest objectiu. Hi ha diverses organitzacions nacionals que formen part d’aquesta Fundació: la COCEMFE, que treballa amb minusvàlids físics; la FEAPS, una organització de suport a deficients mentals; i també la CNSE i la FIAPAS, totes dues dedicades a les persones sordes. Alguns dels camps de treball de la Fundació ONCE són: • La integració professional de persones amb discapacitat. • La promoció de la vida autònoma. • La supressió de barreres de tota mena. • La cooperació amb entitats públiques i privades que comparteixen interessos afins. Completa la fitxa següent:2 Relaciona cada sigla amb el seu significat. COCEMFE • • Federació Espanyola d’Associacions de Pares i Amics dels Sords CNSE • • Confederació Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics d’Espanya FIAPAS • • Confederació Nacional de Sords d’Espanya 3 Escriu el resum del text utilitzant la informació anterior.4 Nom de l’organització: Data de fundació: Objectius: Organitzacions participants:
  • 16. 16 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ Text 15 L’esquema Llegeix aquest text:1 L’organització Mans Unides considera molt important que tothom conegui la realitat dels països en vies de desenvolupament per poder col·laborar-hi. D’aquesta manera participem dels seus problemes i potser així algun dia farem desaparèixer la misèria i la fam. És per això que el Departament d’Educació de Mans Unides facilita els recursos següents a pares, professors i alumnes: • Participació en les activitats pedagògiques que les escoles, les parròquies i les entitats culturals vulguin realitzar en el camp de l’educació per al desenvolupament. • Producció i distribució de material didàctic, fotografies, vídeos, pòsters… • Accés als recursos i les activitats de Mans Unides a través d’Internet (www.mansunides.org). • Coneixement directe de la realitat dels països en vies de desenvolupament i del seu esforç per sortir de la marginació. Coneix els països en vies de desenvolupament. Només així podràs contribuir a posar remei a la situació en què es troben. De què tracta el text? Expressa-ho en una única oració.3 Completa l’esquema següent:3 Per Per Departament d’Educació de Mans Unides