1. Nom:
……………………………………………………………………………
…………………… Data:
……………………………………………………………………………
……
EL CONTE
Un conte és una història curta d’un fet real o imaginari.
Tots els contes tenen personatges, un escenari, un
problema a resoldre i un desenllaç. I , és clar, un títol que
ens dona una idea de
la trama del conte.
La trama del conte es separa en tres parts: plantejament,
nus i desenllaç.
El plantejament és el principi del conte i s’hi explica on i
quan passen els fets i qui és el protagonista o
protagonistes. En el plantejament també s’introdueix el
problema que s’haurà de resoldre.
2. El nus és la part més llarga i s’explica què fa el
protagonista i quines dificultats troba per solucionar el
conflicte. Hi apareixen altres personatges a part del
protagonista.
Finalment, en el desenllaç s’explica la solució al problema.
És el final del conte.
3. COM ESCRIURE UN CONTE
Cal posar un TÍTOL (el podem pensar al final)
PLANTEJAMENT
Quan passa?
On passa?
Qui és o qui són els
protagonistes?
Quin és el problema a
resoldre?
NUS
Quins altres
personatges surten?
Què es fa per resoldre
el problema?
DESENLLAÇ
Com es resol finalment
el problema?
COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja
s’ha fos.
4. què............
• Vet aquí que una
vegada..............
• Fa molts, molts
anys...............
• En un pais del món.........
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
6. • Qui serà el protagonista o si n’hi haurà més d’un.
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
………………………………………………………………………
• Quin problema tindrà el protagonista o els
protagonistes.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…….…………………………………………………
• Què farà per resoldre el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………….………………………………
7. ………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………….……………
• Com resoldrà finalment el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…………………………………………………….…
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
• Com es titularà el conte.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
8. COMENÇAMENTS
• Hi havia una vegada....
• En aquell temps en què............
• Vet aquí que una vegada..............
• Fa molts, molts anys...............
• En un pais del món.........
ACABAMENTS
• .... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha
fos.
• .... i van viure feliços menjant anissos.
• .... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
• .... i conte contat ja està acabat.
• .... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
CONNECTORS PER ANAR SEGUINT
• Aleshores ...
9. • Llavors ...
• Després ...
• Tot seguit ...
• Més tard ...
• Al cap d’una estona ....
• Passats uns dies ...
10. EL MUSSOL PORUC
Una vegada hi havia un mussol que tenia un problema molt
important: tenia por a la foscor.
Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no
s’atrevia a sortir sol a caçar ratolins ni res. I sempre volia sortir
acompanyat d’algú altre perquè li fes companyia per no tenir por,
però els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven
alguna cosa llavors se l’havien de partir i hi sortien perdent.
Per evitar la foscor va provar de sortir a caçar amb una espelma
encesa, però ell mateix l’apagava amb el vent que feia amb les
ales. També va provar de sortir amb una llanterna, però els
ratolins s’amagaven quan veien la llum i no podia caçar-ne mai
cap. També va provar de caçar de dia, tot protegint-se els ulls
amb unes ulleres de sol, perquè ja sabem que els mussols la
llum del dia els enlluerna i no els va bé, però els ratolins el veien
venir d’una hora lluny i se li escapaven tots.
11. Un dia que tenia molta gana i estava molt trist perquè ningú es
feia càrrec de la seva por, va passar tot volant pel damunt de la
plaça de la ciutat que estava plena, plena de coloms. I va pensar:
“Aquests si que tenen sort, que estan tots junts i estan desperts
de dia que no fa por” I tanta enveja li van fer que va baixar fins a
la plaça i es va quedar a viure amb els coloms com un colom
més. I va acabar menjant veces i tot. I els turistes li feien moltes
fotografies perquè deien que no havien vist mai un colom amb
ulleres fosques i amb uns ulls grossos.
EL MUSSOL PORUC
ABANS DE LA LECTURA
Què és un mussol?, com us l’imagineu?
Alguna vegada n’heu vist algun?
Com viuen els mussols?
Quan surten a caçar? Què cacen? Què mengen?
És fàcil veure mussols? Per què?
http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/aus/mussol.htm
http://cat.wikipedia.org/wiki/Mussol_com
COMPRENSIÓ LECTORA
12. Quina dificultat o problema té aquest mussol? Per què era un problema?
Què demanava als altres mussols?
Per què no el volien ajudar? Trobes que fan bé?, tu què faries en aquesta
situació?
Què més va provar de fer? Qui va trobar que fessin les coses de dia?
Poden fer això els mussols? Què haguessis fet tu, si fossis aquest
mussol?
Va solucionar el seu problema? Seria possible solucionar-ho d’aquesta
manera a la realitat?
Va sortir guanyant el mussol? I els coloms?
T’agrada com ha acabat la història?
Tu l’haguessis acabat igual? Per què?
ESTRUCTURA DEL CONTE
Com es titula el conte? Quin altre títol podria tenia aquest conte?
Qui és el protagonista? Hi ha més personatges?
On passa la història? Creus que tota la història passa en un dia?
Quin problema té el personatge?
Quines coses fa per solucionar-lo?
Com soluciona finalment el problema?
13. EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau amb el
seu timbal, i anava fent soroll pel bosc, allí hi havia un
enorme lleó dormint. El soroll que feia el ratolí amb el seu
timbal, va despertar l’enorme lleó. El lleó en despertar-se
va veure el petit ratolí i se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em
necessitaràs. Digué el ratolí.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com ets?
- Et prometo que algun dia, quan em necessitis, jo
t’ajudaré (respongué el ratolí).
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant, el va
deixar anar.
14. Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó. Quan va arribar al lloc d'on venien
els crits, va veure el lleó atrapat en una xarxa d’uns
caçadors.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-me.
-Ja veuràs, et vaig prometre que algun dia jo t’ajudaria.
El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa fent
un forat per on pogués sortir el lleó, i el lleó es va salvar.
Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
15. EL COLOM I LA FORMIGA
Una vegada hi havia un colom molt blanc que es
passejava a la vora d’un rierol.
L’aigua del rierol era neta, clara… Fins i tot es podien
comptar les pedres rodones que hi havia al fons. El colom
com que tenia molta set, s’abocà sobre l’aigua per beure.
Va ficar el bec a dins i després aixecà el cap enlaire per
empassar-se l’aigua.
Hi havia una formigueta molt negra. S’estava passejant
per l’altra banda del rierol i com que també tenia set, ella
que si, es va enfilar en un bri d’herba que creixia prop de
l’aigua, per poder veure millor… però amb tan mala sort
que va caure a dins. I el rierol que baixava amb molta
força se l’emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va
16. provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les potes
però l’aigua corria amb massa empenta i la formigueta no
podia fer res.
Sort que el colom veié la formiga que estava a punt
d’ofegar-se.
– Pobrissona! -es va dir-. L’ajudaré a sortir de l’aigua.
Però, com ho faré? Si l’agafo amb el bec tan gros que tinc,
li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri d’herba. Podrà
enfilar-s’hi i tornar així cap a terra.
I ell que si, arrenca un bri d’herba verda i el llença molt a la
vora de la formiga. El bri era molt llarg i tocava d’un costat
la riba del rierol. La formiga s’hi enfilà i va córrer per sobre
fins que arribà a terra. Llavors s’eixuga les potes ben
eixugades, i va anar a donar les gràcies a l’amable colom.
17. La formiga estava molt contenta, i el colom també perquè
havia salvat la vida a la formigueta. Es van dir adéu i
cadascú se’n tornà a casa seva, la formiga cap al
formiguer i el colom al colomar.
Però… vet aquí que mentre la formiga se n’anava cap al
seu formiguer va veure un home que venia per la vora del
rierol. Era un caçador. Duia una escopeta, penjada a
l’espatlla, per matar ocells. El caçador va veure el colom i
ell que si, agafa l’escopeta i es prepara a disparar.
-Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder menjar
demà amb l’arròs.
Però la formiga veia el caçador i veia l’escopeta a punt de
disparar.
18. -Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el caçador no
mati el meu amic.
Corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al seu
peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer un crit: Aiii! i
tombà el cap per veure qui l’havia picat tan fort. Vinga
mirar i torna a mirar, però no va veure res. La formiga era
molt petita i a més es va amagar per sota l’herba.
Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del caçador i
se’n volà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista.
I quan el caçador va voler disparar ja no el va veure en
lloc.
