Revista invertebrats

1. ALBA FERNÁNDEZ, NÚRIA VÀZQUEZ,SERGI BENITO I ALFONS
SANTOS
FEBRER 2015
1R ESO C
CIÈNCIES DE LA NATURALESA
CURS 2015
1)ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS
2)ELS CUCS
3)ELS MOL·LUSCS
4)ELS ARTRÒPODES
5)ELS EQUINODERMS

2. ELS PORÍFERS
Les esponges constitueixen al grup dels porífers.
El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuni-
quen per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica
amb l’exterior per un orifici anomenat òscul.
1. A quina característica del cos d’una espon-
ja fa referencia el nom de porífer? El cos de les
esponges té forma de sac i està perforat per nom-
brosos porus, que es comuniquen per mitjà de
Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat
general, que comunica amb l’exterior per un orifici
anomenat òscul.
2. En què es diferencien un pòlip i una medu-
sa? En què s’assemblen?
Es diferencien en que pòlips tenen forma de sac
tubular, amb l’obertura a l’extrem superior del cos.
Viuen fixats al fons del mar i les meduses tenen
forma de paraigua amb l’obertura a l’extrem inferi-
or. Viuen nedan activament o suran. I s'assemblen
en que viuen agrupats amb el seu grup.
24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-
hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el
el corrent d’aigua des que hi entra fins que
en surt.
25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.
A. Identifica-hi els animals de cada grup.
Porífers: esponja
Celenterats: meduses, coral i pòlips.
B. Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlips i quins
de medusa.
Forma de pòlip: corall i pòlip.
Forma de medusa: medusa.
Els celenterats
 Tenen simetria radial.
 Tenen el cos tou, amb una obertura anomenada tentacles, que es
comunica l'estómac que es diu cavitat gastrovascular
 Forma de pòlip, son tubular, amb obertura al extrem superior. Viuen
fixats a el terra.
 En forma de medusa, tenen forma de paraigües amb obertura a l’ex-
trem inferior.
 Els porífers i
els celente-
rats són ani-
mals d’un
organització
molt senzi-
lla, ja que no
tenen ni òr-
gans ni apa-
rells.
ESPONJA
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍ-
FERS
I ELS CELENTE-
RATS
MEDUSA
Òscul
Canals
Cavitat
atrial
Porus

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral el cos tou i sense esquelet.
 Els platihelmints
Són els cos més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense
òrgans de locomoció.
 Els nematodes
El triquina i el cucs intestinals son nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, no esta dividit en
anells i els extrems acaben en punta. La majoria son de vida lliure, i aviten en ambients
aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són peràcids i produeixen malalties als animals i
les plantes. No tenen òrgans respiratoris.
 Els anèl·lids
El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anelles.
Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta reproducció d’anells al
cos s’anomena metameria.
3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Es diferencien en que els platihelmints tenen el cos pla, els nematodes tenen el cos cilíndric i els anèl·lids tenen anells.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid?
Platihelmint: Són els cus més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció.
Anèl·lid: El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anelles. Tots els anells són semblans i tenen
els mateixos òrgans. Aquesta reproducció d’anells al cos s’anomena metameria.
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.
Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?
Els anèl·lids terrestres respiren per a la pell i els aquàtics respiren per brànquies.
28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.
Justifica a què creus que és degut aquest fet.
Perquè respiren per la pell.
30. La tènia o solitària és un cuc platihelmints en forma de cinta que pot arribar a fer
quatre metres de longitud. A la part anterior del cos presenta una protuberància ano-
menada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i d’una corona de garfis punxeguts.
A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos segments, la
mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l'escòlex.
A. Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?
Els utilitzen per agafar-se.
B. Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.
La tènia es reprodueix amb una porció seva neix un individu.
El seu cicle vital es que s’alimenta dels nostres nutrients.
TÈNIA

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
-Tenen simetria bilateral.
-Tenen cap, massa visceral i peu. Al cap tenen òrgans sen-
sorial i boca. La massa visceral té quasi tots els altres òr-
gans.
-El peu el fan servir per nedar, reptar o excavar. Secreten
un moc que els ajuda a desplaçar-se.
-Tenen un mantell (membrana fina que cobreix el cos) que
produeix cap a l’exterior una conquilla amb funció protec-
tora. Pot estar formada per una o dues peces anomenades
valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Els aquàtics respiren per brànquies i els terrestres per
pulmons. Tenen un aparell digestiu molt desenvolupat i
tenen una alimentació molt variada. La fecundació pot ser
interna o externa i la majoria són ovípars. En moltes espè-
cies l’embrió que surt de l’ou es transforma directament,
mentre que en altres surt una larva que experimenta un
procés de metamorfosi.
Hi han tres tipus de mol·luscs, els gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes.
Els gasteròpodes són els cargols terrestres, els llimacs, les pagellides…
Els bivalves són els musclos, les cloïsses, les escopinyes, les navalles…
Els cefalòpodes són els pops, els nàutils, les sípies, els calamars...
Grups de mol·luscs
Ex. 6 pàg. 79
Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
Els serveix per desplaçar-se.
Ex. 7 pàg.79
Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?
Les parts principals són el cap, la massa visceral i el peu.
Ex.8 pàg. 79
Busca en els conceptes clau el significat de gasteròpode, de bivalve i de cefalòpode.:
GASTERÒPODE: Els gasteròpodes presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpo-
des més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.
BIVALVE: Els bivalves habitualment presenten una conquilla separada en dues parts, amb les dues valves simètriques respecte a la línia de la frontissa.
CEFALÒPODE: Els cefalòpodes es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i una modificació del peu.
Ex. 9 pàg. 79
A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Perquè?
Les ostres pertanyen als bivalves perquè tenen el seu cos protegit per dos petxines articulades per dents, les quals poden obrir-se i tancar-se.
GASTERÒPODE : Tenen 4 tentacles, el
peu l’utilitzen per reptar i a la boca
tenen una ràdula (llengua amb dents
petites). La majoria són herbívors.
Alguns carnívors esquincen les pre-
ses amb la ràdula.
BIVALVES: El nom prové de dues val-
ves que formen la conquilla. Es tan-
quen per l’acció d’uns músculs molt
potents. Tots són aquàtics i la majo-
ria marins. Respiren per brànquies i
s’alimenten filtrant aigua.
CEFALÒPODES: Tots són marins i
tenen els ulls grossos. El seu peu s’ha
convertit en tentacles. La majoria no
tenen conquilla, d’altres la tenen
interna. Respiren per brànquies i són
carnívors. Mitjançant els tentacles
subjecten a les preses.

5. Com és el cos dels artròpodes?
4. ELS ARTRÒPODES
-Tenen simetria bilateral.
-Tenen un esquelet extern o exosquelet. Tenen una substància anomenada
quitina. L’exosquelet els protegeix dels depredadors.
-Tenen apèndixs articulats: potes, antenes, ales o peces bucals.
-Tenen cap, tòrax i abdomen (la majoria). Els òrgans dels sentits estan
molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples anomenats ocels o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes?
N’hi ha de carnívors, herbívors, carronyaires… Els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i
la fecundació sol ser interna. En alguns, de l’ou neix una larva que després fa el procés de metamor-
fosi. Al créixer s’han de despendre de l’esquelet intern i formar un de nou (muda). Les mudes succe-
eixen diverses vegades a la vida de l'animal. N’hi ha quatre tipus: els insectes, els aràcnids, els
crustacis i els miriàpodes.
Tenen cap, tòrax i abdomen.
Ex. 10 pàg. 80
Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode :
Els artròpodes són invertebrats dotats d'un exosquelet, un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs. Van
aparèixer fa uns 99.000 anys. Els artròpodes inclouen els insectes, els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes.
Ex. 11 pàg.80
Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
Els protegeix dels depredadors i evita la dessecació del cos.
Ex. 12 pàg. 80
Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Perquè al créixer, es fan més grans; l'exosquelet no creix i per això se’n han de despendre, per créixer. Aquest procés s’anomena
muda.
Constitueixen el grup més nombrós. Són terrestres, marins i d’aigua dolça. Alguns exemples en són
els escorpins, els crancs, els milpeus, els escarabats...

6. Com són els insectes
Els insectes
Es el grup d’ artròpodes més nombrós.Els insectes han desenvolupat adapta-
cions molt diverses i han ocupat tot l’ ambient.
Al cap solen tenir un parell d’ ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d’
antenes amb funció olfactiva i táctil.
L’ estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d’ alimentació del
animal.
El tórax presenta tres parells de potes articulades i generalemt un o dos pare-
lls d’ ales.
La respiració es duu a treme per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats
tràquees, Presenten sexes seperats, tenen fecundació interna i son ovípars.De
l’ ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden pasar
per una única fase larvària oper dues fases, la de larva i la de ninfa, com en
el cas de les papallones.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegadora
( formiga )
Boca xucladora
( papallona )
Boca mastegadora
i llepadora
( abella )
Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou
que ha post la femella, neix una larva, anomenada
eruga. L’ eruga, després d’ un període de creixa-
ment i madarució, passa per una fase de nimfa, en
la qual s’ embolcalla dins d’un capoll, que rep el
nom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis
fins que es converteix en una papallona
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
Ex 13 Per què creus que els insectes també s’ anomenen hexàpodes?
Perqué tenen sis potes o tres parells de potes.
Ex 14 Com respiren els insectes?
Respiran a través d’ uns tubs ramificats anomenats tràquees.
Ex 29 Les fotografíes següents són d’ una anèl·lid i d’ d’ una eruga.
A) Eruga B) Anèl·lid
S’ assemblen en que els dos es depalçen arrossegan-se pel terra i és diferencien en que els anel·lids són aquatics i l’ eruga no.
Ex 37 Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?
Tèrmites, formigues i vespes.
Boca picadora i
xucladora
( mosquit )

7. Els aràcnids
Gairabé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen els cos deividit en dues regions: el cefalotórax i l’ abdomen. Al
cafalotòrax tenen dos quelícerns, que sevreixen per menjar, dos pedi-
palps, amb funció defensiva i táctil, i quatre parells de potes.
Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i están pro-
veïts d’ ungles,grafis i glàndules verinoses per capturar les preses.
Tenen sexes separats. N’ hi ha que són ovípars, altres són vivípars i tam-
bé n’ hi han d’ ovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.
Els crustacis
Gairabé tots són marins, però també n’ hi han d’ aigua dolça.
Tenen el cos dividit en: cap, tórax i l’ abdomen, tot i que en mols casos el
cap i el t``orax están units formant el cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d’ antene, unes més llarges ue altres, un parell
d’ ulls i mandíbules mastegadores. Al tórax tenen, generalment, cinc pa-
rells de potes. L’ abdomen estàs egmentat.
Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a tra-
vés de la superficie del cos.
Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però
també n’ hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsis.
La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosi
amb més o menys fases larvàries per arribar a l’ estat adult.
Tenes vuit potes,
viuen a terra es a
dir, que son terres-
tres
Tenen dos parells
d’ antenes al cap i
cinc parells de
potes.
Viuen en el mar
per tant son ani-
mals marins.
(Fer les activitats 15 a 18)
Ex 15 Pàg 82
Què són els quelícers dels aràcnidai quina utilitat tenen ?
Serveixen per menjar.
Ex 16 Pàg 82
Busca en els conceptes clau el significat de miriàpode.
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i
dividit en nombrosos segments.Cada segment té un o dos
parells de potes, com els centpeus o el milpeus.Del grec
myriás: molt nombrós, i podós: peu.
Ex 17 Pàg 82
A quin grup d’ artròpodes pertanyena els escorpions i les
paparres ?
Pertanyen a el grup dels aràcnids.
Ex18 Pàg 82
Quins és la principal diferencia que hi ha entre els centpeus
i els milpeus ?
Que els cenpeus sóncarnívors mentre queels milpeus són
hervívors.
Els miriàpodes
Són artròpodes terrestresque viuen en llocs
foscosi humits. Tenen el cos allargat i format
pel cap i el troc, amb un nombre variable de
segments igual. A cada segment poden tenir
un parell de potes, com en el cas dels cent-
peus, o dos parells de potes, comtene mil
peus.
Al cap tenen unes antenes, ulls simples i una
boca amb mandíbules mastegadores.
Respiren per mitjà de tràquees.
Alguns són carnívords, com els centpeus, men-
tre que altres són hervívors, com elscentpeus.
El milpeus és un
miràpode que s’
enrotlla com a
mecanismo de
defensa

8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Tenen una simetria radial, tot i que en les larves éws bilateral.
Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes cilíndrica com les holotúries o
estrellada, com les estrelles de mar.
Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que
poden estar lliurees articulades o fins i tot, soldades entre si.
No tenen un cap diferenciat i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’animals
l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua que for-
men els anomenats peus ambulacrals.
Respiren a través de la pell.
Són animals carnívors i s’alimenten bàsicament de petits crustacis i de mol·lusc.
Grups d’equinoderms
Asteroideus
Estrelles de mar.
19 Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines.
20 Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
L'aparell ambulacral és exclusiu dels equinoderms . Aquest es compon d'una
sèrie de tubs , plens d'aigua, que recorren el cos de l'animal i que acaben en
uns tubs més fins o peus que actuen com ventoses , depenent de la pressió de
l'aigua al seu interior. S'utilitzen per al desplaçament , excreció , locomoció ,
respiració .
Equinoideus
Garotes o eriçons
de mar.
Ofiuroideus
Falses estrelles.
Hooturioideus
Cogombres de
mar.
Crinoideus
Clavellines o lliris
de mar.

9. A fons
Himenòpters
Tenen dos parells d’ales membranoses
tot i que alguns no en tenen.
Dípters
Tenen dos parells d’ales membranoses.
Les posteriors están reduides aa òrgans
que mantenen l’equilibri quan volen.
Coleòpters
Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
són gruixudes dures i opaques.
Dermàpters
Tenen les ales anteriors molt curtes i
les de darrere molt grosses.
Ortòpters
Tenen dos parells d’ales les anteriors
endurides i les posteriors plegades sota
les primeres.
Heteròpters
Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
tenen una partengruixida i les poste-
riors són membranoses.
Lepidòpters
Tenen dos parells d’ales membranoses
amb escates.
Odonats
Tenen dos parells d’ales estretes, groses i
membranoses.
Sifonàpters
No tenen ales. Les potes están adap-
tades per fer salts.