SlideShare a Scribd company logo

78936108 comprensio-6-1

Psicoreeduca
Psicoreeduca
PsicoreeducaPsicòloga infanto-juvenil at Psicoreeduca

78936108 comprensio-6-1

1 of 16
Download to read offline
6è
LLENGUA
CATALANA
Cicle superior




                 Treballem
                 els textos
                    Propostes de treball per
                    a la comprensió lectora
                    Aprendre a resumir i a
                    fer esquemes i mapes
                    conceptuals
Text 1


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________


1    Llegeix aquest text:

        T’has aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la bassa?
     Si observes de prop una bassa hi veuràs molts éssers vius. I tots es necessiten els uns als altres per
     sobreviure.
        Les plantes verdes, com les algues o els joncs, s’alimenten gràcies a l’energia solar i als minerals
     que hi ha a l’aigua.
        Aquestes plantes serveixen d’aliment als animals herbívors, com poden ser les larves d’insectes
     i els cargols.
        Més tard, aquests animals són devorats pels animals carnívors de la bassa, com ara les
     sangoneres, les nimfes de libèl·lula o les larves d’escarabats.
        Al seu torn, aquests últims animals serveixen d’aliment a d’altres animals carnívors més
     grans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires.
        Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen l’aigua i proporcionen minerals a les
     noves plantes. De manera que cadascú fa la seva funció a la bassa, un petit ecosistema ple de vida.


2    De què tracta el text? Expressa-ho amb una sola oració.




 3    Completa l’esquema següent:

                                        Cadena alimentària de la bassa


     algues              larves d’insectes                sangoneres
                  k                                 k                        k
       k




                      algues                                              algues
                                  k                                                   k



4    Escriu un resum del text a partir de l’esquema anterior.




L’esquema                                            2
Text 2


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________


1    Llegeix aquest text:

        Si haguessis d’espavilar-te a buscar l’aliment pel teu compte, quins mitjans faries servir?
     Fixa’t en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.
        Alguns utilitzen l’olfacte. És el cas dels escarabats piloters, que rastregen l’olor dels
     excrements d’altres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per alimentar-
     se’n.També l’ocell de l’oli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant l’aire.
        D’altres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dofí, per exemple, emet sons
     per esbrinar on són els bancs de peixos més propers. Els ratpenats produeixen unes ones que es
     reflecteixen en els aliments que troben pel camí, i a continuació ells mateixos tornen a captar
     aquestes ones.
        Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les víctimes. L’ibis verd deixa
     caure un insecte sobre la superfície de l’aigua per atraure els peixos. La tortuga al·ligàtor
     utilitza com a esquer la seva pròpia llengua, que té l’aspecte d’un cuc. Així aconsegueix que
     els peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal més astut!



2    Completa aquest quadre:

 Manera de trobar l’aliment                Exemples                         Com ho fan?

  Per mitjà de l’olfacte.              Escarabat piloter.                  Ensuma l’aire.


  Per mitjà del so.


  Per mitjà de              .




3    Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema anterior.




                                                 3                         Informació bàsica d’un text
Text 3


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________


1    Llegeix aquest text:

        El pa és un dels aliments bàsics de la nostra dieta diària.T’agradaria fer-te el pa tu mateix?
     Doncs aquí tens els passos que cal seguir.
        Per començar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient fondo.
     Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem bé tot plegat.
        Després posem tres cullerades soperes d’oli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim 300
     mil·lilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.
        A continuació, aboquem aquesta barreja al recipient que conté la farina, el llevat i la sal,
     i ho remenem suaument.
        Un cop feta la massa, la col·loquem sobre una superfície amb farina i la pastem amb la
     punta dels dits fins que formi una bola.
        Després, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida d’un
     pa.
        Finalment, pintem la superfície amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vint-
     i-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.
        Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!


2    Inventa un títol que resumeixi el contingut del text.




3    Numera aquestes il·lustracions d’acord amb els passos que descriu el text.




4    Escriu un resum del text.




El resum                                          4
Text 4


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________


1    Llegeix aquest text:

        Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tècniques que ens permeten saber com som
     per dins.Aquestes en són algunes de les més emprades:
        Els raigs X són radiacions electromagnètiques que permeten examinar l’esquelet i d’aquesta
     manera comprovar si hi ha algun os danyat.També hi podem veure l’interior de la caixa toràcica
     i esbrinar si els pulmons i el cor estan sans.
        L’angiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang. Aquest
     producte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per mitjà
     d’aquesta tècnica, els metges comproven si la circulació de la sang és bona.
        L’escàner utilitza ressonàncies magnètiques per oferir una imatge del cos. S’usa per investigar el
     cervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el funcionament.
        Finalment, l’ecografia se serveix d’ones acústiques els ecos de les quals reflecteixen els òrgans
     humans. Gràcies a aquesta tècnica es pot observar, per exemple, el desenvolupament del fetus a dins
     de l’úter matern.

2    De què tracta el text? Explica-ho amb una sola oració i escriu un títol per al
     text.




3    Completa aquest quadre amb la informació del text.

 Nom de la tècnica              En què consisteix?                        Per a què serveix?

                                                                 Per examinar l’esquelet i la caixa
 Raigs X
                                                                 toràcica.

                       Cal injectar un
                       producte a la sang.


                                                                 Per descobrir malalties del cervell.



 Ecografia



                                                    5                                            El resum
Text 5


Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________


1      Llegeix aquest text:

         Te’n recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, però... t’agradaria saber
      com et vas anar formant durant nou mesos?
         Durant els tres primers mesos, el cor de l’embrió comença a bategar i es formen la columna
      vertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara. Al final del tercer mes, l’embrió ja
      es mou una mica per exercitar els músculs: fa 10 centímetres i tot just pesa 25 grams.
         Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa més gruixuda i apareixen els cabells, les celles
      i les pestanyes. El sistema auditiu comença a funcionar i el fetus pot sentir el batec del cor de
      la mare. Al final del sisè mes el fetus fa uns 30 centímetres i pesa al voltant de 600 grams.
         Quan comença el tercer i últim trimestre ja només queden per formar-se completament els
      pulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haurà d’anar a la incubadora. Durant aquest
      trimestre s’acaben de formar els pulmons. El fetus ja succiona el dit polze i es col·loca en la
      posició adient per néixer.Al final del novè mes mesura uns 55 centímetres i pesa uns tres quilos.
         Tot just acabat de néixer, el primer que farà el nadó és un crit de vida. Ja pot respirar tot sol.


2      Completa aquest esquema del text.

                                            Formació del nadó




    Primer trimestre          Segon trimestre             Tercer trimestre            Naixement
    Nom: embrió               Nom:                        Nom:                        Nom:
    Formació d’òrgans:        Formació d’òrgans:          Formació d’òrgans:




3      Escriu el resum del text a partir de la informació de l’esquema.




El resum                                              6

Recommended

Dictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nDictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nLaia Lila
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforçMi Guel
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALMonica Roige Sedo
 
Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Control català tema 1 i 2
Control català tema 1 i 2Escola
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nmiriamgirona
 

More Related Content

What's hot

Preguntes explicites
Preguntes explicitesPreguntes explicites
Preguntes explicitessilvia
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriasilvia
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialM T
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsJOANGVICHORTA
 
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Hatsep Sen
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animalsNeus Cortiella
 
Passos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictatPassos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictatCristina Ibáñez
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsmarialopeztena
 
Paraules simples compostes
Paraules simples compostesParaules simples compostes
Paraules simples compostesneuspm
 
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4M T
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripciosaos2829
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMmercebolufer
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialM T
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensiósilvia
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesM T
 

What's hot (20)

Preguntes explicites
Preguntes explicitesPreguntes explicites
Preguntes explicites
 
Lectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primàriaLectures comprensives primer cicle primària
Lectures comprensives primer cicle primària
 
Lectures de la castanyada, nadal i tardor
Lectures de la castanyada, nadal i tardorLectures de la castanyada, nadal i tardor
Lectures de la castanyada, nadal i tardor
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiats
 
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-
 
Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6Treballem textos comprensio_catala_6
Treballem textos comprensio_catala_6
 
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5èDossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animals
 
Passos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictatPassos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictat
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Determinants
DeterminantsDeterminants
Determinants
 
Treballem la recepta!
Treballem la recepta!Treballem la recepta!
Treballem la recepta!
 
Paraules simples compostes
Paraules simples compostesParaules simples compostes
Paraules simples compostes
 
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
 
Descripcio
DescripcioDescripcio
Descripcio
 
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CMText instructiu: la recepta de cuina a CM
Text instructiu: la recepta de cuina a CM
 
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicialCaaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
Caaco act 1112_mt022_r1_dossier_temps_inicial
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensió
 
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptesDori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
Dori dos 1112_mt010_r1_lectura_conceptes
 

Similar to 78936108 comprensio-6-1

Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàrbelana
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rMaria Dolores Arenas
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rSantiago Campos zurano
 
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...Montse Conesa Borrull
 
El regne animal
El regne animalEl regne animal
El regne animalPaquikas
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2Aalex_mascu
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratstagullo2
 
El cervell p.p.
El cervell p.p.El cervell p.p.
El cervell p.p.marcmoc
 
Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa
Quadern Avaluacio 3r ESO C. NaturalesaQuadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa
Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesaicoromi5
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
 

Similar to 78936108 comprensio-6-1 (20)

Treballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en catalàTreballem textos comprensio en català
Treballem textos comprensio en català
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
 
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3rRefor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
 
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...Lectures 5è  per treballar resum, esquema,...
Lectures 5è per treballar resum, esquema,...
 
Avaluació4
Avaluació4Avaluació4
Avaluació4
 
El regne animal
El regne animalEl regne animal
El regne animal
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2A
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebrats
 
El cervell p.p.
El cervell p.p.El cervell p.p.
El cervell p.p.
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 
Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa
Quadern Avaluacio 3r ESO C. NaturalesaQuadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa
Quadern Avaluacio 3r ESO C. Naturalesa
 
Grup 5
Grup 5Grup 5
Grup 5
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 

More from Psicoreeduca

El so de la ix ig x . consciència fonologica bo
El so de la ix ig x . consciència fonologica boEl so de la ix ig x . consciència fonologica bo
El so de la ix ig x . consciència fonologica boPsicoreeduca
 
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegar
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegarConsciencia fonologica x ix. Cortar-pegar
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegarPsicoreeduca
 
Consciencia fonologica x ix
Consciencia fonologica x ixConsciencia fonologica x ix
Consciencia fonologica x ixPsicoreeduca
 
Lectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesLectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesPsicoreeduca
 
Lectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesLectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesPsicoreeduca
 
92238977 castellano-normas-g-i-j-5e
92238977 castellano-normas-g-i-j-5e92238977 castellano-normas-g-i-j-5e
92238977 castellano-normas-g-i-j-5ePsicoreeduca
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatgesPsicoreeduca
 
92296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 192296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 1Psicoreeduca
 
93757238 veig-veig
93757238 veig-veig93757238 veig-veig
93757238 veig-veigPsicoreeduca
 
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-293882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2Psicoreeduca
 
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-196817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1Psicoreeduca
 
97069118 metode-per-tenir-fills-lectors
97069118 metode-per-tenir-fills-lectors97069118 metode-per-tenir-fills-lectors
97069118 metode-per-tenir-fills-lectorsPsicoreeduca
 
96817630 paraules-mal-escrites
96817630 paraules-mal-escrites96817630 paraules-mal-escrites
96817630 paraules-mal-escritesPsicoreeduca
 
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-esoPsicoreeduca
 
Complemento directo
Complemento directoComplemento directo
Complemento directoPsicoreeduca
 

More from Psicoreeduca (20)

El so de la ix ig x . consciència fonologica bo
El so de la ix ig x . consciència fonologica boEl so de la ix ig x . consciència fonologica bo
El so de la ix ig x . consciència fonologica bo
 
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegar
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegarConsciencia fonologica x ix. Cortar-pegar
Consciencia fonologica x ix. Cortar-pegar
 
Consciencia fonologica x ix
Consciencia fonologica x ixConsciencia fonologica x ix
Consciencia fonologica x ix
 
Lectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesLectures comprensives peques
Lectures comprensives peques
 
Lectures comprensives peques
Lectures comprensives pequesLectures comprensives peques
Lectures comprensives peques
 
Oca br bl
Oca br blOca br bl
Oca br bl
 
Domino ny ll
Domino ny llDomino ny ll
Domino ny ll
 
Discriminar ny ll
Discriminar ny llDiscriminar ny ll
Discriminar ny ll
 
92238977 castellano-normas-g-i-j-5e
92238977 castellano-normas-g-i-j-5e92238977 castellano-normas-g-i-j-5e
92238977 castellano-normas-g-i-j-5e
 
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges92238639 expressio-escrita-amb-imatges
92238639 expressio-escrita-amb-imatges
 
92297051 al-i-el
92297051 al-i-el92297051 al-i-el
92297051 al-i-el
 
92296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 192296973 paraules-importants 1
92296973 paraules-importants 1
 
93757238 veig-veig
93757238 veig-veig93757238 veig-veig
93757238 veig-veig
 
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-293882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2
93882931 articulo-sustantivo-adjetivo-2
 
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-196817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1
96817542 signes-de-puntuacio-verbs-apostrof-1
 
97069118 metode-per-tenir-fills-lectors
97069118 metode-per-tenir-fills-lectors97069118 metode-per-tenir-fills-lectors
97069118 metode-per-tenir-fills-lectors
 
96817630 paraules-mal-escrites
96817630 paraules-mal-escrites96817630 paraules-mal-escrites
96817630 paraules-mal-escrites
 
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso
97677937 tipo-oracion-y-signos-puntuacion-2o-eso
 
Complemento directo
Complemento directoComplemento directo
Complemento directo
 
Analisis
AnalisisAnalisis
Analisis
 

78936108 comprensio-6-1

  • 1. 6è LLENGUA CATALANA Cicle superior Treballem els textos Propostes de treball per a la comprensió lectora Aprendre a resumir i a fer esquemes i mapes conceptuals
  • 2. Text 1 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: T’has aturat mai a pensar com seria la teva vida si fossis un dels animals que viuen a la bassa? Si observes de prop una bassa hi veuràs molts éssers vius. I tots es necessiten els uns als altres per sobreviure. Les plantes verdes, com les algues o els joncs, s’alimenten gràcies a l’energia solar i als minerals que hi ha a l’aigua. Aquestes plantes serveixen d’aliment als animals herbívors, com poden ser les larves d’insectes i els cargols. Més tard, aquests animals són devorats pels animals carnívors de la bassa, com ara les sangoneres, les nimfes de libèl·lula o les larves d’escarabats. Al seu torn, aquests últims animals serveixen d’aliment a d’altres animals carnívors més grans, com per exemple les granotes, les carpes o els bernats pescaires. Finalment, quan tots moren, les seves restes enriqueixen l’aigua i proporcionen minerals a les noves plantes. De manera que cadascú fa la seva funció a la bassa, un petit ecosistema ple de vida. 2 De què tracta el text? Expressa-ho amb una sola oració. 3 Completa l’esquema següent: Cadena alimentària de la bassa algues larves d’insectes sangoneres k k k k algues algues k k 4 Escriu un resum del text a partir de l’esquema anterior. L’esquema 2
  • 3. Text 2 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Si haguessis d’espavilar-te a buscar l’aliment pel teu compte, quins mitjans faries servir? Fixa’t en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar. Alguns utilitzen l’olfacte. És el cas dels escarabats piloters, que rastregen l’olor dels excrements d’altres animals, els modelen en forma de boletes i les transporten per alimentar- se’n.També l’ocell de l’oli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant l’aire. D’altres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dofí, per exemple, emet sons per esbrinar on són els bancs de peixos més propers. Els ratpenats produeixen unes ones que es reflecteixen en els aliments que troben pel camí, i a continuació ells mateixos tornen a captar aquestes ones. Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les víctimes. L’ibis verd deixa caure un insecte sobre la superfície de l’aigua per atraure els peixos. La tortuga al·ligàtor utilitza com a esquer la seva pròpia llengua, que té l’aspecte d’un cuc. Així aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la seva gola. Quin animal més astut! 2 Completa aquest quadre: Manera de trobar l’aliment Exemples Com ho fan? Per mitjà de l’olfacte. Escarabat piloter. Ensuma l’aire. Per mitjà del so. Per mitjà de . 3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema anterior. 3 Informació bàsica d’un text
  • 4. Text 3 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: El pa és un dels aliments bàsics de la nostra dieta diària.T’agradaria fer-te el pa tu mateix? Doncs aquí tens els passos que cal seguir. Per començar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un recipient fondo. Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem bé tot plegat. Després posem tres cullerades soperes d’oli vegetal en un gerro de mesures, hi afegim 300 mil·lilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora. A continuació, aboquem aquesta barreja al recipient que conté la farina, el llevat i la sal, i ho remenem suaument. Un cop feta la massa, la col·loquem sobre una superfície amb farina i la pastem amb la punta dels dits fins que formi una bola. Després, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma arrodonida d’un pa. Finalment, pintem la superfície amb llet i la deixem coure al forn calent durant vint o vint- i-cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat. Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit! 2 Inventa un títol que resumeixi el contingut del text. 3 Numera aquestes il·lustracions d’acord amb els passos que descriu el text. 4 Escriu un resum del text. El resum 4
  • 5. Text 4 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Has vist mai el teu cos per dins? Actualment hi ha tècniques que ens permeten saber com som per dins.Aquestes en són algunes de les més emprades: Els raigs X són radiacions electromagnètiques que permeten examinar l’esquelet i d’aquesta manera comprovar si hi ha algun os danyat.També hi podem veure l’interior de la caixa toràcica i esbrinar si els pulmons i el cor estan sans. L’angiografia, permet visualitzar els vasos sanguinis, injectant un producte a la sang. Aquest producte priva el pas dels raigs X i apareix en color blau en la imatge projectada. Per mitjà d’aquesta tècnica, els metges comproven si la circulació de la sang és bona. L’escàner utilitza ressonàncies magnètiques per oferir una imatge del cos. S’usa per investigar el cervell i permet als especialistes descobrir-ne les malalties i estudiar-ne el funcionament. Finalment, l’ecografia se serveix d’ones acústiques els ecos de les quals reflecteixen els òrgans humans. Gràcies a aquesta tècnica es pot observar, per exemple, el desenvolupament del fetus a dins de l’úter matern. 2 De què tracta el text? Explica-ho amb una sola oració i escriu un títol per al text. 3 Completa aquest quadre amb la informació del text. Nom de la tècnica En què consisteix? Per a què serveix? Per examinar l’esquelet i la caixa Raigs X toràcica. Cal injectar un producte a la sang. Per descobrir malalties del cervell. Ecografia 5 El resum
  • 6. Text 5 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Te’n recordes, de quan estaves a dins de la teva mare? Segur que no, però... t’agradaria saber com et vas anar formant durant nou mesos? Durant els tres primers mesos, el cor de l’embrió comença a bategar i es formen la columna vertebral, el cervell, els peus, les mans i els trets de la cara. Al final del tercer mes, l’embrió ja es mou una mica per exercitar els músculs: fa 10 centímetres i tot just pesa 25 grams. Durant el segon trimestre, la pell del fetus es fa més gruixuda i apareixen els cabells, les celles i les pestanyes. El sistema auditiu comença a funcionar i el fetus pot sentir el batec del cor de la mare. Al final del sisè mes el fetus fa uns 30 centímetres i pesa al voltant de 600 grams. Quan comença el tercer i últim trimestre ja només queden per formar-se completament els pulmons. Si el fetus neix en aquest moment, haurà d’anar a la incubadora. Durant aquest trimestre s’acaben de formar els pulmons. El fetus ja succiona el dit polze i es col·loca en la posició adient per néixer.Al final del novè mes mesura uns 55 centímetres i pesa uns tres quilos. Tot just acabat de néixer, el primer que farà el nadó és un crit de vida. Ja pot respirar tot sol. 2 Completa aquest esquema del text. Formació del nadó Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre Naixement Nom: embrió Nom: Nom: Nom: Formació d’òrgans: Formació d’òrgans: Formació d’òrgans: 3 Escriu el resum del text a partir de la informació de l’esquema. El resum 6
  • 7. Text 6 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Has estat mai a prop d’un volcà? En aquestes zones el paisatge és molt especial, ja que quan la lava es refreda genera molts tipus de roca diferents. Aquestes són algunes de les roques volcàniques més freqüents. La lava que se solidifica amb una superfície arrugada en forma de corda té un nom hawaià: pahoehoe. En canvi, si la lava forma una superfície de cendra feta de fragments irregulars s’anomena aa. De vegades, del cràter brolla una escuma que conté bombolles de gas. Quan es refreda aquesta escuma modela un tipus de roca molt lleugera que fins i tot flota a l’aigua: és la pedra tosca. D’altra banda, quan la lava flueix d’un cràter situat sota l’aigua, es refreda ràpidament en forma de coixí, i es creen unes crostes seques a la superfície que envolten masses líquides de lava. Finalment, unes altres roques volcàniques són les columnes. Es constitueixen quan l’erosió provoca el desgast del volcà i de la roca que envolta la xemeneia i deixa només un tub vertical de lava freda i esquerdada. 2 Completa aquest quadre a partir de la informació del text. Nom Com es forma pahoehoe Roca 1 Roca 1 Roca 3 Roca 4 Roca 5 7 Informació bàsica d’un text
  • 8. Text 7 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: En èpoques de sequera les ciutats necessiten portar aigua de llocs llunyans. Per això els romans van construir grans canals de pedra: els aqüeductes. Els més antics passaven per sota terra, coberts d’un arc per evitar que l’aigua s’endurís o s’escalfés. Saps com construïen un aqüeducte els romans? En primer lloc, excavaven una trinxera en un terreny tou i asseguraven les parets temporalment amb puntals de fusta. Després, col·locaven pedres a terra per construir una espècie de calçada temporal per la qual circulaven les carretes. A continuació, portaven la pedra ja tallada a la pedrera, la col·locaven al terra i a les parets, i la tapaven amb argamassa per impedir possibles filtracions. El pas següent consistia a col·locar la coberta. Estava feta amb dues pedres iguals recolzades l’una contra l’altra.Amb ajuda de cordes, deixaven caure les pedres fins que les vores superiors es tocaven. Finalment, després d’enretirar les cordes, tapaven el canal amb terra i escampaven la terra que sobrava perquè hi creixés la vegetació. I l’aqüeducte ja estava a punt per començar a transportar aigua! 2 Escriu un títol que resumeixi el contingut del text. 3 Numera aquestes il·lustracions d’acord amb l’ordre en què es descriuen en el text. 4 Escriu el resum del text a partir de les il·lustracions anteriors: El resum 8
  • 9. Text 8 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Com que a l’Àrtic hi fa molt de fred, no s’hi pot conrear res. És per això que els inuit tenen una dieta ben especial. L’aliment principal dels habitants del Pol Nord és la carn de foca, de caribú i de balena. Normalment la mengen crua, ja que així és més rica en vitamina C i això els permet prescindir de la fruita fresca. Durant la primavera, els inuit cacen gavotins de xantus, uns ocells petits de plomatge blanc i negre, i se’ls mengen crus o cuits. També els guarden a dins d’una pell de foca que enterren durant mesos fins que es podreix. Aleshores, ho consideren una menja exquisida: el kaviak. Quan arriba l’estiu, els inuit surten a pescar truites als llacs de l’interior. El peix és un complement valuós de la seva dieta perquè conté vitamina D. Els inuit l’assequen al sol, després el guarden a dins de sacs per tal de consumir-lo a l’hivern. A l’estiu els inuit també mengen plantes. Masteguen l’escorça del salze àrtic, les fulles aspres de l’agrella, rica en vitamines, i una gran varietat de baies. 2 Completa l’esquema següent: Dieta dels inuits Carn Exemple: Exemple: Com?: Com? Crua. Exemple: Exemple: Com?: Com?: 3 Resumeix en una oració el contingut del text. 9 L’esquema i el resum
  • 10. Text 9 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: T’has aturat mai a pensar tot el que llences cada dia? Cada any es gasta més i més energia per produir productes nous que després també es llencen i s’acumulen en muntanyes de residus. Aquí tens alguns consells per reduir la quantitat de residus que produïm a casa: Cal que t’informis de les possibilitats de reciclatge que hi ha al lloc on vius per reciclar tot el que puguis, en comptes de llençar-ho tot barrejat en la mateixa bossa d’escombraries. Evita comprar productes d’un sol ús. Sovint podem adquirir productes de llarga durada, en comptes d’uns altres que cal llençar després de fer-los servir. No llencis la roba vella. És millor donar-la a organitzacions que s’encarregaran de fer-la arribar a persones necessitades. Quan algun aparell, com pot ser la nevera o la rentadora, es fa malbé, és millor reparar-lo en comptes de llençar-lo i comprar-ne un altre de nou. Finalment, és preferible que portis la teva bossa o el cabàs quan vas a comprar, per no acumular bosses de plàstic innecessàries. Seguint aquests consells tots contribuirem a estalviar i a eliminar el consum innecessari de matèries primeres. 2 Completa aquest esquema: NO: llençar la brossa NO: sense classificar SÍ: reciclar SÍ: Consells per reduir residus domèstics NO: NO: NO: SÍ: SÍ: SÍ: L’esquema 10
  • 11. Text 10 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Segurament ja saps que mai no hem de mirar directament el Sol, perquè la intensitat dels seus raigs ens podria danyar els ulls. És per això que, per estudiar el Sol, els científics han utilitzat alguns instruments especials. Aquí en tens alguns exemples: Des del 1814 s’utilitza l’espectroscopi. Aquest instrument descompon la llum blanca a través d’un prisma. Gràcies a l’espectroscopi s’ha observat que les ones de llum tenen colors diferents, com passa de manera natural quan es forma l’arc de Sant Martí. Des del 1891 els científics utilitzen l’espectroheliògraf, que reprodueix fotogràficament imat- ges monocromàtiques (d’un sol color) del Sol i permet conèixer quins elements el constitueixen. Des del 1931, gràcies al coronògraf, els científics poden observar directament el Sol i estudiar- ne la corona.Aquest instrument provoca un eclipsi artificial per mitjà d’una pantalla que només deixa passar la llum de la corona. 2 Completa aquest esquema dels instruments per estudiar el Sol. Instruments per estudiar el Sol Any: 1814 Any: Any: Nom de l’instrument: Nom de l’instrument: Nom de l’instrument: espectroscopi. Què fa?: Què fa?: Què fa?: Què permet estudiar?: Què permet estudiar?: Què permet estudiar?: 3 Escriu un resum del text a partir de la informació de l’esquema. 11 L’esquema i el resum
  • 12. Text 11 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: A l’Amèrica precolombina existien tres grans civilitzacions de pobles indígenes. Entre els segles III i X es va viure l’època d’esplendor dels maies. Vivien a les selves de Guatemala i parlaven la llengua maia. Aquest poble era molt savi, tenia grans coneixements d’aritmètica i astronomia, i va desenvolupar un sistema d’escriptura amb més de 700 jeroglífics. Més tard, al segle XV, els asteques van crear un enorme imperi que comprenia tot el centre i el sud del que és avui Mèxic. La llengua d’aquest poble era el nàhuatl. Els asteques tenien coneixements astronòmics i van ser grans arquitectes i escultors. En canvi, el seu sistema d’escriptura era força rudimentari. Un altre gran poble indígena va ser el dels inques. L’imperi inca s’estenia a final del segle XV des del sud de Colòmbia fins al centre de Xile. L’idioma oficial de l’imperi era el quítxua. Els inques van destacar en arquitectura ja que van construir grans edificis, calçades i ponts, però no tenien escriptura. 4 Inventa un títol per al text anterior. 4 Completa aquest quadre amb la informació del text. Paràgraf 2 Paràgraf 3 Paràgraf 4 Poble indígena maia On vivia? Època d’esplendor Llengua Coneixements Informació bàsica d’un text 12
  • 13. Text 12 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Al llarg de la història els metges i els dentistes han proposat diverses solucions per lluitar contra el dolor del pacient i poder fer bé la seva feina. Els assiris, al segle V aC, adormien el pacient exercint pressió sobre les caròtides, unes artèries que reguen el cervell. A les acaballes de l’Edat Mitjana, als camps de batalla s’utilitzava com a anestèsic per realitzar operacions un beuratge fet amb alcohol i pólvora de fusell. Al segle XVIII, gràcies als avenços de la medicina, es va descobrir l’efecte d’un gas, anomenat protòxid de nitrogen, que tenia efectes anestèsics contra el mal de queixal. Al segle XIX els metges adormien completament el pacient fent servir èter i cloroform. Finalment, avui dia s’apliquen anestèsics injectant un analgèsic en la zona que serà afectada en l’operació. 2 Completa l’esquema següent: Problema Solucions Segle V aC Exercir pres- sió sobre les caròtides. 4 Escriu un resum a partir de la informació de l’esquema. 13 L’esquema i el resum
  • 14. Text 13 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: Combatre l’explotació infantil és una tasca molt important per la qual tots hem de lluitar. Per aconseguir-ho, les organitzacions que es preocupen de posar fi a aquesta situació injusta proposen tres tipus de mesures: En primer lloc, cal millorar la legislació sobre aquest tema, és a dir, fer que a tots els països hi hagi lleis que fixin l’edat mínima d’accés al treball, que estableixin les condicions laborals dels més joves i que castiguin a qui incompleixi aquestes lleis. En segon lloc, cal millorar l’ensenyament. Es tracta d’oferir una educació que més tard ajudi els infants a trobar una feina millor. Només així s’aconseguirà que els nens i les nenes de les famílies més pobres vagin a escola, perquè l’educació serà la garantia d’una ocupació millor en el futur. En tercer lloc, a molts llocs s’ha optat per oferir ajudes econòmiques a les famílies a canvi que els infants no treballin. Així, els nens poden deixar de treballar sense deixar de contribuir al manteniment de la família. En aquests casos, les ajudes no són només en forma de diners, sinó de roba, llibres, aliments, etc. D’aquesta manera, entre tots aconseguirem que ben aviat al món no hi hagi nens i nenes obligats a treballar abans d’hora. 2 Completa l’esquema següent: Mesures per combatre Mesura 1: Mesura 2: Mesura 3: Objectiu: Objectiu: Objectiu: 3 Escriu el resum del text utilitzant la informació de l’esquema. L’esquema i el resum 14
  • 15. Text 14 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: La Fundació ONCE es va crear l’any 1988 per promocionar la integració de totes les persones amb alguna discapacitat. Des de l’any en què es va instituir, la Fundació ha dedicat més de 420.000 euros a aquest objectiu. Hi ha diverses organitzacions nacionals que formen part d’aquesta Fundació: la COCEMFE, que treballa amb minusvàlids físics; la FEAPS, una organització de suport a deficients mentals; i també la CNSE i la FIAPAS, totes dues dedicades a les persones sordes. Alguns dels camps de treball de la Fundació ONCE són: • La integració professional de persones amb discapacitat. • La promoció de la vida autònoma. • La supressió de barreres de tota mena. • La cooperació amb entitats públiques i privades que comparteixen interessos afins. 2 Completa la fitxa següent: Nom de l’organització: Data de fundació: Objectius: Organitzacions participants: 3 Relaciona cada sigla amb el seu significat. COCEMFE • • Federació Espanyola d’Associacions de Pares i Amics dels Sords CNSE • • Confederació Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics d’Espanya FIAPAS • • Confederació Nacional de Sords d’Espanya 4 Escriu el resum del text utilitzant la informació anterior. 15 La fitxa i el resum
  • 16. Text 15 Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________ 1 Llegeix aquest text: L’organització Mans Unides considera molt important que tothom conegui la realitat dels països en vies de desenvolupament per poder col·laborar-hi. D’aquesta manera participem dels seus problemes i potser així algun dia farem desaparèixer la misèria i la fam. És per això que el Departament d’Educació de Mans Unides facilita els recursos següents a pares, professors i alumnes: • Participació en les activitats pedagògiques que les escoles, les parròquies i les entitats culturals vulguin realitzar en el camp de l’educació per al desenvolupament. • Producció i distribució de material didàctic, fotografies, vídeos, pòsters… • Accés als recursos i les activitats de Mans Unides a través d’Internet (www.mansunides.org). • Coneixement directe de la realitat dels països en vies de desenvolupament i del seu esforç per sortir de la marginació. Coneix els països en vies de desenvolupament. Només així podràs contribuir a posar remei a la situació en què es troben. 3 De què tracta el text? Expressa-ho en una única oració. 3 Completa l’esquema següent: Per Departament d’Educació de Mans Unides Per L’esquema 16