3. Docents.cat 2
Presentació
En aquest document descobriràs com pots treballar el cicle de vida de les granotes a
la teva aula. El document està distribuït en tres apartats. En el primer apartat
trobaràs el cicle de vida de les granotes amb explicacions detallades de la
transformació que fa la granota en cada fase de la metamorfosi. En el segon apartat
descobriràs diferents propostes didàctiques de com pots treballar el cicle de vida
de les granotes amb els infants. En el tercer apartat trobaràs les il·lustracions del
cicle de les granotes perquè les pugueu utilitzar a l’aula.
Objectius
Treballar el model d'ésser viu, les granotes.
Aprendre a observar canvis en el cicle de vida de les granotes.
Conèixer la morfologia i funcions vitals de les granotes.
Justificació
Si volem que els infants aprenguin és important que partim del nostre entorn proper,
per potenciar al màxim que els aprenentatges els puguem vivenciar i en puguem
fer una bona investigació. Si volem treballar el model d’ésser viu, cal que aprofitem
els animals del nostre entorn proper. La metamorfosi que fan les granotes és
espectacular i molt visual pels infants. Podeu fer un molt bon treball d’investigació a
l’aula a partir de l’observació que puguin fer els alumnes i les preguntes que es
vagin generant.
5. Docents.cat 4
El procés pel qual un capgròs es converteix en granota es diu metamorfosi. Els
gripaus, els tritons i les salamandres també experimenten aquests canvis: tots ells
són amfibis.
En aquest apartat descobriràs informació del cicle de vida de les granotes i els canvis
que fan en cada fase. Un recurs que et pot ser útil per complementar la informació
treballada en el vídeo.
6. Docents.cat 5
Després de l’aparellament, la femella pon els ous en aigües poc profundes. Pon 3.000
ous, però només uns 50 sobreviuran i es convertiran en granotes. Els ous són petits
i es mantenen units per una substància gelatinosa.
Els punts negres dels ous són els embrions. Aquests embrions estan envoltats de
gelatina que els serveix d’aliment i els protegeix de l’exterior. Aquests embrions
aniran creixent i canviant de forma. Al cap de deu dies, els embrions es mengen la
gelatina que els envolta i surten a l’exterior.
7. Docents.cat 6
En 1 o 2 setmanes el capgròs surt de l’ou. El cap gros s’enganxa a l’ou utilitzant les
ventoses del seu cap. Es queda en aquesta posició durant una setmana alimentant-
se de les restes de menjar que hi ha a dins de l’ou.
En 3 o 4 setmanes el capgròs respira sota l’aigua amb les brànquies externes. La
seva llarga cua els ajuda a nedar. El capgròs en aquest moment és herbívor, menja
plantes, molsa dels còdols i raspa les males herbes. Els capgrossos es mantenen en
grup.
8. Docents.cat 7
En 5 o 6 setmanes el capgròs canvia de gust i passa a ser carnívor. S’alimenta de
petits animals que viuen a l’estany com mosques d’aigua, caragols, peixos petits i
cucs. En el cos del capgròs es produeixen grans canvis. El cap és el primer que canvia
de forma. Ara s’assembla més al de la granota, amb una boca grossa per atrapar
preses. Li creixen les brànquies internes.
En 7 o 8 setmanes, les potes de darrere es desenvolupen internament i apareixen
després de desprendre’s de la pell que les cobria. Cada pota té cinc dits units. El
capgròs utilitza les seves potes i la seva cua per nedar.
9. Docents.cat 8
En 9 o 10 setmanes apareixen les potes davanteres, s’obren pas a través de la pell.
Cada pota davantera té quatre dits. El capgròs les utilitza per agafar-se a les plantes
aquàtiques.
Els seus ulls se situen a la part superior del cap i apareixen les parpelles. També es
desenvolupa el timpà que li permetrà sentir. La mandíbula inferior es transforma
donant pas a una mandíbula d’adult. El seu aparell digestiu també es transforma en
un aparell digestiu d’un carnívor.
10. Docents.cat 9
En 11 o 12 setmanes comença a respirar pels pulmons. En les pròximes setmanes
anirà perdent la cua que serà absorbida pel seu cos, és una font d’aliment molt
nutritiva.
Les brànquies també s’absorbiran. La pell cada vegada es va tornant més gruixuda i
dura. En aquest moment passa cada vegada més temps a fora de l’aigua.
11. Docents.cat 10
En 13 o 16 setmanes el capgròs es converteix en una granota jove. Té quatre potes,
una boca i ulls grans. La granota pot saltar i nedar, i la seva cua gairebé ha
desaparegut.
La granota també ha canviat per dins, ja no té brànquies i respira pels pulmons. Per
primera vegada comença a trepitjar terra ferma. Comença a caçar petites preses.
12. Docents.cat 11
La granota ja té 4 o 5 mesos de vida. La seva cua ha desaparegut del tot. Sembla
una granota adulta, encara que molt més petita.
La granota en aquest moment respira amb els pulmons i també a través de la pell
que sempre ha d’estar humida.
La granota s’alimenta de petits insectes, com mosquits. Les granotes adultes poden
veure els mosquits sobre l’aigua amb els seus grans ulls.
13. Docents.cat 12
Quan arriba la tardor, el clima es torna més fred i la granota abandona l’estany.
Marxa per trobar un lloc segur on passar el seu primer hivern. Abans d’hivernar la
granota procura menjar molt. Menja: cucs, llimacs, mosques i aranyes.
La granota romandrà en llocs humits i ombrívols durant molt de temps. No tornarà
a l’estany fins que hagi crescut completament i estigui llesta per reproduir-se.
Quatre anys després la granota ha crescut completament i està llesta per procrear.
A la primavera les granotes es reuneixen als estanys, els mascles rauquen per
atreure les femelles. Després de l’aparellament, la femella pon els ous i torna a
començar el cicle.
15. Docents.cat 14
En aquest apartat descobriràs diferents propostes didàctiques de com pots
treballar el cicle de les granotes amb els infants.
Vivenciar el cicle de vida
És molt important que els infants puguin vivenciar el cicle de les granotes. Això ho
podem fer visitant els capgrossos, si tenim una bassa o lloc a prop de l’escola on n’hi
hagi, o creant un hàbitat a l’aula. Cal tenir en compte que els capgrossos neixen a la
primavera. A partir de les preguntes que vagin formulant els infants, anirem
investigant per descobrir més coses sobre el cicle de vida de les granotes.
Crear una biblioteca d’aula
Per complementar la investigació podem crear una biblioteca d’aula amb un bon
recull de llibres que us permetin descobrir més coses sobre el cicle de les granotes.
Podem fer servir contes, llibres científics, revistes... Aquesta biblioteca d’aula la
creem conjuntament docents i infants. És un suport molt útil per complementar la
investigació que duem a terme a l’aula.
Fer recerca i investigació
Per complementar la investigació que duem a terme a l’aula, pot ser útil fer recerca
d’informació per internet. A partir de la recerca ens podrem documentar i descobrir
informació que potser només observant no podríem descobrir. També podrem
visualitzar vídeos i documentals que ens aportaran molta informació.
16. Docents.cat 15
Representar amb plastilina
Un cop hem observat els canvis que ha anat fent la granota en les diferents fases,
podem representar, modelant amb plastilina, com s’ha anat transformant el seu cos.
Amb aquesta activitat els infants podran plasmar el que han anat observant en la
investigació que han fet de l’ésser viu.
Construir el cicle de vida
Un cop el cicle de vida s’ha vivenciat i els infants han après molt veient la
transformació de la granota en la seva metamorfosi, podem plasmar totes aquestes
descobertes que hem fet construint el nostre propi cicle de vida de les granotes.
Podem afegir il·lustracions, informació que ens interessi i crear el nostre propi
disseny per explicar el cicle de vida de les granotes.
Elaborar un mural
Un cop hem vivienciat el cicle de vida de les granotes, hem fet investigació a partir
de les preguntes que han anat generant els infants i ens hem documentat, podem
crear un mural per plasmar totes les descobertes que hem fet. Aquest mural el
podem elaborar amb fotografies reals, imatges de llibres i/o contes, imatges extretes
d’internet i explicacions recollides a partir de la investigació duta a terme a l’aula.