revista vertebrats

1. Títol de la lliçó 4. ANIMALS VERTABRATS
Nom i cognoms dels autors de la publicació
QUERALT ANGLERILL.
NICOLE DAZA
JOAN CASTELLÀ
ENRIC CIRCUNS
LAIA PUIG
Data: Gener 2015
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015
Títols dels apartats
El regne d’animals, característiques dels vertebrats, els ma-
mífers, els ocells, els rèptils, els amfibis, els peixos.

2. Definició del regne dels animals : el regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars,
eucariotes, amb nutrició heterótrofa, una gran sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Classificació dels animals en funció de la presencia de columna vertebral.
Una característica que permet clasificar els animals en dos grans grups és la presència de la
columna vertebral. Hi han animals vertebrats que són els que tenen columna, i hi han d’inver-
tebrats que són els que no tenen esquet
Les columnas vertebrals i els animals fixats
Què significa que
una cèl·lula és
eucariota?
Que una cel·lula
eucariota el seu
material genètic
es a l’interior d’un
compartiment, el
nucli,que està
del·limitat per una
membrana. Els
animals, les plan-
tes, els fongs i les
algues tenen
cèl·lules eucario-
tes.
No tots els animals poden desplaçar-se, com per exemple els pòlips.
Endoesquelet : el contenen els animals vertebrats i és com un es-
quelet intern.I exosquelet és com un esquelet extern que tenen els
Característiques
dels animals verte-
brats.
-Són pluri-
cel·lulars.
-Tenen cèl·lules
eucariotes.
-Tenen nutrició
heterótrofa .
-Tenen una gran
sensibilitat .
-Tenen capaçitat
de des-
plaçament.

3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Tenen un esquelet intern o endoes-
quelelt que forma part de la columna
vertebral.
Els grups d’animals vertebrats són: els
mamáfers, els ocells, amfibis, rèptils i els
peixos.
Tenen el cos dividit en 3 parts : el cap
el tronc i la cua i alguns que no tenen
cua.
Tenen extremitats articuades, que
poden tenir forma de potes, ales o
aletes.
Tenen un sistema nerviós molt
desenenvolupat. L’element principa és
l’encèfal. Al cap també s’hi concentra
la major part dels sentits.
Presenten simetria bilateral. El seu
cos es pot dividir en dues meitats si-
mètriques.
Si mirem la imatge d’un vertebrat el po-
dem dividir en dues parts iguals, o sigui,
simètriques .
Aquest tipus de divisió només es pot fer
mitjançant un pla,, i per tant, només hi
han dues meitats simètriques. Això s’ano-
mena simetria bilateral.
Aquesta simetria només és externa ja que
els òrgans no están distibuïts simetrica-
ment.
Hi han altres tipus de simetria com per
exemple seria la radial que és la que con-
sisteix en que es poden dividir per mitjà
de diversos plans diferents.
Mentres que els invertebrats poden arri-
bar a teni altres simetries o inclús no tenir-
ne. Tots els bertebrats tenen simetria bila-
teral.
Ex 1 Pàg 60 Tots els vertebrats presenten simetria bilateral? Sí
Ex 2 Pàg 60 Explica en què consisteix aquesta aquesta simetria. Que si partisis el animal en dos parts serien
iguals.
Ex 3 Pàg 60 Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? No
Ex 4 Pàg 60 La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti
simetria bilateral? La simetría bilateral no és també interna simplement tenim l’exemple del cor només el tenim a

4. Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
Les principals característiques dels mamífers són aquets:
· El cap està unit al tronc pel coll i la columna vertebral es
prongola en la cua. Són el unics que tenen orelles.
· Tenen quatre extremitats.
· Tenen el cos cobert de pèl, que serveix per aillar.
· A la boca tenen llavis i dents. Les dents són diferents de-
pen del tipus d’alimentació.
· Tenen bestantes glàndoles, la més caracteriteritzada es la
glandula mamàries, que produeix la llet.
Com són les funcions dels
Els mamifers poden mentenir la temperatura del cos igual-
ment que el medi que l’envolta sigi diferente temperatura.
Tenen ulmons que serveixen per respirar, tenen una alimen-
tacio variada, hi han diferents tipus de alimentació: carnívo-
ra, hetrvibora…
Es desembolupen en el ventre de la mare, son vivípars.
Les persones som mamifers, desambolupem la Intel·ligencia,
som capaços de modificar el medi.
No tenim cua, el cap s’uneix amb el coll.
Tenim quatre extremitats. Els braços, les cames.. Normalment
estem drets caminem sobre dues cames, som bípedes.
Tenim poc pèl.
Tenim glandules superípares, que serbeixen per refrigerar el cos
quan la temperatura es elavada.
Tambe teim unes glandoles mamàries, produeixen llet que s’ali-
menten els nadons.
Tenim servell, per pensar.
Ens comunicem amb llenguatges la nostra ccomunicacio es
complexa comparada amb els dels animals.
Grups de mamífers
MONOTERMES:
Com l’onitorinc,
són ovípars. No
tenen dents pero
tenen bec.
MARSUPIRALS:
Com el cangur. Es
desambolupen en
la bossa marus-
pial.
PLANCENTARIS:
Com el gat Es
desambolupen al
ventre matern.
L’ésser humà.
Ex 5 Pàg 63 Quina es la cacarcterística dónaa nom al
grup?
la majoria son terrestres.
Ex 6 Pàg 63 Explica que es la bípede
bípedde: animal que té dos peus o dues potes.
Ex 7 Pàg 63 Les perones no només utilitzem el llen-
guatge parlat, també fem servir d’altres.
mímica, simbols, escrita

5. Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Tots els ocells tenen 5 cosses amb comú:
· Tots tenen aerodinàmic, per volar. El cap està unit per el cos
pel coll, ue alguns ocells el teten molt llarg.
· Tenen quqtre extremitats, dues potes i dues ales per volar.
· Ttenen el cos cobert per plomes, cada ploma està formada
per un eixx o raquis, que s’uneix al cos pel canó i surten bar-
bes els dos costats.
· Ossos són buits. Es així per facilitar el vol. L’estrem rep el
nom com a barca i està molt desembolupat per subjectar els
forts músculs que mouen les ales.
· Tenen bec cornii no tenen dents.
Com són les funcions dels
Els ocells, com els mamífers tenen la capacitat de regular la
temperatura corpural. Són homeoterms.
Respiren per pulmons, que estan plensd’aire anomenades
sacs aerics. Aquets sacs afaboreixen la respiració i els agu-
dent seguir volant.
Son ovípars es reprudueixenmitjançant ous que han s’han
covat
Becs dels ocells
Aligot. Bec i
forat. Caça
press i n’es-
quinça la carn.
Oraneta. Bec
curt i de gran
obertura. Captu-
ra incectes
mentre vola.
Bernat. Bec
llarg i punxegut.
Pesca peixos en
aigües poc fon-
des.
Ex 8 Pàg 64 Quina diferencia hi ha entre la reproducció oví-
par els reptils i la dels ocells?
Perquè els reptils no el coven ells i els ocellss si.
Ex 9 Pàg 64 Quines caracteristiques dels ocells els perme-
ten volar?
Les ales els ossos que no pessen i els sacs aeris.
Ex 10 Pàg 64 Que es corni?
De corn (banya) o amb altres caractrístiques d’aquest.
Ex 22 Pàg 70 Relaciona cada tipus d’alimentació amb unn
dels ocells de les il·lustrecions.
Esquinça carn. Aligot
Busca incectes a l’aigua.Oraneta
Menja gra. Gall
Busca insectes perforant la fusta. Bernat
Ex 23 Pàg 71 escriu les parts de la ploma.
Canó
Raquis
Barbes
Ànec. Bec pla
i ample. Filtra
l’aigua i en reté
l’aliment.
Gall. Bec curt i
fort. Salimenta
de gra que ha
de trncar.

6. Com són els rèptils
5. ELS RÈPTILS
Són vertebrats terrestres, tot i que hi ha tortugues que són mari-
nes, i que els cocodrils i algunes serps passen una gran part del-
temps a l’aigua
Com són les funcions dels rèptils
Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura
corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els ani-
mals d’aquest tipus s’anomenen poiquiloterms.
Respiren pels pulmons. La major part són carnivors. Tenen dents
amb les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un
bec corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que
produeixen verí.
Quatre grups de rèptils
Saures: sargan-
tanas, llargan-
daixus,camaleo
ns i dragons
Ofidis: serps
terrestres i
aquatiques
Crocodilians:
cocodrilsi ca-
mans
Els grans dinosaures, encara que no ho sembli eren reptis
aquestsque cuan mirem una petita tortuga diem que res pot ser
més petit que allo, hem de pensar que aquesta petita tortuga era
familiar del tiranosaurus-rex, el diplodocu o el més gran de tots
el espinosaurio, si pensesim en els momentsque mirem la tortu-
ga no diriem que petita i que bufona que es no.
Quelonis: tortu-
ges terrestres i
aquatiques
Aquí veiem el més gran depredador que i a agut
en el planeta des de que es van extinguir els
dinosaures: ESPINOSAURE.
Els dinosaures. Aquells grans

7. Com són els amfibis
6. ELS AMBFIBIS
Una granota, un gripau, un tritó i una salamandra són amfibis.
Tots són terrestres, encara que les primeres etsapes de la
vida les passen a l’aigua i d’adults viuen en zones més humi-
des.
Com són les funcions dels
Els amfibis són poiquiloterms, i per això no poden viure en
llocs freds.
Els aduls respiren per els pulmons i també a través de la pell,
i per aquesta raó la pell sempre ha d’estar humida. Les larves,
anomenades capgrosos, són aquàtiques i respiren per bràn-
ques .
A fons
La famella pon
els ous a l’aigua
i el mascle els
fecunda.
De cada ou surt
un capgròs de
vida aquatica
amb brànqueas
i cua.
Es desembo-
lupen les potes i
desapareixen
gradualment la
cua i les bran-
queas
11Porten els ous fins que son aduls
12 els capgrosos no tenen potes i les granotes si que en tenen, els capgrosos neden amb la cua les granotefan im-
puls amb les potes
13 La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desen-
volupament.
La granota
adulta és de
vida terrestre, té
quatre potes i
pulmons

8. Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Els peixos són fusiformes, és a dir, el cos dels peixos és am-
ple a la zona central del cos i pels extrems s´estreny. Les se-
ves extremitats són les aletes i depèn l’espècie són diferents
però la majoria tenen aquests: aletes dorsals, pectorals, ven-
trals i una aleta caudal. Tots els peixos tenen el cos cubert
d’escates, però, els taurons tenen la pell està coberta per peti-
tes denticles. Tots els peixos tenen una línea lateral, que és
un òrgan sensorial que detecta les vibracions. Molts peixos
tenen una bufeta natatòria és un sac que és pot omplir d’aire
per poder respirar a la fondària on es troben.
Com són les funcions dels peixos
Els peixos són poiquiloterms, és a dir, no poden regular la
temperatura.
Els peixos tenen brànquies que és per on respiren, també
poden captar l’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua. Les bràn-
quies están situades mes derrere de la boca que están pro-
tegides per l’opercle, però hi han peixos que no tenen l’opar-
cle com per exemple el tauró. Casi tots els que no tenen l’o-
parcle són carnívors .
Els peixos ovípars són els que tenen la fecundació externa,
però els ovovivípars tenen facundació interna.
Grups de peixos
EL GUPPY
El guppy és un
dels peixos
d’aquari d’aigua
dolça més popu-
lars. És un mem-
bre de petita mi-
da de la família
dels pecílids i
com en altres
membres de la
família els ous es
desenvolupen al
Ex 14 Pg 67
14.Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?
L’aleta principal de propulsar l’animal és l’aleta caudal.
Ex 15 Pg 67
15.Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos osteïctis. Posa uns
quants exemples de cada grup:
Els peixos condrictis no tenen bufeta natatòria. Tenen l’esquelet cartalaginós, la boca en posició ventral i la pell co-
berta de denticles. Gairabé tots són marins i grans depredadors.
Els peixos osteïctis tenen bufeta natatòria, l’esquelet ossi, la boca en posició frontal i al pell coberta d’escates. Tots
viuen en els ambients aquàtics.
Ex 29 Pg 67
29.Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert d’escates.
Quines difrències hi ha entre les escates d’un rèptil i les escates d’un peix?
Les escates d’un peix estan col· locades com les teules d’una teulada, i les dels rèptils estan unides entresi i els
protegeix de la dessecació.
EL PEIX ESPASA
El peix espasa
o emparador és
un peix teleosti
de l’ordre dels
perciformes i de
la família dels
xífids, amb el
maxil· l ar pro-
longat en forma
de espasa, ford
i ràpid i de cos-
tums pelàgics.

9. Ex 31 Pg 71
31.Quina és la funció de la closca?
La closca serveix per proteigir del animal.
Ex 32 Pg 71
32.La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?
A) Permetre que l’embrió pugui veure l’exterior. No
B) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.Si
C) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida. No
Ex 33 Pg 71
33.Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven.
Ex 34 Pg 71
34.En el dibuix de dalt a la dreta es representa en un ou. És d’un ocell od’un rèptil?
És d’un rèptil ja que no té ales, sinó potes.
Ex 35 Pg 71
35.Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de la cria del dibuix?
Al dibuix es pot reconèixer la columna vertebral.
Ex 36 Pg 71
36.A l’interior de l’ou hiha un sac amb vitel (substància nutritiva). Quina funció té?
La funció que té és nodrir (alimentar) al animal mentre està dins de l’ou.
Ex 37 Pg 71
37.A més del sac vitel· lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió.
Amb quina de les funcions següents creus que pot estar relacionat aquest sac?
A) Acumular les substàncies de rebuig.
Ex 38 Pg 71
38.Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?
A la funció de nutrició.
UNA ANALÍSI CIENTÍFICA
Ex 40 Pg 72
40.Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups animals vertebrats:
Mamífers:
Forma de les extremitats: Recobriment de la pell: Homeotem/poiquiloterm: Tipus de respiració: Tipus d’alimen-
tació: Tipus de reproducció:
Amb forma de potes, els Cos cobert de pèl. Homeotem. Per pulmons. Alimentació molt
Vivípars i sexuals. Aquàtics aletes. Varia-
da.
Ocells:
Forma de le extremitats: Recobriment de la pell: Homeotem/poiquiloterm: Tipus de respiració: Tipus d’alimen-
tació: Tipus de reproducció: Les extremitats posteriors Cos cobert de plomes. Homeotem. Per
pulmons. Alimentació molt Ovípars i sexuals.
Tenen forma de potes i les variada.
Anteriors són ales.
Rèptils:
Forma de les extremitats: Recobriment de la pell: Homeotem/poiquiloterm: Tipus de respiració: Tipus d’alimen-
tació: Tipus de reproducció:
Amb forma de potes Pell coberta d’escates Poiquiloterm. Per pulmons. La majoria carni-
vors. Ovípars i sexuals.
Menys la serp que no soldades.
En té.
Amfibis:
Forma de les extremitats: Recobriment de la pell: Homeotem/poiquiloterm: Tipus de respiració: Tipus d’alimenta-
ció: Tipus de reproducció:
Amb forma de potes. Pell humida. Poiquiloterms. Per pell i pulmons. Carnívors.