SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
UNITAT DIDÀCTICA 3:
RETÒRICA, FAL·LÀCIES I LÒGICA
ORATÒRIA
TÈCNIQUES PER A PRONUNCIAR DISCURSOS EN PÚBLIC
• L’oratòria era ensenyada pels sofistes al segle V a. C a les polis democràtiques, ja
que, per a convèncer a l’assemblea no només era necessari tindre la raó o bones
raons, també era molt important parlar bé i que el públic escoltara bé i
entenguera el que se li estava dient.
• L’art de la paraula es pot practicar i aprendre. Els sofistes
vivien d’això.
Durant l’imperi romà també hi havia escoles d’oratòria dirigí-
des per alguns sofistes i els emperadors hi assistien.
ALGUNES TÈCNIQUES D’ORATÒRIA
• Planificar i assajar.
S’ha de tenir en compte el lloc físic on enviar el missatge, quant de temps disposem
per a parlar, a qui va dirigit el discurs i adaptar el vocabulari i les idees a l’auditori.
RETÒRICA
• És la técnica o l’art de fer discursos i textos persuasius.
• Les paraules i els arguments poden guanyar voluntats i guanyar amics o crear
enemics.
• Les paraules tenen conseqüències.
• Tècniques com estudiar el tipus d’arguments i contra arguments.
• Conèixer quins interessos té l’audiència permet
saber quins arguments tenen més pes
ESTRUCTURA DELS TEXTOS
• En alguns textos la tesi apareix al principi i queda clara.
• En altres es manté la intriga i la tesi apareix al final, quan l’autor ja ha criticat les
idees antagòniques o ha donat arguments a favor.
• Quan argumentem, les nostres premisses poden estar basades en: referències
científiques, experiències pròpies constatables, llibres acadèmics, manuals de
textos, lleis i normes socials (canvien en el temps), en el sentit comú (relativisme),
principis ideològics, l’opinió de gent amb prestigi social (verecundiam), anècdotes
personals no contrastables, en mites, faules i dogmes de fe.
PERSUADIR I MANIPULAR DESPERTANT
SENTIMENTS
• De solidaritat, empatía, pena o culpa.
• Ràbia, injusticia i venjança.
• Patriòtics i nacionals.
• De necessitat i carencia.
• De familiaritat i confiança.
• D’admiració i model a seguir.
SENTIT, MOTIVACIONS OCULTES I
INTENCIONALITAT
• No sempre la tesi d’un text coincideix amb la intenció real.
• Un advocat pot dir que el client és innocent encara que sap perfectament que és
culpable.
• Un polític pot fer una promesa electoral que
sap que no complirà mai.
LES FAL·LÀCIES
• Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte, però amb aparença de
coreccte.
• En les fal·làcies les dades que aporten les premisses no són adequades per a
justificar la conclusió.
• Es produeix l’efecte psicològic de semblar veritat
LES FAL·LÀCIES PODEN SER VOLUNTÀRIES O
INVOLUNTÀRIES
• Paralogismes: quan raonem o argumentem erròniament, però sense voluntat
d’enganyar.
• Sofismes: quan són fetes conscientment amb voluntat d’enganyar i manipular.
ARISTÒTIL 384 – 322 A . C
• Va ser el primer en escriure un llibre sobre les fal·làcies, Refutacions sofístiques on
analitza 13 “sofismes”.
• Amb el pas del temps s’han classificat desenes de fal·làcies.
• A més, la lògica i la filosofia, des dels anys 90 la
psicologia evolutiva també estudia les fal·làcies com a
biaixos cognitius (Kahneman).
AD HOMINEM
FAL·LÀCIA AD HITLERUM O AD NAZIUM
• És una versió de l’anterior que va ser creada després de la II Guerra Mundial.
Consisteix en criticar i refutar una idea o cosa associant-la o comparant-la amb
els nazis o amb Hitler.
FAL·LÀCIA DE L’HOME PALLA
• Presentar de forma deformada, simplificada o manipulada les idees i teories que
es volen criticar. El punt de vista rival és presentat distorsionadament.
FAL·LÀCIA AD VERECUNDIAM
• Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió sense aportar
raons, sinó apel·lant a l’autoritat, és a dir, a alguna persona que es considera
superior almenys en un aspect, especialment Intel·lectual.
FAL·LÀCIA AD POPULUM
• Afirma que una opinió o idea és bona, vertadera o vàlida, perquè hi ha una
majoria o una massa de gent que la creuen o la segueixen.
FAL·LÀCIA AD IGNORANTIAM
FAL·LÀCIA AD ANTIQUITATEM
FAL·LÀCIA AD NAUSEAM
ARGUMENT DE LA CLASSE SOCIAL
• Té dues variants, la del ric (ad crumenam) i la del pobre (ad lazarum).
FAL·LÀCIA AD CONSEQUENTIAM
FAL·LÀCIA AD BACULUM
FAL·LÀCIA DEL FRANCTIRADOR
MANIPULACIÓ MEDIÀTICA
EL LLENGUATGE LÒGIC I LES REGLES DE DERIVACIÓ
• Varen servir de fonament per a la lògica de programació de circuits
LÒGICA SIMBÒLICA ES BASA EN SIGNES I CONNECTORS
QUE ES RELACIONEN PER REGLES QUE ENS PERMETEN
FER DERIVACIONS I DEDUCCIONS
FORMALITZAR ELS ENUNCIATS ÉS ESCRIURE’LS EN
LLENGUATGE LÒGIC. CADA PROPOSICIÓ ES
TRANSFORMA EN UNA LLETRA: P, Q, R, ETC.
DOBLE NEGACIÓ
• En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “ no és veritat que no
existeix A”, estem dient que sí que existeix A. Un altre exemple: “ no és veritat que
no és blau, per tant, és blau”.
DOBLE NEGACIÓ
• El llenguatge lògic (també informàtic) en teoria és ideal i perfecte, en canvi el
llenguatge quotidià té dobles sentits i expressions que no signifiquen exactament
el mateix ni el contrari quan es neguen.
FORMALITZAR
• Formalitzar els enunciats d’un argument, ens permet comprovar si la deducció és
formalment correcta, és a dir, si s’han aplicat bé les regles de càlcul lògic.
RGELES DE DERIVACIÓ
• Aquestes regles ens permeten partir d’unes premisses per a
arribar a unes conclusions o comprovar si els arguments s
ón correctes.
MODUS PONENS
• Partint d’unes premisses que es relacionen com a implicació. Si es dóna
l’antecedent, llavors podem concloure lògicament el conseqüent.
ATENCIÓ! ÉS FÀCIL CAURE EN FAL·LÀCIA QUAN ES
PARTEIX D’UN CONDICIONAL
• Si p, aleshores q
• Q
• Aleshores, p.
• Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigües.
• Anna ha agafat el paraigües, llavors, ha plogut”.
FAL·LÀCIA DE LA FALSA CAUSA, POST HOC, ERGO
PROPTER HOC.
• De la coincidència entre dos fenòmens s’estableix una relació causal.
• “Les voltes que has portat eixa samarreta has aprovat els exàmens; per tant, si
demà portes eixa samarreta, aprovaràs l’examen de filosofia”.
POST HOC
FAL·LÀCIA D’INDUCCIÓ INJUSTIFICADA
REGLA LÒGICA: MODUS TOLLENS
• Relació d’implicació o causa-efecte, si el conseqüent o efecte no es produeix
tampoc es dona l’antecdent o causa.
• Si fas esport, aleshores sues. No has suat, aleshores no has fet esport.
NEGACIÓ DE L’ANTECEDENT
• Raonament que parteix d’un condiciona (si p, aleshores q) i quan es nega
l’antecedent es conclou la negació del conseqüent.
• “Si plou, em faig un xop.
• No plou, aleshores, no em faig un xop”

More Related Content

Similar to Ud3

Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióReunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióescolagarbi
 
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióReunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióescolagarbi
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEncarnacio Vallespi Doliu
 
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013jbeltran
 
El text argumentatiu (1)
El text argumentatiu (1)El text argumentatiu (1)
El text argumentatiu (1)mmore273
 
Presentació Coneixement I Veritat
Presentació Coneixement I VeritatPresentació Coneixement I Veritat
Presentació Coneixement I VeritatEscola Pia Mataró
 

Similar to Ud3 (10)

El text argumentatiu
El text argumentatiuEl text argumentatiu
El text argumentatiu
 
Petjades per un món millor
Petjades per un món millorPetjades per un món millor
Petjades per un món millor
 
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióReunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
 
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustracióReunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
Reunió de mig curs p5. tolerància a la friustració
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiu
 
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
 
El text argumentatiu (1)
El text argumentatiu (1)El text argumentatiu (1)
El text argumentatiu (1)
 
Presentació Coneixement I Veritat
Presentació Coneixement I VeritatPresentació Coneixement I Veritat
Presentació Coneixement I Veritat
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
Text argumentatiu 2
Text argumentatiu 2Text argumentatiu 2
Text argumentatiu 2
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Ud3

  • 1. UNITAT DIDÀCTICA 3: RETÒRICA, FAL·LÀCIES I LÒGICA
  • 2. ORATÒRIA TÈCNIQUES PER A PRONUNCIAR DISCURSOS EN PÚBLIC • L’oratòria era ensenyada pels sofistes al segle V a. C a les polis democràtiques, ja que, per a convèncer a l’assemblea no només era necessari tindre la raó o bones raons, també era molt important parlar bé i que el públic escoltara bé i entenguera el que se li estava dient. • L’art de la paraula es pot practicar i aprendre. Els sofistes vivien d’això. Durant l’imperi romà també hi havia escoles d’oratòria dirigí- des per alguns sofistes i els emperadors hi assistien.
  • 3. ALGUNES TÈCNIQUES D’ORATÒRIA • Planificar i assajar. S’ha de tenir en compte el lloc físic on enviar el missatge, quant de temps disposem per a parlar, a qui va dirigit el discurs i adaptar el vocabulari i les idees a l’auditori.
  • 4. RETÒRICA • És la técnica o l’art de fer discursos i textos persuasius. • Les paraules i els arguments poden guanyar voluntats i guanyar amics o crear enemics. • Les paraules tenen conseqüències. • Tècniques com estudiar el tipus d’arguments i contra arguments. • Conèixer quins interessos té l’audiència permet saber quins arguments tenen més pes
  • 5. ESTRUCTURA DELS TEXTOS • En alguns textos la tesi apareix al principi i queda clara. • En altres es manté la intriga i la tesi apareix al final, quan l’autor ja ha criticat les idees antagòniques o ha donat arguments a favor. • Quan argumentem, les nostres premisses poden estar basades en: referències científiques, experiències pròpies constatables, llibres acadèmics, manuals de textos, lleis i normes socials (canvien en el temps), en el sentit comú (relativisme), principis ideològics, l’opinió de gent amb prestigi social (verecundiam), anècdotes personals no contrastables, en mites, faules i dogmes de fe.
  • 6. PERSUADIR I MANIPULAR DESPERTANT SENTIMENTS • De solidaritat, empatía, pena o culpa. • Ràbia, injusticia i venjança. • Patriòtics i nacionals. • De necessitat i carencia. • De familiaritat i confiança. • D’admiració i model a seguir.
  • 7. SENTIT, MOTIVACIONS OCULTES I INTENCIONALITAT • No sempre la tesi d’un text coincideix amb la intenció real. • Un advocat pot dir que el client és innocent encara que sap perfectament que és culpable. • Un polític pot fer una promesa electoral que sap que no complirà mai.
  • 8.
  • 9. LES FAL·LÀCIES • Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte, però amb aparença de coreccte. • En les fal·làcies les dades que aporten les premisses no són adequades per a justificar la conclusió. • Es produeix l’efecte psicològic de semblar veritat
  • 10. LES FAL·LÀCIES PODEN SER VOLUNTÀRIES O INVOLUNTÀRIES • Paralogismes: quan raonem o argumentem erròniament, però sense voluntat d’enganyar. • Sofismes: quan són fetes conscientment amb voluntat d’enganyar i manipular.
  • 11. ARISTÒTIL 384 – 322 A . C • Va ser el primer en escriure un llibre sobre les fal·làcies, Refutacions sofístiques on analitza 13 “sofismes”. • Amb el pas del temps s’han classificat desenes de fal·làcies. • A més, la lògica i la filosofia, des dels anys 90 la psicologia evolutiva també estudia les fal·làcies com a biaixos cognitius (Kahneman).
  • 13. FAL·LÀCIA AD HITLERUM O AD NAZIUM • És una versió de l’anterior que va ser creada després de la II Guerra Mundial. Consisteix en criticar i refutar una idea o cosa associant-la o comparant-la amb els nazis o amb Hitler.
  • 14. FAL·LÀCIA DE L’HOME PALLA • Presentar de forma deformada, simplificada o manipulada les idees i teories que es volen criticar. El punt de vista rival és presentat distorsionadament.
  • 15. FAL·LÀCIA AD VERECUNDIAM • Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió sense aportar raons, sinó apel·lant a l’autoritat, és a dir, a alguna persona que es considera superior almenys en un aspect, especialment Intel·lectual.
  • 16. FAL·LÀCIA AD POPULUM • Afirma que una opinió o idea és bona, vertadera o vàlida, perquè hi ha una majoria o una massa de gent que la creuen o la segueixen.
  • 20. ARGUMENT DE LA CLASSE SOCIAL • Té dues variants, la del ric (ad crumenam) i la del pobre (ad lazarum).
  • 25. EL LLENGUATGE LÒGIC I LES REGLES DE DERIVACIÓ • Varen servir de fonament per a la lògica de programació de circuits
  • 26. LÒGICA SIMBÒLICA ES BASA EN SIGNES I CONNECTORS QUE ES RELACIONEN PER REGLES QUE ENS PERMETEN FER DERIVACIONS I DEDUCCIONS
  • 27. FORMALITZAR ELS ENUNCIATS ÉS ESCRIURE’LS EN LLENGUATGE LÒGIC. CADA PROPOSICIÓ ES TRANSFORMA EN UNA LLETRA: P, Q, R, ETC.
  • 28. DOBLE NEGACIÓ • En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “ no és veritat que no existeix A”, estem dient que sí que existeix A. Un altre exemple: “ no és veritat que no és blau, per tant, és blau”.
  • 29. DOBLE NEGACIÓ • El llenguatge lògic (també informàtic) en teoria és ideal i perfecte, en canvi el llenguatge quotidià té dobles sentits i expressions que no signifiquen exactament el mateix ni el contrari quan es neguen.
  • 30. FORMALITZAR • Formalitzar els enunciats d’un argument, ens permet comprovar si la deducció és formalment correcta, és a dir, si s’han aplicat bé les regles de càlcul lògic.
  • 31. RGELES DE DERIVACIÓ • Aquestes regles ens permeten partir d’unes premisses per a arribar a unes conclusions o comprovar si els arguments s ón correctes.
  • 32. MODUS PONENS • Partint d’unes premisses que es relacionen com a implicació. Si es dóna l’antecedent, llavors podem concloure lògicament el conseqüent.
  • 33. ATENCIÓ! ÉS FÀCIL CAURE EN FAL·LÀCIA QUAN ES PARTEIX D’UN CONDICIONAL • Si p, aleshores q • Q • Aleshores, p. • Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigües. • Anna ha agafat el paraigües, llavors, ha plogut”.
  • 34. FAL·LÀCIA DE LA FALSA CAUSA, POST HOC, ERGO PROPTER HOC. • De la coincidència entre dos fenòmens s’estableix una relació causal. • “Les voltes que has portat eixa samarreta has aprovat els exàmens; per tant, si demà portes eixa samarreta, aprovaràs l’examen de filosofia”.
  • 37. REGLA LÒGICA: MODUS TOLLENS • Relació d’implicació o causa-efecte, si el conseqüent o efecte no es produeix tampoc es dona l’antecdent o causa. • Si fas esport, aleshores sues. No has suat, aleshores no has fet esport.
  • 38. NEGACIÓ DE L’ANTECEDENT • Raonament que parteix d’un condiciona (si p, aleshores q) i quan es nega l’antecedent es conclou la negació del conseqüent. • “Si plou, em faig un xop. • No plou, aleshores, no em faig un xop”