Notícia i elogi de filosofar amb joves
1. Certes formes de divulgació de la filosofia són
genuïnament filosòfiques.
2. El ...
L’ideal?
font

El real? I
El real? II
font
Entre parèntesi:
Global Teacher Status Index (Octubre 2013)
– Resistències del món universitari
– + Racionalització del fracàs
• Joventud hedonista
• Simulació
• Succedani
• Mixtific...
Els implícits de “la filosofia no té lloc a secundària”

• Elitisme: divulgar la filosofia és com llençar perles
davant de...
No es neguen les dificultats del filosofar

Activitat de segon ordre

Coneixements
Distanciament

Activitat verbal

Capaci...
Per què “elitisme” i
“aristocratisme”?

Manifest
“En favor de les matèries de
filosofia”
Juny 2012
Per què “fonamentalisme”?

• Les concepcions de la filosofia:

– Essencialistes
– Institucionalista
– De la resposta lecto...
Processos
22

Una mini-guía para el pensamiento crítico, conceptos y herramientas

Los pensadores críticos aplican rutinariamente lo...
requisits

•
•
•
•

Revisió de la teoria del diàleg argumentatiu
Les emocions i l’ètica
La psicologia social i l’ètica
La ...
Necessària
revisió de la
teoria del
diàleg
argumentatiu
Persuassiu

Enquesta

Convèncer un altre
del que tu creus

Investigació

Obtenir i
contrastar
informació

Esbrinar entre v...
Tipus d’argument→

Deductiu

Inductiu

Presumptiu

Nexe premissesconclusió

Necessitat

Probabilitat

Plausibilitat

Tipus...
Un alumne o alumna filosòficament competent haurà après a:
1. Produir, detectar i analitzar
• Problematitzacions,
• Concep...
No són incompetents!
La desconfiança de la professora cap a mi em va fer perdre els nervis i respondre-li de manera
inadeq...
I un professor o professora filosòficament
competent?
Això és aprendre?
Plora el cos o l'ànima?

Tania Fernández 2K
IES Infanta Isabel d’Aragó
Sóc consciència?

Natalia Luppens Alvarez
Institut Dolors Mallafré
Si la vida és una competició, qui la guanya?

Autora: idc 2A
Institut Damià Campeny
Un escrit
argumentatiu
4ESO
març 2005
El científic diu que si, el religiós diu que no. El
filòsof s’asseu,
els mira i somrient els diu: - Però …
aforisme selecc...
Jo, si em posés a pensar, estaria
d'acord amb el monisme ...
Problematitzar: El judici “Tot és opinable”

Els gustos no
Els gustos no
es
es
discuteixen
discuteixen

Cal respectar
Cal ...
El real? III
A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels
professors en pràctiques:
- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malo...
Appèndix: algunes línies d’investigació 1
• Professorat: edat, sexe, formació, afiliació filosòfica,
pensament …
• Com fer...
algunes línies d’investigació 2

• Existeix una filosofia folk, de la mateixa manera que
hi ha una psicologia, sociologia ...
Creació de:
Repertoris
algunes línies d’investigació 3
Material audiovisual
Videojocs
Pàgines web
Bibliogràfics
Incloent l...
Quatre enllaços imprescindibles per al professorat de filosofia a
secundària
En resum
Ensenyar no és “transmetre” ni “comunicar”
A ensenyar s’aprèn
Saber la matèria és necessari per ensenyar, però no...
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Lliçómaster 2013
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Lliçómaster 2013

1,956 views

Published on

Acompanyen l'exposició d'un resum de "Notícia i elogi de filosofar amb joves"

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,956
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,692
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lliçómaster 2013

  1. 1. Notícia i elogi de filosofar amb joves 1. Certes formes de divulgació de la filosofia són genuïnament filosòfiques. 2. El filosofar forma part de la formació integral de les persones. 3. El filosofar requereix ser filosòficament competent. 4. Ensenyar a filosofar a secundària requereix un fort compromís amb la didàctica. 5. Hi ha tot un camp inexplorat per a la investigació en didàctica de la filosofia
  2. 2. L’ideal?
  3. 3. font El real? I
  4. 4. El real? II
  5. 5. font
  6. 6. Entre parèntesi: Global Teacher Status Index (Octubre 2013)
  7. 7. – Resistències del món universitari – + Racionalització del fracàs • Joventud hedonista • Simulació • Succedani • Mixtificació • Pèrdua • Traïdoria
  8. 8. Els implícits de “la filosofia no té lloc a secundària” • Elitisme: divulgar la filosofia és com llençar perles davant dels porcs (manca de vigència de l’ideal il·lustrat ). • Aristocratisme: les capacitats intel·lectuals requerides per la filosofia són essencialment diferents de les que calen per fer ciència, art o tècnica. • Fonamentalisme: contra la història de la(les) filosofia (es), només certes maneres de fer filosofia són dignes d’aquest nom. Revenga, 2005)
  9. 9. No es neguen les dificultats del filosofar Activitat de segon ordre Coneixements Distanciament Activitat verbal Capacitats cognitives Capacitats verbals Activitat complexa Atenció sostinguda al fil argumentatiu Activitat teòrica Thaumatzein Curiositat, no eficàcia o utilitat
  10. 10. Per què “elitisme” i “aristocratisme”? Manifest “En favor de les matèries de filosofia” Juny 2012
  11. 11. Per què “fonamentalisme”? • Les concepcions de la filosofia: – Essencialistes – Institucionalista – De la resposta lectora – De l’”aire de família”: el filosofar
  12. 12. Processos
  13. 13. 22 Una mini-guía para el pensamiento crítico, conceptos y herramientas Los pensadores críticos aplican rutinariamente los estándares intelectuales a los elementos del razonamiento para desarrollar las características intelectuales. LOS ESTÁNDARES Claridad Precisión Exactitud Importancia Relevancia Completitud Lógica Imparcialidad Amplitud Profundidad Según aprendemos a desarrollar Deben aplicarse a LOS ELEMENTOS Propósitos Inferencias Preguntas Conceptos Puntos de vista Implicaciones Información Supuestos CARACTERÍSTICAS INTELECTUALES Humildad intelectual Perseverancia intelectual Autonomía Confianza en la razón intelectual Integridad intelectual Empatía intelectual Entereza intelectual Imparcialidad © 2003 Fundación para el Pensamiento Crítico w ww.criticalthinking.org Valors I actituds
  14. 14. requisits • • • • Revisió de la teoria del diàleg argumentatiu Les emocions i l’ètica La psicologia social i l’ètica La psicologia cognitiva i el raonament
  15. 15. Necessària revisió de la teoria del diàleg argumentatiu
  16. 16. Persuassiu Enquesta Convèncer un altre del que tu creus Investigació Obtenir i contrastar informació Esbrinar entre varis la resposta a un enigna DIÀLEGS ARGUMENTATIUS Negociació Obtenir d’altres allò que tu vols Eristic Barallar-se verbalment Deliberació Arribar a acords conjunts sobre el que es vol fer
  17. 17. Tipus d’argument→ Deductiu Inductiu Presumptiu Nexe premissesconclusió Necessitat Probabilitat Plausibilitat Tipus d’inferència Deducció Inducció (Abducció) Força de l’argument Categòrica Graduable Derrotable Premisses i conclusió no poden ser inconsistents poden ser inconsistents poden ser inconsistents Argument Concloent Probable Convincent Monotonia/no monotonia Monòton: la conclusió no varia encara que s’afegeixin noves premisses Acumulant noves premisses es pot modificar la conclusió Acumulant noves premisses es pot es pot cambiar la conclusió La seva acceptabilitat depèn de Si es convalidable i Rigor estadístic amb cogent que s’ha arribat a la conclusió Si respon satisfactòriament la crítica en una situació donada Es construeix Amb regles lógiques Aportant dades pertinents Descartant certes condicions Aristótil (Tòpics, 100) Filosofema Entimema Exemple Epiquerema Topos Probabilitària Plausible Tipus d’argumentació Probatòria
  18. 18. Un alumne o alumna filosòficament competent haurà après a: 1. Produir, detectar i analitzar • Problematitzacions, • Conceptualitzacions • Argumentacions 1. Ser capaç, en una situació que plantegi una qüestió determinada, de mobilitzar o cercar coneixements referits a • nocions filosòfiques, problemàtiques, textos i doctrines, • coneixements d’altres disciplines, • les experiències personals. Aquesta qüestió pertany a les recurrents en la història del pensament humà en la nostra i altres cultures: el coneixement i la veritat, l’ètica, la política, el destí dels éssers humans.
  19. 19. No són incompetents! La desconfiança de la professora cap a mi em va fer perdre els nervis i respondre-li de manera inadequada, però no sols el meu comportament no va ser l’adequat tu quoque Vaig ser castigat Si jo mereixo un càstig, la professora també Aplicació de la norma a) Vaig tenir un comportament inadequat causal Això em va fer perdre els nervis La professora va desconfiar de mi a) La gent que té un comportament inadequat mereix ser castigada La professora ha de ser castigada La professora va tenir un comportament inadequat Aplicació de la norma b) Aplicació de la norma a)
  20. 20. I un professor o professora filosòficament competent?
  21. 21. Això és aprendre?
  22. 22. Plora el cos o l'ànima? Tania Fernández 2K IES Infanta Isabel d’Aragó
  23. 23. Sóc consciència? Natalia Luppens Alvarez Institut Dolors Mallafré
  24. 24. Si la vida és una competició, qui la guanya? Autora: idc 2A Institut Damià Campeny
  25. 25. Un escrit argumentatiu 4ESO març 2005
  26. 26. El científic diu que si, el religiós diu que no. El filòsof s’asseu, els mira i somrient els diu: - Però … aforisme seleccionat el 2009
  27. 27. Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...
  28. 28. Problematitzar: El judici “Tot és opinable” Els gustos no Els gustos no es es discuteixen discuteixen Cal respectar Cal respectar les persones les persones que tenen que tenen idees idees diferents aa diferents les nostres les nostres Totes les Totes les opinions són opinions són vàlides vàlides Els Els arguments arguments no importen, no importen, no canviaré no canviaré d’idea d’idea Font: BLACKBURN, PIERRE (1994) Logique de l’argumentation. P. 46
  29. 29. El real? III
  30. 30. A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels professors en pràctiques: - "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas ayuda?" A una professora en pràctiques: - "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy mal, y los del año pasado, peor." Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques: -"Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes.” Un alumne de màster, després de les pràctiques: - “Això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits.”
  31. 31. Appèndix: algunes línies d’investigació 1 • Professorat: edat, sexe, formació, afiliació filosòfica, pensament … • Com fer aflorar les representacions prèvies de l’alumnat: – Epistemologia: • les prediccions complertes validen una explicació … • És científic tot allò que proporciona explicacions vertaderes • Les regularitats percebudes es mantenen – Metafísica: • És realitat allò que percebem pels sentits • Nominalisme i entitats supraindividuals – Ètica: • Només està moralment permès allò que està legalment permés • Fedre or i plata i justícia i bellesa • Quines són les capacitats per ensenyar filosofia? Què hauria de millorar de la formació universitària?
  32. 32. algunes línies d’investigació 2 • Existeix una filosofia folk, de la mateixa manera que hi ha una psicologia, sociologia o física folk? • Filosofia i emancipació • Sequències didàctiques d’autors/es i temes: transmisibles, replicables, efectives • La tesi doctoral és l’unica manera de mantenir el contacte amb la universitat? • El paper de la lògica formal i informal en l’educació filosòfica. • Formes d’abordar la filosofia contemporània i recursos • …
  33. 33. Creació de: Repertoris algunes línies d’investigació 3 Material audiovisual Videojocs Pàgines web Bibliogràfics Incloent la virtualitat didàctica i la pertinença filosòfica de Pop i Filosofia etc. Anàlisi i elaboració de guies d’eines de representació d’argumentacions (Araucaria ...), o de xarxes conceptuals (Cmap tools, Inspiration ...) Análisi de les representacions prèvies sobre caracterització de conceptes, per exemple la llibertat en els seus aspectes ètic i polític Analitzar exàmens fets i determinar les competències o continguts que s’hi posen en joc. La consideració del professorat de filosofia A partir de les aportacions dels alumnes A partir del que fa a la classe de filosofia Hi ha un avenç el les capacitats filosòfiques entre primer i segon de batxillerat? És degut a aprenentatge o a maduració? Com es pot impartir la història de la filosofia seguint eixos temàtics? Guies de treball de pelis, textos, etc. La virtualitat formativa de la filosofia: “Qué vol dir que la filosofia ensenya a pensar? Totes les assignatures ensenyen a pensar!” Comentar un text en filosofia i en d’altres assignatures
  34. 34. Quatre enllaços imprescindibles per al professorat de filosofia a secundària
  35. 35. En resum Ensenyar no és “transmetre” ni “comunicar” A ensenyar s’aprèn Saber la matèria és necessari per ensenyar, però no suficient Només s’aprèn a ensenyar amb una pràctica reflexiva La pràctica sola no ensenya: . Frustra . Cuirassa Als centres, l’alumnat aprèn altres coses que l’assignatura Cal no professar només l’especialitat Les matèries de filosofia faciliten l’acostament a l’ideal il.lustrat en què consisteix l’educació moderna Pensar per un/a mateix/a inclou saber conceptualitzar, problematitzar i argumentar El mecanisme “explicació”-apunts-colzes-exàmen és un diseny poc eficaç per a aquest aprenentatge Un/a bon/a professor/a és aquell a qui . Li interessa què i com pensen les i els alumnes . Sap dissenyar i aplicar marcs varis d’aprenentatges diversos . Sap treballar en equip

×