SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
Download to read offline
OBJECTIUS DE LA SESSIÓ


   •   Compartir coneixements sobre la comprensió
        lectora, estratègies i els hàbits del bon lector.

   •    Avaluar bones pràctiques i modificar-les, si cal, per assegurar un
       enfocament clar en l’aprenentatge.

   •   Desenvolupar un llenguatge comú.

   •   Donar suport als centres a partir d’aquest llenguatge i missatges comuns.


 ESTRUCTURA DE L'ACTIVITAT: PROTOCOL


Pasos del protocol:

   •   Dinamitzador (D) guia l’activitat.

   •   Voluntari regula l’estona que es dedica a cada pas.

   •   Els membres del grup es presenten.

   •   ‘D’ explica la plantilla i l’activitat (diapositives 17-21) que es
        farà en parelles (3-5 minuts).

   •    Lectura silenciosa de la bona pràctica (8-10 minuts).

   •    Treball en parelles (10 minuts).

   •    Cada parella comparteix els seu objectiu d’aprenentatge,
        avaluació i activitat/estratègia (3 minuts per parella).

   •   ‘D’ identifica el membre que escriurà en el bloc un resum de 3-4
        ratlles sobre el consens que ha arribat el grup.

   •   El grup es prepara per participar en la Discussió General.
EXEMPLE C: ‘L’EVOLUCIÓ DE
                               L’ÉSSER HUMÀ’
                               La Comprensió Lectora a l’àrea de
                               Socials




Aquesta pràctica és rica amb continguts i estratègies o tècniques que ajudaran en
la comprensió del text i també en l’adquisició de coneixements.




L’activitat inclou objectis didàctics –o d’aprenentatge per l’àrea de llengua I per
l’àrea de socials.
EXEMPLE C: L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ
SOLUCIONARI A L'ACTIVITAT EN GRUP


   PRIMER PAS: RESULTATS DE L’APRENENTATGE

   De quina manera explicarem als alumnes els objectius didàctics?
   Com podem reescriure’ls amb un llenguatge que sigui entenedor als alumnes?


Exemples de com podríem compartir els objectius d’aprenentatge amb els alumnes.

Objectius generals:

Objectiu de l’àrea:

 En aquesta unitat coneixerem com era la vida dels primers éssers humans. Quan acabem
de compartir la lectura, haurem de saber:

       - Explicar què vol dir el títol L’evolució de l’ésser humà.

       - Què volen dir les paraules en negreta de la lectura.

       - Explicar els aspectes més importants de dues etapes de la vida de l’home: Els
       primers habitants de la Terra i Els primers poblats.

       - Comparar les dues etapes per veure els canvis més importants.


Objectiu de llengua:

Aprendrem una manera de llegir per comprendre un text i ser capaços d’explicar als altres
el que hem après". Per comprendre bé un text aprendrem a:

       - Utilitzar la conversa amb els companys i companyes per compartir les idees, per
       discutir, per demanar aclariments...

       - Llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema).

       - Recollir en una frase el més important d’aquell paràgraf (idea principal).

       - Triar les paraules importants del paràgraf, per fer la frase resum.

       - Buscar les paraules que no ens deixen entendre el text.

       - Trobar el significat de les paraules de diferents maneres (pel context, al diccionari,
       per la forma de les paraules...).

       - Utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més important.

       - Fer una exposició oral utilitzant el quadre.

       - Utilitzar paraules i expressions per comparar informació.

       - Valorar l’exposició oral dels companys.
SEGON PAS: EVIDÈNCIA A PARTIR DE L’AVALUACIÓ

 Triem un dels objectius (exemplifiquem tres marcats en colors)
 1) Quina evidència demostrarà que han assolit aquest objectiu a partir de l’avaluació?
 2) On trobem aquesta avaluació a l’activitat?
 3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la




Objectiu triat: llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema).

1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu?
Els alumnes han de poder formular una pregunta la resposta de la qual és el contingut de
tot el paràgraf.

2) On trobem aquesta avaluació?
 Això es pot comprovar a l’aturada 8, 9, 10 i 12. Són moments de l’activitat en què els
alumnes ja poden tenir certa autonomia, després d’haver rebut modelatge i fet una pràctica
compartida.

3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la?
Es podria demanar que els alumnes abans de posar en comú la seva proposta/pregunta
l’escrivissin. D’aquesta manera el docent tindria evidències del grau d’assoliment de cada
alumne.

Objectiu triat: utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més
important.

1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu?
En aquesta activitat no es pretén que els alumnes elaborin sols un quadre per recollir la
informació, ni tampoc que dissenyin la forma d’aquest quadre. El que pretenem és que en
finalitzar l’activitat, aquest quadre esdevingui un model possible d’utilització per comparar
textos.
L’objectiu l’assoliran si:
         - saben fer aportacions per incloure informació al quadre,
         - saben fer una lectura del quadre,
         - saben utilitzar el quadre per recordar aspectes que s’han recollit abans,
         - saben consultar el quadre per fer comparacions.

2) On trobem aquesta avaluació de l’activitat?
       - Durant tota l’activitat quan es demana: com recollim això al quadre?, com ho
       escrivim? També la informació recollida els serveix per elaborar les noves
       aportacions.
       - La lectura del quadre es recull a les activitats de després de llegir. En concret
       quan es demana la lectura en paral·lel i la lectura en vertical.
       - Comprovar si el quadre els serveix de guió per elaborar el text expositiu oral.

3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la?
És entenedora. En activitats posteriors, sí que caldria comprovar l'ús d’aquesta eina en
noves aplicacions.
Objectiu triat: utilitzar paraules i expressions per comparar informació.

1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu?
2) On trobem aquesta avaluació de l’activitat?
Observar si en l’exposició oral els alumnes utilitzen els exponents que es donen en els
quadres d’ajuda per fer la lectura en paral·lel. Això tant ho pot fer el mestre com els propis
alumnes.

3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la?
Es entenedora i no cal reorientar-la perquè han fet el modelatge, i disposen d’una pauta
d’avaluació.
TERCER PAS: ESTRATÈGIES I ACTIVITATS.

  1) Quina podem portar a terme per assolir l’objectiu que ens hem marcat?
  2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què?




Objectiu triat: llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema).

1) Quina podem portar a terme per assolir l’objectiu?
L'activitat no cal canviar-la, es podria, però:
         - Explicar-la molt bé i informar els alumnes de les ajudes que rebran.
         - Deixar clar el que esperem d’ells i quin serà el producte final.
         - Fer explícita l’estratègia que estem ensenyant: fer preguntes que tinguin com a
         resposta la informació de tot el paràgraf.
         - Fer una reflexió final d’aquesta estratègia per:
                 - saber per què ens ha servit,
                 - saber en quines altres situacions la podem utilitzar,
                 - deixar constància d’aquesta estratègia a nivell individual i/o col·lectiu.

2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què?
No. L'activitat ja incloïa modelatge, pràctica i ajudes per realitzar-la.


Objectiu triat: utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més
important.

1) Quina activitat podem portar a terme per assolir l’objectiu?
No cal fer-ne cap d’específica perquè el quadre es presenta i es va construint al llarg de
tota l’activitat.
El quadre és un referent per al grup classe perquè es recull en un gran mural, però també
cada alumne l’escriu individualment per tenir-lo com a eina en altres situacions
d’aprenentatge. Potser no queda recollit a la proposta didàctica però la mestra ho va fer.

2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què?
Sí. Caldria fer explícit la utilitat del quadre per fer comparacions en altres situacions.


Objectiu triat: utilitzar paraules i expressions per comparar informació.

1) Quina activitat podem portar a terme per assolir l’objectiu?
- Presentar les ajudes per fer l’exposició oral on es detallen els exponents que poden
utilitzar.
- Recordar altres paraules i exponents que sabem i que hem après anteriorment per fer
comparacions.

2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què?
Es podria incorporar:
- Fer un modelatge per part de la mestra de com utilitzar les ajudes.
- Recollir els quadres amb els exponents per fer comparacions com a eines
d’aprenentatge.

More Related Content

Viewers also liked

Ésser humà
Ésser humàÉsser humà
Ésser humàSIAL
 
Lectures plurilingües
Lectures plurilingüesLectures plurilingües
Lectures plurilingüesSIAL
 
Activitat parvulari
Activitat parvulariActivitat parvulari
Activitat parvulariSIAL
 
Esquema
EsquemaEsquema
EsquemaSIAL
 
Llegint imatges. Activitats
Llegint imatges. ActivitatsLlegint imatges. Activitats
Llegint imatges. ActivitatsSIAL
 
Illes auletianes
Illes auletianesIlles auletianes
Illes auletianesSIAL
 
Pdsalavert
PdsalavertPdsalavert
PdsalavertSIAL
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?SIAL
 
Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
AreesnolingpressSIAL
 

Viewers also liked (9)

Ésser humà
Ésser humàÉsser humà
Ésser humà
 
Lectures plurilingües
Lectures plurilingüesLectures plurilingües
Lectures plurilingües
 
Activitat parvulari
Activitat parvulariActivitat parvulari
Activitat parvulari
 
Esquema
EsquemaEsquema
Esquema
 
Llegint imatges. Activitats
Llegint imatges. ActivitatsLlegint imatges. Activitats
Llegint imatges. Activitats
 
Illes auletianes
Illes auletianesIlles auletianes
Illes auletianes
 
Pdsalavert
PdsalavertPdsalavert
Pdsalavert
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
 
Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
Areesnolingpress
 

Similar to Solucionari

Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuRamon Grau
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Irene Pelegrí
 
La proporcionalitat entre segments
La proporcionalitat entre segmentsLa proporcionalitat entre segments
La proporcionalitat entre segmentsSole Mulero Alzina
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgejcorbala
 
Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08mentscurioses
 
PBL a l'ESO. Una Visió
PBL a l'ESO. Una VisióPBL a l'ESO. Una Visió
PBL a l'ESO. Una VisióDavid Atzet
 
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesExperi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesXavier Rosell
 
Plantilla activitat de lectura (1)
Plantilla activitat de lectura (1)Plantilla activitat de lectura (1)
Plantilla activitat de lectura (1)mosansar
 
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemes
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemesSobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemes
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemesRamon Grau
 
Sessió 8 tar_PILE2012
Sessió 8 tar_PILE2012Sessió 8 tar_PILE2012
Sessió 8 tar_PILE2012mtinoco1
 
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointGuia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointangelajaenluchoro
 
Treballar competències
Treballar competènciesTreballar competències
Treballar competènciesjaumedes
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiudtbaix
 
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda GuevaraCreamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevaraguest0b7991
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatNuria Alart
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Carme Bové
 
El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)dtbaix
 
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta Mata
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta MataEl full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta Mata
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta MataCentre de Recursos Pedagògics de Badalona
 

Similar to Solucionari (20)

Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiuSobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
Sobre l'aprenentatge basat en problemes i el treball cooperatiu
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
La proporcionalitat entre segments
La proporcionalitat entre segmentsLa proporcionalitat entre segments
La proporcionalitat entre segments
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatge
 
Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08
 
PBL a l'ESO. Una Visió
PBL a l'ESO. Una VisióPBL a l'ESO. Una Visió
PBL a l'ESO. Una Visió
 
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesExperi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetes
 
Plantilla activitat de lectura (1)
Plantilla activitat de lectura (1)Plantilla activitat de lectura (1)
Plantilla activitat de lectura (1)
 
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemes
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemesSobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemes
Sobre el treball cooperatiu i l'aprenentatge basat en problemes
 
Sessió 8 tar_PILE2012
Sessió 8 tar_PILE2012Sessió 8 tar_PILE2012
Sessió 8 tar_PILE2012
 
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointGuia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
 
Treballar competències
Treballar competènciesTreballar competències
Treballar competències
 
Projectes ci
Projectes ciProjectes ci
Projectes ci
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiu
 
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda GuevaraCreamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
Creamat Competencies Batxillerat Iolanda Guevara
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
 
El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)
 
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta Mata
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta MataEl full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta Mata
El full d'objectius, una eina competencial. Núria Pratdesaba. Inst Marta Mata
 

More from SIAL

Un IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsUn IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsSIAL
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSIAL
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiSIAL
 
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresA cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresSIAL
 
Influències en la imatge
Influències en la imatgeInfluències en la imatge
Influències en la imatgeSIAL
 
Interpretació del text
Interpretació del textInterpretació del text
Interpretació del textSIAL
 
Parlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusParlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusSIAL
 
Universalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióUniversalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióSIAL
 
Integració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióIntegració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióSIAL
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalSIAL
 
La interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaLa interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaSIAL
 

More from SIAL (11)

Un IES que integra en francès
Un IES que integra en francèsUn IES que integra en francès
Un IES que integra en francès
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius Torres
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avui
 
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibresA cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
A cau d'orella... o llegir, escoltar i parlar de llibres
 
Influències en la imatge
Influències en la imatgeInfluències en la imatge
Influències en la imatge
 
Interpretació del text
Interpretació del textInterpretació del text
Interpretació del text
 
Parlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. TipusParlant d'Il·lustració. Tipus
Parlant d'Il·lustració. Tipus
 
Universalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observacióUniversalitat del mètode d'observació
Universalitat del mètode d'observació
 
Integració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. PresentacióIntegració des de l'escola maternal. Presentació
Integració des de l'escola maternal. Presentació
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternal
 
La interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuestaLa interculturalidad como respuesta
La interculturalidad como respuesta
 

Recently uploaded

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 

Recently uploaded (10)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 

Solucionari

  • 1. OBJECTIUS DE LA SESSIÓ • Compartir coneixements sobre la comprensió lectora, estratègies i els hàbits del bon lector. • Avaluar bones pràctiques i modificar-les, si cal, per assegurar un enfocament clar en l’aprenentatge. • Desenvolupar un llenguatge comú. • Donar suport als centres a partir d’aquest llenguatge i missatges comuns. ESTRUCTURA DE L'ACTIVITAT: PROTOCOL Pasos del protocol: • Dinamitzador (D) guia l’activitat. • Voluntari regula l’estona que es dedica a cada pas. • Els membres del grup es presenten. • ‘D’ explica la plantilla i l’activitat (diapositives 17-21) que es farà en parelles (3-5 minuts). • Lectura silenciosa de la bona pràctica (8-10 minuts). • Treball en parelles (10 minuts). • Cada parella comparteix els seu objectiu d’aprenentatge, avaluació i activitat/estratègia (3 minuts per parella). • ‘D’ identifica el membre que escriurà en el bloc un resum de 3-4 ratlles sobre el consens que ha arribat el grup. • El grup es prepara per participar en la Discussió General.
  • 2.
  • 3. EXEMPLE C: ‘L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ’ La Comprensió Lectora a l’àrea de Socials Aquesta pràctica és rica amb continguts i estratègies o tècniques que ajudaran en la comprensió del text i també en l’adquisició de coneixements. L’activitat inclou objectis didàctics –o d’aprenentatge per l’àrea de llengua I per l’àrea de socials.
  • 4. EXEMPLE C: L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ SOLUCIONARI A L'ACTIVITAT EN GRUP PRIMER PAS: RESULTATS DE L’APRENENTATGE De quina manera explicarem als alumnes els objectius didàctics? Com podem reescriure’ls amb un llenguatge que sigui entenedor als alumnes? Exemples de com podríem compartir els objectius d’aprenentatge amb els alumnes. Objectius generals: Objectiu de l’àrea: En aquesta unitat coneixerem com era la vida dels primers éssers humans. Quan acabem de compartir la lectura, haurem de saber: - Explicar què vol dir el títol L’evolució de l’ésser humà. - Què volen dir les paraules en negreta de la lectura. - Explicar els aspectes més importants de dues etapes de la vida de l’home: Els primers habitants de la Terra i Els primers poblats. - Comparar les dues etapes per veure els canvis més importants. Objectiu de llengua: Aprendrem una manera de llegir per comprendre un text i ser capaços d’explicar als altres el que hem après". Per comprendre bé un text aprendrem a: - Utilitzar la conversa amb els companys i companyes per compartir les idees, per discutir, per demanar aclariments... - Llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema). - Recollir en una frase el més important d’aquell paràgraf (idea principal). - Triar les paraules importants del paràgraf, per fer la frase resum. - Buscar les paraules que no ens deixen entendre el text. - Trobar el significat de les paraules de diferents maneres (pel context, al diccionari, per la forma de les paraules...). - Utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més important. - Fer una exposició oral utilitzant el quadre. - Utilitzar paraules i expressions per comparar informació. - Valorar l’exposició oral dels companys.
  • 5. SEGON PAS: EVIDÈNCIA A PARTIR DE L’AVALUACIÓ Triem un dels objectius (exemplifiquem tres marcats en colors) 1) Quina evidència demostrarà que han assolit aquest objectiu a partir de l’avaluació? 2) On trobem aquesta avaluació a l’activitat? 3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la Objectiu triat: llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema). 1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu? Els alumnes han de poder formular una pregunta la resposta de la qual és el contingut de tot el paràgraf. 2) On trobem aquesta avaluació? Això es pot comprovar a l’aturada 8, 9, 10 i 12. Són moments de l’activitat en què els alumnes ja poden tenir certa autonomia, després d’haver rebut modelatge i fet una pràctica compartida. 3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la? Es podria demanar que els alumnes abans de posar en comú la seva proposta/pregunta l’escrivissin. D’aquesta manera el docent tindria evidències del grau d’assoliment de cada alumne. Objectiu triat: utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més important. 1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu? En aquesta activitat no es pretén que els alumnes elaborin sols un quadre per recollir la informació, ni tampoc que dissenyin la forma d’aquest quadre. El que pretenem és que en finalitzar l’activitat, aquest quadre esdevingui un model possible d’utilització per comparar textos. L’objectiu l’assoliran si: - saben fer aportacions per incloure informació al quadre, - saben fer una lectura del quadre, - saben utilitzar el quadre per recordar aspectes que s’han recollit abans, - saben consultar el quadre per fer comparacions. 2) On trobem aquesta avaluació de l’activitat? - Durant tota l’activitat quan es demana: com recollim això al quadre?, com ho escrivim? També la informació recollida els serveix per elaborar les noves aportacions. - La lectura del quadre es recull a les activitats de després de llegir. En concret quan es demana la lectura en paral·lel i la lectura en vertical. - Comprovar si el quadre els serveix de guió per elaborar el text expositiu oral. 3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la? És entenedora. En activitats posteriors, sí que caldria comprovar l'ús d’aquesta eina en noves aplicacions.
  • 6. Objectiu triat: utilitzar paraules i expressions per comparar informació. 1) Quina evidència demostra que s’ha assolit l’objectiu? 2) On trobem aquesta avaluació de l’activitat? Observar si en l’exposició oral els alumnes utilitzen els exponents que es donen en els quadres d’ajuda per fer la lectura en paral·lel. Això tant ho pot fer el mestre com els propis alumnes. 3) És entenedora per als alumnes o ens cal reorientar-la? Es entenedora i no cal reorientar-la perquè han fet el modelatge, i disposen d’una pauta d’avaluació.
  • 7. TERCER PAS: ESTRATÈGIES I ACTIVITATS. 1) Quina podem portar a terme per assolir l’objectiu que ens hem marcat? 2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què? Objectiu triat: llegir un paràgraf i preguntar-nos de què parla (tema). 1) Quina podem portar a terme per assolir l’objectiu? L'activitat no cal canviar-la, es podria, però: - Explicar-la molt bé i informar els alumnes de les ajudes que rebran. - Deixar clar el que esperem d’ells i quin serà el producte final. - Fer explícita l’estratègia que estem ensenyant: fer preguntes que tinguin com a resposta la informació de tot el paràgraf. - Fer una reflexió final d’aquesta estratègia per: - saber per què ens ha servit, - saber en quines altres situacions la podem utilitzar, - deixar constància d’aquesta estratègia a nivell individual i/o col·lectiu. 2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què? No. L'activitat ja incloïa modelatge, pràctica i ajudes per realitzar-la. Objectiu triat: utilitzar un quadre (organitzador gràfic) per recollir la informació més important. 1) Quina activitat podem portar a terme per assolir l’objectiu? No cal fer-ne cap d’específica perquè el quadre es presenta i es va construint al llarg de tota l’activitat. El quadre és un referent per al grup classe perquè es recull en un gran mural, però també cada alumne l’escriu individualment per tenir-lo com a eina en altres situacions d’aprenentatge. Potser no queda recollit a la proposta didàctica però la mestra ho va fer. 2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què? Sí. Caldria fer explícit la utilitat del quadre per fer comparacions en altres situacions. Objectiu triat: utilitzar paraules i expressions per comparar informació. 1) Quina activitat podem portar a terme per assolir l’objectiu? - Presentar les ajudes per fer l’exposició oral on es detallen els exponents que poden utilitzar. - Recordar altres paraules i exponents que sabem i que hem après anteriorment per fer comparacions. 2) Ens cal reorientar l’activitat o un remodelatge de l’estratègia? Per què? Es podria incorporar: - Fer un modelatge per part de la mestra de com utilitzar les ajudes. - Recollir els quadres amb els exponents per fer comparacions com a eines d’aprenentatge.