1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 2
Noves tecnologies de la informació i la
comunicació a l’educació
Miniactivitat PAC2.2 Aprofundiment en l’argumentació
Misericòrdia Sánchez Ancio
Aula 2
Data de lliurament: 29/04/2012
1

2. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
Índex
Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 2.....................................................................................1
Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació...........................................1
Índex ........................................................................................................................................2
PRESENTACIÓ...............................................................................................................................3
A-MAP..........................................................................................................................................4
http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1KJ9ZH4R2-W8TJS5-175W/Miniactivitat%202.2%20Cori%20S
%C3%A1nchez%20Ancio.cmap.....................................................................................................4
CONCLUSIONS............................................................................................................................11
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.......................................................................................................12
2

3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
PRESENTACIÓ
El treball que tot seguit desenvoluparé fa referència a l’aparta 2.2 Aprofundiment en
l’argumentació de la segona PAC de l’assignatura Noves tecnologies de la informació i
la comunicació a l’educació.
Vaig triar aquesta opció, perquè crec que és un element útil en tots els àmbits, tant
professionals com personal i per tal d’així poder treballar-la amb més profunditat, ja
que aquesta ofereix la possibilitat de ser capaç d’articular diferents concepcions tot
defensant arguments per a la solució que personalment es vol proposar. Així doncs,
d’aquesta manera i mitjançant aquesta PAC pretenc desenvolupar l’argument com a
objectiu a aconseguir, afermar i millorar els coneixements i habilitats referents al
procés d’argumentació.
Crec que no serà fàcil i que m’hauré d’esforçar i implicar per aconseguir la construcció
d’un vertader aprenentatge significatiu que em porti a un nivell més profund i reflexiu
pel que fa a les representacions mentals que inicialment posseeixo. Malgrat això,
espero que com en la PAC anterior i gràcies a l’entorn interactiu amb el que treballem,
puguem compartir els propis coneixements, construir entre tots un aprenentatge
significatiu i constructiu.
Tot seguit presento el resultat del treball realitzat, referent a la representació gràfica de
l’anàlisi del fil de debat Tecnopart, així com a les possibilitats i utilitats que ofereixen
els entorns de discussió interactius.
3

4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la PAC2
A-MAP
http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1KJ9ZH4R2-W8TJS5-175W/Miniactivitat%202.2%20Cori%20S%C3%A1nchez%20Ancio.cmap
4

5. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
a) Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del
coneixement en aquell fil? Es va construir coneixement compartit? Es van
atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu
servir el model de Toulmin i Cmap.
L’entorn de discussió proposat promou noves habilitats i formes de treballar i pensar,
ja que es tracta d’un espai intel·lectual enriquit que té en compte un canvi en el procés
de formació dels alumnes adaptat a les necessitats i avenços actuals. Ja que a partir
de la interacció s’han anat teixint idees que han configurat un fil de construcció de
coneixement més actiu, reflexiu, contextualitzat i constructiu, un coneixement basat en
l’intercanvi que ha desembocat en situacions d’aprenentatge significatives.
Amb la compartimentació dels fils en diferents carpetes per a dur a terme el debat,
s’ha facilitat el procés d’argumentació per part dels integrants i potenciat les reflexions
desenvolupades durant l’intercanvi de postures.
Es pot afirmar, que durant l’intercanvi d’aportacions, els participants s’han implicat i fet
un gran esforç per crear un vincle d’interacció i enriquiment mutu, que donava lloc a
nous interrogants i reflexions a partir d’argumentacions i contra-argumentacions. Així
doncs, es podria assegurar que la majoria per no dir tots, hem viscut un canvi
conceptual i reestructuració dels esquemes mentals inicials gràcies a l’intercanvi de les
dues postures antagòniques que es defensaven.
El model d’argument Toulmin, ha estat una eina que ha facilitat i ajudat a construir
aportacions més ordenades i coherents que expressen idees i informació, a partir de
l’intercanvi i contrastació de fets, justificacions, refutacions, recolzaments... d’aquesta
manera s’han definit objectius comuns, s’han plantejat problemes, relacionat
continguts, s’han refutat, ampliat... Fent que entre tots col·laborem i puguem construir
progressivament una base de coneixements compartida.
Amb el desenvolupament dels diferents fils de debat, s’ha facilitat la creació d’un espai
de formació interactiu, ja que l’estudiant és el que a mesura que ha avançat el procés
ha construït el propi aprenentatge, deixant de banda el paper de receptacle passiu que
rep informació. Aquest plantejament, ha potenciat la interrelació entre els participants,
ja que a mesura que es desenvolupava el debat anaven sorgint noves idees i
interrogants que et feien plantejar-te noves visions.
Les noves tecnologies ens envolten i amb el pas dels anys han anat evolucionant de la
mà de la societat. Així doncs, conforme anem avançant encara formaran més part de
les nostres vides i aquí és on entra en joc la seva intervenció en el part i les possibles
avantatges i desavantatges que això suposa. Aquest ha estat el nucli del fil
desenvolupat en la carpeta del Tecnopart, on per una banda uns afirmaven que
gràcies a la seva introducció el moment del naixement era molt més fàcil i segur tant
per la mare com per al nadó, mentre que d’altres defensaven que la seva implantació
no és necessària perquè es tracta d’un procés natural i íntim.
Finalment, afegir que en general dins del fil de Tecnopart, s’han intentat atacar totes
les premisses o tesis de les argumentacions precedents i a més a més ampliar i
5

6. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
aportar noves argumentacions per fer plantejar als companys nous interrogants i
reflexions.
Aquesta proposta d’intercanvi més horitzontal i no tan jeràrquic ha facilitat la
creació d’un entorn motivador on cadascú ha estat el protagonista de la creació
del seu propi itinerari formatiu, donant lloc finalment a un desenvolupament de
significats compartits a partir de l’aprenentatge col·laboratiu.
b) Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va
intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les
seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
El paper del consultor, s’ha basat en intervenir abans d’iniciar el desenvolupament del
debat, tot recordant el funcionament de les bústies i el fil de cadascuna i recordant el
fet de treballar els documents i vídeos relacionats abans d’enviar les aportacions.
També va remarcar molt el fet de tenir en compte el procediment per a dur a terme la
intervenció, tenint en compte el bàndol, i les parts que s’havien de destacar i com.
Abans que comencés el debat va penjar a la carpeta de Tecnopart un missatge amb el
que animava als participants a fer les seves aportacions tenint en compte al bàndol al
que pertanyien. Finalment, ens va proposar fent una síntesi dels continguts que
s’havien treballat durant el debat i la nostra pròpia valoració personal.
Personalment, crec que ha realitzat un paper molt intel·ligent, ja que ha proposat i
deixat bens clars els punts a tenir en compte, per després mantenir-se una mica al
marge i que fossin els alumnes els que construïssin ells mateixos el fil de
desenvolupament. D’aquesta manera, deixa de banda el paper de formador com a
expert que transmet informació per portar a terme un paper més secundari de
guia que dissenya propostes de construcció de models que promoguin
l’articulació d’un raonament causal que acaba donant lloc a un aprenentatge
significatiu i col·laboratiu, per tal que els mateixos alumnes actuem directament
en la construcció del propi coneixement des d’una perspectiva constructivista.
c) Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus i el
fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua
escrita, que hi haguessin rols o bàndols a seguir... Aquestes funcionalitats
característiques van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió
oral o sense alguna de les funcionalitats, hagués tingut un resultat diferent
en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra
funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic?
Les característiques i funcionalitat del campus són les adequades per a facilitar la
situació dels alumnes respecte les diferents assignatures cursades, on es deixa ben
clar amb la imatge del consultor i els diferents apartats (tauler, fòrum, debat, grups de
treball, registre d’avaluació contínua...) on es pot trobar l’assignatura i l’espai que es
busca. Aquesta distribució i organització han estat determinants a l’hora de portar a
terme les discussions als debats.
6

7. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
El fet de compartimentar els fils de discussió en diferents carpetes ha facilitat la
localització i el desenvolupament continu dels fils, tot evitant la barreja i confusió que
molt possiblement s’hagués produït si tot hagués estat en un mateix espai.
Les marques proporcionades han estat útils, tot i que en aquesta carpeta només s’ha
emprat la bola blava que informa sobre la introducció de fil de conversa, però tant en
altres com el fòrum aquesta eina emprada facilita la localització de comentaris
interessants que s’han de ressaltar. Personalment la marca més útil i significativa ha
estat la bandera que indica si un missatge ha estat llegit o no, ja que facilita el
seguiment del fil i la situació dia a dia del seu desenvolupament, tot evitant la pèrdua
de temps buscant l’últim missatge consultat.
Pel que fa al fil de discussió, s’ha desenvolupat a partir de llenguatge escrit, i això ha
permès realitzar un grau més alt de reflexió, ja que aquest permet treballar amb més
profunditat la qualitat del contingut i cohesió de les argumentacions aportades als fils.
Aquesta manera de desenvolupar les argumentacions, tot i que permet meditar, i
modificar el redactat les vegades necessàries, en canvi queda coixa en altres àmbits ja
que també porta implícita una transmissió més freda i distant, que en canvi amb el
debat oral, molt possiblement que s’eviti ja que facilita una sensació de més proximitat
i convenciment tot posant en joc estratègies comunicatives que transmeten a través
amb gestos, mirades mitjançant el llenguatge no verbal.
Així doncs, es pot afirmar que el resultat de l’aprenentatge no hauria estat el mateix
que si s’hagués portat a terme de manera oral, ja que el procés de desenvolupament
redactat, a partir del model Toulmin és molt més elaborat i es poden diferenciar de
manera molt més explícita les diferents parts de l’argument i facilita millor la
reestructuració dels esquemes mentals inicials.
El desenvolupament del debat s’ha portat a terme en línia i asíncrona, això ha permès
que cada participant fes la seva aportació quan ho cregués més adient, fent que el
procés hagi estat més funcional i significatiu. Això és així perquè ha permès que
cadascú regulés el seu propi temps de treball off-line per a organitzar, reflexionar i
preparar les argumentacions. El treball en línia dóna més temps per valorar i analitzar
les aportacions dels companys, d’aquesta manera es poden assimilar millor els
conceptes i l’estructuració dels coneixements resulta més senzilla.
Un altre punt important en l’estructura del debat a tenir en compte, ha estat el fet de
posicionar als participants en dos bàndols diferenciats, fet que ha equilibrat les
aportacions, però per altra banda s’ha pogut plantejar com un repte per als alumnes, ja
que alguns ha hagut de defensar posicions amb les que no estaven totalment d’acord i
això els ha pogut suposar una dificultat afegida però a la vegada més enriquidora.
Personalment, no afegiria cap altra funcionalitat, ja que crec que el protocol
d’intervenció ha estat prou elaborat i clar, a més a més amb el temps disponible i
durada de l’assignatura és complicat l’aprofundiment que realment seria necessari i
estic segura que a mesura que vagi avançant els semestres i cursos per la meva part
aniré descobrint noves possibilitats que en aquest moments desconec, però aquesta
és també la clau, anar descobrint, ampliant, millorant...
7

8. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
Tots els aspectes desenvolupats anteriorment, han estat clau per potenciar en el
millor grau possible la funcionalitat del debat, tot facilitant la interacció en els
diferents espais que conseqüentment ha desembocat en la construcció d’un
aprenentatge significatiu, col·laboratiu i compartit.
d) Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i Cmap)
amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de
Jonassen, bloc 4 i al capítol XI de Coll, C. de la bibliografia proposada.
Comparació CSCA
Debat de la UOC
• Entorn d’argumentació col·laborativa en xarxa.
• Combina i articula textos, imatges i recursos gràfics.
• Espai que ajuda a construir, justificar i debatre solucions.
• Permet la discussió de diferents fils en línia.
Entorn de discussió • El consultor guia i assisteix el procés.
Cmap Tools
• Entorn d’integració de coneixement en xarxa.
• Treball col·laboratiu.
• Empra model d’argument Toulmin.
• Útil per mapes de conceptes i d’argumentació.
• Argumentació assistida.
• Estructura de discurs específica per restringir el diàleg.
Universitat de Missouri • L’instructor defineix el tipus de missatge més adequat per al tema.
• Els debats estableixen un ordre jeràrquic a les respostes.
• Presentat el problema, els alumnes solament poden respondre amb propostes de
solució: recolzament, refús o modificació.
• Entorn d’integració de coneixement.
• Dissenyat per promoure la teorització dels estudiants.
SenseMaker • Fonamenta la coordinació teoria-proves i debat.
• Agrupació de les proves en categories creen arguments científics.
• Guia l’argumentació a partir d’eines de representació visual.
• Empra el model d’argument Toulmin.
• Marc per organitzar, exposar i enregistrar procés d’argumentació.
• Interconnexió per desenvolupar i solucionar un problema en grup.
Belvedere • Construcció de mapes o diagrames relació entre dades i hipòtesis.
• L’entorn s’estructura en quatre articulacions de conversa (hipòtesi, dades, principis i
inespecificacions).
• L’objectiu és que cada estudiant enllaci el seu comentari a un ja existent, utilitzant
una de les quatre articulacions.
• Incorpora eines per fer diagrames d’una estructura d’argumentació i modificar
Convince Me arguments i creences.
• Recolza el desenvolupament de l’argumentació, la revisió i ofereix feedback.
• Útil en l'anàlisi i recopilació d'informació o idees generades en grups de treball.
Freemind • Permet a l'usuari editar un conjunt d'idees jeràrquic al voltant d'un concepte central.
• És possible generar mapes i publicar-los a internet com pàgines html, java o inserir-
los dintre de wikis.
8

9. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
Com es pot observar hi ha múltiples eines d’argumentació col·laborativa assistida per
ordinador, amb les que els alumnes tenen l’oportunitat interactuar, discutir, compartir
les seves postures per tal de construir un coneixement de manera conjunta i
significativa en xarxa i amb un objectiu comú: poder representar el coneixement
de manera més visual a partir de gràfics per tal d’augmentar la seva
comprensibilitat.
e) Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels
arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat,
validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció
fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument
elaborat.
Valor qualitatiu dels arguments triats
CATEGORY D C B A
L’argument no Hi ha poca L’argument s’adequa L’argument correspon en la
Adequació al fil de debat s’adequa al fil de correspondència amb majorment amb el fil seva totalitat al fil de debat
debat. la resta d’aportacions de debat i es tenint en compte les
incorporat i entre l’argument i el relaciona amb altres aportacions anteriors.
fil de debat. aportacions.
Falta de validesa Validesa del L’argument és L’argument aportat presenta
Validesa de recolzaments dels recolzaments, recolzament dubtosa correcte tot i que pot una base sòlida que
es present que afecta a la presentar algun punt reflecteix una validesa clara i
d’autoritat-exemples incoherències en solidesa de la base. incoherent. Aporta contundent. S’aporten
aportats l’argument. No Els exemples no pocs exemples que exemples que justifiquen
aporta exemples. justifiquen clarament justifiquen l’argument.
l’argument. l’argument.
Manca de la La premissa no és La premissa és La premissa és clara i es
Construcció fonamentada premissa, o no és coherent i entenedora clara, coherent i és manté durant l’argument. La
clara i no es manté durant l’argument. La manté majorment tesi és coherent i es troba
de premisses i tesis durant l’argument. La tesi és poc coherent. durant l’argument. ben fonamentada.
tesi no és coherent. La tesi és prou
coherent.
Argument poc Argument poc clar i Argument Argument clar i ben
Claredat i solidesa de elaborat, no hi ha gens estructurat amb parcialment clar i estructurat amb una
estructura ni una dubtosa estructurat amb una justificació clara i contundent.
l’argument elaborat justificació clares i justificació. La justificació prou La conclusió respon
solides. La conclusió conclusió presenta elaborada. La totalment a la premissa
no presenta relació poca relació la conclusió respon inicial.
amb la premissa premissa inicial. majorment a la
inicial. premissa inicial.
http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=ShowRubric&rubric_id=2188053&
9

10. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
CATEGORY Judit Palau Gili Ester Palà Navarro Carolina Pan Alvarez
Adequació al fil de debat A A A
incorporat
Validesa de recolzaments A A B
d’autoritat-exemples aportats
Construcció fonamentada de B B A
premisses i tesis
Claredat i solidesa de l’argument A A A
elaborat
f) Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de
l’eina Cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva
diferència en relació als mapes de conceptes.
CMAP MAPA D’ARGUMENTACIÓ MAPA DE CONCEPTES
• Representa relacions entre idees. • Representa relacions entre conceptes.
• Els nexes emprats es troben • Els nexes emprats són molt amplis i
relacionats amb el model d’argument serveixen per establir relacions
Toulmin (ja que, perquè, tot i que, (implicació, resolució, fonamentació,
Diferències excepte, per tant...) explicació...) entre els nodes.
• Estructura més fixa que té en compte • L’estructura pot variar en funció del
punts similars: tesi, premissa, desenvolupament
conclusió. • Un concepte per quadre
• Desenvolupament de diverses idees en • Es treballen diversos fils.
un quadre.
• Es desenvolupa un únic fil.
L’eina Cmap ha estat dissenyada específicament per a la creació de mapes.
És molt útil per a l’organització i representació d’informació.
Ens permet la construcció de significats de manera individual o col·laborativa, sense haver
Reflexió d’estar en contacte directe amb l’individu
Es poden crear coneixements de manera conjunta que promou el desenvolupament
d’aprenentatges més actius i significatius.
Proporciona la possibilitat de compartir i d’exportar els mapes elaborats a diferents
formats.
10

11. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
CONCLUSIONS
L’objectiu principal per aquesta segona PAC, ha estat el repte d’aprofundir en la
investigació del maneig de les eines amb les que es desenvolupa el procés
d’argumentació. Aquesta pràctica, ha fet que descobrís noves eines, habilitats i
possibilitats per a dur a terme aquest procés que en un principi desconeixia i que avui
dia puc afirmar que són molt útils per a compartir, intercanviar, i construir postures
conjuntes en xarxa.
Personalment, puc afirmar que les eines emprades per al desenvolupament de
l’assignatura i funcionament general del campus com a comunitat integrada
d’aprenentatge han permès que aprofundeixi i millori en les meves habilitats respecte
l’argumentació.
Aquest treball també m’ha ajudat a desenvolupar encara més el pensament crític, a
ser capaç de saber diferenciar, valorar i analitzar els arguments dels companys a
partir de l’entorn motivador i interactiu que se’ns ha proporcionat i que estimula
el desig de saber, mitjançant el qual s’ha promogut la construcció
d’aprenentatges significatius i un coneixement social des d’una perspectiva
constructivista.
Així doncs, hem d’adonar-nos i ser conscients que a partir d’aquestes eines se’ns
obren nous ventalls de possibilitats per treballar que s’han d’anar investigant i
aprofitant, tot i que sigui en un principi complicat perquè com he comentat anteriorment
les tecnologies formen part de les nostres vides quotidianes i hem d’aprofitar les
oportunitats que ens ofereixen.
“La pràctica educativa ha de tenir com a finalitat ensenyar a pensar i buscar els camins que
facilitin una educació més crítica, creativa, constructiva, significativa i més conscient de les
possibilitats dels seus propis procediments”.
Matthew Lipman (1991)
11

12. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Activitat 2.2 de la
PAC2
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
• Dossier sobre argumentació que vam usar per al debat Manel Aguirre Raya.
• Cabero, J. (2003). Mòdul didàctic 1. Educació i tecnologia: fonaments teòrics.
Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona:
UOC
• Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 3. TIC i aprenentatge significatiu: una
perspectiva constructivista. Noves tecnologies de la informació i la comunicació
en l’educació. Barcelona: UOC
• Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 4. Casos. Noves tecnologies de la
informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC
• Coll, C. i Monereo, C. (2008). CAPÍTOL XI “Los entornos virtuales de
aprendizaje basados en la representación visual del conocimiento”. Psicologia
de la Educación Virtual. Editorial Morata.
• ALTEC at the University of Kansas (2000-2008) Recuperat 20 d’abril de 2012
http://rubistar.4teachers.org/index.php
12