Diari del 22 de gener del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 22 De gener Del 2018 núm. 3.480 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
OPINIÓ
2018: l’any de les clatellades
laborals (públiques i privades)
pere lópez
Conseller general
del PS i president
suplent del Grup
mixt
Noruega, ‘trending topic’
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
avuI és NOtícIa pàgina 3
els docents francesos no han
rebut l’informe d’inspeccióPer al 2018 calen cinc professors més,diu el sindicat; la demanda de més efectius va causar la vaga del curs passat
jONathaN gIl
el moraBanc fulmina el Barça
esPOrts pàgina 19
eNtrevIsta a
jordi torres
pàgines 8 i 9
“Hem endreçat
la casa, i no
només a
nivell
financer”
aNDOrra pàgina 7
La proposta de
reglament del Consell
preveu el vot telemàtic
aNDOrra pàgina 16
s’ensorra un pany de
paret de cal ribot
d’escaldes
BC MoraBanc
Andorra
FC Barcelona
Lassa
102 92

2 Dilluns, 22 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu mercadillo en
català?
Es diu mercat ambulant.
M’agrada passejar pels
mercats ambulants.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 28 de gener
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
65/135
3/5
Humida
Oberts
15/15
28/28
739 600
30-70
0 km
0/4
dura
Oberts
741 444
100/120
3/5
Humida
Oberts
30/30
44/44
878 000
50/120
3/5
Pols
Oberts
65/70
118/127
872 900
EL TEMPS
OBERTURA DE CLARIANES I VENT MODERAT
Després d’un cap de setmana en què la pluja ha estat
la protagonista a tot el Pirineu, amb valors de més de
50 litres i cotes de neu massa elevades, dels 2.000 als
2.200 metres, avui el sol començarà a lluir i s’alterna-
rà amb nuvolades a la cara nord. Aquestes clarianes a
la tarda s’esborraran del mapa al nord per l’arribada
d’un front poc actiu que només taparà el cel. Les tem-
peratures seran elevades i les màximes, més aviat de
primavera. El vent continuarà bufant del nord-oest
amb cops moderats i algun de fort que als cims pot
superar els 70 km/h. Que tinguin un BonDia.
Avui
14 13
5
4 2
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
0/5
1/10
3/11
5/14
5/14
3/13
3/11
2/10
-1/9
0/10
2/14
14
3/11
2/10

3Dilluns, 22 De gener Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Els preparatius per al curs es-
colar 2018-2019 ja han arren-
cat, però l’informe de la visita
que va fer la Inspecció General
l’any passat per conèixer les
necessitats del sistema educa-
tiu francès al Principat encara
no s’ha posat en coneixement
dels docents ni de la Delegació
de l’Ensenyament Francès. Això
ha fet que el neguit hagi comen-
çat a créixer entre els mestres.
Fonts sindicals van recordar
que el curs passat ja van posar
en relleu l’existència de diverses
mancances, una demanda que
va culminar amb una vaga que
va tenir un elevat seguiment.
Va ser en aquell moment quan
se’ls va exposar que caldria es-
perar l’informe de la Inspecció
General per saber si era neces-
sari dotar de més recursos els
centres de primària del país. És
per aquest motiu que, arribats
en aquests moments de l’any,
lamenten no tenir cap mena
d’informació sobre els resultats
de l’informe. “No sabem si s’ha
estudiat o no ni si ningú n’ha fet
alguna valoració”, van exposar.
Els docents reivindiquen que
les demandes que van posar a
sobre de la taula l’any passat
haurien de tenir resposta per
poder organitzar el curs que
ve. Així, apunten que tenint en
compte que “s’està preparant
la tornada a l’escola del 2018
seria interessant saber les con-
clusions que ha tret el ministeri
[d’Educació francès] de l’ava-
luació realitzada l’any passat”.
Aquest posicionament ja es va
traslladar recentment al dele-
gat. Els representants sindicals
li van adreçar una carta abans
de les vacances de Nadal en què
es recollien els efectius de què
es disposa a hores d’ara i les
necessitats que tenen de refor-
ços per a substituts i formació.
Les fonts sindicals consultades
van declarar que “nosaltres de-
manem al ministeri els mitjans
corresponents a les necessitats
que hi ha a Andorra”, tenint en
compte que al Principat hi ha
una situació específica pel fet
que el gruix dels alumnes no
és francòfon, però també pel
conveni que hi ha vigent entre
els dos Estats en aquesta matè-
ria. D’aquesta manera, i tenint
en compte que la sol·licitud de
personal per al curs vinent cal
tramitar-la durant el primer
trimestre, els sindicats ja han
reivindicat que calen cinc pro-
fessors més. Es tracta d’un efec-
tiu menys del que es va recla-
mar fa un any, ja que l’augment
d’alumnes ha crescut, però per
sota del que s’esperava.
El dElEgat hi diu la sEva
Aquestes reivindicacions han
estat traslladades al nou dele-
gat de l’Ensenyament francès,
Denis Dekerle, amb qui els sin-
dicats diuen tenir una relació de
diàleg i treball “satisfactòria”.
Dekerle exposa que tampoc
ha rebut cap comunicació de
la Inspecció general realitzada
l’any passat a Andorra a hores
d’ara. Tot i que accepta que se-
ria necessari disposar d’aquest
retorn, remarca que “el temps
no s’ha aturat” i que això “no
impedeix continuar treballant
pel sistema educatiu francès en
el marc del conveni amb el Go-
vern d’Andorra”. En aquest sen-
tit, va afirmar que actualment
ja s’està preparant el curs 2018-
2019 i implementant les prio-
ritats pedagògiques fixades pel
ministeri d’Educació francès.
Amb tot, va assegurar que, si
en aquesta tasca “se’ns aporten
les conclusions de la missió, les
tindrem en compte”, tot i que
va insistir que això no vol dir
que “n’estiguem a l’espera per
actuar”. Així, va exposar que la
feina de la Inspecció General i la
del ministeri d’Educació francès
són dues vies paral·leles que es
creuaran “quan se’ns aportin
elements” i s’indiqui quina ori-
entació prendre.
Quant a les necessitats de
professors per al curs que ve,
Dekerle va assenyalar que es
preveu una estabilitat en el
nombre d’alumnes i, per tant,
aquest no és un fet que provo-
qui una inquietud important.
Tot i així, va apuntar que hi ha
temps per analitzar la situació i
va recordar que a hores d’ara en-
cara s’està en fase de previsions
i que el període d’inscripcions
no començarà fins a principis de
març. D’aquesta manera, i tot i
que remarca que de moment no
hi ha elements per donar una
resposta ferma, tot apunta que
de cara al curs que ve es tendi-
rà a una estabilitat també en la
plantilla de docents.
Qüestionat sobre si són ne-
cessaris els cinc professors de
més que demanen els sindicats,
Dekerle va destacar que, tenint
en compte els efectius, “sempre
es poden millorar les coses”,
malgrat que considera que no
s’està en una gran dificultat.
També va assegurar que es te-
nen en compte les especificitats
de l’ensenyament francès a An-
dorra i va assenyalar que potser
la dotació no és suficient, però
no es pot dir que no existeix.
Els docents francesos lamenten no
tenir notícies de l’estudi dels efectius
Indiquen que “seria interessant” conèixer-ne les conclusions perquè ja s’està preparant el curs 2018-2019
Educació
M.s.C.
andorra la VElla
Els docents de primària del sistema educatiu francès es van concentrar davant de la delegació durant la vaga feta l’any passat.
jonathan gil
Els sindicats han
sol·licitat cinc
professors més per
al proper curs
recorden que a
andorra hi ha una
situació específica
que demana personal
El delegat assegura
que això no impedeix
preparar la tornada a
l’escola del 2018
diu que no hi ha
grans dificultats i
estima que la plantilla
es mantindrà estable

OPINIÓ4 Dilluns, 22 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Els museus nacionals, altra vegada: el
2011vanrebre81.200visitants.L’anypas-
sat, 58.200. En set cursos s’han perdut la
quartapartdelesentrades,unasagniaque
el ministeri de Cultura té ben identificada.
De fet, frenar i revertir aquesta nefasta
tendència és un dels objectius del Pla es-
tratègic que el departament va presentar a
l’octubre. És veritat que els tres mesos que
fa que està en vigor no són marge suficient
per avaluar-ne l’impacte. I també ho és que
l’entrada de pagament que l’any passat es
va començar a aplicar a la Casa de la Vall
ha penalitzat greument el balanç anual
perquè aquest monument va perdre més
de 4.000 visitants el 2017. Sense aques-
ta desfeta, els museus nacionals haurien
tancat el curs amb un resultat positiu per
primer cop des del 2011. Per això s’entén
encara menys la insistència del ministeri a
fer malabars amb les estadístiques: segons
el balanç oficial, els museus que depenen
del Govern van registrar 58.158 entrades
el 2017: “Un augment de més de 3.000 vi-
sitants respecte del 2016”, conclou. Però si
ensprenemlamolèstiadebuscaral’heme-
roteca el balanç de fa dos anys, resulta que
el 2016 van desfilar-hi 59.793 persones:
en un any no s’han guanyat 3.000 visi-
tants; se n’han perdut 1.635. Els fets alter-
natius, deixem-los per a Trump.
Els museus nacionals i els comptes del ministeri
EDITORIAL
Em disposo a escriure aques-
ta columneta i veig que pot-
ser un col·lega de la compe-
tència se m’ha avançat. “no
entenc res del ‘cas BPA’”,
llegeixo en un altre mitjà es-
crit del país. Encuriosit per
si m’han aixafat el tema que
havia triat per superar el rep-
te del paper en blanc, obro la
publicació i veig que, en part,
es refereix a algunes de les
coses que jo volia explicar.
Tot i així, i com que tampoc
es tracta d’abordar temes ex-
clusius, no em puc resistir de
dir-hi també la meva, encara
que pugui ser una mica repe-
titiu. Doncs sí, estem ara en
un punt del cas BPa en què el
més habitual, si preguntes a
qualsevol persona al carrer
sobre aquest tema, és que et
contesti: “no hi entenc res”.
Esperem que en les jornades
que venen tot es vagi aclarint
una mica i les coses es posin
al seu lloc, i en això també
hi hauran de contribuir els
mitjans de comunicació. El
batibull d’arguments de les
defenses, anomenades qües-
tions prèvies, sembla que llen-
cin cortines de fum per fer-
ho tot més confús. I és que
fins i tot posen en qüestió
que l’Estat es pugui personar
com a part en aquesta causa
perquè és al fiscal general a
qui correspon defensar l’in-
terès general. Els juristes
determinaran si és així o no,
però l’únic que a mi m’im-
porta realment és que es faci
tot el possible per recuperar
els diners de tots els contri-
buents que s’han hagut de
gastar per fer front a aquesta
crisi. “Les crisis costen molts
diners”, va dir fa pocs dies
Rodrigo Rato. És cert, però
s’han de fer tots els esforços
possibles perquè les paguin
els que les provoquen.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Jo tampoc
entenc res
del ‘cas bPa’
eL 2011 VaN RebRe 81.000
VISITaNTS; eL 2017, 58.000
DONANT LA NOTA
12345 12345 12345 12345
Conxita Marsol
La capital destinarà un milió
a l’embelliment de Príncep
Benlloch, que vol convertir
en zona residencial; els ve-
ïns, encantats; els comerci-
ants no ho veuen tan clar.
Denis Dekerle
ni el delegat de l’Ensenya-
ment francès ni el sindicat
de docents han rebut l’in-
forme de la Inspecció sobre
el nombre de professors que
necessita el sistema francès.
Vanessa Mendoza
L’associació Stop Violèn-
cies estrenarà, coincidint
amb el carnaval d’Encamp,
la campanya No i punt per
mirar de combatre l’assetja-
ment durant l’oci nocturn.
Toni Fernández
LaFadaIgnorantvacelebrar
divendres el 10è aniversari i
deixa definitivament enrere
els dubtes existencials. Al
febrer reprendrà els directes
amb Dani Flaco.
OPINIONS A LES XARXES
Comu Encamp
@ComuEncamp
Tot i la persistent pluja, veïns i turistes
han gaudit de la tradicional escudella
al Pas de la Casa.
Arxiu Nacional
@Arxiu_Andorra
Ja tenim el darrer Arxivand! Hi trobareu
informació sobre tot el que estem fent
a l’ANA i l’entrevista a Pau Castells.
TUITENQUESTA
N’hi ha prou amb les mesures
anunciades pel SAAS –incorporació
de nou metges els pròxims
mesos– per resoldre la situació a
Urgències?
A: SI
B: NO
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
A: 13% B: 87%

OPINIÓ 5Dilluns, 22 De gener Del 2018
Fa uns dies estàvem astorats per
les paraules del president dels
EUA sobre alguns països d’Amè-
rica Llatina i de l’Àfrica, i com els
comparava amb Noruega. Perso-
nalment em van xocar els qualifi-
catius envers aquests països, però
també em vaig demanar per què
Noruega tenia el favor presiden-
cial.
Segons el New York Times, el
president Trump va pronunciar
aquestes paraules a principis de
gener,justabansdelasevareunió
bilateral amb la primera ministra
noruega, Elna Solberg. Era la ter-
cera trobada bilateral d’ambdós
líders polítics.
Fins aquí, tot bé.
La meva curiositat rau en el
motiu pel qual a Noruega –con-
tràriament a molts països occi-
dentals, incloent-hi el nostre–
van ser l’aliança i el pacte assolits
per tres dones –líders polítiques
de tres partits diferents, i de dre-
tes– els que van permetre formar
govern després de les eleccions
del setembre del 2017. Les tres
líders –Elna Solberg, del partit
conservador; Siv Jensen, del par-
tit Progress, d’extrema dreta; i
Trine Skei Grande, dels Liberals–
van acordar seguir, segons la
premsa noruega, l’aliança blava.
Segueixo intrigada perquè, a
més, són tres dones les que, al
mateix temps, controlen el poder
executiu d’aquest país. A banda
de la ja citada primera ministra,
Siv Jensen és la ministra de Fi-
nances, i Ine Eriksen Søreide,
d’Exteriors: tres dones dirigeixen
els destins de l’Estat.
Aquest fet és únic als països
occidentals on, malgrat les bones
intencions electoralistes de man-
dataris d’alguns països, els homes
no deixen ni tenen intenció de
deixar les altes quotes de poder a
les dones per molt ben qualifica-
des i/o preparades que estiguin.
És cert que hi ha hagut països
occidentals amb dones primeres
ministres i dones al capdavant de
les carteres de Finances i d’Exte-
riors. A tall d’exemple, als EUA,
Madeine Albright, Condolezza
Rice i Hillary Clinton van ser mi-
nistres d’Exteriors; però tant la
presidència dels EUA com la car-
tera de finances estaven en mans
d’homes. Igual que a Andorra, hi
ha hagut ministres de Finances,
com Susagna Arasanz i Mireia
Maestre, o ministres d’Exteri-
ors, com ara Maria Ubach; però
mai han coincidit. I això sense
parlar del fet que mai ni als EUA
ni a Andorra una dona ha estat
líder de l’Executiu. Així que, fins
al Govern noruec, no recordo que
hi hagi hagut tres dones ocupant
al mateix temps les esmentades
carteres.
Per tant, d’acord amb la imat-
ge que els mitjans de comunica-
ció donen del president Trump,
m’intriga i em sobta que posi com
a model un país liderat de manera
tan visible per dones.
Però a banda estic intrigada
perquè Noruega és un país en què
la paritat, una altra noció poc im-
plantada a casa nostra i als EUA,
forma part de l’ADN dels ciuta-
dans.
Allà tot ésser humà, indepen-
dentment del seu sexe o de la
seva orientació, te exactament
les mateixes oportunitats i ocupa
llocs de poder en igualtat. També,
segons les diverses fonts estadís-
tiques, és un país benestant i on
la gent majoritàriament manifes-
ta que hi viu contenta. El 2017 la
meitat de la població es va mos-
trar satisfeta amb l’any viscut
contra un 20% que van afirmar el
contrari.
Arran de la trobada bilateral
del gener del 2018, la premsa no-
ruega va publicar que Noruega i
els EUA –que tenen una base mi-
litar a aquest país nòrdic– man-
tenen unes molt bones relacions
comercials i d’inversió recípro-
ques. La primera ministra va
anunciar que Noruega havia creat
470 000 llocs de treball als EUA
gràcies a les inversions fetes! Val a
dir que Noruega, tot i ser un gran
productor de petroli, és un país
en què el vehicle elèctric és el rei!
Un terç dels vehicles comprats el
2017 van ser endollables i, per
tant, és un país que pot importar
volums importants de Teslas!
I, finalment, el servei d’esta-
dística noruec va publicar que
el 2017 només 502 ciutadans
d’aquest país van emigrar als
EUA, mentre que Noruega va
crear un programa d’acolliment
de nord-americans –el Norway
Recovery Program– per a aquells
que volen fugir dels EUA per les
polítiques de l’actual inquilí de la
Casa Blanca!
Noruega, ‘trending topic’
El país escandinau és l’únic del món en què tres dones ocupen càrrecs principalíssims
Els homes no deixen
quotes de poder, per
ben qualificades que
estiguin les dones
Deia Ernest Hemingway que
només hi ha tres esports: el
toreig, les carreres de cotxes i
el muntanyisme. La resta són
simples jocs. Segur que molts
no hi estaran d’acord –entre ells
els meus amics Joaquim Purito
Rodríguez i Julián Sanz, rècord
Guiness i campió del món de ci-
clisme ultra–, però sembla que
un Nobel de Literatura pot dir el
que vulgui, sobretot quan la seva
obra ha tractat sempre el tema
de la tràgica lluita de l’individu
contra el fracàs, i ha presentat
la vida com una aventura que
mena a la derrota. I d’això en sa-
bia molt algú que va decidir su-
ïcidar-se d’un tret d’escopeta...
Però avui no parlarem de
suïcidis sinó d’esports i, més
concretament, d’aquells que es
practiquen damunt de dues ro-
des, com el ciclisme, molt arrelat
al nostre país d’ençà que el Tour
va decidir passar per aquí. I ja ho
ha fet cinc vegades! La primera
fou el 1964: el ciclista espanyol
Ginés García Perán va quedar
premier du classement général en
Andorre. Curiosament aquell
any la meva mare, l’escalden-
ca Maria Teresa Segalàs, va ser
amb 20 anyets l’encarregada de
donar-li un ram de flors i de fer-
li un petó a la galta com a mostra
de la ben coneguda hospitalitat
andorrana. Encara conservem
les fotos i els retalls de premsa
a casa.
Aquell Tour se’l va endur fi-
nalment Anquetil. Val a dir que
va ser un any important per a
Andorra, si més no per a situ-
ar-la al mapa. El Consell Gene-
ral va atorgar a la prova france-
sa una subvenció d’un milió de
pessetes a condició que la car-
rera fes una estada de tres dies
al país, i va patrocinar Ràdio
Andorra perquè convidés quatre
centenars de personalitats a una
recepció en què, fins i tot, hi va
assistir la cantant Dalida i es va
servir una barbacoa, acompa-
nyada de 200 litres de sangria!
El Tour ha repetit després
l’escapada en quatre ocasions
més: el 1993, el 1997, el 2009
i el 2016. I ara que fa pocs dies
que La Vuelta ha presentat el
recorregut, serà un plaer rebre
també els participants d’aquest
esdeveniment espanyol els dies
14 i 15 de setembre i en dues
importantíssimes etapes, just
el dia abans de la gran arribada
a Madrid. Amb això Andorra
es torna a posicionar com una
zona decisiva en l’esdevenir de
La Vuelta en els últims anys. I és
que els andorrans sempre hem
rebut els ciclistes amb el mateix
entusiasme. No en va sempre
hem estat un país d’acollida que
ha fet sentir com a casa tots els
que han travessat les nostres
fronteres malgrat que els mit-
jans del Runer avall vulguin fer
creure que el nostre país només
acull corruptes...
És graciós que ho digui el país
que encapçala la llista de frau
fiscal a Europa! Ja ho deia Una-
muno: “l’enveja és mil vegades
més terrible que la fam, perquè
és fam espiritual”...
Pedalejant cap a Andorra
Segons Hemingway,
només hi ha tres
esports: cotxes,
toreig i muntanyisme
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
alfred llahí
Periodista i escriptor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 22 De gener Del 2018
Molt en temo, malgrat que
m’agradaria molt equivocar-me,
que als treballadors del nostre
país, siguin del sector públic o
del privat, no els espera pas un
bon 2018. Si no hi ha cap sor-
presa, serà l’any de les clatellades
laborals. Perquè, si es compleix la
voluntat de Demòcrates per An-
dorra, les dues reformes legislati-
ves que preveuen aprovar al Con-
sell General suposaran una dura
retallada de tot tipus dels drets de
tots els assalariats andorrans.
Les declaracions dels membres
deDA,tantelsqueestanaGovern
com els que són al grup parla-
mentari de la majoria, deixen poc
lloc a dubtes. La seva voluntat és
clara: aprovar tant la nova llei de
Funció Pública com el paquet de
lleis laborals (llei de relacions la-
borals, llei de regulació de les me-
suresdeconflictecol·lectiuilleide
llibertat sindical i acció patronal).
Una vegada més, però, demostren
que governen per a uns pocs i no
tenen en compte la gran majoria
de la població. Perquè aquests tex-
tos perjudicaran de forma impor-
tantunapartàmpliadelasocietat
andorrana: la classe treballadora.
Anem per parts. Mirem la re-
forma de la Funció Pública. Cal
recordar que, durant els anys de
mandat de DA, cada cop que han
abordat textos legals vinculats
als treballadors públics, aquests
darrers hi han sortit perdent. Va
passar amb les retallades d’inici
de mandat o amb la creació del
ple de pensions, però també amb
els textos que regulen els cossos
especials. I tot apunta que anem
pel mateix camí. De fet, només
cal escoltar les declaracions de la
ministra Eva Descàrrega, que no
amaga l’objectiu gairebé “econo-
micista” d’una reforma que no
afronta els autèntics reptes de
l’administració: modernització,
professionalització i convertir-la
en una veritable eina de servei als
ciutadans o la millora del servei.
I cap a aquesta direcció també
condueix la decisió d’eliminar la
figura de funcionari en la major
part de l’administració, tret dels
cossos especials. És a dir, els nous
treballadorspúblicsveurancomla
seva continuïtat pot dependre de
quigoverniencadamoment,amb
la inseguretat i, especialment,
manca d’independència que això
pot comportar. El projecte de llei
també denota un altre aspecte
greu: la manca d’un projecte real
per a la modernització de la Fun-
ció Pública. No és estrany que els
representants dels treballadors
hagin mostrat el seu desacord
amb la forma de fer de Govern.
Saltem ara al paquet de lleis
laborals: reducció dels terminis
en cas d’acomiadament no causal,
abaratiment del comiat impro-
cedent, davallada del salari que
es paga per les hores extraordi-
nàries, més requisits per accedir
a les excedències, disminució del
tempsentrejornades,obligacióde
jubilar-se quan s’arriba a una de-
terminada edat, els canvis pel que
fa al treball dels menors... I així
finsaunallargallistaderetallades
i de mesures que deterioren més
la situació dels treballadors del
sector privat al nostre país. Per no
parlar de la forma de regular la lli-
bertat sindical, feta justament per
dificultar al màxim que es puguin
exercir amb eficàcia els drets sin-
dicals per defensar correctament
i de forma democràtica els drets
de tots els treballadors d’Andorra.
I just de forma contrària al que
demanen els sindicats, posicions
que nosaltres vam defensar amb
una proposició de llei acordada
amb ells que DA va refusar.
Per tant, queda clar que
serà l’any de les retallades i les
clatellades als treballadors del
país. Clatellades, reitero, que no
discriminaran si s’està al sector
públic o al privat. Afectaran tots
els assalariats. Per tant, cal que
la classe treballadora estigui uni-
da. Que faci pinya. Que no s’en-
fronti entre si, com en anteriors
ocasions s’ha intentat per part
de DA. Quan es comença a tocar
drets dels empleats públics, cal te-
nir-ho present, darrere aniran els
treballadors privats. Aquesta és
la realitat i, per tant, toca defugir
disputes per encarar-se realment
contraelsautèntics“rivals”:elGo-
vern i els partits que volen aplicar
les clatellades laborals.
Des del PS ja hem demostrat
que som el partit que més a prop
està de la classe treballadora. Som
els únics que ens vam oposar a la
presa en consideració del paquet
de lleis laborals impulsat pel grup
demòcrata i farem tota la pedago-
gia que estigui a les nostres mans
perquè els treballadors coneguin
tot el que està en joc, que és molt,
perquè es tocaran els seus drets i
les seves butxaques. El més pro-
bable és que quan la llei de Funció
Pública arribi al Consell també
sigui objecte d’una esmena a la
totalitat per part nostra. També
tenim clar que la nostra voluntat
és informar al màxim dels efec-
tes, gravíssims, que pot tenir per
a tots els treballadors, ja que se’ls
retallaran drets de tot tipus –eco-
nòmics, de condicions de feina, la
figura del funcionari, etc...
I també queda clar que, al final,
si aquestes reformes tiren enda-
vant, només hi ha una alternativa
per revertir-les: que a les eleccions
que s’acosten la classe treballado-
ra doni suport a l’únic partit que,
com s’ha demostrat fins ara, té
la intenció de fer front de forma
contundent, dura i ferma a totes
aquestes propostes neoconserva-
dores impulsades de forma desi-
gual, sense escoltar cap tipus de
consens amb els treballadors del
nostre país.
Existeix la imatge generalitzada
que hi ha pocs projectes innova-
dors a Andorra. Però la realitat és
una altra; projectes innovadors
en estat embrionari sí que n’hi
ha; el que passa és que les admi-
nistracions han destinat escas-
sos recursos a formar els empre-
nedors perquè sàpiguen buscar
finançament per materialitzar
aquests projectes en empreses
viables.
Amb l’excepció d’alguns pa-
ïsos anglosaxons, la innovació
està amenaçada de fet per de-
fectes estructurals de la cultura i
l’organització social, empresarial
i política que es resisteixen a evo-
lucionar, immunes a l’onada de
canvis tecnològics que estan sac-
sejant el planeta i que impedei-
xen o obstaculitzen el desenvo-
lupament del teixit empresarial
que es basa en la innovació.
En resum, els factors clau de
desànim que s’oposen intrínse-
cament al progrés i a la innovació
tecnològica són els següents:
–La desprotecció social que
històricament ha patit l’empre-
nedor.
–El desestímul escolar, fami-
liar i social, que no és capaç de
generar un esperit emprenedor.
–La inexistència d’eines, per
exemple a la universitat, que ori-
entin l’estudiant que vulgui con-
vertir-se en empresari.
–Les poques o nul·les ajudes
que arriben de l’administració.
Un emprenedor és un pro-
fessional que desestima un lloc
de treball convencional en una
empresa convencional per crear
el seu propi negoci a partir de la
visió d’un nou nínxol de mercat,
en una decisió que li requereix
convertir-se en autònom i deixar
una feina per compte d’altri i el
salari més o menys assegurat que
això comporta. Si hi afegim el fet
que l’emprenedor sovint inver-
teix en els seus projectes els seus
estalvis i els dels seus familiars,
el factor risc s’incrementa de for-
ma espectacular.
L’entorn familiar també con-
tribueix al desànim del potencial
jove emprenedor, perquè pocs
pares estan disposats a assumir
el risc que comporta una feina
autònoma encara que el fill pre-
senti l’expedient més brillant
de la seva promoció. A més, és
extremadament estrany que
l’estudiant descobreixi a través
de la universitat la seva vocació
emprenedora, perquè fomentar
aquesta vocació no figura lamen-
tablement entre les prioritats
dels nostres centres educatius.
Però si, tot i així, l’estudiant per-
severa en la seva vocació empre-
nedora, li serà dificilíssim trobar
a la facultat els coneixements
necessaris per sortir-se’n, per-
què els estudis d’emprenedoria
i innovació tenen una presència
molt minoritària en els progra-
mes acadèmics.
Per un camí o per l’altre, el
resultat és que els projectes in-
novadors, que per definició són
escassament compatibles amb
les garanties tradicionals que
acostumen a exigir les entitats fi-
nanceres, tampoc no acostumen
a rebre cap tipus de préstec, aju-
da o finançament avantatjós per
part de la banca local.
Tot i aquesta col·lecció de di-
ficultats, i paradoxalment, els
family offices i els inversors pri-
vats que temps enrere invertien
en el sector immobiliari i en els
mercats organitzats disposen
avui d’un excès de liquiditat per-
què han deixat d’invertir, per ra-
ons òbvies, en aquests sectors, i
necessiten noves oportunitats
d’inversió que sovint només
troben en projectes d’innovació
o de base tecnològica capaços
de generar grans plusvàlues per
comparació amb projectes o em-
preses tradicionals.
Per generar la confiança que
necessiten aquests inversors és
imprescindible disposar d’una
idea realment innovadora, una
memòria que desenvolupi el pro-
jecte i un pla de negoci que en de-
mostri la viabilitat i rendibilitat,
però la realitat és que pocs dels
nostres emprenedors –i quan dic
nostres, em refereixo als que hi
ha a Andorra– disposen de la for-
mació i les eines per presentar un
projecte en aquestes condicions.
Per fer front a un futur fona-
mentat en la innovació cal pri-
mer de tot formar els emprene-
dors, però també els polítics, els
funcionaris i, de fet, tota la socie-
tat, per eliminar les traves buro-
cràtiques i socials que ara mateix
suposen un obstacle per a l’únic
factor de creixement empresarial
que s’intueix en un futur pròxim.
S’innova prou, a Andorra? 2018: l’any de les clatellades
laborals (públiques i privades)
Si es compleix la
voluntat de DA, els
assalariats patiran
una dura retallada
TRIBUNA TRIBUNA
miquel huguet
Empresari, emprenedor i inversor
pere lópez
Conseller general del PS i president suplent del Grup mixt
Cal formar els polítics
i els funcionaris
perquè eliminin les
traves a l’emprenedor
jonathan Gil

Andorra
El conseller general del Partit
Socialdemòcrata Pere López vol
que l’Agència Estatal de Resolu-
cions Bancàries (AREB) aporti
més informació amb relació a la
contractació d’assessoraments
jurídics que ha obligat Govern a
fer-li un avenç de fons de gairebé
tres milions d’euros.
Per això, segons va informar
ahir la formació, ha tramitat una
demanda d’informació de dife-
rent documentació vinculada a
la formalització d’aquests encàr-
recs que, a més, s’han fet per via
d’adjudicacions directes i no pel
sistema que estableix la Llei de
contractació pública. El parla-
mentari sospita que es pot trac-
tar d’una nova mostra de “clien-
telisme polític” i “d’utilització de
fons públics per afavorir els inte-
ressos de persones vinculades a
Demòcrates per Andorra”.
En l’escrit, presentat di-
vendres a Sindicatura, López
demana en primer lloc un
“desglossament dels tre-
balls d’assessorament jurídic
contractats per l’AREB” que han
obligat a fer aquest avançament
de fons. També vol que li siguin
facilitats el curriculum vitae dels
advocats, “amb especial indica-
ció de l’experiència amb relació
al sector financer”. El parlamen-
tari, a més, vol que se li detallin
el “nombre d’hores facturades
i a quin preu” i, en cas que el
sistema utilitzat no hagi estat
aquest, els “detalls dels concep-
tes pels quals s’ha facturat”.
López també ha demanat
“l’explicació dels criteris em-
prats” en aquestes contractaci-
ons, així com “la documentació
que justifiqui la necessitat de fer
una contractació directa en lloc
de seguir el sistema establert
per la Llei de contractació públi-
ca”. I és que, cal recordar, l’AREB
s’ha de regular per aquesta le-
gislació, tot i que el text que va
crear l’entitat preveu diferents
supòsits com ara “impossibili-
tat o inconveniència manifesta
de promoure la concurrència
d’oferta”, que existeixin “raons
d’urgència” o per “especificitat
tècnica”, entre d’altres, segons
els quals es podrà fer una adju-
dicació directa com les que s’han
fet en aquesta ocasió.
Per això, López reclama que
se li trameti “còpia dels acords
presos al consell d’administra-
ció mitjançant els quals es van
decidir aquestes contractacions,
juntament amb la proposta del
president de l’òrgan i els infor-
mes jurídics i administratius
que els avalin”.
Partits
Redacció
andorra la vella
El PS vol que l’AREB expliqui els
tres milions gastats en advocats
El conseller general del PS Pere López.
jonathan gil
La proposta de modificació del
reglament del Consell General,
que el síndic ha lliurat als grups
parlamentaris, inclou l’obligació
dels consellers generals d’assis-
tir a totes les sessions i d’eme-
tre el vot, dos aspectes que en el
text vigent figuren només com
a dret, però no com a deure.
Així, el document, al qual ha
tingut accés aquest rotatiu, pro-
posa una modificació de l’article
4 del text per incloure aquesta
“obligació”, a la vegada que can-
via la regulació de l’assistència
dels parlamentaris a les comis-
sions legislatives de què no si-
guin membres.
D’aquesta manera, si fins ara
els consellers generals podien
assistir “sense veu i sense vot”
a les sessions de comissions
de les quals no formaven part,
si s’adopta el nou reglament
podran assistir-hi “sense vot”,
però tindran la possibilitat de
“fer ús de la paraula” si la dema-
nen al president de la comissió i
els la concedeix.
Malgrat l’“obligació” d’as-
sistir a les sessions plenàries,
la proposta de modificació del
reglament de la cambra obre la
porta a permetre el vot telemà-
tic dels parlamentaris en deter-
minades circumstàncies.
Així, es planteja canviar l’ar-
ticle 71 del reglament, el rela-
tiu al “vot personal i indelega-
ble” de cada conseller general,
per afegir-hi un segon apartat
que permeti aquesta possibi-
litat. Per fer-ho, es plantegen
dues opcions. D’una banda,
facultar Sindicatura perquè
reguli la utilització de siste-
mes de vot telemàtic en sessió
plenària per a aquells casos de
força major que impedeixin a
un conseller general l’exercici
normal de la seva funció parla-
mentària. I, de l’altra, deixar ja
ben explicitat al reglament que
Sindicatura, a través d’un escrit
motivat, podrà autoritzar els
parlamentaris a emetre el seu
vot per mitjans telemàtics, amb
els corresponents processos de
verificació, en el casos d’emba-
ràs, maternitat, paternitat o
malaltia greu que impedeixin el
desenvolupament de la funció
parlamentària.
En aquest segon cas, la pro-
posta de reglament preveu que
el parlamentari hagi de cursar
per escrit la sol·licitud oportu-
na a Sindicatura, i que aquesta
última li comuniqui la seva de-
cisió i precisi, en cas que l’auto-
ritzi, les votacions i el període
de temps en què podrà emetre
el vot de forma telemàtica.
no seRviRia peR al mixt
Tot i que la proposta de modi-
ficació del reglament de la cam-
bra és anterior a la problemà-
tica sorgida al grup mixt arran
de l’entrada dels cinc consellers
que van abandonar el grup libe-
ral, el text plantejat no ajudaria
a desencallar la situació.
I és que, malgrat que preveu
una modificació de l’article 24,
el relatiu als grups parlamen-
taris, el canvi que es planteja
reforça la impossibilitat de cre-
ar nous grups parlamentaris
durant la legislatura més enllà
dels que es formin durant els
cinc primers dies hàbils des-
prés de la constitució del Con-
sell General.
A més a més, la proposta
plantejada tampoc modifica el
nombre de consellers generals
necessaris per formar un grup,
que es manté en quatre.
La proposta de reglament obliga a
ser al ple però preveu el vot telemàtic
El text que planteja el síndic no preveu canvis a l’hora de formar grups parlamentaris durant la legislatura
Consell general
m.s.
andorra la vella
Amb el reglament vigent l’assistència a les sessions és un dret però no una obligació.
jonathan gil

ANDORRA8 Dilluns, 22 De gener Del 2018
Ens trobem ja a la meitat del
mandat. Quin nivell d’execu-
ció del programa s’ha asso-
lit?
Portem un bon ritme i al final
del mandat crec que complirem
la totalitat dels compromisos
amb els quals ens vam presen-
tar a les eleccions i, tenint en
compte que la situació financera
ha millorat, probablement po-
drem fer alguna inversió més de
les previstes. S’ha de reconèixer
que la capacitat inversora del
Comú ha millorat de manera
considerable. Per a aquest man-
dat hi ha una previsió d’inversió
de 19 milions, quan al final del
consolat anterior vam executar
entre 6 i 7 milions. Això suposa
que hem incrementat prop d’un
300% la capacitat inversora.
Com s’ha aconseguit això?
És gràcies a la bona gestió de
les finances comunals que es va
fer en l’anterior mandat, amb
una contenció de la despesa im-
portant, i també a la millora de
l’economia. Nosaltres continu-
em en aquesta línia de control
de la despesa. Gràcies a aques-
tes mesures que es van pren-
dre podem dir avui que som un
dels comuns menys endeutats,
estem per sota del 80% d’en-
deutament, mentre que el 2012
estàvem al voltant del 150%.
Podríem dir que hem endreçat
la casa, no sols a nivell financer,
sinó també a nivell intern. Una
de les grans fites per a aquest
mandat era l’organigrama fun-
cional i l’estructura interna del
Comú. Aquesta feina s’ha fet
amb l’objectiu d’optimitzar els
recursos humans per oferir al
ciutadà una major atenció. Això
ens permet enfrontar amb ga-
ranties els propers reptes.
Un altre dels objectius era
implementar un pla de dina-
mització econòmica.
Un dels grans objectius del
mandat serà el desenvolupa-
ment del pla estratègic de di-
namització econòmica. Durant
aquest any i mig s’ha fet una
gran feina interna amb els tre-
balladors del Comú i l’objectiu
que perseguim amb el pla és
definir quin ha de ser el model
de poble o ciutat que volem que
esdevinguin Encamp i el Pas de
la Casa. És clau que el pla tin-
gui continuïtat en el futur, més
enllà del nostre mandat. Per
això, hi han de participar tots
els grups polítics, tant la majo-
ria com les minories, i els prin-
cipals agents econòmics i socials
d’Encamp i el Pas de la Casa. Ara
s’han definit les línies mestres
del pla i hem contractat una
consultoria externa perquè en
piloti l’execució amb reunions
amb els agents implicats. Cal ca-
lendaritzar l’elaboració del pla i
a finals d’any crec que ja podrem
començar a executar algunes de
les accions.
Seran accions a curt o llarg
termini?
Fixarà accions a curt, mitjà i
llarg termini i, basant-s’hi, se-
ran els successius consolats els
que els hauran de donar visibi-
litat. El pla haurà d’augmentar
l’atractivitat de la parròquia,
millorar l’oferta comercial i tu-
rística, contribuir a generar un
espai urbà òptim i augmentar la
capacitat competitiva.
Quin tipus d’accions seran?
En funció dels models de po-
bles pels quals apostem, la seva
definició urbanística serà clau
per aconseguir l’objectiu. I això
no només dependrà de la in-
versió pública, sinó també de la
privada, ja que el sector privat
s’hi haurà de vincular de forma
important –la seva implicació
amb les inversions serà clau per-
què tot això tingui resultat.
Hi ha predisposició del sec-
tor privat per participar-hi?
El sector privat el que vol és
que hi hagi accions. Desenvolu-
par un pla està molt bé, però si
les accions no es tiren endavant
de poca cosa serveix. La nostra
voluntat és implicar-los, però
amb el ferm compromís que ti-
rarem endavant les accions que
es determinin com a tasca del
Comú i que es puguin fer aquest
mandat. Però també cal implicar
tots els grups polítics perquè els
següents consolats no ho atu-
rin. Si volem que arribi a bon
port hi ha d’haver el compromís
de tots.
El pla de dinamització eco-
nòmica anirà coordinat amb
el pla estratègic de compres?
En l’àmbit del comerç, apro-
fitarem els treballs que ha fet
el Govern per plasmar-ho en el
nostre pla. Amb relació al Pas de
la Casa hi ha definides una sèrie
d’accions que són independents
de si s’acaba fent l’outlet, que en-
cara està en suspens. Aquestes
accions també impliquen que
el Comú hagi d’impulsar diver-
ses iniciatives, que en gran part
estaven recollides al programa, i
d’altres que s’hauran d’incloure
al nostre pla estratègic. Seran
dues coses que aniran en paral-
lel però que tindran relació.
Ha arribat massa tard, el pla
de dinamització?
Per optimitzar costos vam
considerar que hi havia una fei-
na important que es podia fer
amb recursos del Comú. Han fet
una gran feina, però els depar-
taments del Comú també tenen
altres tasques. Va ser per això
que per poder accelerar l’elabo-
ració del pla es va contractar una
consultoria externa. Segur que
si des d’un bon principi hagués-
sim contractat recursos externs
hauríem anat més ràpid, però
ha valgut la pena fer aquesta
feina interna perquè així tots els
departaments del Comú tenen
una visió de cap on volem anar.
Una de les apostes també era
seguir potenciant el turisme
“Hem endreçat la casa, no sols a
nivell financer, sinó també intern”
El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, destaca que la gestió feta en el
darrer mandat ha donat fruits i això permet fer més inversions.Afirma
que el Pla de dinamització econòmica ja es començarà a executar
aquest any, però que per assegurar-ne l’èxit caldrà la implicació de
tots els actors.També assegura que es podrà cloure el mandat execu-
tant més iniciatives de les previstes al programa electoral.
Jordi Torres, cònsol major d’Encamp
Mireia Suero Comellas
Encamp
La situació financera
ha millorat i podrem
fer alguna inversió
més de les previstes
A finals d’any podrem
començar a executar
alguna acció del pla
de dinamització
Seguirem apostant
per esdeveniments
grans que portin
Encamp a fora
JonaThan gil

ANDORRA 9Dilluns, 22 De gener Del 2018
esportiu.
Sempre ens hem centrat en
tres eixos. Encamp fa molt de
temps que està apostant pel
turisme esportiu i, a poc a poc,
ens anem posicionant, a l’estiu
anem tenint més estades. La
feina que s’ha fet és positiva i
estem tenint cada cop més re·
torn. Així ens ho diuen els ho·
tels i per això hem de continuar
treballant en aquesta línia. Tam·
bé estem apostant per grans es·
deveniments. Amb la Purito hi
vam creure des de l’inici i està
creixent de forma molt positi·
va; fa dos anys vam apostar per
l’Spartan: ens la vam jugar tots
sols i en la darrera edició hem
superat les expectatives de par·
ticipants.
Quines són les accions de fu-
tur en aquest àmbit?
Seguirem apostant per grans
esdeveniments que col·loquin
el nom d’Encamp fora de les
nostres fronteres i, a l’estiu, pel
turisme de natura. amb el Funi·
camp, on des del 2012 cada cop
hem tingut més visitants. Tam·
bé hi ha la zona complementària
al Funicamp, com és la visita als
orris, excursions per Pessons...
Continuarem treballant en
aquesta línia per anar conso·
lidat la plaça d’Encamp com a
referent esportiu i turisme de
natura. També serà un aspecte
a tenir en compte en el pla es·
tratègic. En això també falta la
implicació del sector privat. En
el món de l’esport, la gent que
ens visita demana unes instal·
lacions adaptades a la modalitat
que practiquen, com ara serveis
per als cicloturistes. Són millo·
res que els hotels van fent i que
els turistes agraeixen.
Les mesures adoptades al
Pas de la Casa per la qüestió
de l’oci nocturn haurien de
donar resultats aviat?
La creació de la taula trans·
versal ha estat molt positiva,
però el resultat de les mesures
no serà immediat. A finals d’any
valorarem com han funcionat.
Però caldrà continuar treballant
si volem que al Pas de la Casa ens
visiti un turisme de més qualitat
i que la gent tingui un compor·
tament més cívic. També en el
pla estratègic caldrà treballar
quan tinguem clar el model de
poble que volem per al Pas de la
Casa d’aquí a vint anys.
Una de les mesures era por-
tar els locals d’oci nocturn a
la perifèria del poble.
Ho contemplarem a la revi·
sió del pla urbanístic que estem
fent ara. Les que hi ha ara s’hau·
ran de mantenir, però de noves
al centre no se n’hi podran cons·
truir. Afectarà les noves disco·
teques o si les que hi ha avui es
tanquen.
El pla d’urbanisme preveu
altres canvis importants?
No variarà gaire perquè era
un pla molt detallat. S’estan
ajustant les unitats d’actuació
perquè ara ja tenim el cadastre;
sobre algunes qualificacions de
terrenys, estem analitzant si les
demandes d’alguns propietaris
són coherents; algunes unitats
es van fer massa grans i s’ha de·
manat que es redueixin per faci·
litar·ne el desenvolupament; i al
Pas de la Casa, definir en quines
zones els tipus d’usos que s’hi
podran fer. També podria ser
que ens plantegéssim incloure
aquesta mesura a Encamp.
Finalment es va poder tan-
car la reforma de les lleis de
competències i transferènci-
es. Encamp no es va mostrar
gaire crític amb el text.
Crec que s’ha fet una gran
feina tot i que no ha estat fà·
cil perquè és un tema complex.
Cada comú té les seves peculia·
ritats i consensuar un text que
vagi bé a tothom és molt difícil.
No hem arribat a un acord unà·
nime, però sí que té el suport
de la majoria. En competències
s’ha clarificat i detallat de forma
més clara qui havia de fer què i
de quina manera. I sobre la Llei
de transferències s’ha ajustat a
la realitat actual i s’han aportat
nous criteris que fan que es faci
un repartiment més just i soli·
dari.
La cessió de sòl ha estat po-
lèmica.
És un dels temes que menys
consens ha fet. Ja veurem la in·
terpretació que en fa el Tribunal
Constitucional. És cert que per
a projectes d’interès nacional els
comuns han de fer un esforç. El
fet que l’informe sigui vinculant
o no i que els comuns perdem
potestat sobre la propietat del
terreny és un tema secundari.
Ja hi ha un llistat d’infraestruc·
tures problemàtiques en què
l’informe serà vinculant. I en el
cas que un Comú es posés en
contra d’una infraestructura,
amb el suport de la ciutadania,
políticament crec que no seria
fàcil poder·la construir.
La reforma ha estat mas-
sa poc ambiciosa o resol les
principals dificultats?
Les minories diuen que ha es·
tat una reformeta però, dins del
que ens permet el marc Consti·
tucional, s’ha treballat a fons. I
si es vol anar més enllà això ja
passa per modificar la Cons·
titució. Si el que es vol és fer
una gran reforma no ens hem
de limitar a modificar la Llei de
competències i de transferènci·
es sinó d’obrir un gran debat i
mirar les coses de la Constitució
que es poden tocar. Però ho veig
complicat.
“Les inversions importants [de Saetde] s’han de
destinar a casa, que és on hi ha beneficis”
Definitivament no hi ha res que aturi la
liquidació de Nevasa.
Difícilment puc dir si la situació és
reconduïble o no, però els passos que s’estan
fent indiquen que, si no hi ha alguna cosa
que ho recondueixi, de cara a finals de la
temporada que ve serà una realitat. Ara s’està
treballant perquè el trencament no sigui brusc
ni traumàtic. Cada entitat que està treballant
en la central de reserves pròpia...
El fet de tenir un domini gran és un factor
que posa en relleu els operadors turístics. Es
podrà mantenir el forfet conjunt?
Sempre he manifestat que era partidari de
mantenir-lo. Però dins de Nevasa l’opinió del
Comú d’Encamp pesa, però no pesa prou com
per poder ser determinants. És una voluntat
que es va manifestar al si de Nevasa i es va
acordar analitzar de quina forma es podria fer.
És un tema que hi ha a sobre la taula i abans
que hi hagi la dissolució caldrà concretar.
També el soci majoritari de Saetde està
interessat en invertir a Ordino-Arcalís. Des del
Comú d’Encamp es tem que es deixi d’invertir
a la parròquia?
Entenem que la prioritat de Saetde ha de
ser invertir a Pas de la Casa-Grau Roig. És el
domini que realment li està produint beneficis
i durant molts anys ha donat un bon fruit.
Per això les inversions importants s’han de
destinar a casa nostra. Garantit això, que vulgui
invertir en altres sectors per diversificar també
ho podem entendre i, de fet, ja ho està fent
amb Pas Grau Internacional. Per això nosaltres
hem dit que potser abans que s’inverteixi a
fora d’Andorra millor que s’inverteixi aquí. No
veiem inconvenient, per tant, que vagi a una
altra estació a invertir.
Finalment participarà al concurs d’Arcalís
com a Saetde i no com a Pas Grau.
A l’assemblea general de Saetde es
va comentar que es faria com a Saetde.
Nosaltres ens vam abstenir perquè entenem
que la prioritat de Saetde ha de ser invertir
a Pas de la Casa-Grau Roig. Com a societat
també entenem que es diversifiqui i per això
no ens vam posicionar en contra ni a favor. La
majoria de socis van trobar bé que s’inverteixi
a Arcalís.
Per ara, el Comú d’Encamp no té a sobre de la
taula desprendre’s de les accions de Saetde.
De moment no es contempla. El nostre
objectiu és tancar l’acord d’intencions de la
millor manera possible per garantir aquestes
inversions que creiem que són necessàries
a l’estació de Pas de la Casa-Grau Roig. Ara
estem centrats en aquest objectiu.
I amb relació a l’esquí escolar? Quin hauria de
ser el seu futur tenint en compte la demanda
de l’accionista majoritari de Saetde, Joan
Viladomat, d’aplicar un augment significatiu?
Sempre hem defensat que tots els infants
d’Andorrahandetenirlesmateixespossibilitats
d’esquiar a totes les estacions del país i que
han de tenir un tracte igualitari a totes les
estacions. L’anàlisi que en fa Viladomat és
més mercantil i té certa coherència i lògica.
És cert que el forfet escolar en els últims
anys no s’havia incrementat i, en canvi, les
estacions han anat fent un increment del
forfet. La diferència cada vegada s’ha anat
fent més gran i per això demanava que el
mateix percentatge de diferència que hi havia
fa deu anys s’intentés recuperar.
Això acabarà succeint?
De moment, aquest any s’ha aconseguit
que hi hagi un petit augment, però si
aquests augments són graduals l’objectiu
que manifestava Joan Viladomat s’acabarà
aconseguint.
JoNAthAN GIL

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
Els consellers generals del grup
parlamentari liberal es van reu-
nir divendres amb responsables
de l’Associació per la defensa
dels drets de les persones amb
discapacitat física, visual i au-
ditiva del Principat d’Andor-
ra (Amida), i amb l’Associació
d’Afectats d’Autisme d’Andorra
(Autea), i els van oferir la pos-
sibilitat de canalitzar “les seves
demandes i necessitats”, segons
va informar ahir Liberals d’An-
dorra. Des d’Amida es va posar
en relleu “l’excés de burocràcia
i protocols” en els processos
per poder sol·licitar ajudes a la
Caixa Andorrana de Seguretat
Social, mentre que Autea va fer
arribar als consellers generals
liberals “la necessitat de crear
un itinerari educatiu específic”
per a persones amb autisme, de
manera que pugui haver-hi una
inclusió “efectiva i real” en la
societat.
LdA s’ofereix a canalitzar les
demandes d’Amida i d’Autea
Partits
Els consellers liberals es van reunir divendres amb representants d’Amida i d’Autea.
LiberaLs d’andorra
Redacció
andorra La veLLa
Amb les obres de l’avinguda
Tarragona en marxa i el projec-
te d’embelliment de l’avinguda
Meritxell ja definit, el Comú
d’Andorra la Vella treballa ja
en el projecte d’embelliment
de l’avinguda Príncep Benlloch,
que pot estar enllestit ja aquest
febrer i per al qual ha destinat
una partida pressupostària
d’un milió d’euros.
Així ho va confirmar la còn-
sol major de la capital, Conxita
Marsol, que va avançar la inten-
ció de convocar el mes vinent,
un cop enllestit el projecte, una
reunió amb els veïns de la zona
per “mostrar-los la proposta i
veure quines opcions hi ha”.
En aquest sentit, Marsol,
que va admetre que, tot i la seva
proximitat al centre, es tracta
d’una zona “complicada” i la
prova és que el comerç s’hi està
concentrant “cada vegada més”,
va explicar que “ens han vingut
a veure una sèrie de propietaris
i veïns de la zona per dir-nos
que ells veuen aquest carrer
com una zona residencial”, i que
volen una avinguda “per viure-
hi”.
El plantejament d’aquest
grup de propietaris i veïns, que
ja han assumit que comercial-
ment o turísticament la zona
té el funcionament que té, agra-
da al Comú: “En ser una zona
propera al nucli urbà, crec que
la idea és bona”, va destacar la
cònsol, que va reafirmar que la
idea del projecte consisteix a
“fer una zona agradable on la
gent visqui tranquil·lament i a
prop del centre”.
Així, segons va explicar Mar-
sol, la idea és ampliar les vora-
vies i deixar un únic sentit de
circulació; la direcció es vol con-
sensuar amb propietaris i veïns
en la reunió en què s’exposi el
projecte. A més, la voluntat de
la corporació és que el projecte
inclogui també alguns accessos
cap al carrer Ciutat de Valls, una
zona en què “viu molta gent, i el
Comú vol fer-hi unes inversions
importants per millorar-la”,
com va recordar la cònsol.
milloRa al centRe històRic
D’altra banda, Marsol va con-
firmar que des de la corporació
es portarà a terme també una
millora de les places del centre
històric, “bàsicament la renova-
ció de paviments i enllumenat”,
però tot ben “adaptat al que és
el barri antic”.
La cònsol, que va destacar
l’“esforç” de l’associació de co-
merciants de la zona, va recor-
dar que un barri antic d’aques-
tes característiques “és únic” al
país, i que compta amb “actius
impressionants que volem po-
tenciar” com la Casa de la Vall.
En aquesta línia, Marsol va re-
cordar que l’enderroc de l’edifi-
ci de Les Monges “obre més el
barri”, i va assegurar que “ens
agradaria poder-lo obrir més
cap a darrere”.
Veïns i Comú volen Príncep Benlloch
més com “una zona residencial”
La corporació espera tenir enllestit el projecte d’embelliment de l’avinguda aquest febrer
andorra la vella
m.s.
andorra La veLLa
La corporació vol reunir-se el mes vinent amb els veïns i propietaris de Príncep Benlloch per mostrar-los el projecte d’embelliment.
jonathan giL
successos
Un home de 47 anys va ser
detingut dissabte al vespre
després de tenir un accident
a Canillo, segons va informar
ahir la policia, que va precisar
que en el pertinent control
d’alcoholèmia va donar un re-
sultat positiu de 2,29 g/l. En
la topada, al quilòmetre 12,8
de la CG-1, s’hi van veure im-
plicats tres vehicles.
Detingut un
conductor ebri
Uned
El Govern i la Universidad
Nacional de Educación a Dis-
tancia (UNED) han tancat un
acord perquè els interns del
centre penitenciari de la Co-
mella puguin cursar estudis
universitaris i altres formaci-
ons que ofereix el centre. Tot
i que falta la rúbrica entre les
dues parts, l’acord ja està en
vigor i, de fet, ja hi ha un re-
clús que ha demanat fer una
de les formacions que s’hi
ofereixen. El director de la
seu que la UNED té a la Seu
d’Urgell es desplaçarà fins al
centre penitenciari durant
els períodes d’exàmens.
Els presos
ja poden
cursar estudis
universitaris
agències
andorra La veLLa

* Informate’n a www.creditwallet.ad i descarrega l’aplicació de Crèdit Wallet a
Guanya un
Samsung S8
amb Crèdit
Wallet*
Amb Crèdit Wallet de Crèdit Andorrà pots pagar directament
amb el mòbil com si fos la teva targeta. Ràpid i fàcil.
Només necessites disposar d’un mòbil Android 4.4 o superior
amb tecnologia NFC, tenir descarregada l’aplicació Crèdit Wallet i
disposar d’una targeta Mastercard de Crèdit Andorrà.
A més, ara sortegem 3 Samsung S8 entre tots aquells clients que
hagin realitzat compres a través de Crèdit Wallet.
Un d’ells pot ser teu! A què esperes?
Crèdit Wallet
Si portes el mòbil, portes diners
El Tribunal Superior ha con-
demnat un metge de pistes a
pagar 2.100 euros a una esqui-
adora irlandesa pel perjudici
causat per un error mèdic. Els
fets van passar el 7 de març del
2013, quan l’esquiadora va tenir
un accident mentre esquiava a
l’estació d’Arinsal. Va ser traslla-
dada a la Clínica de Traumatolo-
gia de l’Esport, situada a peu de
les pistes d’esquí mencionades.
Allà, el metge ara condemnat la
va examinar i li va diagnosticar
un esquinç de grau I al genoll es-
querre sense vessament articu-
lar. L’esquiadora, en veure que
la lesió li produïa un dolor cada
cop més fort, va decidir escurçar
les vacances i tornar a casa seva,
a Irlanda. Un cop al seu país, un
altre metge li va diagnosticar
una fractura sense desplaça-
ment de la tíbia amb vessament
articular i inflamació de teixits
tous.
ERROR DEL DIAGNÒSTIC
La dona va demandar el met-
ge d’Arinsal i va sol·licitar que
li abonés els danys i perjudicis
soferts, les despeses a què va
haver de fer front com a conse-
qüència de l’error de diagnòstic,
i els interessos i les costes; l’im-
port total superava els 3.000
euros.
El facultatiu va al·legar que a
la radiografia que li van fer a la
clínica no s’hi veia cap lesió òs-
sia ni cap vessament articular, i
que l’error al diagnòstic no havia
de comportar necessàriament
una mala praxis mèdica. El 23
de maig del 2017 el Tribunal de
Batlles va dictar una sentència
en què desestimava la demanda
de l’esquiadora accidentada i ab-
solia el metge que la va atendre
a peu de pistes. Però aleshores la
representació processal de l’es-
quiadora irlandesa va presentar
recurs d’apel·lació per reclamar
l’errada mèdica.
En la sentència es diu que el
més lògic si el dolor li va aug-
mentar era que hagués tornat
al mateix metge o a l’hospital
dce Meritxell, i no al centre hos-
pitalari irlandès, però l’esquia-
dora va decidir marxar. També
s’apunta que sí que se li van re-
ceptar un antiinflamatori i un
analgèsic, i que si la farmàcia
propera a l’hotel estava tancada
calia cercar-ne una altra. Però
l’esquiadora va defensar que el
fet que només se li posés una
bena tova i no s’immobilitzés
totalment el genoll va provocar
el risc que hi pogués haver un
desplaçament de l’espina tibial,
situació que finalment no es va
produir.
Per tot això, els 2.100 euros
de multa corresponen a 1.000
euros per danys morals i uns al-
tres 1.000 per l’angoixa soferta i
pel dolor, més 100 euros per les
despeses de la visita mèdica a la
clínica irlandesa.
Un metge de pistes, condemnat a
pagar 2.100 € a una esquiadora
La dona el va demandar perquè tenia una fractura al genoll i no un esquinç
Sentències
L’esquiadora va fer-se una lesió en caure en unes pistes de l’estació d’Arinsal.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
El Tribunal Superior ha desesti-
mat el recurs de dues germanes
d’una de les cinc víctimes mor-
tals de l’accident d’helicòpter
d’aquell fatídic 15 de juny del
2011, pels voltants del refugi
del Juclà. Es tracta de les ger-
manes de l’home que havia de
ser el guarda del refugi durant
l’estiu d’aquell any.
Les familiars de la víctima
mortal van reclamar 159.638
euros en concepte de reparació
de danys soferts arran de l’ac-
cident, així com els interessos
legals i les costes judicials. La
reclamació anava dirigida con-
tra la gerent del refugi. Segons
diu el recurs presentat per les
dues demandants, “el seu ger-
mà va pujar al vehicle per tal
de desplaçar-se al lloc de tre-
ball per compte de la gerent,
seguint les seves instruccions,
i és la gerent qui va deslligar la
càrrega de l’eslinga i va desen-
ganxar el contrapès quan no
està qualificada per fer-ho”. Se-
gons continua el recurs, “és jus-
tament com a conseqüència de
les manipulacions de l’eslinga
per part de la gerent del refugi
que el seu germà va perdre la
vida”. Aquesta part no va re-
córrer l’arxiu de les diligències
prèvies perquè no volen crimi-
nalitzar l’actuació de la gerent,
però volen fer-li assumir la res-
ponsabilitat patronal. Les dili-
gències ja van determinar que
la causa de l’accident va ser que
la tripulació s’havia enlairat en
un transport de persones sen-
se verificar si s’havia descon-
nectat l’eslinga que portava el
vehicle per al transport de mer-
caderies. Aquesta desconnexió
de l’eslinga era responsabilitat
única de la tripulació, del pilot
i del mecànic, diu l’aute.
No obstant, el Superior ad-
met que en aquesta causa hi ha
dues “dificultats importants”.
Per una banda, la qüestió del
règim de responsabilitat apli-
cable, i, per l’altra, la com-
plexitat tècnica de les proves.
Per tant, entén que les parts
demandants tinguessin confi-
ança en les seves pretensions.
Tot i això, desestima el recurs
de les germanes de la víctima i
confirma la sentència del 20 de
juny passat en què es desestima
aquesta demanda. Ara, però,
els imposa les costes judicials
de segona instància.
Desestimada la reclamació
de la família d’una víctima
de l’accident d’helicòpter
P.G.
andorra la vella
les germanes del
guarda reclamaven
159.638 € a la
gerent del refugi

TOTA LA
SEGONA VOLTA
I EL PLAYOFF
PER NOMÉS
99 EUROS
Informa’t al 885900 o a www.bca.ad
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_2aVolta.pdf 1 4/1/18 21:42
El Servei d’Urgències de l’Hos-
pital Nostra Senyora de Merit-
xell va rebre durant els 15 dies
de les vacances de Nadal (entre
el 23 de desembre i el 6 de ge-
ner passats) un total de 2.059
visites, 36 menys que en el ma-
teix període de l’any anterior. Al
Servei d’Urgències del Pas de la
Casa van ser 163 les visites re-
budes en el mateix període, xi-
fra que suposa 21 actes més que
l’any anterior.
Aquesta variació relativa en
el servei, d’un 1,72% menys a
l’hospital i d’un 14,79% més al
Pas de la Casa, suposen segons
fonts del SAAS, una constata-
ció que les xifres, amb lleugeres
variacions, es mantenen cons-
tants. De fet, si s’observen els
períodes d’anys anteriors, es
constata que en aquestes ma-
teixes dates del 2015 les visites
diàries al Servei d’Urgències de
l’hospital es van xifrar en 107.
Aquest menor afluències de pa-
cients al Nadal de fa dos cursos
va respondre a un hivern menys
fred i amb menys repercussió
per la grip. En canvi, el 2016 i
en aquestes mateixes dates de
Nadal, l’activitat al Servei d’Ur-
gències va augmentar fins a una
mitjana de 140 visites diàries, i
la causa d’aquest sensible incre-
ment va ser per una incidència
més forta de la grip.
De fet, tant en l’època hiver-
nal en general com en aquestes
dates en particular, el gruix de
les visites d’urgències tenen
dos motius clarament desta-
cats: la grip i els accidents de-
rivats de la pràctica de l’esquí,
que acaben gairebé tots a trau-
matologia.
Per edats, en el darrer Nadal,
de les 2.059 visites al Servei
d’Urgències de l’hospital, 1.457
van correspondre a adults, i
602, a nens. Al Pas, van ser 131
adults i només 31 nens.
Urgències va atendre 137 visites
diàries durant els 15 dies de Nadal
L’hospital ha registrat un lleuger descens i les urgències del Pas s’incrementen
SAAS
P.G.
AndorrA lA vellA
Urgències va atendre 1.457 visites d’adults i 602 de nens durant el període de Nadal.
jonAthAn gil
La intensa pluja que va casti-
gar ahir el Pas de la Casa no va
impedir el repartiment de l’es-
cudella a la plaça de l’Església.
La localitat encampadana fa
quinze anys que prepara el plat
típic, per completar la festa que
se celebra a Encamp, i tot i les
condicions meteorològiques
adverses, el grup d’escudellai-
res va cuinar la sopa completa
i se’n van repartir 600 racions.
Això sí, la gent va omplir olles
i recipients ben grans per des-
prés menjar-se l’escudella a
casa, a recer de la incòmoda
pluja. Per repartir la carn que
acompanya la sopa (botifarra
blanca i negra, vedella, porc,
mandonguilles) es va habili-
tar l’antiga caseta de turisme,
mentre que les olles amb sopa
(el brou amb llegums i verdu-
res) es mantenien a l’exterior.
L’elaboració de l’escudella va
començar a la matinada i, tot i
que va costar encendre el foc,
finalment les tres olles van fer
xup-xup i es va servir, un any
més, el contundent àpat.
El Pas de la Casa reparteix
600 racions d’escudella
tradicions
La pluja no va impedir els veïns del Pas anar a buscar la ració d’escudella.
AgèncieS
Agències
pAS de lA cASA

El projecte d’oci nocturn lliure
de violències sexuals s’estrenarà
al carnaval d’Encamp els dies 9,
10, 11 i 12 de febrer. Stop Vio-
lències és qui gestiona la inicia-
tiva. De fet, des del mes de no-
vembre del 2017 ja treballaven
en el disseny de la campanya,
que vol sensibilitzar sobre les
agressions sexuals, des de les de
baixa intensitat fins a les pena-
des per la llei, “i forma part de
l’onada mundial d’accions per
aturar l’assetjament sexual que
patim les dones”, afirma Vanes-
sa Mendoza, coordinadora de
l’entitat i psicòloga especialit-
zada en atenció a persones que
han patit agressions sexuals.
Des d’Stop Violències es facili-
ta i es programa la formació de
l’equip de joves que estaran en
la festa en la qual es vol inter-
venir, en aquest cas el carnaval
de la parròquia encampadana.
Compten també amb el treball
especialitzat voluntari de Vic-
toria Walker, que ha dissenyat
la campanya, i amb un equip de
dotze joves més que impulsen el
projecte.
No i punt, respecta’ns la festa
de totes és el lema del projecte.
Segons Mendoza, a les festes a
vegades es produeixen situaci-
ons en què les noies es poden
sentirincòmodesperlainsistèn-
cia d’algun noi. Cal reivindicar el
dret a dir no, afirma Mendoza, “i
el nostre no ha de ser respectat
sense més excuses ni explicaci-
ons”. Mendoza creu que l’empa-
tia cap a la dona violentada s’ha
de fomentar, “i l’aliança i la jus-
tificació de l’agressor o l’agressió
ja no té cabuda en una societat
que es vol dir avançada i progre”.
En primer lloc, el projecte
passa per la coordinació amb la
comissió de festes local i amb
els agents que vetllen per la
seguretat. “L’equip de joves i
Stop Violències volem motivar
que la festa sigui divertida per
a tothom”, subratlla Mendoza.
També es pretén crear protocols
d’actuació amb els ens locals per
aturar les agressions de baixa
intensitat, com ara tocaments,
insistència, i increpar i no dei-
xar que la noia gaudeixi de la
festa. Igualment es facilitarà un
telèfon per a tot tipus d’agressi-
ons sexistes i sexuals perquè les
noies truquin si el necessiten.
Les atendrà una psicòloga espe-
cialitzada en violències sexuals.
Per això es repartiran polseres
amb el telèfon de la campanya,
el 64 64 64, actiu les 24 hores
del dia. “A vegades és més fàcil
trucar a una associació que a un
òrgan públic, destaca Mendoza;
és una tasca de coordinació ne-
cessària i molt efectiva”.
La iniciativa consta de tres
fases. En la primera es tracta
de crear la campanya de sen-
sibilització; en la segona es fa
la difusió d’aquest material a
la parròquia on se celebrarà la
festa; i en la tercera, la tasca és
participar-hi i coordinar-se amb
les persones implicades, com ara
els agents socials.
El projecte està finançat per
Govern, el Fòrum Nacional de
Joves d’Andorra i Stop Violèn-
cies.
Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
35 €
per persona (IGI inclòs)
SOPAR + IOGA
gaudeix de SOPAR AMB
24 de gener
7 i 21 de febrer
7 i 21 de març
a partir de
Pla de la Cot, Pal
Les famílies IRIET GÓMEZ i PUIG ARIET
agraeixen les mostres de condol rebudes
per la tan sentida pèrdua de qui fou
HERMÍNIA IRIET SENTOLL
que morí el 18 de gener del 2018 als 69 anys.
Altres projectes d’Stop Violències
Stop Violències va néixer el 2014 amb la intenció
d’oferir informació, suport i atenció, i treballar
per a la prevenció i l’erradicació de conductes
discriminatòries vers les dones, infants i altres
comunitats que poden ser objecte d’exclusió
social. L’entitat vol ser un punt de reunió per
a totes les persones d’Andorra que volen una
societat millor i un país, en definitiva, lliure de
violències.
L’entitat porta a terme altres campanyes a
Andorra, com ara l’atenció i l’assessorament de
dones en situació de violències i la coordinació
amb els serveis públics; el taller de defensa
personal per a noies a partir de 16 anys;
i la recollida de signatures a favor del dret a
avortament.
L’any passat, Stop Violències i l’Associació
d’Intervenció Canina Andorrana i Pirenaica
(ICAP) van engegar un projecte conjunt d’atenció
psicològica especialitzada en violències i
teràpia canina a dones i infants en situació
de vulnerabilitat. Es tracta d’un projecte que
vol aconseguir la recuperació emocional i la
restauració de la dignitat, l’autoestima i el
control de la pròpia vida per part d’aquestes
persones que han patit les agressions.
Entitats
M. P. A.
AndorrA LA VELLA
El projecte d’oci lliure de violències
sexuals s’estrenarà a Encamp
Aquesta iniciativa pionera d’Stop Violències es posarà en marxa coincidint amb el Carnaval
El carnaval d’Encamp tindrà lloc aquest any entre els dies 9 i 12 de febrer.
Comú d’EnCAmP
Primera fase: crear la
campanya de sensibi-
lització sobre el projec-
te No i punt.
Segona fase: fer difusió
del material a la parrò-
quia on se celebrarà la
festa.
Tercera fase: coordi-
nar-se amb els agents
socials i facilitar un te-
lèfon per rebre ajuda.

publicitat14 Dilluns, 22 De gener Del 2018

Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Carreteres
El mal temps i les pluges de
les darreres hores van pro-
vocar una esllavissada de
fang ahir a la tarda a l’Arieja,
a la RN20. Per aquest motiu,
la carretera nacional entre
Ax-les-Thermes i Mérens-
les-Vals va estar unes quan-
tes hores tallada en ambdu-
es direccions del trànsit. La
interrupció va causar diver-
ses cues. La ruta Andorra-
Tolosa només es podia fer
per Perpinyà-Narbona-Car-
cassona. Per anar a Andorra
des de Foix o Tolosa, es re-
comanava passar pel coll de
Pimorent. La RN20 va ser
reoberta al trànsit ahir a les
18.45.
Precisament, la millora
dels accessos a la RN20 va
ser una de les qüestions que
es van tractar fa un mes en
una reunió celebrada a Tolo-
sa entre una delegació occi-
tana i una delegació andor-
rana, per tancar acords de
desenvolupament econòmic
i turisme sostenible.
Reoberta la
RN20 a l’Arieja
després d’una
esllavissada
Redacció
PerPinyà
Prop d’un centenar de persones
van participar ahir en el bateig
multitudinari que es va fer a
l’estació de la Molina (la Cer-
danya). Es tracta d’una activi-
tat emmarcada dins dels actes
del 75è aniversari de l’estació,
que pretenia acostar l’esquí a
totes aquelles persones que no
l’havien practicat mai fins ara.
L’èxit de convocatòria, malgrat
el mal temps que va fer a la Mo-
lina, va obligar a fer dos grups
de cinquanta persones. En total
una desena de monitors van fer
dues hores de classe als parti-
cipants. Entre els actes previs-
tos per celebrar els tres quarts
de segle de l’estació hi ha una
jornada retro el proper 17 de
febrer, en què es demana als
esquiadors que vesteixin roba
d’esquí antiga. El mateix dia, a
les set de la tarda, es farà una
baixada de torxes. El punt final
de la celebració serà el 3 de març
amb un concert d’Els Amics de
les Arts.
Cent persones prenen part en
el bateig d’esquí a la Molina
Aniversaris
El bateig d’esquí d’ahir, que forma part dels actes pel 75è aniversari de l’estació.
AgènCies
Agències
AlP - lA molinA
El 80% dels treballadors de
Portainé van fer la segona jor-
nada de vaga convocada pel
comitè d’empresa per reclamar
millores laborals i salarials. L’es-
tació es va aturar pràcticament
del tot entre les 11 i les 3 de la
tarda. A Espot, en canvi, el se-
guiment va ser molt minoritari
(del 3,5%) i no hi va haver re-
percussions en el funcionament
del complex, segons admeten
tant la direcció com els repre-
sentants dels treballadors. Són
dades molt similars a les que
es van produir dissabte, primer
dia d’un seguit d’aturades que
estan previstes tots els caps
de setmana fins a finals de fe-
brer. No obstant, treballadors
i direcció confien reprendre les
negociacions per poder descon-
vocar la vaga com més aviat mi-
llor. Entre les dues estacions hi
ha una vuitantena d’empleats.
El director de les estacions
pallareses, Xavier Bigordà, va
explicar que aquest diumenge
van acudir a Portainé 250 esqui-
adors –que van pagar la meitat
del forfet com a compensació
per l’aturada–, mentre que Es-
pot va tenir 765 visitants, una
xifra menor de l’habitual, tant
pels efectes de la vaga com pel
mal temps.
En tot cas, entre dissabte i
diumenge van passar per les es-
tacions del Pallars 3.170 esquia-
dors, la meitat del que es podria
esperar en un cap de setmana
de gener com aquest. Bigordà va
insistir que l’afectació de l’atu-
rada va ser evident, tant per als
ingressos de les estacions com
per a l’activitat econòmica de la
comarca, i per això confia que
els representants dels treballa-
dors s’asseguin a negociar per
desconvocar la resta de jornades
de vaga.
Per al portaveu del comitè
d’empresa, Xavier Pedemonte,
la valoració és força satisfactòria
per l’alt seguiment de la vaga a
Portainé i perquè no hi va haver
incidències més enllà de les mo-
lèsties que ocasiona una vaga, i
va afegir que la setmana que ve
esperen tenir una reunió amb
l’empresa i que els presenti algu-
na oferta per poder valorar-la.
El comitè d’empresa dema-
na l’equiparació de salaris i
categories per a persones que
fan les mateixes funcions dins
l’empresa, ja siguin personal
fix o els que s’hi acaben d’in-
corporar a través d’empreses de
treball temporal i a qui no s’ha
tingut en compte l’antiguitat.
També exigeixen les mateixes
condicions laborals que tenen
els empleats de les altres estaci-
ons d’esquí i serveis que gestio-
na el grup de Ferrocarrils de la
Generalitat, com ara la mateixa
jornada laboral anual i el cobra-
ment dels endarreriments dels
plusos complementaris al sou
base durant les vacances des del
2014, entre d’altres.
La vaga té un seguiment desigual a
les estacions de Portainé i Espot
Hi ha previstes aturades tots els caps de setmana de gener i febrer, si no s’arriba a un acord
estacions
Agències
lleidA
Per Portainé van desfilar entre dissabte i diumenge prop de 250 esquiadors.
AgènCies

16 Dilluns, 22 De gener Del 2018
Cultura
Va ser arran de les pluges i les
nevades de fa quinze dies. El
mur de l’era que dona a l’hort
–a la part posterior de l’edifici,
pujant pel carrer Hortalet de
Ribot– va acabar cedint i en va
caure un pany d’aproximada·
ment dos metres quadrats. Un
ensurt dels grans i que confir·
ma, a més, tant la urgència de
la intervenció programada per
a aquesta primavera com les ad·
vertències que la propietat ha
anat fent des de fa com a mínim
tres cursos: les patologies que
afecten cal Ribot, la casa pairal
d’arquitectura vernacular més
antiga que es conserva al país,
la posaven en perill cert de col·
lapse. La casa podia caure en
qualsevol moment, deien. I s’ha
comprovat ara que no era alar·
misme, sinó pur realisme.
De fet, el 2010 ja es va pro·
duir un incident similar. En
aquella ocasió, un altre episo·
di d’intenses nevades també
va deixar targeta de visita: els
murs interiors de la xemeneia,
un dels elements més singulars
de la casa, van cedir parcial·
ment i des d’aleshores aquesta
estructura es troba apuntalada
amb una aparatosa bastida.
El col·lapse del mur de l’era
no ha sigut, però, cap sorpresa.
El cert és que aquest pany de
paret presentava des de temps
enrere –com a mínim, des que
la propietat va llançar el primer
SOS– una inquietant panxa i
feia l’efecte que en qualsevol
moment podia acabar cedint,
com així ha sigut. Potser la pre·
gunta oportuna seria per què
no havia passat abans.
En qualsevol cas, la inter·
venció programada per a la
primavera i que finançaran a
mitges la propietat i el minis·
teri –en total, 80.000 euros– ja
preveia actuar precisament en
aquest mur, que havia d’anar a
terra i s’havia de reconstruir.
Per això, i dintre de la lògica
preocupació, Josep Santuré li
treia divendres ferro a l’inci·
dent en nom de la propietat:
“Ha caigut un tros de paret que
igualment havíem d’enderro·
car. L’he fet examinar per l’ar·
quitecte i esperem que no en
caurà cap altre pany, però per
si de cas hem acordat d’avançar
a principis de març l’inici de les
obres. Així ens estalviarem més
sorpreses”.
La zona menys sensibLe
Diu Santuré que afortunada·
ment la zona afectada ha sigut
la de l’era, que és la més antiga
del complex de cal Ribot –l’edi·
fici té forma de T, i l’era és la
pota d’aquesta T: data del segle
XV i és al voltant d’aquest espai
que va anar creixent la casa–,
però que a la vegada no forma
part de la zona noble. El cas és
que és una de les parts més de·
gradades de l’edifici i, de fet, no
es va poder visitar –per motius
de seguretat– en la jornada de
portes obertes del setembre
del 2015, que va fer saltar les
alarmes. La intervenció que ar·
rencarà al març –i que s’allarga·
rà molt probablement fins a la
tardor– ja preveia no només re·
construir el mur ara col·lapsat
sinó també la teulada de l’era,
avui semienfonsada i per on es
filtra aigua al cos principal de la
casa. I com advertia un tècnic
dos anys enrere arran de l’estat
de cal Ribot, una teulada deteri·
orada és el passaport segur per
a la ruïna d’un immoble. Tam·
bé s’ha previst, en fi, reposar la
biga original de la teulada, ara
caiguda, i substituir·ne el llosat.
A més del mur i de la teula·
da de l’era, en aquesta primera
campanya també es reconstrui·
rà la xemeneia piramidal, apun·
talada com ja s’ha dit des del
2010 i que és un element tan
singular que fins i tot va servir
de model per a la de la Casa de
la Vall, quan es va restaurar als
primers anys 60. Els 80.000 eu·
ros no donaran per a més. Que·
darà per a més endavant una
segona campanya que hauria
de servir per sanejar la teulada
del cos principal de cal Ribot i
per inventariar·ne el mobilia·
ri interior, que es conserva tal
com el van deixar dels padrins
de la propietat actual: la família
Santuré hi va viure fins als anys
50 del segle passat. Però, com
advertia un mes enrere, “ni se
n’ha parlat ni està programa·
da”, aquesta segona fase.
Tampoc s’ha parlat de l’hi·
potètic destí final de cal Ribot.
La propietat sempre ha propo·
sat buscar·li un ús social, no
necessàriament la museïtzació,
que en garantís l’autosuficièn·
cia i de manera que no suposés
una càrrega econòmica per a les
institucions –Govern i Comú
d’Escaldes– que, en opinió de
Santuré, han de formar part
de la solució. Perquè no estem
parlant d’una relíquia amb va·
lor sentimental, ni tampoc d’un
capritx de la propietat: constru·
ïda entre els segles XV i XVIII
–l’estructura es conserva exac·
tament tal com va quedar el
1724, la data de l’última ampli·
ació–, cal Ribot és un exemplar
únic de casa pairal tradicional,
probablement el més antic i el
més genuí –per poc masegat–
que ha arribat fins a nosaltres,
i així ho van entendre tant Cul·
tura, que el 2010 el va incloure
a l’inventari general del Patri·
moni, com el Comú d’Escaldes,
que l’ha elevat al catàleg d’edifi·
cis d’interès.
Cal Ribot: ensurt a l’era
S’ensorra part d’un mur i la propietat avança la restauració de la casa pairal, del segle XV i la més antiga del país
Patrimoni
a. Luengo
escaldes-engordany
L’era de cal Ribot, des del carrer Hortalet de Ribot, abans del col·lapse del mur: a la imatge es distingeix la panxa que feia.
màximus
El forat que ha deixat el tros de paret que va caure per les nevades de fa quinze dies.
j. s.
el pany de paret
afectat ja presentava
una panxa inquietant i
s’havia de reconstruir

cultura 17Dilluns, 22 De gener Del 2018
CENTRE BOSE, C/ Prat de la Creu, 15-20 (zona Art Hotel – Novotel), AD500 ANDORRA LA VELLA
Telèfon (+376) 88-21-21
www.bose.fr
impexelec@impexelec.com
Altaveus profesionals F1
“Rendiment i flexibilitat”
Altaveus profesionals F1
“Rendiment i flexibilitat”
Dijous a la tarda no es podia ni
caminar per la platea de La Fada.
Les obres de recondicionament
l’havien deixat com un camp de
batalla i se li girava feina a Toni
Fernández, l’ànima de tot allò,
per tenir-lo en (relatives) condi-
cions per al concert de l’endemà
de Bruno Sotos i coincidint amb
el 10è aniversari del local. Hi va
arribar a temps, és clar, com ar-
ribarà a temps per a la reinaugu-
ració de La Fada, aquesta segona
oportunitat que s’ha (i ens ha)
regalat i que arrencarà molt pro-
bablement el 15 o el 22 de febrer.
I amb el cartell de les grans ocasi-
ons: Dani Flaco.
Explica Fernández que el can-
tautor de l’Hospitalet li va trucar
en saber que el local perillava, i
que li va oferir un bolo si s’ho re-
pensava. Li va prendre la paraula,
i seu serà el bolo inaugural de La
Fada 2.0. Amb Verbenas y fiestas
menores, l’últim disc del català, i
en dijous, que històricament era
el dia fort de La Fada. Un dia que
va acabar caient del calendari per
la progressiva deserció dels es-
pectadors, però que un nom amb
ganxo com el de Dani Flaco pot
ressuscitar ni que sigui per un
vespre.
Aquesta és l’única nota di-
guem-ne nostàlgica que s’ha
pwermès, perquè el que ara toca
és mirar endavant i construir
una nova Fada que conservarà
la música en directe, és clar, però
que mirarà de recuperar el més
idiosincràtic de l’esperit original,
que era la vocació de cafè-teatre
amb espectacles en viu a l’estil del
Llantiol i del Tantarantana –dues
de les seves referències barceloni-
nes. De fet, la primera i històrica
nit de La Fada, el 19 de gener del
2008, va començar així, amb es-
pectacle –La Mega Pubilla– i ma-
labars. I la voluntat de Fernández
és insistir en aquesta doble via.
Per això la nova Fada reobrirà
amb un marcadíssim gir al ver-
mell: per donar-li un decidit to
burlesc i cabareter. I amb la in-
tenció de recomençar de seguida
el microcircuit de màgia estrenat
a l’octubre. També vol captar nou
públic perquè –diu– l’habitual de
LaFada,elquelihasigutfideldes
dels inicis, s’ha fet gran, s’ha ca-
sat, ha tingut fills o ha marxat del
país,inohihaacabatd’haveruna
renovació generacional. Per això
potenciarà aquella vocació inicial
de convertir l’escenari de Fiter i
Rossell en aparador de les no-
ves generacions d’artistes: “Que
sàpiguen que aquí tindran una
oportunitat”. I també per això vol
reservar les tardes de diumenge –
dia avui inexistent a la cartellera
nacional– per als espectacles des-
tinats al públic familiar.
La nova Fada reservarà un es-
pai per als clients que no vulguin
assistir al concert del dia. O de la
nit: “Fins ara ens trobàvem que
qui simplement volia prendre
una copa passava de llarg; volem
recuperar aquest consumidor,
que ens ajudarà a tirar endavant
el projecte”. La cosa rutlla, doncs.
I la inauguració oficial, ja s’ha dit,
el15o–mésprobablement–el22
de febrer amb Dani Flaco. Imme-
diatament després, el 24, Migue
Guerra. Però com que no pot viu-
re sense La Fada i anar escalfant
motors, aquest divendres torna-
rà a obrir amb la cantautora ma-
laguenya María Ruiz; i dissabte,
nit electrònica amb Resonance.
Tot estarà encara a mitges, però
serviràperfer-seunaideadelque
ens espera els pròxims deu anys.
Força i honor.
La Fada: Dani Flaco, per començar
El local reobrirà oficialment al febrer amb el barceloní; el seguirà Migue Guerra, el 24 de febrer
Directe
A. L.
anDorra la vella
Toni Fernández, dijous, a la platea del local, 24 hores abans del concert de Bruno Sotos pel 10è aniversari de La Fada.
màximus

publicitat18 Dilluns, 22 De gener Del 2018

19dilluns, 22 de gener del 2018
Esports
La intensitat defensiva et fa en-
certar en atac. L’esport, en aquest
cas el bàsquet, són estats d’ànim
i no és el mateix jugar –amb tot
el respecte per a aquests equips–
contra el Levallois Metropolitans
París, el San Pablo Burgos i el
Movistar Estudiantes que contra
l’FC Barcelona Lassa, encara que
els blaugranes siguin un mar de
dubtes des de fa ja unes quantes
temporades.
Sigui com sigui, el Bàsquet
Club MoraBanc va demostrar
que poden fer un bàsquet coral i
també ple de solidaritat i intensi-
tat defensiva i, jugant d’aquesta
manera, la classificació per a la
Copa del Rei sí que hauria estat
factible –ahir van assolir l’objec-
tiu l’Unicaja Màlaga, el Baskonia
i l’Iberostar Tenerife, i es va que-
dar amb la mel als llavis l’UCAM
Múrcia. Ells van celebrar la clas-
sificació per una competició que
agrada a molts, i el BC MoraBanc
es va curar les penes per haver-ne
quedat fora fent un gran partit
contra l’FC Barcelona Lassa. Al fi-
nal, 102 a 92, i el millor de tot va
ser comprovar que aquest equip
témoltdebàsquet...peròelsfalta
aplicar-lo a la pista. Així, sí. Que-
da el play-off pel títol en joc i amb
aquest bàsquet tot és possible.
Amb l’altre bàsquet, és a dir, el
que es va fer contra el San Pablo
Burgos i el Movistar Estudiantes,
no seria possible.
El tècnic del BC MoraBanc,
Joan Peñarroya, va apostar per
uncincinicialambdosalespivota
qui agrada més el joc exterior que
l’interior: John Shurna i Landing
Sané. El francès va ser el jugador
clau dels primers deu minuts
en atac; en defensa tots els juga-
dors van fer acte de presència. El
parcial va ser de 17 a 6, amb tres
triples de l’exjugador del Grissin
Bon Reggio Emilia italià. L’entre-
nador dels blaugranes, el madri-
leny Sito Alonso, com molts cops
aquesta temporada, no endevi-
nava la tecla i la seva defensa era
tova. Molt tova. El BC MoraBanc
va tancar el primer quart amb un
33 a 14 a l’electrònic i va arribar a
guanyar de 21 punts de diferèn-
cia. Al segon quart, el Barça es va
despertar una mica. El talent es
va imposar, i més el del francès
Thomas Heurtel. Un home que
no defensa però que sí que ataca
per engreixar la seva estadística
personal. El parcial blaugrana
va ser de 4 a 21 fins que es van
posar a només quatre punts dels
andorrans (37 a 33). Una tècnica
a Heurtel va tornar a donar vida
als de Peñarroya i van marxar al
descans amb un 45 a 39.
A la represa, el MoraBanc va
tornar en la seva millor versió i
va arribar a guanyar de 24 punts,
amb un triple de Jaime Fernán-
dez (73 a 49). La intensitat, en
totes les zones de la pista, va
destrossar un FC Barcelona sen-
se idees i molt anàrquic. El pivot
Moussa Diagne va aparèixer amb
dues esmaixades contra l’equip
que el té cedit aquí. Això sí, es va
ressentir de la lesió. La pitjor no-
tícia en un dia de festa. L’interès
va passar a la boca de vestidors,
on el director esportiu del Mo-
raBanc, Francesc Solana, va dis-
cutir airosament amb el director
de gestió blaugrana, Nacho Ro-
dríguez. Dos exjugadors que van
jugar més d’una vegada en con-
tra. A la pista, els d’Alonso van
maquillar el marcador, però el BC
MoraBanc va assolir la segona
victòria consecutiva contra l’FC
Barcelona Lassa. Amb aquest joc
tot és possible i ja toca pensar en
el play-off.
Així la Copa hauria estat possible
El MoraBanc, molt més intens que en els últims partits, supera un FC Barcelona Lassa que transmet molts dubtes
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
L’escorta eslovè del BC MoraBanc, Jaka Blazic, que va anotar 20 punts, defensat pel búlgar Aleksander Vezenkov.
jonathan gil
joan Peñarroya: “jugar contra l’FC Barcelona lassa
mai és un partit més”
Content i, a més, se’l va veure somriure en
algunes fases del partit. joan Peñarroya va
aconseguir una victòria de les anomenades de
prestigi. És la segona vegada a la lliga aCB,
amb ell d’entrenador, que guanyen l’equip
blaugrana. “estem contents de la victòria.
jugar contra el Barça mai és un partit més.
hem fet molt bona setmana d’entrenaments
amb intensitat i concentració. hem sortit bé a
la pista i hem fet un primer quart amb 33 punts,
però hem deixat l’FC Barcelona amb 14. en el
segon quart hem tingut problemes ofensius i
ells han millorat a darrere. al tercer quart, un
bon inici... la gent ha gaudit i més després
d’haver passat dues setmanes dures”, va dir
el tècnic egarenc, que va lloar el bon partit del
francès landing Sané: “a vegades oblidem
que fa deu dies que és aquí. Vam fer-lo entrar
ràpid per les lesions i ara, amb més temps, ja
està superant l’adaptació. ha jugat molt bé i
ha tingut encert”. Peñarroya no té clar si ahir
es van jugar els millors moments de l’equip
aquest curs. “aquest equip ha jugat molts bons
moments en altres partits”, va concloure.
Parcials: 33-14, 45-39 –descans–; 79-57 i
102-92.
Àrbitres: Carlos Cortés, Jordi Aliaga i Alfonso
Olivares.
Eliminats: Jaime Fernández –BC MoraBanc– i
Kurucs i Hanga –FC Barcelona Lassa.
Albicy 6
David Jelínek 7
David Walker 5
John Shurna 10
Landing Sané 17
oliver Stevic 6
jaka Blazic 20
jaime Fdez. 18
Vlado jankovic 5
Moussa diagne 8
guille Colom 0
Heurtel 19
Adam Hanga 16
Rakim Sanders 1
Vezenkov 11
Ante Tomic 6
Pierre oriola 14
Koponen 6
Pressey 9
Víctor Claver 4
Kurucs 6
Poliesportiu d’Andorra: 4.854 espectadors
(segons el club)
BC MoraBanc
Andorra
FC Barcelona
Lassa
102 92 Lliga ACB (dissetena jornada)
88 València - Montakit Fuenlabrada 72
94 Baskonia - reial Betis eP 70
94 Unicaja Màlaga - herbalife gC 87
74 retabet Bilbao - M. obradoiro 84
77 iberostar tenerife - Movistar ‘estu’ 59
73 tecnyconta Saragossa - SP Burgos 79
84 delteco gBC - reial Madrid 98
102 BC MoraBanc - FC Barça Lassa 92
62 divina Seguros - UCaM Múrcia 71
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 17 16 1
2 València Basket 17 12 5
3 FC Barça lassa 17 11 6
4 Montakit ‘Fuenla’ 17 11 6
5 Unicaja Màlaga 17 10 7
6 Baskonia 17 10 7
7 iberostar tenerife 17 10 7
8 UCaM Múrcia 17 9 8
9 herbalife gC 17 9 8
10 BC MoraBanc 17 8 9
11 Monbus obradoiro 17 8 9
12 delteco gBC 17 7 10
13 Movistar ‘estu’ 17 7 10
14 retabet Bilbao 17 6 11
15 San Pablo Burgos 17 6 11
16 tecnyconta 17 5 12
17 divina Seguros 17 4 13
18 reial Betis eP 17 4 13

Diari del 22 de gener del 2018

Diari del 22 de gener del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 22 de gener del 2018

Similar to Diari del 22 de gener del 2018 (19)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 22 de gener del 2018