1. L’ALUMNAT MAGRIBÍ
Consideracions envers la seva
escolarització
Equip de formadors/es d’ atenció
a la diversitat multicultural.
R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori
A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide
Coordinador: Quim Canals
ICE de la UAB
quim.canals@uab.es
1

2. CONSIDERACIÓ INICIAL.-
Tot intent de realitzar una síntesi sobre les diferents realitats
dels col.lectius humans comporta, per molt que s’ intenti evitar,
una certa tendència a estereotipar comportaments, actituds...,
Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a
seguir en la lectura d’
aquestes consideracions es tenir present
en tot moment que TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS.
Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el
perfil resultant d’aquestes consideracions que es fan a
continuació, seria un error.
Entenem que conèixer aquestes característiques que es donen
en un nombre significatiu d’ alumnes i de famílies ens pot ajudar
a realitzar la nostra tasca amb una visió integradora.
Haurem de fer intervencions diferenciades en funció de la
història anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla
cultural, com l’alumnat d’origen català.
Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el llibre:“Inmigración, 2
contexto familiar u Educacions.”Carrasco, Silvia y otros autores UAB

3. 1. PUNTS DE PARTIDA
2. L’
ESCOLA EN ORIGEN
3. COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I
4. CONSIDERACIONS DE L’
APRENENTATGE
3

4. PUNTS DE PARTIDA
?La família és PATRIARCAL I EXTENSA. El patriarca, que dóna nom
a la família, és la persona de més edat. Dirigeix la família i la representa
en l’esfera pública. El pare és la màxima autoritat i indiscutible. Educa
amb severitat, i ha de ser obeït.
?La dona no té reconeguda l’actuació en l’esfera pública. La mare
té un paper central en l’
esfera privada de la casa. És la màxima
responsable de l’educació dels fills.
?La família és el lloc de socialització dels nois i de les
noies. Aprenen per imitació dels adults que són els qui fixen
les normes.
?La separació entre el món dels adults i el dels nois i de les
noies és inexistent. Estan tots a tot arreu i ells i elles assisteixen a
tota l’
activitat familiar. D’
altra banda, els horaris són laxos.
?Les filles supleixen o ajuden la mare en les tasques domèstiques i
en la cura dels més petits, cosa que afecta i interfereix la seva
4
dedicació a l’
escola i a l’
estudi.

5. La família, com a casa nostra, està evolucionant. Encara predomina la
família extensa. El papers segons el gènere, estan més diferenciats que
a Catalunya, malgrat les lluites dels col·lectius feministes cada cop més
presents al Marroc.
Els papers dins la família i de la família dins la societat es corresponen,
generalment, al que passa en els països de l’ anomenat tercer món. A
casa nostra troben algunes semblances en les comunitats gitanes.
El joc, el temps de lleure diferenciat dels infants a Catalunya no
és generalitzable al Marroc.
No és fàcil trobar activitats de lleure: els infants fan la seva vida,
estan a casa, al carrer, van a l’ escola, ajuden als adults.... no hi
ha un lloc o un temps per al lleure: no els fa falta.
La seva societat encara no està tan compartimentada com la
nostra.
5

6. A l’
hora d’abordar la integració d’
alumnes procedents
del Marroc hem de tenir molt present:
?La dualitat de la societat marroquina
?És un alumnat molt divers
?Haurem de fer intervencions diferents a l’alumnat que
s’
incorpora i procedeix del sud i del medi urbà, o del nord i
del medi rural
?És la zona dels berbers, rural i deprimida.
?Una xarxa escolar molt deficitària. Són gent amb una
EL NORD altíssima taxa d’ analfabetisme, sobretot entre les dones.
?Les llengües d’ quotidià són les berbers: imazighen.
ús
?Aquestes no tenen reconeixement oficial ni en els llibres
de text, és d'ús familiar.
?Més desenvolupada econòmicament i
EL SUD I LA socialment.
COSTA OEST ?És la zona dominant culturalment i políticament
?Amb més xarxa educativa quantitativament i
qualitativament millor.
?La dona té un paper de menys submissió a 6
l’
home. La llengua és l’ àrab.

7. POSSIBLES SITUACIONS D’
ARRIBADA
?Uns arriben per reagrupament familiar (tota la família propera
viu aquí).
?Altres són l'avançada. Tenen aquí el pare o un germà,
germana/casada i vénen per ajudar a fer el salt a la resta de la
família. Aquests tenen més de 12 anys. La idea és estar un any
o dos a l'escola/feina i poder obtenir els papers i dur la resta de
la família. Els estudis no són el seu objectiu.
?D'altres són menors sense ningú aquí. Vénen per ser ells els
qui obrin camí a la resta, de 16 en amunt.
7

8. SISTEMA EDUCATIU
A càrrec de la mare, tot i que els nois comencen a anar a la mesquita
0-4 anys
4-5 anys PREESCOLAR ESCOLA CORÀNICA (per als menys
Ensenyament no obligatori A afavorits i per al medi rural)
institucions privades MATERNAL ( medi urbà)
càrrec d’
JARDI D’ INFÀNCIA (més modernes i
per als més afavorits)
6-11 OBLIGATORI CURRÍCULUM:
1r Cicle
12-14
? 1r cicle de 1r a 6è (30 Àrab
2n Cicle hores) Educació islàmica
(9 anys) oIniciació Matemàtiques
oFons Ciències de la Natura
oEnriquiment Ciències socials a 3r
? 2n cicle de 7è a 9è (24 Educació Física
hores) Educació tècnica
Els que no superen van a FP Manualitats
Francès a 3r
16 a18 3 cursos: Lletres
(3 anys)
? Ensenyament general Ciències Experimentals
? Ensenyament tècnic Ciències Exactes 8

9. L’
ESCOLA EN ORIGEN I
?La funció de l’escola és bàsicament instructiva. La funció
educadora correspon a la família i a la mesquita.
?L’ensenyament està basat en l’acumulació
memorística de coneixements. L’ alumne té una posició
passiva.
? La participació de la família a l’
escola és nul·la al nord, i
més àmplia al sud.
?La visió que tenen de l’escola al Marroc no és
positiva, ja que l’
escola no els permet l’
ascens social. Les
expectatives escolars són baixes.
?Les activitats extraescolars no són necessàries. L’escola és
considerada com a lloc d’
estudi, no de joc. No existeixen els
ajuts, ni les beques.
?La relació professor-alumne no és gens comunicativa, es
basa en el respecte, en l’obediència. Molt autoritarisme,
disciplina molt rígida amb càstigs. És freqüent el càstig físic a 9
l'escola.

10. L’
ESCOLA EN ORIGEN II
?La relació família-escola és inexistent, només es produeix per
transmetre informes negatius. La família dóna tota l’
autoritat al
mestre.
?La relació amb el professorat és de respecte, d’obediència i
disciplinada.
?La formació base la fa la mare i dura fins als 4 anys.
?El nen s’incorpora amb el pare a la mesquita. A partir
d’
aquest moment és reconegut com a musulmà.
?Les nenes continuen en l’àmbit domèstic amb missatges
prohibitius propis de les funcions assignades a la dona.
?Els nois quan tenen 14 anys se’ls reconeix com a adults amb la
corresponent autonomia i autoritat.
?El sistema educatiu al Marroc està en un procés de reforma
que comença a partir del 2003.
10

11. L’
ESCOLA EN ORIGEN II La família
La relació família escola és diferent, perquè és diferent el
paper dels centres escolars.
A Catalunya demanem que l’ escola a més d’ instruir eduqui. Al
Marroc, i a altres països, o a la comunitat gitana de Catalunya,
el paper de l’escola és el d’instruir.
L’educació corre a càrrec de les famílies que encara no han
fet deixadesa de les seves responsabilitats
11

12. COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I
?Passen a ser la baula feble de la cadena per prejudicis socials.
?En un primer moment tímids, submisos i respectuosos. Amb
posterioritat, són oberts. En alguns casos tenen tendència a saltar-se
les normes i demanar excuses amb l'únic fi de no ser castigats.
?Són molt solidaris, primer amb els seus, després estenen la
solidaritat a la resta. Les noies són més solidàries davant d'un nou
company/a amb el desig d'ajudar-lo a incorporar-se.
?Sempre domina el funcionament de grup dins de l’escola.
?Quan són més, molts formen un grup cohesionat, tot i que són
oberts a la resta. Quan perceben rebuig es tanquen en si mateixos.
?Donen molta importància al futbol. Perspectiva idealitzada de
promoció (aquesta podria ser una bona forma de socialització
comunitària que no s’
aprofita prou).
?Es barallen sovint començant amb broma i ràpidament arriben a les
mans. En el moment que intervé un adult fan pinya i amaguen el fet.
?Les noies quan s'enfaden entre elles són més rancunioses, geloses... 12

13. COM SÓN ELLS A L'ESCOLA I
?Són alumnes amb necessitat de comunicació visual, física i
gestual. Els dóna seguretat.
?Són sensibles a les actituds no afectives o pocs favorables en
relació amb ells.
?Són orgullosos de la seva cultura (país, forma de viure, religió...).
?Cal tenir molt en compte el que es diu i com es diu.
?Els adolescents de 14 anys, al seu país, són considerats adults,
autònoms i treballen.
?Quan s’incorporen al nostre país passen a ser nens que estudien.
?El nivell d’estudis que fan aquí, allà els promocionaria socialment.
?Aquí, després d'estudiar, es troben que faran la mateixa feina que els
seus pares, o no els volen per treballar. Això els desmotiva. 13

14. HÀBITS
?Tenen la concepció que el treball escolar només es fa a l'aula. Tot
allò que es fa fora d'aquest marc no el valoren com a treball escolar.
Tendeixen a autoexcloure's de tota activitat aliena a l'aula.
?Són alumnes amb un ritme de treball lent.
?No estan acostumats a treballar molta estona, s'esgoten amb
rapidesa. Busquen copiar i no haver de pensar ni esforçar-se.
?Tenen algunes dificultats per fer les tasques a casa.
?Són poc polits en la seva feina, així com en la valoració del seu
treball.
?Tenen dificultats en l’ordre, no tenen excessiva cura de la seva
producció, del material propi o de l’
aliè.
?No estan acostumats a fer un treball raonat que impliqui aplicar la
lògica. Tenen tendència a un treball memorístic i repetitiu.
?Les noies són més treballadores, més madures i més conscients
de les seves mancances i de les seves poques oportunitats per
14
promocionar. S'esforcen molt més a l'aula i en el treball de casa.

15. LA DONA AL NOSTRE PAIS.
?Quan arriben, la seva situació de marginació s’incrementa.
Això fa que la majoria es tanquin a casa com a lloc segur.
?Algunes actuacions nostres són interpretades com
una ofensa. Els costa entendre les nostres actuacions.
?No entenen el que passa quan són cridades a l’escola. No hi
estan acostumades, ho consideren un desprestigi, ja que al lloc
d’origen consideren que els problemes els ha de resoldre el
professor/a, i tenen una confiança absoluta en l’
escola.
? És recomanable que es doni allò que els demanem escrit en
àrab (tot i que no sàpiguen llegir utilitzen les xarxes de solidaritat
per entendre el que posa l’escrit). És fonamental el paper del
mediador/a com a recurs permanent.
?El problema de la comunicació és molt important. La traducció
es fa necessària. Utilitzar com a traductor els seus fills o d’
altres
alumnes provoca distorsions molt importants en el missatge,
15
voluntàries o involuntàries.

16. L’
APRENENTATGE DE LA LLENGUA
Per abordar l’
ensenyament de la llengua a l’ alumnat magribí és
fonamental considerar la possible dualitat de la llengua:
?el magribí de parla àrab
?i el berber que parla amazigh. Algunes d’elles és l'única que
coneixen
• problema de l’
El alumnat immigrant del nord és
aquesta limitació lingüística (de vegades no
s’entenen entre els mateixos magribins). El 75%
dels immigrants procedeixen d’ aquesta zona.
•Per a ells la llengua no és un signe d’
identitat.
Això explica el seu posicionament valorant el
castellà com a eina de promoció econòmica més
potent que el català.
No ens entenen en el tema de la llengua.
16

17. CONSIDERACIONS DE L’
APRENENTATGE
LECTOESCRIPTOR I
?Per tant, gran dificultat per treballar les vocals.
?No tenen les vocals intermèdies (E-O). Això fa que sovint les
confonguin amb (I-U) o viceversa.
?Lletres sense correspondència de grafia ni so:
J – NY – P – R- V– X – LL – TG – TJ
?Lletres amb correspondència i amb 3 o més sons:
D- H- S- T
?Lletres amb correspondència i amb 2 sons:
G–Z
?No tenen majúscules.
?No parteixen les paraules a final de línia. 17

18. CONSIDERACIONS DE L’
APRENENTATGE
LECTOESCRIPTOR II
?Això comporta una major dificultat a l'hora de treballar els sons i, per
tant, és aconsellable seguir un ordre que no obstaculitzi l'aprenentatge.
?Cal iniciar la lectoescriptura amb les vocals com a eina imprescindible
per treballar el nostre vocabulari, però sense encaparrar-nos-hi, ja que
les aniran treballant amb cada una de les consonants.
?Les consonants que no apareixen en el seu alfabet és aconsellable
deixar-les per més endavant quan tinguin més bagatge en la nostra
llengua i pel so puguin identificar-les.
?També ens trobem amb problemes de transcripció de la seva
llengua, sobretot quan hi ha diverses consonants seguides.
“h” s’
assembla a la “h” aspirada andalusa Ex:
Muyahidin- llegim :Muyaidin
18
Hizbulah-llegim sense pronunciar la h o fent h aspirada

19. CONSIDERACIONS DE L’
APRENENTATGE
LECTOESCRIPTOR III
?Els nois i les noies que han iniciat estudis en francès tenen
facilitat quant a l’
alfabet.
?Cal tenir en compte les estructures pròpies de l’idioma. Per a
ells (els qui han estudiat francès) ja és prou difícil haver après l’
ús
de vocals inexistents en la seva llengua i ara nosaltres els ho
tornem a canviar.
?La incorporació de nens i nenes al cicle mitjà és un moment
difícil perquè encara no han tingut contacte amb la grafia i la
llengua francesa, cosa que dificulta més la integració.
?Els nois i les noies d’edat inferior s’incorporen a grups on
encara s’ està introduint la lectoescriptura, aspecte aquest més
facilitador.
19

20. MORFOSINTAXI
?Tenen problema en l’article, problema pel gènere
?Tenen marques de gènere, que no sempre coincideixen
amb les nostres. La majoria de paraules són femenines.
?Tenen morfemes discontinus pel que fa al singular i al
plural. Apareix també el dual.
?Sintàcticament, és freqüent l’ús de verb + subjecte + objecte.
?Dificultats per a l’ús dels verbs: ser i estar que són el mateix.
També tenen dificultats en els verbs: tenir, haver-hi.
?Només fan concordar el subjecte i el verb en 3a persona.
?No fan ús dels signes ortogràfics: ?,!, “, _
?Posen punt i a part en lloc del punt i coma i dels dos punts.
20

21. MATEMÀTIQUES
?La lectura de números ells la fan diferent: abans les
unitats i després les desenes.
?El treball de matemàtiques és molt mecànic sense
treballar ni la lògica ni el raonament.
?Això planteja uns certs problemes ja que els costa
entendre la nostra metodologia.
?Poc domini de l’abstracció per dibuixar, poden ser
bons reproductors amb model però el dibuix al natural no
l’
han practicat.
21