Opuscle ser multiling

1,119 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Opuscle ser multiling

  1. 1. SER MULTILINGÜE O NO SER...? LES REPRESENTACIONS DE LES LLENGÜES DELS JOVES BARCELONINS Ernest Querol Puig
  2. 2. Universitat Oberta de CatalunyaAv. Tibidabo, 39-4308035 - Barcelonawww.uoc.eduImpressió: Gráficas ReyDipòsit Legal: B-6.969-2011
  3. 3. Ernest Querol Puig
  4. 4. ÍNDEXPRÒLEG ........................................................................................ 91 INTRODUCCIÓ .................................................................... 101.1 Plantejament i objectius dels grups de discussió ............. 12 1.1.1 Disseny i metodologia dels grups de discussió ................ 121.2 L’Eurobaròmetre: Què en pensen els europeus? ............ 131.3 El coneixement de les llengües estrangeres a Catalunya ............. 142. LA SITUACIÓ ACTUAL: DISCURS SOBRE LES LLENGÜES I LES LLENGÜES DE DISCURS ................ 212.1 Les llengües de discurs......................................................... 21 2.1.1 Biografia i passaport lingüístics ....................................... 21 2.1.2 Les llengües del context .................................................. 252.2 Les exigències del mercat laboral ...................................... 272.3 L’aprenentatge de les llengües ............................................ 29 2.3.1 Nivell adquirit dels idiomes ............................................ 30 2.3.1.1 L’aprenentatge longitudinal: el nivell assolit ....... 30 2.3.1.2 L’aprenentatge transversal: el nombre de llengües ........................................................................... 31 2.3.1.3 Les titulacions ..................................................... 32 2.3.2. Motivacions per aprendre llengües ................................. 32 2.3.4. Impediments per a l’aprenentatge de llengües................ 342.4 Idiomes preferits ................................................................... 37 2.4.1. El rànquing d’importància dels idiomes ......................... 37 2.4.2. Les característiques dels idiomes ................................... 393 EL MULTILINGÜISME ........................................................ 443.1 Bateria de preguntes ............................................................ 44 3.1.1. Si es domina l’anglès ja no cal aprendre altres idiomes? ......................................................................... 44
  5. 5. 3.1.2 Per a una feina, estrictament amb l’anglès seria suficient o no? .................................................................. 45 3.1.3 Xinès (a més de l’anglès)? ............................................... 46 3.1.4 Aprendre llengües està socialment sobrevalorat? ............ 46 3.1.5 La societat multilingüe és millor?.................................... 463.2 Aspectes que potenciarien el multilingüisme ................... 473.3 La situació ideal .................................................................... 494 EL FUTUR ............................................................................. 515 CONCLUSIONS..................................................................... 535.1 Consens en el diagnòstic de la situació ............................. 545.2 Consens en les representacions de les funcions de les llengües................................................................................... 545.3 Consens en la visió de l’aprenentatge-ensenyament de les llengües................................................................................... 555.4 Consens en la percepció dels indicis de millora de la situació ................................................................................... 565.5 Consens en la representació del multilingüisme .............. 565.6 Consens en la preferència de les llengües ........................ 575.7 Consens en imaginar-se la situació ideal ........................... 575.8 Consens en les projeccions de futur .................................. 57ANNEX 1. PRESENTACIÓ DELS PARTICIPANTS .............. 591. Grup de discussió dels universitaris................................... 592. Grup de discussió dels no-universitaris ............................. 60ANNEX 2. LES REPRESENTACIONS DE LES LLENGÜES ............................................................... 62
  6. 6. PRÒLEG A finals de 2008, la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, vadecidir encarregar un estudi qualitatiu sobre el multilingüisme entre elsjoves a una empresa de prestigi, Instituto DYM, SA, una de les empre-ses més reconegudes a l’Estat espanyol en estudis de mercat i opinió.Els motius pels quals vam fer-ho ens els explica bé l’autor a la introduc-ció. A més, tot i que hi ha hagut una sèrie d’estudis fets sobre el bilin-güisme català-castellà, n’hi ha pocs que hagin triat específicament elconjunt de les llengües estudiades. És aquest buit el que ha volgut em-plenar l’encàrrec de l’estudi. Volem agrair l’Instituto DYM, i especialment Sílvia Vàzquez, per laseva feina, que va consistir a col·laborar en el disseny de l’estudi, en laseva realització, en l’anàlisi de les dades i en l’elaboració d’un informellarg i detallat. El motiu d’aquest segon encàrrec, fet al sociolingüistaErnest Querol, és posar a l’abast del gran públic les dades de l’estudi. L’oferta de llengües estrangeres –als centres d’educació i a les esco-les i acadèmies de llengües– i la demanda –entre els joves– no semprequadren. Les percepcions de la utilitat o de la dificultat d’aprendre-lessón elements que cal tenir molt presents en tots els àmbits. L’encert enla tria de les llengües estrangeres que estudia el jovent de Catalunya espodrà mesurar, si més no en part, a través del futur èxit dels joves en elmón laboral, i a través de l’èxit de les empreses catalanes en un mercatcada cop més competitiu i cada cop més internacional.Miquel Strubell, novembre de 2010Director de la Càtedra Multilingüisme Linguamón-UOC 9
  7. 7. 1 INTRODUCCIÓ La pregunta de ser o no ser multilingüe se l’han plantejada, cons-cientment o inconscientment, moltes persones;1 i més encara en èpo-ques de crisi, perquè qui menja sopes, se les pensa totes... Però permolt que a tu lector/lectora et pugui sobtar, hi ha un percentatge con-siderable de ciutadans europeus que consideren que no els cal sermultilingües, com veurem en l’epígraf 3. Per a conèixer quina imatge del multilingüisme es fan els jovesbarcelonins, la Càtedra Linguamón-UOC (que desenvolupa des de laseva creació diferents accions d’investigació i reflexió que tenen coma eix el multilingüisme, concebut com una via de desenvolupamentsocial i econòmic) ha plantejat una recerca qualitativa mitjançant dosgrups de discussió, també anomenats reunions de grup. El projecte dela Càtedra de crear un màster de gestió de la diversitat lingüística icultural va generar una sèrie de necessitats d’informació, en especialpel que feia referència a la percepció del multilingüisme i a la sevarelació amb el desenvolupament personal, social i professional delsindividus i de la societat. Per tal de respondre les demandes d’infor-mació esmentades es va dissenyar un projecte de recerca exploratòriade caràcter qualitatiu. En aquest opuscle analitzarem les dades d’aquesta investigació.En les exemplificacions respectarem la literalitat de les intervencionsdels participants en els grups de discussió amb la finalitat de mante-nir-ne els matisos, aspecte fonamental de la metodologia qualitativa.Les hem estructurades per temes i, quan escau, comparem les argu-mentacions dels participants amb les respostes que han donat els eu-ropeus a l’Eurobaròmetre especial Els europeus i les seves llengües,número 243, de 2006.2 Tot i que aquesta recerca és quantitativa il’univers és tota la població europea més gran de 15 anys, consideremque és molt útil comparar-la amb la investigació qualitativa promogu-da per la Càtedra Linguamón-UOC, perquè l’Eurobaròmetre és unaenquesta amb una mostra representativa de tot Europa i de cadascundels països membres i, per tant, és un complement adequat per a po-1 Lüdi, i Py, (2009) han fet servir un títol semblant: “To be or not to be… a plurilingualspeaker”, International Journal of Multilingualism, 6: 2, pàg. 154-167.2 Podeu consultar-lo a http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf 10
  8. 8. der saber si les dades de caire qualitatiu, que hem obtingut dels grupsde discussió, es troben pròximes o allunyades de la mitjana europea.A més, també hem volgut aprofitar les xifres de dos països que, enalguna mesura, són comparables amb el nostre context sociolingüístic,si bé mai no hi ha dues situacions gaire semblants. D’una banda, ofe-rim les dades de Bèlgica, país amb tres llengües oficials (neerlandès,francès i alemany, encara que aquesta darrera llengua només tingui alvoltant de 100.000 parlants); de l’altra, les de Finlàndia, on, a més delfinès, també es reconeix oficialment el suec, aproximadament amb300.000 parlants, el sami, amb 2.400 parlants i, fins i tot, el tàrtar,amb uns 800 parlants i amb un estatus oficial establert per acordsentre estats. El procés d’anàlisi de les dades ha estat independent entre l’Insti-tuto DYM i nosaltres. Posteriorment hem contrastat les divisions te-màtiques i les síntesis de les intervencions dels participants. Si hihavia divergències s’ha tornat a analitzar el contingut dels grups dediscussió. És de justícia agrair al director de la recerca, Miquel Strubell, laconfiança que ens ha tornat a mostrar en fer-nos l’encàrrec de divulgaraquesta investigació. Si bé en aquesta ocasió no hem aconseguit queen fos coautor, com sí que ho va ser en la redacció del llibre Llenguai reivindicacions nacionals a Catalunya,3 tanmateix ha col·laboratamb nosaltres estretament: ha redactat el pròleg, ha revisat tot el nos-tre text i ens ha fet suggeriments ben pertinents. Comencem descrivint les característiques tècniques de la recercaqualitativa que analitzarem en profunditat en aquests fulls. Continua-rem, en el punt 1.3, amb una breu presentació de l’Eurobaròmetre de2006. I, finalment, explicarem el context lingüístic de Catalunya en elmoment en què es van organitzar els grups de discussió amb les dadesquantitatives coetànies de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població2008.3 Querol, E i Strubell, M. (2009). Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evo-lució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008). Barcelona:Editorial UOC. 11
  9. 9. 1.1 Plantejament i objectius dels grups de discussió Tal com hem avançat, el principal objectiu de l’organització delsgrups de discussió era donar a conèixer la percepció que els joves bar-celonins tenen del multilingüisme: • Utilitat, interès, aportacions per a l’individu i per a la societat • Aspectes a favor, motivacions i frens • Perfils associats • Imatge de les diferents llengües • Percepció i valoració del predomini de l’anglès • Aspectes que potenciarien el multilingüisme 1.1.1 Disseny i metodologia dels grups de discussió L’univers eren els joves de Barcelona de 23 a 27 anys. Es van ferdos grups de discussió d’una durada aproximada de 2 hores amb: • Joves de 23 a 27 anys que estaven en la primera etapa de la seva carrera laboral (actualment en actiu o no, però que ha- guessin tingut contacte amb el món laboral). • Nivell d’estudis: • Una reunió de grup amb universitaris (llicenciats i diplo- mats de diferents àmbits). • Una reunió de grup amb no universitaris (FP, ESO, Batxi- llerat) de diferents àrees. • Sexe: Homes i dones al 50%. • Representació de diferents nivells de sensibilitat vers el mul- tilingüisme: • Representació de perfils amb coneixements d’una llengua estrangera i de perfils amb coneixements de més d’una llen- gua estrangera. • Representació de diferents freqüències de viatges a l’es- tranger (des de mai fins a diversos cops a l’any). • Representació de diferents actituds (des del rebuig fins a l’ús/consum habitual) i usos relatius als idiomes (TV, cinema en versió original, etc.). • Ciutat: Barcelona. Representació d’habitants dels diferents districtes. - Nombre de participants: 8 + 9 = 17. - Dates de realització: 8 i 12 de gener de 2009. - Tipus d’incentiu: xec regal. - Un entrevistador. Els participants accepten que se’ls enregistri. 12
  10. 10. - Mètode de supervisió: el director tècnic de l’estudi, Miquel Stru- bell, va revisar i supervisar el treball de camp. També l’equip tèc- nic qualitatiu de l’Instituto DYM ha supervisat la captació dels participants i ha dut a terme tot el treball de camp i una primera anàlisi de resultats. Aquests són rellevantsper a la presa de decisi- ons i per al coneixement del grup objecte de l’estudi. No són, però, extrapolables a la població en termes estrictament estadístics per la mateixa naturalesa de la metodologia qualitativa. 1.2 L’Eurobaròmetre: Què en pensen els europeus? Amb motiu de la celebració el 2001 de l’Any Europeu de les Llen-gües, l’any anterior es va dur a terme una onada especial de l’Euroba-ròmetre sobre els europeus i les llengües (54.1). La segona onada sobreel multilingüisme es va incloure en l’Eurobaròmetre estàndard 55.1.L’Eurobaròmetre estàndard 63.4, realitzat la primavera de 2005, tambéincloïa preguntes sobre les llengües maternes que es parlaven a Euro-pa i sobre les habilitats lingüístiques dels europeus.4 Els Eurobaròme-tres especials aborden temes específics –com el que ens servirà per acontrastar els resultats dels grups de discussió Els europeus i les sevesllengües (2006, núm. 243) que forma part de l’onada 64.3– mentre quel’Eurobaròmetre estàndard es repeteix periòdicament per a comprovarl’evolució de l’opinió pública dels estats membres. Només tindrem en compte les dades de l’Eurobaròmetre Els euro-peus i les seves llengües, perquè no són directament comparables amb laresta d’onades, atès que l’any 2000 només es va passar el qüestionarials primers 15 països membres i els dos darrers, als 25 estats membresde la nova Unió Europea. L’Eurobaròmetre especial del qual extreuremles dades també incorpora informació de dos països que el 2006 esta-ven en procés d’accedir a la Unió Europea (Bulgària i Romania) i dedos països candidats (Croàcia i Turquia). Els tres temes principals de l’Eurobaròmetre en el qual ens centra-rem són els següents: - L’objectiu a llarg termini que tots els ciutadans de la Unió Euro- pea parlin dues llengües a més de la seva llengua materna.54 Mantenim la denominació “llengua materna” de l’Eurobaròmetre, tot i que consideremque no és la més adequada. Nombrosos sociolingüistes ens estimem més “llengua inicial”o “llengua primera”.5 COM(2003)449. Promoting Language Learning and Linguistic Diversity: an Action Plan2004-2006. http://europa.eu.int/comm/education/doc/official/keydoc/actlang/act_lang_en.pdf 13
  11. 11. - Inici de l’aprenentatge de llengües molt aviat.6 - La importància de l’educació. Cal remarcar que totes les entrevistes han estat presencials. 1.3. El coneixement de les llengües estrangeres a Catalunya Per presentar el context sociolingüístic en el qual van tenir lloc elsgrups de discussió farem servir les dades de l’Enquesta d’usos lingüís-tics de la població 2008.7 L’escassa distància cronològica –de nomésalguns mesos– la converteix en un marc quantitatiu excel·lent per en-tendre millor els resultats qualitatius dels grups de discussió que ana-litzarem posteriorment. En primer lloc, en el gràfic 1 presentarem el coneixement de llengüesde la població de Catalunya que el 2008 tenia 15 anys o més.Gràfic 1. Coneixement de llengües de la població de Catalunya. Percentatges6 Conclusions del Consell Europeu de Barcelona, de març de 2002. http://ue.eu.int/ue-Docs/cms_Data/docs/pressData/en/ec/71025.pdf7 Es poden consultar les característiques tècniques d’aquesta recerca i totes les dades sintèti-ques a: http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2008.pdf 14
  12. 12. D’entrada cal recordar que tant les dades quantitatives com les qualitati-ves que comentarem són declarades, és a dir, no se n’ha fet cap comprovacióde la veracitat, tret de la llengua o de les llengües en què s’ha respost l’en-questa o en què s’han fet les intervencions en els grups de discussió. Però niel català ni el castellà són l’objecte principal d’aquest informe. Només diremque aquestes llengües presenten uns índexs molt elevats en totes les habili-tats, sobretot el castellà, el coneixement del qual podem dir que és gairebéuniversal. El català està sempre per sobre del 60% i depassa el 94% pel quefa a la comprensió. En relació amb les dues llengües estrangeres sobre les quals s’ha dema-nat si es tenien les quatre habilitats en l’EULP08, l’anglès presenta uns per-centatges gairebé sempre superiors al francès en 10 punts percentuals. Unterç de la població respon que entén l’anglès, però només el saben escriuredos terços dels que diuen que el comprenen. Aquesta distància entre les ca-pacitats d’entendre i d’escriure gairebé arriba a la meitat entre els que decla-ren que tenen habilitats en francès. En segon lloc, veurem en quina mesura la població de Catalunya és capaç deparlar fluidament altres llengües, a banda del català i del castellà, i com n’haevolucionat el coneixement en el lustre que va de 2003 a 2008.Gràfic 2. Llengües que parla fluidament la població de Catalunya (2003-2008). Percentatges 15
  13. 13. Només són estadísticament significatives dues variacions: la dava-llada del francès (1,4) i l’augment de l’àrab (1,9), malgrat que el 2003no es tenien dades significatives de l’àrab per fer aquest càlcul. Encara que totes les persones que han intervingut en els grups dediscussió, tret d’una, són nascudes a Catalunya, ens sembla molt signi-ficativa la distribució dels parlants de l’anglès o del francès segons ellloc de naixement.Gràfic 3. Població de Catalunya que parla fluidament l’anglès o el francès,segons el lloc de naixement. Percentatges En el gràfic 3 observem clarament que la població nascuda a Cata-lunya i la població nascuda a l’estranger tenen uns percentatges sem-blants tant pel que fa a la fluïdesa de parlar l’anglès com en la de parlarel francès; per contra, els nascuts a la resta d’Espanya presenten unspercentatges molt per sota de la mitjana. Seguidament veurem en quina mesura la població de Catalunya par-la fluidament l’anglès i el francès segons els grups d’edat. 16
  14. 14. Gràfic 4. Població de Catalunya que parla fluidament l’anglès o el francès,segons els grups d’edat. Percentatges Aquestes dades ens mostren clarament quan va tenir lloc el canvide llengua estrangera en l’ensenyament. Els més grans de 45 anys hanaprès majoritàriament el francès mentre que els més joves, en general,han estudiat l’anglès. Ara bé, les distàncies entre les dues llengües sónmolt diferents: mentre que durant el predomini del francès són de 4,1punts percentuals en la generació més vella i de 3,6 punts percentualsen la cohort de 45 a 64 anys, quan la llengua majoritària és l’anglès, lesdiferències són de 31,9 punts percentuals en la generació més jove i de13,2 en la franja que va dels 30 als 44 anys. Com podem llegir en l’epí-graf 2.4.2 de l’anàlisi dels grups de discussió, hi ha una participantque descriu molt bé aquest procés. Com hem vist quan parlàvem del disseny dels grups de discussió,l’univers estava compost per joves de Barcelona de 23 a 27 anys, unafranja inclosa en la cohort de 15 a 29 anys. Aquest segment de la po-blació de Catalunya és el que presenta una distància més gran entre elconeixement del francès i de l’anglès. 17
  15. 15. El percentatge total de població de Catalunya que declara queparla fluidament l’anglès és del 23,3%, mentre que els que parlenfluidament el francès es troben 9,2 punts percentuals per sota, ésa dir, el 14,1%, com ja havíem vist en el gràfic 2. No hi ha dife-rències estadísticament significatives entre homes i dones enl’habilitat de parlar fluidament cap de les dues llengües. Ara ens aturarem a analitzar les dades més significatives de quèdisposem respecte al coneixement de l’anglès. En primer lloc, enscentrarem en els grups d’edat.Gràfic 5. Coneixement de l’anglès entre la població de Catalunya, segonsel grup d’edat. Percentatges Gràficament queda molt clar el que ja hem comentat sobre la gene-ració més jove, que és la que té uns percentatges més alts de personesamb coneixements d’anglès. El més interessant, però, és el procésd’adquisició d’aquesta llengua en el darrer mig segle: el gràfic dibuixaclarament una escala que va, pel cap baix, del 7,7% al 47,1%. La dis-tància entre la cohort de més edat i l’anterior supera en totes les habi-litats els 9 punts percentuals. Entre la franja dels que tenen entre 45 a64 anys i la dels que en tenen entre 30 i 44 la diferència no baixa encap habilitat dels 16 punts percentuals. Finalment, entre les dues co-horts més joves les diferències són sempre superiors a 13 punts. 18
  16. 16. La mitjana de Catalunya de les persones que entenen l’anglès és del32%; la de les que el saben parlar, del 26,4%; la de les que el sabenllegir puja al 27,9%; i la de les que el saben escriure baixa al 24,1%. Les diferències entre homes i dones es troben al voltant dels 2 puntspercentuals i sempre són estadísticament significatives. Finalment, ens centrarem en les dades més rellevants de què dispo-sem sobre el coneixement del francès.Gràfic 6. Coneixement del francès entre la població de Catalunya, segonsel grup d’edat. Percentatges En contrast amb el coneixement de l’anglès, la cohort més jove –de laqual analitzarem les representacions del multilingüisme en l’epígraf se-güent– és la que té uns percentatges més baixos en totes les habilitats lingü-ístiques en francès. Com ja hem comentat en l’anàlisi del gràfic 4, és cap amitjan dels anys seixanta quan té lloc l’inici del procés de substitució delfrancès per l’anglès. Si tornem a comparar les cohorts ens adonarem clara-ment d’aquesta evolució: de la franja que té més anys a la que en té entre 45i 64 hi ha un augment en totes les habilitats en francès que gairebé dobla elspercentatges. Aquest increment, com hem vist, és paral·lel al de l’anglès, laqual cosa fa que només se situï 3,6 punts percentuals per sota del francès. 19
  17. 17. El canvi de tendència es produeix en la franja de les persones quetenen entre 30 i 44 anys, és a dir, cap als anys setanta, que és quan perprimera vegada el coneixement del francès queda estancat en totes leshabilitats lingüístiques, atès que cap de les variacions és estadística-ment significativa. Finalment, entre les dues cohorts més joves les dife-rències són sempre de més de 4 punts percentuals negatius per al fran-cès. Tal com hem vist en el gràfic 1, els percentatges del coneixement delfrancès van del 12,7% en l’habilitat d’escriure al 21,3% en la de com-prendre. Pel que fa a les diferències de coneixement del francès entrehomes i dones només són significatives en les habilitats de llegir i d’es-criure, però mai no arriben als 2,4 punts percentuals. El coneixement d’aquest panorama lingüístic ens permetrà situarels discursos sobre les llengües que comentem. 20
  18. 18. 2. LA SITUACIÓ ACTUAL: DISCURS SOBRE LES LLEN-GÜES I LES LLENGÜES DE DISCURS El portafolis lingüístic dels joves barcelonins Monica Heller (2007, pàg. 548),8 referint-se al multilingüisme transnacional,subratlla que actualment ens trobem en un moment històric de canvi discursiusobre el multilingüisme en el qual les condicions polítiques i econòmiques de lanova economia globalitzada estan íntimament lligades als usos lingüístics i a lesnoves maneres d’entendre què és una llengua i com està connectada amb la iden-titat social i les relacions socials. En aquest context, doncs, es produeixen elsdiscursos que tot seguit analitzarem. 2.1 Les llengües de discurs 2.1.1 Biografia i passaport lingüísticsEl marc comú europeu de referència de les llengües (en anglès: CommonEuropean Framework of Reference for Languages, CEFR) del Conselld’Europa (2001) divideix les dades de cada persona (el portafolis) en tresapartats: biografia, passaport i dossier. Per comentar la biografia i el passaportde les persones que van participar en els grups de discussió prendrem lesdades de les seves presentacions. Convé analitzar aquestesautorepresentacions amb deteniment perquè el que han dit és com una menade targeta de visita, per la qual cosa, tot seguit, farem una síntesi en forma detaula que ens mostrarà: en primer lloc, en quina llengua es presenten(nombre en negreta), en segon lloc, el nombre de llengües que dominen enalgun grau i, finalment, l’ordre en què les esmenten. Per tenir-ne unainformació literal es poden llegir les presentacions senceres en l’annex 1.98 Heller, Monica (2007). Multilingualism and Transnationalism. A: Auer, Peter i Wei,Li. Handbook of Multilingualism and Multilingual Communication. Berlín-Nova York:Mouton de Gruyter, pàg. 539-553.9 Considerem que el concepte de representació social, seguint la tradició l’escola fran-cesa iniciada per Moscovici és el més adequat per analitzar les imatges sobre les llen-gües que tenen els parlants. De fet, el vam introduir en la nostra sociolingüística: Querol (1995). “Les representacions socials de les relacions interlingüístiques i l’ensenyament de les llengües. A: 1r Congrés de l’Escola Valenciana (València: Federació Escola Valenciana), pàg. 347-361. Recentment s’ha publicat un article que repassa els usos d’aquest terme: Dagenais, D. I; Jacquet, M. (2008). “Theories of Representation in French and English Scolarship on Mulitilingualism”. International Journal of Mulitin-gualism, 5, núm. 1, pàg. 41-52. 21
  19. 19. Taula 1. Llengües que els participants diuen que coneixen en la seva presentacióen els grups de discussió: ordre en què les esmenten, nombre i llengua que empren Participant Portuguès Alemany Castellà Francès Japonès Anglès Català Xinès Coreà Total Italià JC 2 110 3 3 G 1 2 4 3 5 5 Universitaris P 011 2 1 3 D 0 1 3 R 1 2 3 4 4 Ident12 RM 2 1 3 3 V 0 Ident 1 2 3 4 L 0 1 2 4 D 0 1 2 3 O 0 1 2 4 No universitaris M 0 1 2 4 5 E 1 2 3 3 P 0 1 2 4 I 0 1 3 2 5 IM 0 1 2 3 5 C 0 1 2 4 M 0 1 2 4 Totes les persones que intervenen en els grups de discussió conei-xen el castellà i el català*. És significatiu que només 6 dels 17 partici-pants esmentin aquestes dues llengües oficials entre les que coneixen.Dues d’aquestes persones parlen de la seva identitat catalana: una perdeixar clar que parla català i una altra per fer saber que, tot i que éscatalana, la seva llengua materna és el castellà. Els altres 10 partici-pants ja donen per fet que saben aquestes dues llengües oficials. A mésdel català i del castellà, totes afirmen que coneixen, almenys en algunamesura, una altra llengua; és a dir, totes són multilingües:10 La negreta indica que és la llengua que empra per presentar-se.11 El zero indica que no ha esmentat que coneix aquesta llengua però la utilitza perpresentar-se.12 La participant no esmenta la llengua sinó la seva identitat. Comença dient “Roser, 27anys, catalana, vaig estudiar anglès a l’institut…”* El moderador va iniciar la sessió parlant en català i va convidar els participants a presentar-se. 22
  20. 20. • 6 diuen que tenen algunes nocions en 3 llengües, • 7, en 4 llengües i • 4, en 5 llengües. En tots els casos, excepte en dos, una d’aquestes llengües és l’anglès.També tenen alguna noció de francès dotze dels disset participants. Amés, tres tenen alguna familiaritat amb l’italià, dos amb l’alemany itambé dos amb el japonès i només un, amb el xinès i un altre, amb elcoreà. Dotze dels quinze participants que esmenten l’anglès, el citen enprimer lloc entre les llengües no oficials a Catalunya. Els altres dosparticipants restants esmenten el francès i l’alemany en el primer lloc. Onze dels disset empren el català per presentar-se, mentre que elssis restants fan servir el castellà. Cinc dels sis que empren el castellàsón del grup dels universitaris. Tal com avançàvem, compararem les dades dels grups de discussióamb les obtingudes per l’Eurobaròmetre especial de 2006. En primerlloc, ens assabentarem de quina és la llengua inicial del conjunt delsciutadans europeus, i també de la dels belgues, dels espanyols i delsfinlandesos. Vegem-ho a la taula 2.Taula 2. Quina és la vostra llengua materna? Percentatges Neerlandès Hongarès Espanyol Alemany Francès Polonès Anglès Català Finès Suec Total Àrab Italià TurcMitjana 24.682 18 13 0 1 9 1 12 2 13 5 9 0 0UE 25Bèlgica 1.000 1 1 38 2 56 1 1Espanya 1.025 9 89 1Finlàndia 1.017 94 5 Font: Eurobaròmetre núm. 243, 2006, pàg. 7, ítem D48a. 23
  21. 21. Observem que l’alemany és la llengua materna d’un major nombred’europeus (18%), seguida a 5 punts percentuals per l’anglès i per l’ita-lià (13%); a 6 punts, pel francès (12%) i a 9, per l’espanyol i pel polonès(9%); per tant, hi ha el doble de ciutadans europeus que tenen com allengua materna l’alemany que l’espanyol o el polonès. En segon lloc, en el gràfic 7, ens centrarem en les mateixes dadesque acabem d’analitzar dels grups de discussió, és a dir, en les llengüesque aprenen. Ara només presentarem les dades generals del nombre dellengües i, més endavant, en l’apartat 2.4, ja veurem quines són.Gràfic 7. Quines llengües parleu prou bé per poder mantenir una conver-sa, excloent-hi la vostra llengua materna? Percentatges Font: Eurobaròmetre núm. 243, 2006, pàg. 9, ítems D48b-d. En conjunt, el 44% dels europeus no sap parlar cap altra llengua apart de la materna. Espanya supera aquesta xifra en 12 punts percentu-als, mentre que Bèlgica i Finlàndia n’estan considerablement per sota:18 i 13 punts percentuals, respectivament. 24
  22. 22. De manera correlativa, el 56% del conjunt de la mostra europeasap parlar una altra llengua, a més de la materna. El 28% en sap parlardues o més i l’11%, tres o més. Espanya està força per sota de la mit-jana en tots els casos; a 30 punts de Finlàndia i a 50 de Bèlgica respec-te a les persones que saben parlar la llengua materna i dues altresllengües, pel cap baix. 2.1.2 Les llengües del context Hi ha consens entre els participants que hi ha un nivell baix (endiuen “precari”) pel que fa al domini d’idiomes estrangers a Catalunya/a Espanya en comparació amb altres països, com ara Holanda, Suèciai Alemanya. Creuen que fins i tot Portugal té un nivell més alt que elde Catalunya, tot i que aquí, el fet de ser bilingües afavoreix l’aprenen-tatge d’una tercera llengua, si es compara amb les zones monolingüesde l’Estat. Un participant universitari afirma: - “Tenemos 5 lenguas muy al alcance”. Segons els participants, les causes principals per les quals nos’aprenen bé les llengües estrangeres vénen de lluny i estan molt mar-cades per l’aïllament imposat per la dictadura i per la ideologia en quèse sustentava. En primer lloc, assenyalen l’escola, perquè s’hi impar-teixen poques hores de llengües estrangeres, el nivell d’exigència ésbaix i els professors no són nadius, raó per la qual les classes es fan encastellà o en català. A més, consideren que, d’una banda, els idiomesestrangers s’introdueixen massa tard, a partir dels deu anys. I, de l’al-tra, afirmen que tampoc no hi ajuda el tipus d’ensenyament poc comu-nicatiu que s’hi fa: preeminència de l’escrit respecte de l’oral. En se-gon lloc, els sembla perjudicial el doblatge generalitzat a la televisiói el cinema. Pel que fa a la relació entre en el català i el castellà, hi ha hagutpoques referències. L’al·lusió principal és el diàleg següent, que vatenir lloc en el grup dels no universitaris en parlar del trilingüisme,que transcrivim gairebé sencer: - Sí, sí, però que hi ha gent que vol que els seus fills aprenguin encastellà. - Això és un... - Perquè parece... hi ha gent que pensa així. 25
  23. 23. - Per exemple, a mi em passa: el meu pare parla en castellà, és castellanoparlant i a casa jo parlo en castellà amb el meu pare i en català amb la meva mare. El meu pare parla un català perfecte, però és que va arribar al punt de dir “a esta niña hay que hablarle en castellano” perquè és que no sabia dir les coses en castellà i llavors era una vergonya. - També depèn de l’entorn en què et moguis. - Yo llevo aquí en Barcelona 5 años y soy extremeña y ahora mis- mo no hablo el catalán principalmente porque me da vergüenza la pronunciación. Es un error muy grande, pero yo os estoy escuc- hando a todos perfectamente y me estoy quedando con todo, o sea, que yo creo que cuantos más idiomas se aprendan, ya sea de uno o de otro, cuanto más mejor. No solamente por el hecho de decir “estamos en Cataluña y se habla aquí el catalán porque sí”. - Hay una cosa que es un topicazo, pero yo tengo padres de ami- gas mías que son andaluzas y llevan aquí veinte o veinticinco años y no hablan el catalán porque no les sale de... - Yo porque me da vergüenza. - Y un inmigrante que lleva aquí dos años te habla un catalán que dices... Y yo esto lo he visto. - Y yo igual. […] - És que això també té a veure amb una mentalitat europea, o si- gui, amb una mentalitat d’aquí, que aquí és català i castellà i si vols evolucionar és català, castellà i anglès, però aquí, ara mateix hi ha una història del català per sobre del castellà, hi ha gent que es queixa perquè no vol que els seus fills entenguin català, també és una qüestió de mentalitat. S’han fet algunes referències esparses als avantatges de parlar encatalà, a la jerarquia entre les llengües i a la identitat: - Y aquí las ventajas si quieres ser mosso d’esquadra... o tienes el catalán o no te cogen. - Lo que no encontraría normal es que te pidieran el inglés. Un territori ha de tenir una llengua i conèixer-ne moltes és ideal, que n’hi hagi una de predominant, doncs aprenem-la, però no pot pas- sar per sobre de la pròpia. - Però igual, parlar tants idiomes... no sé fins a quin punt ens faria perdre la nostra identitat. 26
  24. 24. Finalment, també han esmentat dos fenòmens que han contribuïtpositivament al paisatge lingüístic: en primer lloc, la immigració, quefacilita el contacte de nombroses llengües i cultures tant dels infants al’escola com dels adults en determinades feines, per exemple, en laconstrucció; en segon lloc, el turisme, que facilita el contacte amb lesllengües estrangeres tant dels emissors com dels receptors. 2.2 Les exigències del mercat laboral Les llengües apareixen com un aspecte valorat en l’àmbit laboral,independentment del nivell professional i del sector. Els participantsen els grups de discussió comenten que en les entrevistes de feina,sobretot, els han preguntat si saben anglès i també els han parlat enanglès o els han fet traduir un diari, tot i que no solen demanar-los lestitulacions. A la feina, a banda del castellà i del català, majoritàriament han fetservir l’anglès: com a guia de museu, en l’àmbit de l’arquitectura, tre-ballant d’hostessa, a l’hostaleria i, ocasionalment, a la biblioteca. De fet,l’idioma més valorat en el mercat laboral és l’anglès, sobretot amb unnivell mitjà-alt. Consideren que saber idiomes és un benefici per a trobar fei-na. Afirmen: - Estaràs per sobre dels altres. Com a empresari, si tens una perso- na amb anglès i una que no, agafaràs sempre la que té més estudis i més nocions. Per l’interès que ha tingut o per la facilitat... però t’obre moltes més portes tenir idiomes. És molt significativa la distinció que fa un dels participants entrel’anglès, d’una banda, i els idiomes, de l’altra: - Depende también mucho de los perfiles que busques. Un perfil de turismo siempre buscan idiomas, pero en ingeniería o arquitectura, con el inglés vas a todos los sitios. En l’àmbit laboral, la resta d’idiomes no els han estat degaire utilitat. Només tendeixen a aparèixer com a necessaris en sec-tors molt concrets (turisme, traduccions...); en tot cas, aporten valor alcurrículum i poden ser un aspecte diferenciador respecte a altres can-didats. 27
  25. 25. - En el meu cas, en cap de les feines que he tingut no ha influït per res el fet que tingués o no idiomes. Ni l’anglès. És que l’anglès ja s’ha convertit en un mínim, es dóna per fet que tothom parla l’anglès o almenys l’entén. - Si treballes en serveis, de cara al públic, això t’ajuda perquè el que has après trobes que ho necessites, potser si no el parlessis tampoc passaria res, però t’ajuda a comunicar-te. En la primera intervenció també es manifesta l’oposició que acabemde comentar entre l’anglès i els idiomes. A més de l’anglès, nomésl’italià ha afavorit una millora en el lloc de treball dins de l’empre-sa, en un cas. L’anglès els ha estat imprescindible: - Yo trabajé en hostelería y, por ejemplo, si quieres trabajar por la zona de las Ramblas lo que te piden es como mínimo el inglés, por- que lo que más hay son extranjeros y fijo inglés casi todo. Tenen la impressió que no es compensa econòmicament la prepara-ció en altres idiomes; s’exigeixen però no es retribueixen, a diferènciad’altres països. També s’han fet ressò de la utilitat del català a Madrid, ni que siguiamb una peculiar representació –en un cas– de l’ús del català a França: - Ell li va dir l’altre dia que és un idioma elitista l’alemany; jo, per exemple, li posava l’exemple del català, però a Madrid hi ha empre- ses que et demanen el català. - Empreses importants de Catalunya. - La Vanguardia, per exemple, que van posar la sede de Madrid, la gent que anava a treballar a Madrid era indispensable que sabessin català. - I a França és un dels països on més es parla, a Andorra més o menys també. - Però no deixa de ser algo elitista, perquè poden tenir aquest ca- pritxo. Altres beneficis de saber llengües en l’àmbit laboral, que han sortita les sessions, són: 28
  26. 26. • Aprofitar oportunitats de treball a l’estranger:139 - Ara m’han ofert d’anar a Abu Dabi, que és l’únic lloc a on hi ha feina [d’arquitectura] i és gràcies al [meu] nivell d’anglès. • Accedir a llocs de treball més ben remunerats. • Ja dins de l’empresa: • promocionar-se: aconseguir càrrecs de més responsabi- Per litat. • Aprofitar oportunitats d’expansió de l’empresa. • Millorar la relació amb els clients (millors propines). 2.3 L’aprenentatge de les llengües A banda de l’escola, els participants han après les llengües dediferents maneres: assistint a acadèmies, a cursos d’estiu, amb es-tades als països on es parlen, amb les beques Erasmus, a la feina,veient pel·lícules... Només hi ha un participant que diu que no li agrada estudiarllengües: - Yo inglés y portugués. Cuando salí de la carrera mi nivel de inglés era muy básico. A mi estudiar lenguas no me ha gustado. Si sé estos idiomas es por mi trabajo. Luego te tienes que poner a hacer clases, veo las pelis en versión original, pero no porque me guste, porque lo tengo que hacer. Portugués, también en el trabajo. En el moment de fer les sessions cap dels participants estava fentcursos d’anglès reglats. Només un tenia un professor particular d’an-glès a la feina. La resta assistia a acadèmies o a escoles o bé apreniala llengua pel seu compte (sèries i pel·lícules subtitulades o en versióoriginal, música, etc.) o tenia alguna parella lingüística. Per contra, pel que fa a les altres llengües, els participants noempraven aquestes estratègies que feien servir per a l’aprenentatgede l’anglès, a banda d’una parella lingüística en francès i d’algunintent, no reeixit, de veure un DVD en alemany.13 Davant d’una oferta de feina en un altre país que requerís l’aprenentatge d’una llen-gua, els participants no perceben l’exigència d’aprendre-la com un fre, sinó com unaoportunitat (adquirir una nova competència). Els frens a l’oferta serien familiars (nivelld’estabilitat actual), culturals, climàtics o del mateix lloc de treball (remuneració). 29
  27. 27. Es queixen que la formació en institucions com el Liceu Francèso l’Escola Alemanya és econòmicament privativa. 2.3.1 Nivell adquirit dels idiomes 2.3.1.1 L’aprenentatge longitudinal: el nivell assolit Els participants s’autoavaluen les habilitats dels idiomes que co-neixen d’1 a 5 punts. En anglès tothom considera que té un 3, pel capbaix. En la resta de llengües, en canvi, ningú no es puntua amb mésd’un dos, excepte un participant que diu que en italià té un 2-3. Els major nivells d’una llengua tendeixen a aparèixer en aquellsindividus que: • L’empren o l’han emprada regularment en la feina. • L’han cursada durant més anys. • obtingut títols oficials. Han • Han viscut (i estudiat o treballat) o han fet diferents viatges i estades al país. • practiquen en l’àmbit personal (amics, parella, etc.). La L’anglès és la llengua que presenta un major nivell d’aprenentat-ge assolit. En primer lloc, perquè és majoritària a primària i a secun-dària; en segon lloc, perquè és la llengua estrangera més demandadai que més es fa servir a l’empresa; i, finalment, perquè és l’idiomaamb més presència (cinema, música, etc.). Vegem sintèticament en la taula 3 com van lligats els nivells adqui-rits amb la formació rebuda. 30
  28. 28. Taula 3. Perfils en l’aprenentatge de llengües Domini de només una Nivell de coneixements Coneixements alts de llengua estrangera mitjà-baix de dues diverses llengües (dues llengües o tres) Elevat nivell d’anglès, continuant els La combinació més Minoritàriament apareixen coneixements adquirits a habitual és la de francès casos en què s’han assolit l’escola: (primària) i anglès nivells considerables de (secundària). S’assoleixen més d’una llengua (italià, • Reforç en escoles millors nivells en la segona japonès, portuguès), en d’idiomes d’aquestes llengües. general, mitjançant: • Obtenció de títols oficials En alguns casos, se sumen • Escoles d’idiomes • Estades al Regne a l’aprenentatge de l’anglès • Formació en Unit o als EUA per coneixements “informals” l’empresa estudis i/o feina (família, amics, oci, etc.) • Estades per a • Ús de l’anglès en el d’altres llengües: italià, estudis/feina lloc de treball francès, portuguès o japonès. Apareixen tres estadis pel que fa al desenvolupament longitudinalde la llengua estrangera: • Desenvolupament : cursos per a assolir nous nivells, ús intensiu en el lloc de treball. • Manteniment/consolidació: converses amb amics, pel·lícules en versió original, ús en el lloc de treball. • Estancament/pèrdua : la llengua estudiada no es fa servir. 2.3.1.2 L’aprenentatge transversal: el nombre de llengües Com hem vist en l’epígraf 2.1.1, el portafolis lingüístic dels partici-pants conté majoritàriament coneixements d’una i dues llengües, i l’an-glès apareix en gairebé tots els perfils (excepte en dos) com a llenguaimpartida en l’educació obligatòria. Les persones que han incorporatuna segona llengua de fora de l’ensenyament obligatori, ho han fet, so-bretot, per: • millora del currículum amb una altra competència (amb la fina- La litat d’aconseguir més i millors oportunitats professionals). 31
  29. 29. • L’atractiu cultural. • nombre de parlants, la rellevància dels països on es parla. El • nivell d’anglès dels parlants. El • grau de dificultat. El • oportunitats de fer-lo servir i de mantenir-lo. Les 2.3.1.3 Les titulacions Tot seguit, analitzarem el tercer apartat del portafolis lingüístic, eldels certificats. Els participants consideren que els títols tenen un valorrelatiu, però que serveixen per demostrar que han adquirit coneixe-ments dels idiomes, encara que no els els solen demanar. Tanmateix,com ja hem dit, en algunes entrevistes els fan parlar en anglès. Nomésdos participants tenen algun títol: un té l’Intermediate en francès, i l’al-tre l’Advanced en anglès. Un tercer s’està preparant aquest darrer nivellperquè és preceptiu per a aconseguir una beca Erasmus als EstatsUnits. 2.3.2. Motivacions per aprendre llengües Afirmen que els comencen a agradar els idiomes quan en treuenprofit, és a dir: - Entendre’t amb la gent. Et poden ensenyar gramàtica, vocabulari, però quan veus que comences a parlar i poder-te comunicar… a. Esmenten, en primer lloc, raons utilitàries: avantatges professio-nals i laborals. La principal motivació per aprendre idiomes (longitudi-nal i transversal) que apareix racionalment és la rendibilitat projec-tada en l’àmbit professional. I ho expressen de manera implacable: - Som materialistes a matar. Aprenem allò que ens porti a viure una vida millor. - Sobretot busques més facilitat d’accés a la feina. - Buscas sacar un provecho, usarlo en el trabajo. - Va en funció de la gratificació que tinguis. Per viure necessitem peles. No dubten gens ni mica que l’eina per aconseguir aquests objectiusés l’anglès. Veuen que amb un bon nivell poden aconseguir feines dediferents graus de qualificació perquè és un possible avantatge respecte 32
  30. 30. a altres candidats i perquè proporciona la possibilitat d’aprofitar opor-tunitats d’ascendir dins de la mateixa empresa, amb els increments sa-larials que aquest fet comporta. b. A més de les raons de l’aprenentatge de llengües vinculades almercat laboral, també n’esmenten altres dirigides a l’enriquimentpersonal, com ara: • Comunicar-se, interactuar i conèixer gent: - Coneixes gent, t’expliquen coses que no havies ni pensat. • L’accés a productes culturals en la llengua en la qual van ser concebuts: - M’agrada molt el Manga i [estudiar el japonès] és una manera d’entendre’l millor. - La versió doblada no serà mai com l’original. Una llengua va amb una mentalitat. - Tenim l’exemple amb Vicky Cristina Barcelona. Aquesta pel- lícula doblada perd tota la gràcia. • Aproximació i millor comprensió d’una cultura. Són especial- ment atractives les més llunyanes i diferents (japonesa, xinesa, co- reana): - Comences a entendre aquella mentalitat quan comences a en, - Cada llengua és una perspectiva de la vida. Hi ha paraules, conceptes que no tenen equivalències! • Utilitat per a navegar per Internet i per a viatjar1410al país o paï- sos on es parla la llengua que s’estudia. Subratllen, però, la ubiqüi- tat de l’anglès. • Desenvolupament personal: una capacitat més.14 Aquesta és la principal raó que donen els europeus a l’Eurobaròmetre de 2006. Comja hem comentat, la diferència entre l’univers d’aquesta enquesta (més grans de 15anys) i el dels dos grups de discussió que analitzem (entre 23 i 27 anys) explica queles respostes siguin diferents, atès que la principal preocupació dels joves és la laboral,especialment en una època de crisi. De totes maneres, l’ús de la llengua en el treball ésla segona raó que donen els enquestats en l’Eurobaròmetre, a només tres punts percen-tuals de la primera. 33
  31. 31. • L’afany d’aprendre. Una participant respon quan li demanen per què vol començar a estudiar xinès: - No ho sé, motivació personal, com un repte, és que m’agraden les llengües i tinc facilitat per aprendre-les, però és clar, el xinès no... Pensen que les llengües són alguna cosa més que un sistema designes: - Exacte. També és una cultura que m’agrada. - Busques com una identificació amb la cultura, té a veure amb les inquietuds de cada un i cap a on... no ho sé, al qui li agrada Àsia suposo que... - Estareu d’acord que... Crec que t’ofereix una mena de perspectiva de vida, és com ara que hi ha gent que parla català i castellà, doncs, personalment crec que no veuen les coses igual que els que només parlen català o els que només parlen castellà, igualment el que par- la anglès, doncs et dóna una perspectiva potser... - T’obres més al món. 2.3.4. Impediments per a l’aprenentatge de llengües Els principals frens que assenyalen els participants per millorar lon-gitudinalment o transversalment el coneixement de les llengües són, enprimer lloc, la despesa econòmica, ja que cal matricular-se en unaacadèmia. Tret quan es pot entrar a les escoles oficials d’idiomes (de di-fícil accés), tots tenen la certesa que estudiar idiomes resulta molt car: - Ho vaig mirar i em costava un terç del meu sou. - Jo pago 800 euros per curs. He hagut de deixar el francès perquè amb l’anglès ja no m’ho podia permetre. - Japonès em va costar 300 euros al mes. - Hi ha llocs baratos, però s’han de buscar. - He fet cursos a Foment i van superperseguits perquè tothom sap què val una hora d’anglès o qualsevol idioma. Qui realment vol aprendre un idioma...Que t’ho donin a l’escola i als adults en algun altre lloc. - Les acadèmies són caríssimes. - El que no pot ser és que et costi un màster en anglès 8.000 euros. - I entrar a les escoles oficials és impossible. Per fer anglès, dues mil persones. 34
  32. 32. - Un any en una acadèmia et costa una barbaritat. No tothom s’ho pot permetre... Quan en moltes feines et demanen l’anglès sí o sí. En segon lloc, esmenten que adquirir coneixements (hores de clas- se, tasques a casa) i mantenir-los i reforçar-los implica una inversió elevada de temps i de dedicació: - Si no practiques se te’n va. Quan comences, no ho deixaràs. - Per aprendre una llengua has d’invertir moltes hores, sinó no et serveix. - Has d’estar molt conscienciat per començar una llengua de zero: quatre anys, inversió de temps, diners, si treballes. En tercer lloc, afegeixen la peresa i la dificultat d’aprendre unalfabet. En quart i cinquè llocs, parlen de l’escola i del doblatge: - Jo crec que si aprenguéssim l’idioma, o sigui, si als sis anys ens posen l’anglès arribaríem... A Europa hi ha més una mentalitat de... O sigui, quan ets petit, per exemple a França aprens el francès i després als 7 o 8 anys l’anglès i després amb 12 et posen la tercera llengua. I aquí... - Jo no sé si us hi heu trobat, però jo, per exemple, en el meu cas, l’anglès que em van ensenyar a l’escola era bastant dolent. - Aquí a Espanya, per exemple, a la televisió ho tenim tot doblat i a Europa, per exemple, ho tenen tot en versió original. Això segur que des de petit ho tens tot ficat al cap. En sisè lloc, assenyalen que la compensació només arriba a lallarga quan, com deia el participant de l’inici de l’epígraf anterior,“veus que comences a parlar i a poder-te comunicar”: - Una llengua et comença a agradar quan li comences a treure partit. Fins a aquest moment t’avorreix, et penses que no et serveix per a res. - Compensa a llarg termini. Saps que en un any no parlaràs. En setè lloc comenten la dificultat d’algunes llengües, com aral’alemany, que exigeixen perseverança, estudi i pràctica, però especial-ment el xinès i el japonès: 35
  33. 33. - A mi em cridava l’atenció però ja m’ho suposava que era molt i molt difícil. - Vaig pensar d’estudiar japonès durant una època, perquè m’agra- da molt la cultura japonesa, però m’ho van treure del cap, pel que ha dit ell, és complicat, jo no sóc constant, sóc molt mandrosa. T’ho diuen “és súper interessant” però, és clar, en el meu cas personal... - A mi em van dir “ni et molestis, perquè ho deixaràs”, però sempre m’ha fet molta gràcia la cultura i sobretot els símbols. Però, clar, em van dir “tampoc et servirà de res, perquè ho deixaràs i et desmotiva- ràs, el fet de saber d’aquella cultura”. En canvi, d’aquella cultura jo puc saber coses sense tenir el japonès i, en canvi, les llengües que he estudiat, la cultura alemanya la veritat és que ni fu ni fa i la cul- tura italiana sí que t’agrada per la situació, però, és tot el contrari: les llengües que he estudiat, la cultura en el seu moment me la bu- fava, i en canvi el japonès, que sí que em fa molta gràcia, era... - Que després no s’assembla en res, però, en canvi, del japonès em van dir això; a mi el que em va impactar sobretot no és que hi haguessin tropecientos mil símbols, com dir “com et posis a estudi- ar japonès et ratllaràs i no tiraràs endavant i no voldràs saber res més d’allà”. Llavors afortunadament amb l’anglès sí que pots acce- dir a gairebé tot. Finalment, esmenten altres impediments: a) La manca de profit: - Al chino sé que no le voy a sacar ningún provecho. b) Els mètodes d’ensenyament poc dinàmics: - La forma d’ensenyar i el mestre fan molt. c) La manca de facilitat, que provoca que no els agradin les llengües. El que frena els participants a l’hora d’estudiar una altra llengua,a part de l’anglès, és que abans de tot volen tenir un bon nivell enaquesta llengua, i només després d’haver-ho aconseguit n’iniciaranl’aprenentatge d’una altra. A diferència de l’Eurobaròmetre de 2006, no s’esmenta mai lamanca de motivació per no estudiar llengües, que és la raó que addu-eixen el 30% dels enquestats. Tot i que hem de tenir sempre presentla diferència dels universos de les dues recerques, és especialment 36
  34. 34. significatiu que ni tan sols el participant que ha afirmat que no li agra-da aprendre idiomes no esmenti la motivació, perquè, de fet, els re-queriments laborals el duen a aprendre l’anglès i fins i tot a veure lespel·lícules en versió original. Un aspecte que tant pot afavorir com entorpir l’aprenentatge d’unidioma és, com en diuen els participants, la simpatia vers els par-lants. Encara que marginal, ens ha semblat molt significatiu el quecomenta una participant en dues ocasions diferents: la seva oposició al’ensenyament de l’àrab com a activitat extraescolar. - Al meu poble tothom parla anglès i, en canvi, els àrabs, que des- prés se’n van allà, i tinc l’exemple dels que vénen aquí i, en canvi, els nens els hi donen no sé quantes hores a la setmana del seu propi idioma. Els pares són àrabs i els hi fan àrab, i poden venir molts francesos, molts alemanys, en el seu dia molts anglesos, i mai els hi havien posat la seva pròpia llengua en extraescolars. La segona vegada que treu el tema genera algunes intervencionsdels altres participants: - En aquest moment estem parlant d’idiomes però hi ha molta gent, o sigui als nens àrabs els posen l’àrab com a extraescolar, però i si a mi em passa que... - Estàs parlant d’escoles privades? - No. - On passa llavors això? - Els meus pares ho coneixen, jo he viscut a Badia del Vallès tota la vida i allà, que hi ha moltíssim immigrant, això es fa, i aquí... 2.4 Idiomes preferits 2.4.1. El rànquing d’importància dels idiomes Els participants no tenen cap dubte que l’anglès és la llengua mésimportant. Dos participants reblen el clau com segueix: - Si no et fa gràcia cap [idioma] perquè et parlarà en anglès, que l’hem ficat el número 1 perquè els anglesos es van posar el número 1 ells mateixos fa temps. És així. Com una temàtica religiosa, igual. - Tot el que ens envolta està més en anglès. 37
  35. 35. Per al segon lloc hi ha divisió d’opinions: el francès i l’alemany sónles dues llengües que més partidaris tenen, encara que hi ha també quiconsidera el xinès i l’àrab. La història lingüística d’aquest participantresumeix molt bé aquests dubtes: - Yo salí bastante bien de bachillerato, hice un curso y un nivel un poco antes del “First”. Seguí estudiando en la universidad y me gusta mucho. Cuando tuve cierto nivel de inglés empecé a estudiar francés. Barajé también el alemán, pero vi más utilidad en el fran- cés. Porque tengo la idea de que si vas a Alemania saben hablar mejor inglés que los franceses. Preferí estudiar francés aparte de que me gusta porque es una lengua de rama latina, que es más fá- cil. También me hubiera gustado estudiar chino, pero por tiempo y por dinero –los cursos son carísimos–, he tenido que dejar de estu- diar francés porque no me lo podía pagar, pero se hace lo que se puede. Alguns participants tenen la impressió que el francès i l’alemanyestan empatats, però, com acaba d’argumentar el participant anterior, elfet que els alemanys coneguin millor l’anglès els fa pensar que ja s’hipodran comunicar en aquesta llengua. A més, afirmen que hi ha moltspaïsos que parlen francès i que s’ha de tenir en compte el veïnatge ambCatalunya. Pel que fa al xinès, malgrat que aquí hi ha moltes empreses xineses,els sembla que els xinesos parlen anglès. A banda, tampoc no afavoreixl’aprenentatge del xinès la gran fragmentació dialectal, que creuen quearriba a dificultar la intercomprensió entre els mateixos parlantsd’aquesta llengua. El tercer lloc tampoc no està clar. Per a uns seria l’àrab, perquè ésuna llengua amb molts parlants; en canvi, per a altres seria l’alemany;per a uns tercers, l’italià. També hi ha qui diu que el tercer hauria de serl’espanyol. I, finalment, també hi ha un participant que esmenta el rus. En els darrers llocs anirien el portuguès, el japonès, l’àrab i el xinès;la puixança del Brasil fa que els sembli que s’hagi de tenir més encompte el portuguès. Consideren que l’àrab i el xinès són també llen-gües emergents. Si comparem aquestes opinions amb les llengües que saben parlar elseuropeus ens adonarem que coincideixen força: en primer lloc, l’anglès; 38
  36. 36. en segon lloc, també hi ha un empat percentual entre el francès i l’ale-many. Vegem-ho quantitativament en la taula 4.Taula 4. Quines llengües parleu prou bé per mantenir una conversa, tretde la vostra llengua materna? (total) Conjunt UE Bèlgica Espanya Finlàndia (n = 24.682) (n=1.000) (n=1.025) (n=1.017) 1 Anglès 38% Anglès 59% Anglès 27% Anglès 63% 2 Francès 14% Francès 48% Francès 12% Suec 41% 3 Alemany 14% Alemany 27% Espanyol 10% Alemany 18% 4 Espanyol 6% Neerlandès 15% Català 5% Finès 5% 5 Rus 5% Espanyol 6% Font: Eurobaròmetre núm. 243, 2006, pàg. 13, ítem D48T En efecte, el conjunt de ciutadans de la Unió Europea respon quel’anglès és la primera llengua que aprèn. La segueixen de molt lluny (24punts percentuals per sota) l’alemany i el francès. I encara de més lluny,el rus i l’espanyol a 32 punts percentuals. Dels tres països que hem seleccionat, a Finlàndia és on s’aprèn mésl’anglès, més de 6 de cada 10 finlandesos afirmen que poden mantenir unaconversa en aquesta llengua, mentre que Bèlgica amb prou feines arriba aaquesta xifra i Espanya no hi arriba ni a la meitat. La resta de llengües amb les quals els ciutadans d’aquests païsosafirmen que poden mantenir una conversa són el francès a Bèlgica(48%) i a Espanya (12%). A Finlàndia, pot parlar el suec el 41% de lapoblació. Amb uns percentatges més baixos es parla l’alemany a Bèlgica (27%)i a Finlàndia (18%); i encara més baixos, el neerlandès, a Bèlgica (15%),el català, a Espanya (5%) i el finès, a Finlàndia (6%). 2.4.2. Les característiques dels idiomes Després de l’anglès, el francès és l’idioma del qual s’ha parlat més.Un participant resumeix la història recent d’aquesta llengua: 39
  37. 37. - I els nostres pares estudiaven el francès a classe. Hi ha hagut un trencament amb l’anglès i és la llengua més estàndard. Per sota que- da l’espanyol, que ens serveix de comodí si no sabem prou bé l’an- glès, i ens porta a molts llocs, i amb això de tenir França a la vora i fer escapadotes, i per la semblança amb el català, pots dominar una mica el francès... - Però perquè estem menys exposats [al francès] en la música, el cinema... Tot el que ens envolta està més en anglès. Hi ha algun participant a qui no li crida gens l’atenció aprendre elfrancès. En canvi, comenten que hi ha francesos que viuen a Catalunyai aprenen ràpidament el català. • més fàcil d’aprendre? El No hi ha unanimitat: per a uns és el francès i per a altres, l’anglès.Hi ha qui diu que és l’italià. Un participant ho expressa així: - Jo com a simple, per a una ment en blanc, l’anglès perquè és flet- xat. El francès entre els accents, i les conjugacions ... és molt més barroc, més rococó. Com el català. • el més difícil? I També hi ha diversitat d’opinions: xinès, rus, àrab, japonès i alemany: - De les llengües no asiàtiques jo crec que l’alemany és la més complicada. • més enriquidor? El Si es pren enriquidor com a portador de riquesa material, hi ha unparticipant que afirma que la finalitat última sempre és un tema laboral.En aquest sentit, hi ha un altre que hi afegeix: - Pero una vez te has cubierto las espaldas y sabes inglés o fran- cés... pues dices voy a estudiar... Per contra, si es pren enriquidor com a portador de riquesa culturalels participants argumenten: - Depèn del que busquis. Si li vols treure el suc a una cultura, aprendre l’idioma, una cultura i el que va lligat. 40
  38. 38. - Però que t’aporti cultura... veus una sèrie nostra i és el mateix que veure una sèrie americana. Però una que se surt d’aquests canons, és un altre món. I el doblatge, com més s’allunyi del nostre món, menys fidel serà, precisament per això. - Però la cultura en si... els occidentals ens copiem. Els orientals en si també copien dels Estats Units. • Amb més de futur? Creuen que cap llengua desbancarà l’anglès. Veuen possible queper qüestions de negocis augmenti l’ús del xinès, però pensen que res-tarà limitat en aquest àmbit. I més si els xinesos aprenen l’anglès. Enl’epígraf 5 veurem amb més deteniment els seus comentaris prospec-tius. 2.4.3. Els idiomes per a aprendre La divisió de les llengües que hem vist, que distingeix entre l’anglèsi els idiomes, sembla que és col·lectiva, perquè quan se’ls ha demanat alsparticipants quins idiomes aprendrien tots han parlat només de llengüesmés aviat llunyanes, com ara l’àrab, el japonès i el coreà. Una participantexplica perquè ha après japonès: - Francès llegit perquè el domina la meva mare i llegia de petita. El problema és que el llegeixo, però no sóc capaç de mantenir una conversa. I el japonès, per la frikada de llegir sempre còmics i veure dibuixos japonesos, per poder entendre’ls millor. - Per què? [aprendre o no aprendre japonès] Perquè sí. M’agrada com sona, la sonoritat que té. Sempre m’ha cridat l’atenció. I un participant exposa les raons d’aprendre coreà: - Des de petit m’agrada molt tot el que és Àsia i les cultures asiàti- ques i vaig voler estudiar algun dels idiomes que hi havia per allà. Vaig mirar xinès, però com que tinc un amic que havia estudiat du- rant quinze anys i em va dir que me n’oblidés perquè eren quaranta mil símbols que has d’aprendre, per parlar-lo són tres anys i mig si vas a un bon nivell, però per aprendre’l a escriure o llegir has de dedicar-te absolutament al xinès. Després hi havia l’opció del japo- nès que tenen uns dos mil símbols. Per exemple fins que no tenen 8 anys els nens no poden llegir el diari, per tant és bastant complicat, com a molt parlar una mica, “xapurrejar-lo” i poc més. El coreà vaig començar-lo perquè volia fer un segon idioma, s’assembla una mica al japonès perquè tots pertanyen a la mateixa arrel, que és el xinès, 41
  39. 39. i per aquesta mateixa raó el vaig deixar, perquè s’assemblava mas-sa en el sentit de no... fins al punt de dir que són iguals però perarribar a confondre algunes paraules i... És bastant senzill perquèés com el ciríl·lic, perquè tu aprens uns símbols i ja pots parlar-lo,almenys ja pots llegir-lo, pots escriure’l encara que no sàpigues elque dius, ja pots fer alguna cosa, cosa que amb el japonès no, noel pots llegir, no el pots escriure. Per això vaig començar amb elcoreà.Hi ha una participant que començava l’endemà a estudiar xinès. Iun altre respon:- Jo xinès no. Jo m’havia plantejat alemany també, però jo no tinctemps de moment, però bé, és una cosa que estaria bé.- A mi em crida l’atenció l’àrab, no sé per què, el meu germà vacomençar-lo i va fer tres anys o cinc. També és difícil, però em que-da, és que m’agraden els signes.Aprendre o no aprendre?Vegem quins idiomes desperten l’interès dels participants en elsgrups de discussió.- Alemany?Els participants responen:- No, perquè jo crec que no és una necessitat, [...] perquè és moltmés complicat que no el francès o l’italià per a nosaltres.- Abans era ni més ni menys, perquè l’alemany no és un idioma tanparlat, però a nivell cultural és bestial l’alemany, la literatura, elcinema, tot...- El francès també.- És com el català que es parla aquí i ja està.- Italià?Comenten el següent:- A mi em crida l’atenció, però és una de les coses que...- L’altre dia va sortir a El Periódico que la segona comunitat d’es-trangers a Barcelona són els italians.- Portuguès?Els sembla que és fàcil:- És una llengua que m’atrau, però perquè... 42
  40. 40. - I és fàcil, o sigui, no sé, jo parlar-lo no ho tinc perquè em fa ver-gonya, no m’atreveixo perquè em sento tonto pronunciant, perquè joel pronuncio fatal, però [...] no s’assembla al català, s’assembla alcastellà i és bastant... 43
  41. 41. 3 EL MULTILINGÜISME Com anunciàvem en la introducció, segons l’Eurobaròmetre de2006, no tots els europeus estan d’acord amb el sentit del títol d’aquestescrit “Ser multilingüe o no ser ...?”. Hi ha un 16% que creuen que nocal que els europeus aprenguin cap altra llengua a més de la materna.Correlativament, al 84% dels europeus els sembla bé que tothom hagid’aprendre una altra llengua, a més de la seva. El percentatge baixa al50% si el nombre de llengües que s’haurien d’aprendre fos dos. Si com-parem els tres països que hem triat, veiem que a Bèlgica els percentat-ges són el 91% i el 60%, respectivament; a Espanya, són el 79% i el63% i, finalment, a Finlàndia, baixen al 76 % i al 40%.115 1 3.1 Bateria de preguntes La directora dels grups de discussió tenia preparada una bateriad’afirmacions per a facilitar l’intercanvi de parers. Són les que aprofi-tem, afegint-hi l’interrogant, com a títols dels epígrafs. 3.1.1 Si es domina l’anglès ja no cal aprendre altres idiomes? Els participants distingeixen entre dos àmbits: el professional i elpersonal. En el primer, consideren que l’anglès permet comunicar-seamb tots els que en saben que, com hem vist, creuen que és un percen-tatge molt elevat de persones. Ara bé, en l’àmbit personal pot teniravantatges de dues menes; d’una banda, el profit que se’n pot treure i,de l’altra, satisfer un desig. Vegem com expressen els participants lautilitat de l’anglès en l’àmbit personal: - A nivell de viatges, el tema de les línees de low-cost, te’n vas i tornes de Londres per 50 euros o te’n vas a Alemanya i, un mínim, n’has de parlar, encara que sigui per demanar un cafè el necessites, jo parlo de l’anglès perquè es parla a tot [arreu]. - Crec que a nivell personal també, l’anglès per exemple està a tot arreu, et connectes a Internet i et multiplica les possibilitats, pots15 En les nostres recerques hem mantingut sempre la hipòtesi que les declaracions d’in-tencions d’una generació es poden fer realitat en la següent. Si suposem que es com-pleix aquesta premissa podríem especular que, d’aquí a una trentena d’anys, del 44%de persones monolingües que hi ha actualment a la Unió Europea es passaria a un 16%.La xifra de persones bilingües passaria del 56% actual al 84%. Pel que fa a les personestrilingües, del 28% actual s’arribaria a la meitat de la població. 44
  42. 42. accedir a moltes altres coses, a nivell personal dic, no només a ni- vell professional, que també, suposo. Pel que fa a la resta de llengües, consideren que cal tenir una moti-vació extra per estudiar-les: - Jo crec que l’anglès el necessites per feina, per viatjar, seria com bàsic, però les altres [...] ha de ser que et desperti algo o algun inte- rès teu per aprendre-les. Hi ha qui veu alguna possibilitat remota d’aprendre les altres llen-gües per viatjar: - De viaje, a lo mejor, pero es eso, yo creo que hoy en día con el inglés te vas a cualquier parte del mundo. I un altre participant rebla clarament el clau: - Tenint l’anglès, la resta no cal. La majoria està d’acord que fins i tot els mateixos habitants delspaïsos que parlen altres llengües no en fomenten l’ús: - No hi ha una necessitat perquè tu te’n vas a Alemanya i en anglès segur que t’apanyes. Llavors perquè has de passar-te quatre anys per aprendre a dominar més o menys l’idioma alemany si quan arri- bes allà potser et canviaran l’alemany i et parlaran en anglès? - Jo dic de l’italià, el danès, l’alemany, tots aquests idiomes, tu vas allà i amb l’anglès t’apanyes, no hi ha una necessitat real d’aprendre aquests idiomes perquè penses que amb l’anglès t’apanyes. En can- vi, potser amb l’italià o el portuguès que són zones, com a Espanya, que no es parla tan bé l’anglès, potser la gent sí que té un interès... - Jo penso que aquí, jo he estat a França pel tema de feina i a Fran- ça tothom parla anglès. - Però això de les d’Europa perquè a Europa suposo que vas a Ale- manya i parlen anglès, vas a Suïssa o Suècia, és igual, i parlen anglès més o menys. El rus, les asiàtiques és una altra cosa. 3.1.2 Per a una feina, estrictament amb l’anglès seria sufi-cient o no? Podríem resumir les aportacions dels participants dient que “totallengua fa currículum”: 45
  43. 43. - Tot el que puguis aportar sempre són coses positives, millor, és que ja no és pels idiomes quan més currículum tinguis, millor. - És com un currículum bàsic i llavors no sé, que hi ha japonès o coreà és que és un don de gentes. - Et paguen bé perquè és clar, hi ha poca gent que el parli [el rus o el xinès] però trobar una administrativa que et parli anglès és fàcil. - Moltes feines on et paguin bé molts cops són idiomes que és par- lar rus, parlar xinès. - I si tens títols qualificats pots fer de traductor. Hi ha participants que hi aporten exemples concrets: - Tu posa a la recerca avançada d’infojobs anglès i et surten trope- cientas mil i posa xinès i les feines que hi ha són molt puntuals i compara els sous. - Jo m’he trobat amb companyes que diuen que tenen idiomes, i els tenen, i a l’hora de la veritat es defensen en l’anglès, perquè els d’allà, amb l’idioma que podem adquirir aquí com que no n’hem pogut practicar cap, per exemple, amb el xinès o el japonès tu el pots estudiar, et pots passar tota la vida estudiant-lo, però si no tens l’oportunitat de practicar-lo... A l’hora que t’hi poses els d’allà no t’entenen, i si entenen ells també l’anglès, al final acabes par- lant en anglès, però només que posis el xinès i que el tinguis (per- què suposo que aquestes coses les comproven), se t’obren un munt de portes. 3.1.3 Xinès (a més de l’anglès)? Hi ha divisió d’opinions: uns pensen que aquí ja hi ha prou feinaintentant introduir l’anglès, mentre que d’altres argumenten que cadallengua implica una forma de pensar i que, per tant, sí que caldriaaprendre el xinès. 3.1.4 Aprendre llengües està socialment sobrevalorat? Consideren que té un valor haver-les apreses perquè suposa unainversió de temps i de diners, però que no està sobrevalorat ni tampocestà ben remunerat. 3.1.5 La societat multilingüe és millor? Els participants coincideixen a veure la societat multilingüe mésoberta, més culta, que aporta riquesa, que ofereix més possibilitats 46
  44. 44. d’anar a treballar fora, de viatjar, d’entendre’s amb qualsevol. En defini-tiva, responen afirmativament la pregunta que encapçala l’epígraf. - No habría barrera lingüística, podrías viajar a muchos más sitios, tampoco vamos aquí a aprender veinte idiomas y a perder el catalán, que es el idioma de aquí, pero que menos que el inglés, el alemán y el francés, estas lenguas más importantes yo las potenciaría un poco. - Jo veig que si la gent sabés més idiomes seria un valor afegit per- què la diversitat fos més... o sigui, que ajudaria molt la integració entre cultures. - Pero si todo el mundo supiera esos idiomas, estaríamos en las mismas, serían la base y te exigirían más cosas para completar el currículo. - Partiendo de la base que aquí ya tenemos dos y tenemos ventaja. Ya te abre muchísimas posibilidades. Países de habla francesa te harás entender. Y castellano toda Sudamérica... Per contra, hi ha un participant que no està d’acord amb una socie-tat que sigui molt multilingüe: - Jo no veig la utilitat d’una societat el 80% de la qual domini tan- tes llengües. Com hem vist en l’epígraf 3.1.1, per a alguns joves un bon coneixe-ment de l’anglès ja és suficient, per la qual cosa perceben com a super-flu el coneixement majoritari de més llengües. 3.2 Aspectes que potenciarien el multilingüisme En parlar de la millora de l’aprenentatge de les llengües, ja hem vistque els participants consideren que hi ha moltes possibilitats d’afavorirel multilingüisme. En primer lloc, proposen que algunes assignaturess’imparteixin en anglès, és a dir, que l’escola sigui trilingüe i amb pro-fessors nadius. - A part que tenim la sort de tenir una educació bilingüe. - I quin nivell d’anglès tenen els nens? A mi perquè m’han fet anglès a l’acadèmia, però tinc companys que no saben anglès. I el francès també està molt malament. L’educació de llengua estrangera està molt malament aquí a Catalunya i a Espanya, perquè no hi ha profes- sors formats. És que hi haurien d’haver, doncs, natius, el que dèiem. 47
  45. 45. - Abans parlàvem d’aprendre molts idiomes, però a Espanya hi ha molta gent que deixa l’escola abans de l’ESO, es que és una cosa, una passada. - A mi m’interessava més guanyar pasta que no pas aprendre an- glès, tal i com està muntat estàs pensant en deixar l’escola per tre- ballar... En segon lloc, per augmentar les motivacions en l’aprenentatge dellengües els participants proposen que els col·legis públics i privats si-guin multilingües des de pàrvuls, i que es facin més intercanvis.Posen l’exemple reeixit dels Erasmus. En tercer lloc, augmentarien lesbeques per anar a l’estranger. Finalment, també assenyalen que els mo-tivaria el benefici laboral, encara que farien el mínim que els calguésper ser eficaços en la feina. Tanmateix diuen que a partir d’aquí ja bus-carien alguna llengua més que els agradés. Una altra acció que consideren que impulsaria l’aprenentatge d’al-tres llengües seria que es projectés la versió original subtitulada ala televisió, el cinema i els DVD: - Ara al Festival de Cinema de Sitges tens els subtítols en castellà, català i anglès. Tens els tres. - Jo crec que, per exemple, les pel·lícules de Disney, quan me les descarrego d‘Internet, estan doblades en sud-americà i les torna a doblar algú d’aquí i jo penso “però, si ja estan doblades en castellà, ja l’entendré, es pot entendre, potser en lloc de dir-te “levántate” et diuen “párate” i no, no, algú d’aquí les dobla en castellà castizo. - També la tele, que ara a les cinc els ninos els donin en anglès, o les pelis o les sèries, el que dius tu que igual que als estius hi ha molts esplais i moltes colònies, no cal anar a Anglaterra, pots fer a Vic unes colònies en anglès. En general, pensen que els aspectes que afavoreixen l’aprenentatgede llengües estrangeres són la joventut i el tipus de didàctica: - Y menos escribirles y hablarles más, canciones,... porque ellos aprenden más rápido que no cincuenta mil veces el verbo to be. - I que te l’ensenyin en castellà no et serveix per res. - És el parlar, perquè nosaltres parlem molt malament l’anglès. Després dels francesos... 48
  46. 46. - Hace más un mes de inmersión en el país que tres años estudian- do en una academia con profesor castellano. En un mes allí apren- des mucho más. Des del punt de vista de la competència en l’àmbit laboral argumen-ten, aparentment de manera paradoxal, que la dificultat pot afavorirl’aprenentatge d’algunes llengües, perquè una llengua difícil estarà méscotitzada en segons quins àmbits. Els participants pensen que com més idiomes se saben, mésfàcil és aprendre’n un altre: - Cada idioma que aprens és més fàcil. També hi ha consens a pensar que es pot aprendre més d’unallengua alhora: - Les interferències són part de l’aprenentatge. Altres mesures que també afavoririen el multilingüisme serien: • Incrementar la conscienciació i les ajudes a empresaris per a la formació dels seus treballadors. • Conscienciar socialment dels avantatges de conèixer llengües i afavorir l’ensenyament en les famílies. • Potenciar la mobilitat laboral amb altres països. • Aprofitar la immigració per fomentar l’aprenentatge de llengües. Afirmen, finalment, que per mantenir les llengües apreses s’han depracticar, o veure vídeos, llegir el diari, viatjar... 3.3 La situació ideal El bilingüisme no és prou? L’ideal seria ser trilingües? Als participants en els dos grups de discussió els sembla que amb elbilingüisme català-castellà no n’hi ha prou, que com a mínim cal arribara ser trilingües: - Trilingües ja estaria bé, i a partir d’aquí, donar opció a aprendre altres llengües a qui vulgui. 49
  47. 47. Només uns pocs conceben com a ideal l’aprenentatge majoritari dedues o tres llengües estrangeres. Un participant hi argumenta en contra: - Tenim un dels pitjors sistemes educatius d’Europa. Val més una bé que moltes llengües malament. Hi ha alguns que pensen que la situació ideal seria aprendre cincllengües: - Tampoc és tanta utopia, parlem d’utopia i, en realitat, et poses a pensar i gent que vingui d’Àfrica i que et parlin el francès i que aquí a Espanya aprenguin el català i el castellà perquè han nascut aquí, doncs ja dominen quatre idiomes bé, només que n’aprenguin un al- tre, anglès, per exemple, ja tenen cinc idiomes. En demanar-los què farien per arribar a aquesta situació ideal hanrespost que estimularien els fills des de petits fent-los entendre elsavantatges del multilingüisme i parlant-los una mica en anglès. El quedemanen és que es faci a l’escola, des de la base. 50
  48. 48. 4 EL FUTUR Per a la feina i per als negocis consideren que l’anglès és l’idiomaque té més futur. A més dels idiomes que coneixen (anglès, francès, italià, alemany,portuguès, xinès, japonès i coreà) preveuen que serà clau: - L’àrab, perquè tindran molta força a nivell econòmic, petroli i demés; són molts diners i hi ha molta empresa ficada en allà. - El rus. Pel tema que serà una potència, hi ha molts països emer- gents. Els idiomes que creixeran més en el futur seran el xinès, l’àrab i elrus. Creuen que el xinès creixerà en importància, però tampoc no gaire;no tenen la impressió que en un futur el xinès es consolidarà o serà unreferent: - Molta gent també perquè ara Àsia està una mica de moda, viatjar a Àsia... Molta gent també l’està aprenent. - Jo com a llengua no ho crec, perquè és molt complicat. A part de la simplificació que van fer els comunistes els anys cinquanta, enca- ra així el xinès segueix sent molt difícil, la gent no s’hi posa a estu- diar-lo i si s’hi posa, ho deixa. Ho deixen. Tampoc no creuen que el francès tindrà més protagonisme en elfutur, podria ser només per a contextos específics. Comenten la davalla-da d’aquesta llengua. Hi ha totes les opinions: que baixarà, que es man-tindrà i que pujarà. - Jo crec que pujarà, no a nivell d’equiparar-se a l’anglès actual- ment, però com que totes les empreses se’n van cap a Àfrica, clar, l’idioma que tenen allà, el segon idioma en aquella zona és el fran- cès. Pel que fa a l’alemany, consideren que està una mica “estancat”, que la gent el veu tan difícil que ja no l’estudia. A més: 51
  49. 49. - I si allà ja parlen anglès perquè molestar-te a aprendre l’alemany podent dedicar aquest temps a una llengua que et serveixi més. - Veo más una lengua asiática como chino, japonés, que no alemán. De l’italià, en remarquen la bellesa i afirmen: - Igual. Sempre ha estat allà. L’italià és per a Itàlia. - És un idioma cultural. L’antiguitat, centre de cultura mediterrà- nia, Venècia, Florència, les pel·lícules... Itàlia és Itàlia! Pel que fa a la intenció d’estudiar unes altres llengües, la par-ticipant nascuda a Extremadura manifesta la seva voluntat d’estudiarcatalà. Hi ha dos participants que diuen que volen aprendre italià, elssembla que és fàcil i que sona bé. Uns altres dos volen estudiar el xinès: - A mi m’agradaria aprendre xinès per hobby, per culturilla. No estar hores allà fent l’alfabet... i no sé què... sociabilitzar-me una mica amb els xinesos. Perquè són tan tancats que em dóna molta curiositat, com que ells no fan aquest esforç d’aprendre altres idio- mes i tal, entrar en un món que em resulta desconegut, perquè no s’obren. - Jo crec que l’alemany, l’italià i el francès són una mica per a qui li interessi i tingui una mica d’inquietuds culturals, igual aprendrà, però si no, no crec que siguin llengües que vagin a més... Amb el xinès o alguna cosa asiàtica, que està una mica de moda, doncs en- cara, però, si no... 52
  50. 50. 5 CONCLUSIONSLa resposta a la pregunta del títol d’aquesta publicació “Ser multilingüeo no ser...?” ha estat unànime: tots els participants consideren que ésimprescindible ser multilingüe. Només un participant ha confessat queno esdevé multilingüe de grat, però que sap que, per raons professionals,ho ha de ser. El discurs sobre les llengües ha estat condicionat per l’edatdels participants (entre 23 i 27 anys). El seu enfocament de l’aprenen-tatge dels idiomes estrangers s’ha dirigit sobretot a l’àmbit professi-onal, i més en una època de crisi en què alguns d’ells han perdut lafeina. Tots coincideixen a afirmar que la llengua d’aprenentatge obli-gatori actualment és l’anglès i, de fet, tots l’han après excepte dos.Tots han convingut que l’anglès és ubic i que ha esdevingut la linguafranca mundial. Aquesta omnipresència ha provocat que els partici-pants classifiquin les llengües estrangeres en dos grups: l’anglès,d’una banda, i els idiomes, de l’altra, tal com hem reportat en nombro-ses intervencions. Per tant, per a ells el conjunt de les llengües deCatalunya es divideix entre:Taula 5. La classificació de les llengües que fan els participants LES LLENGÜES LA LLENGUA ELS IDIOMES D’AQUÍ La resta de llengües tret del Català i castellà català, el castellà i l’anglès. La que gairebé tothom coneix: Distingeixen entre els idiomes l’anglès. europeus i els idiomes llunyans. En aquest sentit, el nivell adquirit en els idiomes mostra claramentquina és la preeminència: la llengua més coneguda i amb més titulaci-ons és l’anglès. D’una banda, en l’annex 2 es pot veure la síntesi quehem fet de les representacions dels diferents aspectes de cada llengua.De l’altra, en l’epígraf 2.1.1. es poden conèixer les llengües que elsparticipants han incorporat al seu portafolis lingüístic. 53
  51. 51. La diferència entre les argumentacions dels universitaris i dels nouniversitaris és que les intervencions dels primers són més precises,més conceptuals i més elaborades. Els universitaris no mostren gaireinterès per les llengües llunyanes; per contra, els no universitaris entenen més; possiblement és una estratègia per a accedir a un altre tipusde formació, per distingir-se per l’exotisme de les llengües, en les duesaccepcions del mot. En general hi hagut consens en els aspectes fonamentals: 5.1 Consens en el diagnòstic de la situació • El nivell d’aprenentatge de llengües estrangeres tant a Espanya com a Catalunya es considera un dels pitjors d’Europa. L’escola és la causa d’aquesta situació: poca exigència, enfocament poc comu- nicatiu, repetitiu, professors no nadius, poques hores, introducció tardana de les llengües estrangeres, etc. 5.2 Consens en les representacions de les funcions de lesllengües • Les llengües d’aquí: són les llengües que tots els participants coneixen, són les primeres que s’incorporen al seu portafolis lingü- ístic, i són les llengües de discurs emprades en els grups de dis- cussió: el català més que no pas el castellà, i també la barreja d’ambdues en una mateixa intervenció. Ja es dóna per fet que tot- hom les ha adquirides i només hi ha algun comentari sobre quina ha de ser la llengua de l’ensenyament. • La llengua, l’anglès, ha esdevingut la interlingua de comunica- ció mundial, essencial tant en els negocis com en l’àmbit personal i de l’oci (viatges, productes culturals predominants). És també la llengua fonamental d’internet i de l’àmbit tecnològic. L’anglès, doncs, “ja s’ha convertit en un mínim, es dóna per fet que gairebé tothom el parla o, almenys, l’entén”. - Mínim tenir les nostres i tenir l’anglès. • Les altres llengües europees es consideren accessòries. El fran- cès és la més estudiada, a molta distància es troben l’alemany i l’italià. Aquestes llengües s’aprenen per interessos de caire perso- nal més que no pas per la percepció d’una demanda real del mercat de treball. 54

×