Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Jornada Tothom Educa 2015: "Família i escola: enfortint els vincles" de Jordi Collet

302 views

Published on

Presentació de Jordi Collet en el marc de la Jornada Tothom Educa 2015 del Prat de Llobregat.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Jornada Tothom Educa 2015: "Família i escola: enfortint els vincles" de Jordi Collet

  1. 1. www.uvic.cat Família i escola: Enfortint els vincles VIII Jornada Tothom Educa El Prat de Llobregat Jordi Collet Sabé Universitat de Vic – UCC
  2. 2. Índex a) Infants, joves i famílies “estrangers al país escola/Institut”. Causes i elements de les incomprensions mútues. b) Pistes i propostes per uns millors vincles docents – famílies per l’èxit escolar de tot l’alumnat c) Conclusions d) Treball en grups 2
  3. 3. La xerrada està basada en les conclusions de la recerca “Escoles, famílies i èxit escolar” (2012-14): 3 www.fbofill.cat
  4. 4. Objectius de la xerrada: a) Eines per canviar la mirada. Aportar una mirada diferent sobre les incomprensions, les dificultats, les complexitats de les relacions entre docents i famílies. Modificar la perspectiva des de la qual ens mirem aquest tema. Amb l’objectiu de dubtar i fer(-nos) preguntes que ens permetin avançar. b) Explicar actuacions en aquest camp que s’han realitzat després d’aquest canvi de mirada i de preguntes docents sobre la pròpia relació amb les famílies 4
  5. 5. a) Infants, joves i famílies estrangers al “país escola - Institut”. Causes i elements de les incomprensions mútues 5
  6. 6. Petit joc per començar… Any i autor/a del text? 6
  7. 7. "La mayor parte de los padres hoy no cumplen con su deber hacia sus hijos. Creen que llevando sus hijos al colegio ya no les incumbe otro deber (...) creen que solamente son los maestros los que han de instruir y educar a sus hijos (...). El maestro con ganas y buena voluntad y con mucha dosis de sacrificio, procura el perfeccionamiento del niño y normalmente no lo logra. Es porque en su hogar familiar no existe la continuación del Colegio. Se descubre a menudo en la psicología infantil este desinterés y despreocupación de los padres”. 7
  8. 8. Josep Mº Carbó. Prevere i mestre Text aparegut al programa de Festa Major de Torelló 1951 8
  9. 9. “La cultura académico-escolar o gramática de la escolaridad, se ha configurado en el tiempo, hasta fechas recientes, al margen del establecimiento de relaciones institucionalizadas entre la escuela y las familias” (Tyack i Tobin) Fins i tot avui, quan l’escola ha evolucionat, s’ha obert i ha avançat molt; i quan també les famílies s’han transformat, les relacions entre ambdós segueixen essent complexes–incomprensions 9
  10. 10. Escola i Institut: metàfora de país Infants, joves i famílies, estrangers al país Escola - Institut? Què configura aquesta distància? Aquesta llunyania? Aquest “sentir-se estrany – estranger”? 10
  11. 11. a) Mariano Fernández Enguita (1988) Mirades de les famílies – infants i joves cap a l’escola o Institut en funció de classe social 11 + vincle expressiu - vincle expressiu + vincle instrumental - vincle instrumental ADHESIÓ REFÚS ACOMODACIÓ DISSOCIACIÓ
  12. 12. B) Bernard Lahire (1995): xoc cultural entre famílies, infants i joves i escola/INS. Incomprensió escolar d’allò familiar: especialment famílies immigrants i classes populars «El mite de la dimissió parental el construeixen els docents quan dedueixen pels comportaments i resultats escolars que alguns pares/mares no s'ocupen dels seus fills. Sovint no se’ls veu (entrevistes, reunions). I d’aquesta «Invisibilitat» se’n dedueix una indiferència cap allò escolar que no correspon a la realitat" 12
  13. 13. B) Bernard Lahire: xoc cultural entre famílies, infants i joves i escola/INS Els i les docents no som conscients que “allò escolar” i els nostres judicis escolars parteixen d’un “lloc social”: classe mitjana, blanca, autòctona (No bo-dolent / moral) Origen del xoc – incomprensió cultural: desigualtats social. D2 : Atenció a les diversitats + atenció a les desigualtats 13
  14. 14. B) Les famílies i alumnes autòctons, blancs, de classe mitjana … ja tenen el “passaport escolar” de naixement En canvi, moltes altres famílies i alumnes viuen el “ser estrangers” durant tota l’escolaritat. Són vistos, viscuts i tractats com a estrangers al país – escola/INS. No coneixen la llengua de l’escola/INS, costums, mecanismes informals, funcionament, etc. I els seus llenguatges, coneixements... No són reconeguts com a valuosos a l’escola/INS ! 14
  15. 15. Aquesta llunyania - estrangeria és la causa que genera, en el dia a dia escolar: a) Desafecció escolar - rebuig: procés pel qual l’alumnat es va allunyant progressivament “d’allò escolar”: dinàmiques, continguts, deures... b) Fracàs escolar: no assoliment, en els temps marcats, de les competències i/o continguts proposats per sistema educatiu(6è pr. - 4art ESO) c) Absentisme escolar: Deixar d’anar a l’escola o INS en major o menor extensió / intensitat 15
  16. 16. Desafecció escolar. Inici a infantil i primària. El món escolar esdevé, progressivament, quelcom estrany, allunyat, sense sentit per a l’infant (especialment infants vulnerables): - Avorriment, poca atenció, poques aspiracions, expectatives baixes seves, familiars i dels docents, dificultats amb continguts, etc. - Judicis escolars negatius que es “confirmen” (“profecia auto-acomplerta”). - Justificacions docents de la desafecció: falta interès infant/adolescent; dèficit familiar; diversitat és un problema (Recerca ABJOVES-UAB) 16
  17. 17. Fracàs escolar. A major desafecció escolar, pitjors resultats. Que confirmen la profecia (auto-acomplerta) i els judicis escolars. - Identitat del propi alumne/a vinculat al “fracàs”. Allò escolar no té sentit o el perd definitivament (trencament) (“La clase” L. Cantet). - Inici del “desenganxament” definitiu respecte l’escola, l’Institut i allò escolar. És fàcil que la seva experiència escolar els confirmi cada dia que no “tenen” ni “són” res que el sistema educatiu formal “valori” o reconegui. 17
  18. 18. C) Annette Lareau (2003) Xoc entre els objectius i maneres d’educar de classes populars – immigrades vs mitjanes – escola Ens hem d’entendre perquè tots volem el mateix docents i progenitors ? El “bé de l’infant/jove” és el mateix? 18
  19. 19. d) Xavier Bonal (Apropiacions escolars. 2003) “Lo importante no es que los padres crean en la escuela, sino que realmente la sientan como algo suyo, un espacio perteneciente al “nosotros” colectivo. Ante padres que sienten la escuela como suya, hay padres que sienten hacia la escuela y los maestros un respeto distante, casi jerárquico. Ven la escuela como una entidad que les es ajena; (...) la reificación de la escuela y del sistema escolar es el verdadero origen del fracaso escolar, no las actitudes de pasotismo o de confrontación de los padres hacia la escuela.” 19
  20. 20. e) Tres models de vincle Escoles – famílies (Cunningham i Davis 1988) • Expert • Transplantament • Vincle – empoderament – projecte compartit entre iguals 20
  21. 21. Així doncs ... Per a moltes infants, adolescents i famílies, l’escola i l’institut són molt “estranys” a nivell de tipus de llenguatge i del que s’espera dels menors (Bernstein), de continguts que s’hi ensenyen (Bourdieu), de la forma de tractar els infants (Lareau), del rol del lleure i els amics (Bonal) . I s’hi senten estrangers Quan les famílies i l’alumnat senten, veuen i viuen que l’escola no forma part del “nosaltres”, que és quelcom “llunyà”,“aliè”, reïficat, això allunya els alumnes de l’èxit escolar. I facilita actituds d’enfrontament, de resistència (Willis) o d’indiferència cap a tot allò escolar: mestres, professors/res, continguts, normes... 21
  22. 22. - La responsabilitat primera d’aquesta “proximitat” o “llunyania” de l’alumnat i llurs famílies respecte l’escola i l’Institut és l’actual organització - cultura escolar profunda: - Sabem que educar és la tasca més complexa. I avui ho és més que mai. - Com es pot entomar aquesta responsabilitat professional en el context actual? 22
  23. 23. b) Pistes i propostes per uns millors vincles docents – famílies per l’èxit escolar de tot l’alumnat 23
  24. 24. Principis per transformar les relacions quotidianes entre docents i famílies per contribuir a l’èxit acadèmic de TOT l’alumnat: 1) Tothom ha de tenir un lloc físic i simbòlic (re)conegut. Ens necessitem per a millorar l’escola – institut (interdependència). 2) Canviar la mirada sobre les famílies. De les famílies com a problema, a les famílies com a solució Exemples d’actuacions en el marc de la recerca... 24
  25. 25. 1. Adaptació P3 AMB famílies 2. Canviar entrades i sortides (dins aula – trobada informal de 8.50 – 9.10) 3. Classes d'anglès AMB les famílies. Famílies dins l’aula de manera habitual – grups heterogenis 4. Revisar i qüestionar els deures (J. Funes) 5. Millorar entrevistes i reunions. Una entrevista més a l’any només per coneixença. Canviar expectatives i entendre famílies=recursos 6. Visita a l’aula AMB famílies per veure la (molta i bona feina) feta 25
  26. 26. 7. Avaluació per part de les famílies de l’escola: instal·lacions, dinàmica, professorat, el seu rol... Com a eina de coneixement i millora. 8. “Famílies o mares enllaç” per als col·lectius amb més dificultats de comunicació 9. Reconèixer i valorar escolarment allò que són i allò que fan els infants/adolescents/famílies més allunyades (història, música, llengua, hort...). No mirada del “dèficit” o “problema” 10. Projectes conjunts docents – famílies: hort, formació, comissions mixtes, portes obertes... Rol clau de la resposta de les famílies 26
  27. 27. 11. Avançar cap a actuacions escola – famílies – entorn. Ja que l’èxit educatiu sabem que és un fenomen comunitari. 12. Implicar ajuntament, entitats, clubs esportius, centres religiosos, equipaments municipals, etc. Igualtat d'oportunitats també en el fora – escola. Noves – velles desigualtats 27
  28. 28. c) Conclusions 28
  29. 29. - Comprendre i no jutjar les famílies i els infants (més allunyats). Posar-nos al SEU lloc (docents que són progenitors; que han estat nouvinguts a d’altres països; ...) - Quantitat i qualitat de vincles amb totes les famílies, especialment les més allunyades de la cultura escolar, no hi ha èxit acadèmic global. - L’escola – institut i els seus professionals tenen en les famílies la solució a moltes de les actuals complexitats educatives (de tancar a obrir) 29
  30. 30. - Canviar la mirada i les pràctiques: treballar AMB les famílies com a camí per a l’equitat educativa. - Confiança en unes famílies que ja confien en vosaltres i us valoren molt positivament ! - AMB les famílies es pot construir una millor escola i un bon institut per i AMB tots els infants i adolescents, i mestres – professors/res. - Propostes Escola – famílies – entorn/comunitat. Èxit escolar – fenomen comunitari. 30
  31. 31. Curs 2009-2010 www.uvic.cat Moltes gràcies! Jordi.collet@uvic.cat https://universityofvic.academia.edu/ColletSabéJordi
  32. 32. 32 Preguntes, comentaris, reflexions, crítiques…
  33. 33. 33 Dinàmica de treball en grups (11.00 – 12.00h) - Grups de 5-7 persones de la mateixa escola - Heterogenis: famílies, docents, altres professionals - Una persona portaveu de cada grup - 40 min de debat petit grup + 20 posada en comú Preguntes: - Quines famílies queden al marge de les dinàmiques d’escola? Qui són? Per què? Quan passa? -Quines 6 actuacions poden fer els docents (2), les famílies (2) i conjuntament (2) per acollir totes les famílies al centre?

×