Projecte Lingüístic de Centre - PLC

ESCOLA ABEL FERRATER
LA SELVA DEL CAMP
PROJECTE
LINGÜÍSTIC DE
CENTRE

Projecte lingüístic de centre
- 2 -

Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp
- 3 -
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
Introducció .................................................................................................................................... 4
Objectius Generals ....................................................................................................................... 4
Marc legal ..................................................................................................................................... 4
1. Anàlisi del Context .................................................................................................................... 5
1.1. Valoració del context sociolingüístic del centre i del seu entorn......................................... 5
1.2. Bagatge lingüístic de l’alumnat i les seves necessitats individuals vinculades als seus
resultats acadèmics................................................................................................................... 8
1.3. Competència lingüística del professorat............................................................................. 9
2. Oferta de llengües estrangeres................................................................................................. 9
2.1. Activitats extraescolars d’aprenentatge de les llengües. .................................................. 10
2.2 Altres activitats a nivell de poble........................................................................................ 10
3. Objectius en relació a l’aprenentatge i l’ús de les llengües..................................................... 11
4. Criteris metodològics i organitzatius per a l’aprenentatge de les llengües.............................. 13
4.1. Dimensió comunicativa a l’àmbit de llengües. .................................................................. 13
4.2. El tractament integrat de les llengües (TIL) i continguts (TILC)........................................ 15
4.3. AICLE (Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera)................................... 16
4.4. Espais i activitats per incentivar l’aprenentatge i l’ús de la llengua i el gust per la lectura
(dimensió literària)................................................................................................................... 17
4.5. Dimensió plurilingüe i intercultural.................................................................................... 18
4.6. Materials didàctics............................................................................................................ 18
4.7. Distribució horària del treball de competència lingüística ................................................. 19
4.8. Avaluació del coneixement de la llengua.......................................................................... 19
5. Recursos i accions complementaris........................................................................................ 20
5.1. Coordinació pedagògica................................................................................................... 20
5.2. Atenció a la diversitat........................................................................................................ 20
6. La comunicació interna i relació amb l’entorn......................................................................... 22
7. La qualificació professional dels docents................................................................................ 24

- 4 -
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
Introducció
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és un document que forma part del Projecte Educatiu de
Centre (PEC) i constitueix el marc per a l’organització i la gestió de l’ús i l’ensenyament de les
llengües a la nostra escola.
L’escola Abel Ferrater és un centre de titularitat pública que en el PEC es defineix com a laica,
coeducadora, inclusiva, plural i catalana.
La competència comunicativa i lingüística incideix en el currículum de manera múltiple i diversa
ja que és, simultàniament, específica de les llengües que s’aprenen i transversal a tots els
aprenentatges, de manera que determina el procés de desenvolupament de la resta de
competències: saber pensar, saber aprendre, saber fer, saber conviure i saber ser. És a dir, la
competència comunicativa és subjacent a tot el desenvolupament personal i curricular, i a
l’adquisició de totes les competències que han d’assolir els alumnes. El Projecte Educatiu del
Centre hi dedica, mitjançant el Projecte Lingüístic, una atenció especial.
El nou context sociolingüístic, juntament amb el nou marc legislatiu, i atenent al procés actual de
transformació del model educatiu, fan necessària la revisió i l’actualització del nostre projecte
lingüístic el curs 2018-19.
Objectius Generals
El PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE és l’instrument que permet assolir els objectius
generals del sistema educatiu referents a la competència lingüística que defineix la normativa
vigent:
1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials (B2 al
final de l’ESO i C1 al final del batxillerat).
2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres (B1 al final de
l’ESO i B2 al final del batxillerat de la primera llengua estrangera).
3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes d’origen
estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingüe i multicultural.
5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i
potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula
ordinària.
Marc legal
- Estatut d’autonomia de Catalunya (article 6)
- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (article 20)
- DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de
l’educació primària.
- Llei Catalana d’Educació (LEC) , del 12/2009 , de 10 de juliol , Títol II. Del règim
lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.
- Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius: (DOGC núm. 5686,
de 5.8.2010)

- 5 -
1. Anàlisi del Context
Per tal d’actualitzar el PLC s’ha passat una enquesta a totes les famílies per tal de recollir les
dades sociolingüístiques del nostre alumnat. Les preguntes incloses en aquesta enquesta fan
referència a:
DADES DE L’ALUMNE/A
- Lloc de naixement de l’alumne/a. En el cas que hagi nascut fora de Catalunya, temps que fa
que resideix aquí.
- Llengua/llengües d’ús habitual dins del nucli familiar.
- Llengua/llengües que l’alumne/a utilitza habitualment fora del nucli familiar (quan està amb
amics, va a comprar, etc…)
DADES DELS PROGENITORS
- Lloc de naixement.
- Nivell d’estudis acabats.
1.1. Valoració del context sociolingüístic del centre i del seu entorn
L’escola Abel Ferrater té actualment 438 alumnes, de 327 famílies.
Han contestat l’enquesta el 95,41% de les nostres famílies, a partir de les quals s’ha fet el
recompte de dades i anàlisi posterior.
El 96,35% del nostre alumnat és d'origen català. Només hi ha 15 alumnes procedents d’altres
indrets (EUA, Bèlgica, Etiopia, Pakistan, Marroc, Anglaterra, Romania, Ucraïna, Madagascar,
Itàlia i Moldàvia). D’aquests, hi ha 7 alumnes nouvinguts, tenint en compte que es considera
“alumne/a nouvingut” quan s’incorpora per primera vegada al sistema educatiu de Catalunya en
els darrers vint-i-quatre mesos”.
Pel que fa a l'origen dels progenitors:
LLOC D'ORIGEN PARES MARES
CATALUNYA 74,75% 73,97%
ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES 11,48% 9,84%
MARROC 3,93% 4,13%
EUROPA 2,62% 4,13%
EUROPA DE L’EST 3,93% 4,76%
AMÈRICA DEL SUD I CENTRAL 1,31% 2,22%
ÀFRICA 0,66% 0,32%
ÀSIA 1,31% 0,63%

- 6 -
Els progenitors procedents d’altres comunitats autonòmiques d’Espanya la majoria provenen
d’Andalusia, Madrid i València, entre d’altres. Pel que fa als que provenen d’Europa n’hi ha
d’Itàlia, França, Portugal, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Anglaterra, Polònia, Romania, Ucraïna,
Bulgària, Hongria, i Moldàvia. Cal esmentar que en el recompte hem fet una distinció amb les
famílies provinents del que seria Europa de l’Est, ja que tenim una important representació.
D’Amèrica del Sud i Central: Bolívia, Argentina, Cuba, Paraguay, Managua i Colòmbia. D’Àfrica:
Etiopia i Nigèria. I de l’Àsia: Índia, Pakistan i Xina.
Així doncs, tot i ser una escola on gairebé tot l’alumnat és d’aquí i amb molt poca matrícula viva,
el fet que hi hagi un 15% aproximadament de les famílies que provingui d’altres països configura
un ventall multilingüístic i multicultural a tenir en compte.
LLENGÜES D’ÚS A L’ÀMBIT FAMILIAR
Indicar que comptabilitzat dins del “Català” hi trobem representació de les diferents variants
CATALÀ 35,93%
CASTELLÀ 17,7%
CAT/CAST 31,27%
ÀRAB 3,54%
ROMANÈS 4,42%
UCRAÏNÈS 1,77%
ITALIÀ 0,88%
ALEMANY 0,88%
ANGLÈS 0,59%
PORTUGUÈS 0,59%
ALTRES 2,95%

- 7 -
dialectals del territori català, així com el Mallorquí, Menorquí i Valencià. En l’apartat “Castellà” hi
ha les diferents variants dialectals segons la comunitat autònoma d’Espanya d'origen dels pares,
així com dels països de l’Amèrica del Sud. I a l’apartat “altres” hi ha representació en les
següents llengües: Francès, Amharic, Urdú/Punjabi, Neerlandès, Hongarès, Xinès, Holandès,
Búlgar, Polac i Yoruba.
Segons una enquesta passada a l’escola el curs 2007-2008 els resultats de les llengües
emprades a casa per l’alumnat eren: el 58% català, el 15% castellà, el 20% indistintament el
català i el castellà i el 7% altres llengües.
El 2018-19 els resultats són el 35,95% català, el 17,7% castellà, el 31% català/castellà, i el
15,62% altres llengües.
Com a conclusió, en aquests últims 10 anys s’observa un augment de famílies castellanoparlants
i bilingües, tot i que en la majoria dels casos els progenitors són d'origen català, i un descens
important de famílies catalanoparlants. Pel que fa a la presència d’altres llengües s’ha més que
duplicat el nombre de famílies i diversificat molt les llengües d'origen.
LLENGÜES D’ÚS DE L’ALUMNAT FORA DEL CONTEXT FAMILIAR
CATALÀ 43,37%
CASTELLÀ 15,86%
CAT/CAST 39,81%
ALTRES 0,65%
En l’àmbit de relació social i interpersonal, els alumnes majoritàriament utilitzen de manera més
habitual el català o bé indistintament el català/castellà. Tot i tenint en compte que sempre hi ha
excepcions, algunes consideracions generals d’aquest apartat serien:
- Els/les alumnes de famílies catalanoparlants, i que també utilitzen el català com a
llengua habitual d’ús, acostumen a parlar en castellà en funció de l’interlocutor des de
ben petits.
- Hi ha alumnes castellanoparlants de famílies provinents de Catalunya, que els costa
utilitzar el català com a llengua de relació, inclús en l’àmbit escolar.
- En general, les famílies que provenen d’altres indrets d’Espanya o d’Amèrica del Sud, es
relacionen amb els altres en castellà, i els costa més aprendre el català.
- Els/les alumnes nouvinguts que provenen d’Europa i Europa de l’Est aprenen molt

- 8 -
ràpidament el català i castellà alhora, i les famílies fan un esforç en integrar-se al nou
entorn social i sovint incorporen el castellà, i fins i tot el català en alguns casos, com a
llengües d’àmbit familiar.
- En general, les famílies d'origen magrebí es relacionen molt entre si i en àrab. El poc
domini que tenen de les llengües del territori, sobretot les mares, en dificulta la
comunicació.
El nostre poble, la Selva del Camp, que és on viuen la major part del nostre alumnat, té
aproximadament 6.000 habitants. És un poble on es mantenen molt vives encara les relacions
interpersonals i d’on es destacaraia la gran presència d’entitats culturals, esportives i d’oci, entre
d’altres, que ajuden a mantenir molt activa la vida sociocultural de la nostra població. La llengua
majoritària d’ús és el català.
NIVELL D’ESTUDIS DELS PARES I MARES
PARES MARES
SENSE ESTUDIS 2,99% 0,96%
PRIMARIS 26,9% 13,46%
SECUNDARIS 44,19% 46,47%
UNIVERSITARIS 25,91% 39,1%
El nivell sociocultural de les famílies de la nostra escola és d’un nivell mitjà-alt. Destacar que el
nivell formatiu de les mares és superior.
1.2. Bagatge lingüístic de l’alumnat i les seves necessitats individuals
vinculades als seus resultats acadèmics.
El nostre alumnat supera, per damunt de la mitjana catalana i de centres de la seva mateixa
complexitat, els resultats en les proves de les competències bàsiques que es fan a 6è de
primària en llengua catalana, castellana i anglesa. A més, cal destacar també l’alt nivell
d’excel·lència que tenim, ja que no només un tant per cent molt alt de nens i nenes superen les
proves, sinó que ho van fan amb bones qualificacions.
Els resultats dels últims cursos així ho avalen:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES LLENGUA CATALANA
LLENGUA
CASTELLANA
LLENGUA ANGLESA
CURS 2017-18 92,7% 92,7% 90,9%
CURS 2016-17 98,25% 91,38% 96,55%
CURS 2015-16 84,38% 93,75% 87,50%
CURS 2014-15 94,12% 91,18% 88,24%
No obstant, la nostra escola sempre utilitza aquestes dades com element de reflexió per intentar

- 9 -
millorar aquells aspectes curriculars, metodològics i organitzatius que es considerin per tal que
tots/es els alumnes puguin assolir les competències bàsiques de les àrees instrumentals.
Els/les alumnes que no assoleixen les proves d’avaluació de les àrees lingüístiques a la nostra
escola es vincula al fet de ser alumnes NESE (necessitats específiques de suport educatiu):
- Alumnes nouvinguts, amb desconeixement de la llengua vehicular d’aprenentatge.
- Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació associats.
- Alumnes amb situacions familiars, socioculturals o socioeconòmiques desafavorides.
En el Pla d’Atenció a la diversitat, document elaborat per l’escola, i l’apartat 5 del present PLC es
desenvolupen els recursos i estratègies que el centre utilitza per a l’atenció d’aquest alumnat.
1.3. Competència lingüística del professorat.
S’ha passat una enquesta (formulari google) al professorat del Centre per tal de recollir les dades
relatives a la seva formació en relació a la llengua estrangera (anglès), entre d’altres rellevants
per a l’elaboració del PLC.
Es resultats indiquen que un 62% aproximadament del professorat té un nivell d’anglès suficient
o superior. I d’aquests, només un 20% es sentiria capacitat per a impartir qualsevol àrea en
llengua anglesa.

- 10 -
2. Oferta de llengües estrangeres
La llengua estrangera que es treballa a l’escola Abel Ferrater és l’anglès. S’introdueix de forma
oral, vivencial i lúdica a P4.
2.1. Activitats extraescolars d’aprenentatge de les llengües.
Les activitats extraescolars relacionades amb l’aprenentatge de les llengües que s’oferten a la
nostra escola organitzades per l’AMPA són:
Let’s play. Per alumnes de p4 i p5. Activitats de tot tipus (jocs, psico, balls, cançons…) amb la
particularitat que es fa en anglès. Promogut pel Consell Esportiu del Baix Camp. Es realitza els
dijous al migdia.
Play and Learn. Activitat d’aproximació a l’anglès de manera dinàmica. Interactivitat, jocs,
audiovisuals, grups… amb l’objectiu d’unir la diversió i l’aprenentatge en grups heterogenis
d’alumnes. Es reforça com a punt central l’aspecte oral de la llengua i la pronunciació.
Alumnes de 1r i 2n dilluns al migdia. Alumnes de 3r i 4rt dimecres al migdia. Alumnes de 5è i 6è
divendres al migdia. Grups mínim de 8 màxim de 12 alumnes.
Teatre. L’objectiu és despertar el plaer per la creativitat i l’expressió verbal (català) i no verbal,
aconseguint que els nens i nenes s’alliberin de prejudicis o timideses. Augmenta l’autoestima i la
seguretat en sí mateix. Millora en la convivència i el treball en grup. Coneixement i control de les
emocions i sentiments. Incorporació de pautes de disciplina... Alumnes de p4 a 2n. Divendres a
la tarda. Alumnes de 3r i 4rt. Dimecres a la tarda. Alumnes de 5è i 6è. Dijous a la tarda. Grups
mínim de 8 màxim de 16 alumnes. Cada any l’escola participa a la “Mostra de teatre” de Reus.
2.2 Altres activitats a nivell de poble
Des de l’Ajuntament de la Selva del Camp es fomenta l’aprenentatge de les llengües a través de
l’Escola Municipal d’Idiomes. S’oferten cursos d’anglès per a infants d’educació infantil i primària,
joves i adults. També s’oferten cursos de català per adults: català inicial (alfabetització) i els
nivells A2, B1 i C1.
A la Selva del Camp també hi ha una acadèmia privada d’Anglès.
Parelles lingüístiques
El Voluntariat per la llengua forma parelles lingüístiques. Les parelles lingüístiques són una
manera oberta, informal i simpàtica de conèixer gent i de millorar les pròpies habilitats
lingüístiques. A la Selva del Camp actualment n’hi ha 12.
També cal destacar la tasca que es fa des de la Biblioteca Municipal, ja que s’organitzen
setmanalment activitats d’animació lectora, i es promouen Clubs de Lectura dirigits a infants,
joves i adults.

- 11 -
3. Objectius en relació a l’aprenentatge i l’ús de les llengües.
A l’escola Abel Ferrater la llengua catalana és la llengua de referència i vehicular en l’àmbit
docent, administratiu i de comunicació.
Les llengües curriculars, i per tant, llengües d’aprenentatge i vehiculadores de continguts són el
català, el castellà i l’anglès.
A partir del “Pla Estratègic de Centre 2003-2007” s’introdueix l’ensenyament-aprenentatge del
castellà a P-5, amb una sessió setmanal, de forma oral i lúdica, a través de jocs, cançons,
contes, etc… La presència del castellà a l’entorn social proper dels nens, a la televisió, cinema,...
fa que la llengua castellana no sigui una llengua desconeguda, i la majoria de nens/es si més no
la comprenen encara que siguin catalanoparlants. A partir de primer de primària es treballa de
forma sistemàtica segons l’horari que marca el Departament d’Educació. A l’escola no s’imparteix
cap àrea no lingüística en llengua castellana, ja que amb el treball que es realitza s’assoleixen
els objectius finals de l’etapa.
La llengua anglesa s’introdueix a P4 i a educació infantil es treballa de forma oral i lúdica. A partir
de primer de primària es treballa de forma sistemàtica segons l’horari que marca el Departament
d’Educació, i s’amplia amb el projecte “EnARTglish“ (plàstica en anglès).
Les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de
l’educació primària tenen com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:
1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal
i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop
més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC,
per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis
de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per
comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o
escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i
per a la seva participació en les creacions culturals.
4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final
de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.
5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions
comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.
6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l’aula.
7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context
social i cultural proper.
8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els
interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural
proper.

- 12 -
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de
comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i
creativa. Currículum educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 Àmbit de llengües:
llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies
de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.
12. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar
informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.
13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i
cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat.
14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de
comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per
comprendre textos orals i escrits.
15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la
tradició literària.
16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i
iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.
17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat
d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

- 13 -
4. Criteris metodològics i organitzatius per a l’aprenentatge de les llengües.
El nou currículum escolar adopta una estructura per competències que destaca la necessitat de
que totes i cadascuna de les àrees curriculars contribueixin al desenvolupament de les
competències transversals que l’alumnat ha de dominar en finalitzar l’escolarització. Així, per
exemple, totes les àrees curriculars són responsables del desenvolupament de la competència
comunicativa i digital, independentment del fet que en l’àmbit de llengües es treballa de manera
específica aquesta competència. La llengua és un eix transversal que cal desenvolupar de
manera sistemàtica a través de totes les àrees curriculars.
Les activitats de llengua no només han d'ajudar a desenvolupar les competències bàsiques de
l'àmbit lingüístic, sinó que també les de pensament (pensament crític, resolució de problemes,
creativitat, comunicació, col·laboració) i les personals (curiositat, iniciativa, constància,
adaptabilitat, resiliència, consciència cultural i social) potenciant el treball cooperatiu i amb
propostes didàctiques significatives que parteixin de situacions comunicatives autèntiques.
4.1. Dimensió comunicativa a l’àmbit de llengües.
Les estratègies metodològiques que utilitzem a l’escola per a treballar les competències
lingüístiques són comunes a totes les llengües, tenint en compte, és clar, que el grau
d’aprofundiment s’adequa a cada nivell educatiu, i al tractament diferencial de l’anglès, com a
llengua estrangera.
Parlar i conversar. Escoltar i comprendre.
La competència oral es treballarà a partir de converses i debats a través dels intercanvis amb els
altres o bé amb el/la mestre/a.
Qualsevol activitat escolar, en totes les àrees, i de forma prèvia a qualsevol treball escrit,
s’iniciarà a partir d’un treball oral, ja sigui per activar els coneixements previs, per formular
hipòtesis, expressar opinions, explicar vivències personals,… En algunes activitats també
s’inclourà en finalitzar-les per explicar els procediments que s’han seguit, comunicar resultats,
treure conclusions, …
Les activitats d’exposició oral dels/de les alumnes a l’aula es prepararan a partir d’un guió escrit
que ajudi a construir el text oral i a organitzar el discurs.
Les activitats d’expressió / comprensió oral van dirigides a:
- Adquirir vocabulari nou
- Utilitzar estratègies comunicatives: parlar amb una bona dicció, to de veu, i ritme
adequat segons els interlocutors i l’auditori, així com combinar adequadament el gest, la
mirada i la paraula.
- Exposar amb claredat, atenent a la llargada de les frases i l’ordre dels components.
- Adequació i coherència del discurs oral a cada situació comunicativa.
- Comprendre els missatges i textos orals.
També treballarem la interrelació entre llenguatge oral i escrit a través de la memorització de
poemes, dites, cançons, embarbussaments, dramatitzacions... en diferents graus de dificultat
segon l'edat.
La llengua castellana serà la llengua vehicular a les classes de castellà.
La llengua anglesa serà la llengua vehicular a les classes d’anglès i als blocs d’altres àrees que
s’imparteixin en aquesta llengua, tenint sempre reforços visual de imatges, vocabulari i
estructures, així com oferir diferents models de registres orals (mestre/a, reportatges

- 14 -
audiovisuals, enregistraments...).
Llegir i comprendre.
La lectura es treballarà diàriament i en les diferents àrees, i s’utilitzarà diferents tipologies de text
i amb suports diversos. Els/les mestres llegiran habitualment en veu alta per tal d’oferir un bon
model lector. En les activitats de lectura es contemplaran tres moments:
 Abans de la lectura: que hi hagi motivació, propòsit lector, activació de coneixements
previs i es formulin hipòtesis de continguts.
 Durant la lectura: s’aniran verificant les hipòtesis, clarificant possibles dubtes i
plantejant preguntes pertinents.
 Després de la lectura: es faran preguntes de comprensió per comprovar que s’ha entès
l’argument o altres activitats que puguin reflectir la comprensió del mateix (dibuix,...).
La iniciació al codi escrit comença a P3 a partir del treball del nom propi i es desenvolupa al llarg
de tota l’educació infantil amb múltiples activitats de consciència fonològica per tal d’anar
construint la relació entre el llenguatge oral i l’escrit, i la relació so-grafia de les lletres de
l’abecedari.
Les activitats de lectura a E.I s’adequaran al nivell d’aprenentatge de cada alumne, i es
realitzaran a partir de diferents tipus de text: narratiu (carta, notícia i conte), retòric (poesia,
embarbussament, endevinalla, cançó i dita), instructiu (experiment, llista i nota), expositiu
(cartells i programes); sempre tenint en compte que siguin motivadores, funcionals i
significatives, i seguint la següent progressió:
- Lectura del nom propi i el dels companys/es. Llistes.
- Lectura d’imatges.
- Relació paraula-imatge.
- Lectura de paraules treballades a classe.
- Lectura de frases curtes dins de contextos significatius.
A E.I s’utilitza la lletra de pal per a l’aprenentatge de la lectura, i s’introdueix a P5 la manuscrita.
A Cicle Inicial es continua aquest treball d’aprenentatge de la lectura amb:
- La consolidació de l’aprenentatge del codi escrit en la relació so-grafia/es en la llengua
catalana i iniciació d’aquest treball en llengua castellana.
- Lectura comprensiva de frases i textos curts per anar ampliant la dificultat i l’extensió
dels textos al llarg del cicle (català i castellà).
- Ampliar progressivament la velocitat lectora, i l’expressió i entonació en la lectura (català
i castellà)
- Introducció a lectura de vocabulari treballat a classe en llengua anglesa.
Es treballarà inicialment a partir de la lletra de pal i manuscrita, i progressivament s’ampliarà a la
lletra d’impremta i altres tipus..
A Cicle Mitjà i Superior es consolida l’aprenentatge de la lectura a partir de:
- Lectura diària (silenciosa o en veu alta) utilitzant tipologies textuals diversificades i en
totes les matèries.
- Realitzar de forma sistemàtica i setmanalment activitats de comprensió lectora en català
i en castellà.

- 15 -
La línia d’actuació –objectius, metodologia, planificació d’estratègies– que el centre es proposa
per tal d’assegurar la competència lectora de l'alumnat (saber llegir), la competència
informacional (llegir per aprendre) i el gust per la lectura es defineixen al PLEC (Pla de lectura
del centre)
Escriure
El procés d’aprenentatge de l’escriptura està interrelacionat al de la lectura, i prèvia a qualsevol
activitat d’expressió escrita hi ha d’haver un treball d’expressió oral. Així doncs, les estratègies
metodològiques descrites en els apartats anteriors constitueixen la base per a desenvolupar el
treball d’expressió escrita.
A Educació Infantil s’inicia amb l’escriptura de noms propis i paraules relacionades amb les
unitats de programació que es treballen a l’aula. A P5 s’amplia aquest treball amb activitats
d’escriptura lliure i l’escriptura de frases curtes. S’utilitza la lletra de pal (majúscules) i s’introdueix
la lligada (manuscrita) a P5. A P4 i a P5 es realitzen desdoblaments per a treballar l’aprenentatge
de la lecto-escriptura.
A Educació Primària els alumnes realitzaran una expressió escrita a la setmana. Aquesta es
realitzarà en ½ grup. Les redaccions es faran seguint les pautes de la carpeta d’expressió escrita
que té cada alumne. Els tipus de text que es treballen estan ordenats verticalment i s’amplien i
s’especifiquen per a cada nivell. Les tipologies de textos noves, es presentaran als alumnes a
l’aula ordinària i en català. A l’hora d’expressió escrita, només es produiran textos. A partir de
tercer de primària s’introdueix també el treball de la carpeta d’expressió escrita en castellà.
El/la professor/a corregirà la redacció davant l’alumne per tal de fer-li adonar-se de les errades
que té el text. Quan els alumnes presentin la redacció passada a net, l’entregaran acompanyada
de la redacció en brut, que el professor arxivarà per tenir un registre del progrés del nen.
Fins a 5è de Primària els alumnes podran disposar d’una pauta per passar a net les redaccions.
A 6è de Primària, les passaran a net sense pauta per acostumar-se així a escriure recte en un
full en blanc.
Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge.
Es treballa a partir de les diferències entre la llengua oral i escrita. Les normes ortogràfiques,
signes de puntuació, terminologia gramatical, … que es treballen a educació primària estan
ordenades verticalment als acords metodològics.
4.2. El tractament integrat de les llengües (TIL) i continguts (TILC)
El tractament integrat de les llengües (TIL) és una proposta metodològica basada en ensenyar
les llengües de manera coherent i integrada. Facilita la transferència de coneixements entre les
llengües.
Es treballa en la llengua catalana les estructures comunes a la llengua castellana a fi d’evitar
repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre ambdues llengües. La metodologia
de la llengua catalana i castellana han d'anar lligades, tenint molt en compte tant els continguts a
treballar com la metodologia comunicativa més adequada, per evitar la repetició i l'anticipació
dels aprenentatges.
A educació primària els llibres de text de català i castellà són de la mateixa editorial, i s’ha tingut
en compte a l’hora d’escollir-los que tinguin un tractament competencial de les llengües i es
treballin les estructures comunes. Cal destacar també que els llibres de text s’utilitzen com una
guia per tal de facilitar la coordinació de continguts al llarg de tota la primària, però es

- 16 -
complementen amb moltes altres activitats d’ensenyament-aprenentatge.
També facilita aquesta perspectiva TIL el fet d’incloure activitats d’alternança de codi entre les
diferents llengües curriculars, com per exemple llegir un text en una llengua i fer una discussió
oral sobre aquest en una altra llengua, o bé veure un documental en una llengua i fer-ne un
resum escrit en una altra.
El tractament integrat de les llengües i continguts (TILC) és una proposta metodològica orientada
a ensenyar les llengües a través de totes les matèries. Tot l’equip docent de l’escola és conscient
que és mestre/a de llengua/llengües, encara que no n’imparteixi l’àrea específicament.
En aquest sentit, les estratègies metodològiques i recursos que utilitzem per a l’ensenyament de
les llengües, i sempre que sigui possible a través de les diferents àrees d’aprenentatge són:
Utilitzar textos que combinen text escrit, text verbal, fotos, dibuixos, mapes, gràfics, videos,
música, documents multimèdia, etc…
Incloure activitats d’expressió i exposició oral a les diferents àrees d’aprenentatge.
Fomentar la lectura de temàtiques i suports diversos (revistes, llibres, cerques a internet...)
com a font de plaer i coneixement.
Activitats TIC/TAC (l’escola està dotada d’aula d’informàtica perquè els alumnes puguin
treballar individualment a l’ordinador, i totes les aules tenen ordinador i pantalla digital que
facilita les activitats col·lectives)
El joc, les cançons i les dramatitzacions. L’adquisició d’una llengua comporta un acostament
afectiu i vivencial a les seves formes multiculturals. A través d’aquests materials es produeix
una adquisició contextualitzada del llenguatge.
Les imatges. Les imatges són imprescindibles en l’aprenentatge d’una llengua (sobretot per
a la llengua estrangera), perquè creen contextos i fan que els alumnes puguin tenir referents
d’allò que moltes vegades no és possible observar directament. Les PDI a les aules facilita
el poder projectar fàcilment material audiovisual i fer-ho accessible a tot el grup, així com
realitzar activitats d’aprenentatge de les llengües de manera atractiva i lúdica.
Contes i llegendes. És motivador, facilita la transmissió de la cultura popular, ajuda a crear
l’hàbit d’atenció i lector, a més del treball de llenguatge porta implícit. Triarem els contes i
les històries sempre tenint en compte l’edat i els interessos dels/les alumnes.
4.3. AICLE (Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera)
L'ús de llengües estrangeres com a llengües vehiculars per a l'aprenentatge d'altres matèries
(AICLE) permet obtenir una competència superior en aquestes llengües.
A la nostra escola s’introdueix el projecte “EnARTglish“ a tots els/les alumnes d’Educació
Primària a partir del curs 2008/2009 i consisteix en impartir la plàstica en anglès, d'aquesta
manera es produeix una immersió comunicativa real.
Té com a objectius desenvolupar la sensibilitat artística, gaudir de més contacte amb la llengua
anglesa a nivell oral i fomentar la comunicació en anglès a través de les activitats plàstiques.
Aquest curs 2018-19 s’ha introduit el treball per ambients a educació infantil i inclou un ambient
“Creative games & movement” on es realitzen jocs que fomenten la motricitat i la creativitat a
l’aula de psicomotricitat i la mestra condueix les activitats en anglès.

- 17 -
4.4. Espais i activitats per incentivar l’aprenentatge i l’ús de la llengua i el
gust per la lectura (dimensió literària).
Els espais i activitats que es realitzen al centre per incentivar l’aprenentatge i l’ús de la llengua, i
desenvolupar el gust per la lectura són:
La Biblioteca Escolar
L’escola té la biblioteca com a projecte PUNTEDU, que promou la gestió i ús escolar d’aquest
espai com a recurs del centre i de l’alumnat per a fomentar el gust per la lectura i la lectura com a
font d’aprenentatge.
Hi ha un equip de mestres que fan el servei de préstec als alumnes de CM i CS a l’hora del pati.
Les aules d’educació infantil i CI realitzen el servei de préstec des de la biblioteca d’aula. La
coordinadora LIC és també coordinadora de la Biblioteca Escolar.
Es promouen activitats d’animació lectora, visita d’autors i il·lustradors, exposicions, es facilita
materials a les aules per a l’elaboració de projectes d’estudi, etc...
Espais d’Aprenentatge: “30 ‘ de lectura”. Els padrins lectors
A l’escola cada dia es dediquen 30’ de lectura a tots els nivells en la mateixa franja horària.
Es treballa la lectura amb els següents objectius: sentir llegir el mestre/a, llegir expressivament,
llegir lliurement, parlar de la lectura, llegir en parella i llegir un mateix llibre amb el guiatge del
mestre/a (saber llegir). Per això també s’utilitzen diferents tipus de text: contes i altres textos
d’imaginació, revistes i llibres de coneixements, etc… La llengua que s’utilitza com objecte de
lectura és el català a EI, el català i el castellà a partir de CI i també l’anglès a CS (lectura de la
revista I love English de l’editorial Bayard).
Una de les sessions setmanals, els alumnes de 5è i 6è fan de “padrins lectors” als alumnes de 1r
i 2n. L’organització de l’activitat en la mateixa franja horaria facilita aquesta activitat internivells i
que valorem de forma molt positiva.
Lectures de català i castellà
A cada nivell d’educació primària es treballa un llibre en català i un en castellà al curs. A
educació infantil només en català. Pels voltants de Sant Jordi s’organitzen les animacions
lectores d’aquestes lectures, generalment amb la visita dels seus autors o il·lustradors.
Sortida al teatre
Cada curs, al segon trimestre, es realitza una sortida per anar a veure una obra de teatre, que es
treballa prèviament a l’aula. Per Educació Infantil fins a tercer de primària l’obra és en català, i de
4t a 6è en anglès.
La revista escolar: “TOTS PLEGATS”
Des del maig de 1988 la nostra escola periòdicament edita una revista "TOTS PLEGATS". La
revista és un recurs compartit per tota la comunitat educativa, on hi participen alumnes, mestres
mares i pares i exalumnes, i s'han establert els mecanismes per facilitar-ne la participació. Hi ha
un criteri clar de l'ús de la llengua catalana i d'altres llengües presents a l'escola. Es va començar
amb uns mitjans molt precaris i amb el temps s'han anat introduint les noves tecnologies. La
revista està estructurada en diferents blocs, hi ha seccions fixes: editorial, notícies, sortides,
cursos, especialitats, menjador, APMA, humor, esports, entrevista, comissions i altres
participacions esporàdiques. Normalment la revista es dedica a un tema monogràfic ("100 anys

- 18 -
del PATUFET", Sant Jordi, Educació Ambiental...). Actualment se'n fan una edició per Sant Jordi.
Pàgina WEB de l’escola i Blocs d’Aula
L’escola disposa d’un espai web que representa una finestra oberta a fi de donar a conèixer la
nostra idiosincràsia i enllaça a tots els blocs de cada aula. La llengua emprada en l'edició de la
pàgina web i dels blocs és la catalana.
Projecte UNA (Units Nens/es i Avis)
Engloba activitats (de llengua i altres com jocs, manualitats…) que es realitzen entre els alumnes
de 5è i els avis i àvies de la residència “El Vilar”
4.5. Dimensió plurilingüe i intercultural
A l’escola es treballarà la valoració de totes les llengües com mitjans per a comunicar-se i per
aprendre i aproximar-se a altres cultures.
El desconeixement de la majoria de llengües d’origen de l'alumnat nouvingut o de famílies
provinents d’altres nacionalitats dificulta la inclusió d’activitats des d’una perspectiva
plurilingüística.
No obstant, des de les tutories, i sobretot en aquelles classes que hi hagi alumnes amb llengües
familiars i cultures diverses, s’organitzaran i promouran activitats que reforcin actituds d’obertura,
curiositat i respecte cap a altres llengües i cultures. Per a la realització d’aquestes activitats la
majoria de vegades es demana la col·laboració de les famílies.
Al centre no s’imparteix llengües estrangeres no curriculars i tampoc es participa en cap
programa internacional d’aprenentatge de les llengües.
4.6. Materials didàctics
A educació infantil i cicle inicial es treballa la llengua catalana a partir de materials d’elaboració
pròpia i amb caràcter interdisciplinar. A partir de tercer de primària es treballa la llengua catalana
amb llibre de text. Es complementa amb quaderns de comprensió lectora a tota la primària i amb
materials d’elaboració pròpia. El llibre de text de llengua castellana i llengua anglesa s’utilitza a
tota la primària.
A l'hora de seleccionar els llibres de text l'escola prioritza que tinguin un tractament competencial
de les llengües i fomentin activitats motivadores i funcionals, que ajudin a desenvolupar la
dimensió comunicativa (parlar i conversar, escoltar i comprendre, llegir i comprendre, escriure, i
els coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge), així com la dimensió
literària. També es té en compte que no tingui un tractament sexista ni en l’ús del llenguatge
(escrit i visual) ni en els continguts.
L’escola ha elaborat “La carpeta d’escriure” per a treballar l’expressió escrita i les diferents
tipologies textuals de primer a sisè tan en llengua catalana com en llengua castellana, tenint en
compte que es presenten en català les estructures comunes, i després es treballen en ambdues
llengües. Els tipus de text que es treballen estan ordenats verticalment i s’amplien i
s’especifiquen per a cada nivell.

- 19 -
4.7. Distribució horària del treball de competència lingüística
CI CM CS GLOBAL
ETAPA
Llengua catalana i literatura
+ Estructures lingüístiques comunes
291 262 234 787
Llengua castellana i literatura 170 170 170 510
Llengua estrangera 114 143 170 427
AICLE. “EnArtglish” (anglès) 27 30 30 87
4.8. Avaluació del coneixement de la llengua
El centre té uns criteris d'avaluació i unes proves per a cada nivell i per a cada final de cicle.
Aquestes s'inicien a Educació Infantil aplicant les proves de lectoescriptura establertes segons
les bases del Constructivisme. Es fa la prova Teberosky d’escriptura a finals de P3 i a cada
trimestre de P4 i P5 per tal de conèixer en quin nivell del procés d’aprenentatge es troba cada
alumne/a i poder ajudar-lo a progressar. També es passa una prova de lectura a finals de P5.
A primària es realitzen proves d’avaluació inicial i d’avaluació final a cada nivell. A CI i CM
s’avalua el català, les proves ACL i la velocitat lectora. A CS a més d’aquestes, també es fan
proves de castellà i anglès. A banda, a finals de 2n es fan les proves Diagnòstiques als centres
que el Departament demana, i a 6è es fan les Competències Bàsiques.
Els instruments d'avaluació són diversos i s'apliquen en diferents moments del procés
d'aprenentatge: pautes observació directe dels alumnes, aplicació de proves...Tots els resultats
de les diferents avaluacions són elements importants a l'hora de decidir quina serà l'atenció
personalitzada que necessita l'alumne, el seu seguiment i l'organització del currículum per tal de
millorar l’aprenentatge de l’alumnat.

- 20 -
5. Recursos i accions complementaris.
5.1. Coordinació pedagògica
Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
El centre està organitzat per cicles. Cada setmana, de manera sistemàtica, hi ha una sessió
dedicada a la coordinació de nivell i una altra de cicle, i coordinació de mestres especialistes de
llengua estrangera (anglès). També es reuneixen setmanalment els coordinadors de cicle amb
l’Equip Directiu, i aquests són els encarregats de transmetre al cicle les propostes de l’equip
directiu i a l’inrevés.
El centre disposa d'uns acords metodològics (revisats durant aquest curs 2017/2018) que
contemplen la manera de treballar al centre. Aquest document facilita molt la incorporació del
professorat nou i/o substitut a la nostra dinàmica de treball.
Traspàs d’informació entre cicles i etapes
Abans que els alumnes de P3 comencin a l’escola, i per tal de formar els dos grups de la forma
més heterogènia possible, es fa una sessió de coordinació amb la Llar d’Infants municipal “El
Poniol”, que és d’on provenen la majoria del nostre alumnat.
En finalitzar cada cicle a la nostra escola es barregen els alumnes i es formen nous grups per tal
de facilitar la coneixença entre tots els nens/es del mateix nivell i evitar rivalitats entre les dues o
tres classes que integren el mateix nivell. La formació d’aquests grups es realitzen en finalitzar
cada curs en una sessió de coordinació entre els tutors/es que han tingut els/les alumnes, els
tutors/es que es preveu que tindran el curs següent (si ja es saben) i la cap d’estudis.
Les reunions de traspàs d’informació es realitzen entre els tutors/es que han tingut els grups
d’alumnes del mateix nivell i els/les que tindran el curs següent (si ja es saben) quan un grup
canvia de cicle, o bé es preveu que hi haurà un canvi de tutor/a dins d’un mateix cicle. La
informació inclou dades del grup, dels alumnes, projectes de treball que s’han realitzat, sortides
que s’han fet, etc… i es deixen per escrit, per tal que si aquest traspàs no es pot fer a final de
curs (per no haver-hi assignat tutor/a) a principis del nou curs aquest/a pugui disposar de la
informació del grup-classe.
En finalitzar l’escolaritat al nostre centre, a finals de 6è de primària, també es realitza una reunió
de coordinació i traspàs d’informació amb el centre de secundària Institut Joan Puig i Ferreter,
què és on cursarà la ESO la majoria del nostre alumnat, amb els tutors, MEE i altres persones
segons la necessitat (EAP, ONCE...).
5.2. Atenció a la diversitat
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular.
Quan arriba un/a alumne/a nouvingut de nacionalitat estrangera o bé que procedeix d’àmbits
lingüístics i culturals molt allunyats del català s’activa el Pla d’Acollida del Centre.
L’acollida de les famílies nouvingudes al centre la realitza la directora en una reunió inicial, on es
facilita la informació necessària relativa a l’escola, utilitzant la llengua que faciliti la comunicació
en cada cas.
L’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut es desenvolupa en llengua catalana. Els
alumnes són atesos individualment o en grup reduït per algun/a mestre/a de l’escola, donat que

- 21 -
no disposem d’aula d’acollida, i la feina es porta conjuntament amb la tutoria i les MEE. Aquests
alumnes disposen d’un pla individualitzat que adapta el currículum a les seves necessitats
immediates d’aprenentatge i que avalua els seus processos d’aprenentatge amb relació als
objectius fixats en aquest pla. A mesura que van adquirint la llengua es van incorporant al
currículum ordinari de la classe. Se’ls assigna “un padrí d’acollida” (company/a que és el seu
referent i que el guia els primers dies d’estar a l’escola).
Alumnes amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu)
Correspon a la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) organitzar els recursos humans de què
disposa l'escola per optimitzar al màxim les hores destinades a suports i planificar les atencions
als alumnes amb més dificultats, així com fer la proposta dels Plans Individualitzats (PI) i
assessorar a les tutories.
En el document de l’escola “Pla d’Atenció a la Diversitat” s’explicita els procediments per a la
identificació d’alumnes amb necessitats educatives especials (NESE) i els tipus d’intervenció
educativa que es realitzarà en cada cas.
La localitat disposa d’un Centre Obert per atendre els/les alumnes amb necessitats educatives
especials derivades per situacions familiars desfavorides i amb perill d’exclusió social. Es
realitzen actuacions de cohesió social, interculturalitat, reforç educatiu...; puntualment hi ha una
coordinació entre l'escola i aquest servei mitjançant la treballadora social i la CAD.
SEP
És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels
alumnes, per aconseguir que tots/es desenvolupin al màxim els seus aprenentatges bàsics i
formatius.
Aquest suport escolar de llengua catalana s’ofereix en horari lectiu a E.I i C.I i post-lectiu de (2/4
d'1 a 2/4 de 2) un dia a la setmana a CM i CS. A Cicle Superior també es fa SEP de llengua
anglesa.

- 22 -
6. La comunicació interna i relació amb l’entorn
L’any 1981 el centre esdevé Escola Catalana. En un inici es va plantejar com ensenyar la llengua
catalana i els dos primers anys es feia l’aprenentatge de la lectoescriptura en la llengua materna,
és a dir simultàniament en català i en castellà; a partir del tercer any la llengua catalana va
esdevenir llengua d’aprenentatge per a tothom. En aquests anys l’escola pública acollia la major
part de l’alumnat castellanoparlant.
Fruit d’aquest esforç és el reconeixement dels premis Baldiri Reixac:
● 1981: als alumnes de 7è curs d'EGB per “La Selva popular i tradicional: refranys,
endevinalles, cançons del tió, remeis i oracions remeieres”. Mestre coordinador:
Jaume Miralles
● 1982: als alumnes de 8è curs d'EGB per “Recull de jocs del Baix Camp”. Mestre
coordinador: Jaume Miralles
● 1983: als alumnes de 8è curs d'EGB per “Oficis tradicionals de la Selva del Camp”.
Mestre coordinador: Jaume Miralles
● 1984: als alumnes de 8è curs d'EGB per “Inventari artístic dels carrers de la Selva
del Camp”. Mestre coordinador: Joan Vernet
● 1985: als alumnes de 8è curs d'EGB per “Busquem l'origen i la història dels nostres
Escuts” i “Els menjars del nostre poble”. Mestre coordinador: Jaume Miralles
● 1987: Premi Baldiri Reixac a l'escola per "l'acció de dignificació de l'escola pública,
a partir d'un treball rigorós basat en la llengua i cultura del país".
● 1989: als alumnes de 8è curs d'EGB per “El cens de 1986 a la Selva del Camp".
Mestre coordinador: Jaume Miralles
● 1992: als alumnes de 8è curs d'EGB per “Els nostres carrers”. Mestre coordinador:
Jaume Miralles
● 2007: alumnes de 2n de Primària per “ABECEDARI de la Selva del Camp”. Mestra
coordinadora: Neus Estrada
● 2010: alumnes de 5è per “En Benet i el seu roure”. Mestre coordinador: Ton Ayllon
● 2013: alumnes de 5è per “Descoberta del Delta de l’Ebre”. Mestres coordinadores:
Lídia Jiménez i Lola de María.
La legislació educativa estableix que la llengua catalana ha de ser el vehicle d'expressió i
comunicació normalment emprat, tant en les activitats internes del centre com en les de projecció
externa.

- 23 -
La llengua catalana és la llengua d'ús habitual a tots els espais del centre, en la relació amb la
comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general. Així doncs s’utilitzarà el català
en:
Les activitats internes del centre, tant orals com escrites (reunions, actes, informes i
comunicacions)
Les exposicions dels / de les mestres, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació excepte
a l’àrea de llengua castellana i anglesa que es realitzarà respectivament en aquestes
llengües.
La interacció entre docents i alumnes
Les activitats de formació del professorat
Les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i les famílies, i entorn en
general
Les activitats no docents (menjador escolar, activitats extraescolars…)
Retolació dels espais del centre. La presència d'altres llengües en l'espai físic del centre
(parets, rètols, etc.) es circumscriu a les produccions dels alumnes.
Ús no sexista del llenguatge
El centre té en compte que tots els documents tinguin un caràcter no sexista. En general es
treballa en totes les àrees del currículum.

- 24 -
7. La qualificació professional dels docents.
El Centre vetlla per l’educació permanent del professorat, a partir de les necessitats i interessos
que es detecten. Aquestes es duen a terme al propi centre mitjançant el PFZ.
En relació a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües, la formació que s’ha realitzat a l’escola
és:
- Formació en llengua Catalana el curs 96/97, curs organitzat pel SEDEC. Aquesta
formació es va dur a terme durant dos cursos escolars i es van treballar la lectura i les
diferents tipologies de textos, també es va introduir l'aprenentatge de la lectoescriptura
segons el Constructivisme.
- Es va dur a terme un Pla Estratègic de Centre 2003-2007 sobre Valors i les TIC/TAC,
fruit del qual s’inicia l’aprenentatge en llengua castellana a P5.
- Formació de les especialistes en el “Pla de millora de llengua anglesa” per tal d’aplicar
un PELE, que es va concretar en el “Projecte enARTglish”.
Fruit d’aquest treball també, l’escola va participar en un intercanvi entre alumnes a
Vitòria a partir d’un programa d’Immersió Lingüística en llengua anglesa subvencionada
pel Mec.
- En aquesta època escola va participar al Programa Comènius essent el centre
coordinador; el projecte era "Educació Artística: corporal i plàstica ". El centres associats
eren: Circolo Didatticao di Cardano al Campo, Direzzione Didattica di Gerenzano de
Itàlia i Adamantios School de Tessalònica, a Grècia; es van intercanviar experiències i
informació sobre aspectes pedagògics amb els/les mestres i desenvolupar estratègies
comunes per millorar la qualitat de l'ensenyament. La llengua de comunicació va ser
l’anglesa.
- Es va rebre un Tutelatge per a les Competències Bàsiques, per tal de rebre
assessorament de com treballar l’Expressió Escrita a les nostres aules.
- Es va realitzar un grup de treball per a l’Aprofitament dels recursos del nostre entorn
proper per a l’àrea de medi natural, i també s’ha elaborat un dossier de treball sobre el
nostre poble “Un tomb per la Selva”, que es treballa a medi social a tercer de primària.
Els cursos de formació que s’han realitzat aquests últims cursos són:
- 2016-17. Formació FIC per introduir i organitzar els 30’ diaris de lectura a tot el centre.
- 2017-18. Curs sobre valors per tal d’elaborar les programacions d’educació emocional i
valors d’educació infantil i primària, que encara estan en procés d’elaboració.
- 2018-19. Formació FIC: Usos curriculars de les TAC.
Els /les mestres també opten individualment per la seva formació personal mitjançant cursos
telemàtics o els organitzats per l’ICE, el Centre de R4ecursos de la Zona o altres institucions.
zona.

Projecte Lingüístic de Centre - PLC

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Projecte Lingüístic de Centre - PLC

Similar to Projecte Lingüístic de Centre - PLC (20)

More from Escola Abel Ferrater

More from Escola Abel Ferrater (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Projecte Lingüístic de Centre - PLC