Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                           de la llengua i cultura ca...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                            de la llengua i cultura c...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                         de la llengua i cultura cata...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                           de la llengua i cultura ca...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                          de la llengua i cultura cat...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                         de la llengua i cultura cata...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                          de la llengua i cultura cat...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                         de la llengua i cultura cata...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                       de la llengua i cultura catala...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                   de la llengua i cultura catalanes ...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                                    de la llengua i c...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                                de la llengua i cultu...
Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
                                           de la llengua i cultura ca...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'antic TAE i les aules d'acollida. Curs de cultura àrab

1,682 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,682
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
47
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'antic TAE i les aules d'acollida. Curs de cultura àrab

  1. 1. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. Experiència d’una aula TAE amb els alumnes del Marroc Josep Ramon Gregori i Muñoz IES la serreta de Rubí Vallès Occidental Índex 1. Introducció. 2. Què és el TAE. Característiques del nostre alumnat 3. El món àrab: llengua, cultura i societat. 1. Introducció En primer lloc, agraeixo la invitació del CRP Pla de l’Estany per poder parlar- vos una mica de la llengua àrab, de les realitats lingüístiques que coexisteixen als països del Magrib i, per acabar; de l’aprenentatge de les llengües per part de l’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana que arriba a les nostres aules, amb comptagotes, de Catalunya. Us faré cinc cèntims- perquè l’estat de la qüestió requereix molt de temps- de la meva humil experiència, com a professor del Taller d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics (TAE) del Servei d’Ensenyament del Català. Varietat i registre en la llengua àrab d’avui L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu- que, en els nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el món. Va ser codificada pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el califat d’Othman, un dels 4 successors del profeta Muhàmmad. El text més antic que es coneix en llengua àrab és, precisament, l’Alcorà, que en àrab vol dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim encara, podem dir que el model de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la base del dialecte quraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions fetes de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia i editada a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel rei Fuad d’Egipte i publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua catalana, dissortadament, s’han perdut les dues versions o edicions medievals
  2. 2. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. fetes durant el regnat de Pere II de Catalunya-Aragó, l’una per Francesc Saciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a Perpinyà el 1384. Cal que deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai no ha estat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura o koiné , emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i dels mitjans de comunicació actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i un iraquià parlen dialectes àrabs- si són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar a no entendre’s si fan servir els seus respectius dialectes nadius. Per això, doncs, l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires dificultats, de comunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que el grau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, ja que el berber ha restat en un segon grau- i la coneixença d’altres llengües occidentals com és el cas del francès. Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència regional o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees geogràfiques ben diferenciades, amb característiques identificables, a causa de les distintes i successives etapes polítiques en l’expansió de l’Islam, o de la convivència de la llengua àrab amb les llengües autòctones no àrabs- com és el cas del berber i dels seus dialectes al nord de l’Àfrica- i amb els diversos dialectes nacionals, o per la influència de la llengua de la potència colonial del moment, o el desenvolupament econòmic i social de la zona. A resultes de tot això, tenim les zones dialectals següents: L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el Iemen i l’Iraq. 1. El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada. 2. Egipte, Sudan i Líbia. 3. El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània.
  3. 3. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. Varietats d’origen socioeducatiu. No ens podem estar de deixar ben palès el fet que el nivell cultural i l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns països és, avui, bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual cosa fa que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per exemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre, gairebé, l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara repressió que pateix la llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys, el problema lingüístic de la pèrdua de les llengües pròpies del país. Altres varietats d’aquest tipus serien les determinades per les característiques del nucli familiar en el qual es viu: tothom sap que no s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de promoció laboral a una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com ocorre a Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest país no emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura. Quant a la nostra experiència al TAE de l'IES El Bullidor des de ja fa anys , la majoria del nostre alumnat estranger d’incorporació tardana és del Marroc, del nord, més concretament. Tot i ser un mateix territori o regne, hi viuen o conviuen diverses llengües amb els seus respectius dialectes. Hi ha marroquins arabòfons i marroquins amb llengua materna berber, tot i que la immensa totalitat d’aquests últims han estat “arabitzats”, fins al punt de tenir la consciència que la seva llengua és una mena de dialecte rural, sense cap prestigi.
  4. 4. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. 2. La funció dels TAE en l’adquisició de la llengua bàsica Els Tallers d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics són unitats escolars en les quals s’incorporen transitòriament alumnes que arriben al sistema educatiu de Catalunya durant l’etapa d’educació secundària obligatòria, amb desconeixement de les dues llengües oficials. La seva finalitat, doncs, és proporcionar a aquest alumnat una aproximació al sistema educatiu del país que l’acull i introduir-lo al coneixement de la llengua pròpia i vehicular de l’ensenyament fins a assolir-ne el nivell bàsic. El nostre TAE s’ubicava en un centre, l’IES El Bullidor de Rubí, on rebem tot l’alumnat estranger matriculats als altres centres de secundària de la ciutat de Rubí. L’horari del nostre alumnat que assisteix al TAE és el que correspon a l’alumnat d’ESO:22.30 hores setmanals en el TAE i la resta, en el centre corresponent. La distribució, per tant, d’hores i matèries és la següent: 10 hores setmanals de Llengua catalana. 4 hores setmanals de Matemàtiques. 5 hores setmanals de Ciències socials i de la Naturalesa. 1 hora setmanal de tutoria. 2.30 hores setmanals d’esbarjo. Al matí, aquests alumnes reben classes de Llengua, Socials, Naturals i Matemàtiques on, l’aprenentatge dels coneixements també és important, tot i que sabem que alguns alumnes- depèn de cadascun d’ells- tenen deficiències o llacunes en algunes matèries. A la tarda, els alumnes tornaran al centre on estan matriculats i faran matèries on el coneixement de la llengua sigui un handicap insuperable. És bo que coneguin, a poc a poc, el seu centre, el seu espai on passaran tantes hores i que cal que coneguin alhora. L’important- i això és demanar-los moltíssim - és que aquests alumnes puguin, a poc a poc, conèixer la peculiaritat de Catalunya, els seus drets i deures al sistema educatiu, la nova relació que aquí establim entre els pares , els alumnes i l’institut, la llengua, la importància que cal un aprenentatge mínim del català per poder començar a incorporar-se- amb els seus avantatges i inconvenients obvis- a l’aula ordinària. No podem deixar-los sols, en un racó, esperant que aprenguin la llengua, sinó que tots sabem que aquesta és una tasca difícil i que requereix paciència per totes dues bandes, pel professorat, pels alumnes i per les famílies. Alguns problemes de disciplina vénen provocats, al meu parer, per la diferència brutal que existeix entre el sistema educatiu i escolar del país d’origen, on la relació entre alumne i professor és molt clara i marcada, i el nostre sistema educatiu. No estan acostumats a les nostres regles de joc, fet aquest normal i habitual. No entenen, al capdavall les nostres regles: la nostra paperassa interna, les nostres festes, l’acció tutorial, el rebuig, injustificat, que pateixen sovint per part dels altres alumnes del centre i que també han vingut a
  5. 5. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. Catalunya per buscar un món molt millor. Els suposa un xoc bestial, el canvi del seu ideari més íntim i amb el qual se sentien segurs, per un altre, on la competència laboral, l’afany per fer diners. Perquè al final de tot, qui no en algun moment de la seva vida ha hagut de desplaçar-se per motius de feina o personals? Cal que entenguin els alumnes i els seus pares que l’escola o l’institut no és un lloc on l’alumne s’espera fins arribar a l’edat laboral. Aquesta mentalitat canvia, però, lentament, després d’alguns cursos escolars a les nostres escoles : l’alumne entén que, un cop superat l’escull socialitzador i alhora traumàtic, ha de buscar els sues mecanismes interns per no quedar-se aturat i continuar el seu camí escolar i laboral. Potser que alguns fills de les terceres generacions arribin- n’estic segur!- a ser professores i professors, i facin de mestres i de pont entre totes dues maneres de viure el mateix món. Només és qüestió de pocs anys, fins arribar a una vertadera i inevitable multiculturalitat diària, amb la coexistència necessària de diferents maneres d’entendre la vida, de copsar el que ens envolta sense pors i ignoràncies. BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÀRAB: Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura. Ministerio de cultura. Madrid, 1980. Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed. Cátedra,1988. Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en preparació). Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel intermdio. Ed. CantArabia. Madrid, octubre 1991. Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores. Madrid 2003.( Inclou cinta de cassette) . Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe ( Inclou cinta). Grup Arab. València 1997. - http://www.islamicat.com ( per aprendre cal·ligrafia àrab) - www.edu365.com/catala_arab/index.htm - ¡Error!Marcador no definido. ( portal de cultura àrab on trobareu tota mena d’enllaços) - ¡Error!Marcador no definido. ( CDs per l’aprenentatge interactiu de llengües). També hi ha un CD d’aprenentatge del català des de diverses llengües (àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir el català. BIBLIOTEQUES I MÚSICA: ( veure més informació a www.arabismo.com) - www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona) www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música) -
  6. 6. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. 3. El món àrab: llengua, cultura i societat Els mesos de l’any. Calendari de l’hègira i de les principals festes religioses L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es divideix en 12 mesos de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència de 10 o 11 dies respecte del calendari solar de l’era cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de l’any no coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El primer any del calendari musulmà coincideix amb l'inici de la peregrinació del profeta Muhammad de la Meca a Medina ( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana. Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32 ‫مََّرَحُم‬ Muharram. Festes: Rasu-l sannati l-higriyya (Cap d'any); Axura ‫( ةروشاع‬mort de Hussain, nét del Profeta ) ‫ رَفَص‬Safar ‫ لَّوَألا ُعيِبَر‬Rabiu l-awwal. Festes: Maulidu l- nabí( dia 12). Naixement Muhammad. Mort del Profeta: 13 d'aquest mes a Medina. ‫ يِناّثلا ُعيِبَر‬Rabiu l-thani ‫ لَّوألا ىَدامُج‬Gumada l-ula. ‫ ةّيِناّثلا ىَدامُج‬Gumada at- Thàniyya ‫ بَجَر‬Rajab. Laylatul-migrag(27). Ascensió o Isrà de Muhammad. ‫ نابْعَش‬Xaaban ‫ ناضَمَر‬Ramadà .Laylatu al-Qadr َ‫(ردقلا ُةَلْيل‬Veg. sura 97). Mes del dejuni musulmà!‫موّصلا رﻩش‬ ‫ريبكلا‬ ‫ لاَّوَش‬Xawwal. Id al-fitr‫ُديِع‬ ‫ ( رْطِفلا‬Festa de trencament del dejuni) ‫ ِةَدْعَقلا و ُذ‬Du al-Qàdah ‫ ِةََّجِِحلا و ُذ‬Du al-Higgah. Festes: Idu al-Adha( dia 10).‫ىَحْضَألا ُديِع‬ .És el final del pelegrinatge o Hagg a la Meca ,a l'Aràbia Saudita. S’hi sacrifica un xai a prop de la ciutat de Mina. És la festa gran del món musulmà.
  7. 7. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. La poesia i la literatura àrab ‫ّيبرعلا بدألا‬ La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es corresponen, aproximadament, amb els de la història política. El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ignorància”, comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En realitat, la primera obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la poesia, cap dels versos coneguts no és anterior a l’hègira en 150 anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el fruit d’una tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són les regions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La llengua de la poesia preislàmica és una koiné de dialectes de les esmentades regions. La forma estròfica s’anomena la qassida. El poeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta societat com a posseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funció social importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia és el divan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesa per memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven són els muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que eren poemes d’or penjats a les parets de la Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr, Labib,... Període dels muhadramun o dels contemporanis del profeta Muhàmmad i dels quatre primers califes És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan Ibn Thàbit, predilecte del profeta. El període omeia ( 661-750) La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió islàmica a fora d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i fructífer amb la cultura persa i mesopotàmica. El llenguatge adquireix una exuberància i encarcarament. Com a exemples en tenim: Al-Ahtal,Garir i Farazdaq. El primer període abassí ( 750- 1000) La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen un munt de traduccions a la cultura àrab d’obres de les cultures gregues, siriana i persa. Els poetes d’aquesta època abandonen o bandegen la qassida clàssica i tripartida. Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”. Apareix- segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquest moviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre d’altres. També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani. Ple que fa a la
  8. 8. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. prosa, es desenvolupa extraordinàriament. Ibn al-Muqaffa ( mort el 759) inaugura el cicle de narracions de caire oriental amb el seu famós llibre Kalila wa Dinma. El gran Ramon Llull( escriptor mallorquí), de segur que el va conèixer per tal d’escriure El llibre de les bèsties.També hi tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz ( veg. contes tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix amb Algatzell ( mort el 1111). El místic més cèlebre o important, sens dubte, és al-Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la figura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure la destrucció del califat de Còrdova, les guerres civils l’anarquia. Malgrat això, va escriure el 1022 El collar de la coloma, Tauaq Al-Hamama, a la ciutat de Xàtiva. És, no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amor més bell mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed. Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y Gasset). El segon període abbassí ( 1058- 1258) La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària i cultural. Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri. Ibn al- Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions místiques. Sovint no es coneix la influència que els místics àrabs han tingut en els místics castellans o els trobadors de l’amor cortès. En teologia, destaquem al-Gazzali o Algatzell, el qual exercir una influència a l’occident amb el literat mallorquí Ramon Llull. Hi cal esmentar historiadors de totes les branques com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn Batuta, etc. Per acabar, sorgiren les anomenades novel·les de cavalleria: sirat antar; historietes i col·leccions de contes com Les mil i una nits( veg. traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins, quan els regnes de taifes havien provocat una crisi profunda, aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja d’Alzira, Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València, ... La Nahda o el renaixement Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou. Les causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte i al Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any 1988, amb la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci Nagib Mahfuz (1922). Principi i fi, El carreró dels miracles, El cafè de Quxtumar, etc. Aquest escriptor, encara viu, conrea una novel·la social i compromesa que li va provocar un atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz, doncs, es reconeixia per part d’Occident la importància d’una generació d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la guerra europea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrab i la tradició literària clàssica de la qassida. Autors destacats com l’egipci Taha
  9. 9. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. Hussain, introductor de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al- Ayyam(1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl Nuaymna, etc. La majoria dels literats àrabs actius avui dia són, però, els que pertanyen a la generació posterior de la creació de l’Estat d’Israel ( 1948). Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica amb la tradició religiosa o alcorànica que ja no els dóna resposta per entendre els nous reptes de la nova situació mundial. Llavors, neix l’anomenat “vers lliure”, on cal destacar l’obra dels iraquians Badr Xàker al- Sayyab i Abd el- Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran. Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar Qabbani, el palestí Mahmud Darwix (veg. Menys roses. Estat de setge.( darrer poemari), Samih al- Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el marroquí Muhàmmad Xukri ( veg. El pa de cada dia. Ed Bromera). Pel que fa al teatre, també fou un altre gènere introduït a causa de la influència occidental. L’únic dramaturg que assolí una certa importància fou Tawfiq al-Hakim (1903). BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST: Us recomano, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com -L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M. Perujo), Barcelona, Proa,2001. -Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001. Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997. -Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García Gómez. Ed. Alianza Editorial. -Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemas árabes en su contexto. Selecció, presentació,traducció i notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998. -Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión ,1980. -Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión. - Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión. 16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. - Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002. Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer - i Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002. Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra, - 2002
  10. 10. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. WEBS D’INTERÈS: www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi trobareu de tot!) www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc) www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid) www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar) www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica) www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya). 16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. - Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002. Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer - i Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002. Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. - Cátedra,2002
  11. 11. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. TEXTOS COMPLEMENTARIS Sura 96 AL-ÀLAQ EL COÀGUL DE SANG En el nom de Déu Únic, El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós! Llegeix! Recita En el nom del teu Senyor, que t’ha creat! Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang. Llegeix! Recita El teu Senyor és el més Noble, el més Generós! Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure. Ensenyà a l’home el que ignorava! (...) ( Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les coincidències amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació del missatge diví, i Muhàmmad, el segell dels missatgers; és a dir, després d’ell ja no n’hi ha cap! )
  12. 12. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. Sura 1 AL-FÀTIHA EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA En el nom de Déu Únic, El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós! Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer, visible i invisible, El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós, L’amo i senyor del dia del judici final, Dia de la religiós vertadera, Dia del judici de la història . A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs. Guia’ns, mostra’ns el camí segur, El camí dels qui vols ajudar generosament, No dels qui t’han aïrat en contra seu, Ni dels qui s’equivoquen. ( Aquesta sura és la que sol encapçalar la majoria de celebracions religioses entre els creients musulmans)
  13. 13. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i cultura catalanes a secundària. ( Pel que fa la qüestió, tan controvertida , de l’ús del mocador, vel o hijab): Sura 24 AN-NUR LA LLUM (...) Digues als qui són bons creients , bons musulmans, que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa i controlin molt bé els apetits sexuals. És millor i és més pur! Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu! Digues també a les creients que abaixen la vista, Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals; Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç , Llevat dels que són més externs; Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit; Que només mostrin els seus adorns Als seus marits, Als seus sogres, Als fills i fillastres, Als seus germans, Als nebots (...) ( versicles 30-32) (Per tant, doncs, no es fa cap mena d’esment o de relació al fet que les dones hagin d’anar cobertes; només és una decisió pròpia, per expressar- a causa de la tradició- pertinença a l’Islam, i també per ser una peça de vestir còmoda i bé de preu...) Bibliografía: L’Alcorà Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc estudis alcorànics( És la 1a traducció directa de l’àrab al català. Excel·lent! ) Per Míkel de Epalza, Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració de Josep Forcadell i Joan M Perucho, De la Universitat d’Alacant Ed. Proa, març del 2001

×