1. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
Experiència d’una aula TAE amb els alumnes del Marroc
Josep Ramon Gregori i Muñoz
IES la serreta de Rubí Vallès Occidental
Índex
1. Introducció.
2. Què és el TAE. Característiques del nostre alumnat
3. El món àrab: llengua, cultura i societat.
1. Introducció
En primer lloc, agraeixo la invitació del CRP Pla de l’Estany per poder parlar-
vos una mica de la llengua àrab, de les realitats lingüístiques que coexisteixen
als països del Magrib i, per acabar; de l’aprenentatge de les llengües per part
de l’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana que arriba a les nostres aules,
amb comptagotes, de Catalunya. Us faré cinc cèntims- perquè l’estat de la
qüestió requereix molt de temps- de la meva humil experiència, com a
professor del Taller d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics
(TAE) del Servei d’Ensenyament del Català.
Varietat i registre en la llengua àrab d’avui
L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu-
que, en els nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el
món. Va ser codificada pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el
califat d’Othman, un dels 4 successors del profeta Muhàmmad. El text més
antic que es coneix en llengua àrab és, precisament, l’Alcorà, que en àrab vol
dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim encara, podem dir que el model
de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la base del dialecte
quraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions fetes
de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia i
editada a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel
rei Fuad d’Egipte i publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua
catalana, dissortadament, s’han perdut les dues versions o edicions medievals

2. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
fetes durant el regnat de Pere II de Catalunya-Aragó, l’una per Francesc
Saciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a Perpinyà el 1384. Cal
que deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai no ha
estat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura o
koiné , emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i dels
mitjans de comunicació actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i un
iraquià parlen dialectes àrabs- si són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar a
no entendre’s si fan servir els seus respectius dialectes nadius. Per això, doncs,
l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires dificultats, de
comunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que el
grau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, ja
que el berber ha restat en un segon grau- i la coneixença d’altres llengües
occidentals com és el cas del francès.
Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència regional
o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees geogràfiques ben
diferenciades, amb característiques identificables, a causa de les distintes i
successives etapes polítiques en l’expansió de l’Islam, o de la convivència de la
llengua àrab amb les llengües autòctones no àrabs- com és el cas del berber i
dels seus dialectes al nord de l’Àfrica- i amb els diversos dialectes nacionals, o
per la influència de la llengua de la potència colonial del moment, o el
desenvolupament econòmic i social de la zona. A resultes de tot això, tenim les
zones dialectals següents:
L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el Iemen i
l’Iraq.
1. El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.
2. Egipte, Sudan i Líbia.
3. El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània.

3. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
Varietats d’origen socioeducatiu. No ens podem estar de deixar ben palès el fet
que el nivell cultural i l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns
països és, avui, bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual
cosa fa que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per
exemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre, gairebé,
l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara repressió que pateix
la llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys, el problema lingüístic de la
pèrdua de les llengües pròpies del país. Altres varietats d’aquest tipus serien
les determinades per les característiques del nucli familiar en el qual es viu:
tothom sap que no s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de
promoció laboral a una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com
ocorre a Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest país
no emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura.
Quant a la nostra experiència al TAE de l'IES El Bullidor des de ja fa anys , la
majoria del nostre alumnat estranger d’incorporació tardana és del Marroc, del
nord, més concretament. Tot i ser un mateix territori o regne, hi viuen o
conviuen diverses llengües amb els seus respectius dialectes. Hi ha marroquins
arabòfons i marroquins amb llengua materna berber, tot i que la immensa
totalitat d’aquests últims han estat “arabitzats”, fins al punt de tenir la
consciència que la seva llengua és una mena de dialecte rural, sense cap
prestigi.

4. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
2. La funció dels TAE en l’adquisició de la llengua bàsica
Els Tallers d’adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics són
unitats escolars en les quals s’incorporen transitòriament alumnes que arriben
al sistema educatiu de Catalunya durant l’etapa d’educació secundària
obligatòria, amb desconeixement de les dues llengües oficials. La seva finalitat,
doncs, és proporcionar a aquest alumnat una aproximació al sistema educatiu
del país que l’acull i introduir-lo al coneixement de la llengua pròpia i vehicular
de l’ensenyament fins a assolir-ne el nivell bàsic.
El nostre TAE s’ubicava en un centre, l’IES El Bullidor de Rubí, on rebem tot
l’alumnat estranger matriculats als altres centres de secundària de la ciutat de
Rubí. L’horari del nostre alumnat que assisteix al TAE és el que correspon a
l’alumnat d’ESO:22.30 hores setmanals en el TAE i la resta, en el centre
corresponent. La distribució, per tant, d’hores i matèries és la següent:
10 hores setmanals de Llengua catalana.
4 hores setmanals de Matemàtiques.
5 hores setmanals de Ciències socials i de la Naturalesa.
1 hora setmanal de tutoria.
2.30 hores setmanals d’esbarjo.
Al matí, aquests alumnes reben classes de Llengua, Socials, Naturals i
Matemàtiques on, l’aprenentatge dels coneixements també és important, tot i
que sabem que alguns alumnes- depèn de cadascun d’ells- tenen deficiències
o llacunes en algunes matèries. A la tarda, els alumnes tornaran al centre on
estan matriculats i faran matèries on el coneixement de la llengua sigui un
handicap insuperable. És bo que coneguin, a poc a poc, el seu centre, el seu
espai on passaran tantes hores i que cal que coneguin alhora. L’important- i
això és demanar-los moltíssim - és que aquests alumnes puguin, a poc a poc,
conèixer la peculiaritat de Catalunya, els seus drets i deures al sistema
educatiu, la nova relació que aquí establim entre els pares , els alumnes i
l’institut, la llengua, la importància que cal un aprenentatge mínim del català per
poder començar a incorporar-se- amb els seus avantatges i inconvenients
obvis- a l’aula ordinària. No podem deixar-los sols, en un racó, esperant que
aprenguin la llengua, sinó que tots sabem que aquesta és una tasca difícil i que
requereix paciència per totes dues bandes, pel professorat, pels alumnes i per
les famílies. Alguns problemes de disciplina vénen provocats, al meu parer, per
la diferència brutal que existeix entre el sistema educatiu i escolar del país
d’origen, on la relació entre alumne i professor és molt clara i marcada, i el
nostre sistema educatiu. No estan acostumats a les nostres regles de joc, fet
aquest normal i habitual. No entenen, al capdavall les nostres regles: la nostra
paperassa interna, les nostres festes, l’acció tutorial, el rebuig, injustificat, que
pateixen sovint per part dels altres alumnes del centre i que també han vingut a

5. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
Catalunya per buscar un món molt millor. Els suposa un xoc bestial, el canvi del
seu ideari més íntim i amb el qual se sentien segurs, per un altre, on la
competència laboral, l’afany per fer diners. Perquè al final de tot, qui no en
algun moment de la seva vida ha hagut de desplaçar-se per motius de feina o
personals? Cal que entenguin els alumnes i els seus pares que l’escola o
l’institut no és un lloc on l’alumne s’espera fins arribar a l’edat laboral. Aquesta
mentalitat canvia, però, lentament, després d’alguns cursos escolars a les
nostres escoles : l’alumne entén que, un cop superat l’escull socialitzador i
alhora traumàtic, ha de buscar els sues mecanismes interns per no quedar-se
aturat i continuar el seu camí escolar i laboral. Potser que alguns fills de les
terceres generacions arribin- n’estic segur!- a ser professores i professors, i
facin de mestres i de pont entre totes dues maneres de viure el mateix món.
Només és qüestió de pocs anys, fins arribar a una vertadera i inevitable
multiculturalitat diària, amb la coexistència necessària de diferents maneres
d’entendre la vida, de copsar el que ens envolta sense pors i ignoràncies.
BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LA
LLENGUA ÀRAB:
Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura. Ministerio de cultura.
Madrid, 1980.
Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed. Cátedra,1988.
Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en preparació).
Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel intermdio. Ed.
CantArabia. Madrid, octubre 1991.
Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores. Madrid
2003.( Inclou cinta de cassette) .
Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe ( Inclou cinta).
Grup Arab. València 1997.
- http://www.islamicat.com ( per aprendre cal·ligrafia àrab)
- www.edu365.com/catala_arab/index.htm
- ¡Error!Marcador no definido. ( portal de cultura àrab on trobareu tota
mena d’enllaços)
- ¡Error!Marcador no definido. ( CDs per l’aprenentatge interactiu de
llengües). També hi ha un CD d’aprenentatge del català des de diverses
llengües (àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir el
català.
BIBLIOTEQUES I MÚSICA: ( veure més informació a www.arabismo.com)
- www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona)
www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música)
-

6. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
3. El món àrab: llengua, cultura i societat
Els mesos de l’any. Calendari de l’hègira i de les principals festes
religioses
L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es divideix en 12 mesos
de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència de 10 o 11 dies respecte del calendari
solar de l’era cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de l’any
no coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El primer any del calendari
musulmà coincideix amb l'inici de la peregrinació del profeta Muhammad de la
Meca a Medina ( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana.
Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32
‫مََّرَحُم‬ Muharram. Festes: Rasu-l
sannati l-higriyya (Cap d'any); Axura
‫( ةروشاع‬mort de Hussain, nét del
Profeta )
‫ رَفَص‬Safar
‫ لَّوَألا ُعيِبَر‬Rabiu l-awwal.
Festes: Maulidu l- nabí( dia 12).
Naixement Muhammad. Mort del
Profeta: 13 d'aquest mes a Medina.
‫ يِناّثلا ُعيِبَر‬Rabiu l-thani
‫ لَّوألا ىَدامُج‬Gumada l-ula.
‫ ةّيِناّثلا ىَدامُج‬Gumada at-
Thàniyya
‫ بَجَر‬Rajab. Laylatul-migrag(27).
Ascensió o Isrà de Muhammad.
‫ نابْعَش‬Xaaban
‫ ناضَمَر‬Ramadà .Laylatu al-Qadr
َ‫(ردقلا ُةَلْيل‬Veg. sura 97). Mes
del dejuni musulmà!‫موّصلا رﻩش‬
‫ريبكلا‬
‫ لاَّوَش‬Xawwal. Id al-fitr‫ُديِع‬
‫ ( رْطِفلا‬Festa de trencament del
dejuni)
‫ ِةَدْعَقلا و ُذ‬Du al-Qàdah
‫ ِةََّجِِحلا و ُذ‬Du al-Higgah. Festes:
Idu al-Adha( dia 10).‫ىَحْضَألا ُديِع‬
.És el final del pelegrinatge o Hagg a
la Meca ,a l'Aràbia Saudita. S’hi
sacrifica un xai a prop de la ciutat de
Mina. És la festa gran del món
musulmà.

7. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
La poesia i la literatura àrab
‫ّيبرعلا بدألا‬
La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es
corresponen, aproximadament, amb els de la història política.
El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ignorància”,
comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En
realitat, la primera obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la
poesia, cap dels versos coneguts no és anterior a l’hègira en 150
anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el fruit d’una
tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són les
regions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La
llengua de la poesia preislàmica és una koiné de dialectes de les
esmentades regions. La forma estròfica s’anomena la qassida. El
poeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta societat com a
posseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funció
social importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia és el
divan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesa
per memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven són
els muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que eren poemes d’or penjats a
les parets de la Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr,
Labib,...
Període dels muhadramun o dels contemporanis del profeta Muhàmmad i
dels quatre primers califes
És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan
Ibn Thàbit, predilecte del profeta.
El període omeia ( 661-750)
La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió islàmica a fora
d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i fructífer amb la cultura persa i
mesopotàmica. El llenguatge adquireix una exuberància i
encarcarament. Com a exemples en tenim: Al-Ahtal,Garir i Farazdaq.
El primer període abassí ( 750- 1000)
La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen un munt de
traduccions a la cultura àrab d’obres de les cultures gregues, siriana i
persa. Els poetes d’aquesta època abandonen o bandegen la qassida
clàssica i tripartida. Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”.
Apareix- segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquest
moviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre d’altres.
També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani. Ple que fa a la

8. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
prosa, es desenvolupa extraordinàriament. Ibn al-Muqaffa ( mort el
759) inaugura el cicle de narracions de caire oriental amb el seu
famós llibre Kalila wa Dinma. El gran Ramon Llull( escriptor
mallorquí), de segur que el va conèixer per tal d’escriure El llibre de
les bèsties.També hi tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz (
veg. contes tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix amb
Algatzell ( mort el 1111). El místic més cèlebre o important, sens
dubte, és al-Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la
figura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure la
destrucció del califat de Còrdova, les guerres civils l’anarquia. Malgrat
això, va escriure el 1022 El collar de la coloma, Tauaq Al-Hamama, a
la ciutat de Xàtiva. És, no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amor
més bell mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed.
Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y Gasset).
El segon període abbassí ( 1058- 1258)
La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària i
cultural. Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri. Ibn al-
Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions místiques. Sovint
no es coneix la influència que els místics àrabs han tingut en els
místics castellans o els trobadors de l’amor cortès. En teologia,
destaquem al-Gazzali o Algatzell, el qual exercir una influència a
l’occident amb el literat mallorquí Ramon Llull. Hi cal esmentar
historiadors de totes les branques com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn
Batuta, etc. Per acabar, sorgiren les anomenades novel·les de
cavalleria: sirat antar; historietes i col·leccions de contes com Les mil
i una nits( veg. traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins,
quan els regnes de taifes havien provocat una crisi profunda,
aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja d’Alzira,
Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València, ...
La Nahda o el renaixement
Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou. Les
causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura
occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte i al
Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any 1988, amb
la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci Nagib Mahfuz (1922).
Principi i fi, El carreró dels miracles, El cafè de Quxtumar, etc. Aquest
escriptor, encara viu, conrea una novel·la social i compromesa que li
va provocar un atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz,
doncs, es reconeixia per part d’Occident la importància d’una
generació d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la guerra
europea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrab i la tradició
literària clàssica de la qassida. Autors destacats com l’egipci Taha

9. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
Hussain, introductor de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al-
Ayyam(1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl Nuaymna, etc. La
majoria dels literats àrabs actius avui dia són, però, els que pertanyen
a la generació posterior de la creació de l’Estat d’Israel ( 1948).
Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica amb la tradició
religiosa o alcorànica que ja no els dóna resposta per entendre els
nous reptes de la nova situació mundial. Llavors, neix l’anomenat
“vers lliure”, on cal destacar l’obra dels iraquians Badr Xàker al-
Sayyab i Abd el- Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran.
Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar Qabbani, el palestí
Mahmud Darwix (veg. Menys roses. Estat de setge.( darrer poemari),
Samih al- Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el marroquí
Muhàmmad Xukri ( veg. El pa de cada dia. Ed Bromera). Pel que fa
al teatre, també fou un altre gènere introduït a causa de la influència
occidental. L’únic dramaturg que assolí una certa importància fou
Tawfiq al-Hakim (1903).
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST:
Us recomano, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com
-L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M.
Perujo), Barcelona, Proa,2001.
-Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001.
Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997.
-Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García Gómez.
Ed. Alianza Editorial.
-Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemas árabes en su contexto. Selecció,
presentació,traducció i notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998.
-Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión
,1980.
-Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión
Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión.
- Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión.
16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96.
-
Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer
-
i Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,
-
2002

10. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
WEBS D’INTERÈS:
www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi
trobareu de tot!)
www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc)
www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid)
www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar)
www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica)
www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya).
16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96.
-
Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer
-
i Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed.
-
Cátedra,2002

11. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
TEXTOS COMPLEMENTARIS
Sura 96
AL-ÀLAQ
EL COÀGUL DE SANG
En el nom de Déu Únic,
El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Llegeix! Recita
En el nom del teu Senyor, que t’ha creat!
Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang.
Llegeix! Recita
El teu Senyor és el més Noble, el més Generós!
Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure.
Ensenyà a l’home el que ignorava! (...)
( Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les coincidències
amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació del missatge diví, i Muhàmmad,
el segell dels missatgers; és a dir, després d’ell ja no n’hi ha cap! )

12. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
Sura 1
AL-FÀTIHA
EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA
En el nom de Déu Únic,
El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,
Senyor de l’univers sencer, visible i invisible,
El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,
L’amo i senyor del dia del judici final,
Dia de la religiós vertadera,
Dia del judici de la història . A Tu sols servim.
A Tu sols preguem.
En Tu sols confiem.
Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns, mostra’ns el camí segur,
El camí dels qui vols ajudar generosament,
No dels qui t’han aïrat en contra seu,
Ni dels qui s’equivoquen.
( Aquesta sura és la que sol encapçalar la majoria de celebracions religioses entre els creients
musulmans)

13. Intercanvi d’experiències d’ensenyament-aprenentatge
de la llengua i cultura catalanes a secundària.
( Pel que fa la qüestió, tan controvertida , de l’ús del mocador, vel o hijab):
Sura 24
AN-NUR
LA LLUM
(...) Digues als qui són bons creients , bons musulmans,
que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa
i controlin molt bé els apetits sexuals.
És millor i és més pur!
Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu!
Digues també a les creients que abaixen la vista,
Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals;
Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç ,
Llevat dels que són més externs;
Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit;
Que només mostrin els seus adorns
Als seus marits,
Als seus sogres,
Als fills i fillastres,
Als seus germans,
Als nebots (...) ( versicles 30-32)
(Per tant, doncs, no es fa cap mena d’esment o de relació al fet que les
dones hagin d’anar cobertes; només és una decisió pròpia, per expressar- a
causa de la tradició- pertinença a l’Islam, i també per ser una peça de vestir
còmoda i bé de preu...)
Bibliografía:
L’Alcorà
Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc estudis
alcorànics( És la 1a traducció directa de l’àrab al català. Excel·lent! )
Per Míkel de Epalza,
Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració de Josep
Forcadell i Joan M Perucho,
De la Universitat d’Alacant
Ed. Proa, març del 2001