Projecte lingüístic

Projecte Lingüístic de Centre
1
Escola Folch i Torres
Esplugues de Llobregat
1. INTRODUCCIÓ
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) de l’escola Folch i Torres s’entén com un procés
de reflexió sobre el tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha al
nostre centre. El PLC forma part del Projecte Educatiu i té present tant el marc legal
com la diagnosi de la realitat del centre. Els eixos vertebrals que el defineixen són: el
paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes
d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
El PLC es dissenya amb la intenció de que sigui una eina útil de treball per a una escola
catalana en llengua i continguts, amb un tractament correcte i coherent de
l'aprenentatge de les diverses llengües que s'hi ensenyen i es redacta amb l’objectiu de
que es converteixi en un vehicle de tolerància i d'obertura a la globalitat del món.
Els principis expressats en el PLC es desenvolupen en la resta de documents de gestió
del centre i s’han de concretar en el pla anual.
Les característiques d’aquest document són:
- La legalitat ha de ser sempre el seu marc de referència.
- Vinculant per a tots els components de la comunitat educativa.
- Global en la seva aplicació i referit a tots els àmbits d’ús lingüístic, siguin
aquests més o menys formals (processos d’ensenyament i aprenentatge, gestió
quotidiana al centre, etc.).
- Obert a les adaptacions necessàries per a adequar-lo segons les circumstàncies
a les seves funcions originals.
2. MARC LEGAL
● DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments de l’educació primària.
● Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments de l'educació primària. Currículum d’educació primària
● Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. Currículum del segon cicle
de l'educació infantil
● La normativa corresponent a l’organització i gestió dels centres elaborada pel
Departament d’Ensenyament per marcar les instruccions de cada curs escolar.
PLC: PRESENTACIÓ

2
3. OBJECTIUS GENERALS
En síntesi, les prioritats generals en relació als eixos del PLC són:
● Ús de la llengua catalana com a llengua vehicular, d’aprenentatge, de
comunicació i de diàleg en les actuacions docents i administratives. Utilitzar la
llengua catalana en totes les activitats internes i externes de la comunitat
educativa: les activitats orals i escrites, les exposicions del professorat, el
material didàctic, els llibres de text i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació
han de ser en llengua catalana.
● Impuls del PEC plurilingüe en el qual el català, com a eix vertebrador, s’articuli
de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües i de les altres
àrees, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques.
● Integració escolar i social de tot l’alumnat, amb independència de la llengua,
necessitats educatives, cultura, condició social i origen. El PLC vetlla per regular
que l’ús de la llengua en els diferents àmbits potenciï la no-discriminació per
raons de sexe, raça, ideologia i condició.
● El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i
cultural immediat i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura
i la realitat social catalana.

3
1. ANÀLISI DEL CONTEXT
1.1. CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
L’escola Folch i Torres està ubicada al barri de la Montesa de la ciutat d’Esplugues de
Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. Esplugues de Llobregat té una població
propera als 47.000 habitants.
El centre té una antiguitat de trenta-quatre anys i compta actualment amb sis aules de
parvulari i dotze de primària, amb una ràtio d’alumnes de vint-i-cinc per aula.
La plantilla està formada per 26 mestres, 6 dels quals es dediquen a parvulari i la resta
comprèn les 12 tutories de primària i les especialitats de música, educació física,
llengua anglesa i educació especial.
El centre disposa també de personal laboral i d’administració i serveis que s’integra
dintre de la comunitat educativa desenvolupant les seves tasques per al bon
funcionament de la institució.
La majoria de l’alumnat resideix a l’entorn proper a l’escola i, malgrat ha nascut a
Catalunya, la seva llengua familiar és en aproximadament un 90% la castellana. Un 5%
de l’alumnat matriculat al centre és d’origen estranger, majoritàriament de Sud-
amèrica.
El nivell econòmic de la zona és mitjà i els índexs d’atur no són gaire alts.
El barri compta amb algunes associacions culturals, entre les quals cal remarcar l’Esplai
Espurnes per la seva vinculació al centre i perquè és d’aquesta entitat d’on provenen
els monitors de menjador i acollida de l’escola des de fa diversos anys.
PLC: DESENVOLUPAMENT

4
Tenint present aquest context, cal que l’escola tracti la llengua catalana amb especial
atenció i que vetlli perquè sigui incorporada per l’alumnat tant en el seu registre
formal com pel que fa als seus usos col·loquials i informals. El fet que el català sigui la
llengua vehicular de l’escola ens proporciona un element democratitzador de primer
ordre, on la funció del professorat esdevé importantíssima. Emprant el català tots els
membres de la comunitat educativa en situacions comunicatives, afavorirem la cohesió
i evitarem la compartimentació en comunitats lingüístiques separades.
A la vegada es planteja la qualitat de l’aprenentatge de la llengua castellana, ja que tot
i que és la llengua més habitual d’ús per part de l’alumnat, es considera que s’ha de
vetllar així mateix per garantir-ne un bon domini en tots els seus registres lingüístics.
El fet de tenir accés a aprendre dues llengües és un privilegi que obre les portes a
desenvolupar-se en una societat plural i oberta.
Els nostres alumnes, atesa la seva vinculació a Europa, hauran de conèixer una o dues
llengües estrangeres per tal d’esdevenir capaços de comunicar-se i accedir al
coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. L’escola, conscient de la
importància de familiaritzar els nens i nenes des d’una edat primerenca amb una
llengua estrangera, inicia l’aprenentatge de la llengua anglesa a primer de primària.
1.2. DOMINI DE LA LLENGUA
La majoria de l’alumnat del centre que s’escolaritza a P3, prové de les escoles bressol
de la zona i han estat atesos en llengua catalana.
D’altra banda, tal i com és prescriptiu, el professorat té la capacitació i el coneixement
de la llengua catalana necessaris i adients per a portar a terme la seva funció docent,
essent aquesta llengua, a més, la més habitual en les relacions interpersonals.
Tal com hem esmentat abans, el català no és la llengua utilitzada majoritàriament de
forma espontània per les famílies de la comunitat educativa, per la qual cosa malgrat
es vetlla perquè totes les comunicacions escolars es facin en llengua catalana,
ocasionalment els òrgans de reunió de les famílies (com ara l’AMPA) no la utilitzen
completament.
També cal remarcar que els responsables de les activitats extraescolars es passen
fàcilment al castellà quan imparteixen classe. Aquest és un dels punts importants que
els responsables de les activitats els hauran de recordar a l’inici del curs escolar.
Pel que fa a les persones que intervenen en la resta d’activitats del centre, al menjador
la utilitzen una part important dels monitors, però no les cuineres ni el personal de
neteja de forma consolidada.

5
2. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
2.1.- Llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament i, per tant,
és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del
centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones de
l’escola i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.
L’anàlisi de les condicions específiques del centre respecte a l’ús de la llengua
comporta una sèrie de condicionants a tenir en compte per optimitzar la comunicació
a l’escola:
- Donat que l’entorn del nostre centre no ha assolit la plena normalització lingüística i
el castellà és la llengua predominant en la majoria d’usos lingüístics, l’escola s’ha de
convertir en el context de referència perquè l’alumnat pugui esdevenir competent en
la comunicació i l'expressió en la llengua catalana, que serà el vehicle d’ensenyament
aprenentatge i de relació en tots els àmbits.
- El centre serà també un dels espais on l'alumne conviurà i coneixerà els trets
d'identitat propis de Catalunya, com la història, la cultura, el patrimoni o les tradicions
i fomentarà el sentiment de pertinença i estimació al país, la relació amb l'entorn,
l'obertura al món i la iniciació a participar en la societat que els envolta.
- El català ha de ser el vehicle d’expressió normal del professorat, de l’alumnat i de la
resta de personal, en totes les activitats docents internes i externes.
- El centre ha de vetllar per l’ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular
i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, àudio-
visuals, programari, etc.).
- Totes les àrees s’imparteixen en llengua catalana, a excepció de les àrees de llengua
castellana i anglès. El català s’emprarà en totes les activitats orals i escrites: l’exposició
del professorat, el material didàctic i llibres de text, els exercicis de l’alumne i els
d’avaluació. Els informes lliurats a les famílies de seguiment de l’evolució de l’alumnat
es redacten en llengua catalana, fins i tot en les valoracions referides a la llengua
castellana i la llengua anglesa.
- Es vetllarà, perquè tot el professorat del centre conegui i utilitzi la llengua catalana,
prioritzant i possibilitant la formació d’aquells que en tinguin alguna mancança, tant
pel que fa a l’acreditació necessària com pel perfeccionament en el seu ús.
- El centre fomentarà la participació del personal docent en cursos de formació
permanent respecte a la didàctica de la llengua i la cultura catalana.

6
- El professorat dissenyarà estratègies que potenciïn l'ús de la llengua vehicular entre
els alumnes en els espais no curriculars (pati, sortides, passadissos... ).
2.1.1.2. El català, eina de convivència
Caldrà vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua
exclussivament d’aprenentatge, per tant, s’haurà de dinamitzar l’ús del català en tots
els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu.
- El català serà la llengua de relació en qualsevol de les activitats docents i
administratives, tant les internes com les externes.
- El centre vetllarà perquè el professorat utilitzi la llengua catalana en qualsevol de les
activitats no docents del centre, tant internes (esbarjo, menjador, etc), com externes
(colònies, reunions amb altres escoles, relacions amb el CRP i amb l’administració, etc).
- El centre potenciarà la coordinació entre els professors especialistes
que formen part de la plantilla i els de les activitats extraescolars. Caldrà informar a
aquests darrers que la llengua vehicular i d’aprenentatge de l’escola és el català.
- El centre utilitzarà la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita
entre tot el professorat, el personal no docent i l’alumnat dins i fora de l’àmbit
curricular.
- El professorat tindrà cura de la qualitat de la llengua emprada (tant dins com fora
d’espais curriculars) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat
educativa i especialment de l’alumnat.
- El centre vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal
contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca què desenvolupa.
- Es demanarà a l’AMPA què tingui en compte el criteri anterior en contractar
personal.
- El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos
d’actualització lingüística i de cultura catalana.
2.1.2 El català, llengua d’aprenentatge
Es vetllarà perquè l’aprenentatge de les llengües i en concret de la catalana tingui un
enfocament significatiu i funcional a través de la creació de situacions comunicatives
que incentivin l’ús de la llengua de forma natural.
Les habilitats lingüístiques bàsiques es treballaran de manera integrada. La llengua oral
i la llengua escrita rebran un tractament global i no aïllat.
2.1.2.1. Llengua oral

7
El progrés en la competència comunicativa oral de l’alumne/a s’ha d’aconseguir a
partir de la interacció amb el mestre o mestra i amb els companys. La producció
lingüística dels alumnes ha d’estar relacionada amb el model lingüístic docent, i per
tant, és bàsic la interacció del docent com a element impulsor de la comunicació verbal
i la qualitat del seu model lingüístic (una bona pronúncia, l’ús d’una llengua col·loquial
correcta i una actitud positiva davant les situacions comunicatives). L’afavoriment de
l’ús correcte de la llengua parlada s’ha de tenir en compte no només a la classe de
llengua sinó en totes les activitats escolars i en totes les interaccions personals.
L'expressió oral és la base de tot treball escrit. Per tant abans de qualsevol activitat
escolar forçosament hi ha d'haver un treball oral, ja sigui activant els coneixements
previs, fent un debat, escoltant les opinions dels altres... S'intentarà que els/les
alumnes adquireixin nou vocabulari, l'utilitzin correctament i siguin capaços de parlar
amb coherència, precisió, agilitat i bona dicció.
La importància d’un bon aprenentatge de la llengua oral comporta que hagin de
quedar reflectides al Projecte Educatiu de Centre l’estructuració i planificació
d’activitats orals sistematitzades. S’ha de fer un disseny acurat per desplegar
l’aprenentatge dels diversos usos i registres orals de forma pautada durant tota
l’escolaritat i assegurar l’avanç de l’alumnat en la llengua oral.
2.1.2.2. Aprenentatge de la lectura i l’escriptura a l’educació infantil i al cicle inicial
d’educació primària
En aquests primers anys d’escolarització és fonamental l’ús oral de la llengua a totes
les activitats quotidianes de l’aula i a tots els moments educatius dels tres cursos de
l’etapa. El llenguatge escrit s’inicia posteriorment, primer a partir de l’aprenentatge del
nom dels infants, als tres anys, continuant progressivament, als quatre i cinc anys, amb
la progressiva comprensió entre la correspondència de grafia i so i l’aproximació a la
lectura i al tanteig en l’escriptura.
Totes les àrees dels especialistes, com ara educació musical o psicomotricitat,
s’imparteixen també en llengua catalana i, per tant, és aquesta la llengua vehicular de
convivència i aprenentatge única a l’etapa d’educació infantil. Posteriorment, ja al
primer curs de l’educació primària, s’inicia la introducció de la llengua castellana i de
l’anglesa.
L’aprenentatge de la lectoescriptura durant pàrvuls i cicle inicial es basa en unes
premisses compartides de concepció de la tasca docent de tutors i especialistes. Són
les següents:
- Entenem l’aprenentatge de la lectura i escriptura com un procés interactiu, en el qual
es té present el paper actiu dels infants amb capacitat de reflexió i recerca de
significació de les idees i del pensament. Aprenentatge on es ressalta la necessitat i la
capacitat dels alumnes per pensar en allò que llegeix i escriu. És bàsic partir dels seus
coneixements previs.

8
- És necessari conèixer i respectar el moment en què es troben els alumnes per tal
d’estar al seu costat acompanyant-los en el seu procés de construcció.
- Partirem d’on es troba a l’hora de llegir i escriure i intentarem oferir-li els mitjans
necessaris per ajudar-lo a avançar. Hem de tenir molt present la Zona de
Desenvolupament Pròxim, tenint en compte allò que els alumnes poden fer per si sols i
allò que realitzaran amb l’ajuda d’altres persones.
- La metodologia de treball serà flexible, per tal d’adaptar-la en tot moment a les
característiques del grup classe i a la diversitat de tot l’alumnat de l’aula.
2.1.2.3. Llengua escrita
Malgrat l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura van íntimament lligats i al centre se
segueix un plantejament global per a la seva adquisició, considerant la lectoescriptura
com un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum,
s’expliciten en aquest punt algunes de les idees basals més importants per a
l’aprenentatge de la llengua escrita:
- La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions receptives
(lectura) i productives (escriptura) de comunicació i creació i cal relacionar-la amb les
interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç.
Caldrà per part dels mestres motivar als alumnes a que llegeixin i escriguin perquè
descobreixin en la llengua escrita una eina per entendre’s a si mateixos i a les altres
persones, els fenòmens del món i la ciència i també que és una font de descoberta i
plaer personal. En això tindrà molta importància la potenciació d’aspectes com la
biblioteca escolar i la utilització d’eines TIC com a dinamitzadores dels aprenentatges
lector i escriptor.
Per altra part cal aplicar-la progressivament a textos de complexitat cada vegada més
gran i de tipologia i funcionalitat cada vegada més diversa en diferents suports (paper,
digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).
- El centre segueix, per desenvolupar l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura,
un enfocament constructivista amb una diversitat de mètodes (global i analític) en
funció de la seva adequació a cada moment.
2.1.2.4. Comprensió lectora
- La lectura és una eina vehicular per a l'aprenentatge de totes les matèries curriculars,
per tant s'ha de treballar la lectura comprensiva i expressiva des del primer moment.
Es treballarà amb tot el material que ens arribi a les mans per adonar-nos de la
necessitat de saber llegir tot tipus de text i saber interpretar tots els missatges que els
alumnes troben a l'entorn.

9
- Per tal d'aconseguir una bona expressió escrita cal treballar prèviament la
comprensió lectora i l'expressió oral.
- L'escola té planificades activitats d'avaluació inicial i final en quan a la lectura
(comprensió, velocitat, dicció..) i l'escriptura (coherència, cohesió...).
2.1.2.5. Relació llengua oral i llengua escrita
En un plantejament integrat de l’ensenyament de les habilitats lingüístiques, la relació
que s’ha d’establir entre la llengua oral i la llengua escrita ha de ser recíproca.
S’utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i
millorar l’altra habilitat. Es fan activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua
escrita és inherent: lectura expressiva, teatre ... Hi ha una gradació pel que fa a la
dificultat de les activitats.
2.1.2.6. La llengua en les diverses àrees
L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les àrees, el
conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en conseqüència. Per tal que
l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i comprensió en català concretats en els criteris
del projecte lingüístic del centre, l’equip docent aplicarà a l’aula metodologies que
estimulin l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en català, tenint en compte
que això inclou aspectes que es relacionen amb els materials didàctics i l’avaluació.
Com ja s’ha dit, totes les àrees s’imparteixen en llengua catalana, a excepció de les
àrees de llengua castellana i anglès. El català s’emprarà en totes les activitats orals i
escrites desenvolupades al centre.
L’aprenentatge de la llengua catalana es farà també des de la resta d’àrees del
currículum. Les diverses matèries impartides per mestres especialistes ajudaran a
fomentar les habilitats d’expressió i comprensió oral. Les matèries de coneixement del
medi social i natural i matemàtiques ajudaran a fomentar les habilitats d’expressió i
comprensió escrita, tenint especial cura del tractament de tota la tipologia textual.
2.1.2.7. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
- El centre disposa de documents que concreten aspectes metodològics i organitzatius
força complets. Aquests documents s’han elaborat de forma participativa i la majoria
del professorat els aplica. Les programacions i els criteris d’avaluació es revisen
conjuntament. Es disposa de protocols per fer el traspàs d’una promoció d’alumnes
quan hi ha un canvi d’ensenyant, quan hi ha un canvi d’etapa i quan hi ha un canvi de
cicle. Hi ha coordinació amb els centres de secundària que reben alumnes d’un centre
de primària, tant del traspàs de la informació de l’alumnat com d’aspectes
metodològics. Les reunions de coordinació de nivell i les reunions de coordinació entre

10
cicles estan planificades d’una manera sistemàtica. El professorat s’organitza en equips
intercicles per establir línies d’intervenció coherents amb l’alumnat.
- La programació i seqüenciació dels continguts de qualsevol de les llengües tindrà en
compte un enfocament comunicatiu, és a dir, funcional i motivador per a l’alumne/a.
- La programació de les llengües tindrà en compte el desenvolupament de totes les
habilitats lingüístiques: expressió, comprensió, lectura i escriptura.
- La reflexió i interiorització de normes i criteris sobre la part formal de llengua es farà
a partir de contextos significatius per a l’alumnat.
- Es vetllarà per una correcta programació de la llengua oral en tots els cicles.
- El centre vetllarà per la coherència curricular entre cada una de les etapes i dels
cicles.
- Es vetllarà perquè l’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita ocupi un lloc
important al cicle de parvulari i a l’etapa d’educació primària.
- El centre tindrà en compte el contacte de tots els infants amb totes les tipologies
textuals, tant en llengua oral com escrita
- Atès que el català és la llengua vehicular i d'aprenentatge de l'ensenyament, els
continguts i estructures lingüístiques comunes es concretaran a través d'aquesta
llengua i serà punt de referència per a la llengua castellana.
- Els continguts que corresponen a la llengua catalana i els que corresponen a
continguts i estructures lingüístiques comunes formen part d'una única programació.
- La llengua catalana inclourà l’aprenentatge de conceptes, que seran fonamentalment
en aquesta llengua i procediments i actituds.
- La llengua catalana coma vehicle d'estructuració de tots els aprenentatges, és la que
facilita l'aprenentatge d'altres llengües.
2.1.2.8. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular
- Existeix un pla d’acollida (entès com el conjunt d’actuacions i mesures organitzatives i
curriculars que un centre posa en marxa per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat
nouvingut), on es recullen i se sistematitzen les actuacions que s’han de posar en marxa
per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. S’han establert mecanismes
d’avaluació del compliment dels objectius del pla i per actualitzar-lo en funció dels
canvis que es puguin produir en el centre.

11
- El centre vetllarà perquè en el moment d'ingrés d'alumnat amb llengua familiar
diferent de la catalana, aquest se senti acollit, establint estratègies que li facilitin una
ràpida comunicació en llengua catalana per tal d'afavorir la seva participació activa en la
dinàmica de l'escola. En el cas que la incorporació es faci al parvulari, es tindrà una cura
especial en establir una relació afectiva sense que això suposi la utilització sistemàtica
de la llengua familiar com a llengua de relació.
- La direcció del centre vetllarà perquè el professorat exerceixi la seva tasca docent en
llengua catalana, ja que és la llengua que correspon segons el projecte lingüístic del
centre.
- El centre vetllarà perquè l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu,
rebi un suport especial i addicional d’ensenyament del català. Per això, el centre
organitzarà els seus recursos humans ordinaris o en sol·licitarà d’extraordinaris per tal
de garantir l’aprenentatge de la llengua catalana i vetllar perquè adquireixin, al més
aviat possible, el nivell llindar.
- El centre avaluarà cada any les competències lingüístiques de l’alumnat per tal
d’ajustar la seva programació curricular, de manera que s’aconsegueixin plenament els
objectius propis de cada una de les llengües del centre.
2.1.2.8.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
S’aplicaran estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que
aquest alumnat rebi una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti
l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.
2.1.2.8.2. Alumnat sud-americà de parla hispana
En qualsevol cas, s’utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar
els aprenentatges, la comunicació i l’ús de la llengua vehicular des de l’inici de la
incorporació de l’alumnat nouvingut.
2.1.2.9. Atenció a la diversitat
La intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una
escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva han de
ser organitzatius, curriculars i metodològics. Entre aquests mecanismes han de
considerar-se les adaptacions al currículum, com també el suport en el grup ordinari,
els desdoblaments i els agrupaments flexibles.
La intervenció dels suports a l’aula s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el
desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura
en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora
i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells.

12
 Amb els alumnes d’incorporació tardana s’introduirà la llengua catalana en
primer lloc, deixant l’aprenentatge de la llengua castellana (per aquells de
llengua diferent) quan s’hagi aconseguit un nivell llindar en català.
 La llengua estrangera, excepte si l’alumne ja la coneix, es retardarà fins que
hagi assolit un nivell mínim de comunicació en llengua catalana i en llengua
castellana.
 El centre organitzarà el suport lingüístic d’aquest alumnat tenint cura de fer-ho
durant aquelles matèries on l’alumne no té encara competències (llengua o
coneixement del medi). Es vetllarà perquè segueix amb el grup classe les
activitats d’educació física, visual i plàstica, en les quals l’alumne pot participar.
 L’objectiu fonamental d’aquesta atenció més individualitzada ha de ser en tot
moment la incorporació a les activitats del grup classe al més aviat possible.
2.1.2.10. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
Per tal de vetllar pel coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial,
de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes, el centre
participarà i col·laborarà en activitats internes i externes que fomentin l’ús de la
llengua i la cultura catalana.
El centre tindrà una participació activa en les activitats culturals que organitzen les
diferents entitats culturals del poble, per tal d’incentivar l’ús de la llengua (cant coral,
teatre, jocs florals municipals, etc.)
El centre vetllarà perquè les activitats culturals que s’organitzen des de les diferents
entitats de la localitat es facin sempre en llengua catalana (esports municipals, natació,
etc.).
El centre vetllarà per la difusió entre la comunitat educativa de les ofertes
institucionals que fomentin l’ampliació de coneixements sobre la cultura catalana i la
situació del català en relació amb les altres llengües presents al centre i en el context
on està ubicat.
2.1.2.11. Avaluació del coneixement de la llengua
Les competències lingüístiques dels alumnes s’avaluaran en base a l’observació del
treball diari i les produccions pròpies de cada alumne/a i d’acord a proves elaborades
pels mestres en funció de les competències que es vulguin avaluar a cada moment.
L’avaluació ha de ser un procés continu ha de tenir en compte el punt de partida de
cada alumne/a i el seu progrés individual i per tant s’han d’establir les modificacions
curriculars que s’estimin oportunes.
S’aplica l’avaluació com una part del procés d’ensenyament-aprenentatge que, en
part, ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge. Existeixen

13
indicadors i mecanismes de seguiment, que inclouen l’ús de la llengua, per coordinar
l’aplicació dels criteris d’avaluació al llarg dels cursos que, a més, són elements de
reflexió per prendre decisions en relació amb l’organització del currículum i els
enfocaments metodològics. S’avaluen les competències relacionades amb la dimensió
comunicativa i amb la dimensió literària en contextos comunicatius i de treball per
tasques, sense prioritzar el moment de l’avaluació final.
Els instruments d’avaluació tindran en compte els objectius de cada cicle i els objectius
terminals de l’etapa.
Com en tota avaluació es partirà del coneixement inicial dels alumnes en el domini de
la llengua i es farà un seguiment com més acurat millor dels progressos que fan en
l’assoliment dels objectius proposats.
Per això a començament de curs es passaran a primària unes proves per reconèixer el
nivell que té cada alumne en començar el nou curs i/o cicle.
Per a una avaluació global més adequada i objectiva es partirà de les dades extretes de
l’avaluació inicial i es constatarà el progrés dels alumnes amb proves que
sistemàticament s’aniran passant en els diferents cursos.
A l’hora de realitzar l’avaluació s’han de prioritzar els procediments (sobretot, les
quatre habilitats lingüístiques bàsiques) i les actituds.
Al parvulari i al cicle inicial utilitzarem l’observació sistemàtica per conèixer el procés
d’adquisició de la llengua parlada.
De forma sistemàtica, s’utilitzaran les ACL a l’inici i al final de cada curs d’educació
primària per avaluar la comprensió lectora, proves revisades de fluïdesa i mecànica
lectores, proves dissenyades per al registre de la competència en expressió oral i
valoracions de l’expressió escrita. Les proves externes objectives (l’avaluació
diagnòstica passada a cinquè d’educació primària i l’avaluació de les competències
bàsiques, a sisè) serviran així mateix per valorar el grau d’adquisició de les diferents
destreses lingüístiques per part de l’alumnat.
Es passaran instruments d’avaluació en finalitzar les dues etapes per tal de tenir dades
sobre la progressió de l’aprenentatge.
Els resultats de l’avaluació ens permetran determinar si hem aconseguit les nostres
intencions educatives i iniciar processos de millora.
Tot el procés d’avaluació ha d’estar encaminat a verificar i corregir (si s’escau)
l’ensenyament amb l’objectiu que l’alumnat aconsegueixi les competències bàsiques
de comunicació lingüística que s’especifiquen a continuació:
Comprensió oral

14
- Comprendre la informació explicitada en un text oral per poder extreure’n allò que
interessa en funció dels objectius de la situació comunicativa (comprensió oral literal).
- Comprendre un text oral interpretant el missatge a partir de la informació que conté i
els coneixements propis (comprensió oral inferencial/ interpretativa).
Comprensió escrita
- Comprendre la informació explicitada en un text escrit per poder extreure’n allò que
interessa en funció dels objectius de la lectura (comprensió textual literal).
- Comprendre un text escrit interpretant el missatge a partir de la informació que
conté i els coneixements propis (comprensió textual inferencial / interpretativa).
Expressió oral
- Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre
i claredat (component discursiu).
- Expressar-se oralment aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a
lèxic i estructures morfosintàctiques (component lingüístic).
- Interpretar la correspondència grafia – so i els signes de puntuació d’una lectura amb
correcció fonètica i amb l’entonació adequada (component de lectura).
Expressió escrita
- Produir un text adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre i
claredat (organització del text).
- Produir un text aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic,
ortografia i estructures morfosintàctiques (component lingüístic).
- Produir un text amb grafia clara i llegible, seguint les pautes de presentació de
treballs escrits (presentació i grafia).
Per tal d’avaluar el grau d’adquisició de les competències lingüístiques referides, el
claustre aplicarà les següents estratègies:
● Cada tutor realitzarà el seguiment individual de cada alumne mitjançant
l’observació sistemàtica de les seves manifestacions, orals i escrites, tenint en
compte tant el contingut com la forma de les produccions dels nens i s’ha de
considerar bàsicament els aspectes següents:
- Les estructures fonètiques, morfològiques i sintàctiques pròpies de cada nivell.

15
- La utilització d’elements extralingüístics: gest, mirada, to, ritme...
- Adequació de la parla a les diverses situacions comunicatives.
- Adquisició dels hàbits convencionals en situació de comunicació oral: demanar
la paraula, respectar el tom, etc.
L’observació sistemàtica permet la correcció dels possibles errors del nen. Davant
aquest fet cal trobar l’equilibri entre l’afavoriment de les manifestacions més
lliures i espontànies i la presentació d’un model correcte que ens permeti una
possible modificació.
● En el Cicle Inicial l’observació de la llengua oral ha de tenir molt presents els
aspectes de pronúncia que poden tenir conseqüències en l’aprenentatge de la
lectura i escriptura.
● També és molt important, al llarg de tota l’etapa, no limitar l’observació del
comportament lingüístic dels alumnes a les estones dedicades explícitament al
treball de !'àrea de la llengua; cal observar i avaluar les produccions orals i escrites
dels alumnes en qualsevol àrea curricular.
● Les proves es passaran, de forma sistemàtica a final de cada cicle i sempre que es
consideri convenient contrastar dades que afavoreixen el coneixement de l’alumne
i possibilitin la planificació de diferents propostes de millora.
2.1.2.12. Materials didàctics
El centre ha de vetllar perquè l’adequació del material didàctic al nivell de
competència de l’alumnat sigui coherent per tal que l’aprenentatge sigui possible. Cal
utilitzar eines diverses pel treball de la llengua com ara diccionaris, enciclopèdies,
fitxes diverses, textos reals i materials audiovisuals i no centrar-se únicament en el
llibre de text.
S’apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de materials, entesos com tots
aquells recursos que poden servir per crear situacions d’aprenentatge.
Es considera així mateix que la biblioteca escolar té un paper fonamental a l’escola, en
tant que aplica criteris clars i coherents sobre la dimensió literària de la llengua.
El centre fomentarà l’existència de material comú per a l’aprenentatge de les llengües:
vídeos, música, software, etc.
Els llibres de text tindran en compte el tractament de les llengües tal i com s’explicita
en aquest PLC.
El centre vetllarà per la coherència curricular respecte a la utilització dels llibres de text
en cada un dels cicles.
2.2. Llengua castellana

16
2.2.1. L’ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana
- El tractament de la llengua castellana ha de seguir el mateix enfocament comunicatiu
funcional i constructivista que s’utilitza per a la llengua catalana.
Les habilitats lingüístiques bàsiques a nivell oral i escrit (a l’igual que en llengua
catalana) es treballaran de manera integrada.
- L’ensenyament del castellà tindrà garantida la presència adequada en tot el
currículum de l’ensenyament primari, de manera que tot l’alumnat en tindrà un
coneixement rigorós i correcte per a poder-la utilitzar adequadament.
- La distribució d’hores en l’aprenentatge de la llengua castellana serà la que prescriu
el currículum, 140 hores en cada un dels cicles.
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana
L’ensenyament curricular de la llengua castellana s’introdueix a primer de primària. La
llengua castellana s’introduirà a nivell oral a partir de primer del Cicle Inicial i es
començarà a introduir a nivell escrit progressivament al llarg del cicle en funció de
l’assoliment d’unes mínimes competències en el procés de lectura i escriptura en
llengua catalana.
2.2.1.2 El professorat i la llengua castellana
- El centre vetllarà perquè el professorat que imparteixi la llengua castellana sigui
diferent, en cada un dels cicles, del que imparteix la llengua catalana, per tal que
l’alumnat pugui diferenciar el context propi de cada una de les llengües
- El centre vetllarà perquè el professorat que imparteixi la llengua castellana tingui
cura de la qualitat de la llengua, ja què ell/a serà el transmissor del model per a
l’alumnat, perquè aquest en tingui un referent clar i sòlid.
- Fora de l’aula, el professorat que imparteixi la llengua castellana, s’haurà d’adreçar a
tothom en català, ja que, com hem puntualitzat abans, és la llengua vehicular de
l’escola.
2.2.1.3. Metodologia de la llengua castellana oral i escrita
 El centre vetllarà perquè l'alumnat conegui la llengua castellana a nivell oral i
escrit en finalitzar la seva escolaritat, de manera que pugui utilitzar-la
apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió, tal i com consta al
PCC.
 En el moment d 'introducció de la llengua escrita en castellà, caldrà només
presentar les relacions grafia-so que siguin diferencials respecta al català.

17
 Tenint en compte el grau de competència comunicativa i els hàbits d'ús de la
llengua catalana de l'alumnat del nostre centre, el moment de la
sistematització de la llengua castellana es farà a partir del primer trimestre de
cicle inicial, tenint en compte que no s'haurà de tractar aquesta llengua com si
fos desconeguda per l'alumnat.
 El tercer nivell de concreció que es desprèn del Projecte Curricular de llengua
castellana tindrà en compte els següents aspectes:
- S’ha de facilitar l'accés progressiu de l'alumne a la llengua escrita.
- Potenciar, arrodonir i enriquir l'expressió oral i escrita tant de la llengua
catalana com castellana.
- Portar a un domini suficient d'ambdues llengües.
Per tant la programació de llengua castellana ha d'anar íntimament lligada a la de
llengua catalana i en tot moment caldrà:
- Evitar la repetició sistemàtica de continguts ni plantejar de forma paral·lela i
sense cap relació els aprenentatges.
- Atendre l'especificitat dels continguts remarcant els trets diferencials
d'ambdues llengües.
- Evitar l'anticipació d'aprenentatges que prèviament no hagin estat treballats
en la llengua base d'aprenentatge.
- La delimitació d’un espai diferent a la pròpia aula per a les referències escrites
en castellà
2.2.1.4. Activitats d’ús de la llengua castellana
Per elaborar la programació de llengua castellana es tindran en compte els continguts
específics i diferencials del castellà respecte del català.
En llengua castellana s’atendrà preferentment a l’aprenentatge de procediments i
actituds.
Tindrem cura d’aquells continguts que provoquen interferències en una situació de
contacte de llengües i planificarem el seu treball en el moment més adequat.
2.2.1.5. Materials didàctics
Tal i com ja s’ha referit en parlar de la llengua catalana, també per a la llengua
castellana el centre ha de vetllar perquè l’adequació del material didàctic al nivell de
competència de l’alumnat sigui coherent, per tal que l’aprenentatge sigui possible. Cal

18
utilitzar eines diverses pel treball de la llengua com ara diccionaris, enciclopèdies,
fitxes diverses, textos reals i materials audiovisuals i no centrar-se únicament en el
llibre de text.
2.3. Llengües estrangeres
L’alumnat, en acabar l’etapa d’educació primària, ha de conèixer, com a mínim, una
llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i
accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural.
El centre opta per l’anglès com a primera llengua estrangera. L‘alumnat iniciarà
l'aprenentatge de l’anglès a primer de Primària. Al cicle inicial de Primària l’anglès es
treballarà inicialment a nivell oral per anar introduint el llenguatge escrit a un nivell
molt senzill, referent a vocabulari i estructures lingüístiques simples. A partit del cicle
mitjà d’educació primària i fins a acabar l’etapa, l’anglès es treballarà tant a nivell oral
com escrit de forma equilibrada.
2.3.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
- El centre organitzarà l'horari per tal d'optimitzar les hores d'idioma de l'especialista
d'idiomes i de la resta de professorat que tenen capacitació i coneixement de l’anglès.
- Satisfetes les necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d'especialista,
especialment les corresponents al desplegament del projecte lingüístic del centre, el
professorat es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestres.
- La distribució horària de la llengua anglesa s’ajustarà a la prescripció curricular
establerta, és a dir, 175 per a cada cicle.
2.3.1.1. Desplegament del currículum
Per al desplegament curricular de la llengua estrangera es dissenyen situacions
d’aprenentatge globals integrant la llengua oral i escrita i des d’una perspectiva
clarament funcional i constructivista.
El centre estableix criteris perquè la programació s’estructuri a partir d’activitats
d’aprenentatge que són rellevants i globals, integren reptes lingüístics i cognitius,
condueixen a un producte final, requereixen l’ús de la llengua estrangera i tenen una
estructura seqüencial de construcció del coneixement, i es preveuen agrupaments de
diversa tipologia (individual, parelles, grups) i es fa una reflexió sobre el procés i el
resultat final. El centre concreta anualment les mesures que es prenen per assegurar:
una distribució coherent de continguts, la creació de contextos d’ús de la llengua i com
es dóna resposta als diferents estils d aprenentatge, i se’n fa un seguiment.

19
A l'hora d'introduir la llengua anglesa caldrà tenir en compte les següents
característiques de l'alumnat de cicle inicial:
 Tenen una gran capacitat per a captar i reproduir els sons, l'entonació i el ritme
d'una nova llengua.
 No analitzen la llengua i tenen més facilitat per entendre missatges, sempre
que siguin comunicatius i vagin acompanyats d'un suport significatiu clar: gest,
dibuix, etc.
 En aquesta edat les interferències de l'anglès amb el català i castellà són baixes.
 Poden reproduir de forma natural la llengua apresa a classe, perquè no han
aparegut els bloqueigs i inhibicions propis de la preadolescència.
 Manifesten una capacitat de memorització alta. No obstant això, a causa de
la quantitat d'informació que reben també l'obliden amb facilitat.
 No són capaços de concentrar-se gaire estona seguida.
2.3.1.2. Metodologia
- El professorat de llengües estrangeres ha consensuat que el desenvolupament
competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i
el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació. Se’n fa
anualment un seguiment.
- Els desdoblaments dels grups classe es una forma organitzativa que s’haurà d’emprar
per millorar els aprenentatges sobretot en cicle inicial.
- Les estratègies d'intervenció educativa respecte el procés d'ensenyament -
aprenentatge de la llengua anglesa hauran d'afavorir l'ús comunicatiu i s'evitarà la
memorització d'estructures i la gramàtica pròpia de la llengua.
- La llengua anglesa s’introduirà a partir de la llengua oral i es vetllarà perquè sigui
significativa i presentada dins d'un context que tingui en compte els interessos dels
alumnes i els coneixements.
- En alguns casos l'ús puntual del català, com a llengua auxiliar de la llengua anglesa,
pot afavorir-ne l'aprenentatge i, si bé no s'ha d'emprar sistemàticament, durant
les primeres unitats pot ser necessari de recórrer-hi.

20
- S’haurà de delimitar una aula específica per a la classe d’anglès i/o racons dins les
aules.
2.3.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
 Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es fan
servir.
 Els llibres de text estan socialitzats i els alumnes han de comprar el llibre
d’activitats
 Els alumnes de cicle inicial ( 1r) de primària no fan servir llibre
d’activitats.
 Es preveuen materials que serveixin per a l’ampliació dels coneixements.
 Es fomenta l’ús de les noves tecnologies incorporades al servei de
l’aprenentatge de la llengua anglesa.
2.3.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.
 El centre disposa i posa a l’abast l’utilització dels recursos tecnològics que
permet atendre la diversitat de l’alumnat i n’explora noves possibilitats.
 Els recursos tecnològics ha de ser una eina que els alumnes han de fer servir
amb assiduïtat.
2.3.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
Hi ha un acord de tot el professorat de llengües estrangeres que preveu la potenciació
de la llengua estrangera en les interaccions tant formals com informals, així com la
projecció dels resultats del treball curricular fora de l’aula d’aprenentatge.
2.4.- Organització i gestió
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
● Com ja s’ha expressat, el català serà la llengua de relació en qualsevol de les
activitats docents i administratives, tant de les internes com de les externes.

21
 Els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general han de ser en català. El
centre esdevé un referent d’ús de la llengua.
 La direcció del centre vetllarà perquè la llengua catalana sigui el vehicle
d’expressió normal en les reunions del claustre i del consell escolar.
 La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en totes les reunions i
actes de la comunitat educativa (reunions de pares, entrevistes, contacte diari
amb les famílies en finalitzar les activitats de matí i tarda, etc)
 La llengua catalana serà el vehicle d'expressió normal en qualsevol de les
activitats internes del centre, especialment d’aquelles on els alumnes estan
presents.
 Es tindrà una cura especial en què les relacions entre el professorat i la resta de
personal del centre siguin en català, sobretot davant de l’alumnat.
2.4.1.2. Documents de centre
El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial
atenció als continguts referits a la llengua catalana i es fa un seguiment en les
actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
En tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un
llenguatge no sexista ni androcèntric. Hi ha un acord de claustre perquè es treballi
transversalment a les àrees del currículum, ja que s’ha entès que la paraula és una eina
de transformació.
2.4.1.4. Comunicació externa
El centre fa la documentació en català. Es tenen en compte, quan és possible, les
demandes en llengua castellana o en llengües de la nova immigració mitjançant uns
documents ja prèviament traduïts.
2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies
El centre educatiu ha acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran
habitualment en català a les famílies de tot l’alumnat. S’han establert els mecanismes
de seguiment del compliment de l’acord.
2.4.1.6. Educació no formal
2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

22
Els serveis d’educació no formal coneixen i fan seves les orientacions i propostes del
centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística.
S’han establert, per part del centre educatiu, els mecanismes oportuns per facilitar-ne
la formació, i també per a la coordinació i l’avaluació de les actuacions que s’hi
refereixen.
2.4.1.6.2. Activitats extraescolars
El centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que en l’organització i la
realització d’activitats extraescolars (tallers d’ estudi assistit, activitats d’educació no
formal de l’AMPA o del Pla educatiu d’entorn, Esport a l’escola, etc.) se segueixin els
mateixos criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Els responsables d’
aquestes activitats s’adreçaran sempre en català a l’alumnat, tant en les situacions
formals com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat
sigui sempre en català. Per aconseguir-ho ha de garantir-se la coordinació del centre
educatiu amb les persones responsables que duen a terme aquestes activitats.
2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses
Al centre educatiu s’ha acordat vetllar perquè en la contractació d’activitats
extraescolars les empreses usin el català, i es fa tot el possible per dur aquest acord a
la pràctica.
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.2.1. Actituds lingüístiques
El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística, interculturalitat i
resolució de conflictes que es treballen a la tutoria, amb les famílies i en les activitats
extraescolars. S’avaluen habitualment. Es viu un clima de centre favorable al
plurilingüisme i a la diversitat cultural.
2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
A partir de la revisió periòdica, quan convé es van incorporant noves actuacions o
reforços d’ús del català, i s’han articulat mesures de traducció de documents o
d’informacions en el moment de l’acollida a les famílies nouvingudes. Si és possible, es
facilita documentació bilingüe català/castellà a tothom que ho demani explícitament.
2.4.3. Alumnat nouvingut
En la relació amb l’alumnat nouvingut, tot el centre utilitza sempre el català. Es
garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i es fa

23
un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada. S’avaluen regularment
els resultats i se’n fa un seguiment acurat.
2.4.4. Organització dels recursos humans
2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics
El pla de formació de centre promou activitats de formació al centre educatiu d’acord
amb el seu pla de formació específica, com a mesura professionalitzadora i com a
element que doni cohesió al treball en equip dels docents d’una entitat educativa. Els
objectius d’aquest pla de centre sorgiran a partir de la voluntat i de la capacitat de
planificació de l’assessorament per part de les institucions col·laboradores (ICE, ELIC).
Els centres han de determinar les necessitats de formació tant lingüístiques com
didàctiques (d’ensenyament de llengües i d’ensenyament en una llengua).
2.4.5. Organització de la programació curricular
2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells
A l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, per
tal que respongui a les necessitats de l’alumnat del centre, cal establir una coordinació
entre el professorat d’un cicle, entre el professorat dels diversos cicles i entre el
professorat de nivells diferents encara que, en el cas de l’ensenyament públic, siguin
de centres diferents, independentment de la llengua que hi imparteixin.
2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes
Quan es parla d’estructures lingüístiques comunes es fa referència als continguts
lingüístics comuns entre la llengua catalana i la llengua castellana. Són aprenentatges
comuns, compartits i transferibles entre les diferents llengües.
El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes.
L’acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes involucra
tots els professors de l’àrea de llengua, tot considerant els principis bàsics de la seva
metodologia: evitar repetició de continguts,evitar l’anticipació d’aprenentatge i
atendre l’ especificitat dels continguts. El centre ha pres la decisió de treballar les
estratègies lingüístiques comunes amb material que les té en compte, així com el fet
del tractament de la llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge. Cada curs
s’avalua la metodologia de les estructures lingüístiques comunes i se’n millora la
didàctica.
Atès que s’hauran treballat en català continguts i estructures lingüístiques comunes a
ambdues llengües, la programació de llengua castellana haurà d’anar íntimament
lligada a la llengua catalana, tenint molt en compte tant els continguts que s’han de
seleccionar com la metodologia adequada. Es tindrà present evitar la repetició
sistemàtica de continguts.

24
Els aprenentatges que es poden realitzar per mitjà de processos interactius no s’han de
plantejar de forma paral·lela com si no tinguessin cap relació. Les adquisicions que
l’alumnat ha fet a partir de les activitats en català s’aniran transferint a les altres
llengües, evitant així repeticions innecessàries.
Per tal d’evitar repeticions en el tractament de les dues llengües i vetllant per una
coordinació dels aprenentatges que es produeixen així com els criteris de treball,
avaluació i continguts, s’han d’establir unes premisses:
 Competència lectora/oral
Aquesta competència lingüística s’abordarà des de cada àrea de manera autònoma, ja
que la lectura i la comprensió de textos, a més de que són competències bàsiques a
desenvolupar des de tots els àmbits i totes les àrees, precisen d’una producció i una
observació actives., La lectura eficaç és una premissa indispensable per a millorar les
pròpies produccions, el vocabulari i de forma inherent l’ortografia, a la vegada que ens
ajuda i estimula la competència d’aprendre a aprendre.
 Competència escrita
Mitjançant un treball pels cicles, l’escola ha seqüenciat les diferents tipologies textuals
a treballar amb l’alumnat durant les etapes d’educació infantil i primària.
La pauta de seqüenciació dels textos escrits està inclosa al PCC i s’ha de vetllar pel seu
ús i adequació en el desplegament curricular als diferents cicles.
 Competència ortogràfica, lèxica i gramatical
L’adquisició d’un coneixement dels aspectes formals d’ús de la llengua, es farà a partir
de la pròpia pràctica i desenvolupament de la competència escrita. Serà a partir de
l’assaig-error de l’alumnat i del modelatge dels mestres del text escrit, que s’anirà
incorporant els continguts curriculars d’aquest apartat de forma implícita a l’ús
habitual de la llengua.
El fet que els aspectes ortogràfics, lèxics i gramaticals de la llengua catalana i de la
llengua castellana són diferencials, comporta que s’hagi de desenvolupar un treball
d’ensenyament específic per a cada una d’elles, de forma que s’incorpori a les
estructures comunes d’ambdues llengües, els aspectes específics que els atorguen
unicitat.
AVALUACIÓ
Pel que fa a l’avaluació, s’establiran criteris comuns en aquells aspectes on ambdues
àrees coincideixen, de manera que, no s’avaluïn de forma reiterativa, evitant
repeticions i incoherències.
- Atendre l'especificitat dels continguts

25
Una programació de llengua castellana ha d’atendre les diferències entre continguts:
a) Els que presenten algunes diferències respecte de la llengua catalana i que els
alumnes els assimilaran a partir d’aquesta.
b) Altres continguts, específics de la llengua castellana i que s’assimilaran per ells
mateixos, sense possibles referències a altres llengües.
- Evitar l'anticipació d'aprenentatges
És necessari introduir els aprenentatges de manera coherent, sense treballar aquells
continguts que tenen relació amb les dues llengües abans que hagin estat tractats en
llengua catalana.
- Diferenciació i punt de referència de les llengües
D’altra banda cal tenir present que cada llengua ha de tenir el seu propi punt de
referència ben diferencial.
És convenient separar contextos a fi de facilitar la distinció i el model d’ús d’ambdues
llengües.
Aquesta separació de contextos podrà ser fixada per:
- La incorporació de recursos que facilitin l’associació de cada llengua a una situació
determinada.
- L’assignació de mestres diferents pel que fa al tractament de la llengua estrangera.
2.4.5.3. Projectes d’innovació
Sempre que sigui possible i d’interès, l’escola participarà en aquells projectes
d’innovació de la pràctica educativa que repercuteixin en tot el centre pel que fa a
l’ensenyament/aprenentatge de les llengües del currículum.
2.4.6. Biblioteca escolar
El centre ha de vetllar perquè l’accés i ús de la informació per part dels alumnes sigui
un fet quotidià real i efectiu per la qual cosa haurà de planificar i promocionar
activitats encaminades a l’adquisició per part dels alumnes de les destreses i
estratègies necessàries per tal de saber quan la informació és necessària, com
localitzar-la, com utilitzar-la i com comunicar-la per a que sigui realment efectiva i
transformar-la així en coneixement personal.
La biblioteca escolar o d’aula ha de ser un espai de dinamització de moltes d’aquestes
activitats que possibiliten l’assoliment d’aquestes competències.
El centre té una biblioteca escolar amb un fons bibliogràfic suficient per donar resposta
a les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa. Pel que fa a la llengua, el
fons bibliogràfic està fonamentalment en català, però també s’ ha tingut en compte la
incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en les llengües
de la nova immigració. Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús de
la informació , la biblioteca participa activament i treballa conjuntament amb la
biblioteca pública Pare Miquel.

26
El centre organitzarà l’horari de biblioteca per a què tots les alumnes puguin fer-ne un
ús real i continuat. A part de les activitats de lectura que es fan de forma inherent a
nivell de totes les àrees, el centre planifica a l’etapa d’educació infantil i primària unes
hores específiques de sessions de biblioteca per fer impuls a la lectura destinades a
consolidar encara més la competència comunicativa.
A més la biblioteca del centre impulsa l’hàbit lector dels alumnes i les famílies obrint
les seves portes en horari de pati, al migdia i a la tarda.
El centre fomentarà l’existència d’una biblioteca d’aula a tots els nivells educatius
dotada amb exemplars adequats a l’edat de l’alumnat, complementaris als continguts
curriculars de cicle i motivadors per a l’alumnat.
2.4.6.1. Accés i ús de la informació
El centre té elaborada una planificació general d’activitats que treballen la
competència informacional de forma integrada en les activitats del currículum i
dinamitzades per la biblioteca del centre. Les activitats estan dissenyades per afavorir
l’adquisició d’habilitats i destreses que permetin al seu alumnat transformar la
informació en coneixement personal: reconèixer la necessitat d’informació, com
localitzar-la, com avaluar-la, com usar-la de forma efectiva i com comunicar-la. La
llengua vehicular i d’aprenentatge és el català, però també es té cura d’introduir
activitats que fomentin l’ús i el coneixement de les altres llengües curriculars.
2.4.6.2. Pla de lectura de centre
El PLEC és un document de referència, per a tota la comunitat educativa, que defineix
clarament la línia d’actuació –objectius, metodologia, planificació d’estratègies– que
cada centre es proposa per tal d’assegurar la competència lectora de l'alumnat. I ho ha
de fer amb una mirada àmplia, desenvolupant estratègies per potenciar tots els
aspectes a l’entorn de la lectura: saber llegir (competència lectora), llegir per aprendre
(competència informacional) i el gust per llegir (plaer i hàbit lector).
El centre està portant a terme el seu PLEC en tota la seva globalitat, atenent la
diversitat sociolingüística, amb el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge i amb
el vist-i-plau del Consell Escolar i la col·laboració de l’entorn.
2.4.7. Projecció del centre
2.4.7.1. Pàgina web del centre

27
La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’han
establert els mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l’ús
de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre.
2.4.7.2. Revista Miralls
La revista del centre és un recurs compartit per tota la comunitat educativa. Es té clar
el paper del català com a llengua vehicular i, per tant, de referència del centre.
2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals
El centre ha anat potenciant de manera progressiva l’ús de les tecnologies de la
comunicació i informació i els mitjans audiovisuals per l’aprenentatge de les llengües
partint de les següents premisses:
 Utilitzar en l’aula ordinària les Tècniques de la Informació i de la Comunicació
(TIC) com a recurs motivador i innovador per l’aprenentatge de la llengua tot
potenciant la pràctica per part dels alumnes de les tecnologies.
 Fomentar en l’alumnat la valoració i actitud responsable envers les TIC.
 Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoaprenentatge.
 Crear a partir d’aquestes eines contextos d’ús funcionals significatius i molt
pròxims a la realitat.
El centre potencia l’existència de xarxes de comunitats virtuals en les quals intervenen
tant el professorat (per intercanviar experiències, recursos, formació ...) com l’alumnat
(per treballar aspectes relacionats amb el currículum i l’ús i el coneixement de les
diverses llengües presents al centre).
2.4.9. Intercanvis i mobilitat
En la programació de cada matèria se solen preparar diverses sortides acadèmiques,
que completen el currículum de la matèria en el seu vessant més pràctic, però també
es relacionen directament amb la millora de la competència lingüística de l’alumnat.
2.4.10. Àmbit administratiu
● El centre utilitzarà la llengua catalana en totes les comunicacions i en les
notificacions tant internes com externes.
● Es redactaran en llengua catalana tots els documents derivats de les
actuacions administratives del règim interior del centre com són actes,
comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc.

28
● El català serà emprat en totes les actuacions administratives del centre:
arxius, qualificacions, informes interns i comunicacions.
● Les actuacions administratives sol·licitades per les famílies es faran en
català, excepte quan algú demani expressament el castellà.
● Els avisos a les famílies que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del
centre es faran en llengua catalana.
● Es vetllarà per la utilització habitual d’un llenguatge no sexista en les
comunicacions internes i externes del centre.
● Es demanarà a l’AMPA que els comunicats amb la resta de famílies es
facin en llengua catalana.
● S’oferiran els recursos a l’abast del centre per tal de possibilitar que
l’AMPA faci els comunicats en llengua catalana.

Projecte lingüístic

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Projecte lingüístic

Similar to Projecte lingüístic (17)

More from escolafolchitorres

More from escolafolchitorres (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Projecte lingüístic