Revista Catalunya 96 - abril 2008 -

400 views
349 views

Published on

sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
400
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 96 - abril 2008 -

  1. 1. Catalunya No pagarem law Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2008 • número 96 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat seva ‘crisi’ “El banquer” de Marinus van Reymerswale
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 PRIMER DE MAIG DEL 2008 Només hi ha un camí, FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya dignitat i lluita • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS L a Confederació General del Enguany, un any més, el dret a benestar i protecció social a totes Anoia Treball commemora el Primer lavortament lliure i gratuït és un les persones, tinguin o no tinguin Rambla Sant Isidre, 15, 1r de Maig fent-se la següent re- dret restringit. recursos econòmics. 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 flexió: malgrat que la realitat sens Els espais naturals són inde- - Lluitem per un territori sosteni- cgtanoia@yahoo.es imposa, ens estreny i ens supera, centment perseguits i destruïts per ble i on el futur sigui una realitat Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus seguim disposats a rebel·lar-nos, a la conjuncció del totxo, les empre- digna per a les generacions pre- baixc-p@cgtcatalunya.cat exigir i a lluitar amb totes les nos- ses i lespeculació, aliats amb ajun- sents i futures. Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 tres forces, sempre defensant els taments i la resta dadministra- - Lluitem per la distribució real de Baix Llobregat principis de justícia social, llibertat i cions. la riquesa, i per leliminació del ca- Cra. Esplugues, 46 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat igualtat per a totes i tots. Les ciutats es tornen irrespira- pitalisme explotador i el seu consu- Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Durant lany passat es va posar bles i sassegura un futur molt poc misme irracional. Baix Penedès en marxa una altra Reforma Labo- prometedor per a la vida i els que - Lluitem pel dret a la cura social, Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell ral i de la Seguretat Social, amb la en formem part, i tot suposada- com a responsabilitat social de Tel. i fax 977 66 09 32 cgt.baix.penedes@gmail.com qual sens ha imposat la contracta- ment en el nostre benefici i en nom totes i tots, i no només per part de Barcelonès Nord ció subvencionada, lacomiada- del progrés i leconomia. les dones. Alfons XII, 109. 08912 Badalona ment encara més barat i lextensió Per tot això, si la CGT té sentit, - Lluitem per crear espais per a cgt_bn@wanadoo.es del temps necessari per poder jubi- és per organitzar la rebel·lia, el l’autogestió, per garantir-nos un Tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès lar-nos. Les morts per accident in itinere al conflicte social i un espai de partici- futur digne per a totes i tots. Lepant, 23, baixos Lúnic que ha generat tot això és 2007 arriben a les 1.097 persones. pació on capiguem totes i tots: Lluitem per tal que entenem que 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org una gran estafa a les arques públi- En hospitals, escoles bressol, - Lluitem per uns serveis públics, només hi ha un camí: Tel. i fax 93 893 42 61 ques taxada, només per el 2008, col·legis, infraestructures, serveis gratuïts i universals que generin DIGNITAT I LLUITA Maresme Plaça Cuba, 18, 2n en 7.653 milions deuros que fan públics i socials, etc., la gestió pri- Còmic - Ácido Crítico 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es cap a les mans dempresaris i mul- vada avança, consolidant lexpoli Tel. i fax 93 790 90 34 tinacionals, sense cap mena de sistemàtic del patrimoni públic, legi- Vallès Oriental Francesc Macià, 51 contraprestació. Diners de totes i timat per la UE amb la directiva 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com tots que, juntament amb daltres Bolkestein. Mentre els gestors de Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 polítiques laborals, socials i econò- la cosa pública tracten denganyar- FEDERACIONS INTERCOMARCALS miques, serveixen per tal que a nos fent-nos veure el que no és, lEstat espanyol 19 milions de per- simposa la tossuda realitat: lEstat Girona sones guanyin menys de 1.000 espanyol és el segon amb menys Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a euros al mes, mentre que empre- prestacions socials de tota Europa i 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 ses i entitats bancàries han aug- amb major facilitat per acomiadar Ponent mentat el seus beneficis un 73% en treballadors i treballadores i deslo- Av. Catalunya, 82è els darrers deu anys. calitzar empreses. 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 En aquest mateix període, les Enguany, com tots, continuen Camp de Tarragona treballadores i els treballadors hem morint dones víctimes de la violèn- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona perdut un mínim de un 4% de cia masclista. Les dones continuen cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 poder adquisitiu i la temporalitat se doblement explotades, sotmeses a situa en el 87% de les noves con- la precarietat laboral i social, realit- FEDERACIONS LOCALS tractacions. La desocupació avan- zant les tasques de cura social ça de manera significativa en els sense rebre cap salari ni reconei- Barcelona sectors de la construccció i els ser- xement, amb lleis ambígües que Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org veis, especialment lligats a la mà permeten que nombrosos obsta- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 dobra immigrada, i els accidents cles sinterposin en el camí duna Manresa molt greus i amb invalidesa seguei- conciliació real de la vida familiar i Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat xen sense reduïr-se suficientment. laboral. Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 25 d’abril 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac del 2008. Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Joan Anton Turmo, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Sabadell Col·laboren en aquest número: Ramon Gras, Associaicó Papers i Drets per a Tothom, Unió, 59 Plataforma de Defensa de l’Ebre, Josep Llunas, Plataforma Transgènics Fora, Plataforma Aturem la “Naturalment, tot -gairebé tot- el 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com que fins ara s’ha dit i s’ha escrit Guerra, Coordinadora contra els abusos del poder, Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta, Tel. i fax 93 745 01 97 sobre les “masses”, ho han dit i Terrassa Àlex Tisminetzky, Laia Altarriba, Noam Chomsky, Pllataforma Cívica per la Defensa de Collserola, Contrastant, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Ferrandis, Edu Ramon Llull, 130-136 ho han escrit gent que, per 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Bayer i Dídac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i definició, no en formen part” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- Castellar del Vallès racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Joan Fuster, dins “Aforismes” Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. cgt.castellar@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Abril de 2008
  3. 3. REPORTATGE Els pressupostos no Els amos preparen la recessió que s’apropa contenen cap ingredient insistint que quan va bé els hem de donar que ens els identifiqui les gràcies i quan no, en tenim la culpa com a socials DAVANT LA SEVA CRISI Pressupostos generals de lEstat 2008: insolidaris i insostenibles CGT, Ecologistes en Acció i BaladreE ls Pressuposats Generals de lEstat (PGE) dels últims anys, i el previst per al 2008no són molt diferents, es basen enmodels de creixement cada vegadamés desiguals i insostenibles.Uns PGE queincrementen lesdesigualtats En els últims anys la desigualtaten lEstat espanyol ha augmentat.Això se sosté amb les següentsdades: - El 1995 la remuneració dels as-salariats suposava el 49% en per-centatge sobre el PIB, baixantaquest percentatge fins al 46,4% enel quart trimestre del 2006. Per con-tra les rendes de les empreses, sola-ment han perdut unes desenes enaquests 10 anys, del 42,5% al42,1%. - Lúltim informe de lOCDEmostra que, mentre els beneficisempresarials es multiplicaven el73% entre 1999 i 2006, el salarimig real de lestat espanyol perdiael 4% del seu poder adquisitiu en ladècada que va des de 1995 a 2005 . - Gairebé un terç de les llars es-panyoles són mileuristes, és a dir, 1. Lestat solament cobreix el 4. Quant al capítol dedicat a la- dels ja propietaris i empreses pro- cional dIntel·ligència i els progra-prop de 5 milions de llars. 12% de les necessitats de cures en tur, es duu 15.777,08 milions deu- motores, amb la finalitat de fomen- mes dinvestigació militar, que van - El 2006, la població espanyola família, persones depenents, disca- ros, el que representa gairebé el tar un lloguer una mica més barat inclosos en la partida del Ministerique és considerada com pobra, se pacitats, etc., la resta és resolt per 10%. Aquests diners que no garan- que lactual. Es tracta duna mesura dIndústria, Turisme i Comerç. Elsitua en el 20%, mentre en la UE- lesforç col·lectiu, realitzat majori- teixen prestacions suficients per a que accentua la dualització del dret fet que el Govern amagui la despe-15, aquest percentatge se situava en tàriament per dones. les persones en atur, a més destar a lhabitatge: per a joves i població sa militar resulta revelador de la no-el 16%. En líndex de desigualtat, 2. Encara que la despesa en pen- cada vegada més vinculat a les polí- precaritzada o empobrida un nou civitat del que es vol ocultar.Espanya només té per sota a Grècia sions representa el 62% de tota la tiques de empleabilitat o, el que és mercat del lloguer, per als sectorsi Portugal despesa social, la realitat és que el el mateix mesures dissuasòries per que puguin endeutar-se i adquirir Uns PGE que fomenten - Els baixos salaris i lalta preca- 92% de les dones pensionistes co- a poder percebre la prestació durant una casa en lactual mercat immobi- la insostenibilitatrietat en locupació, expliquen en bren menys de 2,5 vegades la pen- el menor temps possible, bé endu- liari, aquesta es "facilita" amb unsgran mesura que la població de ren- sió mínima, el que succeïx així ma- rint els requisits daccés, reduint els costos sobredimensionats per les- Limpacte ambiental de lEstat ésdes baixes (llars amb rendes infe- teix en el 76% dels homes. períodes de prestació i/o les quan- peculació del sòl. aclaparant en els últims anys:riors a 14.000 euros) hagi augmen- 3. El capítol de Foment docupa- ties de les mateixes, per a de aques- 6. La Despesa Militar ascendeix - Les emissions de gasos defectetat a un ritme superior, el 5,4%, que ció representa el 5% de tota la des- ta manera forçar a la persona atura- a 25.066 milions deuros, la qual hivernacle han augmentat més dunel tram de població de rendes mit- pesa social, és a dir 7.653,83 mi- da a acceptar treballar per salaris cosa equival a més de 4,17 bilions 45% des de 1990, desviant-nosges (llars amb ingressos entre lions deuros, que van directament a molt poc atractius i en qualsevol de pessetes. Com ve sent costum, la molt de lacordat en el Protocol de14.000 i 35.000 euros anuals), que subvencionar als empresaris en el ocupació que demandi el mercat la- partida per al Ministeri de Defensa Kioto. Alguns indicadors són:ho va fer solament en un 3%. que es denomina el foment a la con- boral. És una partida no protectora, és poc més que la tercera part da- - LEstat espanyol presenta una Si observem les partides pressu- tractació pactat en lúltima Reforma sinó fomentadora de locupació. questa quantitat. La resta està repar- qualitat de laire preocupant, ambpostàries dedicades a despeses so- Laboral 2006. Per un contracte de 5. Encara que la partida dedicada tit en altres ministeris: també cal vulneracions constants dels parà-cials, ens adonem que els PGE per treball anual lempresariat percep a polítiques dhabitatge sha incre- tenir en compte les classes passives, metres acordats per la UE.al 2008 mantenen i donen suport entre 830 i 1.300 euros, depenent mentat en un 9,7%, en total 1.369 els organismes autònoms del Mi- - El Requeriment Total de Mate-aquesta orientació desigual en el re- de les circumstàncies de la persona milions deuros, sorienten bàsica- nisteri de Defensa, les partides mili-partiment de la riquesa: que contractin. ment a finançar deduccions fiscals taritzades dInterior, el Centre Na- continua a la pàgina 4 >Catalunya. Abril de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3rials no ha parat dincrementar-sefins a arribar a, segons les últimesdades, els 4828 tones per habitanten 2003. A més lorigen daquestsmaterials és creixentment no reno-vable (75%). - La generació de residus tambésha incrementat fins a arribar a 15kg per habitant i dia. - Lurbanisme està absolutamentdesbocat, amb xifres de creixementde lartificialització del sòl que sa-costen al 40% en diverses provín-cies. La sostenibilitat suposa imitar ala naturalesa. Aquesta imitació esbasa a entendre que és un sistemaque no només ha estat capaç demantenir-se milers de milionsdanys, sinó que ha evolucionat capa graus creixents de complexitat iconsciència. Imitar a la naturalesa significa se-guir diversos principis: tancar elscicles dels materials que usem (fentque les escombraries es convertei-xin en “aliment”), eliminar elscompostos tòxics, basar leconomiaen làmbit local, acoblar el nostreritme de producció als cicles natu- partides per al transport més impac- resulten molt menors: IDAE-Insti- moció del turisme (391 milions tari i pesquer (109, 207, 108 i 147rals de regeneració, basar lenergia tant abunden: transport aeri (402 tuto para la Diversificación y el deuros), fortament lligat al procés milions deuros respectivament) oque necessitem en la que el sol ens milions deuros), creació de carrete- Ahorro Energético (81 milions urbanístic, i de construcció de nou defensa de la competència (11 mi-proporciona, potenciar una alta di- res (2.863 milions deuros), conser- deuros) o lluita contra el canvi cli- habitatge (1.274 milions deuros) lions deuros), a més de molts altresversitat interconnectada, reduir el vació de carreteres (1.220 milions màtic (163 milions deuros). són considerades com insosteni- programes relacionats en els minis-nostre consum dràsticament, tenir deuros , AVE (1.267 milions deu- 3. Quan parlem de reduir també bles. El problema de lhabitatge que teris deconomia i hisenda, foment,una forma de vida solidària amb qui ros) (1), transport terrestre excloent ens referim al consum de recursos hi ha en lactualitat ha dafrontar-se i indústria i comerç, aprofundeixenens envolten i que sigui en llibertat i el tren convencional (147 milions naturals, com és el cas de laigua. amb lalt nombre dhabitatges buits la lluita del ser humà contra el seujustícia (és a dir, actuar des del deuros). En contraposició el finan- Des daquesta perspectiva no sen- que existeix. Les partides que es de- entorn.col·lectiu) i, finalment, entendre çament per al desenvolupament de tén el pressupost per a regadius diquen a conservació (517 milions 6. Per descomptat les activitatsque vivim en un entorn amb una mitjans de transport sostenibles, (219 milions deuros) o el del pro- deuros), a defensa de la costa (278 del Ministeri de Defensa (10.092complexitat que fa que hàgim dac- com el tren convencional, es queda grama AIGUA (2.165 milions deu- milions deuros), a un desenvolupa- milions deuros a la qual caldriatuar sempre sota el principi de pre- curt (1.463 milions deuros). ros) que, majoritàriament, vol in- ment rural sostenible (100 milions afegir altres despeses relacionadescaució. La mobilitat motoritzada a més té crementar loferta daquest recurs deuros) o a la protecció de la pesca amb el militarisme com ja sa assen- importants implicacions ambien- mitjançant la desalació. (52 milions deuros tornen a ser me- yalat anteriorment) són considera-No obstant això tals, com lemissió de CO2, princi- 4. Molt relacionat amb el principi nors que les de destrucció. des, òbviament, com destructoresaquests principis no es pal gas causant del canvi climàtic. de maximitzar la diversitat, un dels 5. Buscar una gestió des del de les persones i del mitjà. No obstant això trobem que, en- principals problemes ambientals col·lectiu també està renyida amb elveuen plasmats en els front de les partides assenyalades que sofreix lEstat espanyol és el foment de la competitivitat. Da- ConclusionsPGE per al 2008 que el anteriorment que van a fomentar qual es desprèn del procés durba- questa manera les partides per aGovern està tramitant. lescalfament global, les que són nisme descontrolat que sestà pro- lincrement de la competitivitat del Aquests PGE suposen:Vegem alguns exemples per a lluitar contra el canvi climàtic duint. Per això les partides de pro- sector agrari, ramader, agroalimen- - Un creixement econòmic cada ve-1. Sobre el criteri de basar lecono- gada més insostenible, injust i des-mia en el local trobem partides de- igual.dicades a lexternalització de la - Un creixement que no contem-“nostra” economia en diversos mi- pla ni les conseqüències socials ninisteris: Fons dAjuda al Desenvo- les necessitats socials reals de la po-lupament, que en realitat són instru- blació en general, i de la més empo-ments per a les empreses brida en particular.“espanyoles” (1.572 milions deu- - Un creixement basat en lexplo-ros), aportacions a Institucions Fi- tació de les classes assalariades i ennanceres Internacionals com el el saqueig de recursos daltres paï-Banc Mundial i el Fons Monetari sos, per mitjà de relacions comer-Internacional (904 milions deuros), cials injustes i de domini.ajudes a lexportació (57 milions - Un creixement basat en undeuros) o aportacions a la UE, un model productiu depredador i sa-dels principals actors internacionals quejador de la naturalesa i el medii nacionals en favor de la globalit- ambient, cada vegada més militarit-zació (12.208 milions deuros). zat i socialment apuntalat en els 2. Reduir dràsticament la mobili- baixos salaris i en polítiques fiscalstat motoritzada i basar-la en els regressives (reducció dels impostostransports menys impactants (com directes, que beneficien als sectorsel ferrocarril convencional) és una enriquits, i increment dels impostosmesura que es relaciona amb diver- indirectes).sos principis, com el de basar leco-nomia en el local, reduir el nostre (1) La xifra està calculada conside-consum, acoblar la nostra velocitat rant que el percentatge del pressu-a la dels ecosistemes o eliminar els post del PEIT per a alta velocitat éscompostos tòxics. No obstant això el 77% del pressupost per a ferro-veiem com els PGE per al 2008, les carril.4 Catalunya. Abril de 2008
  5. 5. REPORTATGE Una aproximació a la LA MIRADA INDISCRETA realitat sòcio-econòmica Desacceleració o crisi? de l’actualitat Emili Cortavitarte Desiderio Martín Corral que deixa de construir-se, es per- L a crisi iniciada l’estiu passat als EUA amb la fallida de les hipoteques subprime i com a con- den 2,5 llocs de treball. No només seqüència dels actius bancaris vin-L es situacions socials i polí- es destruïx ocupació en la cons- culats i d’una part del sistema ban- tiques, crisis financeres, trucció (més del 75% de les agèn- cari nord-americà ha provocat un desacceleració de les eco- cies immobiliàries han tancat) sinó tsunami econòmic.nomies, models de desenvolupa- en totes aquelles activitats que de- És curiós observar com l’ortodò-ment i models públics-privats, se- penen della: sector de fusta, de ci- xia neoliberal del mercat com aguretat com element central de ment, escaioles, elèctric, sanitaris, jutge indiscutible se’n va en orrislordre social polític del nou segle etc.). quan els afectats estan directament(polítiques antiterroristes, limita- La meitat de la població assala- lligats al sistema. La Reserva Fede-cions a les llibertats civils, control riada ocupada, és a dir 6 milions de ral o l’autoritat monetària britànicade mà dobra no comunitària,etc.), persones, tenen salaris per sota han surat i han nacionalitzat (tem-ens marquen el calendari, conver- dels 1.000 euros. El contracte labo- poralment) bancs. Cosa que con-tint aquestes situacions en estruc- ral manca no només de seguretat, trasta amb la manca absoluta deturals i no conjunturals. sinó que de les seves condicions resposta d’aquestes mateixes enti- La Unió Europea i les polítiques shan caigut gairebé tots els drets: a tats i dels governs davant les deslo-que emanen des dels seus òrgans una jornada digna, a un treball fet calitzacions i els tancaments d’em-executius, Comissió Europea i en condicions de seguretat i salut, a preses.Banc Central Europeu, determinen la llibertat dexpressar idees i rei- Les economies europees estavenels camps dactuació en el conjunt vindicar drets, etc. I amb mà quasi fent veure que la cosa no anavadels estats membres (27), així com militar sobliga a treballar en qual- amb elles. La fortalesa de l’euro ien les seves relacions comercials sevol condició i a un preu de sub- unes taxes positives de creixementpolítiques amb la resta del món i sistència. El sector públic (trans- econòmic l’any anterior servienespecialment amb làrea del Ma- ports, sanitat, educació, pensions) per continuar amb l’aparença.grib (sud del Mediterrani). ja ho hem repetit fins a la sacietat, No obstant, totes aquestes eco- El nou Tractat de la Unió (Trac- està marcat per labsoluta liberalit- nomies presentaven una importanttat de Lisboa), que aprofundeix en zació dels mateixos i les seves apli- baixada en el quart trimestre dela liberalització de tots els mercats cacions pràctiques en les pobla- 2007. En el cas de l’espanyola: elde producció i de serveis i possibi- cions, així com el grau de PIB va créixer un 3,5% en front dellita laplicació pràctica de la Direc- consentiment daquestes pobla- 3,8% dels trimestres anteriors i estiva Bolkestein, seguint oberta "la cions. van detectar mostres evidents deporta a la privatització total de la llibertat de prestació dels serveis o xen a labsoluta manca de controls Els nostres polítics, segueixen ralentització en la construcció i elssanitat, leducació, laigua i les pen- la lliure competència. El Tribunal polítics i normatius), afecten els jugant a la ruleta russa de lecono- serveis, de reflux del consum, desions". Aquest tractat tanca les es- de Justícia de les Comunitats Euro- salaris i les rendes de la població mia i per cada desena del producte pèrdua de capacitat adquisitiva deltratègies empresarials, fixades a pees (TJCEE), a través de diverses de forma global. Segons lINE, al interior brut que diuen decau de la salaris per l’alta inflació (4,4% aLisboa 2000 basades en la compe- sentències molt recents, limita el voltant de 10,8 milions de llars es- mateixa, centenars de milers de Catalunya) i la destrucció de gaire-titivitat en un món cada vegada dret de vaga quan es pretén impe- panyoles en les quals resideixen ni treballadors perden el seu "treball bé 34.000 llocs de treball.més global i reafirmades aquestes dir que una empresa es deslocalitzi més ni menys que 28,7 milions de precari" i cada vegada que la in- En la campanya electoral, lesestratègies pels sindicats de la CES amb lúnica pretensió de pagar me- persones (2,8 persones per llar), és flacció augmenta, ens amenacen disputes identitàries (d’Espanya)(Confederació Europea de Sindi- nors salaris i empitjorar les condi- a dir el 66% de tota la població de no només amb veure com el nostre entre els dos grans partits van dei-cats), en el programa de treball cions de treball, alhora que avala el lestat espanyol, viuen amb menys poder adquisitiu cada vegada su- xar forat a l’economia i a allò queconjunt 2006-2008 . dúmping social al considerar que de 2.000 euros mensuals. Milions porta menys productes en la ciste- els mitjans anomenen l’economia Estratègies que fan desaparèixer no es vulneren les condicions labo- de persones que viuen amb salaris lla de la compra diària, sinó que en familiar; és a dir, la de les classesen la retòrica i en la materialitat, rals més favorables per als treballa- humils i que pateixen les "crisis fi- una volta de rosca més, augmenten populars. Poques o nul·les propos-els serveis públics (sanitat, pen- dors desplaçats (multinacionals de nanceres" dures, intenses i cruels. el preu del diner que ens presten tes, a banda d’algun populismesions, ferrocarrils, educació, aigua, qualsevol sector) i dóna per bo que Sestima que a partir del 2009, la perquè paguem els nostres habitat- com l’assignació de 400 € per con -habitatge, etc.) i introdueixen el sapliqui el principi del país dori- morositat en el pagament de les hi- ges, i daquesta manera els grans tribuent.mercat pel mig tant en la seva con- gen (menors condicions laborals i poteques es dispararà de manera índexs borsaris, els grans fons din- Perquè, això sí, tenim l’econo-cepció de "serveis dinterès gene- docupació) i no sabonin les condi- alarmant. Dels prop de 8 milions versió, els grans capitals financers, mia millor preparada per superar laral" com en la seva resolució (qui cions contractuals don es presta el de joves existents en lestat espan- puguin seguir estrenyent el gallet desacceleració econòmica. Però,estalviï, tindrà una sanitat privada, servei o es realitza el treball. yol (de 16 a 29 anys), el 88% dels daquesta economia perquè capita- el butlletí del Banc d’Espanya as-una pensió complementària, etc.). Aquest és lordre social i polític mateixos percep salaris/rendes per listes i poderosos concrets (Botins, segura que les dades apunten a unaEl mercat com a principi rector de on la CGT ha darticular les seves sota de 1.200 euros mensuals i més Entrecanales, Amancios Ortega, desacceleració més pronunciadala política, la qual es manifesta en estratègies, més enllà de les situa- de 2 milions de joves, no arriba si Koplovichs, Caixes, Telefòniques, de l’activitat a l’inici de 2008. Aixítermes de relacions econòmiques cions concretes, és a dir, les conse- més no a ser mileurista, suportant Repsols, Iberdroles, Endesa, IBM, la venda de pisos ha caigut un 43%(la lliure competència i la lliure cir- qüències que aquest ordre origina taxes de temporalitat (precarietat) VW-SEAT, Nissans, Michelins, en Catalunya, les suspensions deculació dels diners com a drets in- sobre la població de lEstat Espan- de fins al 45%. El sector serveis Bill Gates, Generals Motors, pagaments de constructores i im-tocables), en relacions comercials yol (45 milions de persones). Con- (hostaleria, comerç) que representa PePes, Psoes, etc. Etc.), segueixin mobiliàries van en augment, les hi-(protecció de multinacionals en els seqüències que sagreugen en el prop del 70% de tota la mà dobra impedint que una vida bona per a poteques per l’habitatge han min-seus intercanvis desiguals i injusts nostre estat, tant més, per la situa- existent en aquest estat, té taxes de tots i totes, sigui una realitat. vat com mai (-28% en gener) i elsamb altres països) i laposta decidi- ció estructural i el model de desen- precarietat/temporalitat de fins al I la CES, aquí CCOO i UGT, grans inversors no financen lada per les "dinàmiques de creixent volupament econòmic basat en una 40% i en la construcció en el mer- signant lacord de la flexiseguretat i banca per por a la crisi immobilià-financiarització". economia de serveis i creixement cat dhabitatge es dispara fins al els programes dajustament que ria. El president del Banc Central En segon lloc, el seu braç jurí- sense límits dun mercat dhabitat- 60%. comporta lestratègia de Lisboa. I Europeu ha manifestat que “esdic, el Tribunal de Justícia de les ge i obres dinfraestructura, que Les pèrdues docupació, molt di- per a caminar per casa, el nou tracta d’una crisi molt importantComunitats Europees (TJCEE), entra "en crisi", pel simple fet de la nàmica en tota la legislatura, co- AINC vigent per al 2008 (modera- que encara està en marxa”. La sevatanca qualsevol escletxa de resis- "simpatia" en economies globalit- mencen a disparar-se en tots els ció salarial), la nova reforma de la recepta per superar-la és controlartència, a aquesta llibertat única de zades. sectors que tenen relació amb la Seguretat Social i la plena aplica- la inflació amb contenció salarial idictadura del mercat en nom de la Les crisis financeres (que obeï- construcció. Per cada habitatge ció de lúltima reforma laboral. augments lligats a la productivitat.Catalunya. Abril de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA A Nissan, no El proper 15 d’abril, els conductors del bus acceptem els de Barcelona podrien arribar a la vaga nous xantatges indefinida. Cal donar-los tot el nostre suport! de l’empresa Acord a Nissan CGT no hi dóna suport Secció Sindical CGT Nissan X83, –que es comercialitza sota lesImprocedent la marques de Trafic, Vivaro i Pri-sanció contra T al com informàvem en lan- mastar– els empleats treballaran de terior número del “Cata- manera voluntària durant els cincvint lunya”, la plantilla de Nis- últims dies de vacances a l’agost. san de la factoria de la Zona Franca Els voluntaris rebran el plus addi-treballadors de Barcelona estava immersa des cional dels dissabtes, de 90 euros iper la invasió de mitjans de gener en un procés de lluita contra un Expedient de un dia de festa per cada dia treba- llat.de pistes del Regulació dOcupació que volia Laplicació de fins a 15 dies de tirar endavant la Direcció de lem- flexibilitat negativa, per al produc-Prat presa, ERO que suposaria l’aco- te X-61b. Per fer front als descen- miadament de 450 treballadors. sos de producció relacionats ambN o hi ha prou proves que deter- minin que cap dels treballa-dors detinguts tingués cap respon- El 22 de febrer, es va establir un principi dacord entre la Direcció de Nissan i els sindicats UGT, la línia del tot terreny Pathfinder i el ‘pick up’ Navarra, que eliminarà un torn a l’abril, es pararà la pro-sabilitat directa ni deixés de CCOO i SIGEN-USOC, un acord ducció durant cinc dies. Això am-treballar de forma voluntària en els ratificat el dia 25 en el qual sesta- plia una mesura recollida al conve-fets del 28 de juliol de 2006, en què blien unes mesures de flexibilitat ni col·lectiu, que fins ara nomésdesenes de treballadors van ocupar amb la finalitat devitar el possible evitava la presentació de lERO per dors. A més, el pacte inclou dues preveia una aturada de deu dies. Elles pistes de laeroport del Prat. excedent de plantilla que argumen- part de lempresa. CGT vam deci- mesures de flexibilitat, a l’alça i a pacte també preveu l’augment del Així ho ha dictaminat el Jutjat tava lempresa per a tirar endavant dir no signar lacord. la baixa. ritme de producció en les línies deSocial núm. 13 de Barcelona, que lERO. Aquest acord es produia Lacord es basava en tres línies. També volia establir lúltima set- tot terreny, en què es passarà de lesha declarat improcedents les san- quan ja shavien realitzat diverses La primera prolongava fins a finals mana de vacances destiu, com a 326 unitats diàries a 370 i de la fur-cions que la companyia Ibèria va mobilitzacions i estaven convoca- d’aquest any el pla de baixa incen- productiu voluntari en X83 a dos goneta X-83, de 390 a 420 unitatsimposar a 20 operaris per la seva des pels sindicats presents a Nissan tivades voluntàries, al qual fins al torns de treball. Per absorbir els in- al dia.presumpta relació amb algunes de quatre jornades de vaga pels dies moment de la signatura del prea- crements de producció relacionats Més informació:les faltes greus que van tenir lloc a 27 de febrer i 5, 12 i 26 de març, i cord s’havien acollit 111 treballa- amb la fabricació de la furgoneta http://cgtnissan.blogspot.com/laeroport del Prat, quan el personalde servei de handling (transport demaletes al terra) va decidir traspas-sar el nivell de protesta per la seva OPINIÓ: Per què la CGT no va signar lacord a Nissansituació laboral -amb convenicol·lectiu encallat- i va ocupar du-rant bona part daquell dia les pistesdel segon aeroport més important E l 23 de febrer en assemblea dafiliats, CGT va acordar la no ratificació daquest acord per proposta de CGT, per a evitar so- brepassar aquest límit de 5 dies de flexibilitat, i aquí està la contradic- tives, presentades a lempresa i a la resta de sindicats, haurien estat su- ficients per a reubicar a lexcedent algú va decidir trencar aquesta uni- tat per a xafar el Conveni Col·lec- tiu.de lEstat, provocant un col·lapse ladopció de mesures que ens sem- ció de lacord. de plantilla real, sense la necessitat En la reunió de ratificació de la-que va afectar les previsions de blen del tot injustificades i evita- Des de la CGT llancem la se- de modificar el Conveni Col·lectiu. cord, vam tornar a incidir, que noviatge de desenes de milers de per- bles. Aspectes que poden crear güent proposta. Tot el personal de Simplement ens sembla, que hi havia necessitat daugmentar lasones. contradiccions entre companys de X-83 afectat per la flexibilitat posi- aquests 5 dies no són més que una flexibilitat a la baixa, quan aquest La jutge argumenta en la sentèn- treball, i que per a salvar-los des de tiva (dissabtes de treball), tindria justificació de la Direcció de Nis- personal es podia recol·locar encia que "no es pot demostrar que la CGT llançavem les nostres pro- com compensació única el cobra- san per a explicar el conflicte que laltre producte. Vam tornar a inci-aquests treballadors van abandonar postes. ment que inclou la jornada de des- ve plantejant des de fa gairebé 1 dir, que no és necessari parar laels seus llocs de treball", ja que lú- Alternativa als 15 dies de flexi- cans amb 88,29 euros. Amb aques- any. Però com veieu, simplement producció de X-61b, quan es potnica prova que disposava la com- bilitat negativa, parant la produc- ta proposta es generen uns dies amb no augmentar la nostra jorna- utilitzar la flexibilitat a la baixa, depanyia Ibèria era un vídeo que es ció, amb el que sestableix una jor- extres de descans, amb el que s- da individual, està més que amor- manera correlativa. Incidim en lava gravar a les pistes -unes imatges nada industrial en X-61b de 215 hauria de pujar les cobertures, per titzat lexcedent de plantilla. necessitat deradicar, les hores ex-comprades per Antena 3. Però el dies, però augmentant la producció al gaudi daquests dies. Daquesta Pot ser que alguns es vulguin fe- tres, mentre hagués personal apli-testimoni directe no ha comparegut diària que passaria de 326 a 370 manera es generarien una sèrie de licitar per la signatura daquest cant-se-li flexibilitat negativa, vamal judici per explicar les circums- unitats. La proposta llançada per llocs de treball en els quals es acord, vist des dun punt de vista incidir que sens donés la garantia,tàncies en què va poder enregistrar CGT va ser la daplicar aquesta fle- recol·locaria, el personal sobrant objectiu, vam dur 8 mesos de ne- de no aplicar dissabtes de flexibili-aquelles imatges, cosa que treu xibilitat a la baixa, de manera co- del torn de X-61b. Sobliga al tre- gociació, que si Pla Industrial, tat positiva, a X-61b, vam incidirproves que puguin demostrar que rrelativa recol·locant personal de ballador a escollir la forma de pa- Conven, ERO,… No hi ha Pla In- que no shauria de realitzar con-els treballadors detinguts i sancio- torn sobrant per a cobrir labsentis- gament del dissabte de treball? SI. dustrial, sha renovat un Conveni, tractacions temporals, mentre sa-nats cometessin cap infracció labo- me dels treballadors que estigues- Fins i tot ho reclamem en la nostra augmentant en 5 dies la flexibilitat pliqués la flexibilitat negativa.ral. sin afectats per laplicació daques- plataforma de Conveni Col·lectiu. negativa, i per al 2009 (ja ha adver- La postura de CGT des dun pri- La sentència recull també que ta flexibilitat. Exemple: 100 Actualment el cobrament integre tit la Direcció de Nissan), tindrem mer moment, en el qual es recla-només un dels detinguts tenia res- treballadors del torn C, (que des- en diners dels dissabtes de treball la negociació dun nou Conveni, mava la unitat de tots, era no sola-ponsabilitats sindicals i que va rea- apareix), passarien als torns A i B i no és més que la realització dhores amb un excedent de plantilla, ja ment donar-la, si no tambélitzar "vuit hores de treball sindi- realitzarien el relleu dels com- extra encobertes. I aquest any, que aquesta solució “ha estat tem- exigir-la.cal" per a tractar de solucionar el panys que a manera de jornada de duna banda tindrem companys poral”. Però aquesta unitat es va trencar,problema, "encara que es trobés en descans sels estaria aplicant la fle- “regulats” i per un altre, companys Des de CGT, volem fer una re- en el moment, que els altres tresel seu dia de descans". xibilitat a la baixa. Limitant a 10 augmentant la seva jornada indivi- flexió. Des dun primer moment, sindicats presents a Nissan van de- Per la qual cosa no queda de- els dies de flexibilitat negativa. dual. plantilla i sindicats, hem vingut re- cidir no respectar el dit en lassem-mostrada la relació entre sindicats i Evidentment entenem que no tot Per a resumir, entenem com in- clamant unitat, unitat en les nostres blea general i en les fulles informa-lacció duta a terme per bona part el personal estaria reubicat. Aquí necessari un augment de la flexibi- postures i en la nostra força. No tives, per tornar a vendre en elsde la plantilla. està laspecte més important de la litat negativa, ja que altres alterna- sabem quin dia, o quina nit, però treballadors.6 Catalunya. Abril de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A Secció Sindical de CGT Hospital Clínic de Barcelona ‘La patronal sempre beneficia el col·lectiu més unit al poder’ Els treballadors dels remolcadors Juan Antonio de Barcelona Col·lectiu Catalunya decideixen-Quan es va crear la Secció Sin-dical de CGT al Hospital Clínic? convocar-El 6 dabril del 1995. aturades STMM-CGT-Com us organitzeu com a Seccióper treballar i quina es la respos-ta dels treballadors i treballado-res?-La nostra organització es basa aestar al costat dels treballadors en E l dia 20 de febrer es va celebrar una assemblea dels treballa- dors de les empreses de remolcel dia a dia, i intentar donar solu- portuari del port de Barcelona.cions als problemes quotidians que Aquest servei públic es troba ges-cada treballador té i que els grans tionat actualment per la Unió Tem-grups sindicals abandonen a la poral dEmpreses formada per “Re-seva sort. molcadors de Barcelona S.A.” També donem molta importàn- tenen problemes tenen clar a quin amb el que la preparació facultati- les millores laborals, ja que es divi- (REBARSA) i la “Societat Anòni-cia a la informació amb fulles in- sindicat acudir, a la CGT. va en la nostra modesta opinió va deix la nostra força com a treballa- ma de Remolcadors” (SAR).formatives periòdiques i també -LHospital Clínic, segons el ran- perdent qualitat. dors i treballadores. Amb això, El motiu de lassemblea era elfent una revista trimestral en què king dhospitals espanyols, és un Amb lobjectiu de rendibilitzar perdem pressió en la negociació dinformar als treballadors sobre lasinforma i sopina des de la nostra dels més ben valorats en referèn- la sanitat shan reduït costos i sha col·lectiva i el que està molt clar és falta de voluntat de les empresesòptica sindical dels problemes dels cia a assistència sanitària. Quina potenciat la integració de la sanitat que la patronal sempre beneficia per a iniciar les negociacions sobrenostres centres de treball i daltres és la vostra opinió sobre aquesta privada dintre de la pública. Encara un sol col·lectiu que habitualment el conveni col·lectiu de les empre-centres i/o gremis. realitat? que no ho creguem, en aquesta so- és el que està més unit al poder. Cal ses de remolc portuari de la provín- Tenim un horari datenció al tre- -La realitat és que la sanitat catala- cietat es pot comprar la salut i recordar els pilots davions, els cia de Barcelona, un cop finalitzatballador al nostre local sindical que na és una de les millors dEspanya aquest fet representa que el que metges a la sanitat i... ja nhi ha la vigència de lactual conveni elcobreix tots o la majoria de torns. però això no vol dir que sigui una més diners té, millor assistència sa- prou per entendre el que estem passat mes de desembre. El nostre símbol diferenciador bona sanitat. En referència a lHos- nitària compra. dient. Cada naixement dun sindi- La negativa de les empreses a ne-és que ens dóna igual ser 8 que 80 pital Clínic, està perdent molts -A Sanitat hi ha presència de sin- cat corporatiu és la representació gociar aspectes fonamentals per alsa lhora de mobilitzar-nos a favor conceptes que per a nosaltres són dicats corporatius: metges, in- més pura de l’egoisme social que tripulants com són lestablimentdels treballadors i les treballadores vitals com un bon diagnòstic. Sha fermeria, etc. com afecta això la vivim. duna clàusula de subrogació delsense fixar-nos si és un perdut lempatia cap al malalt, el negociació col·lectiva? -Què opineu de les intencions de personal i daltres mesures que as- treballador qui necessita aquesta tracte humà és cada vegada més -En la prehistòria, lhomo habilis ja la Generalitat daplicar el Con- segurin lestabilitat de les plantillesacció o en són 1.000, procurant no professional que familiar i tot això es va adonar que lajuda entre veni de les XHUP a hospitals i la millora de les seves condicionsabusar daixò per evitar així que la és a causa de lobjectiu de voler fer iguals li era molt beneficiosa per a amb convenis propis i eliminar laborals, i oferir solament una revi-direcció de lempresa simmunitzi una sanitat rendible o de baix cost la caça conjunta, i lhomo sapiens convenis amb millors condicions sió salarial per un any, no són ac-de les nostres accions. per a les arques de lestat. La sensa- va formar les grans colònies amb econòmiques i socials? ceptables per a la part social que Tampoc prenem cap decisió ni ció que en més duna ocasió tenim qupe va aconseguir un gran avanç -LHospital Clínic té règim jurídic aquesta sofrint el continu creixe-signem cap acord sense abans els treballadors del Clínic és la en la nostra espècie en interpretar propi i també un conveni col·lectiu ment del volum de lactivitat de leshaver realitzat assemblees de tre- destar en una cadena de muntatge. la col·laboració entre iguals com propi. El fet que ens vulguin igua- empreses sense que per contraballadors i treballadores. Tampoc cal obviar que gran part una manera imprescindible per a la lar a tots ens sembla bé, però quan vegin millorada la seva situació. La participació dels treballadors de la millora sanitària i de laug- supervivència. En la societat actual siguala sha digualar elsue tenen Prèvies explicacions dels repre-i les treballadores és escassa però ment de lesperança de vida en la i més concretament en la laboral, la menys drets amb els que en tenen sentants dels treballadors, es vasí que hem creat un corrent dopi- societat es deu al gran canvi tecno- diversificació dels col·lectius lúnic més, no a linrevés. obrir la discussió i lintercanvi do-nió entre els la plantilla i molts si lògic que aquesta està produint, que produeix és una reculada en Info: http://www.cgtsanitat.org pinions. Posteriorment, lassemblea va decidir per unanimitat convocarCampanya de solidaritat des de la CG de l’Anoia vaga, entenent que la intransigent actuació de la part empresarial noamb els delegats de CGT dAhlstrom Barcelona SAU de Capellades deixa altra via. Les aturades aprovades serien de Federació Comarcal CGT Anoia per pressionar a la plantilla a revo- una cortina de fum per tapar els ve- davant de les portes de la fàbrica el 12 hores diàries durant 3 dies con- car els membres de la CGT al Co- ritables motius del més que possi- 31 de març en suport del companys secutius.L a Federació Comarcal de lA- noia porta a terme una cam-panya de solidaritat amb els dele- mitè dEmpresa, sortint-se amb el seu objectiu, ja que van ser revo- cats en assemblea. ble tancament de la fàbrica, que no és altre que la nefasta gestió per part de lactual direcció i la desca- delegats de CGT. Entre tots hem aconseguir aca- bar amb manipulacions i mentides Alguns resultatsgats de la CGT a lempresa Lassemblea ha estat impugnada, pitalització de la producció per part a Ahlstrom Barcelona, aturar la re- d’eleccionspaperera de Capellades Ahlstrom perquè els motius expressats pels de la multinacional. pressió contra els companys de laBarcelona SAU. promotors de la mateixa van ser: Es per això que estem portant a CGT, evitar el possible tancament -Clínica Residencial Geriàtrica, Clí- La direcció de lempresa i els les hores sindicals i les denúncies terme una campanya denviament de la planta de Barcelona, i defen- nica Coroleu de Barcelona. CGT hasindicats col·laboracionistes van de les hores extres i de seguretat i de faxos de protesta a lempresa i sar dels llocs de treball i de la lli- obtingut 3 delegats de 3, i cap lapromoure una campanya de por salut. Aquesta maniobra es només hem convocat una concentració bertat sindical. UGT que també s’hi presentava.Catalunya. Abril de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIALa FESIM-CGTja té unapàgina web Aposta per donaroperativa continuïtat a la lluitaL a Federació de Sindicats de la Indústria Metalúrgica de CGTacaba de penjar en la xarxa, unaweb dirigida a recollir totes les no- del professorat català Federació dEnsenyament CGTtícies quegenerin les diferents Seccions Sin- Catalunya i Col·lectiu Catalunya. cions fins a la retirada de les Bases.dicals de CGT en el sector del Me- La obligació del comitè de vaga ha Atall: finals de la primera setma- de ser donar continuïtat a la lluitawww.cgt.es/fesim na de febrer tots els núme- que amb tanta força va sortir, este- Per a col·laborar amb la web, ros de la vaga ja eren acla- nent la lluita a tota la comunitatpots dirigir-te amb la Secretaria de paradors i demostraven que el educativa i convocar noves mobi-Comunicació de FESIM-CGT: control abusiu de tots els mitjans litzacions.comunicacionfesim@cgt.es de comunicació, i les proclames de Des de la CGT es proposava la Govern i "tertulians" contra la continuïtat de la lluita amb pares i vaga, shavien esclafat davant dun mares en una manifestació el 2 deEls treballadors col·lectiu que ja havia decidit posar-se en marxa per aturar les març i una nova vaga del professo- rat pel 6 de març, des daltres sindi-del Metro Bases de la LEC. cats es parlava de convocar una La clau daquesta incapacitat confrontació entre famílies i mes- professorat, i més enllà, a la mani- nova vaga el mes dabril, però con-convoquen dels mitjans i el Govern de mentir tres. festació es veien petits grups de dicionat a un acord sindical que nonoves jornades sobre el contingut de les bases i atacar des de totes les bandes el Però tot li va sortir malament: lèxit de vaga va ser rotund. El de- pares i mares que anaven de la ma dels vaguistes… per què lobjectiu va arribar. En les reunions dels cinc sindi-de vaga professorat de la pública, estava en cret de mínims -que va ser imme- és comú i ens uneix!! cats de lensenyament públic de el fet que un amplíssim moviment diatament recorregut pels sindi- La Conselleria i el Govern al da- Catalunya després de la vaga sobreL a CGT va convocar als 70 tre- balladors de la secció de sen-yals i comunicacions del Metro de de debat shavia construït i la gent havia pres consciència real del que estava en joc. El Govern de Gene- cats- va impedir efectivament que anés més gent a la vaga i la mani- festació, però va provocar una re- rrera van quedar retratats, doncs al preu que fos volien imposar una llei que ha estat àmpliament rebut- si es convocaran més mobilitza- cions contra la Llei deducació no shan aconseguit acords unitaris.Barcelona a noves jornades de vaga ralitat, impotent davant la vaga que acció de sulfuració i ràbia massiva jada per la comunitat educativa. A més, el Departament dEduca-del 25 al 28 de març i del 31 de es preparava, encara va preparar el a tot el professorat, per anar encara Però Maragall, prepotent com ció ha obert la porta a USTEC-març al 4 dabril, amb dues hores darrer contraatac. La nit abans, amb més força a una manifestació sempre, va intentar minimitzar la STEs i ASPEPC-SPS a negociardaturades en cada torn de treball, amb nocturnitat i premeditació, a Barcelona, que amb 60.000 per- protesta, anunciant que no retiraria les condicions laborals de la futurade les sis del matí a un quart de ens sorprenia a tots i totes amb uns sones és de les més grans que mai les Bases i començant a cercar la Llei dEducació, sumant-se da-nou, de dues a quatre de la tarda i serveis mínims de Treball que ni el sha fet i que va omplir a vessar el divisió dels sindicats, fent lullet a questa manera a CCOO i UGT, ide deu a dotze de la nit. Departament dEducació havia de- centre de la ciutat. Manifestacions CC.OO i UGT, com a part dels sig- deixant fora de la mesa sectorial a Els treballadors del metro dema- manat en la reunió prèvia: uns ser- molt importants també recorrien nants del Pacte Nacional. Ambdós laltre sindicat que forma part delnen una requalificació salarial de veis mínims que van impedir a els carrers de Girona, Tarragona i han sortit rebutjant la maniobra i comitè de vaga, o sigui la CGT.les categories, el mateix motiu pel prop dun 20% de professorat de Lleida. Ningú no podia amagar el assegurant la unitat sindical. Per donar resposta a les deman-que ja havien fet altres aturades del primària i el 25% de bressol/llars clam en defensa de lensenyament des de continuïtat del professorat i18 al 22 i del 25 al 29 de febrer. infants danar a la vaga. La mateixa públic contra les polítiques priva- Continuïtat a la lluita per continuar amb la unitat sindi- nit i des de tots els mitjans de co- titzadores. Un èxit total que es va cal, des de la Federació dEnsenya- municació llençava una crida des- completar amb la reacció molt po- Què fer aleshores? A moltes zones ment de la CGT s’ha recollit com aNou SP del esperada als pares i mares a portar sitiva de les famílies que van rebut- el professorat demanava garanties proposta de mínims la convocatò- els fills i filles als centres, per con- jar en massa la provocació de la que la vaga del 14F no es quedaria ria duna vaga del professorat de laSindicat de vertir-los en la darrera força de xoc Conselleria i van respectar en ter- en un simple dia de protesta, sinó pública i duna manifestació de laSanitat de contra la vaga, per generar una mes quasi unànimes la lluita del que es continuarien les mobilitza- comunitat educativa a l’abril.Barcelona La FESIM-CGT convoca una manifestació a Barcelona el 29 de marçE n lassemblea dafiliats i afilia- des del Sindicat de Sanitat deBarcelona, celebrada el 7 de març, en protesta per la situació existent al sector del metalles va aprovar la nova composició FESIM-CGT tal·lar-se o deslocalitzar-se… són procedents davant els jutjats, alsdel Secretariat Permanent del Sin- la pràctica generalitzada dun sec- quals apliquen igualment aquestdicat de Sanitat de Barcelona, quequeda de la següent manera: Secretaria General: A. Xavier L a Federació Siderometalúrgica (FESIM) de la CGT va acor- dar convocar una manifestació per tor que obté així uns quantiosos beneficis gràcies a la col·laboració del sindicalisme que representen a acomiadament per aplicació de lart. 56.1 de lEstatut dels Treballa- dors.Sancho (Hospital Clínic) al dissabte 29 de març a Barcelona, luníson UGT-CCOO. En el sector de lautomòbil i em- Secretaria dOrganització: Anto- per protestar per les polítiques de Daquesta manera, sestà genera- preses auxiliars es viu una succes-nio Mancebo (Hospital Vall d´He- les empreses del metall a nivell de litzant la conversió de llocs de tre- sió de conflictes generats per ate-bron) lestat que estan sent punta de llan- ball duna certa estabilitat i salaris, morir les plantilles i aconseguir un Secretaria dAcció Sindical: ça de les mesures més regressives per contractacions miserables augment dels beneficis per a lesJuanma Martín (Hospital Vilade- contra els drets dels treballadors i quant a la seva temporalitat i a les empreses. En els convenis provin-cans) treballadores. Per a la CGT la ma- seves condicions salarials i labo- cials, la pèrdua de drets històrics i Secretaria de Finances: Andrea nifestació era una nova oportunitat rals. Els ritmes de treball i la pro- la conversió daquests convenis enLacasta (Hospital Clínic) dexpressar la seva oposició a la ductivitat augmenten de forma in- condicions màximes que les em- Secretaria de Jurídica: Andrés flexibilitat laboral, a les externalit- cessant provocant, duna banda, preses i les federacions dels sindi-García (Hospital Clínic) zacions, subcontractacions, segre- més excedents i per altre malalties cats signants usen per a sufocar rei- Secretaria de Riscos Laborals: gacions i deslocalitzacions, a la convenis a la baixa amb pujades professionals que són usades des- vindicacions en pactes de millora.Carmen Bermúdez (Clínica Coro- precarietat en la contractació, als salarials molt limitades i sense re- prés per a acusar els treballadors Les situacions viscudes en elsleu) convenis negociats a la baixa, als ducció de temps de treball, les ne- dabsentistes professionals. Els últims anys en empreses com Del- Secretaria de Premsa i Comuni- expedients de regulació. gociacions xantatgistes per mitjà empresaris actuen cínicament aco- phi, Valeo, Ford, SAS, Sysmo, Re-cació: Joan Antoni Turmo (IMAS) En efecte, la flexibilitat, lexter- de lamenaça dExpedients de Re- miadant de manera indiscriminada nault, Peugeot, SEAT, General Secretaria dAcció Social: Isabel nalització de parts de lempresa, la gulació dOcupació (ERO), o els i utilitzant la inacceptable realitat Motors i tantes altres són esperóGarnika (Hospital Vall dHebron). precarietat en la contractació, els tancaments dempreses per a reins- jurídica dels acomiadaments im- per a la mobilització. 8 Catalunya. Abril de 2008

×