1. Tres nus en el bosc
Joaquim Sunyer
Museu d’Art Modern de Barcelona (MNAC)
1913
Noucentisme
Oli sobre tela 125 x 151 cm.
2. traç negre que delimita
Dibuix figures, arbres, etc.
Importància de la línia corba
PRIMITIVISME (ondulació en les figures i el paisatge)
dibuix ingenu que recorda als Es crea una relació harmònica i equilibrada entre les
primers moviments de avantguarda figures i la natura
3. Escena senzilla i idíl·lica, molt simplificada i sense perspectiva
Juan Maragall referint-se a
La Pastoral
va dir:
...que l’’aire estava net que el
paisatge semblava sense atmosfera,
sense distàncies...
Joan Maragall en publicà un
llarg i entusiasta elogi en la
revista "Museum" lloant les
seves escenes senzilles i
idíl·liques, en què valorà la
seva condició d'obres
genuïnament catalanes,
destacant-ne per damunt de
totes la Pastoral.
4. tons verdosos, ocres i
gamma austera,
marrons
sobrietat tonal
Recorda a les
pintures de
Cézanne o a la dels
primers moments
del Cubisme
certa sensació de
monocromatisme
Color
6. Composició
Modifica el concepte de paisatge impressionista, vigent fins aleshores a Catalunya
composició ATECTÓNICA, oberta Masia d’El Clot dels Frares
paisatge
mediterràni
Pins i coscolls
(Sitges)
sense horitzó
sense cel
composició
estructurada
ritmes
“essa” la soca de
l’arbre s’harmonitza
amb la “essa” de la
figura nua femenina
d’esquena a
l’espectador
7. tres figures (nus femenins)
Composició immerses (concepció gairebé
orogràfica) en el paisatge
dona catalana
lligada a la terra
escena intranscendent
El paisatge està
representat amb
molta força
paisatge no és un relació harmònica
teló de fons. i equilibrada entre
natura i figures
8. Banyistes
Cézanne
Sunyer no és aliè, quant al tema, a la influència de les pintures de les banyistes de
Cézanne, l'obra del qual coneixia bé, perquè havia residit molts anys a París.
9. FIGURES
no l’arquetip
sofisticat i
sensual de les
figures femenines
modernistes
actitud púdica
en tapar-se amb
les mans, el pit i
el sexe
gos
(petites coses de
cada dia es troba
la felicitat)
Composició posició de descans actitud més aterevida
Figures voluptuoses
10. Fresc de la Capella de San Brizio
Luca Signorelli
Catedral d’Orvieto. Itàlia
1499-1502
l'esquematisme i la geometrització dels cossos del
Judici Final de Luca Signorelli
11. Joan Maragall en publicà un llarg i entusiasta elogi en la revista "Museum" lloant les seves escenes
senzilles i idíl·liques, en què valorà la seva condició d'obres genuïnament catalanes, destacant-ne per
damunt de totes la Pastoral.
La pastoral 1910
Tres nus en el bosc
(pastel)
1916 - 1919
12. El Noucentisme
• Moviment cultura, s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906
i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera
• El creador i el principal ideòleg. Eugeni D’Ors “la Veu de
Catalunya” – Glossari (1916)
• La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la
intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de
transformació d’una Catalunya més autònoma.
• conceptes el classicisme i el mediterraneisme.
D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del
Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu
que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell.
S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
13. El Noucentisme
• Moviment cultura, s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i acaba el 1923 amb
el cop d’Estat de Primo de Rivera
• El creador i el principal ideòleg. Eugeni D’Ors “la Veu de Catalunya” – Glossari
(1916)
• La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta
col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma.
• conceptes el classicisme i el mediterraneisme.
Artísticament
• el Noucentisme recupera la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat.
• valora més la intel·ligència que la sensibilitat.
• defensen la sobrietat expressiva.
• predomini de la línia respecte al color.
