SlideShare a Scribd company logo
La llibertat guiant al poble
L’estil (característiques de la pintura romàntica)
Els primers pintors romàntics van sortir dels tallers de David i els seus
   deixebles, però van deixar de banda les convencions neoclàssiques i
   van enllaçar amb els valors de la pintura barroca. Les característiques
   de la pintura romàntica francesa són:

•   Recuperació de la força del color, alliberant les formes, separant
    pintura d’escultura.

b) Es recupera la llum vibrant, que reforça les taques de color.

c) Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics.

d) Culte al paisatge, motiu per desplegar els colors lluminosos i per
   situar-hi els éssers humans, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc.

e) Temes de revolucions polítiques o de desastres, enfrontament
   fatalista amb la natura.
La llibertat guiant al poble



                               Documentació general
                                 Catalogació:
                                 Autor Eugène Delacroix
                                 (1798-1863)
                                 Cronologia: 1830
                                 Localització: Museu del
                                 Louvre (París)
                                 Estil: romanticisme

                                 Anàlisi material:
                                 Dimensions: 260 x 325 cm
                                 Suport: tela.
                                 Tècnica: oli.
Museu del Louvre. París




                          Durant temps fou
                          considerada "pamfletària“ i
                          durant anys únicament fou
                          exposada esporàdicament.
                          Des de l’any 1861 es pot
                          contemplar regularment.
El context històric Les tres jornades glorioses de juliol de 1830




                                                                                                         Carles X




                                                                    la Revolució de Juliol de 1830 posà fi al

                                                                    govern dels Borbons a França i obri pas a una

                                                                    monarquia constitucional sota Lluís Felip
    «Les tres jornades glorioses» que es produïren a la capital
                                                                    d'Orleans.
    de França el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830.. La nit

    del 27 al 28, joves republicans es posen al capdavant de la

    insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est.

    El dia 29, els insurgents controlen la ciutat. Els

    esdeveniments de París foren el detonant d’un moviment
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
Elements plàstics: Llum, pinzellada i color

Dibuix i pinzellada

Color: quins destaquen
Distribució.

Llum: focus, parts
que il·luminen



Composició

Esquelet estructural

Parts

Perspectiva

Volums

Ritme

Expressivitat
Llum, pinzellada i color
                               Exaltació del color,                 Pinzellada solta,
Llum violenta i                vibrant i de diverses                segura i ondulada
irreal
                               tonalitats
dos focus
lumínics: un,
lateral, que
il·lumina les
figures i l’altre,
darrera en el                                                                        Petits
paisatge                                                                             tocs
                                                                                     de
                                                                                     color
Repetició colors
bandera francesa
(roig, blau i blanc)



Blaus i roigs
ressaltant de les
tonalitats ocres i
grises generals.




                       Esclat de llum en el cos caigut i al voltant figura central
Fons blavós i
                                            vermellós sobre
                                            el que s’hi
                                            retallen les
Conjunt de
                                            figures a
taques
                                            contrallum
fosques
crea
sensació de
fons
(multitud)




              Eix central de color

              (Vermell, blau i blanc, i
              groc del vestit de la dona)
Composició     Figures emmarcades dins una piràmide ascensional, el
                   vèrtex de la qual és la bandera francesa. La base són els
La majoria de      dos cossos morts, un a cada costat.
figures avancen
cap a
l’espectador

Escena plena de
moviment i
tensió.

Perspectiva
doble: la
multitud que
avança a
l’esquerra, i la
ciutat fumejant
a la dreta.
Perspectiva
aèria

Diferents plans,
diferent
tractament.             Composició piramidal i dinàmica
L’element més
                                                     destacat de l’obra és
                                                     el moviment

                                                     Línies i pinzellades
                                                     de color ondulades,
                                                     personatges fent
                                                     gestos d'arengar,
                                                     transmetent passió o
                                                     sentiments.

                                                     Difícil trobar una
                                                     figura recta,
                                                     ondulats cabells
                                                     robes, braços i
                                                     cames corbats o
                                                     doblegats...

Gran contrast entre el gest cap endavant de les      Fons fumejant,
figures que encapçalen els combatents i els cossos   augmenta sensació
caiguts de primer terme. Això intensifica el fet     de profunditat.
d’avançar, de moviment.
L’escenari
                           Torres de
                           Nôtre-Dame




                          Perspectiva
                          aèria:
                          atmosfera
                          tensa amb els
                          fums de les
                          descàrregues




             barricades
                                          Sunion
Paral·lelismes amb el Rai de la
                            Medusa de Géricault


                            Base inestable, estructura,
                            posicions figures, moviment...




Diferències:

Direcció, cromatisme,
actituds, caracterització
personatges...
Interpretació

És la primera pintura política moderna, deixant a part Goya. En unes línies
adreçades al seu germà Delacroix va escriure: “He optat per un tema modern,
la barricada... Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella”. Es
referia a les jornades revolucionàries de París de 1830 (27. 28 i 29 de juliol).
L’últim Borbó va caure. L’escena pintada es refereix al dia 28, quan els combats
foren decisius.

La figura femenina simbolitza
la llibertat i França, que guia
com una deessa al poble més
divers cap a la victòria i la
llibertat.

El quadre s’exposà al Saló de
París el 1831. Lluís Felip el
comprà, però decidí que era un
tema massa incendiari per
exposar-lo. Fins el 1861 no es va
poder contemplar en públic.
La Llibertat                 Figura femenina             Barret (des d’aquell
                              al·legoria a la Llibertat   moment un símbol
  Oneja bandera tricolor                                  dels revolucionaris
  símbol de la Llibertat                                  francesos)




Guia cap al
triomf els            Fusell amb
ciutadans             baioneta
                      calada                                             Sunion
El poble                                                Representant de la juventut armat
                                                                                   amb dues pistoles i amb gorra de
                                                                                   vellut




Representant del
proletariat aixecant un
sabre d’infanteria


                          Representant de la
                          burgesia amb un
                          arcabús.
                          Possible autoretrat
                                                Representa el sacrifici anònim
                          de Delacroix
                                                (destacar-hi el detall atroçment
                                                realista de deixar el pubis al
                                                descobert)




                                                                                    Ferit que representa
                                                                                    l’esperança de la Llibertat.
                                                                                    Vestit com un camperol.        Sunion
El quadre de Delacroix assenyala el moment en que el romanticisme deixa de
mirar cap a l’antiguitat i comença a participar en la vida contemporània. El desig
de compromís de l’artista es fa palès en el fet de representar-se ell mateix a
l’escena. El 1830 fou revolucionari, el 1848 canvià l’actitud, va estar de la part
de l’alta burgesia. Pels romàntics la llibertat és també la independència
nacional, per la qual cosa s’havia posat al costat de Grècia la dècada anterior.




                                Funció

                                La intenció de Delacroix al pintar el quadre
                                fou probablement propagandística, tot i
                                que amb el temps anà prenen un sentit més
                                commemoratiu. Fa referència a uns fets
                                concrets, però no podem dir que sigui un
                                quadre històric, ja que al pintor li
                                interessava més reflectir l’esperit dels
                                revoltats, com exigia l’ideal del
                                romanticisme, que un fet real aïllat.
Models i influències

Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità, l’inspirà el color dels
venecians (Tizià) i sobre tot Rubens, per la seva gran vitalitat, força
dinàmica i profusió decorativa. La influència del Rai de la Medusa ha quedat
clara. També coneixia a Goya.

Ha influït en pintors posteriors, com Renoir, Seurat, Van Gogh i Cézanne.




                    Renoir i Cézanne
Ferdinand Victor Eugène Delacroix
(Charenton Saint-Maurice, França, 1798-París,
1863). Als 18 anys estudià a L’Escola Superior de
Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren
els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i
copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez,
Rembrandt...

Després va començar a freqüentar els salons
literaris, on conegué a Stendhal, Mérimée, Victor
Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Gran melòman
es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schubert...

El 1825 va a Anglaterra on estudia els pintors
anglesos (Turner, Constable), la seva llum i color.
1838: George Sand i F. Chopin
El 1822 exposa per primer cop La Barca de Dante (Dante i Virgili als inferns)
La matança de Quios
1824 (Grècia)
El pintor protesta per la
massacre del poble grec,
rebel·lat contra l’imperi
turc. El 1826 pintà: Grècia
sobre les ruïnes de
Missolonghi, obra simbòlica
sobre el mateix tema: La
independència grega.
Mort de Sardanàpal
1828
Claseshistoria




                  Violent        Diagonal dominant des del       Preferència por
                 clarobscur        fons fins l’espectador           tons càlids
                                   que es veu confós pels
                               eixos transversals al principal
                                                                      Taques de amb pinzellades
                                                                        petites i lliures o amb
     Punt de vista                                                      esfumatos aconsegueix
         elevat                                                               difuminar
                                                                       Els contorns dotant a la
                                                                              composició
           Contrastos                                                     de més dinamisme.
        cromàtics intensos
                                                                      Sensualitat y ferocitat
     (cossos nacrats dones,
         tela roja, etc.)
                                                                            Fort dinamisme
                                                                       (figures en màxima tensió
         Apelmaçament                                                   en contrast amb l’actitud
    d'objectes i personatges                                                relaxada del rei)

                                    Eugéne Delacroix
                                   Mort de Sardanàpal                   Historia del Arte
                                                                 © 2006 Guillermo Méndez Zapata
El 1832 va al Marroc i Algèria, on descobreix la llum enlluernadora i el color
dels seus paisatges, la gent, la sensualitat i el misteri. Tot ho reflectirà en la
seva obra posterior.




           1834. Dones d’Alger
1838. Fanàtics a Tanger
1840. L’entrada dels croats a Constantinoble. Tema ambientat en l’Edat Mitjana
L’admiració que sentia per Miquel
Àngel el dugué a imaginar el seu
estudi (1850) i a pintar una pietat al
seu estil.

More Related Content

What's hot

KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
Antonio Núñez
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
Julia Valera
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
Antonio Núñez
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
Julia Valera
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
Julia Valera
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
Julia Valera
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
Antonio Núñez
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Julia Valera
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
Antonio Núñez
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez
 

What's hot (20)

KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 

Viewers also liked

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
Antonio Núñez
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Mercè Bigorra
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
Assumpció Granero
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Carles Olmedo Quirós
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
Ramon Pujola
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
Antonio Núñez
 
La llibertat guiant al poble
La llibertat guiant al pobleLa llibertat guiant al poble
La llibertat guiant al poble
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
maranda5
 
La llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. DelacroixLa llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. Delacroix
Luis Daniel Duran Perez
 
La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble
blauet1
 
Miguel Ángel.Pintura y escultura
Miguel Ángel.Pintura y esculturaMiguel Ángel.Pintura y escultura
Miguel Ángel.Pintura y escultura
estherjulio
 
Libertad guiando al pueblo
Libertad guiando al pueblo Libertad guiando al pueblo
Libertad guiando al pueblo
anielbarbato
 

Viewers also liked (20)

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Blay. Primers Freds
Blay. Primers FredsBlay. Primers Freds
Blay. Primers Freds
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
La llibertat guiant al poble
La llibertat guiant al pobleLa llibertat guiant al poble
La llibertat guiant al poble
 
Manet
ManetManet
Manet
 
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
 
La llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. DelacroixLa llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. Delacroix
 
Cézanne
CézanneCézanne
Cézanne
 
La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble
 
Miguel Ángel.Pintura y escultura
Miguel Ángel.Pintura y esculturaMiguel Ángel.Pintura y escultura
Miguel Ángel.Pintura y escultura
 
Libertad guiando al pueblo
Libertad guiando al pueblo Libertad guiando al pueblo
Libertad guiando al pueblo
 
Delacroix
DelacroixDelacroix
Delacroix
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 

Similar to Delacroix: La Llibertat guiant al poble

08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble
Ramon Pujola
 
Desconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i CristinaDesconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i Cristina
guest518b6deb
 
Analitzan obres
Analitzan obresAnalitzan obres
Analitzan obres
sandroalfaro
 
Esquema de la comunicació
Esquema de la comunicacióEsquema de la comunicació
Esquema de la comunicació
sandroalfaro
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maig
Julia Valera
 
Barroc eso estudiants
Barroc eso estudiantsBarroc eso estudiants
Barroc eso estudiants
nventos2
 
11. història art segle xix
11. història art segle xix11. història art segle xix
11. història art segle xix
jgutier4
 
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacisFitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Julia Valera
 
EL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACIS
Mercè Bigorra
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
Antonio Núñez
 
09 Enterrament d'Ornans
09 Enterrament d'Ornans09 Enterrament d'Ornans
09 Enterrament d'Ornans
Ramon Pujola
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
 

Similar to Delacroix: La Llibertat guiant al poble (20)

08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble
 
Desconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i CristinaDesconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i Cristina
 
Tema 13: Neoclassicisme (2)
Tema 13: Neoclassicisme (2)Tema 13: Neoclassicisme (2)
Tema 13: Neoclassicisme (2)
 
Analitzan obres
Analitzan obresAnalitzan obres
Analitzan obres
 
13. romanticisme
13. romanticisme13. romanticisme
13. romanticisme
 
Sunyer: Tres nus al bosc (Pastoral)
Sunyer: Tres nus al bosc (Pastoral)Sunyer: Tres nus al bosc (Pastoral)
Sunyer: Tres nus al bosc (Pastoral)
 
Esquema de la comunicació
Esquema de la comunicacióEsquema de la comunicació
Esquema de la comunicació
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maig
 
Barroc eso estudiants
Barroc eso estudiantsBarroc eso estudiants
Barroc eso estudiants
 
11. història art segle xix
11. història art segle xix11. història art segle xix
11. història art segle xix
 
Pintura s. xix
Pintura s. xixPintura s. xix
Pintura s. xix
 
Tca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernesTca. judit i holofernes
Tca. judit i holofernes
 
Fitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacisFitxa 65 el jurament dels horacis
Fitxa 65 el jurament dels horacis
 
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i RealismeRomanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
 
EL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACISEL JURAMENT DELS HORACIS
EL JURAMENT DELS HORACIS
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
09 Enterrament d'Ornans
09 Enterrament d'Ornans09 Enterrament d'Ornans
09 Enterrament d'Ornans
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Anàlisi de tres nus en el bosc
Anàlisi de tres nus en el boscAnàlisi de tres nus en el bosc
Anàlisi de tres nus en el bosc
 

More from jordimanero

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
jordimanero
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
jordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
jordimanero
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
jordimanero
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
jordimanero
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
jordimanero
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
jordimanero
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
jordimanero
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
jordimanero
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
jordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
jordimanero
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
jordimanero
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
jordimanero
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
jordimanero
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
jordimanero
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
jordimanero
 

More from jordimanero (20)

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 

Delacroix: La Llibertat guiant al poble

  • 2. L’estil (característiques de la pintura romàntica) Els primers pintors romàntics van sortir dels tallers de David i els seus deixebles, però van deixar de banda les convencions neoclàssiques i van enllaçar amb els valors de la pintura barroca. Les característiques de la pintura romàntica francesa són: • Recuperació de la força del color, alliberant les formes, separant pintura d’escultura. b) Es recupera la llum vibrant, que reforça les taques de color. c) Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics. d) Culte al paisatge, motiu per desplegar els colors lluminosos i per situar-hi els éssers humans, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc. e) Temes de revolucions polítiques o de desastres, enfrontament fatalista amb la natura.
  • 3. La llibertat guiant al poble Documentació general Catalogació: Autor Eugène Delacroix (1798-1863) Cronologia: 1830 Localització: Museu del Louvre (París) Estil: romanticisme Anàlisi material: Dimensions: 260 x 325 cm Suport: tela. Tècnica: oli.
  • 4. Museu del Louvre. París Durant temps fou considerada "pamfletària“ i durant anys únicament fou exposada esporàdicament. Des de l’any 1861 es pot contemplar regularment.
  • 5. El context històric Les tres jornades glorioses de juliol de 1830 Carles X la Revolució de Juliol de 1830 posà fi al govern dels Borbons a França i obri pas a una monarquia constitucional sota Lluís Felip «Les tres jornades glorioses» que es produïren a la capital d'Orleans. de França el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830.. La nit del 27 al 28, joves republicans es posen al capdavant de la insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est. El dia 29, els insurgents controlen la ciutat. Els esdeveniments de París foren el detonant d’un moviment
  • 7. Elements plàstics: Llum, pinzellada i color Dibuix i pinzellada Color: quins destaquen Distribució. Llum: focus, parts que il·luminen Composició Esquelet estructural Parts Perspectiva Volums Ritme Expressivitat
  • 8. Llum, pinzellada i color Exaltació del color, Pinzellada solta, Llum violenta i vibrant i de diverses segura i ondulada irreal tonalitats dos focus lumínics: un, lateral, que il·lumina les figures i l’altre, darrera en el Petits paisatge tocs de color Repetició colors bandera francesa (roig, blau i blanc) Blaus i roigs ressaltant de les tonalitats ocres i grises generals. Esclat de llum en el cos caigut i al voltant figura central
  • 9. Fons blavós i vermellós sobre el que s’hi retallen les Conjunt de figures a taques contrallum fosques crea sensació de fons (multitud) Eix central de color (Vermell, blau i blanc, i groc del vestit de la dona)
  • 10. Composició Figures emmarcades dins una piràmide ascensional, el vèrtex de la qual és la bandera francesa. La base són els La majoria de dos cossos morts, un a cada costat. figures avancen cap a l’espectador Escena plena de moviment i tensió. Perspectiva doble: la multitud que avança a l’esquerra, i la ciutat fumejant a la dreta. Perspectiva aèria Diferents plans, diferent tractament. Composició piramidal i dinàmica
  • 11. L’element més destacat de l’obra és el moviment Línies i pinzellades de color ondulades, personatges fent gestos d'arengar, transmetent passió o sentiments. Difícil trobar una figura recta, ondulats cabells robes, braços i cames corbats o doblegats... Gran contrast entre el gest cap endavant de les Fons fumejant, figures que encapçalen els combatents i els cossos augmenta sensació caiguts de primer terme. Això intensifica el fet de profunditat. d’avançar, de moviment.
  • 12. L’escenari Torres de Nôtre-Dame Perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues barricades Sunion
  • 13. Paral·lelismes amb el Rai de la Medusa de Géricault Base inestable, estructura, posicions figures, moviment... Diferències: Direcció, cromatisme, actituds, caracterització personatges...
  • 14. Interpretació És la primera pintura política moderna, deixant a part Goya. En unes línies adreçades al seu germà Delacroix va escriure: “He optat per un tema modern, la barricada... Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella”. Es referia a les jornades revolucionàries de París de 1830 (27. 28 i 29 de juliol). L’últim Borbó va caure. L’escena pintada es refereix al dia 28, quan els combats foren decisius. La figura femenina simbolitza la llibertat i França, que guia com una deessa al poble més divers cap a la victòria i la llibertat. El quadre s’exposà al Saló de París el 1831. Lluís Felip el comprà, però decidí que era un tema massa incendiari per exposar-lo. Fins el 1861 no es va poder contemplar en públic.
  • 15. La Llibertat Figura femenina Barret (des d’aquell al·legoria a la Llibertat moment un símbol Oneja bandera tricolor dels revolucionaris símbol de la Llibertat francesos) Guia cap al triomf els Fusell amb ciutadans baioneta calada Sunion
  • 16. El poble Representant de la juventut armat amb dues pistoles i amb gorra de vellut Representant del proletariat aixecant un sabre d’infanteria Representant de la burgesia amb un arcabús. Possible autoretrat Representa el sacrifici anònim de Delacroix (destacar-hi el detall atroçment realista de deixar el pubis al descobert) Ferit que representa l’esperança de la Llibertat. Vestit com un camperol. Sunion
  • 17. El quadre de Delacroix assenyala el moment en que el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat i comença a participar en la vida contemporània. El desig de compromís de l’artista es fa palès en el fet de representar-se ell mateix a l’escena. El 1830 fou revolucionari, el 1848 canvià l’actitud, va estar de la part de l’alta burgesia. Pels romàntics la llibertat és també la independència nacional, per la qual cosa s’havia posat al costat de Grècia la dècada anterior. Funció La intenció de Delacroix al pintar el quadre fou probablement propagandística, tot i que amb el temps anà prenen un sentit més commemoratiu. Fa referència a uns fets concrets, però no podem dir que sigui un quadre històric, ja que al pintor li interessava més reflectir l’esperit dels revoltats, com exigia l’ideal del romanticisme, que un fet real aïllat.
  • 18. Models i influències Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità, l’inspirà el color dels venecians (Tizià) i sobre tot Rubens, per la seva gran vitalitat, força dinàmica i profusió decorativa. La influència del Rai de la Medusa ha quedat clara. També coneixia a Goya. Ha influït en pintors posteriors, com Renoir, Seurat, Van Gogh i Cézanne. Renoir i Cézanne
  • 19. Ferdinand Victor Eugène Delacroix (Charenton Saint-Maurice, França, 1798-París, 1863). Als 18 anys estudià a L’Escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez, Rembrandt... Després va començar a freqüentar els salons literaris, on conegué a Stendhal, Mérimée, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Gran melòman es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schubert... El 1825 va a Anglaterra on estudia els pintors anglesos (Turner, Constable), la seva llum i color.
  • 20. 1838: George Sand i F. Chopin
  • 21. El 1822 exposa per primer cop La Barca de Dante (Dante i Virgili als inferns)
  • 22. La matança de Quios 1824 (Grècia) El pintor protesta per la massacre del poble grec, rebel·lat contra l’imperi turc. El 1826 pintà: Grècia sobre les ruïnes de Missolonghi, obra simbòlica sobre el mateix tema: La independència grega.
  • 24. Claseshistoria Violent Diagonal dominant des del Preferència por clarobscur fons fins l’espectador tons càlids que es veu confós pels eixos transversals al principal Taques de amb pinzellades petites i lliures o amb Punt de vista esfumatos aconsegueix elevat difuminar Els contorns dotant a la composició Contrastos de més dinamisme. cromàtics intensos Sensualitat y ferocitat (cossos nacrats dones, tela roja, etc.) Fort dinamisme (figures en màxima tensió Apelmaçament en contrast amb l’actitud d'objectes i personatges relaxada del rei) Eugéne Delacroix Mort de Sardanàpal Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata
  • 25. El 1832 va al Marroc i Algèria, on descobreix la llum enlluernadora i el color dels seus paisatges, la gent, la sensualitat i el misteri. Tot ho reflectirà en la seva obra posterior. 1834. Dones d’Alger
  • 27. 1840. L’entrada dels croats a Constantinoble. Tema ambientat en l’Edat Mitjana
  • 28. L’admiració que sentia per Miquel Àngel el dugué a imaginar el seu estudi (1850) i a pintar una pietat al seu estil.