2. EL FAUVISME Segons el crític Jean Cassou: “ Després de l’Impressionisme es pot considerar que la pintura es bifurca per dues vies: una està marcada bàsicament per Cézanne i per la seva voluntat de construcció intel·lectual, per la seva voluntat de reordenar la naturalesa; l’altra és la que parteix de Van Gogh i amb ell la pintura esdevindrà un mitjà per expressar-se, no una imitació de la natura”. El Fauvisme és fill de Van Gogh si seguim aquesta interpretació. És el primer dels “ismes” i neix al Saló de Tardor de l’any 1905 a París , segons l’exclamació d el crític d’art Louis Vauxcelles ( Donatello parmi les fauves ! ) La característica formal més important del fauvisme és l’ autonomia del color respecte la forma , el color és el veritable protagonista de l’obra, el que marca l’expressivitat, el sentit vitalista. Utilitzen principalment els colors primaris i complementaris , i prescindeixen del negre. L’aplicació del color es sol fer amb pinzellades gruixudes i amb abundància de pasta, que ajuda a donar expressivitat a les creacions.
3. El Fauvisme, liderat per Henri Matisse, sorgí en oposició a la rígida metodologia del neoimpressionisme de Seurat i Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme de l’Art Nouveau i a l'evasió espiritualista del simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades. El 1904 Matisse pintà " Luxe, Calma i Voluptuositat ", considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal i, virtualment, un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al Saló dels Independents, el 1905. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el menyspreu de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Saló de Tardor de 1906. Allà també s'hi exposaren el " Retrat de la Sra. Matisse " (La ratlla verda) de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.
4. El fauvisme en relació als seus precedents Van Gogh Els límits de l'impressionisme no el van satisfer. Va prescindir de la investigació atmosfèrica de la llum i va donar una altra connotació al color i a la pinzellada. Volia que, tant el color com les formes, suggerissin emocions i per això els arbres, el blat,... Van adquirir una pinzellada angoixada, violenta, pesada. Gauguin La recerca va ser una constant en la seva obra: una mirada oberta el va portar a tastar camins diferents: va reprendre la investigació del color i es va deixar influir per les arts orientals i primitives i va buscar el vessant espiritual dels pintors impressionistes. La seva pintura té també una vessant d’evasió, tant física com estètica. Buscava crear un art nou que superés els límits de la tradició de l’art occidental, massa tancat en ell mateix i amb menyspreu pel diferent. Gauguin cercava la ingenuïtat i la puresa. Fauvisme Buscaven una forma diferent de descriure el món. Utilitzaven el color al límit perquè entenien l’art com un impuls vital i el color era el mitjà que tenien al seu abast per transmetre'l. Derain deia que els colors eren, per a ells, com cartutxos de dinamita.
5. LA RATLLA VERDA. 41 x 32 cm 1905. H. Matisse Matisse (Cateau-Cambrésis, 1869-Niça, 1954) és el pintor que va aglutinar el grup fauvista. Tot i això, la seva obra transcendeix aquest corrent i, en el transcurs de la seva llarga vida, evoluciona constantment cap a posicions i tècniques molt diverses, sempre de gran qualitat i amb una innegable influència posterior en la pintura del segle XX. La seva enorme producció pictòrica es pot dividir en unes quantes etapes, les més importants de les quals són aquestes: 1. Etapa puntillista . És representada per l'obra Luxe, calma i voluptuositat (1904). 2. Etapa fauvista . Obres significatives d'aquest període: La ratlla verda i Finestra oberta a Cotlliure (1905). 3. Etapa ornamental . Sense perdre l'exaltació del color, continua emprant el tema de la finestra com en l'etapa anterior; però hi afegeix una novetat: el gran interès per les formes en arabescos, conseqüència de l'atracció que sentia envers l'art islàmic. 4. Etapa geomètrica . Abandona les espirals i línies corbes de l'arabesc, redueix la intensitat cromàtica i s'inclina per una geometria rectilínia propera al cubisme. Una de les obres més característiques d'aquesta etapa és Banyistes a la vora del riu (1916). 5. Etapa clàssica . Torna a modelar les figures i desenvolupa un extraordinari decorativisme en el color i en les línies que acompanyen el tema, un sentit decoratiu que influirà decisivament en el disseny del segle XX. Obra representativa: Odalisca amb pantalons grisos (1927). 6. Etapa de pintura plana . Simplifica les formes i torna al planisme. Obres importants d'aquest període: La brusa romana (1940) i Nu blau (1952).
