1. L’ELABORACIÓ D’UN DAFO DE CENTRE I D’AULA
Un DAFO és l’anàlisi d’un centre educatiu que es fonamenta en la identificació, d’una
banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de l’altra, de les
amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar l’entorn. Té com a objectiu ajudar
en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de
millora.
El DAFO permet fer l’anàlisi de qualsevol situació, va més enllà. Permet veure coses
positives i negatives; avantatges i desavantatges d’algun problema o dilema o dels
punts fort de l’escola, però sense veure el got ni, ple ni buit.
Quan es realitza un DAFO, s’ha de fer basant-se en el passat i el present, deixant el
futur de banda
Les graelles que hi ha a continuació ens descriuen les fortaleses i oportunitats tant del
centre com de l’aula.
Les fortaleses o punt fort (F) són els factors interns d’un centre educatiu/ aula que
poden facilitar l’obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge.
Les oportunitats (O) són els factors de l’entorn que poden representar per a un centre
educatiu/ aula un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, els
seus resultats o els seus serveis.
DAFO DE
CENTRE
DAFO DE CENTRE
FORTALESES OPORTUNITATS
-El centre estableix una gran sensibilització - Aprofitar els que ens aporta la realitat i la vida
multicultural i plurilingüística, amb les famílies que quotidiana com a moment educatiu. Partint de la
ho formen, tenint en compte que el context del centre fa idea que l’escoleta té raó de ser per educar als infants
que la diversitat de les aules sigui visible i que per tant el amb allò que necessitaran desenvolupa per arribar a ser
centre s’hagi d’adaptar a elles, en quant a llengua i a les persones autònomes, l’escoleta dóna molta importància
seves necessitats i demandes. al moment de berenar, canviar el bolquer, dormir,
socialitzar-se... que són aspectes que no formarien part
- Implicació de tot el personal en totes les de l’escola si no fos perquè són moments que formen
activitats que es realitzen al centre. Un aspecte positiu part de la vida diària (fora de l’escola) que necessiten
d’aquest centre es que degut a la seva petita dimensió potenciar.
del centre, tots els membres participen i s’impliquen en
totes les activitats proposades, tant d’un cicle com d’un - Cercar estratègies pel reciclatge dels materials
altre. de l’entorn. Agafant consciència de la realitat ecològica
del món que ens envolta, l’escola vol aprofitar els
2. - Molta comunicació entre els diferents cicles i persones material reciclats com a via per a la creació de jocs per a
del centre, bona comunicació, intercanvis d’informació i l’aprenentatge.
coordinació.
- Espais exteriors i passadís. Tenint en compte que
- La bona comunicació implica el treball en equip del l’arquitectura és un aspecte que ve donat per agents
professorat així com la garantia de portar a terme una externs a l’escola, considerem que els espais exteriors
pràctica educativa coherent en funció a les normes i (patis i altres) així com el passadís esdevenen contextos
principis acordats pel centre. educatius de gran rellevància pel significat i la funció
que els hi proporciona l’escola: espais de relació,
- A les tutories i reunions de cicle és important comunicació, intercanvi, aprenentatge entre igual i no
destacar l’intercanvi de punts de vista, d’informacions i iguals...
d’estratègies per a solucionar un problema que potser a
una mestra li angoixa molt i no sap com resoldre’l sola. - Diversitat cultural. Actualment dins l’escola
s’integren infants de diferents situacions culturals,
econòmiques, lingüístiques...que aporten un enriquiment
- Tot el personal està en constant formació. El centre social i cultural a l’escola i al seu ensenyament.
comunica els cursos existents i, encara que no hi
assisteixi tothom, després hi ha traspàs d’informació. - El fet de trobar-se al costa d’una escola de
primària que inclou el cicle 3-6 afavoreix positivament
- En ser un centre 0-3, tot i tenir una planificació que el moment de canvi de cicle. Que estiguin juntes permet
relaciona els objectius, continguts i criteris no només facilita la comunicació entre les mestres
d’avaluació, les activitats que es realitzen al centre són d’amdbues escoles sinó que també permet als petits
molt obertes, de tal manera que abracen les necessitats anar a fer una visita prèvia a les seves aules.
de tots els infant i permet que tots participin d’elles.
D’altra banda, si hi ha infants que necessiten algun tipus
de suport especial per tal de reforçar alguna mancança,
també se’ls hi proporciona.
-Bona comunicació als pares de tot allò relacionat amb
l’educació dels seus fills.
A l’entrada a l’escola es disposa d’un espai destinat a les
famílies on es pengen informacions importants a tenir en
compte sobre el canvis en educació així com altres
informacions destinades a aquest agent.
- Gestió dels serveis i esdeveniments de l’escola.
Tant el menjador com moments que no pertanyen al dia
a dia de l’escola estan molt ben organitzats, planificats i
desenvolupats.
- Interrelació entre els diferents grups d’alumnes que
composen l’escola. El fet de considerar tota l’escola i
tots els seus espais com a àmbits educatius
afavoreix les relacions entre els diferents alumnes que hi
participen, fomentant la relació entre nens de diferents
edats, cultures, capacitats, etc
3. DAFO D’AULA
DAFO D’AULA
FORTALESES OPORTUNITATS
- Fomentar la participació dels infants en la vida de - Aprofitar els que ens aporta la realitat i la
l’aula. Podríem dir que l’espai- aula i el temps de la jornada vida quotidiana com a moment educatiu.
escolar pertanyen als nadons i a les seves necessitats. Partint de la idea que l’escoleta té raó de ser per
D’aquesta manera les activitats de l’aula, tot i estar educar als infants amb allò que necessitaran
planificades per la mestra, farien i es desenvolupen en desenvolupa per arribar a ser persones
funció de les necessitats i interessos dels nadons. autònomes, l’escoleta dóna molta importància al
Amb lo qual podem dir també que hi ha connexió gairebé moment de berenar, canviar el bolquer, dormir,
total dels continguts amb la realitat. Ja que les activitats socialitzar-se... que són aspectes que no
puntuals (psicomotricitat i joc heurístic) també tracten formarien part de l’aula si no fos perquè són
aspectes relacionats amb la realitat, ja sigui pel material que moments que formen part de la vida diària (fora de
es proposa com per les habilitats i competències que es l’escola) que necessiten potenciar i perquè són els
desenvolupen. aspectes que venen intrínsecs en els infants tant
si ens agrada com si no, per això és millor
- Fomentar el grau d’autonomia. Dins del que es aprofitar els moments de la realitat i potenciar-los
considera possible els infants porten a terme el que es troba com a moments educatius.
dins el límit de les seves possibilitats. D’aquesta manera
fins ara els nadons necessitaven ajuda per menjar i dormir, - Aprofitar els materials que ens aporta
mentre que ara, cada cop tornen més autònoms per a l’entorn i extreure’n una finalitat educativa (tot
realitzar aquests moments de forma individual i personal. i que els mateixos objectes la porten
Al mateix temps, la mestra sempre fomenta la capacitat de intrínseca). La tutora és conscient de la diversitat
prendre decisions en tots els aspectes que tenen a veure de materials que l’entorn ens ofereix i, amb
amb ells. Així és que els demana sempre les coses abans l’objectiu d’experimentar, la mestra ofereix
de realitzar-les i també els anticipa allò que va a fer per tal materials com poden ser fruites per tastar, olorar,
que puguin autoregular la seva conducta. tocar, rascar, xuclar, tirar, etc.
Trobem, per tant, un equilibri entre la iniciativa infantil i
el treball dirigit per la mestra. Ja que tot i ser l’actuació - Espais exteriors i passadís. Tenint en
dels infants autònoma, la mestra fomenta moltes de les compte que l’arquitectura és un aspecte que ve
situacions de l’aula. donat per agents externs a l’escola, considero que
els espais exteriors (patis i altres) així com el
- Fer veure les conseqüències de les accions que els passadís esdevenen contextos educatius de gran
infants porten a terme en el context educatiu. rellevància pel significat i la funció que els hi
Els nadons moltes vegades actuen per impulsos, sense proporciona la tutora d’aula: espais de relació,
reflexionar sobre allò que estan fent. La mestra a més de comunicació, intercanvi, aprenentatge entre igual i
posar nom a tot allò que fan, sempre els destaca les no iguals... en definitiva una ampliació de l’aula
conseqüències de les actuacions dels petits, de tal manera que implica la gestió dels espais educatius
que tornin conscients, tant si són positives com negatives. (projecte que està portant a terme l’escola)
- Diversificar la metodologia segons les necessitats - Diversitat. Actualment dins l’’aula s’integren
dels infants. Ens ser una aula de nadons, les activitats infants de moltes maneres diferents de ser,
bàsiques que es desenvolupen dins la jornada escolar són d’actuar, de pensar, d’expressar, d’acceptar, de
4. les que satisfan les necessitats bàsiques dels nadons a més demanar... que fa que el comportament dels petits
de fer psicomotricitat i joc heurístic. És per això, que enlloc es vagi regulant en funció de les característiques
de modificar l’activitat en sí el que es fa és modificar la de la resta de nadons. La diversitat és riquesa, i
metodologia en funció de la manera que als infants els fa encara que sigui a una aula de nadons, es pot
sentir millor i més còmodes, a gust. comprovar.
- Expressivitat oral. Com deia, la tutora posa nom a totes - Considerant el centre en general com a
les actuacions que porten a terme als infants, comenta, l’entorn a partir del qual es desenvolupa l’activitat
posa veu al que els nadons ‘balbucegen’ o a allò què de l’aula, els principis del centre, les seves
expressen els seus cossos. Empra un llenguatge senzill, decisions i les seves bases influiran de manera
adequat a les capacitats dels nadons, sense arribar a important a l’aula.
infantilitzar-lo. D’aquesta manera, tot allò desenvolupat als
documents del centre té presència important dins
Al igual que expressivitat oral, a l’aula hi ha expressivitat l’aula:
escrita, gràfica, musical, corporal que la mestra fa servir per o Enfocament globalitzador i aprenentatge
a estimular els nadons i proporcionar-los diferents vies significatiu.
d’expressió, de mostrar les seves demandes, peticions, o L’ensenyament com a activitat
sentiments, etc. compartida.
o L’escola com a espai de comunicació i
- Procurar l’acceptació de tot l’alumnat així com el fet de relació.
fomentar el desenvolupament de la pròpia personalitat o Crear un clima de seguretat i confiança.
en relació amb els altres. La personalitat dels nadons es o Organització d’espais i materials.
construeix en base a les seves experiències, entre les que o Organització del temps.
es veu inclosa la socialització que obliga la regulació del o Activitat lúdica.
comportament en relació als altres. o Avaluació i observació.
- Expressió de vivències, sentiments i opinions. La De la mateixa manera, tot allò que influeix al
mestra posa veu a les actuacions dels infants, fomentant la centre, en gran mesura influeix a l’aula (recursos
identificació de sentiments així com fa preguntes i deixa materials i humans, subvencions...).
interrogants per tal que els nadons puguin dir la seva i crear
un diàleg entre dos agents o entre el grup.
En ser nadons i trobar-se en un context on les seves
demandes són escoltades, ells mateixos expressen el que
volen i senten en tot moment.
- Relació entre les persones del centre. Com a
professional, aprofita els recursos humans de què disposa
el centre per tal d’intercanviar opinions i punts de vista en
relació a un mateix aspecte.
Per exemple, he pogut observar com la meva tutora
comenta un aspecte sobre la postura corporal d’una nina,
demanant altres punts de vista per tal d’enfocar les seves
sospites.
Aquests intercanvis es poden produir per altres aspectes
dins la jornada escolar: opinió sobre una activitat, un
material que s’ha d’emprar, una planificació, avaluació...
- Impuls de projectes de millora o innovadors. En
treballar en una aula de nadons, planificar juntament amb
l’aula d’1 any i després adapta els objectius i els continguts,
així com alguns aspectes de les activitats, a les
característiques del grup. Això fa que ella mateixa impulsi i
porti a terme millores en la seva pròpia pràctica.
Per altra banda, la meva tutora d’aula és una persona molt
creativa i posa aquesta capacitat a disposició del centre,
amb los qual hi ha aspectes del centre que estan impulsats
per aquesta mestra.
- Pel que fa a l’avaluació, un cop acabades les “unitats
5. didàctiques” planificades la mestra en fa una revisió general
per comprovar si s’han desenvolupat de la forma prevista,
quins canvis hi ha hagut i elaborar propostes de millora.
- En quan a la relació amb les famílies (acció tutorial).
Sobretot es porta a terme a les entrades i sortides de
l’escoleta. Pares i tutora intercanvien impressions sobre
com s’ha desenvolupat el dia i la satisfacció de les
necessitats bàsiques dels nadons
També hi ha intercanvis de punts de vista sobre tipus de
menjar que es poden començar a donar, alertes sobre
símptomes que poden presentar malaltia, experiències del
dia a dia fora de l’escola, etc.
Erika Taltavull Bagur
Assignatura: Reflexió i Innovació Educativa
GEDI 2011-2012
UIB- Menorca