Les tic a la normativa erika taltavull bagur gedi 2012-2013_mitjants i recursos tecnològics
1. Les TIC a les normatives
Cerca en la normativa tot allò que faci menció a les noves tecnologies de la informació i la comunicació
ORDEN ECI
APARTATS EN QUÈ ES
QUÈ SE’N DIU?
MENCIONEN
Artículo 2. 3. La intencionalidad educativa debe orientar en esta etapa todos los momentos, actividades y situaciones escolares. Las distintas propuestas y
Principios generales experiencias de aprendizaje se abordarán desde un enfoque integrado y globalizador.
Artículo 3. Fines […] Se promoverá el desarrollo de la comunicación y de la representación en distintos lenguajes […]
5. En el segundo ciclo se iniciará el aprendizaje de la lectura y la escritura en función de las características y de la experiencia de cada niño, se
Artículo 5.
propiciaran experiencias de iniciación temprana en habilidades numéricas básicas, en las tecnologías de la información y la comunicación y en la
Áreas
expresión plástica y musical.
ANEXO 1
[…]: explica de forma general a que cosas debemos dar importancia y tenemos que trabajar en esta etapa. Objetivo: aprender a ser yo mismo y
aprender a hacer. Conviene subrayar la importancia que, para el desarrollo integral, tienen todos los lenguajes, el corporal, el artístico (tanto plástico
Áreas de la etapa de
como musical), el audiovisual y tecnológico y el lógico matemático, que son básicos para enriquecer las posibilidades de expresión y contribuyen al
educación infantil
desarrollo de la competencia comunicativa y para la comprensión de su entorno […]: relación con los demás, etc. Objetivo: aprender a aprender.
Coordinación familia y escuela.
[…] el entorno no puede ser comprendido sin la utilización de los diferentes lenguajes […].Con la entrada en la escuela se ofrecen al niño situaciones
Área 2: Conocimiento del
privilegiadas de interacción que le ayudarán a ampliar sus relaciones sociales, a compartir la atención del adulto, los materiales y los espacios, a
entorno
ampliar sus conocimientos sobre el mundo, a comunicarse utilizando diversos lenguajes y a desarrollar habilidades, destrezas y nuevas
conocer, respetar e integrarse en el
competencias.
entorno y en los elementos que lo
[…]La importancia de las tecnologías como parte de los elementos del entorno aconseja que niñas y niños identifiquen el papel que éstas tienen en
componen
sus vidas, interesándose por su conocimiento e iniciándose en su uso como medio de expresión, comunicación y conocimiento.
[…]Como ya se ha reiterado, las tres áreas deben trabajarse de manera conjunta e integrada. Así, cuando se aborde, por ejemplo, el conocimiento de
Área 3: objetos y materias que se refleja en el área Conocimiento del entorno, se trabajará al propio tiempo el lenguaje matemático que se refiere a la
Lenguaje: comunicación y representación de aquellas propiedades y relaciones entre objetos que un acercamiento a la realidad activo e indagatorio, les permite ir construyendo.
representación Las diferentes formas de comunicación y representación que se integran en esta área son: el lenguaje verbal, el lenguaje artístico, el lenguaje
corporal, el lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación […].
2. La ampliación del medio exige la adquisición de nuevos instrumentos de comunicación y representación , mayor precisión en la utilización de
los que ya forman parte del repertorio del niño, y la formación de una imagen personal que se va progresivamente ajustando en el contacto
y relación con los demás.
irán descubriendo mediante la manipulación y exploración, las posibilidades expresivas de cada uno de ellos para utilizar aquellos que
consideren más adecuados a lo que pretenden expresar o representar. De esta manera se facilitará que adquieran los códigos propios de
cada lenguaje y los utilicen según sus intenciones comunicativas, acercándose a un uso cada vez más propio y creativo de dichos
lenguajes.
El lenguaje audiovisual y de las tecnologías de la información y la comunicación presentes en la vida infantil, requieren un tratamiento
educativo que, a partir del uso apropiado y significativo, inicie a niñas y niños en la comprensión de los mensajes audiovisuales y su
utilización ajustada y creativa.
A través de los usos de los distintos lenguajes desarrollan su imaginación y creatividad, aprenden, construyen su identidad personal,
muestran sus emociones, su conocimiento del mundo y su percepción de la realidad. Son, además, instrumentos de relación, regulación,
comunicación e intercambio y la herramienta más potente para expresar y gestionar sus emociones y para representarse la realidad.
2. Experimentar y expresarse utilizando los lenguajes corporal, plástico, musical y tecnológico, para representar situaciones, vivencias, necesidades
y elementos del entorno y provocar efectos estéticos, mostrando interés y disfrute.
6. Desarrollar la curiosidad y la creatividad interactuando con producciones plásticas, audiovisuales y tecnológicas, teatrales, musicales, o danzas,
Objetivos
mediante el empleo de técnicas diversas.
9. Iniciarse en el uso de instrumentos tecnológicos, valorando su potencial como favorecedores de comunicación, de expresión y como fuente de
información y diversificación de aprendizajes.
Bloque 1. Lenguaje verbal. Escuchar, hablar y conversar.
Participación y escucha activa en situaciones habituales de comunicación. Acomodación progresiva de sus enunciados a los formatos
convencionales, así como acercamiento a la interpretación de mensajes, transmitidos por medios audiovisuales
Bloque 1. Aproximación a la lengua escrita.
Uso, gradualmente autónomo, de diferentes soportes de la lengua escrita como libros, revistas, periódicos, ordenadores, carteles o etiquetas.
Utilización progresivamente ajustada de la información que proporcionan.
Contenidos segundo ciclo de
infantil
Bloque 2. Lenguaje audiovisual y tecnologías de la información y la comunicación. (Solo se contempla en el segundo ciclo, en el primero no).
Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, periféricos, cámara o reproductores de sonido e imagen, como
facilitadores de la comunicación.
Exploración del teclado y el ratón del ordenador y experimentación de su uso para realizar actividades apropiadas como escribir su nombre,
rellenar calendarios, agendas, mensajes, carteles, dibujar, transformar imágenes o jugar.
Visionado de producciones audiovisuales como películas, videos o presentaciones de imágenes. Valoración crítica de sus contenidos y de
su estética. Distinción progresiva entre la realidad y representación audiovisual.
3. Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado, crítico y significativo de los medios audiovisuales y de las tecnologías
de la información y la comunicación.
Utilización de producciones audiovisuales y de las tecnologías la información y la comunicación para el acercamiento a la lengua extranjera.
4. Expresarse y comunicarse utilizando medios, materiales y técnicas propios de los diferentes lenguajes artísticos, tecnológicos y
audiovisuales, mostrando interés por explorar sus posibilidades, por disfrutar con sus producciones y por compartir con los demás las
experiencias estéticas y comunicativas.
Criterios de evaluación Con este criterio se evalúa el desarrollo de las habilidades expresivas por medio de diferentes materiales, instrumentos y técnicas propios de los
lenguajes musical, tecnológico, audiovisual, plástico y corporal.
Se observará si disfruta con las producciones artísticas y le gusta participar en ellas, así como, la calidad en la expresión de emociones y opiniones a
cerca de obras musicales, teatrales, audiovisuales y plásticas.
ANEXO 2
La atención a la diversidad
La escuela debe también compensar las posibles desigualdades de partida, ofreciendo experiencias culturales y el acercamiento a recursos
tecnológicos.
El enfoque globalizador
Es tarea de la escuela presentar los conocimientos relativos a las distintas realidades de manera dinámica e interrelacionada así como poner en
conexión y diálogo los diferentes lenguajes expresivos y comunicativos.
Las tecnologías deben utilizarse al servicio de aquellas unidades o proyectos en las que se organiza la docencia, para diversificar los aprendizajes,
para expresarse y comunicarse utilizando los lenguajes actuales o para la aproximación a la lectura y la escritura con un sentido funcional y
significativo vinculado a su vida cotidiana.
Orientaciones La organización de los espacios y del tiempo
metodológicas y para la Para el segundo ciclo conviene disponer de áreas diferenciadas de actividad, como, por ejemplo los rincones, orientadas hacia la consecución de
evaluación aprendizajes diversos relacionados con el juego simbólico, las construcciones, la expresión artística, las tecnologías, las habilidades matemáticas o el
lenguaje.
Los materiales como elementos mediadores
No debe olvidarse el papel compensador de la escuela infantil, que puede ejercerse también a través de los materiales, facilitando que algunos niños
y niñas tengan acceso a la manipulación de objetos y recursos como por ejemplo el ordenador, periféricos, cámaras de fotos o video, libros, lupas o
un globo terráqueo, inusuales en el contexto sociocultural en que se desenvuelven.
La Educación infantil, una tarea compartida
Es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y
educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través
de las páginas Web de los centros escolares.
4. DECRET 71/ 2008
APARTATS EN QUÈ ES
QUÈ SE’N DIU?
MENCIONEN
Els reptes del món canviant en què ens trobem fan que sigui necessari assentar els fonaments que permetran accedir a la informació als infants,
estimulant-los a mantenir la inclinació per aprendre durant tota la vida. D’aquí la importància d’iniciar els infants també en el món de la lectura i de
l’escriptura, en una llengua estrangera i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de fomentar les experiències d’iniciació
primerenca en l’expressió artística, visual i musical i la iniciació, desenvolupament i adquisició d’habilitats lògiques i numèriques.
Currículum flexible perquè els centres puguin adaptar-se a les diferències individuals i als distints entorns socioeconòmics i culturals per mitjà del
projecte educatiu, de manera que tots els infants puguin arribar al grau de desenvolupament de la personalitat i de les capacitats que les seves
condicions els permetin.
2. Aquesta etapa ha d’atendre progressivament al desenvolupament afectiu, al moviment i als hàbits de control corporal, a les manifestacions
de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques
Article 3: Finalitats
físiques i socials del medi en què viuen. A més, ha de facilitar que els infants elaborin una imatge positiva i equilibrada de si mateixos i que
adquireixin autonomia personal.
L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:
Article 4: Objectius f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió: Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les
tecnologies de la informació i de la comunicació.
2. Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensió i
l’expressió oral, la lectura, l’escriptura i les experiències d’iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i
Article 8: Currículum
de la comunicació i en el llenguatge visual, corporal, artístic i musical, així com els hàbits i les conductes que faciliten el desenvolupament
integral dels infants i la seva incorporació a l’escolaritat obligatòria.
ANNEX
APARTATS EN QUÈ ES
QUÈ SE’N DIU?
MENCIONEN
La comunicació:
[...]Els infants coneixen diferents llenguatges presents en la societat, sobretot a través dels mitjans de comunicació. Els
Orientacions
mitjans i formats audiovisuals permeten la comprensió d’històries i l’ús d’imatges, sons i paraules per construir
metodològiques
missatges, alhora que connecten l’escola amb l’entorn. Les propostes didàctiques que parteixen de notícies, fets,
fotografies, etc. són alguns exemples d’activitats que evidencien aquesta relació.
Àrea de coneixement de sí
[...] La importància de les tecnologies com elements de l’entorn i que al mateix temps ens ajuden a descobrir-lo i
mateix i autonomia personal
5. interpretar-lo fan aconsellable que els infants identifiquin el paper que juguen en les seves vides, interessant-se pel seu
coneixement i iniciant-se en el seu ús [...]
[...] Les diferents formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món exterior i l’interior, ja que són
instruments que fan possible la representació de la realitat, l’expressió dels pensaments, necessitats, sentiments i
vivències i les interaccions amb els altres [...]. Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en
aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les
tecnologies de la informació i de la comunicació. En tots ells l’infant haurà d’acomodar els codis propis de cada
llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i creatiu d’aquests
llenguatges.
En el segon cicle d’infantil, el llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació estan molt
Àrea de llenguatges:
presents en la vida infantil. Des de ben petits, els infants han de viure les produccions audiovisuals amb els adults i amb
comunicació i representació
els seus companys. Han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han
d’interpretar progressivament, i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per a construir missatges.
[...]Aquests llenguatges contribueixen al desenvolupament integral dels infants i es desenvolupen de forma integrada
amb els continguts de les dues primeres àrees. Són, a més, instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi
i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat. Com a productes
culturals, són instruments fonamentals per elaborar la pròpia identitat cultural i apreciar la d’altres grups socials.
Donat el caràcter globalitzat d’aquesta etapa, la relació entre els diferents llenguatges és estreta i no poden tractar-se
de forma aïllada.
13. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i
Objectius
recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.
o Primer cicle:
Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics senzills.
Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals (produccions
audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats…).
Continguts
o Segon cicle:
Bloc 1: Escoltar, parlar i conversar
Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició cultural (poesies, embarbussaments, endevinalles...) i
pels missatges i relats orals produïts per mitjans audiovisuals.
Bloc 1: Aproximació a la llengua escrita:
6. Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, diaris,
cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics... com a eines d’aproximació a les característiques del llenguatge
escrit i per obtenir informació, utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen.
Bloc 2. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació
Iniciació en l’ús d’alguns instruments tecnològics com a elements de comunicació (ordinador, càmera,
reproductors de so i d’imatge).
Presa progressiva de consciència de la necessitat d’un ús moderat i selectiu dels mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Aproximació i interès per la interpretació de missatges, textos i relats orals produïts per mitjans audiovisuals
(produccions audiovisuals: pel·lícules, dibuixos animats, videojocs, CD Rom, jocs d’ordinador), distingint
progressivament entre la realitat i la representació i valorant de forma cada cop més crítica els seus continguts
i la seva estètica.
Segon cicle:
Emprar diferents tipus de mitjans, materials i tècniques dels diferents llenguatges per a comunicar idees, sentiments,
necessitats, experiències, desitjos... i com a mitjà d’informació i plaer. Interès per explorar les seves possibilitats i per
compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.
Criteris d’avaluació
Amb aquest criteri s’avalua el desenvolupament de les habilitats expressives per mitjà de diferents materials,
instruments i tècniques pròpies dels llenguatges musical, audiovisual, plàstic i corporal.
S’observarà el plaer per experimentar i explorar les possibilitats expressives del gest, els moviments, la veu, i també el
color, la textura o els sons. Es valorarà també el desenvolupament de la sensibilitat estètica i d’actituds positives cap a
les produccions artístiques en distints medis, juntament amb l’interès per compartir les experiències estètiques.
7. Un cop vistes les concrecions i els decrets considera si:
o És suficient la importància que se’n donen a les TIC i si
o Realment s’està aplicant la normativa a l’escola
Pel que fa a la rellevància que se’n donen als decrets i a les concrecions de la normativa, considero
que les TIC tenen bastant presència dins les mateixes.
He llegit diverses vegades els documents en els darrers anys i no m’havia fixat mai en l’enfocament
que es donava de les noves tecnologies.
Una de les idees que m’has transmès i que m’agradaria destacar és el fet de no només la seva
aparició de forma concreta sinó que també apareix de forma indirecta cada vegada que es fa menció
al llenguatge i a les formes d’expressió i representació.
Al mateix temps, no es deixa de mencionar mai que totes les àrees i tots els aspectes del currículum
es treballen de forma globalitzada, de tal manera que tots els coneixement, tenint en compte també
les TIC, s’han d’enriquir entre ells mateixos.
Pel que fa als enfocaments que ens ofereixen els tres documents per separat, realment tots ells es
complements i afegeixen petits matisos, però cap introdueix noves perspectives d’actuació.
D’aquesta manera puc mencionar diferents camps d’actuació en relació amb les TIC:
Aprenentatge de les TIC per al desenvolupament integral dels infants:
o Aprendre a ser jo mateix
o Aprendre a fer
o Aprendre a aprendre
Les TIC com a element que forma part de l’entorn i que s’ha de conèixer la rellevància que té
en les nostres vides.
Comprensió i aprenentatge tant del seu funcionament com de la informació que ens
proporciona. Així ens hem d’apropiar d’aquest recurs i emprar-lo com una eina d’expressió i
de coneixement.
Per tant, crec que es consideren les TIC en la seva globalitat i tenint en compte els avantatges i
beneficis que ofereixen a l’educació.
Tot i així hem de tenir en compte que la normativa es va aplicar a partir del 2008, que va ser quan
realment ens vàrem immergir dins la societat de la informació, segons Rosabel Roig (2010).
Segurament, si hi hagués una millora de les normatives en l’actualitat s’obririen nous front d’actuació
en relació amb les TIC, però de totes maneres, considero que en els documents analitzats i per
l’etapa educativa en què ens trobem, es tenen prou en compte no només com a aprenentatges
funcionals, sinó també per la rellevància que tenen per al desenvolupament i aprenentatge dels
infants com a éssers individuals i socials.
Pel que fa al fet de si realment s’està aplicant la normativa a les escoles, la primera idea que vull
destacar és la necessitat que té l’escola d’aplicar les TIC dins la seva metodologia. En aquest sentit,
m’agrada molt la idea que ens dóna Rosabel Roig Vila en el seu article “Innovación educativa e
integración de las TIC”. A trets generals ens comenta que l’escola té ‘l’obligació’ d’introduir les TIC
com a conseqüència del pas a una societat de la informació, essent l’escola el context ideal per
transmetre aquets tipus de coneixements i destaca, a més a més, que la integració de les TIC ha
d’anar unida necessàriament a un procés d’innovació educativa de tal manera que tecnologia i
pedagogia vagin de la mà.
A partir d’aquesta premissa, em plantejo quina és la situació en què ens trobem actualment en
relació amb les TIC als centres educatius i, de les tres possibilitats que ens comenta Perè Marquès a
8. la seva web, jo em decantaria per ‘l’escenari tecnòcrata’, tot i no tenir una coneixement real de la
situació. D’aquesta manera, diria que les escoles es van adaptant realitzant petits canvis: introduint
el que coneixem com ‘alfabetització digital’ per després anar, de forma progressiva utilitzant les TIC
com a font d’informació i proveïdores de materials didàctics.
En canvi, crec que les escoles encara es troben enfora d’introduir canvis dins les pràctiques docents
contemplant les TIC com a instrument cognitiu i molt menys encara tenen la intenció de produir un
canvi en l’entorn i de preparar a la gent per aquest món canviant.
I el principal problema de tot això crec que el defineix molt bé en el seu article de ‘La sociedad de la
información, tecnologías digitales y educación’, quan comenta que aquest nou món de la societat de
la informació s’ha introduït fa considerablement poc i l’escola és un context on els canvis també
s’introdueixen molt a poc a poc.
A més a més, afegint un comentari de Jordia Adell, ens trobem amb el problema que les escoles
actuals es topen amb aquest currículum i el volen aplicar, però no saben com a nivell didàctic.
No estic defenent que no estiguin modificant la seva pedagogia ja que crec que si una de les coses
que caracteritza a les persones és l’adaptació immediata als canvis socials i l’escola té l’obligació
d’evolucionar. Per sort, actualment les noves generacions ja estem immerses dins aquest món i
acostumades a aprendre de forma continua, per això considero que a mida que aquesta gent es vagi
introduint a les escoles, potser l’evolució serà més senzilla. Mentrestant, però l’escola té uns reptes
importants i per a això és necessari:
- Donar importància a l’educació informals de les persones, ja que les TIC es mouen dins
aquest camp.
- Major transparència i qualitat dels serveis que l’escola ofereix.
- Nous coneixements i competències
- Compensació de la ‘bretxa digital’
- Una formació didàctica- tecnològica del professorat
o Reestructurar les finalitats i els mètodes d’e-a. Nous rols per a docents i alumnes.
Bibliografia:
http://www.escuelatic.es/educar-en-las-tic/normativa-gu%C3%ADas-e-informes/
Roig Vila, R. (2010). Innovación educativa e integración de las TIC. En Roig Vila, R. & Fioruci,
M. (Eds.), Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de
las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas.
Strumenti di ricerca per l’innovazione e la qualità in ambito educativo. Le Tecnologie
dell’Informazione e della Comunicazione e l’Interculturalità nella scuola (pp. 329-340). Alcoy -
Roma: Marfil – TRE Universita degli studi.
http://www.youtube.com/watch?v=O0_BTKdpX3w. Jordi Adell: Tecnologías emergentes,
pedagogías emergentes (pedagogía del siglo XXI)
http://www.peremarques.net/siyedu.htm. Pere Marquès: Impacto de las TIC en educación:
funciones y limitaciones.
Area Moreira, M (2002). Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación.