Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El notre projecte Mengem sa!!

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Login to see the comments

El notre projecte Mengem sa!!

  1. 1. 1
  2. 2. 2
  3. 3. índex Índex AUTORES DE LA UNITAT DIDÀCTICA 2.SOBRE LA UNITAT DIDÀCTICA 2.1.Descripció..............................................................................................................................................4 2.2.La necessitat seleccionada..................................................................................................................4 2.3.Tipus de programació...........................................................................................................................5 2.4.La unitat dins de la programació del curs..........................................................................................5 3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ 3.1. Capacitats del cicle..............................................................................................................................6 3.2. Objectius del cicle (Primer nivell de concreció)................................................................................6 3.3. Continguts del currículum per treballar les capacitats i els objectius de cicle.............................6 3.4. Objectius per a la proposta pedagògica del centre (PPC)...............................................................8 4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA 4.1. Nom i grup d'infants...........................................................................................................................10 4.1.1Títol de la programació 4.1.2 Concreció de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida 4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix 4.2. Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció)...................................................................11 4.3. Continguts de la Unitat didàctica.....................................................................................................14 4.3.1 Continguts conceptuals 4.3.2 Continguts procedimentals 4.3.3 Continguts actitudinals 4.4. Metodologia........................................................................................................................................16 4.4.1. Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats 4.4.2. Materials necessaris 4.4.3. Temporització 4.4.4. Agrupaments de l'alumnat 4.4.5. Paper de l'educador/a 4.5. Atenció a la diversitat.........................................................................................................................31 4.5.1 Avaluació inicial de detecció de necessitats. 4.5.2 Pla individualitzat 4.5.3 Paper de l'educador en l'atenció a la diversitat 4.5.4. Integració 4.5.5. Fites de l'atenció la diversitat 4.5.6 Intervenció educativa 4.6.Avaluació..............................................................................................................................................34 4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants 4.6.2 Valoració de la Unitat didàctica 4.6.3 Graelles d'observació RECULL DE FONTS D'INFORMACIÓ.......................................................................................................45 ANNEX 1. Justificació de la necessitat seleccionada............................................................................47 ANNEX 2 Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica........................................................................48 RECULL FONTS D'INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS........................................................................100 3
  4. 4. 2. SOBRE LA UNITAT DIDÀCTICA 2.1 Descripció “Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn i sensorialment satisfactòria”. L'equip d'educadores de la llar d'infants “Les coliflors” hem detectat i s’ha comprovat que, entre la població en edat escolar, és freqüent, una alimentació poc saludable, llavors, hem decidit intervenir de manera adequada sobre la necessitat de menjar sa, ja que és molt important, intentant incidir i potenciant els hàbits alimentaris, rutines, autonomia, coneixements, recursos i valors necessaris que facilitin el coneixement i la necessitat de menjar sa a través dels continguts que desenvoluparem en aquesta unitat de programació. NECESSITAT S'hauria de promoure una alimentació més sana en els infants, treballant en els bons hàbits i en les conductes alimentàries en les rutines diàries i durant els àpats per poder establir les bases per l'adquisició d'una bona actitud i conducta davant l'alimentació, des d'una perspectiva emocional. Així els infants podrien ser més autònoms i podrien participar més a l'hora de repartir-se el menjar i començar a tallar els aliments. Treballar no només en l'educació alimentària amb els infants, sinó també amb les famílies, ja que la major part del temps el passen en l'ambient familiar, que és d'on aprenen les principals pautes alimentàries; creant diferents activitats en que hi participin els infants i la necessitat d'implicar més a les famílies, fent tallers, xerrades, portant un hort, creant un espai per dubtes i reflexions. Justificació Una vegada analitzats totes les necessitats educatives del grup 06 “Les coliflors” a través d'una graella, hem decidit que entre totes les aportades, faríem una que s'ajustés a una proposta educativa general, amb la participació de tot el grup, perquè així tindrien una aportació equitativa i amb la participació de totes. El motiu d'escollir aquesta necessitat també és perquè considerem que és valuós poder-ho treballar com un àmbit saludable des de l'inici de l'escolarització infantil. És molt important treballar un aspecte tan vital com és l'alimentació pel fet que proporciona un equilibri cos-ment i una educació alimentària que desenvoluparà en un futur persones adultes amb uns hàbits i un estil de vida saludable, i com a conseqüència amb un millor nivell de salut. Per una altra banda, també donem importància a la manera com s'ha de treballar aquesta necessitat i en això tenen un paper important les emocions, ja que no considerem que s'hagi d'obligar als infants a menjar allò que no volen amb un to autoritari sinó obrir el ventall de possibilitats per a què ells puguin tenir la capacitat de decidir. Com també afavorir l'adquisició d'hàbits, rutines, autonomia, coneixements, tallers, recursos i valors necessaris que facilitin el coneixement i la necessitat de menjar sa, implicant a les famílies, perquè representa un tema clau per un bon desenvolupament, per tant, en el moment de programar ho tindrem molt present. 4
  5. 5. 2.3 Tipus de programació La programació d'aquesta Unitat de programació serà temporal i es trobarà ubicada, al llarg del primer trimestre amb la intenció de desenvolupar-la mitjançant les activitats proposades en el projecte “mengem sa” que s'estableix per a treballar la nostra necessitat. Es començarà des de principi i s'explicarà en la reunió d'inici de curs, però s'aplicarà després de l'adaptació i es seguiran treballant al llarg de l'any acadèmic, ja que són transversals, com per exemple, els hàbits i rutines d'higiene i d'alimentació. 2.4 La unitat dins de la programació del curs A continuació es mostra el quadre de programació del curs 2015-2016, on es pot observar que la nostra Unitat de programació es desenvoluparà al llarg del primer trimestre. Però es continuarà al llarg de tot el curs. L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” Va decidir situar-la en aquest període, per poder desenvolupar-la des de l'inici i després de l'adaptació, això ens facilitarà treballar certs aspectes: 1.Per esmorzar es menjarà fruita que portaran els pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al cistell de fora de l'aula 2.El dinar serà ecològic, ho portarà un càtering especialitzat. 3.Menús: Donar menú mensual i proposta de menú per sopar. També hi hauran diferents tipus. 4.Farem activitats amb les famílies per conscienciar-los (tallers, xerrades). Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre U1 L'Adaptació U2 Projecte mengem sa U6 El cos U7 Els aliments U10 Els animals U11 Els colors U12 La família U13 L'estiu/ fruites d'estiu U8 La primavera El projecte s'anirà continuant U3 Acollida i acomiadament U4 la tardor/fruits de la tardor U5 Nadal U9 L'hivern U14 Taller de música 5
  6. 6. 3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ 3.1 Capacitats del cicle Amb aquesta unitat de programació voleu promoure l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Les capacitats que els infants han de desenvolupar durant l’etapa d’educació infantil i a les quals contribueix aquesta programació són: 1. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. 2. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges. 3. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. 4. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. 3.2 Objectius del cicle (Primer nivell de concreció) En aquesta unitat didàctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compte els objectius del primer cicle d’educació infantil següents que ha d’assolir l’infant: 1. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup. 2. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. 3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. 4. Actuar sobre la realitat immediata, descobrint-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives. 3.3 Continguts del currículum per treballar les capacitats i els objectius de cicle L’estructura per àrees ha de servir per planificar l’activitat docent, no per presentar als infants la realitat segmentada. Caldrà crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los-en la participació activa. Els continguts del currículum del primer cicle d'educació infantil que treballarem en el nostre projecte, per tal d'assolir els objectius i capacitats del cicle són els següents: 6
  7. 7. Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres 1.Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu. 2.Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu d’aquestes. 3.Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació. 4.Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, així com en l’inici d’hàbits d’ordre, constància i organització en les activitats en què participa. 5.Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. 6.Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjançant la pròpia actuació o demanant als altres l’ajuda necessària i acceptant petites frustracions. 7.Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament. Àrea 2: Descoberta de l'entorn 1.Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa. 2.Observació i constatació d’alguns dels canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes). 3.Interès i curiositat pel medi físic i social, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic. 4.Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs 5.Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques i iniciació en l'ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes. 7
  8. 8. 6. Orientació en les seqüencies temporals en què s'organitza la vida diària i iniciació en l'ús de termes relatius a l'organització del temps (matí, tarda, ara, després, avui i demà). Àrea 3: Comunicació i llenguatge 1.Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic. 2.Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones. 3.Expressió de les necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment de vocabulari relatiu al propi entorn i experiència, ús de frases simples i comprensió de variacions morfològiques de gènere i nombre. 4.Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres 5.Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc. 3.4 Objectius per a la proposta pedagògica del centre (PPC) A partir dels objectius del cicle concretarem els següents objectius específics: Objectius de centre (PPC) – Segon nivell de concreció Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres 1.Desenvolupar l'autonomia en el menjar. 2.Afavorir l'expressió de les emocions. 3.Diferenciar i apreciar els diferents sabors, textures i olors a través dels sentits. 4.Aprendre a reconèixer els gustos en el menjar. 5.Controlar habilitats manipulatives i adquirir seguretat. 6.Adquirir habilitats manipulatives i utilitzar els estris adequadament. Àrea 2: Descoberta de l'entorn 1.Conèixer els diferents aliments 2.Experimentar i observar els diferents aliments. 8
  9. 9. 3.Facilitar el coneixement dels aliments de l'entorn proper. 4.Conèixer els aliments de temporada a través de la interacció amb l'entorn. 5.Aprendre normes, costums i funcionament en el dinar. Implicar a la família en el bon desenvolupament de l'alimentació sana. Àrea 3: Comunicació i llenguatge 1.Treballar l'alimentació a través dels diferents llenguatges. 2.Afavorir el desenvolupament dels hàbits d'alimentació a través dels llenguatges (verbal, gestual i plàstic). 3.Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives a través dels diferents llenguatges. 4.Afavorir la comunicació i transmissió de necessitats alimentàries 5.Saber identificar i anomenar els diferents tipus d'aliments. 6.Comprendre les diferents normes a 'hora de dur a terme l'activitat. 9
  10. 10. 4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA. 4.1 Nom i grup d'infants al qual es destina El grup d'infants a qui anirà destinat serà la classe dels Dofins de 2 a 3 anys (P2) 19 infants, 10 nens i 9 nenes. Tots els infants participaran de manera grupal en la realització de les activitats. 4.1.1 Títol de la programació Mengem sa!! Hem escollit aquest títol, ja que volem donar als infants un missatge senzill i directe i introduirem el nostre projecte a través del Sr. “Nyam-Nyam” que ens acompanyarà en el desenvolupament del projecte. 4.1.2 Concreció de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida. Considerem que l'etapa d'educació infantil (de 0 a 6 anys) és molt important i és en aquesta etapa on els infants poden assolir aprenentatges i valors que els marcaran com a persones en un futur. En aquest cas el nostre projecte va dirigit al primer cicle, és aquí on els infants comencen a establir més autonomia en el contacte amb els aliments. Això ens possibilitarà treballar els continguts d'aquesta Unitat Didàctica, amb la finalitat de complir els objectius que l'equip docent de “Les coliflors” hem establert per portar a terme les capacitats de cicle seleccionades. Concretament va dirigit als infants de P2 de la classe dels Dofins on volem inculcar i practicar una alimentació sana i equilibrada. 10
  11. 11. 4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix. Nom de l'infant Edat Cloe Adell 3 anys Ian Bellés 3 anys Julen Carmona 2 anys Aitor Crespo 2 anys Martin Díaz 2 anys Mònica Fernández 2 anys Daniel García 2 anys Biel Gómez 2 anys Àlex Jiménez 2 anys Romina López 2 anys María Miret 2 anys Laia Nieto 2 anys Leire Pérez 2 anys Ramon Prieto 2 anys Naia Ribó 2 anys Toni Prieto 2 anys Pol Sandoval 2 anys Clàudia Torralba 2 anys Martina Villa 3 anys 4.2 Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció) Objectius de cicle (Primer nivell de concreció) Objectius de centre (PPC) (Segon nivell de concreció) Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreció) 1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments. Desenvolupar l'autonomia en el menjar. –Practicar hàbits d’higiene personal i d’alimentació. –Començar a practicar la repartició dels aliments i menjar sol correctament. –Expressar amb naturalitat quan un aliment li agrada o el disgusta Afavorir l'expressió de les emocions. Diferenciar i apreciar els diferents sabors, textures i olors a través dels sentits. Aprendre a reconèixer els gustos en el menjar. 11
  12. 12. –-Aprendre a establir una actitud de col·laboració i cooperació amb els companys i els adults. -Aprendre a manifestar emocions i sentiments. 2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup. Conèixer els diferents aliments -Saber preparar un menjar senzill: una macedònia amb l’ajuda de la mestra i seguint indicacions. -Conèixer la procedència dels aliments més habituals i les seves característiques. -Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc. -Participar i col·laborar activament en totes les activitats proposades i amb els companys/ companyes. -Observar els canvis dels elements de l’entorn (persones, animals, plantes o objectes). Experimentar i observar els diferents aliments. Facilitar el coneixement dels aliments l'entorn proper. Conèixer els aliments de temporada a través de la interacció amb l'entorn. Aprendre normes, costums i funcionament en el dinar. Implicar a la família en el bon desenvolupament de l'alimentació sana. 3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. Treballar l'alimentació a través dels diferents llenguatges. -Ser capaç d’escoltar i participar en les explicacions d’aula. -Expressar-se mitjançant els diferents llenguatges . -Identificar els aliments que apareixen a la cançó. -Desenvolupar l'habilitat de comunicar-se amb els companys, l'educadora i la família. –Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentació. Afavorir el desenvolupament dels hàbits d'alimentació a través dels llenguatges (verbal, gestual i plàstic). Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives a través dels diferents llenguatges. Afavorir la comunicació i transmissió de necessitats alimentàries 12
  13. 13. Taula d'objectius d'aprenentatge amb les capacitats del currículum seleccionades (punt 3.1.) Objectius d'aprenentatge Capacitats 1 2 3 4 Practicar hàbits d’higiene personal i d’alimentació. x x Començar a practicar la repartició dels aliments i menjar sol correctament. x x Expressar amb naturalitat quan un aliment li agrada o el disgusta. x x x Aprendre a establir una actitud de col·laboració i cooperació amb els companys i els adults. x x x Aprendre a manifestar emocions i sentiments. x x Saber preparar un menjar senzill: una macedònia amb l’ajuda de la mestra i seguint indicacions. x x x Conèixer la procedència dels aliments més habituals i les seves característiques x x Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc. x x x x Participar i col·laborar activament en totes les activitats proposades i amb els companys/ companyes. x x x Observar els canvis dels elements de l’entorn (persones, animals, plantes o objectes). x x Ser capaç d’escoltar i participar en les explicacions d’aula. x x x Expressar-se mitjançant els diferents llenguatges . x x x Identificar els aliments que apareixen a la cançó. x x x x Desenvolupar l'habilitat de comunicar-se amb els companys, l'educadora i la família. x x x Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentació. x x x 13
  14. 14. 4.3 Continguts de la unitat didàctica Els continguts de la proposta educativa es treballen sempre des de les tres àrees, àrea de coneixement del propi cos, àrea de descoberta de l'entorn i àrea de comunicació i llenguatges. Els continguts estaran basats en descobrir aliments saludables, expressar-se i explorar de manera natural i adquirir una sèrie d'actituds, coneixements i valors per mitjà de l'experimentació, comunicació i exploració de l'entorn. 4.3.1 Continguts conceptuals 1. Hàbits d'higiene, d'alimentació, rutines i normes que desenvolupen l'autonomia personal i l'autoestima 2. L'expressió d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges. 3. Identificació dels diferents aliments i les seves propietats (sabor, color, olor...). 4. Coneixement i ampliació del vocabulari relacionat amb els aliments. 5. Reconeixement de la procedència dels aliments més habituals i les seves característiques (verdures, fruites...). 6. Noció temporal: matí – tarda – nit, ahir – avui – demà. 7. Concepte dels quatre àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en relació a l’espai (casa–escola) i al temps (matí – migdia – tarda – nit). 8. Conscienciació de les característiques bàsiques dels aliments d’esmorzar i berenar. 4.3.2 Continguts procedimentals 1. Adaptació i modificació de les activitats per facilitar el treball als infants que necessitin suport. 2. Diferenciació dels tipus d'aliment segons l'època de l'any. 3. Expressió de preferències i interessos. 4. Exploració de diferents sensacions en manipular els aliments. 5. Reconeixement i expressió d'emocions i sentiments, propis i dels altres amb els diferents llenguatges. 6. Assoliment d'hàbits, rutines, normes per l'adquisició d'autonomia i d'autoestima. 14
  15. 15. 4.3.3 Continguts actitudinals 1.Adquisició d'actituds de col·laboració i companyonia. 2.Creació de comportaments positius vers els adults i els companys. 3.Coneixement i acceptació de la diversitat. 4.La coeducació. 5.Augment de l'autoestima i seguretat dels infants a través de la participació en els jocs i activitats. 6.Acompanyament respectuós amb l'alimentació. 7.Adquisició d'hàbits i rutines saludables d'alimentació per portar una dieta sana i equilibrada. 8.Actitud de cura de la naturalesa i el seu entorn. 9.Adquisició d'una actitud positiva davant l'activitat. 15
  16. 16. 4.4 Metodologia A la llar d’infants se segueix una línia metodològica basada en el desenvolupament integral dels infants. Com estratègia per atendre la diversitat i amb l’objectiu de potenciar l’assoliment de les capacitats i les competències bàsiques. Es parteix del que realment envolta als nens i nenes; del que ells i elles mengen, del que ja saben i del que volen saber. Sabem que alguns cops el que realment ells saben és més i també que algunes informacions i maneres de fer s’hauran de reeducar. Es porten a terme i s’elaboren diferents activitats per treballar tot el grup/classe, de forma cooperativa i de manera individual, per tal d’afavorir la interacció, la socialització i les relacions interpersonals i també comptem amb la col·laboració de la família, que ens serà imprescindible a l’hora de portar la fruita tots els dilluns i dimecres, i per la participació en les xerrades i la creació d'un blog. Es tracta d’afavorir les relacions unipersonals de qualitat (molt vinculades a les capacitats expressives i comunicatives) amb tots els membres de la comunitat educativa, l’autoestima, la cooperació i la confiança, i crear un ambient càlid, acollidor i segur per als infants, en el qual els nens i nenes se sentin motivats a conèixer el que els envolta i a experimentar amb el seu entorn. En el nostre projecte i amb les activitats intentarem ajudar els infants a buscar, construir i organitzar el saber, aportant-los valors i estimulant-los en el seu desenvolupament i aprenentatge tractant de motivar a l’infant en tot moment i procurant que sigui el protagonista actiu en tot moment, per tant, les activitats que proposem tenen caràcter lúdic, ja que pensem que el joc i el model lúdic és la base per adquirir els coneixements: • Proposarem activitats que fugin del monòton i repetitiu, que emprin diversitat de materials, certa activitat, música i sobretot, la creativitat, que d'aquesta forma se sentiran més compresos i capaços d'assimilar els coneixements que pretenem transmetre'ls. • Seran actives, sent els participants els que experimentin, observin, investiguin…i l'educador/a serà l'orientador en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Fomentant l’experimentació, l’acció i el joc. • Es respectarà la diversitat, els ritmes i l'evolució dels infants. • Tindran el joc com a motor de desenvolupament, activitat natural, pròpia i espontània dels infants, que és la base dels processos d’aprenentatge. • Han de ser vivencials, partint de l'entorn més immediat dels infants, permetent la interacció amb altres persones, la convivència i la socialització, perquè els nens i les nenes puguin créixer i desenvolupar-se. • Les persones educadores exerciran la seva responsabilitat educativa tot vetllant pel desenvolupament de l’infant, pel seu benestar i pel respecte dels seus drets com a persona. 4.4.1. Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats 16
  17. 17. Seqüència didàctica Activitats inicials Activitat 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog! L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” Va decidir situar-la en aquest període, per poder desenvolupar-la des de l'inici i després de l'adaptació, això ens facilitarà treballar certs aspectes: 1. Per esmorzar es menjarà fruita que portaran els pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al cistell de fora de l'aula 2. El dinar serà ecològic, ho portarà un càtering especialitzat. 3. Menús: donar menú mensual i proposta de menú per sopar. També hi haurà diferents tipus. 4. Farem activitats amb les famílies per conscienciar- los (tallers, xerrades). Exposarem el nostre programa i crearem un blog perquè pugui participar tota la comunitat educativa. Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam En Nyam – Nyam serà el nostre personatge protagonista, per dur a terme el projecte mengem sa. Les educadores el deixaran preparat a primera hora del matí dintre d'un cistell de pic-nic i els infants el podran investigar lliurement. Un cop deixat un temps per al seu descobriment se'l presentarà als infants, se'ls explicarà la seva història i la seva missió. Activitats de desenvolupament Activitat 3: Conèixer els fruits típics de la tardor Aquesta activitat està enfocada perquè els educadors avaluïn els coneixements previs que tenen els infants sobre la unitat didàctica que anem a treballar. Amb el Sr. Nyam-Nyam com a centre d'interès treballarem l'activitat formulant preguntes i mantenint una conversa. Després visualitzarem un vídeo sobre" els aliments de la tardor". http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/ fruits_tardor/fruits_tardor.html Activitat 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris Els hàbits cal programar-los, com a activitat didàctica per tal d'afavorir al màxim la participació de l’infant i garantir un bon procés d’aprenentatge i desenvolupament. El procés consta de tres parts: la conducta que manifesti l’hàbit, repetició i estabilitat. Tenen caràcter estable, quotidià i es duen a terme de manera molt pautada i és important des del punt de 17
  18. 18. vista emocional i afectiu. Activitat 5: L'esmorzar sa! En primer lloc ens rentarem les mans, a continuació presentarem les fruites ( poma, maduixa, etc.) sense pelar als infants. Després les educadores començaran a pelar les fruites. Seguidament s'oferirà aquestes petites mostres de fruita perquè a través dels sentits de la vista, tacte, olfacte i gust puguin experimentar. A continuació esmorzaran aquestes fruites que hauran portat de casa. Activitat 6: Organització i higiene Cal recordar que amb aquests hàbits demostren la seva autonomia i s’han de valorar els esforços que fan. Elogiar-los públicament pot ser un bon recurs. Introduirem: cançons d'hàbits: de rentar-se les mans i anem a dinar, lectura de menús, encarregats de parar i desparar taules, encarregats de repartir el menjar, etc. Activitat 7: Elaboració de sucs naturals Els nens/nenes agafats de la mà formaran un semicercle i seuran a terra. Les educadores explicaran l'activitat a mesura que ho portaran a terme. Primerament, ensenyarem la fruita que hi ha al cistell i la diferenciarem l'una de l'altre. Pelarem tota la fruita i la tallarem a trossets, també espremerem bastant de suc de taronja. Seguidament posarem a la batedora una mica de suc de taronja més altres tipus de fruita, i ho batrem tot. Un cop estigui ben batut, omplirem fins a la meitat els gots i els hi donarem a provar als infants. En acabar, farem un altre tipus de suc però amb diferents tipus de fruita. Activitat 8: Iniciem l'hort! Aquesta activitat parteix de la necessitat de gaudir d'un espai exterior ric i estimulador, amb propostes didàctiques naturals que fomenten la descoberta i l'experimentació dels infants, aportant-los coneixements i respecte per la natura. L'activitat tindrà els següents punts: Presentació de l'hort: se'ls mostrarà, i se'ls animarà i engrescarà. S'explicarà com farem les activitats i presentarem les plantes i les llavors. Evolució de les plantes. Etiquetarem amb el nom i 18
  19. 19. mirarem les diferències. Cada setmana compararem la seva evolució, si és necessari regarem, treure'm herbes... (Durant tot el curs) Activitat: collita: Servirà de cloenda al projecte per aquest curs, i experimentaran com es fa la collita. Activitat 9: Cantem una cançó! Asseurem als infants en rotllana. Al mig d'aquesta tindrem materials com el barret del cuiner, la cullera, l'olla i alguns aliments de joguina. Ens prepararem per cantar la cançó “ El cuiner” https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0 Cuiner Activitat 10: " Anem a dinar" Aquesta activitat s'inclourà perquè pensem que és molt important pel desenvolupament d'hàbits sans. S'iniciarà després de l'adaptació i continuarà durant tot el curs perquè suposa el reforçament d'hàbits i rutines, sobretot en les relacionades amb l'alimentació. Continuarem amb repetició i estabilitat. Introduirem el fet d'iniciar-se en repartir els aliments i en la utilització dels coberts. Activitat 11: Decorem la classe Farem un arbre que representarà la tardor. Les fulles les recollirem del pati i també les portaran els infants. Els infants també portaran fotos en color de diferents fruites i verdures i les penjarem en un mural en la paret. Activitat 12: Fem macedònia Es rentarà i es tallarà la fruita i es posarà en un bol gran. Es farà suc de taronja natural i es barrejarà tot. Els infants observaran tot el procés. Un cop estigui la macedònia feta, es ficarà en bols petits i es repartirà als nens perquè la puguin tastar. 19
  20. 20. Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera Aquesta activitat està pensada per a la iniciació en la següent activitat que serà la visita al mercat. Aprenen la cançó i la ballaran en rotllana https://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4 Activitat 14: Anem al mercat! Ens aproparem al mercat per comprar els aliments i per elaborar l'esmorzar. Els hi preguntarem si saben què és un mercat, en què consisteix i si alguna vegada hi han estat. Un cop estiguem al mercat, coneixeran diferents fruites, verdures i hortalisses i s'iniciaran a la seva ingesta. Elaborarem l'esmorzar a base de diferents peces de fruites fent una macedònia. També podem introduir la cançó de la masovera durant l'activitat. Activitat 15: Creació d'un racó de joc del mercat Després d'haver conegut el mercat i aprendre diferents coses sobre la verdura i la fruita. Crearem un racó de joc simbòlic amb l'ajuda dels infants. Prepararem un espai destinat per això. Donarem tot el material necessari (cistells, fruites i verdures de feltre, cartó, fusta, caixes, roba, etc.) perquè els infants mateixos facin la seva "parada del mercat". Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hàbits alimentaris. Es convocarà a través de fulls informatius als pares per tal de dur a terme una xerrada relacionada amb l'alimentació saludable. Per a tal fita es realitzarà un Power Point dinàmic, senzill i esquemàtic en què parlarem dels nostres objectius en relació a una alimentació saludable. Ens acompanyarà la figura d'una titulada en dietètica per enfocar la xerrada des d'una perspectiva més professional i poder orientar adequadament als pares en termes d'alimentació. 20
  21. 21. La xerrada anirà enfocada a la implicació dels pares junt amb la llar per tal d'aconseguir uns hàbits saludables. Activitat 17: Experimentació i descobriment S'anirà al pati de l'escola, observarem i comentarem. També compararem fotos de paisatges de les diferents estacions de l'any. Amb diferents aliments: fruita, fruita seca, verdures... Farem una exposició a classe, perquè puguin experimentar i descobrir. Activitat 18: Anem a buscar castanyes! Aquesta activitat està pensada perquè l'infant entri en contacte amb l'entorn més proper i per al descobriment de l'entorn. Es tractarà de fer una sortida a la muntanya que hi ha propera a l'escola. La sortida es farà amb grup i aniran a collir castanyes i altres fruits de la tardor. Activitat 19: Experimentació amb les magranes Obrirem algunes magranes, i d'altres les desgranarem i les posarem en plats de plàstic, després ho distribuirem tot en una taula gran. Posarem la mangrana sencera, partida i en grans. Ens situarem al voltant de la taula lliurement i després d'explicar com passen de sencers a l'estat en què s'han de menjar, els invitarem a què els vagin testant, mirant, comparant... Activitat 20: Les emocions durant els àpats Amb aquesta activitat es pretén que els infants puguin identificar, conèixer i aprendre a expressar els seus sentiments i estats d'ànim a través dels diferents aliments que se'ls ofereix. Es posaran sobre la taula de l'aula diferents plats amb diferents fruites i verdures perquè els infants les puguin manipular i experimentar lliurement. Un cop acabada la sessió es realitzarà una conversa conjunta per poder expressar com se senten en les diferents ocasions (si els agrada- no els agrada) i com s'han sentit durant l'activitat. 21
  22. 22. Activitat 21: Juguem amb les revistes Aquesta activitat servirà per treballar amb els conceptes introduïts. Les educadores deixaran revistes que es puguin trencar i dibuixar on apareguin diferents tipus d'aliments dels quals hem parlat en l'aula fins al moment. Els infants podran cercar imatges d'aquest aliment i escollir els que més els hi agradi. Activitat 22: Fem panellets! Amb l'ajut de les educadores farem panellets. Els infants aniran introduint per ordre els ingredients corresponents, segons indiqui l'educadora. També podran pastar la massa per torns, fer les boletes i arrebossar-los en pinyons. Per acabar, l'educador/a els posarà al forn perquè es coguin. Activitat 23: Pintem els aliments L'educador/a repartirà a cada nen un full on hi haurà dibuixada una fruita. Cada un tindrà un dibuix diferent. Amb pintura líquida i un pinzell els infants pintaran el seu dibuix. Un cop sec, decorarem la classe amb tots els dibuixos dels infants. Activitat 24: Berenar tradicional Dues mares i dues àvies portaran pa de pagès, tomàquets, oli i embotits casolans (fuet, bull..), a més l'acompanyaran amb un suc de fruites naturals. Els infants participaran amb els adults a posar-li el tomàquet i l'oli i fer el suc a la liquadora. Activitats de síntesi Activitat 25: Què sabem dels aliments? Aquesta activitat servirà per introduir nous conceptes. L'educadora projectarà a la pissarra digital un prezzi amb diferents imatges de suport. De mentre, formularà algunes preguntes per veure quins coneixements previs tenen els infants. Podem trobar preguntes com: 22
  23. 23. - Quins aliments són típics de la tardor? - Quines fruites coneixeu? - De quin color poden ser les verdures? - Quin aliment us agrada més? Activitat 26: Que tenim per dinar avui? Activitat de síntesi per consolidar els coneixements treballats. Cada dia al matí es farà una interpretació del menú que hi haurà per dinar. Es realitzarà a través de dos mètodes: 1r L'educadora anirà dient els plats que hi ha per dinar i mostrarà dos dibuixos diferents, un d'ells serà el plat correcte i els infants l'hauran d'endevinar. 2n L'educadora ensenyarà el dibuix i preguntarà: Sabeu quin aliment és aquest? Seguidament els infants hauran d'identificar-ho. Un cop descrit el menú es penjaran les cartolines al menjador durant tot el dia per a què en tot moment sapiguem el que hi ha per dinar. Activitat 27: Fem un mural de la tardor Servirà per consolidar els conceptes que han après i per experimentar amb diferents textures. Consisteix a realitzar un mural amb diferents aliments. L'educadora posarà a terra un tros gran de paper d'embalar. Els infants portaran de casa diferents aliments, els quals utilitzarem per fer el mural. Els podran enganxar, cobrir amb pintura i fer estampacions, xafar al paper... Activitat 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor Amb els elements recollits de la tardor, es realitzaran mòbils pensats per poder-los penjar a l'escola. 23
  24. 24. Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital Aquesta activitat servirà per treballar els conceptes introduïts. L'educadora projectarà a la pantalla digital un quadre amb diferents grups d'aliments: - Verdures, fruites, carn, peix Hi hauran diferents dibuixos i entre tots els infants hauran de classificar cada aliment al grup corresponent. Activitat 30: Pengem a l'aula els treballs Per acabar es penjaran totes les feines fetes per als infants i així decorar l'escola i que les famílies puguin veure el treball realitzat per als seus fills i com treballen. 4.4.2. Materials necessaris Els materials són un element imprescindible en l’espai educatiu, d’acord amb el nostre concepte d'educació infantil basada en l’activitat dels infants, als quals considerem competents per construir aprenentatges. Els materials són intermediaris entre els infants i la seva activitat, i el seu valor es relaciona amb les metodologies de treball que fem servir: moltes vegades fins i tot el seu valor pedagògic depèn més del context que de les seves pròpies qualitats com a material. Una organització flexible de l’espai i del temps requereix també un ús obert i flexible dels materials. Els tipus de material que seleccionem, on els posem, com s’utilitzen, si s'adeqüen o no a les necessitats dels infants, etc. són qüestions que formen part del nostre projecte educatiu i del projecte curricular de centre. Per tant, els recursos materials han de permetre posar en joc les vivències, les emocions, els sentits i les habilitats dels infants, i també les seves capacitats intel·lectuals i les de relació amb el grup i amb les persones individualment. El material ha d’estar en bon estat (sencer, complet) i ser de bona qualitat i resistent perquè duri i permeti establir relacions sòlides i estables. Quan es deteriori cal substituir-lo. Ha de reunir les condicions d’higiene i seguretat següents (segons la normativa de seguretat establertes): que sigui fàcil de netejar i sigui segur; fet amb materials no tòxics, de colors sòlids, antiinflamatori, sense cantells, de mida adequada -ni massa gran ni massa petit-, que les seves peces no es puguin empassar, etc. Els materials han de ser accessibles i s’han d’adequar a l’edat dels infants i a les seves necessitats. Llista dels materials i els recursos necessaris: Materials didàctics Material didàctic Contes, cançons, ninot "Sr.Nyam-Nyam, pissarra digital, ordinador, projector, puzles, joguines, llibres, blog, power point, pàgina web i fulls 24
  25. 25. informatius per a les famílies. Material reutilitzat Capses de sabates, cartó, bosses de plàstic, envasos buits i trossos de fusta. Material fungible Cartolines, fulls DinA4, temperes líquides, colors, ceres, bolígrafs, sabó, pasta de dents, paper d'embalar, estovalles i tovallons de paper. Material inventariable ( no fungible) Equip de música, bates, pitets, plats, gots de plàstic fort, ganivets, batedora, liquadora, forn, tapers, cistell per la fruita, revistes, eines de l'hort, fruites de feltre i fusta, bàscula simple (romana), bosses de paper, bosses de plàstic, cistelles de vímet de diferents mides, taules i cadires de fusta mida infants, taula i cadires mida adults, estanteries de diferents mides, matalassos, raspall de dents, tovalloles, escombraries, gerres d'aigua, cassoles, 10 bols petits, 6 bols grans, coberts i vaixella, olla, paella, carro de cuina, taulell, cordills, pinzells, barret de cuiner, penjadors adhesius, grapadora, panel de suro,TIC/TAC: càmera de fotografia, pissarra digital, canó i portàtil, etc. Material Natural Fruites, verdures i hortalisses de temporada, menjar sec (fruits secs, pasta crua, etc.), llavors, plantes, terra, aigua, adob, massapà blanc, ous, pinyons, fulles, pa de pagès, tomàquets, oli i embotits casolans. Recursos espacials Sala d'usos múltiples, zona de cultiu, magatzem, aula, lavabo, sala de descans, pati i l'exterior de l'escola. Recursos humans Director/a, educadors/es, auxiliars de cuina, tècnic de l'ajuntament (jardiner), dietista, familiars i infants. 4.4.3 Temps Temporalització de les activitats de la unitat didàctica: Mengem sa Període Duració prevista 1r TRIMESTRE Activitats prèvies Dilluns 1 de setembre Activitat Nº 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog Reunió informativa amb les famílies Activitat Nº 2: Coneixem en Nyam-Nyam Divendres 5 de setembre Temporalització 1 hora 20 minuts 25
  26. 26. Preparació de l'hort i preparació dels recursos necessaris 40 minuts Primera setmana Dilluns 29 setembre Activitat Nº 3: Conèixer els fruits típics de la tardor (vídeo d'aliments de la tardor) Dimecres 1 d'octubre Activitat Nº 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris. Activitat Nº 5: L'esmorzar sa! Activitat Nº 6: Organització i higiene. Divendres 3 d'octubre Activitat Nº 7: Elaboració de sucs naturals 30 minuts 20 minuts. 30 minuts 15 minuts 45 minuts Segona Setmana Dilluns 6 d'octubre Activitat Nº 8: Iniciem l'hort Activitat Nº 9: Cantem una cançó. Dimecres 8 d'octubre Activitat Nº 10: Anem a dinar. Activitat Nº 11: Decorem la classe Divendres 10 d'octubre Activitat Nº 12: Fem macedònia 45 minuts 10 minuts 1 h aprox. 30 minuts 45 minuts 26
  27. 27. Tercera Setmana Dilluns 13 d'octubre Activitat Nº 13: Cantem i Ballem la Masovera Dimecres 15 d'octubre Activitat Nº 14: Anem al Mercat Divendres 17 d'octubre Activitat Nº 15: Creació d'un racó de joc del mercat Activitat Nº 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hàbits alimentaris 15 minuts 1 hora i 30 minuts 30 minuts 1 hora Quarta Setmana Dilluns 20 d'octubre Activitat Nº 17: Experimentació i descobriment Dimecres 22 d'octubre Activitat Nº 18: Anem a buscar Castanyes Divendres 24 d'octubre Activitat Nº 19: Experimentació amb les mangranes 30 minuts 1 hora i 30 minuts 30 minuts Cinquena Setmana Dilluns 27 d'octubre Activitat Nº 20: Les emocions durant els àpats Dimecres 29 d'octubre Activitat Nº: 21: Juguem amb les revistes! Divendres 31 d'octubre Activitat Nº 22: Fem panellets 30 minuts 45 minuts 1 hora 27
  28. 28. Sisena Setmana Dilluns 3 de novembre Activitat Nº 23: Pintem els aliments Divendres 7 de novembre Activitat Nº 24: Berenar tradicional 30 minuts 45 minuts Setena Setmana Dilluns 10 de novembre Activitat Nº 25: Què sabem dels aliments? Dimecres 12 de novembre Activitat Nº 26: Què tenim per dinar avui? Divendres 14 de novembre Activitat Nº 27: Fem un mural de la tardor 30 minuts 15 minuts 45 minuts Vuitena Setmana Dilluns 17 de novembre Activitat Nº 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor. Dimecres 19 de novembre Activitat Nº 29: utilitzem la pissarra digital! Divendres 21 de novembre Activitat Nº 30: Finalització Pengem a l'aula els treballs 30 minuts 30 minuts 30 minuts 4.4.4 Agrupament de l'alumnat Activitat Agrupació Activitat 1: Reunió d'inici de curs i creem un blog! Gran Grup • Famílies 28
  29. 29. Infants 2 i 3 anys Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam! Gran grup:19 infants Edats mixtes : infants de 2 i 3 anys Activitat 3: Conèixer els fruits típics de la tardor Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 4: Aprendre rutines i hàbits alimentaris Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 5: L'esmorzar sa! Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 6: Organització i higiene Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 7: Elaboració de sucs naturals Gran grup dividit grups petits: • 3 grups de 5 infants • 1 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 8: Iniciem l'hort! Gran Grup • Famílies • 19 infants Edats: Infants 2 i 3 anys Activitat 9: Cantem una cançó! Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 10: " Anem a dinar" Petit grup: 10 infants Grup menjador infants de 2 i 3 anys Activitat 11: Decorem la classe Gran grup dividit grups petits: • 3 grups de 5 infants • 1 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 12: Fem macedònia Gran grup dividit grups petits: • 1 grups de 5 infants • 1 grup de 6 infants • 2 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 14: Anem al mercat! Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 15: Creació d'un racó de joc del mercat Gran Grup 19 infants Edats mixtes: d'entre 2 i 3 anys Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hàbits alimentaris. Gran Grup: • Famílies del 19 infants Edats mixtes: Infants 2 i 3 anys Activitat 17: Experimentació i descobriment Gran grup: 19 infants 29
  30. 30. Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 18: Anem a buscar castanyes! Gran grup:19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 19: Experimentació amb les magranes Gran grup dividit en grups petits: • 1 grup de 10 infants • 1 grup de 9 infants Activitat 20: Les emocions durant els àpats Gran grup: 19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 21: Juguem amb les revistes Gran grup dividit grups petits: • 3 grups de 5 infants • 1 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 22: Fem panellets! Gran grup dividit grups petits: • 1 grup de 5 infants • 1 grup de 6 infants • 2 grups de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 23: Pintem els aliments Individual Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 24: Berenar tradicional Gran Grup • Famílies • 19 infants Edats: Infants 2 i 3 anys Activitat 25: Què sabem dels aliments? Gran grup: 19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 26: Que tenim per dinar avui? Gran grup: 19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 27: Fem un mural de la tardor Gran grup dividit grups petits: • 3 grups de 5 infants • 1 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 28: Fem un mòbil amb fruits de la tardor Gran grup dividit grups petits: • 3 grups de 5 infants • 1 grup de 4 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital Gran grup: 19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys Activitat 30 Pengem a l'aula els treballs Gran grup: 19 infants Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys 4.4.5. Paper de la persona educadora 30
  31. 31. El paper de la persona educadora és molt important, observarà i encoratjarà, vetllarà per tal que tots els infants participin, tindrà un paper actiu, farà unes propostes determinades i atendrà les demandes. Caldrà preveure on se situarà: a l’alçada dels infants, a terra, acompanyarà els infants que ho necessitin, etc. tot dependrà de l'activitat a realitzar. Algunes de les funcions principals: • Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los però no dir-los què han de recollir o recollir- ho ell en comptes dels infants, ja que són els infants qui han de fer les activitats. • Estimular l’observació i la recerca per part dels infants i incitar la seva creativitat. • Actuar en casos de conflictes. • Respectar i fer respectar el medi ambient. L’educador és un model pels infants per tant, ha de donar exemple, i no només amb paraules sinó amb fets. Les característiques que ha de tenir l'educadora són: • Afavorir l'aprenentatge significatiu. • Ser emocionalment intel·ligent. • Motivar i incentivar als infants. • Fer de guia i facilitador en el seu procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat. • Proporcionar els materials necessaris per dur a terme les activitats. • Preparar prèviament les activitats a realitzar envers els seus interessos. • Fer una avaluació inicial, formativa, sumativa i una autoavaluació de la seva feina. • Tenir clars els objectius que es marqui. • Mostrar una actitud de respecte i confiança, afectuosa, tolerant, no autoritària i oberta. • Saber comunicar. • Generar optimisme. • Ser proactiva. • Ser assertiva. • Implicar-se com a educadora. • Iniciar-los en l'entrenament d'habilitats socials. • Posar en pràctica l'escolta activa. • Tenir qualitat humana. En conclusió, el paper que jugaran les educadores dins de la nostra Unitat Didàctica i en les activitats serà afavorir un clima de tranquil·litat, confiança i afecte per motivar i facilitar els infants a què participin activament i poder arribar a aconseguir els nostres objectius en relació a l'alimentació. També es respectarà la diversitat per afavorir el seu desenvolupament, adequant les actuacions educatives. 4.5. Atenció a la diversitat DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil. Article 12 Atenció a la diversitat. D'acord amb aquest Decret, en el nostre projecte no hem d'oblidar la necessitat de tractament de la diversitat i hem de considerar la diversitat com un valor afegit comporta centrar atenció a reduir i eliminar les barreres i impediments que puguin aparèixer per un aprenentatge òptim i per a la 31
  32. 32. participació de tots els integrants d'un grup, en aquest cas una aula. Tots els alumnes han de participar de la vida de l'escola. L'organització de la llar ha de prioritzar l'atenció a la diversitat. D'aquesta manera podrà oferir els ajuts i els suports necessaris que facilitin l'accés als aprenentatges i el domini de les competències bàsiques a tots i totes. En termes generals ens podem trobar amb diferents característiques que generen diversitat, alhora que un gran ventall de possibilitats d'intervenció, aquestes característiques poden ser: – Característiques socials. – Característiques físiques. – Característiques psicològiques. Dins de cadascuna trobem la diversitat del món i les persones, que proporciona un enriquiment per al grup, ja que s'aprèn a valorar i conèixer les diferencies com un fet positiu, que dóna opció a un pensament divergent i a treballar valors com la tolerància, l'empatia, la co-responsabilitat i l'altruisme entre molts altres valors que faciliten el desenvolupament personal de l'infant. Dins del marc de l'educació infantil, la diversitat juga un paper prioritari i molt important, ja que és en aquesta etapa on els infants inicien l'escolarització, i per tant comencen a desenvolupar les seves habilitats socials i de relació i coneixement del món que els envolta, així com la comprensió de les diferències entre els éssers humans. Per tant, els educadors que impartim l'atenció amb infants dins d'aquest període d'escolarització, valorem com a indispensable el tractament de la diversitat i per tant dels ritmes i maneres de fer diferents de cada infant. 4.5.1 Avaluació inicial de detecció de necessitats. A l'inici de l'aplicació del projecte es determinarà que en saben els infants sobre els aspectes que es volen treballar en aquest, alhora que es detectaran les necessitats característiques i peculiaritats individuals de cada infant per fer les intervencions i adaptacions oportunes a mesura que es desenvolupa l'aplicació dels continguts del projecte i l'assoliment, per tant, dels aprenentatges que hi van inherents. 4.5.2 Pla individualitzat A l'hora de donar una bona intervenció i una adequada resposta a les peculiaritats i característiques diferenciadores que pot presentar cada infant, es crea per a tal fi un pla individualitzat d'atenció especifica que se centra, en aquest cas, en peculiaritats en l'àmbit d'alimentació, sigui per trets culturals o socials, per característiques fisques o aspectes psicològics; en fi, trets definitoris que poden presentar els infants destinataris del projecte. A partir d'aquest pla es prenen mesures per atendre i donar resposta i suport a les singularitats que pugui presentar l'infant destinatari respecte als objectius i continguts marcats al llarg del projecte. Aquest pla individualitzat es durà a terme quan es detecti la necessitat d'un infant que presenta característiques que mereixen unes adaptacions o intervencions necessàries i que s'han de tractar i adaptar a les seves característiques personals. El pla individualitzat, doncs, és la planificació personalitzada que es dóna a l'infant, quan dins de la programació estipulada no hi té cabuda i per tant, s'han de fer les adaptacions oportunes. En aquest supòsit, el pla individualitzat es realitzarà en qualsevol moment de l'aplicació del projecte i 32
  33. 33. quan es detecti la necessitat de fer-ho, és a dir, en casos que per raons culturals, socials, físiques o psicològiques requereixi ser adaptat a nivell d'alimentació, hàbits alimentaris, dificultats per l'alimentació, entre d'altres. 4.5.3 Paper de l'educador en l'atenció a la diversitat L'educador s'ha de mostrar obert, dialogant i cooperatiu en l'atenció i suport a la diversitat que presentin els seus alumnes. És important una coordinació entre els educadors de l'equip pel que fa al tractament de la diversitat, pel que han de: – Tenir criteris d'actuació comuns. – Han d'analitzar conjuntament les necessitats educatives del grup o de l'infant individualment. – Han de prendre acords sobre el grup i/o infant. – I introduir aquests acords a la intervenció que es durà a terme. Per tal de donar una correcta resposta a les atencions de la diversitat, els educadors han de reunir- se i arribar a consensos i reflexions comunes per tal d'assolir amb èxit els objectius marcats i l'assoliment dels aprenentatges. 4.5.4. Integració Un dels punts a tractar dins de la diversitat és parlar dels aspectes que faciliten la integració de l'infant, per tal de promoure la diversitat com a riques de manera grupal i personal: – S'ha de parlar obertament de les diferències entre ells per rebutjar idees prèvies i valoracions negatives. - L'educador sempre mostrarà una actitud oberta, d'acceptació, atenció i naturalitat. - L'educador ha de fer entendre als infants que haurà d'atendre de manera diferent a aquell infant que presenti característiques peculiars necessàries d'intervenció i se'ls farà partícips sense carregar- los de responsabilitat. - L'educador farà de lligam amb la família, per potenciar la col·laboració i coordinació entre l'escola i la família. - Es faran les coordinacions amb els serveis externs per tal de donar resposta a les necessitats de la diversitat presents en la llar. - L'educador ha de potenciar la integració dels infants siguin quines siguin les seves peculiaritats i característiques com un fet positiu i enriquidor que tots els infants han de viure i percebre com a riquesa de grup i enriquiment personal. 4.5.5. Fites de l'atenció la diversitat Els objectius en què podem centrar l'atenció a la diversitat dins d'aquest projecte són els següents: - Proporcionar una resposta adequada a l'alumne que li proporcioni i li permeti un desenvolupament 33
  34. 34. adequat. - Adaptar la resposta educativa a les característiques de cada infant. - Planificar respostes educatives diversificades adaptant-les a les necessitats dels alumnes. - Organitzar els recursos necessaris a les peculiaritats de cada infant. - Promoure implicació dels pares per l'assoliment comú dels objectius. - La coordinació amb serveis externs per donar resposta a la diversitat d'infants. 4.5.6 Intervenció educativa: A l'aula els infants són un petit grup que comparteixen rutines, activitats i moments d'aprenentatge continuat. Els infants aprenen a conviure amb altres infants amb gran ventall de procedències, capacitats, interessos i valors que caracteritzen a cada un d'ells. Segons com es treballi aquesta diversitat cada infant ho pot percebre amb normalitat i acceptació o en cas contrari, com un fet negatiu. Per treballar la diversitat s'ha de crear un context flexible, que faciliti els ajustaments necessaris per fomentar l'aprenentatge de tots. Per a aquesta fita s'han d'identificar les activitats més adequades per a cada infant, planificar estratègies d'intervenció, diversificar l'avaluació i planificar les mesures de reforç que es voldran aplicar en cada cas. Per tant, per aquest projecte valorem que els casos en què ens podem trobar referent al contingut i aprenentatges a treballar i dels que haurem de donar resposta des de la visió de la diversitat poden ser per raons socials i culturals, com poden ser els infants vinguts d'altres cultures en què els seus hàbits alimentaris i elaboració d'aliments poden divergir molt dels de la població autòctona, per aquest motiu, des de la intervenció educativa cap a la diversitat es donarà resposta a través d'adaptacions, ja siguin través d'altres tipus d'aliments o incloent aliments d'elaboració pròpia de l'infant nouvingut i de la seva cultura d'origen. Altres situacions què ens podem trobar són els infants amb intoleràncies i al·lèrgies a certs aliments, que es podrà tractar a través de l'adaptació i canvi dels aliments no tolerats, però sempre cercant equivalència del valor nutritiu o acostant als altres infants a les peculiaritats de l'infant menjant allò que ell si pot menjar. Una altra divergència amb la qual ens podem trobar és quant a característiques físiques o cognitives (disminucions psíquiques, dèficits sensorials, trastorns del desenvolupament, etc.) on hi haurà cabuda per les adaptacions oportunes en cada cas, pel que fa a recursos, objectius o metodologia. Alguns exemples per treballar aquests punts podrien ser: - Menús confeccionats per tal d'atendre les diferències individuals establertes per cultura, intolerància i al·lèrgies. - Menús alternatius que hauran de ser supervisats per les famílies, per tal de potenciar la seva implicació i coordinació amb la llar. 34
  35. 35. - Per tal de fomentar la convivència i coneixement de les diferents cultures es pot incorporar al menú mensual una mostra d’algun plat de la gastronomia típica del país. També tindrem en compte l'adaptació de menús per qüestions religioses ( Menú No porc). - Adaptacions oportunes a aquells infants que presentin NEE. 4.6. Avaluació L'avaluació és un acte educatiu de gran importància que permet veure sistemàticament si s'han assolit els resultats prevists en els objectius proposats. A través de la recollida d'informació podem distingir les necessitats, programar d'acord amb aquestes, verificar si han tingut èxit les nostres propostes i intervencions i valorar la manera en com s'ha fet. El procés educatiu és un cercle viu, mai tancat, Per això l'avaluació és part d'aquest procés, entra de manera natural dintre els aprenentatges, no pot haver-hi activitat sense avaluació. Sempre n'hi ha uns resultats, una informació que ens deixa valorar el nostre treball i trobar noves necessitats en els infants o dintre la nostra actuació. El moment idoni per avaluar és sempre, al començament del curs, del trimestre, de la classe, seria “l'avaluació inicial” per detectar necessitats, conèixer les característiques dels infants, saber com es troben, les idees o coneixements previs, etc. Durant el procés, és “l'avaluació formativa”, amb la que podem veure si les actuacions que estem tenint s'adapten al que sorgeixi, requereix l'atenció al moment present i una obertura real envers els infants. Quan acaba el procés o una part del mateix tenim “l'avaluació final” on valorem si els objectius de la unitat o de l'activitat han sigut assolits, també farem valoracions generals del projecte, dels recursos, de les persones i la seva actitud, etc. Per avaluar, la millor tècnica dintre el cicle d'educació infantil és l'observació, però també es pot fer a través d'entrevistes familiars i determinades proves, depenent del que necessitem. Per fer una bona observació s'ha de tindre en compte que ha de ser sistemàtica i continua, donant- se en l'ambient on es mouen els infants. Ha de ser descriptiva, cuidant de què sigui fiable, mirant a cada infant en particular i les seves característiques Tota la informació que obtinguem ha de ser analitzada i treballada també de manera contínua. Cada dia en terminar la classe, en les diferents reunions pedagògiques amb l'equip docent i amb les entrevistes familiars. 4.6.1. Valoració del progrés i evolució dels infants. DECRET 101/2010, en el Article 8 Seguiment del desenvolupament de l’infant, al punt 4, estableix que: 4. A l’inici del cicle, el centre educatiu ha d’obrir un arxiu personal per a cada infant amb el nom i cognoms i les dades del centre, del qual formen part els do- 61476 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 Disposicions documents oficials d’avaluació, la fitxa de dades bàsiques, el resum d’escolarització i l’informe global individualitzat de final de cicle elaborat pels centres, que ha de reflectir el procés educatiu seguit per l’infant. Aquest document s’ha de trametre als mestres tutors o tutores de l’infant del cicle següent, així com aquells altres instruments d’observació i documentació pedagògica establerts per l’equip 35
  36. 36. educatiu de cicle. La fitxa de dades bàsiques i el resum d’escolarització s’han d’ajustar en el seu contingut als models que estableix la normativa vigent per al segon cicle de l’educació infantil. Dintre el projecte, Mengem sa! Farem diferents tipus d'avaluació amb diferents eines, durant tot l'any escolar i es farà a partir de les següents qüestions: 1. Què s'ha d'avaluar? ◦ Activitats inicials ◦ Activitats d'aprenentatge ◦ Activitats de síntesi 2. Quan s'ha d'avaluar? ◦ Avaluació inicial ◦ Avaluació formativa ◦ Avaluació sumativa 3. Com s'ha d'avaluar? ◦ Mitjançant l'observació • Al començament del curs. En la primera entrevista amb el pare i la mare tractarem el tema de l'alimentació, buscant informació respecte a com menja l'infant, les seves preferències, com van fer la introducció del menjar, etc. A continuació un exemple d'entrevista, que s'haurà d'adequar depenent dels infants. Entrevista Famílies Aspectes alimentaris Nom: Edat: Curs: Classe: Problemes de salut: Va menjar pit? Quant de temps?: Va menjar llet de continuació?: Encara pren llet (del pit, de vaca...): Quan va començar a menjar altres aliments?: Actualment, ¿menja de tot? : Quines preferències alimentàries té? : Menja amb ajuda? Quins aliments no li agraden? : 36
  37. 37. Sap diferenciar els aliments? Quin horari te per menjar?: Com seria un menú d'un dia normal?: Observacions: • Avaluació durant el curs i eines d'observació. Dintre les unitats didàctiques farem les observacions corresponents per després poder fer les valoracions que calguin, farem servir el següent: Diari personal. Serà una llibreta de cada infant, que circularà entre les famílies i l'educadora. Anotaran tota la informació que sigui rellevant per l'infant, en aquest cas alimentaria i de salut. Diari de classe. En aquest anotarem les cosses més importants que passen durant el dia, el poden fer servir diferents educadores, hi haurà un apartat especial sobre el menjar. És una eina que ens ajuda molt perquè dóna informació concreta, però hem de mirar que no ens requereixi massa temps. Enregistrament de vídeo i fotografies Amb l'ajuda d'elements tecnològics, com la càmera, podem fer observacions posteriors, que ens permetran veure coses que potser passen desapercebudes durant el ritme normal del dia (sempre demanat l'autorització del dret d'imatge als pares). Graelles d'observació. El decret 101, al punt 3 en marca que: 3. L’observació i la documentació pedagògica són les eines fonamentals per al seguiment del desenvolupament de l’infant... Al nostre projecte creiem que és una eina molt eficaç la graella d'observació, ja que no requereix tanta inversió de temps. A continuació presentem una per avaluar “L'hora de menjar”. Adaptarem les graelles a diferents coses que necessitem observar. Nom infant: Classe: Curs: Tutor/a: Data: “L'hora de menjar” Reaccions davant del menjar: Li agrada, no vol testar-ho, menja poc, s'atabala, s'emociona, es 37
  38. 38. mostra impacient, etc. Interacció amb l'educadora: demana que li doni el menjar, no vol parlar amb ella, vol que ho agafi a coll, etc. Autonomia: menja tot sol, sap beure, fa servir els coberts, etc. Altres... També farem servir per a la recopilació d'informació les escales estimatives, que són molt útils perquè concentren i resumeixen la informació, optimitzant el treball. I com s'ha dit, l'avaluació és necessària per veure els resultats, a continuació una graella on els objectius del projecte, referents al progrés de l'infant, es reflecteixen per la seva avaluació. Avaluació individual respecte als objectius de la UD2 Mengem sa! Nom: Edat: Classe: Curs: Molt Sovint De vegades Gens 1 2 3 4 Cuida de la seva higiene personal al menjar. Menja tot sol. Reparteix el menjar sense ajuda. Col·labora en parar la taula. Segueix les normes de menjar a la taula. Reconeix els aliments que li agraden i els que no. 38
  39. 39. És col·laborador i cooperatiu amb el grup. Manifesta les seves emocions i els seus sentiments. Sap seguir indicacions per preparar un menjar. Coneix la procedència d'alguns aliments. Sap les característiques d'aquests aliments. Participa i col·labora activament durant les activitats. Observa i reconeix els canvis de l'entorn. Escolta i participa en l'aula. Es relaciona bé amb els companys i l'educadora. Ha adquirit nou vocabulari relacionat amb l'alimentació i el menjar. Observacions: 39
  40. 40. A continuació una graella per avaluar les emocions durant les activitats i respecte els objectius generals del projecte: Avaluació individual de les emocions durant les activitats Nom: Edat: Classe: Curs: Molt Sovint De vegades Gens 1 2 3 4 Es diverteix durant les activitats. Es mostra actiu i amb implicació. Té iniciativa. És més passiu. És observador. Respecta els límits posats. Busca a l'educadora per poder fer coses. Ajuda als companys. Té empatia envers els altres Quan acaba l'activitat: Es mostra inquiet. Se li veu satisfet. Està feliç. Es troba nerviós. Observacions: 40
  41. 41. 4.6.2. Valoració de la unitat didàctica L'equip educatiu de la llar d'infants “Les coliflors” i d'acord amb el que recomana el currículum i orientacions del Primer cicle d'Educació infantil (observació), hem decidit que es faran unes reunions inicials i periòdiques amb l'objectiu de crear uns acords i un procés d'avaluació del projecte amb la intenció de valorar la nostra actuació pedagògica i a detectar possibles deficiències. Procés d'avaluació del projecte 1. S'ha procurat que el projecte sigui avaluable, amb indicadors i les seves variables. 2. L'avaluació dels resultats es farà a partir dels objectius operatius i de les activitats. Per tant, es procurarà que estiguin ben formulats per deduir els indicadors d'eficàcia i eficiència. 3. S'acorda i crea un procés d'avaluació del projecte: mitjançant una tècnica qualitativa, i l'instrument és l’observació i la recollida i registre de les dades que es farà en unes graelles comunes per a totes les components del grup. Tal com s'especifica en l'Article 8 Seguiment del desenvolupament de l’infant, al punt 4,del DECRET 101/2010. 4. L'observació és un recurs per millorar l’acció educativa, ja que permet obtenir informació tant de les situacions proposades i els seus elements (materials, espai, temps, organització...), com de la intervenció de la persona educadora o del procés i/o nivell de competència de l’infant referit a un aspecte concret o a la seva globalitat. Informació que, convenientment analitzada, fa possible introduir modificacions o innovacions que reverteixen en la millora del projecte. 5. Després de l'avaluació del procés i dels resultats es farà un informe final en què participarà tot l'equip educatiu, aportant opinions i valoracions. 6. Aquest informe, a més de l'anàlisi dels resultats contindrà recomanacions i propostes d'actuació i millora en els aspectes que calguin. 7. Per poder portar l'avaluació pedagògica, hem creat l' Autoavaluació per reflexionar sobre la feina feta. L’objectiu és saber fins a quin punt es tenen en compte en el dia a dia, en el plantejament i en la gestió de les activitats programades les línies d’actuació recollides en el currículum i en el projecte. Aquesta reflexió també ha de servir per plantejar-se fites noves. 41
  42. 42. Avaluació del projecte “Mengem sa” DATA DE LA RECOLLIDA DE DADES: Avaluació ESCALA Molt Sovint De vegades Gens 1. Els resultats obtinguts en relació als objectius del projecte ÍTEMS 1 2 3 4 S'ha gestionat bé el projecte. S'ha motivat la participació dels infants i les hem orientat cap a la finalitat de l'activitat. S'ha contribuït que facin una alimentació més saludable. Els infants han aconseguit identificar els diferents aliments i el nou vocabulari relacionat amb l'alimentació. S'ha provocat el coneixement i la procedència dels aliments més habituals i les seves característiques. S'ha motivat als participants amb les nostres activitats perquè les gaudeixin i experimentin. S'ha facilitat la integració de tots els grups socials. Els infants han practicat i assolit hàbits d’higiene personal i d’alimentació. Els infants han après a expressar-se amb naturalitat. S'ha produït una participació activa i col·laboradora en totes les activitats proposades. S'han aportat noves experiències. S'ha aconseguit la cooperació i la seguretat. S'ha desenvolupat habilitats desconegudes. S'ha afavorit la participació de les persones que presenten diversitat, en funció de la necessitat. 2. El funcionament del projecte ÍTEMS 1 2 3 4 L'espai Ha estat atractiu i motivador. Els infants s'han trobat còmodes. S'ha adaptat a les característiques i necessitats dels infants. Ha estat l'adequat per les activitats. Ha estat suficient en funció del nombre de participants. Ha estat flexible per respondre a la necessitat de cada activitat. 42
  43. 43. La metodologia S'ha utilitzat el joc com a principi metodològic. Les estratègies de la intervenció han estat adequades. L’organització s'ha emmarcat com una acció socioeducativa mitjançant el joc. Els recursos metodològics han afavorit el desenvolupament òptim de les activitats. S'ha afavorit una acció globalitzadora. La metodologia ha estat motivadora i engrescadora. Ha estat flexible i ha afavorit l'aplicació d'estratègies i tècniques per fomentar la participació, col·laboració i l'aprenentatge. Ha estat l'adequada per la realització i aplicació del projecte. L'horari/Temps L'organització i desenvolupament del projecte han estat bé respecte a la temporització programada. Els recursos humans han estat ben adaptats a la temporització. Hem respectat la temporalització. El temps programat per les activitats ha estat idoni. El temps de preparació prèvia de les activitats ha estat adequat i suficient. La diversitat funcional S'ha afavorit la participació de les persones amb diversitat. Les persones amb diversitat han participat còmodament. Els recursos de diversitat han estat correctes. S'ha donat resposta a les necessitats i característiques de cada infant. S'han realitzat adaptacions oportunes pel que fa a les activitats en funció de les necessitats de l'infant. S'ha fomentat la integració de tots els participants. S'ha pres la interpretació de la diversitat com un fet positiu i enriquidor pel grup. S'ha fomentat l'atenció a la diversitat a través de l'apreciació amb naturalitat de les diferències entre les persones. Els recursos Els materials utilitzats són adequats. Han estat motivadors. Han creat situacions cooperatives. Han fomentat l'experimentació. Han estimulat i facilitat l'estructuració de l'espai i del temps. 43
  44. 44. Els recursos materials han estat adequats i suficients. Els recursos humans han estat suficients. Els recursos materials han estat segurs, còmodes i adaptats. Els recursos materials han estat flexibles i s'han adaptat en funció de la necessitat. Les activitats S'han basat en els objectius generals i específics. Han desenvolupat els objectius operatius. S'han adaptat a l'edat dels infants i les seves necessitats. Els espais han estat ben estructurats per les activitats Han estat idònies en relació al temps Han estat motivadores. Han facilitat el joc. Han provocat relacions afectives i d'expressió d'emocions. Han afavorit l'expressió dels diferents llenguatges. Els recursos materials de les activitats han estat adequats. S'han adaptat a la diversitat. Han estat adequades per l'assoliment dels continguts. Els infants Els infants han participat i han gaudit de la seva pròpia acció. Les condicions han sigut òptimes perquè es produeixi la participació. Han participat, manipulat i analitzat els diferents objectes. S'han situat espacialment i temporalment. Han compartit i respectat el material. La relació entre els infants i els adults ha estat correcta. S'ha produït interacció entre els infants. La comunicació ha estat correcta. Els infants s'han sentit segurs. Els infants s'han sentit motivats per a la realització de les activitats. Les famílies Ha estat un espai de participació ciutadana, de creació de valors i de trobada. Les famílies han participat i han gaudit de la seva pròpia acció. Les condicions han sigut òptimes perquè es produeixi la participació. Han experimentat la cooperació i la seguretat en l'àmbit familiar. Les persones amb diversitat han participat còmodament. S'ha produït una bona coordinació amb les famílies. Les famílies han estat ben informades. 44
  45. 45. Han pogut resoldre dubtes i ampliar coneixements. 3. L'Autoavaluació/Les tasques desenvolupades pels professionals del projecte. ÍTEMS 1 2 3 4 L'organització ha estat correcta. S'ha aconseguit crear un projecte de participació ciutadana, de creació de valors i de trobada, com a acció cultural integradora. La intervenció els ha motivat i ha estat correcta. S'ha programat uns objectius adaptats a la realitat. La metodologia i les estratègies de la intervenció han estat adequades. Les activitats han estat idònies en relació als nostres objectius. La programació de l'horari ha estat encertada. S'han programat i adaptat els recursos d'una manera correcta. S'ha contribuït a l'atenció de la diversitat. La integració i participació de les famílies ha estat idònia. La coordinació entre els professionals ha estat correcte. S'ha arribat a consensos entre els professionals. S'ha tingut en compte les opinions i estratègies de cada un dels professionals per la implementació del projecte. S'han cercat solucions de manera conjunta. S'han resolt dubtes i conflictes de manera satisfactòria entre tots els components. S'ha donat suport a tots els professionals quan ha estat necessari. S'ha seguit una mateixa línia d'intervenció entre tots els professionals. S'ha col·laborat en la millora de la tasca educativa. Observacions • Què es pot millorar • Com ho farem 45
  46. 46. Recull de fonts d'informació consultades Per a elaborar aquest material s'han consultat les fonts següents: Bibliografia/ E-Books • Ortín Lacort, Manel i Carrasco Rueda ,Clotilde. Didàctica de l'educació infantil [«Atenció a la diversitat »] • Roig Cañadas, Elisabet; Viu, Maria (2006). Cos de Mestres. Educaciò Infantil. Programaciò Didàctica. E-book ( Segona edició). Sevilla: editorial MAD, S.L https://books.google.es/books?id=iZzbzXEt1gUC&pg=PA6&lpg=PA6&dq=Roig+Cañadas, +Elisabet;+Viu,+Maria+(2006).+Cos+de+Mestres.+Educaciò+Infantil.+Programaciò+Didàctica.+E- book+(+Segona+edició).+Sevilla:+editorial+MAD, +S.L&source=bl&ots=86jvZ8Re1H&sig=uF2PD3ZcBVHJTFwfHBRWEkrIpmk&hl=es&sa=X&ei=_w E5Vd3eNcPB7AaqyYCwAg&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Roig Cañadas, Elisabet; Viu, Maria (2006). Cos de Mestres. Educaciò Infantil. Programaciò Didàctica. E-book ( Segona edició). Sevilla: editorial MAD, S.L&f=false • Romero, Virginia ; Izquierdo, Estrella. Didàctica de l'educació infantil [«La programació en l'àmbit formal»] • Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. IOC Material paper d'Autonomia personal i salut infantil (“UF1 Atenció i cura de l'alimentació”) • Vallet, Maite (2007). Educar a niños y niñas de 0 a 6 años.E-book (Quarta edición).Madrid: Wolters Kluwer España, S. A . Colección Educación infantil y primaria. http://books.google.es/books? id=Ux3RaKr6FyUC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=pasos+para+habito+de+sonarse+los+mocos&sourc e=bl&ots=KJ0zHUvvtz&sig=c7OdWMh7qiK3GH9wuAyMaiLT0Gs&hl=es&sa=X&ei=RXiXUqiwOqO -0QWO1IGYBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=pasos%20para%20habito%20de%20 Webgrafia/Articles en línia • Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Calendari escolar 2014-2015: http://www.gramenet.cat/per-temes/amb-les-persones/educacio/escoles- bressol/calendari-2014-2015/ • Avet educativos http://www.aveteducativos.com/mobiliario-escolar/ca/activitats-decoratives.htm • Atenció a la diversitat i suports http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports • DECRET 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil. Departament d’Educació. http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209100.pdf 46
  47. 47. • Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Currículum i orientacions educació infantil. Primer cicle.[«El desenvolupament de les capacitats en el currículum»] <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/bfd2cd16-10d5-4103-aba2- ee9744b2399d/Curriculum%20Infantil%200-3.pdf> • Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. IOC Material Didàctica de l'educació infantil. http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u 5/a3/continguts.html • http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/media/ fp_edi_m02_u3_pdfindex.pdf Planificació dels espais, els temps i els recursos en educació infantil. • Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Guia per a l’organització i el funcionament de les llars d’infants i escoles bressol, Juny 2012 • https://docs.google.com/a/xtec.cat/viewera=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8Y3Vyc mljdWx1bS0wLTN8Z3g6NWE3OGYyMWM0ZTM1NjI0OA • Manual bàsic d'elaboració i avaluació de projectes http://ioc.xtec.cat/campus/pluginfile.php/379202/mod_page/content/3/UP13%20ma nual%20elaboraci%C3%B3%20de%20projectes.pdf • Guerrero, Verònica ; Benito, Cristina. Unitat de programació «La vida quotidiana: l'estona de dinar.» [Article en línia]. <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/6fceae06-5020-4b0c-a0fc- c032444d2a21/UD%200-3%20L%27estona%20del%20dinar.pdf> • Jocs i activitats per assolir el currículum de l'etapa infantil de l'Escola Taiga { Article en línia] http://www.icaria.biz/wp-content/uploads/publicaciones/Jocs y activitats per assolir el curriculum de l'etapa infantil de l'escola Taiga.pdf • Programar a la llar d'infants https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants • Recursos audiovisuals per treballar a la llar d'infants. Material de formació. http://recursosllars.blogspot.com.es/p/blocs-de-llars-dinfants.html Documents audiovisuals i gràfics • https://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4 [Enregistrament visual] • https://es.search.yahoo.com/yhs/search?type=avastbcl&hspart=avast&hsimp=yhs- 001&p=rentar-se+les+mans {Enregistrament sonor] • https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0 cuiner{Enregistrament sonor] • https://www.youtube.com/watch?v=HjvHp6IO_ac La masovera{Enregistrament sonor] 47
  48. 48. Annex 1. Justificació de la necessitat seleccionada Debat i concreció de la necessitat educativa Necessitat educativa •Gaona Vidal, Tania •S'hauria de promoure una alimentació més sana en els infants. Molts estan acostumats a menjar galetes, pastissets.. a l'hora d'esmorzar o berenar, això fa no tinguin una alimentació tan equilibrada. Per treballar aquesta necessitat, es podrien fer tallers amb els infants per fer berenars més sans. •Jané Povill, Sílvia •S'ha de treballar no només en l'educació alimentària amb els infants, sinó també amb les famílies, ja que la major part del temps el passen en l'ambient familiar, que és d'on aprenen les principals pautes alimentàries. Per contribuir a una millora de l'estat de salut dels infants a través de l'alimentació s'ha d'incidir en educar als pares amb les millors alternatives a l'hora d'alimentar als seus fills. Es pot treballar a través de tallers, xerrades, full informatius, indicacions escrites i en el contacte diari en l'acollida i comiat a la llar d'infants a través de l'intercanvi informatiu amb la tutora de l'aula. •Moliner Repiso, Ana •Treballar en els bons hàbits i en les conductes alimentàries en les rutines diàries i durant els àpats per poders establir les bases per l'adquisició d'una bona actitud i conducta davant l'alimentació. Tant amb infants com amb les famílies. Amb els infants treballar conductes com: els hàbits d'higiene abans i després de dinar, com han de seure i com han de menjar, a quines hores, etc.. •Amb els pares es podria treballar mitjançant activitats i tallers conjunts amb els infants i xerrades amb informació (dels menús dels aliments etc...) •Parra Raya, Ma. Pilar •Els infants podrien participar més a l'hora de repartir-se el menjar i començar a tallar els aliments. •Querol Soler, Adriana •Treballar els bons hàbits alimentaris, creant diferents activitats en què hi participin els infants. Com per exemple: Elaborar sucs naturals de diferents fruites i que els infants ho provin, provar diferents tipus de fruita i diferenciar les textures,... •Sanabria Velázquez, Alicia Selene •La necessitat d'implicar més a les famílies, fent tallers, xerrades, portant un hort, creant un espai per dubtes i reflexions. •La necessitat d'atendre i acompanyar més les emocions respecte al menjar, respectar els gustos dels infants, no jutjar-los, no obligar- los a menjar, sempre donat opcions sanes. •Vidal Rodríguez, Lorena •Els infants podrien ser més autònoms. Per exemple per anar a buscar la carmanyola de la motxilla i portar-la a la zona habilitada per a menjar-se-la. 48
  49. 49. Annex 2. Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica. TÍTOL ACTIVITAT: Anem a dinar Nom Alumne: M. Pilar Parra Raya EDAT/NIVELL: 2/3 anys 1r . Cicle Educació Infantil DATA: Segona setmana Dimecres 8/10/15 TEMPS: 1 hora AGRUPAMENT: Grup reduït/petit grup OBJECTIUS D'APRENENTATGE Àrea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres 1.Començar a practicar la repartició dels aliments i menjar sol correctament, utilitzant els coberts: menjar sol, fent servir la cullera i la forquilla. · Servir-se un got d’aigua sense ajuda. Àrea 2: Descoberta de l'entorn 2.Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc. 3.Menjar o Testar tots tipus d'aliments per portar una dieta sana. Àrea 3: Comunicació i llenguatge 4.Expressar-se mitjançant els diferents llenguatges CONTINGUTS Continguts conceptuals 1.Assoliment d'hàbits, rutines, normes per l'adquisiciód'autonomia i d'autoestima. 2.L'expressió d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges. 3.Concepte dels quatre àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en relació a l’espai (casa–escola) i al temps (matí – migdia – tarda – nit). Continguts procedimentals 1.Practica d'hàbits, rutines, normes per l'adquisició d'autonomia i d'autoestima. 49
  50. 50. 2.L'ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.. 3.Identificació de les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar bé els coberts, etc. Continguts actitudinals 1.Adquisició d'hàbits i rutines saludables d'alimentació per portar una dieta sana i equilibrada. 2. Acompanyament respectuós amb l'alimentació. 3. Adquisició d'actituds de col·laboració i companyonia 4.Creació de comportaments positius vers els adults i els companys. 5.Coneixement i acceptació de la diversitat. ESPAI: Recursos espacials: l'aula dels dofins ( Grans), el lavabo, la cuina i la sala de descans. • Les zones dedicades a la cuina i al menjador han de tenir el terra fàcil de netejar, llis i sense angles per evitar que la brutícia hi quedi arraconada. El grup d'educadores hem pensat que la millor opció és dinar a la mateixa classe, ja que és un espai que l'infant identifica com a propi, és compartit pel grup, reduït, íntim, sense soroll, tranquil, etc. Tot això els hi dóna seguretat i els facilita la possibilitat d'actuar i de poder d'expressar les seves demandes. 50
  51. 51. DESENVOLUPAMENT La unitat de programació dels hàbits sans d'alimentació es centra en el 1r. Cicle d'Educació Infantil, i està destinada al grup d'infants de 2-3 anys de la classe dels “Dofins”, amb 10 infants que es queden a dinar. L'activitat es durà a terme en el 1r trimestre. S'iniciarà després de l'adaptació i continuarà durant tot el curs perquè suposa el reforçament d'hàbits i rutines, sobretot relacionades amb l'alimentació. Aquesta activitat s'inclourà dins del projecte perquè pensem que és molt important el desenvolupament d'hàbits sans a l'hora d'anar a dinar com també el valor educatiu de les activitats d’alimentació, higiene o descans, que implica la necessitat de programar-les amb tanta cura i professionalitat com qualsevol altra activitat didàctica, per tal d'afavorir al màxim i garantir un bon procés d’aprenentatge i desenvolupament de l'infant. En aquesta activitat, continuarem amb els hàbits i rutines ja apresos anteriorment, per passar a incrementar l’estabilitat de la conducta desenvolupada, i començarar a introduir com a novetat: El fet d'iniciar-se en servir-se sols els aliments, la utilització dels coberts de manera correcta, la lectura de menús i menjar o testar tots tipus d'aliments per aconseguir una dieta sana. Després de la introducció d'aquestes novetats, continuarem amb la repetició i estabilitat perquè aquests hàbits es treballin al llarg de tot el curs escolar, interrelacionats amb totes les àrees: Descoberta d'un mateix i dels altres, Descoberta de l'entorn i Comunicació i llenguatges. La nostra metodologia serà globalitzadora. Partirem del coneixement i les possibilitats de cada infant per ajudar-lo a enllaçar allò que és nou amb allò que ja sap, creant una xarxa cada cop més complexa, on s'inscriuran els aprenentatges que construirà a poc a poc. Tindrem en compte el valor de la imitació com a mecanisme d'aprenentatge i crearem les condicions òptimes perquè es produeixi la participació dels infants amb la finalitat de què puguin assolir els aprenentatges. Cal tenir en compte els següents aspectes importants en l’educació de la conducta alimentària: És important la regularitat i l’estabilitat en el tracte amb els infants, crear una atmosfera tranquil·la, adaptar-se a les particularitats de cada infant i harmonitzar els punts de vista dels diferents adults significatius que tenen cura de l’infant. Activitat inicial: Iniciarem l'estona del dinar El dinar representa moltes reflexions i decisions que s'han de prendre: l'espai, el mobiliari, la decoració… Amb la intenció de millorar l’estona del dinar introduirem els hàbits d'una alimentació sana, durant aquest curs començarem a practicar un nou model de menjador, on es consideraran els nens i nenes els veritables protagonistes, tot procurant fer aquesta estona del dinar més atractiva i propera a la realitat. 51
  52. 52. A partir del 1r trimestre, a la segona setmana, (dimecres 8/10/15) començarem a treballar: ✔Menjar sol, fent servir els coberts ✔Servir-se un got d’aigua sense ajuda. ✔Servir-se el segon plat i les postres. ✔Ajudar a parar/desparar taula. ✔Ésser capaç de mastegar i menjar sòlids tot utilitzant els coberts ✔ Beure en got ✔ Rentar les mans sol abans/després de dinar. ✔Restar assegut fins que acabi de menjar. Tot això , és molt important, perquè l’alimentació, en els primers anys de vida, té un paper fonamental, tant pel que fa a les relacions socials com a l’educació. També els hàbits relacionats amb l’alimentació, juntament amb els hàbits d'higiene i descans, contribueixen a reforçar l’autonomia personal, la independència i les relacions d’interdependència entre iguals. Tot plegat augmenta l’autoestima. La pràctica d'aquests hàbits ha de tenir un caràcter estable, quotidià i s'han de dur a terme de manera molt pautada, cosa que afavoreix la formació de les nocions temporals en els infants. El procés a seguir en la formació d’hàbits en general, i per tant aplicable als hàbits d’alimentació, té en compte tres fases: 1. Fer la conducta que manifesti l’hàbit. 2. Fixar-la, per mitjà de la repetició. 3. Incrementar l’estabilitat de la conducta desenvolupada. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Apareixerà el senyor “Nyam-Nyam” que ens acompanyarà cada dia, per mirar com dinem i com apliquem les normes del menjador. Com ho fem? Nens i nenes de 2-3 anys?? Ritual d’entrada. Primerament aniran passant al lavabo per rentar-se les mans i fer les seves necessitats. Agafaran el pitet del cistell i se'l posaran. L'educadora els ajudarà si cal. 52
  53. 53. Hi hauran 2 infants encarregats cada setmana. Seran els responsables de parar taula, de visitar la cuina i d'informar que hi haurà per dinar. A continuació davant dels seus companys explicaran quin menú hi ha i quins aliments testaran. Per últim ens explicaran quines normes hem de tenir a l’hora de dinar (seure bé, utilitzar bé els coberts, saber quin cobert utilitzar per a cada aliment). Cada setmana els infants aniran canviant per fer les tasques. TEMPORITZACIÓ: La durada serà d’1h. Els primers 20 minuts estaran dedicats a rentar-se les mans i fer l’activitat programada a cada grup (les dues taules). La resta de temps estarà dedicada a cantar la cançó i l’estona del dinar. A mesura que els nens/nenes vagin acabant, recolliran. L’activitat es farà cada dia a la mateixa hora. Per tal que siguin autònoms al màxim, cada dia els dos encarregats de classe, un de cada taula, hi aniran a la cuina a preguntar què hi ha per dinar. Un cop han tornat a la classe, utilitzaran material fotogràfic on apareixeran els diferents plats que es serviran per dinar, i s'asseuran per confeccionar el menú, segons l'explicació de l'auxiliar de cuina. Després ho explicaran a la resta de companys/es de la classe, mentre els mostren les imatges… L'auxiliar de cuina portarà el carro amb tot el necessari per a dinar, llavors els dos infants encarregats aniran a buscar tots els estris necessaris per parar la taula (que seran al seu abast). 53
  54. 54. Al taulell de l'aula hi haurà els diferents menús (sense porc, al·lèrgic..) i una graella amb els encarregats, que s'identificaran per una fruita (Annex). ➔Els infants junt amb les educadores (una per taula) pararan la taula amb les estovalles, el plat, la cullera o la forquilla, el tovalló i la safata amb la gerra i els gots. Posant cada estri en el seu lloc corresponent. A cada un d’ells li tocarà parar una taula per a 5 infants. ➔Quan estiguin tots asseguts a taula, cantarem la següent cançó: Nyam, Nyam https://www.youtube.com/watch?v=xXvNKtfBJH0 ➔Durant el primer trimestre, les mestres serviran el primer plat (en aquest cas en tractar-se de pures, sopes, etc) no és recomanable que ho facin directament els nens/es sinó que a poc a poc vagin aprenent. ➔Un cop han acabat, la mestra els hi ensenya com es retira el plat: cadascú s'aixeca, renta el plat de les restes i ho deixa a la pila de la taula auxiliar. ➔Seguidament els infants es serviran el segon plat: L'educadora porta el bol amb el menjar, agafa els trossos de menjar amb les pinces, i els trosseja amb les tisores. Després posa el bol al mig de la taula i cada infant es posa en el plat la quantitat que vol menjar. L'educadora es queda a la taula i controla que tothom s’hagi servit i mira quan estan a punt per començar a menjar. ➔D'igual manera, es fa amb la fruita, es trosseja i es posa en un bol gran i els infants se serveixen en els seus bols petits. 54
  55. 55. Finalment, despararan la taula de la manera següent: ➔ L'infant agafa el tovalló i es neteja la boca i les mans. Després s’aixeca de la cadira i llença les restes fent servir el tovalló a la galleda de restes orgàniques. ➔Després agafa el got de l’aigua i el deixa a la safata que es troba al carro. ➔Agafa el seu plat i el deixa a la pila de plats bruts que es troba a la taula auxiliar. L'auxiliar de cuina, els posarà després al carro. ➔Per últim, agafa els coberts (forquilla,cullera i ganivet) i els deixa a la safata que es troba al carro. ➔Per tant, a mesura que van acabant de dinar, cadascú retirarà el plat, els coberts, el tovalló, i ho deixaran al lloc preparat per a aquest fi. Els encarregats retiraran les gerres d'aigua. Quan el carro ja estigui preparat amb tots els estris del dinar, els encarregats i les seves educadores els portaran a la cuina. Seguidament, l'educadora els ajuda a treure’s el pitet i cada infant el col·locarà a la seva motxilla, llavors serà el moment de preparar-se per realitzar la rutina de la higiene d’abans d’anar a fer la migdiada. Aquest ordre i aquesta neteja els ajudaran a menjar de gust. L'educadora ✔ Observarà l'activitat i respectarà les iniciatives dels infants, tot orientant aquells que encara els hi costa una mica. També els animarà perquè expliquin tot allò que fan. ✔Els preguntarà la quantitat de menjar que volen, i si prefereixen servir-se ells mateixos. Es pretén que aprenguin a regular la quantitat que els vingui de gust i que manifestin les seves preferències. ✔És interessant parar esment en el treball sensorial que l'educadora pot dur a terme en aquesta activitat: l'olor de la sopa, els colors de l'amanida, el gust del pollastre, etc. ✔Es tracta igualment d'una activitat en què el llenguatge i la comunicació poden exercir un paper important. Llavors intentarà establir un clima de comunicació, no sols per mitjà del llenguatge, sinó també del gest, la mirada, el to de veu… ✔També pot fer un treball lògic-matemàtic, utilitzant termes com aquests: molt ple, molt-poc, prou, un tros de pa gros o petit. A partir del segon trimestre: gener/febrer Els infants començaran a servir-se el primer plat, i els proporcionarem un ganivet a aquells infants que ho desitgin, perquè es tallin la seva pròpia carn i intentin tallar la fruita. •El fet que el mateix infant se serveixi el seu propi menjar (el qual es posa en uns bols comuns al centre de la taula) permet que ells mateixos vagin prenent consciència dels seus propis progressos i de la seva seguretat en l’acció. Al principi, molts infants demanen a l’adult que els posi el menjar (sempre els preguntem quina quantitat en volen) i, de sobte, un dia deixen de demanar ajuda i comencen a servir-se ells sols. 55
  56. 56. Com dinem a l’escola? S’ha d’aconseguir que a l’escola l’hora de menjar es visqui com una activitat agradable, ja que ha de representar: •Una estona de plaer, és a dir, ha de ser un moment per gaudir, relaxar-se, estar a gust, valorar els sabors, desitjar. •Un acte social, per comunicar-se, realitzar activitats de convivència, establir relacions amb els que tenim al voltant, compartir una estona agradable dins d’un ambient tranquil i relaxat, conèixer valors determinats de la cultura pròpia o d’altres cultures. •Un moment de nutrició, per potenciar una alimentació variada, equilibrada i sana adequada a les necessitats de cada edat i que ofereixi aliments naturals. Cal procurar que hi hagi un ambient tranquil a l’hora dels àpats i que l’infant es centri en l’acte de menjar i no es distregui jugant. Oferir un menjar saludable i de bona qualitat Treballem amb una empresa de menjador ecològic. La majoria dels aliments que oferim als infants són biològics (fruita, verdura, hortalisses, llegums, cereals i lactis); la fruita i la verdura sempre són de temporada. 56

×