2. Primeres Avantguardes
Referents històrics
Inicis del segle XX: “Pau armada” i tensions internacionals pel domini colonial.
1914-1918: Primera Guerra Mundial. Conseqüències:
-Relaxament moral i costums. Noves modes.
-Nou paper de la dona
-Nou mapa europeu: cauen els grans imperis, nous estats i fronteres.
-Crisi demogràfica, econòmica i social.
-Naixement de l’URSS (primer estat socialista).
-Nova potència mundial: EE.UU. “Feliços anys vint” i crac del 1929. Depressió.
-Ascens del feixisme i el nazisme.
-Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945).
http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/Artistes/Artistes.htm
http://aprendersociales.blogspot.com/
3. Primeres Avantguardes
Els grans centres artístics de la primera meitat de segle XX van ser aquells on
aparegueren els nomenats “ismes” o tendències que configuraren les
Primeres Avantguardes. Els llocs principals foren França (París),
Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda, i més tard, Nova York.
Aquestes van ser:
• 1905: Fauvisme i Expressionisme.
• 1907: Cubisme.
• 1909: Futurisme.
• 1910: Abstracció.
• 1916: Dadaisme.
• 1924: Surrealisme.
Maurice de Vlaminck:
Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905
4. Característiques generals
Avant-garde (destacament militar avançat, en francès. Polítiques i moviments
culturals progressistes). Designa principalment tots els moviments creatius
apareguts entre 1905 i 1945.
- Qüestionaven tot el que era tradicional i acadèmic, cercant la provocació
sistemàtica mitjançant l’experimentació artística constant.
- Són la negació i destrucció de l’art tradicional, cerquen la novetat, l’originalitat
i la polèmica.
- Llibertat de composició i interpretació, sovint sense paràmetres ni referències
anteriors.
- Innovació de gèneres, formats, materials i estils artístics.
- Escultura i pintura foren els principals camps d’experimentació artística.
5. Fauves (Fauvisme)
És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un
moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’impressionisme,
postimpressionisme i simbolisme. Sorgí com una reacció contra l’impressionisme a
favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses.
S’inicia al Saló de Tardor (Salon d’Automne) celebrat a París l’any 1905
S’exposaren en una mateixa sala
les obres d’un grup de pintors
que utilitzaven colors violents i
arbitraris, mentre que al mig de
la sala hi havia una escultura de
caire classicista
El crític Louis Vauxcelles en
veure-ho va dir:
«Donatello parmi les Fauves!»
Henri Matisse
André Derain
Maurice Vlaminck
Albert Marquet
Raoul Dufy
Georges Braque
6. El Fauvisme
Característiques:
• No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.
• El color torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada.
- El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa.
- El color s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells)
- El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides,
simples, lluminoses.
- Pinzellades soltes i vigoroses, de taques.
- Llum i ombra són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques fosques o
negres.
c) La forma, o sigui, l’objecte, se simplifica. Es pinten objectes quotidians,
espais
interiors, paisatges, natures mortes, retrats... Els objectes es modifiquen amb
el color.
d) La línia recupera la seva energia. Traços grossos i nítids.
e) No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic, com Gauguin.
Efectes
de relleu en els objectes per degradacions de tonalitats.
f) Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un
desig d’expressar alguna cosa interior, per tant es modifiquen, no es veuen
com en la realitat.
g) S’utilitzen sanefes o ziga-zagues per decorar els quadres.
7. Tàmesi
André Derain
1905
Barques, Collioure
André Derain
1905
Retrat de
Matisse André Derain fou un altre
André Derain pintor fauvista
1905
8. L’art negre africà influí
en els fauvistes i altres
avantguardes
Les màscares africanes són
important per la seva
innocència, la seva
ingenuïtat i la seva puresa
de formes
9. I les exposicions
retrospectives de
Van Gogh i
Gauguin
Entre 1901 i 1905 hi
hagué a París una sèrie
d’exposicions
retrospectives de
Van Gogh i Gauguin Gustave Moreau
«No s’ha de copiar, sinó que
s’ha de retenir tot el que
constitueix un llenguatge
El color i la pinzellada essencial dels mestres del
expressiva de Van Gogh i, passat, per més tard
l’estètica decorativista i el expressar-ho».
color pur de Gauguin són punt
de partida pels fauvistes
10. L’expressionisme
A Alemanya el gran desenvolupament industrial de
finals del segle XIX va produir una gran deshumanització
social. El règim que governava era militarista i autoritari.
Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que
es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol
expressar el descontentament social, l’angoixa i la
desesperança individual.
L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una
realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la
desesperació davant la immobilitat de les estructures
socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de
la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes
obres.
El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor
noruec Edvard Munch i la seva obra El crit, com a
exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art.
Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors
alemanys van voler donar a la pintura un contingut
revolucionari.
11. Característiques de l’expressionisme:
1. Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la
societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...)
perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el
món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors...
Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització
per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb
ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer,
successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat...
Ernst Ludwing
Kirchner
12. 2. Formes: no pinten les coses
que els envolten, sinó les que ells
senten en el seu interior, per això
les imatges són esquemàtiques,
com caricatures. Redueixen la
figura humana a elements simples
(simplicitat, esquematisme)
Exageren els elements lineals
(geometria molt marcada, triangles
molt aguts...) Violència
expressiva, exageració de línies.
Tenen dues tendències
expressives, inspirades en:
- L’art gòtic
- L’art negre africà (talles de
fusta).
3. Els colors són forts i violents.
Predilecció pels fons foscos. Usen
el negre.
Ernst Ludwing Kirchner
13. Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on
influencià enormement els pintors expressionistes (Die
Brücke). Die Brücke
Ernst Ludwig Kirchner
14. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si
Die Brücke (El pont) Der Blaue Reiter (El
Dresde i Berlín, 1905 Genet Blau) Munich,
1911
Combatius
Impulsos primaris Poètics
Colors violents Refinament intel·lectual
Figura humana Color harmònic
Valoren més el Diferents temàtiques
contingut que la forma Combinació harmònica
No abandonen la de les formes
figuració.
Evolucionen cap a
Representants: l’abstracció
Kirchner Representants:
Rotluff
Heckel Kandinsky
Nolde Mark
Macke
Emil Nolde Maskenstilleben
(Masks Still Life, 1911
15. Nova objectivitat
El 1920 apareix la tercera etapa de l’expressionisme, tot i no ser un grup, ja
que cada artista tenia les seves pròpies característiques. En comú tenien l’ús
del detall meticulós per expressar amb una realitat figurativa àcida, la solitud i
l’angoixa de les persones de la postguerra, amb clara voluntat de denúncia.
Destacaren Otto Dix i Max Beckmann
Max Beckmann: La nit, 1919
Otto Dix: Triumph of Death, 1934
16. Un altre focus de l’expressionisme va ser a Viena, on destacaren Egon Schiele
i Oskar Kokoschka.
Egon Schiele, Self-portrait, 1912
Oskar Kokoschka: Doble retrat, 1913
17. Cubisme Les demoiselles
La seva aparició va lligada a l’obra: d'Avignon
Picasso la pintà l’any
1907 i representa
una escena del
bordell del carrer
d'Avinyó.
Per alguns suposa el
naixement del
cubisme
Abandonà tots els
convencionalismes
pictòrics: el modelat,
la profunditat i
l’espai i les figures
s’aplanen, fonent-se.
Els rostres
sintetitzen la visió
frontal i lateral.
El punt de vista ja no
és únic i immòbil, com
a la pintura
tradicional, sinó que
els punts de vista es
multipliquen.
18. Cubisme
El precursor del moviment va ser Paul Cézanne i la influència de les cultures
primitives. La principal característica és la fragmentació geomètrica de l’espai i la
configuració de la figura en plans interrelacionalts. Així tenim la visió simultània
del mateix objecte i desapareix la perspectiva única.
Temes: retrats i objectes quotidians dipositats damunt de taules.
Hi ha dues fases principals:
Cubisme sintètic (1911-1914)
Cubisme analític El pintor substitueix els
(1907-1911) petits fragments per plans més
L’objecte s’analitza i es desfà i el amplis i la gamma de colors es fa més
color es redueix, s’apaga i s’utilitza la rica
gamma de grisos, blaus, ocres, No analitzen tant l’objecte, sinó que
beixos, i verdosos. trien el més significatiu de cadascun.
Apliquen el collage.
19. Cubisme Personalitats destacades del
moviment:
Paul Cézanne
L'any 1907 es celebra una gran exposició
retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un
gran impacte en els ambients artístics i en Braque
Guillaume Apollinaire
crític, poeta, col·leccionista i
promotor de les avantguardes
G. Braque
Paisatges de l’Estaque
1907
Picasso. Retrat de
Henry Khanweiler. 1910
Henry Khanweiler
galerista i negociant
que tingué l'astúcia,
arriscada, d’adquirir
les obres, de Braque i
Picasso, a mesura que
s'anaven realitzant
Juan Gris: Ampolla
d'Anís el Mono
(1914)
20. Futurisme
Apareix a París amb Filippo T. Marinetti el 1909. Volia trencar amb el passat
i exaltar la tecnologia, la màquina i la modernitat. Busquen reproduir la
sensació de moviment, de canvi i transformació, per tant, de progrés.
Apareix el Simultaneisme, la repetició d’imatges superposades, amb colors
vius i molt variats.
Humberto Boccioni: Formes
Giacomo Balla, Velocità d’automobile, 1913 Úniques de Continuidad en l’espai
(1913).
21. Pintura metafísica
Deriva del Futurisme. Sorgeix el 1914. Representa una realitat inquietant, amb
representacions fantàstiques i espais inventats, volent mostrar el que oculten
els nostres pensaments.
De Chirico: Love song (19149 i The Disquieting Muses (1916).
22. Dadaisme
El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiart
sorgit en Zurich (Suïssa) en 1916, als famós
cabaret Voltaire, quan tota Europa estava en
guerra. La paraula "dada" va ser trobada per
Tzará al obrir a l'atzar un diccionari, i segons les
seves pròpies declaracions, no té cap significat.
Es va caracteritzar per gestos i manifestacions
provocadores en les quals els artistes pretenien
destruir totes les convencions pel que fa a l'art,
creant una espècie d’antiart on es lluita contra Marcel Duchamp:
tot el preestablert, l'art ha de ser un acte de L.H.O.O.Q, 1919 i
rebel·lia. La font, 1917.
Dada es presenta com una ideologia total, com
una forma de viure i com un rebuig absolut de
tota tradició o esquema anterior.
El moviment dadaista és un moviment
antiartístic, antiliterari i antipoètic perquè
qüestionen l'existència de l'art, la literatura i la
poesia.
Destacaren: Marcel Duchamp, Francis Picabia,
Jean Arp, Max Ernst i Kurt Schwitters.
23. Abstracció
Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinsky
cap el 1910. Abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través
de la forma i el color, com veurem en estudiar-lo.
Altres corrents abstractes van ser: el Constructivisme (1913), el Suprematisme
(1915) russos i el Neoplasticisme holandès (1917), el qual, aquest últim, també
analitzarem en estudiar Piet Mondrian.
http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/5447.htm
24. Cartel de El Lissitsky 'Golpear
los blancos con la cuña roja'
El constructivisme rus insistia en Vladimir Tatlin: "Monument a la III
la funció utilitària de l’art, i el Internacional" (1919). Maqueta
suprematisme fou el vehicle de les
idees espirituals de Kasimir
Malevich.
25. SURREALISME
El Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per
André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà la definició:
“Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar verbalment
o per escrit l’autèntica funció del pensament. Pensament dictat en absència de tot control
exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”
El 1930 Bretón elaborà un segon manifest. Aquest moviment també s’anomenà
Superrealisme, ja que Bretón va dir:
“Crec en l’encontre futur d’aquells dos estats, tan contradictoris en aparença, com són el
somni i la realitat, en una espècie de realitat absoluta, de superrealitat”
Context històric:
Neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el món del
conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la
persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als surrealistes la
paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques,
idea que podia servir per a la creació artística.
26. Teories de Breton
AUTOMATISME
• Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10
octubre de 1921 visita a Freud a casa seva.
• La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees i
defensa l’AUTOMATISME.
• Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques
derivades de les investigacions de Freud quan treballava
d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.
• Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions
d’escriptura automàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”.
SOMNI
• Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud,
publicat l’any 1900
• Importància del somni per evadir-se de la raó.
El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai
no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una
mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la
Segona Guerra Mundial.
27. Característiques dels Surrealisme
-Influència de les teories psdicoanalítiques de Freud: importància de
l’inconscient, rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix
un cert conreu del tema eròtic en les dimensions del sexe.
-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el
grafisme instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del
pensament. Es busca representar el fet psíquic elemental i pur.
-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les
típiques dites de Dalí són exemple de l’automatisme irracional.
-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets
que es troben molt clars en certes obres de Dalí.
-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst,
Yves Tanguy, Marc Chagall.
Automatisme: Tècnica d’escriptura i de pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc i
que la mà traci gargots i línies espontànies, sense guiar-la, cercant després formes que
suggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i tota
preocupació estètica i moral, fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics que
constitueixen la realitat més profunda de l’ésser humà.
28. L’escola de París
Són una sèrie d’artistes que sense pertànyer a cap avantguarda tenen una gran
personalitat, fet que permet parlar d’individualitats. Hi destacà Amadeu
Modigliani, influït per l’art primitiu africà en les seves escultures, mentre que les
seves pintures es caracteritzen per l’us del cànon allargat.
Amedeo Modigliani
Un ajagut, 1917
i Alice, 1915
