Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014

1,725 views

Published on

Bases, obras, para estudiar tendencias del arte contemporáneo.

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,725
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
45
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014

  1. 1. 1 INFORMALISME EUROPEU (19401960). - Introducció. Cronologia, focus geogràfics i grups, ideari estètic. - Tendència matèrica: Jean Fautrier, Jean Dubuffet, Antoni Tàpies. - Tendència gestual: Hans Hartung, Antonio Saura. - Tendència tachista: Georges Mathieu - Tendència espaialista: Lucio Fontana. 2. L’informalisme L'informal és una situació de crisi: es renuncia al llenguatge per a reduir-lo a pur acte. L'artista dóna al receptor les peces d'una obra que, en realitat, no està acabada. No es la mort de la forma, sinó un canvi del concepte de forma, la forma com a camp de possibilitats. Potser per primer cop l'obra d'art «no significa res; simplement és. Apareix el 1945. Domina l'àmbit artístic dels anys cinquanta i seixanta. Té el seu origen en un terme encunyat per Michel Tapié, el 1951, qui va ser el primer a parlar de la «transcendència del que és informal». Art informal i «art autre» són sinònims. II Guerra Mundial. després de la destrucción, sorgeix la necessitat de crear una cosa totalment nova, amb autonomia i vida propia. Aquest procés de crear destruint ja l'havíem observat en estudiar el moviment dadaista (que sorgeix en plena I Guerra Mundial). 2.1. Informalisme i abstracció Meyer Schapiro escrivia, ja el 1937 "Abans que existís un art pictòric abstracte hom solia creure que el valor d'un quadre era només qüesti. de colors i formes" Gràcies a l'abstracció es va poder valorar millor l'art infantil i el dels pobles primitius. L'informalisme va aportar la idea que l'art podia contemplar-se ja des d'un únic pla ahistòric i universal. Dos aspectes caracteritzaven l'art: l'exclusió de les formes naturals i la universalització ahistòrica de les notes de l'art. L'Informalisme, com tendència no figurativa, parteix de l'abstracció, encara que la seva problemàtica i ideologia són diferents: l'Informalisme es basa no en els elements presos directament de la realitat, sinó en la selecció d'aquests, elaborada per l'artista, a nivell intel·lectual. Davant l'obra informal l'observador sent, en general, un estrany neguit, causat pel fet de no saber a què s'enfronta. Es molt important lo desconegut, el misteri, l’atzar… Es manifesta en un doble sentit: Pel que fa al factor de la creació i també per l’espectador La complexitat de l'informal resideix en el fet que l'artista reuneix en la seva obra l'exterior i l'interior i ho expressa conjuntament, a través d'un sistema lingü.stic no figuratiu. Implicacions del fenomen abstracte que avui en dia s'han estès a tots els «ismes».: Una crítica dels continguts acceptats de les representacions precedents. Nova finalitat de l'art, que avui més que mai és l'expressió de l'espontaneïtat. L'art esdevé un símbol de l'individu que assoleix la llibertat. La gran importància que tenen la taca, el traç, la pinzellada, la gota, la qualitat de la substància de la pintura i la textura. L'obra d'art és un món amb el seu propi ordre intern, amb la seva peculiar sintaxi. No és possible analitzar, valorar o interpretar una obra utilitzant les categories que són vàlides per a una altra. La presència de l'atzar, de l'inconscient, espontani… Hom descobreix l'interès i l'atracció per aquelles possibilitats de la forma que presenten grans dosis de variabilitat i desordre. Un desig de jugar amb les formes (invertir, ajustar, retallar, variar, reformar, reagrupar...) cercant la màxima impressió possible d'una troballa fortuïta. L'artista vol crear formes que plasmin la seva presència i la seva espontaneïtat. 2.2. Les poètiques de l'informal L'informalisme és la tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica. resulten tres grans grups, A l’informalisme europeu hi ha tres tendencies: • la pintura matèrica • la pintura sígnico-gestual • la pintura espacial
  2. 2. Caracteristiques comuns Cap d’aquestes tendencies no te perque negar completament la forma, pero es el menys important. L’espectador pot escullir que significa l’obra. Total, que mes dona. Per damunt del significat esta la forma. El més important es el com s’ha creat l’obra. - Matèrica Predomini de la materia sobre qualsevol altre component de l’obra artística. En especial li donen importància a la forma. La civilització és un desastre, ens quedem amb el fang. La materia mante potencialment totes les formes posibles, es molt important, el més important és el procediment. Ressalta l'ús de la matèria, en especial quan presenta empastaments gruixuts o incorpora elements extrapictòrics com ara serradures, sorra, argamassa, etc. Gran importància el procediment seguit per a l'execució de l'obra. Hi ha diversos procediments per obtenir la materia, hi ha dos procesos fonamentals: aglutinar materials amb pigments i disolvens, per obtenir mases gruixudes. L'altre es acumular materials diversos (teles, papers, cartrons…) i aderhir-los al suport (collage). JEAN FAUTRIER Pintor francès, serie "Les otages". Amb Dubuffet es l'iniciador de la pintura matèrica. Va començar amb la figuració, i en part, sempre la conserva fent formes que sugereixen coses. Depouille. (Téte) d’otage: 43 obres. Feta a un manicomi, perseguit per la Gestapo. En figuren 23 afussellats. Fautrier, aplica una fina capa d’empast i cap a la zona centra aplica més materia, argila, fang, i li dona forma.
  3. 3. JEAN DUBUFFET Pintor i escultor francés "Art Brut" Dubuffet defensa un art on intervenen l'espontaneitat, l'atzar, la broma i la voluntat d'expressió per damunt del refinament estètic i lluita contra l'esperit burgès i l'art concret. Als anys 50 comença a fer una colecció d”Art Brut”i al 48 crea la companyia de l’art Brut. Dubuffet utilitza cal, sorra, resina… 1951 Castanya Recupera dadá: compo merz “La habilidad tiene el unico efecto de extinguir toda la espontaneidad, llevando a la obra a la ineficacia y condenándola a la misma.” “La gran misión del arte es romper el hábito de la mente de diferenciar entre los dos registros que inhiben y extinguen el libre juego del pensamiento. Una vez derribada esta barrera, la mente recupera su fuerza, y su impulso creativo. Esta es la razon de ser del arte” Dubuffet Metro Castanya entrada en carns (Châtaigne aux hautes chairs) Taula / Table Metafixis Paisatge 1953 Dhôtel nuancé d'abricot
  4. 4. ALBERTO BURRI Pintor italià, molt tradicional als inicis, aviat derivà cap a l'experimentació i fou capdavanter a l'informalisme. Va ser metge 4 anys a la 2a Guerra Mundial. Va ser presoner a un cap a SudAfrica - a 1940 va començar a pintar. Utilitza materials naturals i sintètics. “El arte debe nacer del material y de la herramienta y ha de guardar huella de ella y de su lucha con el material. El hombre debe hablar, pero la herramienta también y lo mismo el material. La forma en la que el color es aplicado importa más que la propia elección del color. A decir verdad, no hay colores propiamente dichos, sino materiales coloreados” Informalisme a Catalunya ANTONI TAPIES Partí d'un figurativisme surrealista, socint amb influencies de Miro i de Klee. Emprà procediments mixtes, intensifica els collages i el gust per la materia abundosa. Valora una estetica basada en la lletgesa que el situara entre els principals informalistes. Tapies Te un caracter diferent, especific, el cultivava. Va tenir moltes dificultats d'aceptació. Els artistes no eren reconeguts. El grup dau al 7. ‘40 El grup estaba molt influenciat pel surrealisme. Art autré - Tapié Pinta sobre cartró, sobre fusta. Amplia técniques, colage i tambe la gama tonal, una mica. Incorpora el triangle. Representa el reves del cuadre. Si intentes traspassar el cuadre, et trobes amb el fre. La referencia al cos i la tendencia a parlar de la sensualitat, de lo primigeni, de lo esencial.
  5. 5. Sígnico-gestual Tendencia que agrupa obres relacionades amb la forma, manifestada a través de configuracions irregulars, escecutades en la seva majoria per atzar. La pintura considerada com acció. Forma manifestada a través de l’atzar a través de l’excecució de configuracions irregulars. O també aquesta forma pot estar generada per un impuls plasmat a gran velocitat. Traç impulsiu, actes rapids. El que importa es l’acció, l’automatisme. L’artista deixa la seva emprenta a la tera. “No hi ha cap significat” El acte omple el vuit de la tela que representa el vuit de l’existencia humana. Dins de la corrent filosofica de l’existencialisme. “El arte como practica instintiva, como grito, como acción, no tiene por objeto representar ni expresar sinó unicamente existir. El cuadro es un ser puramente, ya ni pretende adoptar formas abstractas.” Marcel Brion WOLS pintor alemany. Fou considerat catalitzador d'una nofiguració lírica, explosiva, antigeomètrica i informalista, que introduïa la mobilitat de l'espai en ell mateix i un compromís existencial, marcat pel pensament oriental.
  6. 6. George MATHIEU pintor francès. Influit per Hartung es decantà per l'abstracció lirica. Realitzarà un art cal·ligrafic brillant i esteticista, en la recerca d'una taca agradable pero espontània. Que fà recordar en certes obres a Dalí. Hans HARTUNG pintor alemany. Influenciat per Kandisnky i pels expressionistes del grup Der Blaue Reiter. La seva pintura es representativa de l'abstracció expressiva. Es recorda clarament a la primera epoca de kandinsky Vida complicada per la 2a guerra mundial 1946 S’inicia com a formalista/ No s’ha de buscar el sentit exacte del que vol dir./ Automatisme./ Caligrafia (Meditació) Caligrafia japonesa (influencia) “Nuestros contemporaneos aprenderan a leer. Y esta escritura directa se considerará algún día más normal que la figurativa. Hartung
  7. 7. Espaialista El que predomina es l'espai, la materi a no interessa per si mateixa, sinó com a mitjà per assolir una concepció inèdita de l'espai, la plasmació d'una altra dimensió. El espaialisme sotmet la materia a talls, forats, perforacions i l'obra assoleix una nova concepció espacial. A la complexitat tècnica de la pintura matèria i de la sígnico-gestual, l'espacialisme hi contraposa una simplicitat extraordinària, basada exclusivament en un llenguatge síngic obtingut mitjançant perforacions. Lucio FONTANA Ja no es tracta de violencia amb la pincellada, sino directament li fa una ferida a la tela. Elaborà la doctrina de l'espacialisme, la uqal consistia com també expressa la seva obra a introduir l'espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els caracter´sitcs talls i perforacions en la tela. Antonio Saura (Recorda a Dubuffet) Autodidacta, polifacetic, ilustrador, pintor, gravats, escenografies de teatre, cineasta… Va neixer a Hosca, va viatjar molt. Impactat per Goya i Velazquez. Obra molt expresiva, formes grotesques el velon… ceremonia Serie crucifixió Pincellada pastosa (d'allà surt la mateixa) Obsesionat de crist a la creu de velazquez. Tambe li interesa Gruiemwald. Certa figuració tot i que- fixar-se en la crusifixió de F.Bacon Bacon: El olor de sangre humana no se quita de los ojos.
  8. 8. Expressionisme Abstracte Ideologia - Desig de contactar amb els apectes més irracionals i obscurs de de l'existència i d'alliberar-los sobre la tela. - Recerca d'allò humà, subjectiu, personal - Importància del gest, de l'acció, per sobre de l'obra maeixa o del resultat final - Idea de mutabilitat (de l'ésser, l'art….) Influències: - Surrealisme: incoscient, atzar, automatisme, psicoanàlisi, arquetipus mítics,… - Existencialisme: esser és fer, actuar - Caligrafia xinesa: importància del traç de la pinzella, … filosofia zen - Cultura indis nordamericans Trets formals generals Tamany de les obres: molt més gran que les d’altres estils. Abandonament convecionalisme del cavallet (emprat per ells mateixos en els anys 30) Abandonament total o parcial, de la figuració. Importància del gest/espai Tendència signico gesual /action painting Pollock, Tobey, De kooning, Motherwell Tendència espaialista Rothko, Newmann, Stil… Mi propia experiencia del arte me ha forzado a aceptar la mayor parte de los modelos del gusto del que ha derivado el arte abstracto, pero no sostengo que ésos sean los únicos modelos válidos en este momento. No tengo duda de que será substituidos en el futuro por otros modelos que quizás sean mñas inclusivos que los de ahora. Pollock Després de la II Guerra Mundial, el centre de la cultura artística —i, per tant, del mercat— es desplaça de París a Nova York. 1938: II Guerra Mundial. Alemanys, russos i espanyols cerquen refugi en la «lliure Amèrica» (fa que la relació entre cultura americana i europea sigui més estreta). EEUU va ser el centre economic, politic i artistic. Els artistes confien en els seus impolsos, visions interiors, en la seva visió…No eren un grup cohesionat, tenien coses en comu pero son individus independents. A diferencia de l’abstracció que veiem a les primeres avanguardes - Neo plasticisme Holandes, bauhaus, malevich (1a Abstracció . Volen depurar la realitat amb la abstracció per tal de refugiar-se)…No creuen que l’abstracció depura la realitat, no busquen un lloc segur, ja no creuen que l’hagi. A través de l’abstracció volen trasmetre el seus impulsos caòtics. Ara volen transmetre les pulsions internes, inestables, mutables… es un art més emocional que místic. Desig de contactar amb lo irracional i lo obscur de l’existencia. Dioniso de Nistche, que l’espectador també el senti. Importa l’acció, reconeixen la mutabilitat del mon. Caracteristiques formal: Tamanys enorme, abandonament de la figuracio L’expressionisme abstracte practicada després de 1945 per l’escola americana de Nova York. Expressen el dinamisme de la vida primària pintant a partir d’esquitxos i regalims. El pressupòsit bàsic és que l’inconscient s’apodera de l’artista i produeix l’obra d’art. L’èxit del moviment va provocar, com a reacció, dos moviments contraris: el Pop-art i el Hard-Edge. El terme va ser dit per primera vegada pel cr´itic Harold Rosenberg, que defensaba que un cuadre no habia de ser un producte acabat, sinó la memòria del seu procés de creació, és a dir les accions de l’artista en pintar-lo. Arshile Gorky (1904/1948) Gorky Water of the Flowery Mill 1944 Influx caligrafia oriental Influencia del Surrealisme, Psicoanàlisis, automatisme, arquetipus de JUNG "Mi idea era que con un movimiento automático se podía crear un mundo" Barnett Newman Para nosotros el arte es una aventura hacia el interior de un mundo desconocido… de la imaginación que es libre para la fantasía y violentamente opuesta al sentido común. Gorky Garden in Sochi 1941
  9. 9. Williem DE KOONING La seva obra expressa l'angoixa de la condició humana, de l'esta al món. Conservava elements figuratius a les seves pintures. Mark TOBEY La seva obra va estar inspirada pel seu acostament a la cultura oriental. També te certa analogia amb l'escriptura automatica surrealista. A la seva obra convergen la cultura oriental i la occidental. Tobey separa el significat del signes cal·ligrafics orientas, i els expresa fora del seu entorn. Els ensenyament orientals que va aprendre eren per suportar l'angoixa. Tobey creia que «la pintura havia de sorgir de les avingudes de la meditació més que no pas dels canals de l’acció». Franz KLINE Va desenvolupar un estil molt original d'abstracció expressiva. La seva pintura és un gest negatiu, d'anul·lació o d'alteració que delata una condició humana de revolta i contracop. El signe negre que enfosqueix la superfície blanca de la tela és una projecció de l'inconscient, una taca de culpa en la claredat de la consciència.
  10. 10. Mark ROTHKO Letó naturalitzat americà. Va ser un gran autodidacta. El seu gest es calmat, uniforme com el d'un pintor de parets dóna tantes mans com sigui necessari per aconseguir el quadre. Els seus cuadres no son tant superficies com ambients. Se centrà en investigacions de les formes pures i de color. Va utilitzar tot tipus de colors, i cap al final de la seva vida els colors es van anar esfonquin, i el negre va predominar a la seva obra. "Los cosacos se llevaron a los judios del pueblo hacia los bosques, y les hicieron cavar una fosa común… Imaginé esa tumba cuadrada tan claramente uqe no estaba seguro si realmente la masacre habia ocurrido durante mi existencia. Siempre estuve atormentado por la imagen de esa tumba, y que de alguna manera profunda estaba encerrada en mi obra pictorica" rothko Jo no sóc abstraccionista… Jo no estic interessat en les relacions de color o les formes… Jo estic interessat només en l'expressió de les emocions humanes bàsiques. La tragèdia, el extasi, el destí… Si tu estas nomes interessat per les relacions del color, t'estas perdent allò fonamental. Jo estic parlant de les aspiracions il·limitades i dels terrors, del pes de la confusió d'allò implacable, de la incertesa, del desig, de les alteracions de l'esperança i del desànim, fora de contect i fora de raó, en els quals s'está construint la inestable seguritat del nostre ordre de vida. He tancat la més absoluta violència en cada polzada de la superficie. Caracteristiques rochtko Relacio amb Niestzche, "origen de la tragedia" "Jo estic parlant de les aspiracions il·limitades i dels terrors, de les alteracions de l'esperança i del desànim” El patiment de Rochko es universal, el pot entendre tothom. Tothom es podria identificar. Els cuadres son portals abismàtics, Doorway, les pintures tenen un tò místic, enigmàtic. Els cuadres son molt grans, formats grans, Els cuadres son infinits, o fan l'efecte de que es podria expandir indefinidament. La atracción del abismo - R. Argullol. Volen recrear la sensació d’impacte dels actes extrems. morbosa complaensa. Turner, certa abstracció. Aconsegueix que siguis a la composició, incloure l’espectador a la compo. Lo sublim: la por lligada al plaer. L’home pot identificar-se amb els actes, pero sap que no li pasa res. Plaer negatiu. Lo sublim es quan et sobrepasa l’emoció. 1969 Pintar un cuadre petit es col·locar-se hom mateix fora de la pròpia experiencia, considerar una experiencia com una visita estereotipada a traves d'un cristall reductor. Pero pintar un quadre de grans dimensions, hom es dins. No es quelcom que es pugui dominar. Una pintura de grans dimensions es una transacció immediata: t'absorbeix. Friederich L’home indefens davant la natura Home VS NATURA Tot això es relaciona amb els expressionistes abstractes americans, espacialment amb rochko. Que llegeix Burke “la belleza y lo sublime” - horror delicioso Emoció davant de les enormes franjes de color, tens la sensació de que et va a absorvir. La mort de l’esser.
  11. 11. Jackson POLLOCK pintor nord-americà La figura més destacada del expressionisme abstracte. Fou influït pels pintors muralistes mexicans, pels indis americans, pel Guernica de Picasso i pel surealisme. Llegint a Jung veu que l'esfera de l'art és l'inconscient: a ell només s'hi arriba a través de l'art. En comptes de fer servir el cavallet tradicional, subjectava la tela a terra o ala paret i hi abocava la pintura. En comptes d’utilitzar pinzells, manipulava la pintura amb «pals, aixades o ganivets». Aquest vessant d’action painting tenia en comú amb les teories surrealistes de l’automatisme el fet que tant els artistes com els crítics consideraven que donava lloc a l’expressió o la revelació dels estats d’ànim inconscients de l’artista. Pollock no tenia cap relació amb la forma o la grandària de la tela; de fet, un cop acabada l’obra, a vegades s’escurçava o tallava la tela per adaptar-la a l'imatge. Pollock no es serveix de la pintura per a expressar conceptes o judicis, desfoga la seva ira contra la societat projectista fent de la seva pintura una acció no projectada. Els seus colors són els que fabrica la indústria. Pollock no projecta el quadre, però preveu un mode de comportament; donarà tombs al voltant i es pujarà al damunt; sap també que el ritme dels colors l'anirà excitant poc a poc i l'obligarà a realitzar un moviment cada cop més intents i frenètic fins que la pintura li imposi el seu ritme. Les situacions visuals que haurà d'afrontar seran sempre noves i imprevistes; tot consisteix a mantenir el ritme, un pas en fals podria trencar el nexe que uneix el pintor amb la seva pintura. No hi ha una clau de lectura ni un sol missatge en la pintura de Pollock; va neixer a la beat Generation.
  12. 12. El grup COBRA Grup de pintor. El nom responia a les primeres lletres de les capitals dels tres països dels quals procedien els artistes que en formaven part: Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam. CoBrACopenhagenBrusel·lesAmsterdam Tenen un afan d’experimentació i de provar coses noves que s’allunyin de lo establert. Hi ha rebuig al concepte de bellesa. Té relació amb el surrealisme Ells rehibindiquen la lliure expressió de la imaginació. Són marxistes, tenen una clara posició política: art per al poble fet pel poble. Utilitzan colors impactants, vius i interes per pimitivisme. Van gogh serà un referent per alguns d’aquests artistes. Eren pintors quan Hitler invaia París. “Lo feo siempre ha constituido una forma de protesta” Constant En l’èmfasi que posava sobre el gest inconscient, el grup tenia afinitats amb l’action painting nord-americana, però tendia a posar molt més l’accent en el desenvolupament d’una imatgeria estranya i fantàstica, imatgeria relacionada en alguns casos amb la mitologia i el folklore nòrdics, i en d’altres amb diversos símbols màgics i misteriosos del’inconscient. Egill Jacobsen Apilament 1938 Egill Jacobsen home de palla 1943 Nuestro arte se inscribe en un penado de transformación revolucionaria: es una reacción contra el mundo en vías de desaparición y, al mismo tiempo, la prefiguración de un mundo nuevo. Por eso no responde a los ideales del primero ni consigue concretar los ideales del segundo. Pero si es la expresión de una voluntad de vivir que aumenta en la misma medida en la que se la intenta reprimir. De ahí su gran importancia psicológica en la lucha por una nueva sociedad. El espíritu burgués sigue dominando el conjunto de la vida contemporánea y ahora incluso intenta crear ocasionalmente un arte popular (como es lógico, a su imagen y semejanza”) Egill Jacobsen 1938 - Object division serà un dels ideolegs del grup, ell fa la seva obra en venjansa de la invasió de txecoslovaquia.
  13. 13. Carl Henning Pedersen El mon feliç 1943 Carl-Henning, Pedersen Fantasy animals 1951 Carl-Henning Pedersen Vaixell amb tenda de campanya 1951 En un arte vivo no cabe distinguir lo bello de lo feo, ya que tal distingo no obedece a ninguna norma estética. Lo feo, que en los últimos siglos se ha ido imponiendo dentro de la producción artística como complemento de lo bello, siempre ha constituido una forma de protesta contra el carácter desnaturalizado de esta sociedad de clases y su estética basada en el virtuosismo… Asger Jorn Sense títol La noia 1939 Asger Jorn El tímid orgullós 1957 Asger Jorn Anec inquietant L’home a la lluna 1953 Asger Jorn Mural Aarhus 1959
  14. 14. Karel Appel El músic d'orguenet 1947 Karel Appel Nen muntat en un cavall de joguina 1949 Karel Appel Festa a Lapònia 1958 “Si pinto como un barbaro es porque vivimos en una época de barbaros” Appel Influenciat pels expressionistes alemanys El valor del arte popular reside en que deja mayor espacio posible a la actividad del inconsciente, precisamente porque es la expresión de lo no formado, hecho éste que abres amplias perspectivas a la expiración de los misterios de la vida.
  15. 15. Constant Escala petita 1949 Constant Dos animals 1946 Festa de la tristesa 1949 Una pintura no es una amalgama de líneas y colores: es un animal, una noche, un grito, un ser humano y todo ello a la vez. Constant Nieuwenhuys 1948 L’artista neofiguratiu aprofita la composició desordenada i caòtica pròpia de l’informalisme, però en introduir l’objecte representat ha de sotmetre’s a una certa lògica de convencions gràfiques iicòniques sense les quals no podria existir com a representació.
  16. 16. Pop art El pop art és un dels fenòmens artístics i sociològics que millor reflecteix en els seus llenguatges i ideologia la situació del capitalisme tardà. El terme pop art fa referència a l'expressió anglesa «popular art», proposada el 1955 per Leslie Fieldler i Reyner Banham. L'expressió es referia a un ampli repertori d'imatges populars, integrat per la publicitat, la televisió, el cinema, la fotonovel·la, els còmics..., és a dir, pel repertori icònic de la cultura urbana de masses. La imatge popular dels diferents massmedia no és popular en el sentit que respongui als interessos de la majoria, sinó que sovint és una fal·làcia del que és popular. Una característica del pop art, tant a la Gran Bretanya com als estats Units, fou el rebuig de qualsevol distinció entre el bon i el mal gust. Als Estats Units fou com una reacció contra l’expressionisme abstracte. Aquests artistes foren titllats de neodadaistes perquè utilitzaven temes comuns (tires còmiques, llaunes de sopa, rètols d’autopista) que presentaven afinitats amb els ready-made de Duchamp. Els artistes pop van emprar més aviat tècniques comercials que no pas l’estil pictòric de Johns i de Rauschenberg. En són exemples les serigrafies d’Andy Warhol. El pop art s'associa amb la societat de masses en una cultura urbana i industrial. S'han invertit els termes ja que sembla que la cultura artística beu en les fonts de l'art popular. Malgrat tot, la que segueix configurant les convencions segueix sent la classe dominant. Una actitud passiva davant la realitat social és el fonament del pop-art. El pop-art no expressa la creativitat del poble sinó la no-creativitat de la massa; manifesta el neguit de l'individu dins de la uniformitat de la societat de consum i, fins i tot, les seves inútils vel·leïtats revolucionàries. Però sense un contingut ideològic, el malestar i les rebel·lies secretes d'uns pocs no amenacen en absolut el sistema. Dins de la cultura pop s'inclouen una varietat de categories estètiques entre les quals hem de destacar els termes «camp» i «kitsch». Camp és una sensibilitat estètica que basa el seu atractiu en un valor irònic o un cert mal gust. Andy Warhol va realitzar pel·lícules experimentals que es poden considerar impregnades d'esperit camp. El kitsch és una imitació estilística de formes d'un passat històric prestigiós o de formes i productes característics de l'alta cultura moderna, ja socialment acceptats i estèticament consumits. kitsch com una falsa consciència, un terme marxista que significa una actitud mental present dins de les estructures del capitalisme. El pop art d'elit té com a base l'apropiació dels aspectes més comuns i banals de l'horitzó quotidià de la societat industrial de consum. Antecedents en obres de Boccioni, Severini, Carrá. El dadaisme de Duchamp −ready made−, Picabia, Schwitters, els fotomuntatges de Heartfield, són considerats precedents immediats. El pop no pretenia, com el dadaisme, negar l'art, sinó afirmar la qualitat artística de la vulgaritat. El moviment artístic fascinà ràpidament als americans la infància dels quals s'havia vist alimentada per les mateixes imatges mentals: hot-dogs, pin-up, còmics, llaunes de conserva, objectes en sèrie, grans gelats de maduixa; imatges desacreditades preses de la cultura de masses, fredes, de vegades, de les que tota sàtira social està absenta, o potser iròniques, que mostren una manca de consciència social. Terme: 1954 Emprat per primer cop pel crític Lawrence Alloway, per tal de referirse a l'art popular que estaven creant el consumisme i la cultura de masses (films, tv, còmics, publicitat…) 1962 Ampliació del terme: activitats d'artistes que utilitzen imatges populars dins l'art. "Los artistas pop crearón imágenes que cualquiera que fuese paseando por Brodway reconocería al instante…. comics, emsas de picnic, pantalones de hombre, celebridades, cortinas de baño, neveras, botellas de Coca-cola,… todas las cosas de la era moderna que el arte ha intentado ignorar siempre. Warhol - Crítiques negativas Expressionisme abstracte, transcendent, emotiu, lluita heroica de l'artista. Pop art: banal, irònic, vulgar… -Sentit positiu: influx Dada - provocació, qüestionament del concepte art. Materialisme Reciclatge d'objectes, nova creació d'aquests. Objecte trobat: dada ideologia ¿? Crítica/sàtira del mon del consum o glorificació? Actitud neutral
  17. 17. Grup Gutai Japó 1954 - 1972 Proclamación del arte gutai Jiro Yoshihara EN LA CONCIENCIA actual, el arte tradicional semeja en general artículos falsos que presentan rasgos con sentido. Separémonos de esos objetos apilados en las tiendas de antigüedades, de las salas de recepción, de los palacios y altares. Todos ellos son espectros que mediante significados humanos sin sentido, y gracias a la magia de los materiales, han convertido el óleo, las telas, los metales, la tierra, el mármol, etc- en no se que aspecto extraño materia (…) ¡Enterremos todos esos cadávere! El arte Guitai no altera la fisionomía de la materia. El arte Gutai da vida a la materia. El arte Gutai no falsifica la materia. (…) Lo que tiene sentido aquí es la belleza actual que se aprecia en la silueta de la destrucción originada por los desastres y calamidades de las épocas en monumentos y obras artísticas de antaño. Aunque éstas son bellezas de deterioro, podemos preguntarnos si acaso esto ocurre cuando la calidad material original empezó a desvelar la belleza desde la sombra de su artificial maquillaje. Las ruinas nos acogen con profundidad, calor y simpatía. Quizás lo que habla a través de lo bello de las resquebrajaduras y de la decoloración sea la imagen de la venganza de la materia, que nos ha devuelto la vida original. En ese sentido, en el arte actual se paga un tributo de respeto a las obras de Pollock y Mathieu. Estas obras son el grito que la materia, es decir el óleo y el esmalte mismo, lanzan. … Decidimos elegir el término gutai-shugi, es decir, teoría de lo concreto (…) la mayor herencia de la abstracción residía en que, desde una técnica reaparecido, abría las posibilidades de una nueva creación espacial subjetiva, que merecía el nombre de verdadera creatividad. Así pues, decidimos ir en pos de posibilidades de actividad creadora pura en todas su riqueza. Captando lo concreto del espacio abstracto, se pensaba en combinar lo propio de la naturaleza y de la materia del hombre. Al unir en un recipiente dotado de automatismo la naturaleza de un individuo y una materia seleccionada, quedamos pasmados ante la formación de un espacio hasta entonces nunca experimentado, y totalmente desconocido para nosotros. …pongamos el caso de un de nuestro miembros, Toshiko Kinoshita. En su historial personal no despeina de otra experiencia que haber enseñado química en una escuela femenina. Sin embargo, mezclando diversos productos químicos sobre un papel de filtro, pudo lograr un espacio extraño. Aunque ella podía tener alguna previsión sobre el experimento, los efectos no se podían conocer hasta el día siguiente. Sin embargo, este aspecto de la materia era algo propio de ella. L’associació artística gutai: Organitzada el juliol de 1954 amb 16 rtistes, reunits sota la direcció de Jiro Yoshihara. On? En el seu lloc de residencia, a la ciutat de Ashiya, situada a la regió de Kansai. “Cuando, al final de la guerra, descendí del monte donde me había permitido retirarme para reposar durante toda esa época desastrosa, me encontré en mi taller de Ashiya, rodeado de un grupo de estudiantes de arte, que se entusiasmaban hablando a altas horas de la noche sobre el porvenir del nuevo arte. Fue el atractivo irresistible que sentía por la abstracción lo que les atrajo hacia mi” (Yoshiyara) Kazuo Shiraga: “Para pintar un cuadro deseaba recorrer de una parte a otra el campo de batalla para desplomarme ante el límite de mis fuerzas. Una vez terminado resultaba imposible hacerselo digerir o degustar a la gente, habia que introducirselo a la fuerza en la boca. Parece que pintaba para probar la satisfacción de dejarme caer en una comoda silla, despues de echar fuera el inuti y debil caballete, dijar con clavos en la pared el cuadro, y hacerlo tripas con un hacha, y envuelto en sudor, llegar al punto inmediatamente anterior a que se me destrozara el corazón. Aunque a decir verdad, todo ello llevaba un poco de afectación” Significació del terme gutai, Yoshihara 1956, “ decidimos elegir el termina futai-shugi, es decir, teoría de lo concreto (…) la mayor herencia de la abstracción residia en que, desde una técnica reaparecida abría las posibilidades de una nueva creación espacial subjetiva, que merecia el nombre de verdadera creatividad. Así pues, decidimos ir en pos de posibilidades de actividad creadora pura en todas su riqueza. Captando lo concreto del espacio abstracto, se pensaba en combinar lo propio de la naturaleza y de la materia del hombre”. “Gutai es una palabra que significa “concreto” o “materialización” (…) Ha sido elegido para el titulo de nuestra revista, cuya publicación comenzó hace 5 años, y posteriormente ha servido para denominar el grupo mismo. Nosotros damos a esa palabra el sentido de captar visual y directamente las aspiraciones interiores de los hombres, a través de la materia. Es decir, que el espíritu, libreado de las normas a las que los artistas no podían escapar hasta el presente, trata de obtener de una forma concreta lo que se forma a través del “caos””.
  18. 18. Exposicions Ashiya 1955 juliol Primera expo a l’aire lliure Gutai fue un grupo de artistas japoneses que realizaban arte de acción o happening. Nació en 1955 en el entorno de la región de Kansai. Kanayama caminito Shiraga “Pasen dentro por favor” Shimamoto - Planxa perforada Tokyo, octubre 1955 Saburo, Murakami, Breaking Through many paper scream Shiraga . Kanayama 1956, Ashiga Juliol 2a expo a l’aire lliure Tanaka Shimamoto Expo Tokyo 1956, octubre Shiraga pies El grupo Gutai nace de la terrible experiencia de la Segunda Guerra Mundial. Rechazan el consumismo capitalista, realizando acciones irónicas, con un sentimiento de crispación, con una agresividad latente (ruptura de objetos, acciones con humo). Influenciarán a grupos como Fluxus y artistas como Joseph Beuys y Wolf Vostell. El iniciador del grupo fue Ji Yoshihara, que en 1955 realiza una acción sobre una cuba de gasolina de la guerra, sobre la que aparece en un barco hinchable; aunque hay un planteamiento global, el artista no da explicaciones, dando libertad a la interpretación del espectador. En la acción Cosa extraña moviéndose por el escenario se envuelve en papeles, en un escenario pintado, con una escalera, por donde se va moviendo; se percibe la influencia surrealista de Magritte. Sadamasa Motonaga hizo Humo, en que instala unas máquinas de las que sale humo, accionando unas palancas, alusión a la bomba atómica. También realiza acciones con tubos de plástico, agua y luces, produciendo numerosos efectos. Shozo Shimamoto es autor de Anden por encima de esto, con una plataforma con fragmentos oscilantes por la que se pasa manteniendo el equilibrio. En Acción de pintar imita el gestualismo de Pollock, con recipientes de cristal con pintura que estrella en el suelo. Saburō Murakami hace Acción de atravesar los biombos, estructuras cuadrangulares de papel de embalaje que penden del techo, sobre las que se lanza. Katsuō Shiraga hace La pintura con los pies, danza sobre un soporte de papel, con los pies pintados, influencia de las antropometrías de Yves Klein. En Volver al barro se sumerge desnudo en el barro, hasta confundirse con él, como alusión a la muerte, al retorno a la materia primigenia. Las obras basadas en la performance del grupo Gutai ampliaron el informalismo y la action painting hasta transformarlos en actos rituales de agitación. Shimamoto making a painting by hurling glass bottles of paint against a canvas at the 2nd Gutai Art Exhibition Pintura informalista gutai Shiraga Work II 1958
  19. 19. Robert Rauschenberg Llit 1955 Robert Rayschenberg Coca cola plan 1958 Robert Rauschenberg Monogram 1959 "La actitud del artista pop es de timidez. No aspira a interpretar o representar, sino tan sólo a mostrar. Con gran frecuencia cede protagonismo al azar, tanto cuando crea el objecto como cuando se queda expuesto al público, que debe completar el proceso (…) el énfasis sobre la aletoriedad y el azar, la participación del público y su rebelión en contra de la metáfora… el artista pop deja que la realidad tome la palabra.. Se niega a responsabilizarse de sus elecciones" Doré Ashton Jasper Johns Llaunes de cervesa 1964 Jasper Johns Bandera 1954 Esta fet amb la tecnica de l’encaustica, aglutinant ceres i generant colors amb materials de desfeta. “me interesan las cosas que hacen referencia al mundo, más que las que hacen referencia a la personalidad. Me interesan las cosas que hacen referencia a cosas que son algo en sí mismas, más que en juicios de valor. La cos más convencional, la más corriente, a mi me da la impresión de que puedes trabajar con ese tipo de cosas sin juzgarlas. Jasper Johns 1959, Johns coneix a Duchamp i a partir d’aquell moment, l’objecte trobat pren molta importància. El valor está en la literalitat de l’objecte. El pop no preten afegir o conferir un valor trascendental a la imatge descontectualitzada. sinó que vol accentuar la seva banalitat. I per tant la seva literalitat.
  20. 20. Jim Dine Cor 1972 "Sólo hay un puñado de personas que parecen comprender lo que estoy haciendo, así que está claro que no estoy cambiando el mundo. La gente confunde esta función social con el arte pop, con el hecho de que sea o no un mensaje. Bueno, si es arte ¿A quien le importa si es un mensaje o no?” Jim Dine Sorolls de martell 1962 - Més pasional i agressiu. Lichenstein Al principi la seva obra eren de personatges de disney, Utilitza el comic com la maxima explicació de lo popular. Sweet dreams baby; el puny com a simbol de lo falic. La gent al començament no entenia com un comic podia estar penjat com si fos art. Roy Lichtenstein Sweet dreams baby 1965 Roy Lichtenstein Dona al bany 1963 Roy Lichtenstein Roto Broil “Estoy a favor de un arte que imita lo humano, que es cómico si es es necesario o violento, o lo que haga falta. Estoy a favor de un arte que adopta sus formas de la propia vida, que retuerce y extiende y acumula y escupe y gotea y que es pesado y vulgar y brusco y estúpido como la vida msima”
  21. 21. "Las calles me fascinaban. Parecían tener una exsitencia propia en lo que yo descubría todo un mundo de objetos hasta entonces desconocidos. Paquetes comunes que se transformaban en esculturas y veía la basura de la calle como elaboradas composiciones accidentales" Oldenburg Soft toilet 1966 Claes Oldenburg Dues hamburgueses de formatge completes 1966 floor cake 1962 Fa les obres molt grans, les glorifica. “Estoy a favor de un arte que imita lo humano” George Segal El conductor de bus 1962 Figures a tamany natural que criden molt l’atenció. Ell mateix no se sentia gaire d’acord amb l’etiqueta de Pop Art. Warhol Llaunes de sopa Campbell Al començament va fer comic,superman. A partir de 1962, va començar amb la serigrafia. Amb la que repeteix objectes de consum, sopa cambell, brillo caixes,.. cadira electrica. Serigrafia de una cadira que tenia en warhol on veia pelis de por. Andy warhol Llaunes de sopa campbell’s 1962 Andry Warhol caixa de brillo 1964 Cadira electrica 1964
  22. 22. Tom Wesselmann Gran nu americà 1968 Fumadora 1967 Sexualitat frivola, estereotipada, parlava potser de la repressió respecte la sexualitat. Parla desde una perspectiva que el sexe es artificial. Prove del comic. Ho fa amb un sentit ironic, probocador. Pop angles allen jones Parla de les obsesions sexuals, de la sumisió de la dona. Del paper de les sexualitats. ENGLISH UK POP Anglaterra lluita contra l’art academic, i vol reivindicar un art urbà. La ironia es més clara que al pop americà. És una exageració del que faran els americans. Es mou a parti del “Independent group” Paolozzi . Hamilton Allen Jones Home dona 1963 Cadira 1969 Taula Sir Edward Paolozzi Jo era la joguina d’un home ric I was a rich man’s plaything 1947 Richard Hamilton Què és el que fa que les llars d’avui en dia siguin tan diferents, tan atractives? 1956 Richard Hamilton Interior 1964 /65 Parla de topis i estereotips Dins de la banalitat extrema del pop art, hi ha certa transcendencia. Fotomontatge: tecnica / aspecte: Kistch premeditat.
  23. 23. ACID POP/ SHOCKER POP/ FUNKY ART /SICK ART Una tendencia derivades del Pop Art, es el Acid Pop o El Funk. Caracteritzat per la seva oposició a l'optimisme del pop art i per la seva temàtica violentament satírica i crítica. Tambe utilitzen d'inspiracio els costums de la societat. Els vicis i les perversions de la societat. Provenien de San Francisco. Pretenen posar de relleu els aspectes malaltisos i neurotics d'aquell moment. L'actitud «funk» es relaciona amb la vulgaritat dels objectes creats, de baix cost, amb materials bastos de naturalesa efímera; tot plegat el vincula amb l'«estètica del malbaratament» (refusada pel pop). L'agudització de les contradicions sòciopolítiques nacionals i internacionals, va crear les condicions adients per a què un grup d'artistes adoptés una actitud irreverent, anarquista, i advoqués per l'enfrontament, per la no reconciliació amb la societat establerta. Per això, el «schocker pop» proclama l'eliminació de tot allò que és considerat bell. No hi ha res prohibit: ni el que és fastigós ni monstruós, ni el que és sexual o agressiu; l'obscè hi jugarà un paper predominant. Ed Kienholz Roxy’s 1961 Back seat Dodge’38 1964 The State Hospital (interior) (Exterior) 1966 Five Car Stud 1969 1972 Ed Kienholz & Nancy Reddin Blue boy and Pinkie 1979 Robert Crumb Fritz the cat
  24. 24. Bruce Conner Actitud provocadora subversiva. Utilitza materials de desfet, mitges. Amb la idea de l'objecte trobat, crea una asociació de amb un poeta, Michel McClure. Crean una companyia, "Protection Association" El nom esta inspirat en la companyia d'escombreries. Es consideren escombriaires de la societat. Estan en contra de la societat i fora. En un moment, COnner va tenir cert exit, la gent comença a valorar el que fa. Així que abandona la producció i se'n va a viure a mexic. On no hi ha tantes deixalles i se li fa més complicat treballar. Bruce Conner Child 1959 Bruce Conner St. Valentine's Day Massacre 1960 Bruce Conner Bedromm 1959 Joel Peter Witkin Diu que va veure com decapitaven a una persona de petit, i això el va deixar marcat. "Hombre de vidrio" - Historia de la morgue de Mexico. Morts, grotesc, horroros. Sobretot subersiu, contra el sistema, contra la natura de la vida i la mort. Joel-Peter Witkin Hombre de vidrio Ratbastard 1962
  25. 25. Art psicodèlic Les formes psicodèliques no són inicialment una tendència de l'alta cultura artística; afloren com a corrent «underground», que deriva de les diverses subcultures populars, en especial dels hippies. Per això no s'han organitzat exposicions exhaustives, i es coneixen pocs noms dels seus representants. Igual que el pop és una manifestació típica americana que surt a la llum a mitjan dècada dels seixanta en el sí del moviment hippie. Fastiguejat de la corrupció universal de la societat adulta, el moviment hippie intenta posar en pràctica el «gran rebuig», creant una anticultura o subcultura que, en realitat ha restat ancorada en l'idealisme utòpic dels «teenager» en el que imperava el regne de la pau, de la bellesa i de l'amor. Els resultats han estat un anticapitalisme romàntic-utòpic de fàcil assimilació pel sistema establert, contra el qual anava el moviment. La majoria dels integrants d'aquests moviments no han desitjat tant transformar la societat existent amb la seva revolució de la sensibilitat com aïllar-se d'ella i crear una subcultura. L'actitud, sovint pueril, de canviar el món per la sensibilitat psicodèlica va anar declinant a finals de la dècada a favor del Schocker o Acid pop. El terme psicodelic fa referencia a la manifestació de la psique interna. En un sentit molt ampli, per art psicodelic sobretot entenem certes obres que es van donar als anys 60. Aquests creador pretenen conectar amb estats de la ocnscienca als que normalment no tenim acces. Els artistes més importants no son coneguts, ja que només volien experimentar. no els hi importava l'autoria. Va neixer de la relació amb el moviment hippi. Idelitzan la natura, la bellesa. Cultivan l'espiritualitzat, volien criticar la societat. Tenien influencia de l'art oriental, de l'india. Leary, va fundar la "League for spiritual Discovery" LSD Era un gran precursor i defensor de la droga, que va acabar diverses vegades a la presso. Recorda a formes microscopiques, celules. Colors brillants, contrartos i formes delirants. S'inspira en els mandalas, els mons espirituals i influenciats pel surrealisme. Als anys 60 hi havia la creença comú de que hi havia una crisis espiritual, en alguns sectors es van utilitzar drogues com el LSD per conectar amb el mon mes espiritual i natural de l'esser humà. Viernes 16 de abril de 1943, me vi forzado a interrumpir mi trabajo en el laboratorio a media tarde y dirigirme a casa, encontrándome afectado por una notable inquietud, combinada con cierto mareo. En casa me tumbé y me hundí en una condición de intoxicación no desagradable, caracterizada por una imaginación extremadamente estimulada. En un estado parecido al del sueño, con los ojos cerrados (encontraba la luz del día desagradablemente deslumbrante), percibí un flujo ininterrumpido de dibujos fantásticos, formas extraordinarias con intensos despliegues caleidoscópicos. Esta condición se desvaneció dos horas después. Albert Hofmann "Comparto la opinión de mucho contemporáneos de que la crisis espiritual en todos los ámbitos… Realisme fantastic (viena) Ernest Fuchs Arik Brauer Rudolf Hausner Anton Lehmden Fuchs Crucifixion And Self-Portrait With Inge Beside The Cross H.R.Giger Fuchs “The anti-laocoon” Laocoon victor 1965 Fuchs “Job and the judgment of Paris”
  26. 26. Isaac Abrams Totes les coses son una sola cosa 1967 Isaac Abrams Fliegender Sprung 1966 Isaac Abrams Red one 2007 Tom Blackwell Peripherie (Umkreis) 1967 Arlene Sklar-Weinstein Zwisten Himmel und Holle 1966 Arlene Sklar-Weinstein 1967 Mati Klarwein Gra de sorra 1965 Mati Klarwein 1961 Allen Atwell Mandala 1964
  27. 27. Hiperrealisme Richard Estes, Manté a distancia a l'espectador. Distancia afectiva, verisme i exactitud visual. (forma, llum, color) Fotografia i tradició naturalista cabines telefoniques People’s Flowers Brodway xamfrà 68th Street Pop vs. Hiperrealisme En comú: Rebuig a l'abstracció Importancia de la realitat Reproducció d'elements preexistents Interes per la imatge i les tècniques d'impressió Basat en la fotografia, amb un resultat que torna de nou a la fotografia Increment de la distància emocional: "Al contrari de l'art pop que convidava a l'espectador a un intercanvi intel·lectual i emocional ple d'humor i d'espurna, el fotorrealisme el mantè a distància" Les seves imatges estan desproveïdes de connotacions simbòliques i socials concretes del present històric; emfatitzen el que és banal i ordinari, i ho accepten com a part natural de la cultura i del medi ambient, sobretot americà. És una tendència semiòticament regressiva: és un dels darrers articles del mercat artístic, en tant que és una «avantguarda» artificialment muntada. Com a llenguatge és un oportunisme, atès que no respon a necessitats socials concretes i els seus aspectes informatius estan a bastament superats per altres mitjans, com la pròpia fotografia. Ralph Goings Barra enreajolada, 1979 Airstream, 1970 Natura morta, Quartet Paragon Malcolm Morley Placatge Escenes de coronació i de platja Dodge Daurat, GOINS
  28. 28. Don Eddy g-III 4 cavalls David Parrish Blue Honda Tom Blackwell Triumph Trumpet Maniqui amb lluentons John Kacere Serina Richard Mclean Angus amb Blue Butler Mackey Marie Chuck Close Estudi per autorretrat Robert Large Pastel mark Enrique Collar Noia amb peques Meam Jorge Gallego Retrat de familia Carlos Muro Paula i Composició 805 Duane Hanson Turistes II Viatger Jove compradora Queenie II Venedora de mercadillo
  29. 29. Nou realisme Arman, Va coneixer a Yves Klein a judo 1960 - Signen el manifest a MIlà i a París hi ha la primera expo colectiva. Es tracta de reflexar tot allò real: lo industrial, publicitari, urbà… “La pintura de caballete o cualquier otra forma clásica de arte ha llegado a su fin… ¿Qué nos proponemos en la actualidad? La apasionante aventura de lo real, percibido en si mismo y no a través del prisma de la transcripción conceptual o imaginativa” Restany Relació amb l’hiperrealisme - El hiperrealisme en principi no te cap missatge concret, prove de la foto i no te més del que hi ha. Diferencia. En el nou realisme més que representar un objecte, es presenta l’objecte. El nou realisme preten representar la realitat per criticarla. Nous realistes: Aproximació a la realitat banal i quotidiana, Com? No representant l’objecte, si no presentant-lo. “ Es tracta de fer un reciclatge poètic d’allò real, urbà, industrial, publicitari” Restany i això el va influir en la destrucció de les seves obres. Nou realisme - Descontectualitzar objectes Relació amb el pop: estan més compromesos i son mes rehibindicatius politicament. Es basen en l’escena que va deixar DADA per construir un nou mon. Es un grup més cohesionat, com els de les primeres avantguardes. Relació amb el Pop Art: Coincidencies: Magnificació de la realitat quotidiana de la societat de consum. Retrat dels valors de la nova societat. Qüestionament del concepte d’art (dada). Utilització d’elements industrials, publicitaris, comercials, no-artistics,… En relació amb l’acid pop: Elements de deixalla: Estetica/bellesa del desperdici Diferencies (amb el pop art): Actitud més compromesa i rehibindicativa, en sintonia amb l’actitud de les primeres avantguardes i amb menys ambigüetat que el Pop Art. Creença en el sorgiment d’un nou art, després de la taula rassa de Dada. Grup més cohesionat, amb escriptura de manifestos comuns. Tenien una ideologia clara. Cesar, Richard - comença amb l’escultura clasica. Despres per raons economiques comença a probar materials de deixalla per fer les seves escultures, i acaba utlitzant aquests materials per raons ideologiques. Cotxe destrossat - En la destrucció hi ha un component etic. Te diferents series Cachets, acumulacions - Despres de fer impressions amb objectes, es va donar compte que el que li interesava realment era l’objecte i no l’impressió. Així que comença a fer acumulacions d’objectes. Té un sentit molt probocador, es relaciona amb el grup Fluxus. Presoners. - Va tenir una mala experiencia amb la musica i la va canalitzar destrossant instruments musicals. Hi ha dos obres, el moment de la destrucció i després la obra destruida que queda. Destrucció: descarregues de violencia extrema. Treure l’aspecte especulador a l’objecte. “Haver de la creación un acto de destrucción” Li interesa molt el resultat, ell deia que quedava una composició cubista, era important el fragment. També té relació amb el pop. També es pot relacionar amb l’informalisme, treballla amb materials, pero ell d’una manera emcoional. També crema objectes, Black is black. (també Yves Klein utiltiza el foc) Black is Black.
  30. 30. Spoerri Fa acumulacions d'objectes, com Arman, pero per ell es molt important la relació amb el menjar. Ell forma el EAT ART, relfexiona amb a relació amb el menjar. Ell també te un restaurant, allà feia happenings. Despres de menjar, les restes de la vaixella, les recollia i creava cuadres. Art efimer, com l'acte de menjar: Art d'acció. Yves Klein Villagle, Jacques Artista francés, popular per recollir restes de cartells. El resultat es un propi cartell que ens parla del pas del temps i de la destrucció. - Decollage: En alguns casos són abstractes, però en altres queda informació de les restes dels cartells. Tinguely Relacion amb l'art cinetic Li interesa el moviment Fa maquines, que ell construeix i l'espectador pot triar elements, interactuar. Algunes de les maquines servien per pintar i l'espectador tria l'eina, el rotulador, pinzell i la maquina amb moviments mecanics pinta. Producte: atzar, relacionat amb el discrus de parlar amb l'artista. Relativitzar el paper de l'artista. Es molt famòs per les seves escultures. viatja a japo: filosofia zen. Li interes el misticisme, que el color traspasa. Series: monocroms. Per Klein els colors tenen un component espiritual, emcoional. La idea de que l'espectador conecti amb un determinat sentiment. Esta molt influit per Kandinsky. Era músic, d'orquestra i sobretot de jazz. Blau: es el color mes simbolic, espiritual, va crear el seu propi blau. Blau Klein. També es conegut per les seves accions. models pintades, refreguen per la tela, ell les dirigex. Les dones son instruments de creació
  31. 31. Abstracció postpictòrica Ad Reinhardt En ple apogeu del Pop nord-americà apareix un corrent artístic abstracte-geomètric, els precedents del qual es remunten a les formes més radicals d’abstracció de les primeres avantguardes. Pintura abstracta/ vermell /1952 Pintura abstracta 1951/ Hard edge Relació entre: Abstracció postpictorica (pintura) Minimal Art (escultura) Abstracció postpictorica: Deriba del expressionisme abstracte americà, de la tendencia espaialista / camps de color Amb una nova orientació Greenberg Terme exposició 1964 Més enllà de la tradició sensualista de la pintura, nova orientació: postpictòrica TRETS - Una concepció estrictament formalista, deslligada de qualsevol pressupòsit ideològic o espiritual (manca de qualsevol tipus de contingut) - Una marcada fredor, que posa de relleu el seu caràcter impersonal - Un desig que l’art sigui inexpressiu i que la forma o l’estructura el qual siguin l’únic vehicle de significació L’ús concepte «interessant» per referir-se aobreseliminar qualsevol judici de valor - Refús de tot l’anecdòtic, per tal d’obtenir la màxima puresa de llenguatge - Tendència al reduccionisme cromàtic (ús de pocs colors en una obra) - Geometria estricta i ús de colors plans: bidimensionalitat Gran format El “Shaped canvas”, l’estructura interna determina la forma externa. Lineal en el disseny Brillant en el color Manca de detalls i incidents Composició infinita, oberta (sensació d’infinit) Fredor distanciament, No hi ha rastre de l’artista, A nivell ideologic i també d’execució Relació amb l’expressionisme abstracte: espaialista les tendències no representatives, posteriors a l’informalisme, que tenen com base la primacia del color i la visualitat pura.la «Nova abstracció» s’interessa més pel color sense ingredients de textura o matèria Coincideixen: en els camps de color / limits oberts / obres de gran format / impòrtancia de l’espai (a nivell plàstic) Diferencies importants: limits nets i depurats (hard-edge / contorns durs) Ideologic: no hi ha transmissió de sentiments, d’emocions Imporancia de la pintura en ella mateixa. Literalitat: relació amb l’hiperrealisme No remet a res que no sigui la propia composició: aqui roman la seva trascendencia Ja des de 1952, Ad Reinhardt pretenia conciliar l’art geomètric i la intensitat cromàtica de la pintura americana. Però, en aquesta segona accepció, cal explicitar alguns termes. • l’expressió «hard edge» −contorn net− va ser proposada el 1959 per J. Langsner i es referia a l’art abstracte geomètric. Tanmateix, entre 1959 i 1960, L. Alloway l’utilitzava per traduir l’economia de la forma i la nitidesa de la superfície amb la irrupció cromàtica, sense evocar l’art geomètric de l’abstracció tradicional. "En una pintura, no hi entenc l'amor per a res més que no sigui la pintura mateixa" Ad Reinhardt Pintura abstracta, 1960 1966 " Una icona lliure, no manipulada, inmanipulable, inútil, no comercialitzable, irreduible, no fotografiable, no reproduïble, inexplicable" Ad Reinhardt "L'art ha de ser unicitat i finesa, dret i puresa, abstracció i evanescència. El millor art deixa sense respiració; està desproveït de vida, de mort, de contingut, de forma, d'espai i de temps. Aquesta és sempre la mort de l'art." Art-as-Art Dogma, Ad Reinhardt, 1965
  32. 32. PURA VISUALITAT L'abstracció postpictòrica és "Un llenç quadrat (neutre, sense forma) / amb la pinzellada retocada per esborrar el toc del pinzell / de superficie mate, plana, pintada a mà alçada (sense vernís, sense textura, no lineal, sense contorn imprecís), que no reflecteixi l'entorn - una pintura pura, abstracta no objectiva, atemporal, sense espai, sense canvi, sense referència a cap altra cosa, desinteresada - un objecte conscient de sí mateix (gens inconscient), ideal, transcendent, oblidat de tot allò que no és l'art". Ad Reinhardt "Twelve rules for a new academy" (1953) Barnett Newman Adam 1951-52 Eva 1950 "Más es menos, y menos es más" La primera regla y norma absoluta de las bellas artes y la pintura, que es el arte más elevado y libre, es su pureza. Cuanto mayor sea el número de usos, relaciones y suplementos que tenga un pintura, menos pura será. Cuantas más cosas encierre, cuando más ocupada esté la obra de arte, peor será. Más es menos." Josef Albers Variant / Adobe 1947 Frankenthaler Helen Casa blanca B 1947 1954 Josef Albers Constel·lació estructural, alfa 1954 Helen Frankenthaler Canal 1963 A l’est i més enlla
  33. 33. Morris Louis Morris Louis Morris Louis Saraband 1959 Punt de tranquil·litat Columnes d'Hèrcules "Una pintura és una superficie plana amb una pintura sobre ella, res més" Frank Stella Alpha-Phi 1961 “Cal recordar que la pintura abans d’ésser un cavall de batalla, una dóna nua o una anècdota qualsevol, és essencialment una superfície plana recoberta de colors acoblats en un ordre determitat” Maurice Denis “Más es menos, y menos es más” La primera regla y norma absoluta de las bellas artes y la pintura, que es el arte más elevado y libre, es su pureza. Cuanto mayor sea el número de usos, menos pura será. Cuantas más cosas encierre, cuando más ocupada esté la obra de arte, peor será.” Frank Stella Frank Stella Frank Stella Sense titol 1966 Trepitjada de hiena (Hyena Stomp) Harran II 1967 Kenneth Noland Regal 961-2 Sequera 1963 Kenneth Noland Trans Shift 1964 One-Shot Paintings Ellsworth Kelly 1923 Relleu taronja vermell 1959 Oli sobre dos llenços Blau verd groc taronja vermell, 1966 Blue green yellow orange red 1966 Ellsworth Kelly Red blue green 1963
  34. 34. Minimal Art Totes les obres que comencen a fer en pintura, en relació amb l’abstracció. Es van començar a aplicar a l’escultura. La seva caracteristica pricnipal, era el reduccionisme de les formes. La majoria d’aquests escultors no fan aquestes escultures, sino que ho fan a fabriques industrials. El artista, ho es, perque idea l’obra. Tot això deriba en l’art conceptual. Com sorgeix el minimal art: l’expressio la utilitza un professor de filosofia en un article a Art Magazine. Es més important la intenció que l’obra mateixa. Trets Importancia del tot, es mes important la totalitat, no els petits elements. “El problema principal es mantener el sentido del todo” Donal Judd Les obres no les pots fragmentar. Indivisilitat. Utilitzen formes elementals, geometriques, que es repeteixen. Serialització. Els materials han de ser simples, moltes vegades industrials, no son nobles. El tamany es gran, impresiona, s’imposa a l’espai. En general el color no interesa especialment, no volen emocionar. Utilitzen colors simples. Els hi interesa molt el pes, la composició.. parametres que van més enllà de la individualitat. El que pretenen aquests artistes es generar una reflexió sobre que és l’art. I reflexionar en això, volen defensar l’autonomia de l’art. El art es autosuficient. L’art només remet a l’art, a si mateix, s’imposa la literalitat. No utilitzen metafores, ni simbolismes externs. Refusen la representació, ni enterna ni interna. Aquesta fredor s’enfatitza amb la producció en serie. Com son de gran tamany, per percebre la totalitat l’espectador s’ha de separar. Això genera fredor. Es molt important com l’espectador experimenta l’obra. Intenta unir el subjecte amb l’objecte, a través de la relació amb l’espai que generen. Els espais que hi ha entre els moduls son molt importants. Proposen/discursen que cada dia, cada lloc, dona una experiencia nova irrepetible. L’obra la completa l’espectador amb la seva interacció amb aquesta. Relació amb l’art d’acció. Relació amb l’art conceptual: desmaterialització de l’objecte. En aquest moviment encara hi ha objecte, pero importa més el disseny, la idea i el resultat. I no importan gens l’excecusió de l’obra. Donald Judd, anteriorment pintor, teoric del moviment. Comença a treballar amb el metall. En la seva obra es parla d’objectes especifics. Actua sobre l’espai. Donald Judd 1969/1982 alumini
  35. 35. Trets/conceptes: MINIMAL ART André 1. Economia formal: el valor del tot Small copper corner 1988 Indivisibilitat: importancia de la unitat. Màxim ordre amb els medis mínims. Formes elementals geomètriques Materials simples per la construcció: àcer, ferro, plexiglàs, fusta… Importancia del tamanys: els hi confereix el seu poder. Serialització: repetició d’un mòdul, forma geometrica: importancia del tot Interessats amb altres paràmetres més que els visuals: pes, composició, química, dimensió, etc. Color: simple, no desvia l’atenció. 2. La literalitat o presència Autonomia de l’art: Utilitzen la literalitat dels objectes per fugir de qualsevol metàfora: els objectes són llocs de significació literal, no són vehicles per parlar de les passions. La producció en sèrie separa l’art de la subjectivitat. 3. La percepció de la forma: l’experiència El minimal art intenta superar el dualisme idealista de subjecte/objecte a través de l’experiència i de la seva relació amb l’espai: “El arte mínimo es considerado como un esfuerzo por tratar tan directamente como sea posible con la naturaleza de la experiencia y su percepció a través de las reacciones visuales” (A.Leepa a “Minimal Art”) Percepció de l’espai per part del subjecte: l’art s’ha d’experimentar “El objecto no será más que uno de los términos en esta nueva estética… Existe más uqe antes una mayor consciencia por parte de la que persona que observa la obra que está estableciendo relaciones a medida que aprehende el objeto desde diversas posiciones y bajo condiciones variables de contexto lumínico y espacial” (Morris, Notes of Sculture, 1966) Vers l’art conceptual, o la desmaterialització de l’objecte: Importància de la idea, del disseny, més que l’excecució de l’obra. L’espectador pot continuar “virtualment” la obra, es co-creador. Relacions amb altres moviments: El minimal obra les portes a les tendencies que aposten per la desaparició de l’objecte a favor de la fase processual (Art conceptual) i esté els límits de l’art vers el propi cos (Body art o art d’acció) o vers l’entorn (art povera, land art): experimentació amb l’espai. Carl André Sixteen Steel Cardinal 1974 André Equivalent 1966
  36. 36. Dan Flavin, Robert Morris, Anell amb llum The diagonal of May 25, 1963 1985 1996 "La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència" Flavin Monument a V. Tatlin Icona: "Objeto que no es estrictamente religioso, sino que está basado en una relació jarárquica de la iluminació eléctrica por encima, por debajo, contra y con estructura cuadrada coloreada de luz" Flavin Robert Morris, Untitled L-Beams 1965 Laberints, en aquest cas es molt important l'experiencia de l'espectador. "Prefiero el arte como pensamiento que como trabajo. Resulta funamental para mí el no ensuciar las manos. Reivindico el arte como pensamiento" Flavin Sol Lewitt Incomplete open cube 7/18 1974 Painted aluminium "El objeto artístico es lo de menos porque su ejecución es mecánica. Lo que cuenta es la idea". 1967, Sol lewitt Five Modular Structures 1972
  37. 37. Art cinetic /CINETISME / OP ART Cinetisme probe de Kinesis, implica moviment. Ja sigui real o perceptivament es mogui. El concepte de cinetic apareix al 1920, pero no serà fins a meitat de segles quan es comença a parlar seriosament del tema. “El moviment” 1955: Vasarely, Duchamp, Calder, Agan, Bury, Jacobsen, solo y Tinguely. Quan hi ha il·lusió de moviment es tracta de OP ART. 1960. Expo Zurich: Organitzada per Spoerri, Art multiple transformable i art cinètic. Es publica es “manifest groc” que parla d’art cinètic. Precedents en els treballs de la Pol Bury 1971 Bauhaus (ex. Moholy-Nagy) dels constructivistes russos (ex. Naum Gabo) o del moviment De Stijl. Balins sobre una safata La intervenció de l'espectador, la recerca del moviment i la transparència dels materials són els components d'aquest art del mòbil. Els fenòmens òptics, la llum, les màquines i l'electrònica (Nicolas Schöffer), les forces magnètiques (Takis), el temps, són els nous materials d'aquestes obres Kenneth Martin, 1905/1984 Mòbil de cargol 1953 Precedents Pol Bury; experimenta amb molts efectes motrius. Safata de balins. També va fer panells transformables, es veu una cosa o un altres segons on es situi l’espectador. CINETISME: es mou: l’objecte, l’espectador, fa efecte de moviment (OP ART) Naum Gabo es el primer en parlar de ritmes cinetics, quan ho diu parla de formes essencials que mostren la percepció del temps real. Rodtxenko, energia, sembla un electrò. La forma de l’ombra forma part de l’obra. 1930 - Lazsho - Moholy Nagi - maquina, artefacte que vibra, genera sò, moviment, contrast. Marcel Duchamp, Rotorelleus Man Ray, penjador. Moviment de l'espectador Rafael Soto Gran doble escritura CINETISME Alexander Calder: s'inspira en Miró, Mondrian. Jesus Rafael Soto, instal·lacions: escultura+ambient (invaeix l'espai) Es parla de la 4a dimensió. "Penetrable" "Ja no som observadors, sino que som parts constituents de la realitat. L'home no es aqui i el mon alla" Soto Els penetrables son escultures pero també ambients, t'hi pots introduir. També tenen el so de l'ambient. A temps real, son obres irrepetibles, cada cop que pasa algu se'n fa una de nova. "Gran doble escritura" En mig cami entre l'op art i el mov. de l'espectador. Vassilakis Takis Antigravity Musical (instrument, violi sona sol) 1977 Jesus Rafael Soto Penetrable Museo Reina Sofia 1982 "Ja no som observador, sino parts constituents de la realitat. L'home no és aquí i el mon allà. Està dins del mon i això és el que voldria fer sentir amb les meves obres penetrables." Soto
  38. 38. Yacoov Agam Josef Albers Vasarely Doble Metamorfosi III 1965 Contrel·lacio estructural Alfa 1954 Homenatge a Malevitx 1948 Joseg Albers Interlinear num 34 1964 Josef Albers Victor Vasarely Bi-forme 1962 Co-cordinal 1942 Wolfgang Ludwig Pintura cinemática 1964 1969 Vasarely Vega 1968 1984 Op Art Victor Vasarely Patró de Moiré Manipur 1952 Bridget Riley Blaze 1964 Bridget Riley Dubta 1964 Es basen en teories de la Gestalt Discriminació figura-fons (Edgar Rubin) Llei de semblança, Llei de contrast Llei de proximitat Llei de continuïtat Convexitat Àrea Orientació Ke. Martin: Screw Mobiles Vassilakis Takis - Antigravity Takis: obra de destrucción d'obres bombas Materialització de la presencia de la energía invisible per (a través de) l'objecte visible. Pol Bury; experimenta amb molts efectes motrius. Safata de balins. També va fer panells transformables, es veu una cosa o un altres segons on es situi l'espectador.
  39. 39. Art conceptual Joseph Kosuth "Una obra de arte es una especie de proposición presentada dentro del contexto del arte como un comentario sobre el arte" “Art as Idea: Nothing” 1968 El artista no está interesado directamente por las propiedades físicas de las cosas (…) las proposiciones artísticas no tienen carácter de hechos, sino un carácter lingüístico (…) expresan definiciones de arte" "Una obra de arte es una representación de la intención del artista, es decir, está diciendo que aquella obra particular de arte es arte, que significa que es una definición de arte" Kosuth, Art after Philosophy 1960 Practiques/manifestacions artistiques que han comportat un desplaçament de l'obra cap a la idea, o com a minim a la seva concepció. 2 tipus / Art: llenguatge /Art: acció Precedents: moviments relacionats Passats: Suprematisme: Malevich: Abstraccions de les primeres avantguardes. Duchamp: objecte . Relfexió art/ no art. Contemporanis: Minimalisme/ nova abstracció/ Land art Encara que hi hagi un mitjà, parlem de depuració perque l'emfasis esta en la idea. "Sólo cuando estamos en lo rea absoluto (lo esencial) el arte ya no será necesario" - Mondrian Joseph Kosuth “One and three chairs” "Hay algo sobre el vacio y la vacuidad que me interesa mucho. Creo que puedo eliminarlo de mi sistema. El simple vacio, la nada me parece lo más potente en el mundo" R.Barry '68 Art conceptual: Kienholz (acid pop) és el primer que fa servir aquest terme. Fonaments teorics de l'art conceptual: "Paragrafs sobre l'art conceptual" article de Sol Lewitt " No totes les idees han de materialitzar-se" Sol Lewitt Suports x l'art conceptual: fotos, videos, textos, entrevistes Vinculació amb els nous medis de comunicació, s'abandonen els metodes tradicionals. També es desmarca dels circuits comercials tradicionals. - L'art com a llenguatge La idea de l'art s'ha estès més enllà de l'objecte, fins i tot de tota experiencia perceptiva. En direcció a una area d'investigacions filosofiques sobre la naturalesa del concepte art: L'important es la idea, i que aquesta idea faci reflexionar que es o no es art. "En l'art conceptual la idea o concepte és l'aspecte més improtant de l'obra. Quan l'artista es val d'una forma d'art conceptual, significa que tot el projecte i les decisions s'estableixen primer i l'excecució és un fet mecànic. La idea es converteix en una màquina que produeix art" Només les idees poden ser obres d'art; es troven din d'una cadena evolutiva que pot acabar trobant alguna forma. No totems les idees ha de materialitzar-se" Sol Lewitt En mi obra el mismo lenguaje no es arte… Uso el lenguaje como signo para indicar que hay arte, la dirección en la que se da el arte y para preparar a alguien para el arte. John Baldessari Pure Beauty 1966
  40. 40. On kawara Kaltenbach Postal dates Inicia una sèrie d’obra que encara continua avui: planells amb una data. "Time capsules Robert Barry Muestra telepàtica Ell fa una entrevista i això es l'obra. O una galeria tancada es obra. "Durante la muestra trataré de comunicar telepáticamente una obra de arte, cuya naturaleza consiste en una serie de idea no aplicables ni a la lengua ni a la imagen." Robert barry Graciela Carnevale Va rebre als asistents i els va deixar tancats. Kaltenbach "Art works" Signing Sculpture Video On Kawara telegrama Serie en que enviava dos postals als seus amics, alla on era. Aixi es pot seguir el rastre de l’artista, caracter autobiografic. Relació amb l'art povera Manzoni, posa un pedestal a la sala i ell mateix es l'obra. “I’m still alive” Serie de telegrames que fan saber que es viu. ART CONCEPTUAL D’ACCiÓ Vito Acconci Step piece Jenny Holzer Frases per la cutat, frases que et facin reflexionar. Les obres no estan signades, no importa l’autoria. No esta als museus, no calen intermediaris, es rehibindicatiu. Gilbert&George
  41. 41. Art d’acció Diferenents tipus de manifestacions d’art d’acció: Happening ÷÷ Performance ÷÷ Body Art Grups o moviments: Fluxus i Accionisme vienès El que tenim son accions pures. A partir de l’acció, es pot posar al mateix nivell l’art i la vida. On són els limits de l’art? “Fer de la vida una obra d’art” Oscar Wilde HAPPENING Definició Happening ve del verb anglès “To happen”: el que succeeix, esdevé o passa. Allan Kaprow:“Els happenings son esdeveniments que, per dir-ho simplement, tenen lloc” Trets Conjunt d’accions no reproducibles ni repetibles: importancia de l’atzar, la improvització: dos happenings mai seran iguals. Fonamental la participació del públic: no “mira” ho experiment, ho viu. L’obra no és un objete sino la recreació d’una acció, en un ambient, escenari… amb una durada determinada. Acció dirigida pel creador, pero de resultar incert, aleatori, llibertat total del públic: Joc (planificació/atzar) Allan Kaprow: Art d’acció, Trets generals Abandonament de la representativitat de les arts plàstiques Desmaterialització de l’objecte. Relació art conceptual: Acció relaciona l’art i la vida. Importància dels ambients, de la participació del públic. Relació art-vida En molts casos volen fer reaccionar al public, fer pensar. Nova concepcio-relació de l’artista i el public. L’artista es com un mediador que en diferents mitjans exposa una situació que l’espectador ha d’interpretar, viure, sentir… Precedents: Seguit d’accions de les primeres avantguardes. Les serates futuristes, declamaven manifestos, tomaquest, 1911 Vetllades dada, surrealisme Els experiments musicals de John Cage accions gutai “Al començament dels 60, els happenings mes experimentals i els Esdeveniments Fluxus havien eliminat, no només els actors, els papers, la intriga, les repeticions i les reposicions, sinó també el públic, l’espai escènic únic i el bloc de temps usual d’una hora més o menys” Importancia del joc no saber que pasara, trencar la rutina. “…nuestros happening, por diferentes que sean, poseen algo en común. Ellos devuelven a la actividad artística lo que se le había quitado: la intensificación de la sensibilidad, el juego instintivo, la festividad, la agitación social. El happening es, ante todo, un medio de comunicación interior, luego, incidentalmente, un espectáculo. Visto desde afuera, lo esencial es ininteligible. EL principio de la integración escena-auditorio, el primado de la creación artística sobre el examen racional, la importancia acordada a lo circindante y el ambiente constituyen la especificidad del happening” Jean Jacques Lebel “El happening” 1966 - Desig d’allunyar-se dels circuïts comercials: Si es verdad que el arte debe ser vivido por todos y no por uno _ es decir, no como un espectaculo sufrido pasivamente, sino como un juego donde se arriesga la vida_ es necesario eliminar cuanto antes lo que lo corrompe. EN primer lugar, a los comerciantes y detractores profesionales (…) Terminemos de una vez con los intermediarios y su peso muerto. AA. VV. Manifiesto sobre “el happening” 1966 Ritual // Totes aquestes accions tenen un caracter ritual, sobretot a l’accionisme vienes. El happening crea una relación de intensidad con el mundo que nos rodea porque se trata de hacer prevalecer en plena realidad el derecho del hombre a la vida psíquica. Lo sagrado y las prohibiciones cotidianas, la creación de las imágenes y la libre expressión del sueño, el lenguaje y la pulsión alucinatoria, la fiesta de los instintos y la acción social, la expansión de nuestros estados de conciencia y la de subconsciencia (…) todos esto es conciliable. Cuando haya,os conquistado la soberana multiplicidad del ser, eso querrá decir que habremos sobrepasado el arte. Que hemos ido más allá del teatro y alcanzado la vida. AA. VV. Manifiesto sobre “el happening” 1966 4’33’’ john cage “No se marca una frontera para la obra de arte o una frontera para lo que se denomina vida cotidiana, ambas se entremezclan y nosotros, los oyentes en el concierto de Cage… colaborámos en la obra de arte. Era una relación de colaboración eternamente en cambio. La obra de arte es sencillamente ese organismo vivo; sonidos, toses, sirenas de policia, aire acondicionado, sombras en los cuadro.” Kaprow sobre 4’33’’ de cage
  42. 42. Trets - ATZAR Conjunt d’accions que no son ni reproduible ni repetibles, dos happenings mai seran iguals. L’acció te lloc en un ambient determinat - museu, teatre, carrer_ Es vol sortir dels camps habituals del mercat de l’art, hi ha certa rebeldia. Happening de Jim Dine Claus Oldenburg in Allan Kaprow’s The big laugh 1960 Representació, en un ambient, d’una durada determinada. En el happening es imprescindible l’acció del public_ caracteristica unica del happening. Claes Oldenburg Importancia del joc. Instantaneas de la ciudad 1960 Precedents del happening John Cage, 4’33’’ John Cage L’artista ha de fer a un costat la música, el protagonista es el so. Duchamp, es protagonista - tecnica de l’atzar. Tristan Tzara, i el poema del barret. La musica com a pura acció, negar el virtuosisme del compositor, desarrollar la musica fins que no quedi res per explorar. Obra de Cage Cambra silenciada, Cage se sent el bateg del cor en busca del silenci. El silenci - 1961 - obra teorica. Maciunas clava claus a un piano perque sigui imposible de tocar. Kaprow, va difondre el grup Gutai internacionalment. Estava influit per Jackson Pollock. Cap al 57 s’interesa per els ambients i el happening. Kaprow: 18 happenings en 6 parts - 1959 Ell li dona certes instruccions a la gent de que han de fer, pero després la gent pot fer el que vulgui. Happening de Kaprow “Yard” 1967 Jim Dine Car Crash S’intenta reproduir el que es pot sentir en un accident de cotxe.
  43. 43. Performance - Body Art L'artista esdeve la seva propia obra d'art. Body art - Es un tipus de performance, el cos es fundamental, s'utilitza el cos com a medi de representació. S'inpsira en el happening + elements de l'art corporal, música dança, teatre, arts plastiques, i mitjans teconologics. Concepció d'art total. Acostuma a ser una realització individual o de petits grups, en el qual l'artista no representa cap paper, sino expresa la seva propia persona/idea. Diferencies amb el happening No es imprescindible l'acció interactiva del públic. El públic és més pasiu. No és tant important l'atzar. Carolee Schneemann Gina Pane Eye Body 1963 Body art: acció que es fa sense públic - Fa 36 accions sense públic. Juga amb l'aspecte visual de la carn com a material. Vol rehivindicar la feminitat, criticaba l'ambient misogin del que estava rodejada al mon de l'art. mosega vidres trencats. Acció escales amb vidres. Body art extrem _ ho va ser més a Europa que a EUA. “Es la unica manera d’arribar a perturbar a una societat anestesiada” Gina Pane Considera que tothom porta una mascara, i quan pateixen dolor deixan a un costat aquesta mascara i així sorgeix la verdadera personalitat. "Recoberta de pintura, greix, guix, cordes, plàstic, estableixo el meu cos com a territori visual. No sóc una fabricant d'imatges, sinó que exploro el valor de la imatge de la carn com a materia" Carolee Schneemann Chris Burden Shoot, 1971- Trans-fixe 1974 Vol controlar una cosa incontrolable. Transfixed. Aquestes accions es poden fer perque estan dins del marc de l’art. “L’artista es sacrifica per la societat” Dennis Oppenheim Marionetas Titellas Carolee Schneemann Orlan Refiguració Autohibirdació 1998 A partir dels 90, comença a fer una serie d'operacions estetiques i es fixa en pintures clasiques per escollir com es farà. Ella actua sobre el seu propi cos com a una obra d'art. "Mi trabajo es una critica sobre lo que hace la sociedad y la mujer con el cuerpo" Art carnal "Mi intención no es responder a un canon de belleza, sino cuestionarlo" Meat Joy "orgia" Erotic + fastic 1964 Vito Acconci Trademarks Step piece Marina Abramovich Rythm 0 (1947) Rythm 2 : pren dos pastilles contraries, un antiepileptic i una per problemes del sistema nervios. També parla de les relacions de la parella: cridant, lligant-se dels cabells. Ho fa amb Ulay, un artista amb el que va mantenir una relació de parella. Dead Self, la parella et pot matar.
  44. 44. Fluxus Art objetual (objecte trobat: dada): Kits Fluxus Art d’acció Fluxus: Flux: acció de fluir: moviment o escolament incessant, com el d’un fluit; succesió contínua de canvis” George Maciunas Ideoleg “Cadascun de nostraltres tenia idees pròpoes sobre què era Fluxus, i millor que fos així. Els costaria més enterar-nos. Per a mi, Fluxus era un grup de persones que s’entenien i que estaven interessades en la obra i la personalitat dels artistes” George Bretch Fluxus is not a Movement, a moment in history, an organization. Fluxus is an idea, a kind of work, a tendency, a way of life, a changing ser of people who do Fluxworks. Fick Higgins Idees fonamentals Internacionalisme Experimentalisme Interdisciplinarietat Fusió art/vida Implicació Joc Allò efimer Fluxus es replanteja les qüestions més elementals referents a l’art: La funció de l’art i de l’artista La relació entre l’objecte i l’acció La relació entre l’objecte i el museu La relació entre l’art i la vida Les formes de creació, presentació i recepció de l’art Joseph Beuys, Manifesto, 1970 Alteration of George Maciunas Fluxus Manifesto of Febrary 1963 Nam june Paik, “Zen for Head” 1962 Ben Vautier, God 1961 George Maciunas, Dick Higgins, Wolf Vostell, Benjamin Patterson & Emmet Williams Performing Philip Corner’s Piano activities at fluxus internacionale Festtspiele Neurester Musik, Weibaden, 1962 Photograph by Hartmut Rekort Yoko Ono Cut Piece 1965 “Los espectadores fueron recortando las partes que no les gustaban. Al final sólo quedaba yo, firme como una piedra, pero ni siquiera eso les satisfacía: querían saber qué había en esa piedra”. Yoko Ono Shigeko Kubota Vagina Painting 1965 Paik Charlotte Moorman ‘’25’1.1499 Light Flux Kit Robert Watts 1972
  45. 45. Accionisme vienes Günter Brus "El lenguaje ha perdido su camino. Todavía puedes encontrarlo en el gruñir, el silbar, el gritar y el tragar (…) el arte y el lenguaje murieron juntos y también todo lo demás, incluso casi la acción de un loco. De la expresión a la plabra impresa y de allí a la muerte" Els accionistes son guiats pel subconscient i els impulsos més primitius i essencials (eros) per tal d'avançar cap a la mort (Thanatos), una mort simbòlica que els ha de conduir al renaixement,…a una catarsi que en primer moment es individual, però que, en definitiva, acaba essent col·lectiva. ACCIONISME VIENÈS Hermann Nitsch Otto Mühl Günter Brus Rudolf Schwarzkogler Acció: oposada al verb, al llenguatge, al pensament: trencament de l'art de reflexió, de coneixement Defensa: caos, anarquia, revolta, energia primordial, regeneradora,… desig de retornar a l'origen, a allò essencial en l'home. Abans cal destruir: els límits, la màscara social, les convencions, la cultura, les repressions…fins i tot l'art. "Debemos esforzarnos en destruir la humanidad, en destruir el arte" Mühl Moment de repressió i opressió + culpabilitat (Alemania) Insatisfació, neguit, engoixa de la societat. Quan els artistes poden començar a expresar-se, busquen un tipus d'art, noconvencional per alliberar aquest malestar. Expresen neguit a traves de les accions. Sobretot accions sobre el propi cos. BODY ART. Es aquest cos els artistes canalitzaran tota la violencia que senten, com a forma de protesta social. Ells son martirs, que es sacrifiquen per despertar la societat. Inspiracions/influencies La secessió de Viena (Klimt) Expressionisme alemany. Tipus d'art molt preocupat per l'inconscient al S.XIX, rehibindicatiu. Egon Schiele, O.Kokoshka També té relació amb l'informalisme i l'expressionisme america. Volen potenciar l'acció, s'oposen al verb, al llenguatge, al pensament. S'oposen a la concepció d'art com a reflexió, busque la vivencia, no volen pensar sino sentir. Busquen el kaos, l'anarquia, la revolta, l'energia primitiva, allò que es esencial de l'home. Neix un nou home. Cal destruir la cultura, l'art tradicional, la mascara social. Cal destruir els limits i els tabus. Dioniso VS apolo No es poden negar les parts fosques de l'humanitat, s'ha de construir a partir dels coneixements. Esforç per entendre-ho, el fastic, crist i martir, la culpabilitat, el primitivisme. Hermann Nistch pintura Teatre d'orgies i misteris Günter Brus "No me interesa esa forma de mirar que percibe las cosas cotidianas, pulidas, y aseadas… lo que a mi me interesa es aquel mirar, ya perdido, que percibe con todos los sentidos los objetos que se miran. Una forma de mirar total y sensual no puede reprimir lo trágico; la muerte, la putrefación, la podredumbre, tienen que meternos en el decurso de la creación. A través de las acciones consigo una excitación física y psíquica y alcanzo la expriencia del exceso primordial. Nitsch "A pesar de todos los peligros efectivos del fervor dionisíaco, la embriaguez del desfogue queda dominada en el teatro, tiene lugar dentro del reglamento, de las reglas del juego, está asegurada, se hace visible i consciente como fenómeno estético. Irrealidades reprimidas se hacen conscientes, se evita el dolor. Como ya he señalado, todas mis acciones están subordinadas a la forma… Para el hombre de épocas primitivas ver, captar y tocar los órganos internos, los intestinos húmedos de la víctima, estaba ligado a una sensación natural, sensible con respecto a un comportamiento de fiereza asesina enraizado filogenéticamente en nosotros (…) Las exigencias de limpieza, de momento no descifrables, que casi prohíben al hombre normal actual sentir lo húmedo, lo viscoso, significan el miedo a la muerte y a la destrucción, miedo a la comprensión vital real de que el deseo de cazar y de matar esta profundamente arraigado en nosotros" "Somos la fiera criminal más fuerte, más insaciable y más desconsiderada. Esta idea pertenece a la realidad trágica de nuestra vida" "¿Porque todo lo que es viscoso, carnoso, blando, gelatinoso, líquido, demanda una sensibilidad profunda? (…) Todo lo viscoso, lo humedo, podemos asociarlo con nuestra corporeidad, con su carne y órganos húmedos y blandos, con la fluidez de la sangre, de las secreciones y sustancias que se
  46. 46. extienden por el cuerpo, también las que son eliminadas como los excrementos, la sangre menstrual, la orina, el esperma, la saliva, el sudor, los vómitos, etc. Podría pensarse también en lo que se ha ingerido, en lo que se ha mordido, en alimentos insalivados, digeridos, mal digeridos y digeridos a medias. Nacemos envueltos de mucosidades. Günter Brus Selbstverstümmelung III 1965 Günter Brus Autopintura 1965 Günter Brus Action Ana 1965 Rudolf Schwarzkogler Action 5 1966
  47. 47. LAND ART Tres tipologies Walter de maria Anys 60/70 Un seguit d'artistes van començar a interesar-se per un tipus d'art que consistia en incidir o treballar directament sobre el paisatge, utilitzarlo com a suport, com a escenari_ la idea es alterar sobre el territori amb una pretensió estética i/o artistíca. Hi ha dos tipus d'intervenció, una de més monumental i una altra més intimista i reduida. Monumentals - Christo Intimistes - reduides Obres relacionades amb l’acció . home caminant The lightning field lo sublim de les catastrofes, simbologia i transcendencia. “La tierra está ahí no sólo par que sea contemplada sino para que se reflexione sobre ella” Walter de Maria Carl Andre Long piece (Aspen, 1968) Land art Es va originar arran d'un documental que tenia aquest nom - 1969. Aquest film només es va poder veure en aquell moment. Es un art efimer. Es mitifica la natura, amb l'alteració d'aquesta. Alguns procedents del Minimal art i del pop art. “Me gustan las catástrofes naturales, y creo que pueden muy bien ser la más pura expresión artística que nos es dado a conocer (…) Ojalá toda la gente que visita los museos pudiese experimentar un solo terremoto. Eso por no hablar del cielo y el océano. Pero es en los desastres impredecibles donde se manifiestan las formas más elevadas” Manifiesto 1960 “Sobre la importancia de las catástrofes naturales” Primera Expo EARTH WORKS Alguns artistes provenen del minimal art i del Pop Art, com Carl Andre, Herber… CARACTERISTIQUES Definició ambigua. Es escultura o es paisatge? Lo important es l'entorn, no es fan escultures en el sentit tradicional. Michael Heizer Complex one, Central esatern nevada 1972 "Escultures en camps expandits" No es pot desvincular de l'entorn. Geometria de l'entorn, te molta importancia. Relació amb el Minimal art. Integració d'elements al paissatge. No es un moviment tipic, no tenen manifest, cada artista te les seves raons. Importancia de lo EFIMER. Excepte en els casos que es considera que Land Art esta dins de les galeries. Discusio si això es realment Land Art. No són obres que és puguin transportar. Per lo tant es tradueixen en medis visuals o en audiovisuals. En prinicpi lo important es fer-ho no tant lo altre. En contra de la comercialització de l'art, com no es poden vendre, ni es poden exposar a museus. Com es financies les obres? Els gastos poden ser enormes, Christo fa maquestes, planols,… i aixi aconsegueix inversors. Nancy Holt Sun Tunnels Enmarca el paisatge, el focalitza. Richard Long A line Made by Walking England 1967 Richard Long A line in Scotland 1981 Richard Long Stone line 1980
  48. 48. Robert Smithson Andy Goldsworthy - Spiral Jetty 1973 + sentit místic i emocional. Icicle Star Ice Ball Andry Goldsworthy Sticks Framing a lake Homenatge a Benjamin D.Karavan 1994 James Turrell Roden Crater 1974 Christo y Jeanne CLaude Surrounded Islands Wrapped Monument to Vittorio Emanuele The Umbrellas

×