Els ramats que barregen xurres amb merines des dels temps de la Mesta ens diuen que l’explotació dels animals sempre ha estat un projecte integral pensat per a esprémer els seus cossos com si foren una llima. Sempre al màxim de les seues capacitats, i sempre al màxim de les capacitats humanes per a trobar noves formes d’esclafar, de traure més de suc. Per això, dir que la llana, els lactis i la carn són la mateixa cosa no és barrejar xurres amb merines.

1. Roba i esclavatge (I). La llana.
Mezclar churras con merinas és una
expressió castellana que parla de barrejar
conceptes aparentment semblants però
que, en realitat, són molt distints.
Metafòricament, fa referència als ramats
d’ovelles que barregen aquestes dues
races: es poden distingir uns individus
dels altres quan estan aïllats, però és
impossible quan formen un bloc
compacte on només es veuen caps, potes i
llana.
La merina1 és una raça d’ovella que té
una gran concentració de fol·licles
secundaris a la seua pell, 60-80 per cm2
Merina a l'esquerra, xurra a la dreta. Distinta raça i el mateix
front als 12-24 d’altres races.
Això
destí.
significa que tenen molta llana (que, a
més, és molt fina).
La xurra2 es
caracteritza per la seua especialització lletera, una producció que es destina majoritàriament a
l’elaboració de formatges. I, amb les dues races, es complementa l’explotació a través de la carn de
xai3, especialment, dels xais que naixen per a que les xurres donen llet.
Els ramats que barregen xurres amb merines des dels temps de la Mesta4 ens diuen que
l’explotació dels animals sempre ha estat un projecte integral pensat per a esprémer els seus cossos
com si foren una llima. Sempre al màxim de les seues capacitats, i sempre al màxim de les
capacitats humanes per a trobar noves formes
d’esclafar, de traure més de suc. Per això, dir
que la llana, els lactis i la carn són la mateixa
cosa no és barrejar xurres amb merines.
L’esquilat, la xollada5, és el moment àlgid de
la producció de llana. La indiferència pel que
senten els animals és la seua característica
principal: allò important és fer la faena i
ràpid. Les persones esquiladores tiren les
ovelles a terra i immobilitzen les seues potes
amb cordes, mentre passen la màquina
d’esquilar o les tisores (si es fa de forma
tradicional) pel seu cos. Sovint, aquestes
persones no tenen ni l’experiència ni la cura
Merina amb el seu borreguet, marcat per a l'escorxador.
que exigeix aquest treball6, i causen ferides
molt greus i doloroses als animals. Ni tan sols
les més expertes7 poden evitar fer nombrosos talls a la seua pell, que s’afegeixen a les ferides que
provoca la immobilització i al trauma patit. Alguns textos diuen que és important no fer ferides,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovella_merina
http://es.wikipedia.org/wiki/Oveja_churra
3 Asociación Nacional de Criadores de Ganado Merino. http://www.razamerina.com/PRODUCCIONES/carne.html
4 http://es.wikipedia.org/wiki/Concejo_de_la_Mesta
5 http://www.firesifestes.com/Fires/F-Xollada-Sort.htm
6 La falta de persones amb experiència a la Península Ibèrica ha fet que, des de fa temps, es cerquen a països com Polònia.
Faro de Vigo.es, 19.04.2011, Trasquiladores polacos para las ovejas gallegas.
http://www.farodevigo.es/sociedad-cultura/2011/04/19/trasquiladores-polacos-ovejas-gallegas/537250.html
Diario de Navarra.es, 01.05.2010, Esquiladores polacos en Cabanillas.
http://www.diariodenavarra.es/20100501/tudela/esquiladores-polacoscabanillas.html?not=2010050101565960&idnot=2010050101565960&dia=20100501&seccion=tudela&seccion2=&chnl
=10
Diario de León.es, 16.06.2011, Esquiladores polacos. http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=267263
7 Norte de Castilla.es, 09.07.2006, ¡Ya vienen los esquiladores!. Paràgraf 7è: “(…) Esquilar no es fácil –comenta–; ir con
mucho cuidado es importante, sobre todo a la hora de ‘sacar el pescuezo’, porque se corre el riesgo de herir al animal.
1
2

2. pel benestar de l’animal i perquè la cicatrització és molt complicada i condiciona la producció
futura8.
Les ovelles també poden ser víctimes de
pràctiques com la llimadura de dents, que es
justifica en un suposat allargament de la vida
dels individus. Les dents es llimen o es tallen,
amb moles o freses de disc, fins a arribar a la
genivai fins i tot per sota, sense anestèsia prèvia
ni analgèsics posteriors. Es deixen al descobert
terminacions nervioses, fet que causa molt dolor i
patiment. Quan són molt petites, també pateixen
altres danys com les mosses a les orelles per a la
identificació, el tall de les cues i, en el cas dels
mascles, la castració (amb ganivet o per lligadura
de l’escrot). No reben cap tractament contra el
dolor que causa aquestes intervencions9.
Ja fa segles que les merina isqué de Castella, i s’ha convertit en la raça d’ovelles amb major nombre
d’individus a tot el món. Els encreuaments han cercat individus amb més llana i, així, s’ha arribat a
la merina australiana, que té la pell plena a plecs com els dels gossos sharpei. Amb una pell que es
plega sobre ella mateixa es multiplica la quantitat de llana per individu, però apareixen nous
problemes.
Quan els animals orinen i defequen, les esquitxades s’infiltren dins d’aquests plecs i es generen les
condicions ideals per a la cria dels tàvecs. Les larves fan ferides a l’ovella per a alimentar-se de
sang i carn i, si no s’actua, l’individu podria morir en qüestió de dies. El criador australià John H.
W. Mules començà a practicar el que es coneix, en el seu honor, com a mulesing: el tall a ganivet
d’un gran tros de pell de la regió anal que, quan cicatritza, quasi sempre ho fa sense plecs. Els
testimonis conten que els xais, després del mulesing,
es recargolen de dolor i corren lateralment, intentant
cercar un alleujament que tarda dies en arribar.
L’explotació de la llana també té el seu tombant cap a
la producció ecològica i el comerç just. Per exemple,
el projecte de l’Obrador Xisqueta10 nasqué per a
potenciar el treball artesà de la llana i la
supervivència de la raça xisqueta o pallaresa, del
Pirineu català occidental. Garanteix un preu just de
la llana per a que es puga costejar la xollada11, i ja
comença a oferir productes fets amb llana 100%
ecològica.
Altre cas és el de l’ovella ripollesa, que també està
sent “salvada”. Al programa De Vacances de TV3, del
dia 20 de juliol de 2007, es va emetre un xicotet
reportatge amb la intervenció d’un veterinari de
l’Associació de criadors de l’ovella ripollesa12, un
Borreguets que acaben de patir el mulesing.
Hay ovejas merinas muy cerradas, a las que casi no se les ve los ojos. Cuando éramos principiantes lo pasábamos muy
mal, la verdad”.
http://www.elnortedecastilla.es/pg060709/prensa/noticias/Segovia/200607/09/VAL-SEG-121.html
8 Patrimonio Industrial en Segovia, 01.01.2009.
Esquileo. Apartat 2, El oficio de esquilar, paràgraf 9é.
http://patrimonioindustrialensegovia.blogspot.com/2009/01/esquileo.html
9 Regan, Tom. Jaulas vacías. Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, Barcelona, 2004. P. 129132.
10 http://400auvelles400meravelles.blogspot.com/2011/05/obrador-xisqueta-vendra-la-1a-llana.html
http://www.montanyanes.net/ObradorXisqueta/TallersLlana-ObradorXisqueta-2010.pdf
11 http://blocdeformatges.wordpress.com/tag/races-autoctones/
12 Associació nacional de criadors d’oví de raça ripollesa. http://www.ancri.org/

3. ramader i un cuiner. El relat deixa clara l’estreta relació entre la producció de llana, la de llet i la de
carn de xai, matat quan té entre 2 i 3 setmanes de vida13. En aquest cas, el principal objectiu és la
producció de recuit, un formatge fresc típic de la zona.
La llana no és un abric que les ovelles es deixen llevar, amb un somriure a la boca, quan arriba la
calor. Aquesta imatge idíl·lica, treta dels comptes pensats per a la nostra alienació des de la
infància, amaga la realitat de l’explotació d’aquests animals. La llana s’arrenca del cos dels mascles
castrats i de les femelles que, potser, també són explotades per a la producció de llet, també han
parit un xai que haurà estat matat i esquarterat poc temps després de nàixer.
Escorxador de Mercabarna. Línia de matança i esquarterament de xais.
Carn, lactis, llana. Trenquem totalment aquest cicle d’explotació: tenim alternatives sintètiques i
vegetals que cobreixen totes les nostres necessitats. Els teixits per a l’esport de muntanya, per
exemple, són lleugers i cobreixen els requeriments d’abric més exigents (folre polar, polartec, etc.).
Podem vestir vegà sense passar fred, i deixant de banda l’ús i l’explotació animal.
13
http://animalismecat.blogspot.com/2011/01/la-llet-i-lescorxador-mes-clar-aigua_21.html