... L’homenatge als animals es feu viral, i l’Edu fou el protagonista d’articles als diaris i d’entrevistes i reportatges a ràdio i televisió on ens explicaven que la situació podia obligar-li a sacrificar les seues 21 intel·ligents vaques amb sentiments. No existeix la certesa: algunes notícies ens havien alertat que “a partir de finals de mes [d’abril de 2016] haurà de sacrificar les vaques que no estiguin prenyades i mantindrà una producció mínima per alimentar els vedells que té fins acabar tancant l’explotació”; a altres, l’Edu deia: “no em plantejo sacrificar les vaques, sé que les podria vendre perquè tinc un ramat jove”. Finalment, Llet Nostra acudí al rescat i incorporà el ramader a una de les seues cooperatives, fet que l’hauria permès no malvendre i salvar els animals...

1. de1 3
“Sou la meua família, em sap greu”.
“Sou la meua família, em sap
greu”. Em sona com la frase
culminant d’una tragèdia que
acaba amb la mort de tothom
menys la persona assassina, qui
finalment no ha encertat a
suïcidar-se o que, al moment
decisiu, s’ha trobat que no tenia el
valor per a fer-ho. No és el cas.
Ací, les úniques que podrien morir
són unes vaques i el dilema ni de
bon tros inclou qui se’l planteja, un
heroic David acorralat per la fi de
les quotes lleteres en la seua lluita1
contra el Goliat de la indústria.
L’Edu Toral agafà el relleu de son
pare a la granja lletera, amb la
planta transformadora de Llet
Pascual a Gurb com a destí de la2
seua producció. El pare havia
començat el 1986, i la granja havia
resistit fins que l’Edu augmentà el
ramat i multiplicà per dos la
productivitat per animal en només un any. Però, sense quotes lleteres i amb el consum a la
baixa , Pascual té per triar i remenar i comunicà l’Edu que, amb el proper venciment de contracte,3
deixaria d’assumir eixe increment de producció.
L’Edu respongué amb una oda a les seues vaques a través de l’Instagram i el Facebook : “(…)4
Sou la meua família, jo no us veig pas com uns animals grossos, a vegades brutes, jo se que teniu
sentiments, que sou molt intel·ligents, se quina és la primera que entra a la sala de munyir i quina
és la última, i sé que encara que us feu les tontes, quan us cridem pel nom, sabeu que sou
vosaltres! Em sap greu que potser tot aixo s'estigui acabant, però sempre en tindré un record
molt gran i molt feliç d'aquest any i poc que m'he dedicat al que jo he volgut fer, el que més
m'agrada i el que per culpa vostre, he trobat també a una persona molt important! (…). Us dec
molt nenes, i crec que no us ho podré tornar, aixo m'entristeix! Us estimo molt a totes! Intentaré
que si tot això s'acaba, almenys, no pugueu dir, aquell cabrón ens va tractar malament i no es va
preocupar per nosaltres! Sou úniques! #granjacantoral #orgulldecriador #vaques”.
L’homenatge als animals es feu viral, i l’Edu fou el protagonista d’articles als diaris i d’entrevistes i
reportatges a ràdio i televisió on ens explicaven que la situació podia obligar-li a sacrificar les
seues 21 intel·ligents vaques amb sentiments. No existeix la certesa: algunes notícies ens havien
alertat que “a partir de finals de mes [d’abril de 2016] haurà de sacrificar les vaques que no
estiguin prenyades i mantindrà una producció mínima per alimentar els vedells que té fins acabar
Animalisme CAT, 08/04/2015, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/04/lembol-vega-ii-quotes-lleteres.html1
El 9 Nou, redacció, 04/03/2012, Leche Pascual consolida Gurb com la seva segona planta a l’Estat, http://2
www.el9nou.cat/noticies_o_2/23074/leche_pascual_consolida_gurb_com_seva_segona_planta
El Punt Avui, Imma Bosch, 04/05/2016, Llet Nostra respon a la crida d'un ramader que tancava, http://3
www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/964111-llet-nostra-respon-a-la-crida-dun-ramader-que-tancava.html
(….) El mercat mundial de la llet viu des de final del 2014 un estat de deflació de preus que, afegit a l'abolició de quotes
l'abril del 2015 per part de la Comissió Europea i a un consum de llet a la baixa, ha abocat el sector a una situació
insostenible…
Edu Toral, Facebook, 20/04/2016, https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10209586643209137&set=p.4
10209586643209137&type=3&theater
Neus, una vaca lletera acabada de nàixer a la granja de l’Edu Toral
(publicada al Facebook).

2. de2 3
tancant l’explotació ”; a altres, l’Edu deia: “no em plantejo sacrificar les vaques, sé que les podria5
vendre perquè tinc un ramat jove ”. Finalment, Llet Nostra acudí al rescat i incorporà el ramader a6
una de les seues cooperatives, fet que l’hauria permès no malvendre i salvar els animals .
7
L’Edu s’estima les vaques que explota i,
si no n’hi ha explotació, lamenta
profundament haver-les de malvendre o,
encara pitjor, haver d’enviar-les a
l’escorxador. Ostres, que totes tenen
nom! Com que continua l’explotació, ja
no ha de sacrificar cap animal… Be, cap
animal que siga femella o, en tot cas,
cap que siga destinat a l’explotació
lletera.
Una granja lletera és una màquina
d’enviar animals a l’escorxador . Les8
vaques són mamíferes que han de criar
una vegada cada any per a generar la
llet que venen als supermercats i, per
tant, les seues cries sobren de l’equació.
Quan una vaca està prenyada no sabem
si parirà una femella o un mascle, que a
una granja lletera no el volen per a res.
No sabem si l’Edu posa noms als
mascles, que són venuts a empreses
especialitzades o engreixats a les
pròpies granges per a ser venuts a la
carn. Aquest és el cas de l’Edu qui, en
el supòsit d’haver de sacrificar les
vaques, “mantindria una producció
mínima per a alimentar els vedells”.
S’eliminen de la mateixa manera les femelles que no van a ser destinades a substituir les seues
mares, les vaques que es mantenen “en producció”. L’Edu comparteix al seu Facebook una foto
del Mas Eusebi amb les vaques de “recria”, que són aquestes joves que van a substituir les
mares. Si naixen més de les necessàries i no es poden vendre per a recria, també van a l’engreix.
Finalment, aquestes vaques estimades, intel·ligents i amb nom, també són eliminades. El període
que es considera òptim per a l’explotació d’una vaca lletera és de 4 anys, per a evitar caigudes
de productivitat. Les de recria han estat escollides entre les més joves per a fer aquesta
substitució en el moment adequat, i passen a ocupar el de producció les que van a l’escorxador
perquè, per exemple, són la carn “100% vacum espanyol” de les hamburgueses.
És una argumentació desconcertant. La justificació de tot plegat és que els animals estan per a
ser utilitzats, que sempre ha estat així, que el ramader s’intenta guanyar la vida. Però, malgrat
això, no poden renunciar a contar una història d’amor que només es sosté en l’evident negació
de la realitat. I així van construint històries d’amor de taurins als bous que torturen i maten, o que
pateixen martiri mentre miren sense immutar-se. Parlen de la passió dels caçadors, de la
compassió als laboratoris, de la vocació de colombaires, de l’amor dels carreters amb els cavalls
del tir i arrossegament… Construeixen suposades històries d’amor amb l’objecte amat esclafat
per les seues botes.
Diari de Girona, redacció, 21/04/2016, Una granja de vaques de Vilabertran tancarà perquè ningú li vol comprar la llet,5
http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2016/04/21/granger-vaques-vilabertran-tancara-no/779002.html
Socium.cat, Eva Güibas, 29/04/2016, Eduard Toral: “Estic perdut, no podré fer res per les vaques però em consola6
saber que gràcies al meu cas, el sector ramader pot millorar”, http://blog.socium.cat/2016/04/eduard-granja-can-toral/
Socium.cat, Eva Güibas, 03/05/2016, L’Eduard Toral salva les seves vaques gràcies a Llet Nostra, http://7
blog.socium.cat/2016/05/leduard-toral-salva-les-seves-vaques-gracies-a-llet-nostra/
Animalisme CAT, 08/11/2012, Llet, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/11/llet.html?q=Llet8

3. de3 3
Aquestes històries expliquen altres “t’estime, l’estimava, em sap molt greu”. Expliquen la por,
l’amenaça de la violència, expliquen el fals amor des del privilegi i sota la imposició, el fals amor
que estableix unes formes d’ús. Fins i tot, expliquen el terrorisme masclista com a un escorxador
dels objectes estimats que ja no compleixen la funció que l’objecte té establert dins del sistema.
Expliquen l’heteropatriarcat capitalista, imperialista, racista i especista.
Samuel, un mascle Holstein rescatat al santuari Gaia.