Si, són insectes, i viuen a un món d’humans on molta gent no dubta en justificar la tortura quasi sense límits de mamífers, grans primats inclosos. Amb el seu sistema nerviós central, idèntic al nostre, i amb la seua capacitat de mostrar el dolor amb els seus rostres. Els Bombix mori són lepidòpters als que maten durant la seua fase de crisàlide, dins del seu capoll, abans que es convertisquen en papallones de la seda, en arnes adultes. No tenen cara ni poden vessar llàgrimes mentre cremen. Malgrat això, el seu patiment no és necessari i és evitable, com quasi be tot el mal que l’espècie humana fa a la resta d’animals.

1. Roba i esclavatge (V). La seda.
Si, són insectes, i viuen a un món d’humans on molta gent no dubta en justificar la tortura quasi
sense límits de mamífers, grans primats inclosos. Amb el seu sistema nerviós central, idèntic al
nostre, i amb la seua capacitat de mostrar el dolor amb els seus rostres. Els Bombix mori són
lepidòpters als que maten durant la seua fase de crisàlide, dins del seu capoll, abans que es
convertisquen en papallones de la seda, en arnes adultes. No tenen cara ni poden vessar llàgrimes
mentre cremen. Malgrat això, el seu patiment no és necessari i és evitable, com quasi be tot el mal
que l’espècie humana fa a la resta d’animals.
Esquema biològic del Bombix mori.
La llegenda dels orígens de la seda diu que, fa més de 2.800 anys, l’emperador xinés Huang Te
encarregà a la seua esposa, XiLingShi, que esbrinara per què les fulles de les moreres del jardí
estaven rossegades. Va veure els cucs i com fabricaven els seus capolls. Un dia, mentre mirava un,
li caigué a la tassa de te calent. Quan el tragué, comprovà que havia canviat, que era fàcil de desfer
en un únic fil, llarg i fort.
Filat de la seda. Cubetes d’aigua calenta.
L’emperadriu va fer allò que calia per a
començar amb l’aprofitament de la seda:
matar la crisàlide amb aigua bullint. Per
una banda, es trenca la resistència que
dóna al capoll la sericina, una goma
natural.
Per altra, s’impedeix que
l’animal es convertisca en papallona, el
trepane i el deixe sense utilitat pels
humans. Hui, aquesta tasca es fa per
fases, mitjançant vapor i aigua a diferents
temperatures (entre els 90 i els 40º). El
filat es deixa en mans expertes, que
trauen els fils mentre els capolls són a
dins del líquid calent.
La sericicultura ha convertit el cuc de
seda en un animal domesticat, criat i
seleccionat per a generar diferents races1com el blanc amb ocels, el zebra, el negre, l’egipci o els
japonesos. Existeixen perquè els seus capolls són distints uns dels altres, tambié de diferents
1
http://bombyx-mori-genetic.blogspot.com/

2. colors: blancs, grocs, ataronjats o verds. El fil d’un capoll amida entre 600 i 1.200m, i no tots són
aprofitables. La seda crua, de diferents qualitats, es produeix trenant els fils d’entre 3 i 8 capolls,
formant un de més fort2. Per això, la indústria necessita molts, de capolls: més de 100 per a una
simple corbata, 600 per a una brusa, 800 per a una samarreta i 3.000 per a un quimono.
Milers d’animals per a produir un teixit que, com reconeix qui el defensa com a emblema de classe i
distinció, és quasi idèntic al material sintètic que l’imita. A la pàgina Corbata.es3, ens expliquen
que establir correctament l’autenticitat de la
seda és difícil, fins i tot per a les persones
expertes. Des del punt de vista òptic, és
quasi impossible distingir entre autèntica
seda i la sintètica, i per això és
imprescindible usar el sentit del tacte. La
diferència més cridanera entre la seda i la
fibra sintètica és que la imitació de
laboratori és un fil més llis i produeix teles
més àgils. Per tant, és important tocar la
tela, deixar que la corbata corra entre els
dits. La seda pura sempre es quedarà una
miqueta enganxada en les imperfeccions de
la nostra pell, o a les ungles, mentre que la
imitació no. Hem de fer exercicis de selecció
Producció industrial.
per a detectar i rebutjar el material
millor,més llis i més àgil, i menys ostentós.
L’explotació d’aquests animals té més
vessants, com la lúdica o “educativa” que els
ha convertit en “mascotes” de nenes i nens4,
en un dels primers passos que ens ensinistren
per a veure els animals com a objectes a
explotar i per a acceptar les seues presons
com a eines humanes. La cria de cucs de seda
és una pràctica de laboratori a moltes escoles,
on es treballa tot el procés des de la
preparació dels ous fins a la mort dels
animals. Podem veure vídeos sobre la
extracció del ventricle (intestí mitjà o
estómac) dels cucs, amb el que es fabrica un
fil fort que s’utilitza per a la pesca amb canya,
per a assegurar l’ham5.
S’ha de destacar l’ús mèdic, agermanat amb
l’omnipresent enginyeria genètica. La seda
d’aranya6, material de les teranyines, té unes
propietats excepcionals: és molt elàstica i, a la vegada, més resistent que l’acer. Els equips
d’investigació científica, que coneixen la composició i les propietats d’aquest material gràcies a la
vivisecció7, no han aconseguit produir una imitació sintètica amb aquestes magnífiques propietats,
però tenen el cuc de seda. La producció d’un transgènic amb els gens que permeten les aranyes
Xarxa on els cucs fixen els capolls.
2
3
Enciclopèdia.cat. Entrada: seda. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0141475
Corbata.es, La seda selecta es el material para la corbata elegante.
http://www.corbata.es/informacion-corbata/material.php
4
http://www.gusanosdeseda.net/
5
Hijuela: cuerda a modo de guitarra que se hace del ventrículo del gusano de seda llamado sapo, y que
sirve a los pescadores de caña para asegurar el anzuelo. Diccionario de la lengua castellana, por la
Academia Española. Madrid, 1822.
http://www.youtube.com/watch?v=GpkpNKArJvw&feature=player_embedded
6
http://sedadaranya.blogspot.com/
7
http://www.cci-calidad.com/catala/noticies46.htm

3. sintetitzar les proteïnes ADF3 i ADF4 de la seda, està en fase d’investigació avançada.
Els materials sintètics més resistents que es fabriquen són les aramides (com la Technora(R), el
Twaron(R) o el Kevlar(R)). Són enormement fortes, també més que l’acer, i resistents als xocs, la
calor i l’abrasió o els dissolvents orgànics. Tenen múltiples utilitats en seguretat (armilles
antibales o vestits ignífugs) aviació, cablejat per a comunicacions o enginyeria civil. Un material
encara més resistent tindria utilitats industrials i mèdiques, segur, però les aramides poden donar
resposta a pràcticament totes. Podem esperar a un nou avanç per aquesta via, que porte cap a un
material sintètic que iguale les propietats de la seda d’aranya.
Aquests són els nostres arguments. Porte uns anys com a activista animalista i, mentre escric
aquestes paraules, pense en tota la gent que pensarà “per favor, només són cucs. Cucs!”. Sóc
conscient que aquestes posicions poden generar una imatge que supera la radicalitat per a
convertir-se en un extremisme àrid, desèrtic. Però, tal vegada, els cucs ens donen la resposta més
clara. Tal vegada siguen la clau de tot plegat.
Tenim uns animals que no ploren i semblen poca cosa. Els podem matar a centenars, amb el
palmell de la mà o amb la sola
de la sabata. Els fem patir
perquè volem: tenim seda
sintètica que podem teixir de
forma artesana i materials
altament
resistents
que
cobreixen
les
nostres
necessitats. La “simplicitat”
de l’animal coincideix amb la
simplicitat de les alternatives.
La qüestió també és simple,
radical, sense els components
que introdueix una mirada de
pànic o un crit de dolor: per
què?
El cuc te sistema nerviós i
pateix, i nosaltres tenim altres
formes de viure. Per què ho
fem? La resposta és per
Dones amb milers de capolls.
especisme, sinònim de perquè
si. Aquesta resposta és com
una llavor que germina sobre la radicalitat del cuc i s’enfila molt amunt, fins a arribar a l’últim
ximpanzé que udola de por a dins de la minúscula gàbia del laboratori, quan veu que s’apropa gent
amb bata blanca.
La rèplica animalista és “NO. Tenim alternatives”. Així de senzill. La resposta és veganisme.