Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Què són les competències bàsiques?
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Què són les competències bàsiques?

  • 5,782 views
Published

Recopilació de les coses més maques que s´han dit sobre les ccbb

Recopilació de les coses més maques que s´han dit sobre les ccbb

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
5,782
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10

Actions

Shares
Downloads
160
Comments
0
Likes
4

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Guida Al·lès Febrer 2009 competències Recopilació de les coses més maques que s’han dit sobre les ccbb o sobre….. com preservar la curiositat i cuidar l’entusiasme.
  • 2. Escoles modernes
    • Sorgeixen amb la Revolució Industrial.
    Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007
  • 3. Tradició catòlica Tradició calvinista CONEIXEMENTS HABILITATS Saber morfosintaxi Escriure bé Definir els punts cardinals en una fitxa Orientar-se amb un plànol Conèixer Llei d´Ohm Saber fer un circuit elèctric Conèixer proporcionalitat Calcular un percentatge Definir proteïnes, greixos, hidrats de carboni Elaborar dieta equilibrada Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007 Roser Canals
  • 4. Escoles de països de tradició catòlica Ensenyament centrat en assignatures Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007
  • 5.
    • Però…..
    • Tenir coneixements i habilitats no garanteix saber-los aplicar.
    • Saber programar no vol dir fer bé les classes
    • Saber redactar un currículum no vol dir saber-lo defensar en una entrevista de treball
    • Saber què és la justícia i com actuar no garanteix que actuïs justament. (ex: canvi climàtic, desigualtat, gènere, salut)
  • 6.
    • Aplicar té dos significats:
    • Saber crear quelcom nou ( Saber productiu . Saber tècnic, saber fer, produir o fabricar seguint unes regles)
  • 7.
    • I també…..
    • Saber quan, com i per què aplicar-los . Saber pràctic, saber ètic. Inclou: prudència (Frònesi) , fortalesa (Andréia) i temperança (Sophrosyne), virtuts ètiques .
  • 8. Saber conèixer Saber com es fa Saber fer Saber ser, saber conviure Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading Saber pràctic. Frònesi= Prudència. Saber anticipar, calibrar, equilibrar raó, desig, emocions i realitat. Cultiu del caràcter. Fortalesa i Temperança. Pòiesi (poieo=poesia)= Crear, donar continuïtat al món, treure allò amagat (Heidegger, il·luminar (una cosa en converteix en una altra). Tres àmbits: natural (fills), a la ciutat (fama), a l’ànima (virtud, coneix). Tradició aristotèlica El saber integra aquests components
  • 9.
    • Finalitats de les CCBB
  • 10. Exemple GB: saber cuinar
  • 11. Competències generals Participar activament en la transformació de la societat (entendre-la) perquè sigui més justa i solidària Ser autònom, creatiu i lliure a través del coneixement d´un mateix, dels altres i de la societat. Relacionar-se i conviure. Aplicar coneixements, habilitats i actituds a la vida i l’àmbit professional.
  • 12.  
  • 13.  
  • 14.  
  • 15. 395 a.C. Plató
    • Tot adult és un creador d’accions o idees. Si no crea se sent frustrat i insatisfet.
    • Entusiasme= curiositat (prové de la perplexitat)
    • Saber= donar a llum= crear bellesa= alegria.
    • Requereix amor i diàleg.
    • W.K. Guthrie, Platón, el hombre y sus diálogos , Gredos, 1990
  • 16.  
  • 17. Què és una competència?
  • 18. Una competència és la forma en què una persona empra tots els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experiències) per a resoldre de forma adequada una tasca en un context definit. Font: Proyecto Atlántida.
  • 19. La competència professional és una pàlida ombra de la noció greca d´areté o de la de virtut de l´antiga Roma, definides per Brezinka (1988) com una qualitat de la personalitat valuosa per la comunitat a la qual pertany . Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20readin g
  • 20. Una competència és el grau d’excel·lència i bondat amb el que assumim les tasques que la vida ens presenta Una competència és una virtut. Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20readin g
  • 21. Què entenem per l’excel.lència? La nostra feina seria Educar unidireccionalment només cap a la universitat? Ensenyar com més matèria possible millor perquè siguin grans matemàtics, grans filòlegs, grans historiadors,... Seria el que sempre s’ha fet. Josep Maria Esteve Gibert
  • 22. Què entenem per l’excel.lència? O bé de manera multidireccional? La nostra feina ha de ser diferent Les Competències Bàsiques: la felicitat, la convivència i el coneixement Universitat – món laboral – conviure en parella – conviure en societat – ser feliç – respectar l’entorn – ser un gran ... Josep Maria Esteve Gibert
  • 23. Diferències LOGSE - LOE Fets i conceptes La formació humana i intel.lectual dels nostres alumnes Josep Maria Esteve Gibert
  • 24. Implica transformar: No podem seguir fent el de sempre!
    • El rol del professors i el treball en equip en la societat del coneixement
    • El c urricul um basat en les C. Bàsiques
    • Les metodologies que facin possible la millora dels aprenentatges i la convivència
    • Els r ecursos més eficients
    • L’o rganització de l'horari dels alumnes i dels professors en funció dels objectius de centre
    • - Els espai s : per exposar, per llegir, per treballar en petit grup, en gran grup, per investigar, manipular
    Josep Maria Esteve Gibert
  • 25. 1. Què ensenyar. Els continguts organitzats d´una altra manera. 2. Com ensenyar i com organitzar l’aula. Metodologies . Implica lligar: El què ensenyar no es podrà separar del com ensenyar
  • 26. 1 Integració dels continguts
  • 27. Les CCBB es desenvolupen en totes les àrees
  • 28. Però no substitueixen els continguts De fet, els continguts continuen essent els mateixos El treball de les CCBB en les unitats de programació no és un canvi d’etiquetes en els continguts. És una mirada que té a veure amb una forma de treballar diferent. Susanna Arànega. La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.
  • 29. Els donen sentit. Els fan funcionals.
  • 30.
    • Sentit (si es lliguen a la formació del judici moral i a les actituds)
    • Funcionalitat (si impulsen la creació)
    Para la mayoría del profesorado el término contenidos se llimita a los conocimientos, o sea al saber, dando por supuesto que los procedimientos, habilidades, estrategias, actitudes y valores son otra cosa. Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
  • 31. Els emboliquen. Els integren.
  • 32. Continguts
    • Conceptes, procediments i a/v/n estan lligats.
    • Exemple (contingut de ciències socials d’ESO):
    • Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del
    • coneixement social en l'anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com en la comunicació de resultats d'una recerca.
  • 33. La mayoría de los componentes de las competencias que no disponen de una disciplina científica que los sustente son de carácter procedimental y actitudinal Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
  • 34. Mouen qualitats socials, morals i intel·lectuals
  • 35. 2 Enfocament globalitzador
  • 36. Les competències no substitueixen el currículum sinó que han d’exercir una funció integradora (interdisciplinària) dels seus components. (MEC, Currículo y competencias básicas, 2005)
  • 37. Les CCBB no es redueixen al coneixement que aporten els sabers científics, sinó que exigeixen una acció educativa que tengui en compte el caràcter metadisciplinar dels seus components. Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
  • 38. Les CCBB suposen renunciar a les disciplines?. Les CCBB defensen la seva combinació com a requisit per poder resoldre problemes d’un cert grau de complexitat. (Jaume Graells, director general d´Educació Bàsica i Batxillerat, Generalitat de Catalunya)
  • 39. 3 Renovació metodològica.
  • 40. Conseqüències d’educar per competències 2. Necessitat d’una àrea comú 1. Les disciplines no son suficients per aprendre les competències 3. Els mètodes per a l’ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador 4. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema LA RESPOSTA ÉS METODOLÒGICA Antoni Zabala. Novembre, 2008
  • 41. L’èmfasi es posa en preservar la curiositat i l’entusiasme per aprendre i per ser. Veure vídeo Sir Ken Robinson Els currículums han passat d’estar centrats en continguts temàtics a una visió centrada en l’alumne/a. Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
  • 42. Reconstrucció compartida del coneixement Transmissió i reproducció del coneixement Preguntar Discutir Parlar Produir Escoltar Contestar Silenci Copiar Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular Lleida, 21 d’octubre de 2008
  • 43. 4 Competències docents
  • 44.
    • El coratge del professorat per pensar en grup i planificar en xarxa.
  • 45.
    • Per posar en joc dins l’aula les seves capacitats, experiències, inquietuds, curiositats…. (eidos, frònesi, praxi)
  • 46.  
  • 47. Renovació metodològica
    • Els plantejaments de les competències bàsiques tenen unes repercussions immediates en el rol del professorat que demana un replantejar el seu paper i, a més, fer-ho de manera col·lectiva en el context educatiu on intervé (...)
    • La reflexió conjunta és una tasca primordial del professorat. Clima d’aula, treball cooperatiu, creativitat, intel·ligència emocional, desenvolupament d’habilitats metacognitives, integració de les eines digitals, transversalitat, prevenció de conflictes, interdisciplinarietat, relacions amb el context sociocultural del centre, interculturalitat, sostenibilitat… són temes als que s’ha d’apropar el professorat com a elements integrants de la seva tasca docent .
    • Cuadernos de Educación de Cantabria, 2
    www.bellera.cat IES Celestí Bellera (Granollers, Barcelona)
  • 48. Neus Sanmartí
  • 49. A la pràctica……
  • 50. Perquè un alumne sigui competent, caldrà que la programació no parteixi de continguts concrets. Caldrà pensar en situacions reals que necessiten una resposta . Susanna Arànega, La programació en el nou currículum . Rosa Sensat, 2008.
  • 51. Saber si l’alumnat domina una competència implica partir de situacions-problema que simulen contextos reals . Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
  • 52.  
  • 53. Guida Al·lès Reportatge periodístic Diari personal Arguments per un judici Exposició informativa Filmació o power point Bloc Emissió radiofònica Anunci publicitari Jocs diversos Informe estadístic Catàleg Tríptic Còmic Debat Veure nova taxonomia de Bernie Dodge Visita guiada Situacions similars a la vida real. Exemples extrets de les Webquests Producte
  • 54. … . Més motius
    • L’entrada de les COMPETÈNCIES a la Universitat .
    • Canvis socials. Noves professions . Necessitat de connectar teoria i pràctica. FP. Emprar els coneixements en situacions reals.
    • La funció social de l´escola. Una escola inclusiva (Perrenoud, 1997) que no reprodueixi les desigualtats socials. Abans només era útil pels que anaven a la universitat . Una escola per a tots. Era un sistema de SELECCIÓ DELS MILLORS.
    Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007
  • 55. * Arànega, S., La programació en el nou currículum. Les CCBB a l'educació primària, Dossiers Rosa Sensat, 2008. * Canals, R., Desplegament del currículum per competències , setembre 2008 * Esteve Gibert, JM., Un repte que no té marxa enrera, les competències bàsiques , novembre 2008. * Ilinois University, Inquiry process , 2008 * Llorens, S, L'experiència de l'IES Bellera en CCBB , 2008. * Mayós, C. , Les competències i els nous currículums , 2008. * Proyecto Atlántida, Las CCBB, cultura imprescindible de la ciudadanía . * Sanmartí, N Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències , 2008. * Smith, M., Competence and competency , infed, 1996. * Zabala, A.. Metodologies que potencien l'ensenyament/aprenentatge per competències , novembre 2008. * Zabala, A., Arnau, L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, Barcelona, 2007. Fonts emprades