Recopilació de les coses més maques que s´han dit sobre les ccbb

1. Guida Al·lès Febrer 2009 competències Recopilació de les coses més maques que s’han dit sobre les ccbb o sobre….. com preservar la curiositat i cuidar l’entusiasme.

3. Tradició catòlica Tradició calvinista CONEIXEMENTS HABILITATS Saber morfosintaxi Escriure bé Definir els punts cardinals en una fitxa Orientar-se amb un plànol Conèixer Llei d´Ohm Saber fer un circuit elèctric Conèixer proporcionalitat Calcular un percentatge Definir proteïnes, greixos, hidrats de carboni Elaborar dieta equilibrada Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007 Roser Canals

4. Escoles de països de tradició catòlica Ensenyament centrat en assignatures Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias , Graó, 2007

8. Saber conèixer Saber com es fa Saber fer Saber ser, saber conviure Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading Saber pràctic. Frònesi= Prudència. Saber anticipar, calibrar, equilibrar raó, desig, emocions i realitat. Cultiu del caràcter. Fortalesa i Temperança. Pòiesi (poieo=poesia)= Crear, donar continuïtat al món, treure allò amagat (Heidegger, il·luminar (una cosa en converteix en una altra). Tres àmbits: natural (fills), a la ciutat (fama), a l’ànima (virtud, coneix). Tradició aristotèlica El saber integra aquests components

10. Exemple GB: saber cuinar

11. Competències generals Participar activament en la transformació de la societat (entendre-la) perquè sigui més justa i solidària Ser autònom, creatiu i lliure a través del coneixement d´un mateix, dels altres i de la societat. Relacionar-se i conviure. Aplicar coneixements, habilitats i actituds a la vida i l’àmbit professional.

17. Què és una competència?

18. Una competència és la forma en què una persona empra tots els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experiències) per a resoldre de forma adequada una tasca en un context definit. Font: Proyecto Atlántida.

19. La competència professional és una pàlida ombra de la noció greca d´areté o de la de virtut de l´antiga Roma, definides per Brezinka (1988) com una qualitat de la personalitat valuosa per la comunitat a la qual pertany . Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20readin g

20. Una competència és el grau d’excel·lència i bondat amb el que assumim les tasques que la vida ens presenta Una competència és una virtut. Smith, M., Competence and competency, 1996, http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20readin g

21. Què entenem per l’excel.lència? La nostra feina seria Educar unidireccionalment només cap a la universitat? Ensenyar com més matèria possible millor perquè siguin grans matemàtics, grans filòlegs, grans historiadors,... Seria el que sempre s’ha fet. Josep Maria Esteve Gibert

22. Què entenem per l’excel.lència? O bé de manera multidireccional? La nostra feina ha de ser diferent Les Competències Bàsiques: la felicitat, la convivència i el coneixement Universitat – món laboral – conviure en parella – conviure en societat – ser feliç – respectar l’entorn – ser un gran ... Josep Maria Esteve Gibert

23. Diferències LOGSE - LOE Fets i conceptes La formació humana i intel.lectual dels nostres alumnes Josep Maria Esteve Gibert

25. 1. Què ensenyar. Els continguts organitzats d´una altra manera. 2. Com ensenyar i com organitzar l’aula. Metodologies . Implica lligar: El què ensenyar no es podrà separar del com ensenyar

26. 1 Integració dels continguts

27. Les CCBB es desenvolupen en totes les àrees

28. Però no substitueixen els continguts De fet, els continguts continuen essent els mateixos El treball de les CCBB en les unitats de programació no és un canvi d’etiquetes en els continguts. És una mirada que té a veure amb una forma de treballar diferent. Susanna Arànega. La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.

29. Els donen sentit. Els fan funcionals.

31. Els emboliquen. Els integren.

33. La mayoría de los componentes de las competencias que no disponen de una disciplina científica que los sustente son de carácter procedimental y actitudinal Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

34. Mouen qualitats socials, morals i intel·lectuals

35. 2 Enfocament globalitzador

36. Les competències no substitueixen el currículum sinó que han d’exercir una funció integradora (interdisciplinària) dels seus components. (MEC, Currículo y competencias básicas, 2005)

37. Les CCBB no es redueixen al coneixement que aporten els sabers científics, sinó que exigeixen una acció educativa que tengui en compte el caràcter metadisciplinar dels seus components. Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

38. Les CCBB suposen renunciar a les disciplines?. Les CCBB defensen la seva combinació com a requisit per poder resoldre problemes d’un cert grau de complexitat. (Jaume Graells, director general d´Educació Bàsica i Batxillerat, Generalitat de Catalunya)

39. 3 Renovació metodològica.

40. Conseqüències d’educar per competències 2. Necessitat d’una àrea comú 1. Les disciplines no son suficients per aprendre les competències 3. Els mètodes per a l’ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador 4. Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de situacions-problema LA RESPOSTA ÉS METODOLÒGICA Antoni Zabala. Novembre, 2008

41. L’èmfasi es posa en preservar la curiositat i l’entusiasme per aprendre i per ser. Veure vídeo Sir Ken Robinson Els currículums han passat d’estar centrats en continguts temàtics a una visió centrada en l’alumne/a. Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

42. Reconstrucció compartida del coneixement Transmissió i reproducció del coneixement Preguntar Discutir Parlar Produir Escoltar Contestar Silenci Copiar Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular Lleida, 21 d’octubre de 2008

43. 4 Competències docents

48. Neus Sanmartí

49. A la pràctica……

50. Perquè un alumne sigui competent, caldrà que la programació no parteixi de continguts concrets. Caldrà pensar en situacions reals que necessiten una resposta . Susanna Arànega, La programació en el nou currículum . Rosa Sensat, 2008.

51. Saber si l’alumnat domina una competència implica partir de situacions-problema que simulen contextos reals . Zabala A., Arnau L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007

53. Guida Al·lès Reportatge periodístic Diari personal Arguments per un judici Exposició informativa Filmació o power point Bloc Emissió radiofònica Anunci publicitari Jocs diversos Informe estadístic Catàleg Tríptic Còmic Debat Veure nova taxonomia de Bernie Dodge Visita guiada Situacions similars a la vida real. Exemples extrets de les Webquests Producte

55. * Arànega, S., La programació en el nou currículum. Les CCBB a l'educació primària, Dossiers Rosa Sensat, 2008. * Canals, R., Desplegament del currículum per competències , setembre 2008 * Esteve Gibert, JM., Un repte que no té marxa enrera, les competències bàsiques , novembre 2008. * Ilinois University, Inquiry process , 2008 * Llorens, S, L'experiència de l'IES Bellera en CCBB , 2008. * Mayós, C. , Les competències i els nous currículums , 2008. * Proyecto Atlántida, Las CCBB, cultura imprescindible de la ciudadanía . * Sanmartí, N Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències , 2008. * Smith, M., Competence and competency , infed, 1996. * Zabala, A.. Metodologies que potencien l'ensenyament/aprenentatge per competències , novembre 2008. * Zabala, A., Arnau, L., Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, Barcelona, 2007. Fonts emprades